Iconografia

s La iconografia (paraula composta dicona i grafe, 'descripció') és la descripció de les temàtiques de les imatges i també el tractat o col·lecció d'aquestes.

Taula de continguts

449 les relacions: Abraham Moritz Warburg, Absidiola, Absis central de Sant Climent de Taüll, Absis de Santa Maria d'Àneu, Acció Integralista Brasilera, Adoració dels Mags (Mantegna), Aghori, Agni, Agnus Dei, Akrotiri (Santorí), Al·legoria de la pintura, Al·legoria del pelicà alimentant les seves cries, Alqueria de Julià, Altar del duc Ratchis, Amazonomàquia, Anasirma, Anàstasi, Anglosaxons, Animalística, Anyell, Apol·lo i Dafne, Aquila, Arbre, Arbre de la vida (artesania), Arnold Hauser, Arquitectura de Barcelona, Arquitectura gòtica, Arquitectura longobarda, Arquitectura paleocristiana, Arquitectura religiosa, Arquitectura romànica, Art asturià, Art cristià, Art de l'Índia, Art de Luxemburg, Art del Japó, Art nepalès, Art públic de Barcelona, Art romà, Art romànic, Assumpció de la Mare de Déu amb tots els sants, Atribut (iconografia), Autoretrat de Dürer (Alte Pinakothek), Autoretrat de Dürer (Louvre), Autoretrat de Dürer (Prado), Ídol d'Extremadura, Íhor Podoltxak, Àguila (desambiguació), Àguila bicèfala, Àngel baptismal, ... Ampliar l'índex (399 més) » « Shrink índex

Abraham Moritz Warburg

Abraham Moritz Warburg (Hamburg (Alemanya), 1866 - ibídem, 1929), més conegut com a Aby Warburg, fou un historiador de l'art, cèlebre pels seus estudis sobre el ressorgiment del paganisme en el Renaixement italià.

Veure Iconografia і Abraham Moritz Warburg

Absidiola

Absidioles a l'església de Sant Girvés de la Torre de Rialb Una absidiola és un absis secundari o de categoria inferior.

Veure Iconografia і Absidiola

Absis central de Sant Climent de Taüll

Labsis central de Sant Climent de Taüll és una pintura mural que pertany al conjunt de l'església de Sant Climent de Taüll de la Vall de Boí, lloc on es troba la major concentració d'art romànic de tot Europa, amb una església per cada 25 km².

Veure Iconografia і Absis central de Sant Climent de Taüll

Absis de Santa Maria d'Àneu

L'Absis de Santa Maria d'Àneu és una pintura mural pertanyent al conjunt de decoració mural de l'església de Santa Maria d'Àneu, al terme municipal de la Guingueta d'Àneu (Pallars Sobirà).

Veure Iconografia і Absis de Santa Maria d'Àneu

Acció Integralista Brasilera

LAção Integralista Brasileira (Acció Integralista Brasilera, AIB) va ser un moviment polític brasiler ultranacionalista, corporativista, conservador i tradicionalista catòlic d'extrema dreta.

Veure Iconografia і Acció Integralista Brasilera

Adoració dels Mags (Mantegna)

Adoració dels Mags és una pintura al temple i or sobre taula, realitzada pel pintor italià Andrea Mantegna, les seves mides són de 54,6 × 70,7 cm i està datada aproximadament entre 1497 i 1500.

Veure Iconografia і Adoració dels Mags (Mantegna)

Aghori

Els Aghori (del sànscrit, अघोर aghora; «no té por», «sense por») són una ordre monàstica de sādhus ascètics xaivites amb seu a Uttar Pradesh, Índia.

Veure Iconografia і Aghori

Agni

Agni (en sànscrit: अग्नि) és, en l'àmbit de l'hinduisme, la deïtat del foc i del sacrifici, el qui uneix la terra i el cel i l'atmosfera que hi ha entre ambdós elements.

Veure Iconografia і Agni

Agnus Dei

En el cristianisme, Agnus Dei (Anyell de Déu) es refereix a Jesucrist en el seu rol d'ofrena en sacrifici pels pecats dels homes, a semblança de l'anyell que era sacrificat pels jueus durant la commemoració anual de la Pasqua.

Veure Iconografia і Agnus Dei

Akrotiri (Santorí)

Jaciment arqueològic a Akrotiri Mapa d'Akrotiri durant l'edat del bronze Akrotiri és un jaciment arqueològic de la civilització minoica de l'edat del bronze a l'illa grega de Santorí (antigament, illa de Thera), a uns 100 km al nord de Creta.

Veure Iconografia і Akrotiri (Santorí)

Al·legoria de la pintura

L'Art de la pintura (en neerlandès: Allegorie op de schilderkunst), també coneguda com a Al·legoria de la pintura o Pintor al seu estudi, és un oli sobre tela del del pintor holandès Johannes Vermeer.

Veure Iconografia і Al·legoria de la pintura

Al·legoria del pelicà alimentant les seves cries

Il·luminació del bestiari ''De avibus'' d'Hugues de Fouilloy (c.1277) Pelicà alimentant les cries. Catedral de Saint-Étienne de Metz Lal·legoria del pelicà alimentant les seves cries és un recurs iconogràfic utilitzat principalment dins la simbologia cristiana per a representar la redempció de tota la humanitat mitjançant el sacrifici de Jesús quan va morir crucificat.

Veure Iconografia і Al·legoria del pelicà alimentant les seves cries

Alqueria de Julià

Lalqueria de Julià, també anomenada Horta de Julià, se situava a l'horta de València camí cap a Mislata, trobant-se en l'actualitat inserida en la retícula urbana de la ciutat de València (País Valencià) entre l'actual avinguda del Cid i en vell llit del riu Túria, el conjunt té façana als carrers de la Democràcia i de Velázquez i al passeig de la Petxina.

Veure Iconografia і Alqueria de Julià

Altar del duc Ratchis

Duc Ratchis en un manuscrit medieval L'altar del duc Ratchis és una de les principals obres de l'escultura longobarda, elaborada durant el període conegut com la Renaixença Liutpraenda —del rei Luitprand (?, vers 690 - Pavia, 744; regnat 712 - 744).

Veure Iconografia і Altar del duc Ratchis

Amazonomàquia

-, Museu Arqueològic Nacional d'Atenes. LAmazonomàquia literalment «el combat de les amazones», és un tema iconogràfic freqüent a l'antiguitat grega i romana, que es troba representat tant en vasos ceràmics com baixos relleus de monuments o de sarcòfags.

Veure Iconografia і Amazonomàquia

Anasirma

Kallipygos a l'Hermitage de Sant Petersburg Anasirma compost per ἀνά ana "amunt, contra, esquena" i σύρμα sirma "falda"; plural: anasirmata, també anomenat anasirmos, és el gest d'aixecar la faldilla o el kilt.

Veure Iconografia і Anasirma

Anàstasi

Anàstasi de Sant Salvador de Cora, Constantinoble (1305-1320) Anàstasi (del grec "aναστασις") és un calc de la paraula grega que designa la Resurrecció de Crist.

Veure Iconografia і Anàstasi

Anglosaxons

Els anglosaxons foren les tribus germàniques que envaïren el sud i l'est de la Gran Bretanya al començament del de la nostra era, i el període (anglosaxó) des de la seva creació fins a la conquesta normanda d'Anglaterra.

Veure Iconografia і Anglosaxons

Animalística

''Moltó dels matolls'', procedent d'Ur (ca. 2500 aC), Museu Britànic a Londres. Animalística és la representació artística de animals.

Veure Iconografia і Animalística

Anyell

Anyell o xai L'anyell, xai, corder, be o sacaio (en alguerès) és l'exemplar jove, de menys d'un any, de qualsevol espècie del gènere Ovis, en especial de Ovis aries, l'ovella domèstica amb un pes d'entre 5,5 i 25 kg.

Veure Iconografia і Anyell

Apol·lo i Dafne

''Apol·lo i Dafne'', quadre atribuït a Piero Pollaiuolo (1441-1496) Apol·lo i Dafne és una relat de la mitologia grega que a través del temps ha estat narrada per autors grecs i romans en diverses formes literàries.

Veure Iconografia і Apol·lo i Dafne

Aquila

* Astronomia: Nom llatí de la constel·lació de l'Àguila, una de les 88 constel·lacions modernes.

Veure Iconografia і Aquila

Arbre

data.

Veure Iconografia і Arbre

Arbre de la vida (artesania)

Arbre de la vida amb el tema de l'artesania. Escultura d'Oscar Soteno al Museu d'Art Popular de la Ciutat de Mèxic Un arbre de la vida és una escultura en fang fabricada comunament de manera artesana al centre de Mèxic, principalment al municipi de Metepec (Estat de Mèxic).

Veure Iconografia і Arbre de la vida (artesania)

Arnold Hauser

Arnold Hauser (Temesvár, 8 de maig de 1892- Budapest, 28 de febrer de 1978) fou un sociòleg, escriptor i historiador de l'art hongarès, nacionalitzat anglès.

Veure Iconografia і Arnold Hauser

Arquitectura de Barcelona

consulta.

Veure Iconografia і Arquitectura de Barcelona

Arquitectura gòtica

La catedral de Palma, edifici gòtic, vist pel darrere L'arquitectura gòtica és la forma artística sobre la qual es va formar el moviment cultural de l'art gòtic, l'estil artístic comprès entre el romànic i el renaixement, que es va desenvolupar a Europa Occidental —cristiandat llatina— a la baixa edat mitjana, des de finals del fins al, encara que més enllà d'Itàlia les pervivències gòtiques van continuar fins a començaments del.

Veure Iconografia і Arquitectura gòtica

Arquitectura longobarda

L'arquitectura longobarda, també anomenada arquitectura llombarda, constitueix un conjunt d'obres arquitectòniques realitzades a la península Itàlica durant el regnat dels germànics longobards —també anomenats llombards— (568-774), amb una permanència residual a la part meridional de la península, la part anomenada Langobardia Minor governada per reis i ducs longobards, fins als segles i.

Veure Iconografia і Arquitectura longobarda

Arquitectura paleocristiana

V L'arquitectura paleocristiana, també anomenada arquitectura cristiana primitiva, és aquella que fou realitzada entre finals del —sota el mandat de Constantí I el Gran— i fins al —l'època de l'emperador Justinià I. Nasqué principalment per satisfer la necessitat de construcció d'estructures pròpies per a la religió cristiana.

Veure Iconografia і Arquitectura paleocristiana

Arquitectura religiosa

Estructures que excedeixen amb escreix la durada de la vida d'un ésser humà perduren en Karnak 3400 anys després de la seva construcció. Larquitectura religiosa s'ocupa del disseny i la construcció dels llocs de culte sagrats o espais de pregària, com ara esglésies, mesquites, stupes, sinagogues, i temples.

Veure Iconografia і Arquitectura religiosa

Arquitectura romànica

Ermita de la Mare de Déu de Pedrui, consagrada el 5 de novembre de 972 pel bisbe Odesind de Ribagorça Larquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic.

Veure Iconografia і Arquitectura romànica

Art asturià

Església de Santa María del Naranco L'art asturià o preromànic asturià és un estil artístic englobat dins el preromànic, localitzat a la península Ibèrica a la zona adjacent a la mar Cantàbrica que va quedar lliure de l'ocupació musulmana a finals del.

Veure Iconografia і Art asturià

Art cristià

Tapís de la Creació Miquel Àngel L'Arca de Noé'', de Paolo Uccello ''La torre de Babel'', de Pieter Brueghel el Vell '' Lot i les seves filles'' (al fons, la destrucció de Sodoma i Gomorra), de Lucas van Leyden Ghiberti '' Esaú i Jacob'', de Matthias Stom Velázquez Rembrandt '' David i Goliath'', de Caravaggio p.

Veure Iconografia і Art cristià

Art de l'Índia

s L'art de l'Índia es caracteritza principalment per ser un reflex de la complexa societat índia, multiètnica i multicultural; tanmateix, l'art de l'Índia té un caràcter principalment religiós i ha servit com a mitjà de transmissió d'idees per part de les diverses religions que han format l'Índia al llarg de la seva història: hinduisme, budisme, islam, cristianisme, etc.

Veure Iconografia і Art de l'Índia

Art de Luxemburg

Nico Klopp: ''Stretch of the Moselle at Greiveldange with Stadtbredimus'' (1930). Lart de Luxemburg es remunta a l'època romana, especialment en el que representa l'escultura que es troba en tot el país i en el gran mosaic de Vichten.

Veure Iconografia і Art de Luxemburg

Art del Japó

''La gran onada de Kanagawa'' (1830-1833), gravat de Katsushika Hokusai, Metropolitan Museum of Art, Nova York L'art del Japó és una síntesi de les diferents cultures i influències que han arribat a les seves costes al llarg del temps.

Veure Iconografia і Art del Japó

Art nepalès

Lart nepalès és tot aquell art produït o desenvolupat al Nepal.

Veure Iconografia і Art nepalès

Art públic de Barcelona

''Poema visual Bàrcino'' (1994), de Joan Brossa, Plaça Nova de Barcelona. El conjunt de monuments i escultures a l'aire lliure de Barcelona constitueix una destacada mostra d'art públic que atorga a la capital catalana, en conjunció amb altres elements com la seva arquitectura, la seva xarxa de museus o el seu conjunt de parcs i jardins, un inconfusible segell artístic, ja que la ciutat comtal sempre ha apostat per l'art i la cultura com una de les seves principals característiques identitàries.

Veure Iconografia і Art públic de Barcelona

Art romà

Eros de Centocelle, còpia romana d'un original grec tradicionalment atribuït a Praxíteles Per art romà s'entén l'art de l'antiga Roma, des de la fundació fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, sigui a la ciutat de Roma o en la resta d'Itàlia i en les províncies orientals i occidentals.

Veure Iconografia і Art romà

Art romànic

Sant Climent de TaüllTolosa, de la fi del segle X Pau i Treva, davant del campanar de la catedral de Vic, Osona Lart romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental des de mitjans de al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi.

Veure Iconografia і Art romànic

Assumpció de la Mare de Déu amb tots els sants

Assumpció de la Mare de Déu amb tots els sants és una pintura sobre tela de grans dimensions realitzada per Antoni Viladomat entre el 1728-1750 per a una capella de l'església de Santa Maria de l'Alba, a Manresa i que actualment es pot veure al museu comarcal de la mateixa ciutat.

Veure Iconografia і Assumpció de la Mare de Déu amb tots els sants

Atribut (iconografia)

Un atribut en iconografia, és un objecte característic que habitualment acompanya la descripció o la representació dels personatges mitològics o certes idees personificades, i són també els símbols amb què es representen els sants i altres personatges religiosos.

Veure Iconografia і Atribut (iconografia)

Autoretrat de Dürer (Alte Pinakothek)

LAutoretrat de Dürer és una obra del pintor alemany Albrecht Dürer feta el 1500, quan tenia 29 anys.

Veure Iconografia і Autoretrat de Dürer (Alte Pinakothek)

Autoretrat de Dürer (Louvre)

Autoretrat de Dürer és una obra del pintor alemany Albrecht Dürer.

Veure Iconografia і Autoretrat de Dürer (Louvre)

Autoretrat de Dürer (Prado)

Autoretrat de Dürer és una obra del pintor alemany Albrecht Dürer.

Veure Iconografia і Autoretrat de Dürer (Prado)

Ídol d'Extremadura

Ídol d'Extremadura és una escultura cilíndrica antropomorfa, que va ser esculpida en alabastre, en un lloc indeterminat de la vall del Guadalquivir, a l'època del calcolític, a la península Ibèrica, al tercer mil·lenni aC.

Veure Iconografia і Ídol d'Extremadura

Íhor Podoltxak

Íhor Volodímirovitx Podoltxak (Lviv, URSS, 9 d'abril de 1962) és un cineasta i artista visual ucraïnès.

Veure Iconografia і Íhor Podoltxak

Àguila (desambiguació)

* Zoologia: àguila, nom de diversos ocells rapinyaires, majoritàriament de la família dels accipítrids.

Veure Iconografia і Àguila (desambiguació)

Àguila bicèfala

'''Àguila bicèfala''' L'àguila bicèfala és un símbol present en la iconografia i l'heràldica de diverses cultures indoeuropees i americanes.

Veure Iconografia і Àguila bicèfala

Àngel baptismal

Un àngel baptismal és una escultura típica de l'art religió del barroc a les esglésies luteranes d'Alemanya, Dinamarca i Suècia als segles -.

Veure Iconografia і Àngel baptismal

Àngel Jové i Jové

va ser un artista multidisciplinari català.

Veure Iconografia і Àngel Jové i Jové

Àsia Sud-oriental

Mapa del món amb el sud-est asiàtic ressaltat LÀsia Sud-oriental, també coneguda com a Àsia del sud-est o sud-est asiàtic, és una subregió de l'Àsia compresa pels països situats geogràficament al sud de la Xina, l'est de l'Índia i el nord d'Austràlia.

Veure Iconografia і Àsia Sud-oriental

Bandera de Mide

Bandera de Mide Escut de Mide, 1651 La bandera i escut del regne irlandès de Mide consisteix d'un monarca en majestat (assegut en un tron).

Veure Iconografia і Bandera de Mide

Banquet etrusc

Reconstitució d'un simposi etrusc al museu de Chianciano Terme. Gravat del ''Brockhaus and Efron Encyclopedic Dictionary''. Escena del banquet sobre un cofre de sarcòfag a Chiusi. El banquet etrusc és un tema recurrent de la iconografia funerària de l'art etrusc, a mes de ser un fet de la seva vida diària.

Veure Iconografia і Banquet etrusc

Baptisteri Arrià

El baptisteri Arrià o baptisteri dels Arrians (en italià: Battistero degli Ariani) és una de les més antigues de les vuit estructures de Ravenna inscrites per la UNESCO en la llista del Patrimoni de la Humanitat l'any 1996.

Veure Iconografia і Baptisteri Arrià

Barca sagrada

Edfu. Temple de Edfu. Una barca sagrada, a l'Antic Egipte, era un vaixell fluvial utilitzat com mitjà de transport en els funerals i en l'entorn religiós, elevada a la categoria de símbol de les embarcacions rituals, com ho testifica la importància de la gran quantitat de documentació conservada, tant iconogràfica com literària.

Veure Iconografia і Barca sagrada

Barroc

Palau de Versalles (ca. 1660–1715) El barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a les seves colònies cap als inicis del i els inicis del.

Veure Iconografia і Barroc

Bartolomé Esteban Murillo

Bartolomé Esteban Murillo (Sevilla, batejat l'1 de gener de 1618 – 3 d'abril de 1682) fou un pintor andalús del.

Veure Iconografia і Bartolomé Esteban Murillo

Basílica de Sant Apol·linar el Nou

La basílica de Sant Apol·linar el Nou (en italià Basilica di Sant'Apollinare Nuovo) es troba a la ciutat de Ravenna, a la regió històrica de la Romanya (Itàlia), que actualment forma part de la regió d'Emília-Romanya.

Veure Iconografia і Basílica de Sant Apol·linar el Nou

Basílica de Sant Vidal de Ravenna

La basílica de Sant Vidal de Ravenna (o de San Vitale, en italià) és un dels temples més importants de l'art romà d'Orient.

Veure Iconografia і Basílica de Sant Vidal de Ravenna

Basílica de Santa Pudenciana

La basílica de Santa Pudenciana és un lloc de culte catòlic del segle V que es troba a Roma a través de Urbana (l'antic vicus Patricius), al barri de Monti.

Veure Iconografia і Basílica de Santa Pudenciana

Bastó de pelegrí

Escut de Sant Jaume de Llierca, amb la representació d'un '''bordó''' o '''bastó de pelegrí''' El bordó o bastó de pelegrí és un tipus de bastó o pal que usen els pelegrins cristians, especialment aquells lligats al Camí de Sant Jaume.

Veure Iconografia і Bastó de pelegrí

Bàcul del Papa Luna

Detall del bàcul. El Bàcul del Papa Luna és un bàcul pastoral de plata i esmalt que s'exposa al Museu Arqueològic Nacional d'Espanya (MAN) amb l'inventari número 52160.

Veure Iconografia і Bàcul del Papa Luna

Bernat de Quintaval reparteix els seus béns als pobres

Bernat de Quintaval reparteix els seus béns als pobres conegut també com a Sant Francesc, amb Bernat de Quintaval, fa caritat als pobres és un quadre d'Antoni Viladomat datat entre el 1724-1733 que actualment forma part de la col·lecció permanent del Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Veure Iconografia і Bernat de Quintaval reparteix els seus béns als pobres

Biblia pauperum

Antic i el Nou Testament: Eva i la serp, l'Anunciació i el miracle de Gedeó. La Biblia pauperum -expressió en llatí que significa «Bíblia dels pobres») és una col·lecció d'imatges que afronten escenes de la vida de Crist amb les corresponents paral·leles a les de la història antiga d'Israel -Antic Testament i Profetes-, que segons la tradició cristiana són anticipacions de la vida de Jesús.

Veure Iconografia і Biblia pauperum

Biga de la Passió

La Biga de la Passió és una peça de la col·lecció permanent del Museu Nacional d'Art de Catalunya de la que no se sap el seu lloc de procedència.

Veure Iconografia і Biga de la Passió

Brigada Ramona Parra

Brigada Ramona Parra (BRP) és el nom de la brigada muralista del Partit Comunista de Xile.

Veure Iconografia і Brigada Ramona Parra

Bronzes del Lorestan

Un dels distintius tipus "canònics" de bronze del Lorestan, el "Estàndard del Mestre dels Animals", aquí en dos nivells, que mostra la "juntura zoomorfica"; 22 cm d'alçada. Galta de mossegada de cavall amb motiu del "Mestre dels animals", cap al 700 aC Anell d'arnès amb cabra i felins Els Bronzes del Lorestan són petits objectes de fosa decorats amb escultures de bronze de l'edat del ferro primerenca que s'han trobat en gran nombre a la província de Lorestan i Kermanxah a l'oest de l'Iran.

Veure Iconografia і Bronzes del Lorestan

Calderó (atuell)

XVIII a Gurbrü, Cantó de Berna (Suïssa) Pot de tres potes Un calderó (del llatí caldarium, bany calent) es un atuell de fons còncau i preferentment metàl·lic, de menor grandària que la caldera, proveït d'una o dues nanses, i utilitzat per escalfar o cuinar tot allò que pugui contenir.

Veure Iconografia і Calderó (atuell)

Calderó de Gundestrup

El Calderó de Gundestrup és un artefacte arqueològic en forma de calderó o marmita de plata gairebé pura (97%), datada en el segle primer a.C., trobada a una torbera de Himmerland, Jutlàndia, Dinamarca, en 1891, i exposada com a peça principal al Museu Nacional de Dinamarca, a Copenhaguen.

Veure Iconografia і Calderó de Gundestrup

Cap de Gudea

Vista de costat. El Cap de Gudea és una escultura tallada en pedra de diorita que representa el cap del rei de Lagaix Gudea.

Veure Iconografia і Cap de Gudea

Capella Palatina (Aquisgrà)

La capella palatina d'Aquisgrà és una capella altomedieval del palau de Carlemany d'Aquisgrà, a l'Alemanya actual.

Veure Iconografia і Capella Palatina (Aquisgrà)

Capelles de la catedral de Toledo

Interior de la catedral Girola de la catedral Les capelles de la catedral de Santa María de Toledo són un conjunt arquitectònic i artístic que contribueix al fet que sigui considerada com la magnum opus de l'estil gòtic a Espanya.

Veure Iconografia і Capelles de la catedral de Toledo

Carel Fabritius

Carel Fabritius (batejat el 22 de febrer de 1622-12 d'octubre de 1654), fou un pintor neerlandès i un dels alumnes més dotats de Rembrandt.

Veure Iconografia і Carel Fabritius

Cascada del Parc de la Ciutadella

La Cascada del Parc de la Ciutadella —també coneguda com a Gran Cascada o Cascada Monumental— és un conjunt arquitectònic i escultòric amb fonts i brolladors d'aigua ubicat al Parc de la Ciutadella, al districte de Ciutat Vella de Barcelona.

Veure Iconografia і Cascada del Parc de la Ciutadella

Castell Sforza

El Castell Sforza (en italià: Castello Sforzesco) és un castell que està al barri vell de Milà, Itàlia, i que actualment alberga uns museus d'art de diverses temàtiques.

Veure Iconografia і Castell Sforza

Catedral d'Amiens

La catedral d'Amiens (en francès: Cathédrale Notre-Dame d'Amiens) és una església catedralícia de culte catòlic romà sota l'advocació de la Mare de Déu que es troba a la ciutat d'Amiens, en el departament del Somme; és la més gran de França pel seu volum interior, d'uns 200.000 m³.

Veure Iconografia і Catedral d'Amiens

Catedral de Girona

L'església cristiana catòlica de Santa Maria de Girona és la seu catedralícia del Bisbat de Girona i el major temple cristià del bisbat i de la província homònima.

Veure Iconografia і Catedral de Girona

Catedral de Huelva

La Santa Església Catedral de Nostra Senyora de la Mercè coneguda comunament per Catedral de Huelva, és un temple catòlic, seu de la Diòcesi de Huelva.

Veure Iconografia і Catedral de Huelva

Catedral de la Nativitat de Riga

La Catedral de la Nativitat (en letó: Rīgas Kristus Piedzimšanas pareizticīgo katedrāle) es troba a Riga capital de Letònia.

Veure Iconografia і Catedral de la Nativitat de Riga

Catedral de Santiago de Compostel·la

La catedral de Santiago de Compostel·la, coneguda també històricament com a Catedral de Sant Jaume de Galícia, (en gallec catedral de Santiago de Compostela) està situada a la Praza do Obradoiro de la ciutat de Santiago de Compostel·la, al centre de la província de la Corunya, a Galícia.

Veure Iconografia і Catedral de Santiago de Compostel·la

Catedral de Sevilla

La Catedral de Santa María de la Sede de Sevilla és la catedral gòtica cristiana més gran del món.

Veure Iconografia і Catedral de Sevilla

Catedral de Sigüenza

La catedral de Sigüenza està dedicada a Santa María la Mayor, patrona de la ciutat de Sigüenza, situada a la província de Guadalajara, a Castella - la Manxa.

Veure Iconografia і Catedral de Sigüenza

Catedral de Toledo

Retaule de la Capilla Mayor La Catedral de Santa María de Toledo, anomenada també Catedral Primada de Toledo, seu de l'Arxidiòcesi de Toledo, és un edifici considerat com el magnum opus, de l'estil gòtic a Espanya.

Veure Iconografia і Catedral de Toledo

Catedral de Tsalendjikha

La catedral de Tsalendjikha, o catedral de Crist Salvador a Tsalendjikha (en georgià: წალენჯიხის საკათედრო ტაძარი), és una església medieval de la ciutat de Tsalendshija, a la regió de Samegrelo-Zemo Svaneti, a Geòrgia.

Veure Iconografia і Catedral de Tsalendjikha

Catsuit

Una dona amb un Catsuit de làtex. Hostesses promocionals en catsuits sense mànigues Un catsuit és una peça de roba ajustada que cobreix el tors i les cames i, habitualment, també els braços.) Està fet generalment de materials elàstics i ajustables, com ara Licra, spandex, cuir, làtex, PVC, o velur.

Veure Iconografia і Catsuit

Cúpula de Santa Maria del Fiore

La cúpula de Santa Maria del Fiore és la coberta del creuer de la basílica de Santa Maria del Fiore de Florència.

Veure Iconografia і Cúpula de Santa Maria del Fiore

Cent famoses vistes d'Edo

Cent famoses vistes d'Edo és una sèrie de gravats realitzats pel pintor japonès Utagawa Hiroshige entre 1856 i 1858.

Veure Iconografia і Cent famoses vistes d'Edo

Ceràmica grega

Signatura del famós pintor Sòfilos: ''Sófilos m'egrafsen'' (Sòfilos em va pintar) La '''ceràmica''' grega reuneix el conjunt de recipients i pintura de gots grecs. Nascuda al Pròxim Orient, assolí en l'antiga Grècia un alt nivell de qualitat artística, i deixà una important informació sobre la vida i la cultura dels antics grecs.

Veure Iconografia і Ceràmica grega

Cercle d'estrelles

Carlo Dolci, ''Madonna en Glòria'', ca. 1670, oli sobre tela, Iris & B. Gerald Cantor Center for Visual Arts (Estats Units) Els cercles d'estrelles solen representar la unitat, la solidaritat i l'harmonia en banderes segells i cartells, a més d'aparèixer en motius iconogràfics cristians relacionats amb la Dona de l'Apocalipsi i art al·legòric barroc que ocasionalment presenta la Corona de la Immortalitat.

Veure Iconografia і Cercle d'estrelles

Chandler R. Post

Chandler Rathfon Post (Detroit, 1881 — Cambridge (Massachusetts), 1959), va ser un iconògraf, historiador de l'art i hispanista nord-americà.

Veure Iconografia і Chandler R. Post

Cintamani

Ksitigarbha Bodhisattva subjectant el ''Cintamani'' amb el palmell de la mà. El Cintamani o joia Cintamani (sànscrit: Cintāmaṇi, literalment «gemma que compleix els desitjos»; tibetà: ཡིད་བཞིན་ནོར་བུ, wylie: yid bzhin norbu); també Chintamani és, en les tradicions budista i hinduista, una pedra mítica amb capacitat per a concedir desitjos a aquells que la porten.

Veure Iconografia і Cintamani

Ciutat Prohibida

La Ciutat Prohibida va ser el palau imperial xinès des de la dinastia Ming fins al final de la dinastia Qing.

Veure Iconografia і Ciutat Prohibida

Civilitzacions andines

Les civilitzacions andines eren societats complexes de moltes cultures i pobles, desenvolupades principalment a les valls fluvials dels deserts costaners del Perú.

Veure Iconografia і Civilitzacions andines

Claude Lorrain

Claude Gellée, més conegut en català com a Claudi de Lorena (en francès Claude Lorrain, pronunciat) (Chamagne, Lorena, entre 1600 i 1605No se sap amb certesa la data de naixement de Lorrain, establerta tradicionalment al voltant del 1600, tot i que segons altres historiadors podria ser 1604 o 1605, tesi avalada principalment per Michael Kitson al seu estudi Claude Lorrain “Liber Veritatis” (1978).

Veure Iconografia і Claude Lorrain

Cobertes d'evangeliari

Les Cobertes d'evangeliari són les cobertes anterior i posterior d'un evangeliari conservat al Museu Tresor de la Catedral de Girona.

Veure Iconografia і Cobertes d'evangeliari

Color en l'art

Absis de Santa Maria de Taüll, ''ca''. 1123. Els colors (roig, blau, groc, verd) omplin completament i sense modulació els plans nítidament separats del fons, mentre que en les figures es combinen amb espais en què es deixa al blanc de la calç proporcionar una sensació de gradació.

Veure Iconografia і Color en l'art

Contrareforma

Una còpia de la ''Vulgata'', l'edició llatina de la Bíblia catòlica, impresa al 1590, després que diverses de les reformes del Concili haguessin començat a tenir lloc al món catòlic. La Contrareforma (també anomenada la "Revifada catòlica" o la "Reforma catòlica") va ser el període de ressorgiment catòlic que començà amb el Concili de Trento (1545-1563) i acabà amb el final de la Guerra dels Trenta Anys (1648), i va ser iniciat en resposta al cisma provocat per Martí Luter i les diferents esglésies protestants.

Veure Iconografia і Contrareforma

Copa Farnese

gorgona La Copa Farnese (Tazza Farnese) és un camafeu de pedra del s. II ae en forma de copa, esculpit en l'Egipte ptolemaic amb àgata i ònix, que ara es troba al Museu Arqueològic Nacional de Nàpols amb altres objectes de l'antiga Col·lecció Farnese.

Veure Iconografia і Copa Farnese

Cor de la catedral de Toledo

El cor de la catedral de Toledo està situat a la nau central de la catedral, enfront del presbiteri i separat d'aquest per la nau del creuer.

Veure Iconografia і Cor de la catedral de Toledo

Cornamusa

El cornamusaire, per Hendrick ter Brugghen (Segle XVII, Països Baixos) La cornamusa és un instrument musical aeròfon constituït per un bot petit de cuir que serveix de dipòsit d'aire.

Veure Iconografia і Cornamusa

Cova d'Oxtotitlán

Un mapa de Cova d'Oxtotitlán. Pintura 1-D. La cova d'Oxtotitlán és un jaciment arqueològic de la cultura olmeca.

Veure Iconografia і Cova d'Oxtotitlán

Creu cristiana

Un reliquiari amb la forma d'una ornamentada Creu cristiana La creu cristiana és un dels símbols del cristianisme més conegut.

Veure Iconografia і Creu cristiana

Crist crucificat (Velázquez)

El Crist crucificat o Crist de San Plácido, és una pintura a l'oli sobre llenç de Diego Velázquez, conservada al Museu del Prado des de 1829.

Veure Iconografia і Crist crucificat (Velázquez)

Crucifix en fusta de til·ler

El Crucifix en fusta de til·ler o Crucifix Gallino, és una petita escultura de fusta, que actualment manca la creu, està dubtosament atribuïda a Michelangelo Buonarroti i que està datada entre 1495 i 1497.

Veure Iconografia і Crucifix en fusta de til·ler

Cultura chavín

La cultura chavín va ser una civilització pre-incaica que es va desenvolupar durant l'horitzó primerenc i va tenir el seu centre de desenvolupament a Chavín de Huántar que està situat entre els rius Mosna i Huachecsa en l'actual departament d'Ancash al Perú.

Veure Iconografia і Cultura chavín

Cultura popular

Tions de Nadal, tradició molt arrelada a Catalunya. Aquests, a la fira de Santa Llúcia de Barcelona. La cultura popular és el conjunt de manifestacions culturals produïdes o consumides per les classes populars, en contraposició a l'alta cultura o cultura acadèmica, centrada en mitjans d'expressió socialment excloents considerats superiors i elitistes, i inclou tradicions, cançons, llegendes, supersticions… Tradicionalment es transmet de manera oral, tot i que modernament l'extensió dels mitjans de comunicació i l'aparició d'Internet han fet que esdevinguin un transmissor molt important de cultura popular.

Veure Iconografia і Cultura popular

Cultura Sunchituyoc

Localització geogràfica aproximada de la Cultura Sunchituyoc, dins de la província de Santiago del Estero (Argentina) La Cultura Sunchituyoc o Cultura Sunchituyoj es va establir físicament a l'interior de la plana chaco-santiaguenya, regió central de la província argentina de Santiago del Estero, entre el 700 i el 900.

Veure Iconografia і Cultura Sunchituyoc

David

Segons la Bíblia, David va ser el més gran rei d'Israel.

Veure Iconografia і David

Découvertes Gallimard

«Découvertes Gallimard» (literalment «Descobriments Gallimard»; publicada a Barcelona com «Biblioteca de bolsillo CLAVES» i «Biblioteca ilustrada», i a Madrid «Aguilar Universal») és una col·lecció enciclopèdica de llibres il·lustrats en format de butxaca sobre una varietat de temes, adreçat a adults i adolescents.

Veure Iconografia і Découvertes Gallimard

Díptic de Crucifixió i Judici Final

El Díptic de Crucifixió i Judici Final és un díptic gòtic de petites dimensions pintat a l'oli sobre taula pel primitiu flamenc Jan van Eyck, amb algunes àrees acabades per seguidors no identificats o membres del seu taller.

Veure Iconografia і Díptic de Crucifixió i Judici Final

Detenció de Jesús

''La detenció de Crist'', de Fra Angelico. La Detenció de Jesús és la denominació habitual d'un episodi clau dels Evangelis Canònics, dins del cicle de la Passió de Crist (que s'inicia amb el Sant Sopar i porta a la seva Crucifixió).

Veure Iconografia і Detenció de Jesús

Dextera Domini

Detall d'un fresc medieval en Sant Climent de Taüll Dextera Domini, a l'art, és la representació de la mà de Déu, una forma usada per les religions fortament monoteistes com el judaisme, per mostrar la intervenció divina en un determinat context.

Veure Iconografia і Dextera Domini

Diari d'un psicoanalista

Diari d'un psicoanalista és un collage, obra d'Antoni Garcia i Lamolla.

Veure Iconografia і Diari d'un psicoanalista

Diego de Riaño

Façana de l'Ajuntament de Sevilla a la Plaça de Sant Francesc obra de Diego de Riaño Diego de Riaño (La Trasmiera, Cantàbria? - 1534) va ser un arquitecte espanyol del renaixement, conegut principalment per les seves obres en estil plateresc.

Veure Iconografia і Diego de Riaño

Diego Velázquez

Diego Rodríguez de Silva Velázquez (Sevilla, juny de 1599 – Madrid, 6 d'agost de 1660), o simplement Velázquez, és històricament un dels pintors espanyols més importants i un dels artistes més valorats i influents del món.

Veure Iconografia і Diego Velázquez

Dionís pseudo-Sardanàpal

L'escultura del Museu Nacional Romà British Museum Dionisos pseudo-Sardanàpal és una rara representació escultòrica de Dionís que durant molt de temps es confongué amb un retrat del rei Sardanàpal (una inscripció del s. XVII en l'exemplar del Vaticà indica CΑΡΔΑΝΑΠΑΛΛΟC).

Veure Iconografia і Dionís pseudo-Sardanàpal

Dones a Atenes

Veure Iconografia і Dones a Atenes

Dones a la societat maia

Les dones maies van tenir un paper important en la seva societat.

Veure Iconografia і Dones a la societat maia

Dracula (pel·lícula de 1931)

Tràiler Dracula és una pel·lícula de terror sobrenatural estatunidenca de 1931 dirigida i coproduïda per Tod Browning a partir d’un guió escrit per Garrett Fort.

Veure Iconografia і Dracula (pel·lícula de 1931)

Eix de l'Exposició de 1929 a Montjuïc

Leix de l'Exposició de 1929 a Montjuïc és un conjunt monumental situat entre la plaça d'Espanya i el Palau Nacional, a la muntanya de Montjuïc, Barcelona (districte de Sants-Montjuïc).

Veure Iconografia і Eix de l'Exposició de 1929 a Montjuïc

El cavaller, la mort i el dimoni

El cavaller, la mort i el dimoni (en alemany, Ritter, Tod und Teufel) és un gravat del pintor alemany Albrecht Dürer realitzat al 1513 amb burí sobre planxa de metall.

Veure Iconografia і El cavaller, la mort i el dimoni

El festí de Baltasar

El festí de Baltasar és un quadre de 1635 del pintor neerlandès Rembrandt. S'exhibeix en la National Gallery de Londres.

Veure Iconografia і El festí de Baltasar

El Greco

Domínikos Theotokópulos (en grec: Δομήνικος Θεοτοκόπουλος; Càndia, Creta, 1541 - Toledo, 7 d'abril de 1614), conegut amb el nom dEl Greco,Theotokópulos va adquirir el nom d'«el Greco» a Itàlia, on era pràctica habitual identificar un home designant el seu país o ciutat d'origen.

Veure Iconografia і El Greco

El jardí de les delícies

El jardí de les delícies és l'obra cabdal del pintor neerlandès Hieronymus Bosch, sovint anomenat el Bosch.

Veure Iconografia і El jardí de les delícies

El miracle del Crist del Rescat

El El miracle del Crist del Rescat o Crist del Rescat és la primera obra pública conservada de del pintor espanyol Jeroni Jacint Espinosa, signada i datada amb precisió, fent constar la seua edat, vint-i-dos anys.

Veure Iconografia і El miracle del Crist del Rescat

El Naixement de la Verge

El Naixement de la Verge és un quadre poc conegut d'El Greco, que consta amb el número X-33 en el catàleg raonat d'obres d'aquest artista, realitzat per l'especialista Harold Wethey.

Veure Iconografia і El Naixement de la Verge

El prat de Bezhin

El prat de Bezhin és una pel·lícula soviètica de 1937, dirigida per Serguéi Eisenstein i famosa per haver estat suprimida i presumptament destruïda abans de la seva culminació.

Veure Iconografia і El prat de Bezhin

El rapte de les sabines (Giambologna)

El rapte de les sabines o El rapte de la sabina és una escultura de Giambologna, un escultor francoflamenc actiu a Florència al.

Veure Iconografia і El rapte de les sabines (Giambologna)

Elina Norandi

Elina Norandi (Montevideo, segle XX) és una historiadora de l'art, crítica d'art i comissària d'exposicions catalana nascuda a l'Uruguai; va arribar a Catalunya de ben petita a causa de l'exili dels seus pares.

Veure Iconografia і Elina Norandi

Eloi Maduell i García

Eloi Maduell i García (Barcelona, 1 de juliol de 1975), és un enginyer informàtic especialitzat en la creació digital en directe i el vídeo mapping.

Veure Iconografia і Eloi Maduell i García

Emanuel Leutze

) va ser un pintor d'història alemany-americà més conegut pel seu quadre de 1851 Washington Crossing the Delaware. Està associat a l’escola de pintura de Düsseldorf.

Veure Iconografia і Emanuel Leutze

Enterrament celestial

Un lloc d'enterrament del cel a la vall de Yerpa, Tibet Monestir de Drigung, monestir tibetà en el que es porten a terme enterraments del cel. Enterrament del cel (Tibetà: བྱ་གཏོར་, Wylie: bya gtor, lit. "Ocell-escampat") o jhator, és una pràctica funerària en que un cadàver humà és col·locat en un al cim d'una muntanya, exposada al Mahabhuta en estat de putrefacció per a ser menjat per ocells carronyaires.

Veure Iconografia і Enterrament celestial

Epifania de Miquel Àngel

Epifania és un dibuix en carbonet de l'artista del renaixement italià Michelangelo Buonarroti, datat circa 1550-1553.

Veure Iconografia і Epifania de Miquel Àngel

Erica il cane

Erica il cane (Belluno, 1980) és el pseudònim d'un artista visual italià.

Veure Iconografia і Erica il cane

Erika Bornay Campoamor

Erika Bornay Campoamor (Barcelona, 3 de març de 1947) és una historiadora de l'art, escriptora i investigadora catalana especialitzada en la iconografia de la dona en l'art, a la qual ha dedicat múltiples assajos i novel·les.

Veure Iconografia і Erika Bornay Campoamor

Erwin Panofsky

Erwin Panofsky (Hannover, 30 de març de 1892 - Princeton (Nova Jersey), 14 de març de 1968) va ser un historiador de l'art i assagista jueu alemany que va destacar pels seus estudis iconològics.

Veure Iconografia і Erwin Panofsky

Esclavitud a l'antic Egipte

Dinastia XVIII) - Museu arqueològic de Bolonya. Es coneix com esclavitud a lantic Egipte els diferents règims de servitud existents a la civilització egípcia durant l'antiguitat.

Veure Iconografia і Esclavitud a l'antic Egipte

Escola cretenca

XVII, ('' Museu de Pavlos i Alexandra Kanellopoulou'', Atenes). Escola cretenca o escola de Creta va ser una important escola pictòrica, coneguda també amb el nom descola post-bizantina, moviment que va florir en l'Illa de Creta mentre estava sota el control de la República de Venècia entre 1204 i 1669.

Veure Iconografia і Escola cretenca

Escola de París

Amedeo Modigliani, ''Retrat de Paul Guillaume'', 1916. L'Escola de París conforma un grup heterodox d'artistes que treballaren a París (França) al període d'entreguerres (1915-1940), vinculats a diversos estils artístics com el postimpressionisme, l'expressionisme i el surrealisme.

Veure Iconografia і Escola de París

Escola de Pont-Aven

Galeria Nacional d'Escòcia, Edimburg. Escola de Pont-Aven (en francès École de Pont-Aven) és un terme que es refereix a les obres d'art que prenen el seu nom de la regió de Pont-Aven i els seus voltants, de la qual prenen la seva iconografia.

Veure Iconografia і Escola de Pont-Aven

Escola de Quito

XVI XVII ''Espectacle d'índia exorcitzada en Guapulo.'' Miguel de Santiago, 1646 XVI XVII XVIII XVIII. La imatge està realitzada en tècnica mixta (pasta de blat de moro i teles encolades) i es venera a la ciutat de Santa Cruz de Tenerife a Espanya. XVIII XVIII XVIII XVIII XVIII XIX XIX Escola de Quito és el nom d'un conjunt de manifestacions artístiques i d'artistes que es va desenvolupar al territori de la Reial Audiència de Quito, des de Pasto i Popayán pel nord fins a Piura i Cajamarca pel sud en la Intendència de Trujillo, durant el període colonial –segona meitat del,, i primer quart del – és a dir durant la dominació espanyola (1542-1824).

Veure Iconografia і Escola de Quito

Escola monàstica

Una escola monàstica, dins del medievalisme occidental, fou primer de tot, un centre de conservació i difusió de la cultura clàssica i medieval inserida en el si dels monestirs, excel·lint en el cristianisme de St.

Veure Iconografia і Escola monàstica

Escultura

La ''Victòria de Samotràcia'', escultura de l'antiga Grècia Lescultura (del llatí sculptura) és una de les belles arts.

Veure Iconografia і Escultura

Escultura de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

Composició escultural a la portalada del pavelló de la Mercè. Heràldica, filigrana animals i detalls florals combinats L'escultura del recinte modernista de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona és un extens conjunt d'obres que té un paper fonamental en el desplegament iconogràfic desitjat per Pau Gil, mecenes de l'hospital, interpretat i dissenyat per Domènech i Montaner.

Veure Iconografia і Escultura de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

Escultura del Nepal

Escultura de la vall de Katmandú de Nepal, es conserva al Museu Metropolità d'Art de Nova York. Lescultura del Nepal dibuixa influències de l'escultura i l'estil artístic de l'Índia, de les regions de Pala i Gupta específicament.

Veure Iconografia і Escultura del Nepal

Escultura del Renaixement

L'escultura del Renaixement s'entén com un procés de recuperació de l'escultura de l'antiguitat clàssica.

Veure Iconografia і Escultura del Renaixement

Escultura del Renaixement a la Corona d'Aragó

Lescultura del Renaixement a la Corona d'Aragó va lligada a la cultura humanista procedent de la península Itàlica, encara que la repercussió inicial va ser escassa i, per tant, tardana l'acceptació del nou estil, per la qual cosa encara es van anar fent decoracions gòtiques a la mateixa època, fins ja entrat el, que es va implantar amb fermesa en pujar al tron el rei Carles V.

Veure Iconografia і Escultura del Renaixement a la Corona d'Aragó

Escultura gòtica

policromada, c. 1510. Imatge del Cristo de La Laguna (Tenerife, Espanya) provinent de Flandes i datat entre 1510-1514. Lescultura gòtica representa la segona de les principals escoles internacionals d'escultura europea que es va desenvolupar a l'edat mitjana, aproximadament des de mitjan fins al.

Veure Iconografia і Escultura gòtica

Escultura hel·lenística

Polidor i Atenodor de Rodes, segle I aC L'escultura hel·lenística representa una de les més importants expressions artístiques de la cultura de l'hel·lenisme i l'estadi final de l'evolució de la tradició de l'escultura grega en l'antiguitat.

Veure Iconografia і Escultura hel·lenística

Escultura romana

''August de Prima Porta'' (Museus Vaticans) L'escultura romana comprèn l'obra escultòrica que es va desenvolupar en tota l'àrea d'influència de l'Imperi Romà, amb el focus central a Roma; això succeí entre el i el.

Veure Iconografia і Escultura romana

Escultura romànica

Infern. Cegarra Martínez, Basilio. ''Atlas Arte. Galicia''. Capítulo 16 ESCULTURA GÓTICA, páx. 40.''"A arte francesa, en especial a procedente de Saint-Denis e da Borgoña, inflúe no mestre Mateo e nas súas execucións, no século XII, á fronte do Pórtico da Gloria...

Veure Iconografia і Escultura romànica

Església de Nakipari

L'església de Nakipari o església de Sant Jordi de Nakipari (en georgià: ნაკიფარის წმინდა გიორგის სახელობის ეკლესია), i també coneguda localment com a Jgrag (ჯგრაგ), és una església medieval situada al municipi de Mestia, a la regió de Samegrelo-Zemo Svaneti, Geòrgia.

Veure Iconografia і Església de Nakipari

Església de Sant Jordi d'Ikvi

L'església de Sant Jordi d'Ikvi (en georgià: იკვის წმინდა გიორგის ეკლესია) és una església ortodoxa situada al municipi de Kaspi, a la regió est-central de Xida Kartli, Geòrgia.

Veure Iconografia і Església de Sant Jordi d'Ikvi

Església de Sant Miquel de Montblanc

Sant Miquel de Montblanc és una església de la vila de Montblanc (Conca de Barberà).

Veure Iconografia і Església de Sant Miquel de Montblanc

Església de Santa Maria Foris Portas

L'església de Santa Maria Foris Portas es troba al municipi de Castelseprio de la província de Varese (Itàlia), a una distància de 200 metres de la muralla d'un antic castrum, d'aquí va rebre el nom en llatí medieval (Foris Portas.

Veure Iconografia і Església de Santa Maria Foris Portas

Església del Baptista de Gareja

L'església del Baptista de Gareja o monestir de Sant Joan Baptista (en georgià: ნათლისმცემლის მონასტერი) és un monument històric i arquitectònic al complex monàstic de David Gareja.

Veure Iconografia і Església del Baptista de Gareja

Españolada

''Mary als Spanierin'', un prototip del ''mite romàntic d'Espanya'', recuperat per Franz von Stuck en 1916. Españolada és un terme que sol emprar-se de manera despectiva per fer referència a determinades obres artístiques que exageren i falsegen el caràcter espanyol.

Veure Iconografia і Españolada

Esposa de Putifar

Lesposa de Putifar és un personatge menor de la Bíblia hebrea i de l'Alcorà.

Veure Iconografia і Esposa de Putifar

Estela del portador del cactus

L′estela del portador del cactus és un monòlit o escultura en pedra d'una sola peça, pertanyent a la cultura chavín del Perú (del 1200 ae al 400 ae) i que roman en el seu emplaçament originari, al costat nord-oest de la plaça Circular del jaciment arqueològic de Chavín de Huántar.

Veure Iconografia і Estela del portador del cactus

Estudi de la història de l'art

Galeria dels Uffizi de Florència, que reunia la impressionant col·lecció dels Mèdici, ho va fer l'any 1765. teoria i la història de l'art. L'estudi de la història de l'art és la disciplina acadèmica l'objecte de la qual són les obres d'art en el seu desenvolupament històric i context estilístic (gènere, disseny, format i aparença), i els artistes en el seu context cultural i social.

Veure Iconografia і Estudi de la història de l'art

Evangelis de Garima

Retrat de l'Evangelista Marcs de ''Garima 2'', probablement el primer dels dos ''Evangelis de Garima''. Els Evangelis de Garima són dos llibres en l'antic llenguatge Ge'ez de l'Evangeli etíop.

Veure Iconografia і Evangelis de Garima

Exèrcit aquemènida

batalla d'Issos. Lexèrcit aquemènida dels reis perses, des de Cir II el Gran a Darios III, durant quasi els seus dos segles i mig d'existència (550-330 aC), va estar integrat per contingents d'estats vassalls i de mercenaris, principalment, grecs.

Veure Iconografia і Exèrcit aquemènida

Exèrcit macedoni

Lexèrcit macedoni del Regne de Macedònia és considerat com un dels millors exèrcits de lleva de l'Antiguitat.

Veure Iconografia і Exèrcit macedoni

Exèrcit micènic

L'exèrcit micènic era l'exèrcit de la Grècia micènica (ca. 1600–1100 aC) que va permetre l'expansió d'aquesta civilització pel mar Egeu i la part occidental d'Anatòlia.

Veure Iconografia і Exèrcit micènic

Fabrice d'Almeida

Fabrice d'Almeida (Ajaccio, 15 de novembre de 1963) és un historiador francès, catedràtic d'història contemporània a l'Institut Francès de Premsa.

Veure Iconografia і Fabrice d'Almeida

Fótios Kóndoglu

Casa de Fótios Kóndoglua Atenes Fótios Kóndoglu (en grec: Φώτιος Κόντογλου, també conegut pel pseudònim Φώτης Κόντογλους (Photis Kontoglous); Ayvalık, actual Turquia, 8 de novembre de 1895 - Atenes, 13 de juliol 1965) va ser un escriptor i pintor grec.

Veure Iconografia і Fótios Kóndoglu

Ferrer Bassa

Ferrer Bassa, també documentat com Jaume Ferrer Bassa, (Les Gunyoles (?),Diversos documents referits a personatges anomenats «Ferrer Bassa» entre els segles XII-XIV situen els seus orígens geogràfics i familiars a la zona d'Avinyonet del Penedès. A, s'arriba a precisar que podria haver nascut al mas conegut com "Castell de Les Gunyoles".

Veure Iconografia і Ferrer Bassa

Fills de Noè

Sem, Cam i Jàfet. Els Fills de Noè o Taula de les Nacions és una extensa llista dels descendents de Noè que apareixen en Gènesi 10 de la Tanakh, que representa una etnologia tradicional.

Veure Iconografia і Fills de Noè

Flauta de tres forats

Presència d'una flauta de tres forats en el retaule ''El banquet d'Herodes'' de Pere Garcia de Benavarri. ''ca.'' 1470. MNAC flaüta eivissenca, on es poden apreciar els dos forats de la part anterior Una flauta de tres forats és una flauta recta, normalment amb embocadura de bisell, que només té tres forats per a produir les diferents notes, dos a la part anterior, que es tapen amb els dits anul·lar i mig, i un a la part posterior, que es tapa amb el polze, gairebé sempre de la mà esquerra.

Veure Iconografia і Flauta de tres forats

Font de la Plaça d'Espanya

La font commemorativa de l'Exposició de 1929, més coneguda com font de la plaça d'Espanya, és un monument escultòric situat al centre de la plaça homònima, a Barcelona.

Veure Iconografia і Font de la Plaça d'Espanya

Font de les Tres Gràcies

La Font de les Tres Gràcies es troba a la plaça Reial de Barcelona, al districte de Ciutat Vella.

Veure Iconografia і Font de les Tres Gràcies

Font del Ninyu

La font del Nen, popularment coneguda com a font del Ninyu, és una font pública i monument de pedra situada avui dia als Jardins de Can Mantega, al barri de Sants de Barcelona.

Veure Iconografia і Font del Ninyu

Fornícules de Valls

Fornícules de Valls són unes petites capelles del municipi de Valls (Alt Camp).

Veure Iconografia і Fornícules de Valls

Fortalesa de Bochorma

La fortalesa de Bochorma (en georgià: ბოჭორმის ციხე) és un complex arquitectònic medieval a l'est de Geòrgia, situat al municipi de Tianeti, a la regió de Kakhètia.

Veure Iconografia і Fortalesa de Bochorma

Fotografia

Fotografies Lent d'una càmera fotogràfica La fotografia és l'art i la tècnica que permet obtenir i guardar de manera permanent imatges, sobre una superfície de material sensible a la llum o en dispositius d'emmagatzematge de dades, basant-se en el principi de la càmera obscura.

Veure Iconografia і Fotografia

Fotoperiodisme (fotografia)

El fotoperiodisme, periodisme fotogràfic, periodisme gràfic, fotoreportatge o reportatge gràfic és un gènere de fotografia i també de periodisme.

Veure Iconografia і Fotoperiodisme (fotografia)

Fragment d'una crucifixió

Fragment d'una crucifixió és una pintura inacabada de 1950 del pintor figuratiu d'origen irlandès Francis Bacon.

Veure Iconografia і Fragment d'una crucifixió

Francesc Ribalta

''Sant Lluc'', oli sobre llenç, 83 x 36 cm., Museu de Belles Arts de València. Procedent del retaule de Portaceli, a la figura de l'evangelista sense orla, que pinta el retrat de la ''Mare de Déu de les toques'', se sol veure un autoretrat del pintor.

Veure Iconografia і Francesc Ribalta

Fris del Partenó

El fris del Partenó és un fris de 160 m de llarg que envoltava la part superior de la cel·la del Partenó d'Atenes.

Veure Iconografia і Fris del Partenó

Frontal d'altar d'Ix

El Frontal d'altar d'Ix és un frontal d'altar romànic de fusta pintada procedent de l'església parroquial de Sant Martí de la població La Guingueta d'Ix (Alta Cerdanya).

Veure Iconografia і Frontal d'altar d'Ix

Frontal d'altar de Durro

El frontal dels sants Quirze i Julita de Durro és un frontal d'altar romànic conservat al Museu Nacional d'Art de Catalunya i provinent de l'ermita de Sant Quirc de Durro.

Veure Iconografia і Frontal d'altar de Durro

Fulvio Orsini

Fulvio Orsini, també conegut pel seu nom en llatí, Fulvius Ursinus (Roma, 11 de desembre de 1529 — Roma, 18 de maig de 1600), fou un humanista italià, filóleg, historiador, bibliòfil i bibliotecari.

Veure Iconografia і Fulvio Orsini

Fusaiola

XII o XIII trobada a Polònia fus i fusaiola prehistòrics Una fusaiola o tortera és una petita peça simètrica de terrissa amb un orifici central (eix de rotació).

Veure Iconografia і Fusaiola

Fusaiola de Valls

La fusaiola de Valls o tortera del Vilar és una fusaiola o tortera de ceràmica ibèrica, d'entre el i principis del, que fou recollida per un particular en el transcurs d'unes obres realitzades en la zona del jaciment del Vilar (Valls).

Veure Iconografia і Fusaiola de Valls

Gaspar de Palencia

Gaspar de Palencia (circa 1531 - 1590) va ser un pintor manierista espanyol, actiu a Valladolid i Astorga.

Veure Iconografia і Gaspar de Palencia

Gènere cinematogràfic

Un gènere cinematogràfic és una categoria estilística o temàtica de pel·lícules basades en similituds ja sigui en els elements narratius, l'enfocament estètic o la resposta emocional a la pel·lícula.

Veure Iconografia і Gènere cinematogràfic

Gerard van Spaendonck

Gerard van Spaendonck (Tilburg, 22 de març de 1746 - París, 11 de maig de 1822) fou un pintor neerlandès, germà del també pintor Cornelis van Spaendonck.

Veure Iconografia і Gerard van Spaendonck

Gislebertus d'Autun

Timpà de la Catedral de Autun, obra de Gislebertus. Gislebertus o Gislebert va ser un escultor francès actiu als primers decennis del i cèlebre pels treballs que va realitzar a la Catedral d'Autun (França).

Veure Iconografia і Gislebertus d'Autun

Gonfanó

Gonfanó de l'ajuntament de Catanzaro (Sicília) El gonfanó o gamfanó o gamfaró del germànic fràncic gundfano, compost de gund (‘combat’) i fano (‘bandera’), era, a l'edat mitjana, una bandera o estendard usat com a insígnia de guerra.

Veure Iconografia і Gonfanó

Guñelve

El ''guñelve'' El guñelve (originalment en mapudungun: wüṉyelfe o wünelfe; estel de l'alba o planeta Venus) és un símbol de la iconografia maputxe que pot ser descrit o bé com una forma especial d'octagrama o estel de vuit puntes, similar a l'estel tartessi, o bé com una creu foliada —és a dir, una creu els extrems de la qual es divideixen per formar dues noves puntes—, similar a la creu de Malta.

Veure Iconografia і Guñelve

Guerrers de Riace

Els ''Guerrers de Riace'', ''Bronze A'' en primer pla i ''Bronze B'' en segon pla. Els Guerrers de Riace són una parella d'estàtues gregues d'estil sever que s'exposen al Museu nacional de la Magna Grècia de Reggio de Calàbria.

Veure Iconografia і Guerrers de Riace

Guillaume Rouillé

Edició de la'' Vulgata ''de Guillaume Rouillé (1566) Guillaume Rouillé (en llatí, Gulielmus Rovillium; Tours, c.1518 – Lió, 1589) fou un llibreter i impressor humanista del Lió del segle XVI. Va inventar el format de llibre de butxaca anomenat sextodecimo, la meitat de la grandària del format octavo, i va publicar nombroses obres d'història i poesia, així com de medicina, a més dels reculls i manuals.

Veure Iconografia і Guillaume Rouillé

Guitarra lira

La guitarra-lira, de la família dels cordòfons de corda pinçada, és un instrument musical híbrid, ja que combina el mànec d'una guitarra amb la caixa de ressonància d'una lira.

Veure Iconografia і Guitarra lira

Hagadà dels Caps d'Ocell

LHagadà dels Caps d'Ocell (c. 1300) és l'hagadà il·luminat més antic de la Pasqua asquenazita.

Veure Iconografia і Hagadà dels Caps d'Ocell

Harry Potter i el pres d'Azkaban (pel·lícula)

Harry Potter i el pres d'Azkaban (títol original en anglès: Harry Potter and the Prisoner of Azkaban) és la tercera pel·lícula de la saga Harry Potter, dirigida per Alfonso Cuarón i estrenada el 2004, basada en la novel·la homònima.

Veure Iconografia і Harry Potter i el pres d'Azkaban (pel·lícula)

Heinrich Besseler

Heinrich Besseler (Hörde-Dortmund, Westfàlia, Imperi Alemany, 2 d'abril de 1900 - Leipzig, Saxònia, República Democràtica d'Alemanya, 25 de juliol de 1969) va ser un musicòleg alemany del.

Veure Iconografia і Heinrich Besseler

Henri Focillon

Henri Focillon (Dijon, 7 de setembre de 1881 - New Haven, 1943) va ser un historiador de l'art francès, especialista a l'edat mitjana.

Veure Iconografia і Henri Focillon

Hermitage

Vista de l'Ermitage. L'Hermitage (Эрмитаж, mot rus provinent del francès ermitage, 'ermita') de Sant Petersburg, a Rússia, és una de les majors pinacoteques i museus d'antiguitats del món.

Veure Iconografia і Hermitage

Hiperrealisme

L'Hiperrealisme o és un moviment artístic sorgit als Estats Units als anys 1970.

Veure Iconografia і Hiperrealisme

Història de l'animació tradicional

La història de l'animació va començar molt abans que la cinematografia es desenvolupés com a tal.

Veure Iconografia і Història de l'animació tradicional

Història de l'escultura

La història de l'escultura és una part de la història de l'art que estudia l'evolució de l'escultura des dels seus principis tenint present les diferents cultures arreu del món i els períodes històrics que acostumen a coincidir amb els de la mateixa història de l'art.

Veure Iconografia і Història de l'escultura

Història de l'estètica

''El naixement de Venus'', de Sandro Botticelli, exemple arquetípic de bellesa clàssica. La història de l'estètica és una disciplina de les ciències socials que estudia l'evolució de les idees estètiques al llarg del temps.

Veure Iconografia і Història de l'estètica

Història de la ciència i la tècnica en la prehistòria i l'edat antiga

Hecateu de Milet va mostrar-ne un per demostrar la immensitat de Pèrsia en relació amb les ciutats gregues. També es diu que quan els jònics demanaren ajuda a les ciutats de Grècia continental els mostraren la seua situació en relació amb cadascuna de les parts en conflicte en un mapa.

Veure Iconografia і Història de la ciència i la tècnica en la prehistòria i l'edat antiga

Història de la música

La història de la música és tant l'estudi de l'evolució que la música ha sofert al llarg dels temps, com —també— el conjunt de processos que aquesta evolució ha comportat.

Veure Iconografia і Història de la música

Història de la pintura

La història de la pintura és la branca de la història de l'art que estudia les manifestacions pictòriques que s'han donat al llarg de la història de la humanitat i la seva posterior classificació i interpretació.

Veure Iconografia і Història de la pintura

Història del nu artístic

Galeria de l'Acadèmia de Florència L'evolució històrica del nu artístic transcorre en paral·lel a la història de l'art en general, tret de petites particularitats derivades de la diferent acceptació de la nuesa per part de les diverses societats i cultures que s'han succeït al món al llarg del temps.

Veure Iconografia і Història del nu artístic

Història dels amerindis dels Estats Units

La història dels amerindis dels Estats Units començà en era precolombina amb el poblament d'Amèrica pels paleoamericans.

Veure Iconografia і Història dels amerindis dels Estats Units

Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

LHospital de la Santa Creu i Sant Pau és un conjunt modernista situat a la ciutat de Barcelona que fou projectat per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner.

Veure Iconografia і Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

Iacopo da Varazze

Jacopo da Varazze o da Varagine, conegut també en català com a Jaume de Voràgine (Varazze, ca. 1230 - Gènova, 1298 o 99) va ser un frare dominic, arquebisbe de Gènova i conegut com a autor de la Legenda sanctorum o Llegenda àuria una de les obres més conegudes de l'Edat mitjana europea.

Veure Iconografia і Iacopo da Varazze

Icona

Moderna icona de metall de sant Nicolau, de l'artista búlgar Georgi Chapkanov (Gilbert House, Port Stanley, illes Malvines). Una icona (del grec clàssic εἰκών, ikon, que volia dir 'imatge', mitjançant el rus икона, ikona amb el mateix significat que l'actual) és una representació pictòrica pintada en baix relleu o en mosaic, normalment sobre fusta, de Jesucrist o d'alguns dels seus misteris, de la Mare de Déu o dels sants, molt utilitzada pel cristianisme ortodox.

Veure Iconografia і Icona

Iconòdul

'''Triomf de l'Ortodòxia''' sota l'emperadriu romana d'Orient Teodora al 843. Thedoroda va ser considerada com una iconodula Un iconòdul (grec: eikono-doulos, «hom qui serveix imatges»; també «iconodulista» o «iconòfil») és aquell qui exposa iconodulisme, per exemple, qui dona suport o favor a les imatges religioses o icones i les venera, en oposició a un iconoclasta, que és qui es mostra en contra de l'ús d'imatges religioses.

Veure Iconografia і Iconòdul

Iconografia dels sants

''Rosenhagmadonna'' de Stephan Lochner La iconografia dels sants presenta i inventaria les característiques dels atributs que identifiquen els Sants, com són la seva roba tradicional, objectes típics o animals de companyia.

Veure Iconografia і Iconografia dels sants

Iconologia

La iconologia és la branca que estudia els símbols al llarg de la història de l'art des d'un vessant teòric, buscant lleis comunes i comparant imatges, representacions i èpoques.

Veure Iconografia і Iconologia

Ignacio Calvo y Sánchez

Ignacio Calvo y Sánchez, (Horche, província de Guadalajara, 1864 - Madrid, 1930), escriptor, arqueòleg, numismàtic, iconògraf i arabista espanyol.

Veure Iconografia і Ignacio Calvo y Sánchez

Ignudi

Antonio del Pollaiuolo, ''Danza di ignudi''. ''Ignudo'' de Miquel Àngel. Els ignudi ('nus') són, en l'art renaixentista, nus masculins en diverses actituds que sovint es remunten a l'estatuària antiga.

Veure Iconografia і Ignudi

Imatge d'Épinal

Una imatge d'Épinal és una estampa impresa sobre temes populars, colors vius i brillants.

Veure Iconografia і Imatge d'Épinal

Immaculada Concepció (Tiepolo)

Immaculada Concepció és una pintura del pintor italià Giovanni Battista Tiepolo (1696-1770).

Veure Iconografia і Immaculada Concepció (Tiepolo)

Immaculada de Soult

Immaculada de Soult és un quadre del pintor Bartolomé Esteban Murillo, pintat cap a l'any 1678.

Veure Iconografia і Immaculada de Soult

Infografia

La ''tetera de Utah'' un objecte de referència de la infografia Infografia del transbordador espacial Kliper Infografia d'una mina Infografia de línia de temps sobre Paul Renner Infografia sobre Govern Obert en format de pòster Representació d'una partida d'escacs Representació de l'estructura tridimensional de l'aminofenazona La infografia http://www.canarias3d.es/index.php/2012-06-20-17-12-39/que-es-la-infografia-3d és la tècnica de creació i tractament d'imatges digitals utilitzant ordinadors i eines informàtiques.

Veure Iconografia і Infografia

Integration of Shadows

Integration of Shadows és una fotografia de l'artista visual estatunidenc Man Ray (1890-1976) que va realitzar en el 1918.

Veure Iconografia і Integration of Shadows

Ismael Smith Marí

Ismael Smith Marí (Barcelona, 16 de juliol de 1886 - White Plains, Nova York, 1 de novembre de 1972) fou un escultor, dibuixant i gravador català, si bé Eugeni d'Ors, el 4 de juliol de 1906 des del seu Glosari de La Veu de Catalunya el nomenà escultor noucentista, era un artista molt personal i les seves produccions oscil·laven des del decadentisme fins a una esquematització expressionista.

Veure Iconografia і Ismael Smith Marí

Jaciment arqueològic de São Lourenço Mártir

Ruïnes del jaciment El jaciment arqueològic de Sâo Lourenço Mártir és un conjunt de ruïnes de la missió jesuítica homònima, que formava part dels Set pobles de les missions.

Veure Iconografia і Jaciment arqueològic de São Lourenço Mártir

Jardí de l'Edèn

El ''Jardí de l'Edèn'', segons Cranach Segons l'Antic Testament (Gènesi, capítols segon i tercer) l'Edèn o Edén és el lloc on va ser-hi establert Adam i on es creà Eva.

Veure Iconografia і Jardí de l'Edèn

Jardineria del Barroc

Jardins de Versalles, vista des de la ''Place d'Armes''. La jardineria del Barroc es va desenvolupar a Europa des del segle XVII fins a mitjan.

Veure Iconografia і Jardineria del Barroc

Joan Miró i Ferrà

Joan Miró i Ferrà (Barcelona, 20 d'abril de 1893 - Palma, Mallorca, 25 de desembre de 1983) va ser un pintor, escultor, gravador i ceramista català, considerat un dels màxims representants del surrealisme.

Veure Iconografia і Joan Miró i Ferrà

José María Blázquez Martínez

José María Blázquez Martínez (Oviedo, 7 de juny de 1926- Madrid, 27 de març de 2016) fou un historiador espanyol.

Veure Iconografia і José María Blázquez Martínez

Josechu el Vasco

Josechu el vasco és una sèrie de còmic creada el 1963 per Muntañola per a la revista TBO.

Veure Iconografia і Josechu el Vasco

Josep Maria Sert i Badia

Josep Maria Sert i Badia (Barcelona, 22 de desembre de 1874 - 27 de novembre de 1945) fou un pintor i decorador català de projecció universal.

Veure Iconografia і Josep Maria Sert i Badia

Josep Pujol i Juhí

Josep Pujol i Juhí (Folgueroles, 1734 - Sant Llorenç de Morunys, 1809) fou un escultor català.

Veure Iconografia і Josep Pujol i Juhí

Juan Conchillos Falcó

''Milagro de la lágrima'', 1680, Cambril del Monestir de la Santa Faç, Alacant. Juan Conchillos Falcó (València, 1641 - 1711) va ser un pintor barroc valencià nascut a la ciutat de València, on va aprendre l'art de la pintura amb Esteve March.

Veure Iconografia і Juan Conchillos Falcó

Juan Fernández de Navarrete

''Martiri de sant Jaume'' (1571). Juan Fernández de Navarrete (Logronyo, 1526 - Toledo, 28 de març de 1579), conegut com a Navarrete el Mut, va ser un pintor espanyol del Renaixement tardà o de principis del Manierisme.

Veure Iconografia і Juan Fernández de Navarrete

Juan Interián de Ayala

Juan Interián de Ayala (Madrid, maig de 1656 - 20 d'octubre de 1730 va ser un sacerdot mercedari espanyol, escriptor, tractadista d'estètica, teòleg, predicador i catedràtic de Trilingüe a la Universitat de Salamanca. Amb quinze anys, com estudiant d'Arts al col·legi de Santa Caterina d'Alcalá, va prendre l'hàbit mercedari i va fer els vots un any més tard, en 1673.

Veure Iconografia і Juan Interián de Ayala

Juan Martínez Montañés

Juan Martínez Montañés (Alcalá la Real, Jaén, 1568 - Sevilla, 18 de juny de 1649) va ser un escultor castellà que va treballar entre l'escultura del renaixement i la del barroc.

Veure Iconografia і Juan Martínez Montañés

Juan Sánchez Cotán

Juan Sánchez Cotán (Orgaz, província de Toledo, 1560 – Granada, 8 de setembre de 1627) va ser un pintor espanyol deixeble de Blas de Prado i influït per alguns artistes que van treballar al monestir de l'Escorial, com Luca Cambiaso o Juan Fernández de Navarrete.

Veure Iconografia і Juan Sánchez Cotán

Judit

Judit (en hebreu: יהודית, "jueva") és un personatge bíblic, protagonista del Llibre de Judit, relat deuterocanònic de l'Antic Testament del cànon bíblic catòlic i ortodox.

Veure Iconografia і Judit

Judit amb el cap d'Holofernes

''Judit decapitant a Holofernes'', d'Artemisia Gentileschi, 1614-1618 ''Retorn de Judit a Betulia'', de Sandro Botticelli, 1470 Judit amb el cap d'Holofernes o Judit decapitant a Holofernes és un episodi bíblic i un tema artístic relativament freqüent en l'art cristià.

Veure Iconografia і Judit amb el cap d'Holofernes

Karl Hofer

Karl Hofer (Karlsruhe, 1878-Berlín, 1955) fou un pintor expressionista alemany.

Veure Iconografia і Karl Hofer

Katsudō Shashin

, o Fragmento de Matsumoto, es una pel·lícula animada japonesa, possiblement una de les animacions més antigues del Japó, ja que la seva data de realització oscil·la entre 1907 i 1911, tot i que va ser descoberta a Kyoto el 2005.

Veure Iconografia і Katsudō Shashin

Khanda (espasa)

Khanda en hindi, de khadga en sànscrit, és una espasa recta de doble fil.

Veure Iconografia і Khanda (espasa)

L'anciana èbria

Lanciana èbria és una còpia en marbre d'una escultura hel·lenística en bronze de Miró de Tebes (finals de s. II aC).

Veure Iconografia і L'anciana èbria

L'Anunciació (Van Eyck, Washington)

L'Anunciació, coneguda també com a Anunciació Mellon, és una pintura sobre taula a l'oli obra de Jan van Eyck de l'escola dels primitius flamencs, realitzada entre 1432-1436.

Veure Iconografia і L'Anunciació (Van Eyck, Washington)

L'Últim Sopar (Dalí)

L'Últim Sopar o El sagrament de l'Últim Sopar L. Cirlot (dir.), National Gallery of Art, Col.

Veure Iconografia і L'Últim Sopar (Dalí)

L'Enterrament del comte d'Orgaz

L'enterrament del comte d'Orgaz o L'enterrament del senyor d'Orgaz és un gran quadre a l'oli pintat per El Greco (Domenikos Theotokopoulos, 1541-1614), d'estil manierista, realitzat per la parròquia de Santo Tomé de Toledo entre els anys 1586 i 1588.

Veure Iconografia і L'Enterrament del comte d'Orgaz

L'Espoli (Catedral de Toledo)

L'espoli o El despullament de les vestidures de Crist en el Calvari és un quadre pintat pel Greco (Domenikos Theotokopoulos, 1541-1614) per a la sagristia de la catedral de Toledo.

Veure Iconografia і L'Espoli (Catedral de Toledo)

L'Espoli de Crist

L'espoli, Oli sobre llenç d'El Greco a la Catedral de Toledo L'Espoli, o El despullament de les vestidures de Crist al Calvari, és un episodi implícit en les narracions de la Passió de Jesús, referit a un moment immediatament abans de la Crucifixió.

Veure Iconografia і L'Espoli de Crist

L'Henriade

L'Henriade és una epopeia en deu cants, obra de Voltaire.

Veure Iconografia і L'Henriade

L'Illustration

Torre de l'edifici. L'Illustration fou un setmanari francès que es va publicar entre 1843 i 1944.

Veure Iconografia і L'Illustration

La Coronació de la Verge (Capella de San José)

La Coronació de la Verge és un llenç d'El Greco que forma part del retaule major, a la Capilla de San José, a la ciutat de Toledo.

Veure Iconografia і La Coronació de la Verge (Capella de San José)

La dama i l'unicorn

La dama i l'unicorn (en francès: La Dame à la licorne) és el títol modern que es dona a un cicle de tapissos flamencs de les darreries del segle XV freqüentment considerat com una de les grans obres de l'art medieval a Europa.

Veure Iconografia і La dama i l'unicorn

La Divina Comèdia

''Comencia la Comedia'', 1472 La Divina Comèdia (en italià originalment Commedia i rebatejada després com a Divina Commedia per Boccaccio) és l'obra més important de Dante Alighieri i una de les més rellevants de la literatura italiana i universal.

Veure Iconografia і La Divina Comèdia

La Font de la Gràcia

La Font de la Gràcia, també coneguda com La Font de la Vida i subtitulada a partir del com El triomf de l'Església sobre la Sinagoga, és una obra pictòrica realitzada a l'oli sobre taula de roure.

Veure Iconografia і La Font de la Gràcia

La Immaculada Concepció (Capilla Oballe)

La Immaculada Concepció és una obra d'El Greco, datada entre 1608 i 1613 durant el seu darrer període toledà.

Veure Iconografia і La Immaculada Concepció (Capilla Oballe)

La Immaculada Concepció (Museu Thyssen)

La Immaculada Concepció, conservada al Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid, és una obra d'El Greco, amb participació del seu fill, Jorge Manuel Theotocópuli.

Veure Iconografia і La Immaculada Concepció (Museu Thyssen)

La Immaculada Concepció vista per Sant Joan Evangelista

La Immaculada Concepció contemplada per Sant Joan Evangelista és una obra d'El Greco.

Veure Iconografia і La Immaculada Concepció vista per Sant Joan Evangelista

La Magdalena llegint

La Magdalena llegint és un dels tres fragments supervivents d'un gran retaule anomenat Mare de Déu amb Sants pintat a l'oli sobre taula, de meitat del pel pintor primitiu flamenc Rogier van der Weyden.

Veure Iconografia і La Magdalena llegint

La Mare de Déu de la Caritat (Retaules d'Illescas)

La Mare de Déu de la Caritat és una obra d'El Greco, realitzada a l'oli sobre tela entre el 1603 i el 1605, durant el seu últim període toledà.

Veure Iconografia і La Mare de Déu de la Caritat (Retaules d'Illescas)

La Mare de Déu del canceller Rolin

La Mare de Déu del Canceller Rolin és una pintura a l'oli del mestre flamenc Jan van Eyck, datada al voltant de 1435.

Veure Iconografia і La Mare de Déu del canceller Rolin

La sepultura

La sepultura és una composició de trenta versos estramps, organitzats en tres dècimes, escrita per Joan Roís de Corella i conservada al Cançoner de Maians.

Veure Iconografia і La sepultura

La Seu Vella de Lleida

La Seu Vella de Lleida en una imatge d'entre 1890 i 1910 '''La Seu Vella''' des de Cappont. La Seu Vella o catedral antiga és un monument arquitectònic de la ciutat de Lleida.

Veure Iconografia і La Seu Vella de Lleida

La Temprança (tarot)

La Temprança, el catorzè arcà major del tarot. Representació del Tarot de Marsella La Temprança (XIIII) és el catorzè trumfo o Arcà major en les baralles de tarot i s'utilitza tant per als jocs populars de tarot com en la cartomància.

Veure Iconografia і La Temprança (tarot)

La Verge dels Reis Catòlics

La Verge dels Reis Catòlics, procedent del Reial Monestir de San Tomás d'Àvila i actualment en el Museu del Prado, és un quadre al tremp d'ou sobre taula de 123 × 112 cm, i la seva data s'estableix entre 1491 i 1493.

Veure Iconografia і La Verge dels Reis Catòlics

Lamentació (Petrus Christus, Nova York)

La Lamentació de Petrus Christus en el Museu Metropolità d'Art a Nova York és una petita pintura a l'oli (25,4 × 34,9 cm), sobre plafó de fusta de roure.

Veure Iconografia і Lamentació (Petrus Christus, Nova York)

Las Bocas

Las Bocas és un jaciment arqueològic localitzat al municipi d'Izúcar de Matamoros (Puebla, Mèxic).

Veure Iconografia і Las Bocas

Las Meninas

Las Meninas (també anomenat La familia de Felipe IV) és un quadre del pintor espanyol Diego Velázquez pintat l'any 1656, i exposat actualment al Museu del Prado a Madrid.

Veure Iconografia і Las Meninas

Laura de la Santíssima Trinitat i Sant Sergi

La Laura de la Santíssima Trinitat i Sant Sergi (en rus Свято-Троицкая Сергиева лавра, Sviato-Tróitskaia Sèrguieva lavra) és un monestir ortodox rus, situat a Sérguiev Possad (Сергиев Посад), 70 km al nord-est de Moscou.

Veure Iconografia і Laura de la Santíssima Trinitat i Sant Sergi

Lècit

Gran lècit funerari de marbre, v. 400 aC, alçada de 83 cm, Museu del Louvre Un lècit o lècitos (en grec: λήκυθος, lếkythos) és un vas grec antic utilitzat per emmagatzemar oli perfumat destinat a cura del cos.

Veure Iconografia і Lècit

Les Tres Gràcies (Carpeaux)

Les Tres Gràcies és una obra de l'escultor francès Jean-Baptiste Carpeaux de 1874, a partir del grup escultòric La Danse a la façana de l'Òpera Garnier de París, per encàrrec de l'arquitecte Charles Garnier.

Veure Iconografia і Les Tres Gràcies (Carpeaux)

Linda Schele

Linda Schele (30 d'octubre, 1942 - 18 d'abril, 1998) va ser una epigrafista i iconografista de la cultura maia.

Veure Iconografia і Linda Schele

Literatura gòtica

La literatura gòtica és la literatura associada al moviment gòtic.

Veure Iconografia і Literatura gòtica

Lletera

Lletera italiana d'acer (bidó). Lletera, com a recipient, denomina a un conjunt d'atuells per transportar la llet, de molt diversa morfologia i grandària, encara que en general de forma cònica o cilíndrica.

Veure Iconografia і Lletera

Llibre de Judit

El Llibre de Judit (יהודית, ‘La jueva’) és un llibre deuterocanònic inclòs a la Bíblia dels Setanta (LXX), així com a l'Antic Testament catòlic i ortodox, protagonitzat per l'heroïna del mateix nom.

Veure Iconografia і Llibre de Judit

Llibre de Kells

El Llibre de Kells (Book of Kells en anglès; Leabhar Cheanannais en irlandès), també conegut com a Gran Evangeliari de sant Columba, és un manuscrit il·lustrat amb motius ornamentals, realitzat per monjos cèltics cap a l'any 800 a Kells, un poble d'Irlanda.

Veure Iconografia і Llibre de Kells

Lliga de Delos

La Lliga de Delos, també coneguda com a Lliga Hel·lènica, Lliga Dèlica, Confederació de Delos, Confederació Marítima de l'Àtica, Lliga Marítima Atenenca, Lliga Deloàtica o Amficcionia de Delos, fou una associació de ciutats estat gregues establerta durant el i amb un nombre de membres que oscil·la, segons les fonts, entre 150 i 173 sota el lideratge d'Atenes.

Veure Iconografia і Lliga de Delos

Llista d'especialitats 55 de la Nomenclatura de la UNESCO

Llista d'especialitats del camp 55 (Història) de la Nomenclatura de la UNESCO.

Veure Iconografia і Llista d'especialitats 55 de la Nomenclatura de la UNESCO

Llista de cornamuses

La denominació de cornamusa aplega un gran nombre d'instruments que, malgrat diferències importants quant a afinació, construcció, morfologia, etc.

Veure Iconografia і Llista de cornamuses

Llista de quadres de Marià Fortuny

Retrat de Marià Fortuny realitzat per Vincenzo Gemito. Aquesta llista de quadres de Marià Fortuny és una selecció d'obres del pintor nascut l'11 de juny de 1838 a Reus i mort a Roma el 21 de novembre de 1874, als trenta-sis anys.

Veure Iconografia і Llista de quadres de Marià Fortuny

Lorenzo Maitani

Façana de la catedral d'Orvieto Lorenzo Maitani (Siena, c. 1275 - 1330) va ser un arquitecte i escultor italià.

Veure Iconografia і Lorenzo Maitani

Luohans de ceràmica vidrada de Yixian

Exemplar del Museu Guimet. Sala luohan xinesa. Els Luohans de ceràmica vidrada de Yixian són un conjunt d'escultures de ceràmica vidrada de mida natural assignades al període de la dinastia Liao (907-1125).

Veure Iconografia і Luohans de ceràmica vidrada de Yixian

Madonna Medici

Escut dels Mèdici La ''Madonna Medici'' de Van der Weyden. La ''Madonna Medici'', de Filippo Lippi. La ''Madonna Medici'' de Miquel Àngel. Madonna Medici és el nom que la historiografia designa tres obres d'art que representen el tema de la Madonna (Mare de Déu amb l'Infant) i que es relacionen amb els Mèdici, la principal família de la Florència del Renaixement.

Veure Iconografia і Madonna Medici

Madonna Medici (Lippi)

Dibuix posterior a la taula de la ''Madonna Medici'' La Madonna Medici o Madonna del Palau Medici-Riccardi és una obra pictòrica, al tremp sobre taula (115x71 cm), de l'italià Filippo Lippi, que data de la seva última fase com a pintor artístic, és a dir, aproximadament entre el 1466 i el 1469, i es troba conservada al Palau Mèdici-Riccardi de Florència.

Veure Iconografia і Madonna Medici (Lippi)

Maestà di Ognissanti

Maestà di Ognissanti és el títol d'una pintura sobre taula, representant el tema de la Maestà, del pintor italià Giotto. Té unes dimensions monumentals de 204 cm × 325 cm.

Veure Iconografia і Maestà di Ognissanti

Maiestas Domini

Maiestas Domini de Sant Climent de Taüll La Maiestas Domini (en llatí, 'la Majestat del Senyor') o Crist en Majestat és una iconografia del cristianisme, carregada de simbolismes, que representa la manifestació de Déu Totpoderós, senyor de l'Univers.

Veure Iconografia і Maiestas Domini

Majestat Batlló

La Majestat Batlló és una imatge tallada en fusta policromada de mitjans del que representa Crist crucificat en actitud de Crist Majestat o triomfant, sense rastres de sofriment.

Veure Iconografia і Majestat Batlló

Manieristes del nord

Deyanira i Neso, 1580-85. Els manieristes del nord va ser un moviment amb una interpretació del Manierisme en les arts visuals practicat al nord dels Alps al i principis del.

Veure Iconografia і Manieristes del nord

Mantell Protector de la Mare de Déu

XIX del Mantell Protector de la Mare de Déu. El Mantell Protector de Nostra Santíssima Senyora Theotokos i sempre Verge Maria o, senzillament, el Mantell Protector de la Mare de Déu, conegut en eslau eclesiàstic com a Pokrov (Покровъ, "protecció") i en grec com a Skepê (Σκέπη), és una festivitat de la Mare de Déu celebrada a l'Església Ortodoxa i a les Esglésies orientals.

Veure Iconografia і Mantell Protector de la Mare de Déu

Manuel Gago García

Manuel Gago García (Valladolid, 7 de març de 1925 - València, 29 de desembre de 1980) va ser un prolífic historietista espanyol, un dels més importants de l'Escola Valenciana de còmic.

Veure Iconografia і Manuel Gago García

Marc Lamuà Estañol

Marc Lamuà Estañol (Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró, 19 de maig de 1980) és un polític català, diputat al Congrés dels Diputats en la XI, XII, XIII i XIV legislatures amb el Partit dels Socialistes de Catalunya.

Veure Iconografia і Marc Lamuà Estañol

Mare de Déu a l'església

La Mare de Déu a l'església és una petita taula a l'oli del pintor primitiu flamenc Jan van Eyck.

Veure Iconografia і Mare de Déu a l'església

Mare de Déu amb l'Infant i Sant Joanet

La Mare de Déu amb l'Infant i Sant Joanet és una obra del pintor italià, establert a València, Paolo de San Leocadio, feta amb la tècnica de l'oli sobre fusta, i conservada al Museu de Belles Arts de València, datada al voltant de 1510.

Veure Iconografia і Mare de Déu amb l'Infant i Sant Joanet

Mare de Déu de la Llet

Representació de Ramon de Mur, 1415, al MNAC La Mare de Déu de la Llet, Mare de Déu lactant o Madonna Lactans és una advocació i una iconografia de la Mare de Déu representada en l'acte d'alletar al Nen Jesús.

Veure Iconografia і Mare de Déu de la Llet

Mare de Déu de Lucca

La Mare de Déu de Lucca és una pintura a l'oli de 1436 d'una Mare de Déu amb nen pintada pel mestre primitiu flamenc Jan van Eyck.

Veure Iconografia і Mare de Déu de Lucca

Mare de Déu de Saidí

La Verge de Saidí és una escultura de la segona meitat del segle XIV de pedra policromada, donada al Museu Diocesà de Lleida al voltant de 1897 pel rector de la parròquia de Saidí (Osca) i que actualment s'exposa al Museu Diocesà de Barbastre.

Veure Iconografia і Mare de Déu de Saidí

Mare de Déu del Rebollet

La Mare de Déu del Rebollet és una imatge religiosa que deu el seu nom al seu lloc de procedència, el poblat del Rebollet, prop de l'actual ciutat d'Oliva, la Safor, al País Valencià.

Veure Iconografia і Mare de Déu del Rebollet

Mare de Déu del Roser (Murillo)

Mare de Déu del Roser és una pintura a l'oli sobre llenç realitzatda pel pintor sevillà Bartolomé Esteban Murillo entre els anys 1650 i 1655.

Veure Iconografia і Mare de Déu del Roser (Murillo)

Mare de Déu llegint

''L'Anunciació de Palerm''. La figura de la Mare de Déu llegint és una tipologia molt popular de la iconografia cristiana, en què Maria, mare de Jesús, està representada mentre llegeix.

Veure Iconografia і Mare de Déu llegint

Marededéu de Veciana

La Marededéu de Veciana és una escultura en fusta d'àlber policromada que data del, i exposada al Museu Episcopal de Vic.

Veure Iconografia і Marededéu de Veciana

Maria Magdalena

Maria Magdalena o Maria de Magdala (i) és esmentada, tant en el Nou Testament canònic com en diversos evangelis apòcrifs, com una distingida deixeble de Jesús de Natzaret.

Veure Iconografia і Maria Magdalena

Mariano Bellver y Collazos

''La Divina Pastora de las Almas'', talla de Mariano Bellver que es troba al Convento de los Padres Capuchinos (El Pardo) de Madrid Mariano Bellver y Collazos (Madrid, 1817 - 1876) va ser un escultor espanyol del pertanyent a una dinastia d'escultors d'origen valencià.

Veure Iconografia і Mariano Bellver y Collazos

Marina Núñez

Marina Núñez (Palència, 1966) és una artista multidisciplinar espanyola.

Veure Iconografia і Marina Núñez

Mario Merz

Mario Merz (Milà, 1 de gener de 1925 - Torí, 9 de novembre de 2003) fou un artista italià relacionat amb l'arte povera, marit de la també escultora de l'arte povera Marisa Merz (1931, Torí).

Veure Iconografia і Mario Merz

Matrimoni

Retrat del matrimoni Arnolfini, per Jan van Eyck El matrimoni és una relació entre dues o més persones amb un reconeixement social, cultural o jurídic.

Veure Iconografia і Matrimoni

Max Dauphin

Max Dauphin (Luxemburg, 1977) és un pintor luxemburgués.

Veure Iconografia і Max Dauphin

Mô

Mô és una escultura de bronze al Port de Maó, just davant la Costa d'en Reynés.

Veure Iconografia і Mô

Música

La música és l'art que mitjançant l'ordenació dels sons en el temps, produeix un efecte estètic i/o emotiu en l'oient.

Veure Iconografia і Música

Meditationes Vitae Christi

El Meditationes Vitae Christi, també conegut com el Meditationes de Vita Christi ("Meditacions en la Vida de Crist") és un popular i important text religiós del.

Veure Iconografia і Meditationes Vitae Christi

Mel Ramos

Melvin John Ramos, més conegut com a Mel Ramos, (Sacramento, 24 de juliol de 1935 - Oakland, 14 d'octubre de 2018) fou un pintor estatunidenc, integrant de l'Art pop nord-americà de la dècada de 1960.

Veure Iconografia і Mel Ramos

Mercat municipal de Carlet

El mercat municipal de Carlet (Ribera Alta, País Valencià) va ser construït l'any 1934 amb projecte de l'arquitecte Mariano Peset Aleixandre.

Veure Iconografia і Mercat municipal de Carlet

Merle Greene Robertson

va ser una historiadora, arqueòloga, gravadora, i maianista nord-americana, coneguda pels seus treballs de calca de la iconografia precolombina maia mesoamericana.

Veure Iconografia і Merle Greene Robertson

Mestre de Taüll

Absis central de Sant Climent de Taüll, amb el ''Pantocràtor envoltat per la màndorla'' El Mestre de Taüll és un pintor d'identitat desconeguda, considerat com el més gran dels pintors de murals del a Catalunya i un dels més importants pintors romànics d'Europa.

Veure Iconografia і Mestre de Taüll

Miracles de Jesús

''Jesús camina sobre l'aigua'', de Lluís Borrassà, 1411 Els miracles de Jesús són les accions supranaturals realitzades per Jesús durant el seu ministeri, i que estan recollits als evangelis on, segons l'evangeli de sant Joan, tan sols hi ha recollits alguns d'aquests fets.

Veure Iconografia і Miracles de Jesús

Miranda Aldhouse-Green

Miranda Jane Aldhouse-Green, FSA, FLSW (nascuda Aldhouse; 24 de juliol de 1947) és una acadèmica i arqueòlega britànica.

Veure Iconografia і Miranda Aldhouse-Green

Mitologia amaziga

La mitologia amaziga és el conjunt d'antigues creences i deïtats del poble amazic als seus territoris històrics a l'Àfrica del Nord.

Veure Iconografia і Mitologia amaziga

Mitologia nòrdica

Odin (representació de la saviesa transcendent) la creació del món, la seva destrucció i la composició del Cosmos intern i extern. Mentre té la visió sol preguntar-li a Odin (i al lector-oient) l'enigmàtica i desafiant frase: "Ja ho saps, o què?" El freixe Yggdrasil és al centre de la mitologia nòrdica, suportant entre les seves branques els nou mons dels déus i els homes.

Veure Iconografia і Mitologia nòrdica

Mitraisme

''Mitra i el brau'', pintura al fresc trobada a la ciutat de Marí (Itàlia). A cada banda i en mida desproporcionada estan Cautes i Cautopates els portadors de les torxes. A la part superior esquerra està el déu Sol amb cara humana, presenciant l'esdeveniment.

Veure Iconografia і Mitraisme

Monestir de David Gareja

El monestir de David Gareja o complex de David Gareja (en georgià: დავითგარეჯის სამონასტრო კომპლექსი) és un monestir ortodox georgià excavat en la roca situat a la regió de Kakhètia, a l'est de Geòrgia, junt als vessants del desert del mont Gareja, a uns 60–70 km al sud-est de la capital del país, Tbilissi.

Veure Iconografia і Monestir de David Gareja

Monestir de Dragomirna

El monestir de Dragomirna - vista des del nord. El monestir de Dragomirna es va construir durant les tres primeres dècades del segle XVII, 15 km de Suceava, a la comuna de Mitocu Dragomirnei.

Veure Iconografia і Monestir de Dragomirna

Monestir de Kikos

El monestir del Reial Sant i Stavropègic de la Panagia de Kikos (grec: Ιερά Μονή της Παναγίας τουΚύκκου), més conegut com a monestir de Kikos o monestir de l'Arcàngel Miquel, és el monestir més gran de tota l'illa de Xipre.

Veure Iconografia і Monestir de Kikos

Monestir de Novo Athos

El monestir de Novo Athos o monestir de Simó el Cananeu (en rus: Новоафонский монастырь; en georgià: ახალი ათონის მონასტერი) és un monestir masculí situat al peu del Mont Athos d'Abkhàzia (Geòrgia).

Veure Iconografia і Monestir de Novo Athos

Monument a Francesc Macià

El Monument a Francesc Macià és una escultura realitzada per Josep Maria Subirachs el 1991.

Veure Iconografia і Monument a Francesc Macià

More Adey

William More Adey, més conegut com a More Adey (Under-the-Hill, Wotton-Under-Edge, Gloucestershire, 22 de juliol de 1858 - 29 de gener de 1942), va ser un crític d'art, editor i esteta anglès.

Veure Iconografia і More Adey

Mosaic dels treballs d'Hèrcules

El Mosaic dels treballs d'Hèrcules va ser descobert a la localitat de Llíria (Camp de Túria) l'any 1917, concretament a l'indret nomenat «La Bombilla» al Pla dels Arens.

Veure Iconografia і Mosaic dels treballs d'Hèrcules

Motiu (art)

Motiu d'un estampat de caixmir The Grammar of Ornament Egyptian No 7 (plate 10), image #20 Un motiu en arts visuals és un tema bàsic a desenvolupar.

Veure Iconografia і Motiu (art)

Mudra

Buda en Añjali Mudrā procedent de Java (Indonèsia). Mudrā és un terme procedent del sànscrit (मुद्रा, IAST: mudrā; en tibetà: ཕྱག་རྒྱ་, THL: chakgya) que es pot traduir com a segell.

Veure Iconografia і Mudra

Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró

El Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró (MASMM) és un museu i arxiu de titularitat parroquial creat l'any 1946 per gestionar el patrimoni artístic, històric i cultural de la basílica de Santa Maria, la més antiga de Mataró.

Veure Iconografia і Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró

Museu da Inconfidência

El Museu da Inconfidência ('Deslleialtat" o "Conjuració") és un museu històric i artístic que ocupa l'antiga Casa de l'Ajuntament i presó de Vila Rica i quatre edificis més auxiliares de la ciutat d'Ouro Preto, a l'estat de Minas Gerais.

Veure Iconografia і Museu da Inconfidência

Museu de Ceràmica (Barcelona)

El Museu de Ceràmica de Barcelona estava ubicat al Palau Nacional de Pedralbes.

Veure Iconografia і Museu de Ceràmica (Barcelona)

Museu del Pessebre de Catalunya

El Museu del Pessebre de Catalunya és un museu d’art, iconografia, història i antropologia situat a Montblanc, capital de la Conca de Barberà.

Veure Iconografia і Museu del Pessebre de Catalunya

Museu Internacional de Ceràmica de Faenza

El Museu Internacional de Ceràmica de Faenza (en italià: Museo internazionale delle ceramiche in Faenza o MIC) és un dels més importants museus d'art en el món de la ceràmica, està situat a Faenza, en la regió Emília-Romanya del nord d'Itàlia.

Veure Iconografia і Museu Internacional de Ceràmica de Faenza

Museu Municipal de Xèrica

El Museu Municipal de Xèrica, està situat als baixos de l'edifici de l'Ajuntament d'aquesta localitat de la comarca de l'Alt Palància, al carrer Germans Vayo nº21.

Veure Iconografia і Museu Municipal de Xèrica

Museu Nacional de Lituània

El Museu Nacional de Lituània (en lituà:Lietuvos nacionalinis muziejus), establert el 1952 a la ciutat de Vílnius, és un museu històric patrocinat per l'estat, que abasta diverses estructures importants i una àmplia col·lecció de materials i documents escrits.

Veure Iconografia і Museu Nacional de Lituània

Natura morta

MNAC ''Natura morta'' de Pieter Claesz, 1627 La natura morta o naturalesa morta (també denominada amb el castellanisme bodegó) és un gènere pictòric que engloba les representacions d'objectes en un espai determinat, com animals de caça, fruita, flors, estris de cuina, de taula o de la llar, antiguitats, etc.

Veure Iconografia і Natura morta

Neòfit Rilski

Làpida de Neòfit Rilski al monestir de Rila (Bulgària) o Neòfit de Rila, nascut com a Nikola Poppetrov Bènin (en búlgar Никола Поппетров Бенин), va ser un monjo, professor i artista búlgar del i un important exponent del denominat Renaixement nacional búlgar o Renaixement búlgar.

Veure Iconografia і Neòfit Rilski

Neus Buira Ferré

Neus Buira i Ferré (Lleida, Segrià, 1967) és una artista interdisciplinària, formada a l'Escola Eina de Barcelona, va ampliar els seus estudis a l'École de Nimes (França) i al departament de projectes interdisciplinars de la Kunstakademie de Düsseldorf (Alemanya) on va aprofundir en el coneixement del vídeo i la fotografia.

Veure Iconografia і Neus Buira Ferré

Nicola Pisano

Nicola Pisano (també anomenat Niccolò Pisano, Nicola de Apulia o Nicola Pisanus; c. 1220/1225 – c. 1284) va ser un escultor italià que va emprar un estil basat en l'escultura clàssica romana.

Veure Iconografia і Nicola Pisano

Nom

El nom és la designació o denominació verbal (les denominacions no verbals les estudien la iconologia i la iconografia) que se li dona a una persona, animal, objecte, o concepte tangible o intangible, concret o abstracte, per distingir-lo d'altres.

Veure Iconografia і Nom

Nu (art)

Tors d'Afrodita de Cnidos, còpia de Praxíteles al Museu del Louvre David'' (1501-1504), de Miquel Àngel, Galeria de l'Acadèmia de Florència El nu és un gènere artístic, Tanmateix, deia Kenneth Clark que el cos humà nu no és un tema de l'art, sinó una forma d'art, una manera de realitzar l'ideal artístic; més que un motiu, és una de les formes com s'ha realitzat l'art -almenys en l'àmbit occidental-.

Veure Iconografia і Nu (art)

Orgue de l'Església parroquial de Sant Bartomeu

LOrgue de l’Església de Sant Baromeu és un orgue gòtic que es troba a la part del cor de la Parròquia de Sant Bartomeu situada a la vall de Sóller, més concretament, al centre de la Plaça de la Constitució.

Veure Iconografia і Orgue de l'Església parroquial de Sant Bartomeu

Os renovadores

Manuel Colmeiro en les Galerías Pacífic en Buenos Aires Os novos (Els Nous), Os renovadores (Els Renovadors), o Moviment Renovador, va ser un grup d'artistes gallecs que va voler renovar les formes plàstiques de l'art gallega en la primera meitat del segle XX, especialment a partir de la dècada de 1920.

Veure Iconografia і Os renovadores

Ovella

Les ovelles o bens (Ovis aries) són mamífers quadrúpedes remugants mantinguts com a bestiar.

Veure Iconografia і Ovella

Pablo de Rojas

Pablo de Rojas (Alcalá la Real, Jaén, 1549 – Granada, 1611) fou un escultor andalús.

Veure Iconografia і Pablo de Rojas

Paisatge amb l'embarcament en Òstia de Santa Paula Romana

Paisatge amb l'embarcament en Òstia de Santa Paula Romana, o més simplement L'embarcament de santa Paula és un quadre realitzat pel pintor francès del barroc Claude Lorrain.

Veure Iconografia і Paisatge amb l'embarcament en Òstia de Santa Paula Romana

Paisatge amb l'enterrament de Santa Seràpia

Paisatge amb l'enterrament de Santa Serapia és un quadre realitzat pel pintor francès del barroc Claude Lorrain.

Veure Iconografia і Paisatge amb l'enterrament de Santa Seràpia

Paisatge amb Moisès salvat de les aigües del Nil

Paisatge amb Moisès salvat de les aigües del Nil és un quadre realitzat pel pintor francès del barroc Claude Lorrain.

Veure Iconografia і Paisatge amb Moisès salvat de les aigües del Nil

Paisatge amb Tobies i l'Arcàngel Rafael

Paisatge amb Tobies i l'Arcàngel Rafael és un quadre realitzat pel pintor francès del barroc Claude Lorrain.

Veure Iconografia і Paisatge amb Tobies i l'Arcàngel Rafael

Panteó egipci

El panteó egipci és el panteó de l'antic Egipte on practicaven el politeisme (hi va haver multitud de déus).

Veure Iconografia і Panteó egipci

Parc Natural del Cap de Creus

right El Parc Natural del Cap de Creus va ser el primer parc marítim-terrestre de Catalunya.

Veure Iconografia і Parc Natural del Cap de Creus

Pars pro toto

Pars pro toto és una recurs llatí que significa « una part pel tot» on una porció d'un objecte o concepte representa la totalitat d'aquest o el seu context.

Veure Iconografia і Pars pro toto

Pàtera ibera de Perotito

La pàtera ibera de Perotito, també anomenada pàtera de Santiesteban, és una pàtera de plata elaborada pels ibers, que data d'entre els anys 1000 aC - 1 aC; la troballa es va produir en una finca coneguda com a «Perotito», situada a Santisteban del Puerto, municipi de la província de Jaén, Andalusia, situat a la comarca d'El Condado de Jaén.

Veure Iconografia і Pàtera ibera de Perotito

Pòrtic de la Glòria

Pòrtic de la Glòria vist des de baix El Pòrtic de la Glòria de la Catedral de Santiago de Compostel·la és un pòrtic romànic realitzat pel Mestre Mateo i el seu taller encarregat pel rei de Galícia i Lleó Ferran II, entre 1168 i 1188.

Veure Iconografia і Pòrtic de la Glòria

Pòrtic de Santa Maria de Ripoll

El Pòrtic de Santa Maria de Ripoll és un pòrtic situat a la façana que es va adossar sobre l'anterior del monestir de Santa Maria de Ripoll cap a mitjans del, per decorar l'entrada principal de l'església.

Veure Iconografia і Pòrtic de Santa Maria de Ripoll

Pederàstia a l'antiga Grècia

V-. ''L'home amb barba està representat en un tradicional gest de festeig pederasta, amb una mà buscant acariciar al jove i l'altra tocant la seva barbeta mirant-lo als ulls.''J.D. Beazley, "Alguns atuells de l'Àtica en el museu de Xipre", provinents de la British Academy 33 (1947); p.199; Dover supra n.55; p.94ff La pederàstia grega (del grec παιδεραστία), idealitzada pels grecs des de l'època arcaica, era una relació entre un jove adolescent (ἐρώμενος, erōmenos, 'estimat') i un home adult que no pertanyia a la seva família propera (ἐραστής, erastēs, 'amant').

Veure Iconografia і Pederàstia a l'antiga Grècia

Pedro de Mena

Pedro de Mena y Medrano (Granada, agost de 1628 - Màlaga, 13 d'octubre de 1688) fou un escultor del barroc espanyol, especialment dedicat a la realització d'imatgeria religiosa.

Veure Iconografia і Pedro de Mena

Període hel·lenístic d'Egipte

El període hel·lenístic d'Egipte o Egipte Ptolemaic correspon al període de l'antiguitat en la regió de l'actual Egipte entre la conquesta macedònica per Alexandre el Gran i la caiguda en mans de l'Imperi Romà, és a dir, al període de domini per part de la dinastia ptolemaica o dels ptolomeus.

Veure Iconografia і Període hel·lenístic d'Egipte

Pere Mates

Pere Mates (~1490 - Girona, 1558) fou un pintor renaixentista català.

Veure Iconografia і Pere Mates

Peto de ánimas

Peto de ánimas de Cenlle Els petos de ánimas es troben en camins i cruïlles de tot Galícia i són una de les manifestacions materials del culte als morts i de la devoció per les ánimas.

Veure Iconografia і Peto de ánimas

Petroc

Petroc (nom derivat de Pere; en còrnic: Petrek, anglès: Petrock, gal·lès: Pedrog, bretó: Pereg, llatí: Petrocus i francès: Perreux) o Patrocs (mort el 564) és un sant cristià cèltic del.

Veure Iconografia і Petroc

Pintura

Kunsthistorisches Museum de Viena La pintura és l'art de pintar, d'expressar-se sobre una superfície mitjançant formes i colors.

Veure Iconografia і Pintura

Pintura barroca italiana

Caravaggio: ''La vocació de Sant Mateu'' (1601). La pintura barroca italiana es va desenvolupar des de finals del i al llarg de tot del i bona part del.

Veure Iconografia і Pintura barroca italiana

Pintura de la Investidura

La Pintura de la Investidura és una gran pintura mural descoberta al Palau de Mari, a l'actual est de Síria.

Veure Iconografia і Pintura de la Investidura

Pintura gòtica de la Corona d'Aragó

Retaule amb Sant Joan, Maria Magdalena, Sant Jaume i Sant Pau La pintura gòtica de la Corona d'Aragó és la pintura realitzada des de les darreres dècades del fins a finals del a les terres d'aquesta.

Veure Iconografia і Pintura gòtica de la Corona d'Aragó

Pintura mitològica

La pintura mitològica és un gènere pictòric, subgènere de la pintura d'història, el tema artístic de la qual són personatges o escenes de la mitologia, però sense finalitat religiosa, sinó com a pintura profana.

Veure Iconografia і Pintura mitològica

Pintures de la cel·la de Sant Miquel

Les pintures murals de la cel·la (o capella) de Sant Miquel –o cel·la de Francesca Saportella– és un conjunt pictòric del Monestir de Pedralbes de Barcelona realitzat amb una tècnica mixta de pintura al fresc i pintura a l'oli l'any 1346.

Veure Iconografia і Pintures de la cel·la de Sant Miquel

Pintures murals de la conquesta de Mallorca

Les Pintures murals de la conquesta de Mallorca estan formades per un conjunt de tres plafons de frescs que formen part d'un cicle narratiu sobre la conquesta de Mallorca pel rei Jaume el Conqueridor.

Veure Iconografia і Pintures murals de la conquesta de Mallorca

Planxadora

Una planxadora era una dona que tenia com a ofici de planxar la roba.

Veure Iconografia і Planxadora

Politeisme celta

Representació de Cernunnos al ''Pilar dels navegants''. Talla de Teutatès a la base de la columna d'un temple. El politeisme celta, comunament conegut com a paganisme celta, comprèn les creences i pràctiques religioses a les quals es va adherir la gent de l'edat de ferro d'Europa occidental coneguda ara com els celtes, aproximadament entre 500 aC.

Veure Iconografia і Politeisme celta

Portada/article agost 26

Categoria:Articles del dia d'agost de la portada 600k.

Veure Iconografia і Portada/article agost 26

Predicació de sant Marc a Alexandria

La Predicació de sant Marc a Alexandria és una pintura a l'oli realitzaada per Gentile i Giovanni Bellini, que data de 1504 a 1507 i es conserva en la Pinacoteca de Brera a Milà.

Veure Iconografia і Predicació de sant Marc a Alexandria

Profeta imberbe

El Profeta imberbe és una escultura de Donatello de les fornícules de la tercera orde del campanar, que data de 1416-1418.

Veure Iconografia і Profeta imberbe

Prostitució a l'antiga Grècia

aC La prostitució va ser un component de la vida quotidiana dels antics grecs des de l'època arcaica.

Veure Iconografia і Prostitució a l'antiga Grècia

Pseudo-Bonaventura

''Meditationes vitae Christi'' (Giovanni de Cauli?), ca. 1478 El Pseudo-Bonaventura és el nom donat als autors d'unes quantes obres devocionals que a la seua època es pensà que eren obra de Bonaventura de Bagnoregio: "Semblaria com si 'Bonaventura' es considerara una etiqueta adient per a una certa classe de text, més que l'afirmació de l'autoria".

Veure Iconografia і Pseudo-Bonaventura

Rafael García Mahíques

Rafael García Mahíques (Llocnou de Sant Jeroni, 1954) és un historiador valencià, catedràtic d'Història de l'Art a la Universitat de València, i investigador principal del grup d'investigació APES, especialitzat en iconografia de la tradició cristiana.

Veure Iconografia і Rafael García Mahíques

Reina Vermella

Es coneix com la Reina Vermella l'ossada trobada al Temple XIII de les ruïnes arqueològiques de Palenque (Mèxic).

Veure Iconografia і Reina Vermella

Retaule

Església de Sant Pere de Terrassa Un retaule o reretaule (del llatí retro tabula) és una estructura arquitectònica o de fusteria composta per diverses caselles amb representacions que s'alça a la part de darrere de l'altar de les esglésies cristianes i que constitueix la principal referència visual del presbiteri.

Veure Iconografia і Retaule

Retaule de la Puríssima Concepció

El Retaule de la Puríssima Concepció és una escultura barroca realitzada per l'artista Agustí Pujol, amb la col·laboració de Gregori Farré i Ramón Borràs, de l'any 1623 al 1626.

Veure Iconografia і Retaule de la Puríssima Concepció

Retaule de la Transfiguració (Huguet)

El Retaule de la Transfiguració és una obra atribuïda a Jaume Huguet que aquest va realitzar per encàrrec de Pere Ferrer, rector d'Ascó, per a la capella del mateix nom de la catedral de Tortosa.

Veure Iconografia і Retaule de la Transfiguració (Huguet)

Retaule de Miraflores

El retaule de Miraflores (o Tríptic de la Verge, o Tríptic de Miraflores) és un tríptic pintat a l'oli sobre taula de roure i realitzat c. 1442-1445 pel primitiu flamenc Rogier van der Weyden.

Veure Iconografia і Retaule de Miraflores

Retaule de Sant Bernadí i l'Àngel Custodi

El Retaule de Sant Bernadí i l'Àngel Custodi és un retaule d'estil gòtic obra de Jaume Huguet realitzat entre 1462-1475 per a la capella dels Esparters i Vidriers de la catedral de Barcelona.

Veure Iconografia і Retaule de Sant Bernadí i l'Àngel Custodi

Retaule de Sant Marc (Bassa)

El Retaule de Sant Marc és una pintura d'estil gòtic català realitzada per Arnau Bassa el 1346.

Veure Iconografia і Retaule de Sant Marc (Bassa)

Retaule de Sant Miquel (Huguet)

El Retaule de Sant Miquel és una obra d'estil gòtic català realitzada al tremp d'ou per Jaume Huguet entre els anys 1455 i 1460.

Veure Iconografia і Retaule de Sant Miquel (Huguet)

Retaule de Sant Miquel de la catedral d'Elna

El Retaule de Sant Miquel d'Elna, és una pintura al tremp sobre taula d'estil gòtic català, obra del Mestre d'Elna datada a finals del segle XIV.

Veure Iconografia і Retaule de Sant Miquel de la catedral d'Elna

Retaule de Vallmoll

El Retaule de Vallmoll va ser creat cap al 1450 per a l'església de Santa Maria de Vallmoll (Alt Camp) i és obra de Jaume Huguet.

Veure Iconografia і Retaule de Vallmoll

Retaule del Sant Esperit

El Retaule del Sant Esperit és una obra del pintor gòtic català Pere Serra ubicada a la Seu de Manresa i realitzada vers 1394.

Veure Iconografia і Retaule del Sant Esperit

Retaule Major de la catedral d'Astorga

El Retaule Major de la catedral d'Astorga ocupa el fons del presbiteri d'aquesta catedral.

Veure Iconografia і Retaule Major de la catedral d'Astorga

Retaule Major de la catedral de Toledo

El Retaule Major de la catedral de Toledo va ser realitzat entre el 1497 i el 1504 i és d'estil gòtic florit o tardà, precursor del nou Renaixement.

Veure Iconografia і Retaule Major de la catedral de Toledo

Retrat d'Isabel de Portugal (Ticià)

El retrat d'Isabel de Portugal és una obra del pintor renaixentista Ticià realitzada en 1548, conservant-se en l'actualitat en el Museu del Prado de Madrid, procedent de la Col·lecció Reial.

Veure Iconografia і Retrat d'Isabel de Portugal (Ticià)

Retrato de la Burguesía

Retrato de la Burguesía és un mural realitzada per David Alfaro Siqueiros i Josep Renau a la seua etapa mexicana.

Veure Iconografia і Retrato de la Burguesía

Retrats d'Elisabet I d'Anglaterra

retrat de Ricard II a Westminster Abbey, el retrat més antic conegut d'un sobirà britànic. Un dels molts retrats del seu tipus, amb una invertit model de cara ''Darnley'', al voltant de 1585–90, artista desconegut. Els retrats d'Elisabet I d'Anglaterra il·lustren l'evolució dels retrats reials anglesos en el període modern anterior, i abasten des de les representacions simples fins a les imatges més tard complexes utilitzades per transmetre el poder i les aspiracions de l'estat, així com del monarca com el seu cap.

Veure Iconografia і Retrats d'Elisabet I d'Anglaterra

Ritu bizantí

Un iconostasi separa el santuari de la nau a les esglésies de ritu grec. Es mostra una part de l'iconostasi de sis columnes de la catedral d'Uglich. A l'esquerra hi ha la Porta del Diaca i a la dreta la Porta Santa. El ritu bizantí, també conegut com a ritu grec, ritu de Constantinoble o ritu constantinopolità, és el ritu litúrgic utilitzat actualment per l'Església ortodoxa oriental i algunes Esglésies catòliques orientals.

Veure Iconografia і Ritu bizantí

Romanços de cec

Ramón Bayeu i Pujaves el 1786. Romanços de cec o plecs de cec es el nom que rep un tipus de romanç d'arrel popular inscrit en el gènere de l'anomenada literatura de cordill.

Veure Iconografia і Romanços de cec

Sac de gemecs

El sac de/dels gemecs —que també rep altres noms com buna (a Andorra), bot (al Pallars, Ribagorça i Aran), xeremies (a Mallorca), coixinera, gaita o botella— és la cornamusa pròpia de Catalunya.

Veure Iconografia і Sac de gemecs

Sacramentari de Drogó

El Sacramentari de Drogó (París, Biblioteca Nacional de França, MS lat. 9428) és un manuscrit il·luminat carolingi en pergamí que conté els textos d'un sacramentari.

Veure Iconografia і Sacramentari de Drogó

Salvador Mundi

Salvador Mundi és un oli sobre taula d'autor anònim conservada al Museu d'Art de Girona.

Veure Iconografia і Salvador Mundi

San Julián de los Prados

San Julián de los Prados, també coneguda com a Santullano, és una església preromànica de principis del segle IX que es troba a Oviedo (Principat d'Astúries), estant una de les principals mostres de l'art asturià.

Veure Iconografia і San Julián de los Prados

San Martín de Frómista

San Martín de Frómista és un monestir benedictí situat al municipi de Frómista, a la província de Palència, Castella i Lleó.

Veure Iconografia і San Martín de Frómista

Sant Jeroni (Pietro Torrigiano)

Sant Jeroni és una escultura en fang cuit realitzada pel florentí Pietro Torrigiano per encàrrec de la comunitat del monestir de Sant Jeroni de Buenavista (Sevilla).

Veure Iconografia і Sant Jeroni (Pietro Torrigiano)

Sant Jeroni al desert (Mantegna)

Sant Jeroni al desert és una pintura al tremp sobre taula (48 × 36 cm) atribuïda al pintor italià renaixentista Andrea Mantegna, datada aproximadament dels anys 1448 -1451, i conservada al Museu d'Art de São Paulo.

Veure Iconografia і Sant Jeroni al desert (Mantegna)

Sant Jordi

va ser un militar romà d'origen grec convertit al cristianisme i mort com a màrtir per no voler abjurar de la seva fe.

Veure Iconografia і Sant Jordi

Sant Pere

Sant Peretr; Šimʿōn bar Yōnāh; tr o tr, ‘Simó el Pur’; tr o tr; tr; Petrus; Aziz Petrus.

Veure Iconografia і Sant Pere

Sant Pere i Sant Pau (El Greco, Tipus-II)

Els Apòstols Pere i Pau és la temática de dos quadres del pintor espanyol d'origen grec El Greco, que Harold Wethey inclou al Tipus-II d'aquesta temática, i als quals dona els números 277 i 278 dins del seu catàleg raonat d'obres d'aquest artista.

Veure Iconografia і Sant Pere i Sant Pau (El Greco, Tipus-II)

Santa Anna de Montornès

Santa Anna és una ermita a la partida de Montornès al terme municipal de Montblanc, a 4 km de Barberà de la Conca.

Veure Iconografia і Santa Anna de Montornès

Santa Generació

Santa Generació és una escultura (talla en fusta policromada i daurada) de 143 x 55 x 39,5 cm de la segona meitat del segle XV i atribuïda a Michael Pacher, la qual es troba al Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Veure Iconografia і Santa Generació

Santeria

La Santeria, és un conjunt de creences religioses que fusionen la religió catòlica amb la religió tradicional ioruba.

Veure Iconografia і Santeria

Santo Domingo el Antiguo

Santo Domingo el Antiguo és el nom amb el qual és més conegut el monestir de Santo Domingo de Silos (el Antiguo) de Toledo.

Veure Iconografia і Santo Domingo el Antiguo

Sarcòfag d'Hagia Triada

El sarcòfag d'Hagia Triada (o Agia Triada) és un sarcòfag minoic descobert el 1903 en el jaciment arqueològic d'Hagia Triada a Creta.

Veure Iconografia і Sarcòfag d'Hagia Triada

Sèrie Cronològica dels Reis d'Espanya

La Sèrie Cronològica dels Reis d'Espanya (en castellà, Serie Cronológica de los Reyes de España) és una col·lecció de pintures a l'oli, formada per un total de 87 retrats de monarques dels diferents regnes de la península ibèrica des de l'època visigoda fins a Isabel II.

Veure Iconografia і Sèrie Cronològica dels Reis d'Espanya

Sepulcre de Pozo Moro

El sepulcre de Pozo Moro és un monument en forma de torre d'origen iber datat cap a fins del., que va ser trobat a la població de Chinchilla de Monte-Aragón (província d'Albacete).

Veure Iconografia і Sepulcre de Pozo Moro

Sepulcre de Ramon Folc de Cardona

El Sepulcre de Ramon Folc de Cardona és una obra de Bellpuig (Urgell) declarada bé cultural d'interès nacional.

Veure Iconografia і Sepulcre de Ramon Folc de Cardona

Sepulcres per a Diego Girón de Rebolledo i els seus germans

Els sepulcres per a Diego Girón de Rebolledo i els seus germans són part d'un dels conjunts arquitectònics barrocs més rellevants de Catalunya.

Veure Iconografia і Sepulcres per a Diego Girón de Rebolledo i els seus germans

Set Dolors de Maria

Gòtica a l'església de Nostra Senyora de Bruges, Flandes c. 1518-1535 ''Maria, envoltada pels Set Dolors'' de Pieter Pourbus a l'església de sant Jaume de Bruges, Flandes 1556 Políptic Mare de Déu de la Soledat - Museu Frederic Marès Els Set Dolors de Maria són un conjunt d'esdeveniments de la vida de Maria, mare de Jesús, que són una advocació popular (coneguda com a Mare de Déu dels Dolors o la Dolorosa) i es troben sovint recollides en l'art.

Veure Iconografia і Set Dolors de Maria

Set mars

Els «set mars» de l'Edat Mitjana. Mapa dels onze mars als quals es refereixen diverses expressions medievals dels «set mars» (la llegenda està en anglès) Els Set mars —o navegar pels set mars— és una expressió utilitzada al llarg de la història de moltes cultures i pobles en relació a un grup de mars (reals o mitològics) de Eurafrasia.

Veure Iconografia і Set mars

Sexualitat a l'antiga Roma

Les actituds i comportaments sexuals a l'antiga Roma estan indicats per l'art, la literatura i les inscripcions, i en menor mesura per les restes arqueològiques com ara artefactes eròtics i arquitectura.

Veure Iconografia і Sexualitat a l'antiga Roma

Sigil·lografia

segell de lacre, un dels objectes d'estudi de la sigil·lografia La sigil·lografia com a ciència històrica amb caràcter autònom, auxiliar o dependent, i íntimament relacionada amb la diplomàtica, el dret, la història de l'art, l'heràldica o la genealogia, és l'estudi científic (crític) dels segells utilitzats per l'home al que llarg dels segles com a instrument o mitjà adequat per a autoritzar i validar la documentació pública (oficial) o la privada, estudiant-los i classificant-los en qualsevol de les dues presentacions: matriu (instrument que serveix per segellar) i empremta (resultat del segellat en diverses matèries).

Veure Iconografia і Sigil·lografia

Simbolisme

344x344px El simbolisme va ser un moviment artístic de les darreries del, d'origen francès i belga, en la poesia i altres arts.

Veure Iconografia і Simbolisme

Sol

El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.

Veure Iconografia і Sol

Sonia Alins Miguel

és una artista plàstica i il·lustradora catalana.

Veure Iconografia і Sonia Alins Miguel

Spencer Fullerton Baird

Spencer Fullerton Baird (3 de febrer del 1823 - 19 d'agost del 1887) fou un ornitòleg i ictiòleg nord-americà.

Veure Iconografia і Spencer Fullerton Baird

Spiro Mounds

Spiro Mounds ("34 LF 40" en la nomenclatura del Smithsonian) és un important jaciment arqueològic de la cultura del Mississipi situada a l'actual Oklahoma oriental.

Veure Iconografia і Spiro Mounds

Stavkirke

Església de fusta de Borgund, a Lærdal (Sogn og Fjordane, Noruega). Luster, Sogn og Fjordane. L'església de fusta de Heddal, la més gran de totes les stavkirke (Notodden, Telemark). Stavkirke és una paraula noruega amb què s'anomena un tipus particular de temples cristians medievals construïts de fusta, anteriorment comuns a l'Europa del Nord però en el present limitats quasi exclusivament a Noruega.

Veure Iconografia і Stavkirke

Sumer

Bau, deessa sumèria. Sumer (ki-en-gi en sumeri, šumer en accadi) va ser la regió del sud de l'antiga Mesopotàmia, entre la desembocadura dels rius Eufrates i Tigris.

Veure Iconografia і Sumer

Talla de fusta

Talles en fusta a Mombasa Beach a Kenya. Una talla és una obra d'escultura, especialment en fusta.

Veure Iconografia і Talla de fusta

Tapís de la Creació

El Tapís de la Creació, també anomenat Tapís de Girona o Brodat de la Creació, és un brodat del o de començaments del que es troba al Museu Capitular de la Catedral de Girona.

Veure Iconografia і Tapís de la Creació

Teatre religiós

El teatre religiós neix amb l'objectiu de fer més entenedores les funcions litúrgiques i els oficis divins de l'Església Catòlica.

Veure Iconografia і Teatre religiós

Temple de Zeus Olímpic

El temple de Zeus Olímpic, construït entre els 470 i 456 aC a Olímpia, fou el model dels temples clàssics grecs de l'ordre dòric.

Veure Iconografia і Temple de Zeus Olímpic

Tetramorf

Un tetramorf (del grec, ‘quatre’, i, ‘forma’) és una representació iconogràfica composta per quatre elements.

Veure Iconografia і Tetramorf

Tillia tepe

Tillia tepe, Tilia tepe, Tillya tepe, o Tillā tapa ('el túmul d'or», o 'el pujol d'or') és un jaciment arqueològic afganés de la província de Jowzjān, a prop de Xibarghan.

Veure Iconografia і Tillia tepe

Tintoretto

Autoretrat de Tintoretto. Jacopo Comin, més conegut com a Tintoretto o Jacopo Tintoretto (Venècia, 29 de setembre o principis d'octubreBernari and de Vecchi 1970, p. 83. de 1518 - Venècia 31 de maig de 1594), va ser un dels grans pintors de l'escola veneciana i probablement l'últim gran pintor del Renaixement italià.

Veure Iconografia і Tintoretto

Tomba de Juli II

El monument amb el seu aspecte actual, amb ''Moisés'' al centre, flanquejat per ''Raquel'' i ''Lia''; al cos superior, entre el ''Profeta'' i la ''Sibil·la'', la imatge de Juli II i sobre ell la Marededeu amb el nen La Tomba de Juli II és la denominació historiogràfica d'un conjunt escultòric i arquitectònic de marbre que Michelangelo Buonarroti dissenyà i redissenyà diverses vegades per al papa Juli II, el seu principal mecenes.

Veure Iconografia і Tomba de Juli II

Tossal de Sant Miquel (jaciment)

El Tossal de Sant Miquel és un jaciment arqueològic situat turó homònim que acull les restes de l'antiga ciutat ibèrica d'Edeta, capital de l'Edetània.

Veure Iconografia і Tossal de Sant Miquel (jaciment)

Traditio legis

Mosaic a l'absis, s. IV. Capella de San Aquilino, San Lorenzo, Milà La traditio legis va ser una de les principals creacions de la primera iconografia cristiana.

Veure Iconografia і Traditio legis

Tríptic de Mérode

El Tríptic de Mérode o Tríptic de l'Anunciació és un tríptic del pintor Robert Campin, un artista de l'escola dels primitius flamencs, tot i que també s'ha atribuït a un deixeble que probablement hagués copiat un original de Campin.

Veure Iconografia і Tríptic de Mérode

Tresor d'Aliseda

El Tresor d'Aliseda és un antic aixovar funerari tartessi trobat en Aliseda (província de Càceres) i és possible que estigués fabricat en orient, s'ha datat del.

Veure Iconografia і Tresor d'Aliseda

Tresor de l'Oxus

Peix buit d'or. És possible que fos un recipient per a oli o perfum, encara que té un ganxo sobre l'aleta per a penjar-lo; hi ha, doncs, la possibilitat que formés part d'un penjoll El tresor de l'Oxus és una col·lecció de 170 objectes de metal·lúrgia en argent i or que daten de la dinastia ''aquemènida'', casa reial que va governar l'Imperi persa des del 550 aC al 330 aC.

Veure Iconografia і Tresor de l'Oxus

Trirrem

La trirrem (també trireme o trirem, del llatí trirēmis, literalment 'de tres rems') o triere (del grec τριήρης, triḗrēs) era una nau de guerra inventada probablement al.

Veure Iconografia і Trirrem

Trisquela

Trisqueles a la tomba megalítica de Newgrange (Irlanda) micènica (s.XVI a.C) decorada amb trisqueles espiralades, al Museu Arqueològic Nacional d'Atenes Estàter d'argent d'Aspendos (Pamfília), representant un foner i una trisquela amb cames humanes Dracma de Siracusa amb Ares en una cara i la trisquela a l'altra (s.IV a.C) Moneda dels celtes del Rin del tipus "copa d'arc iris", associant els símbols solars de la trisquela i el disc puntuat Disc celta de bronze amb trisqueles encaixades (Derry, Irlanda del Nord) Trisquela de serps en una pedra pintada vikinga (Gotland) Una trisquela és un motiu iconogràfic format per tres espirals, tres línies corbades o tres cames humanes flexionades, unides en el centre i disposades amb simetria rotacional.

Veure Iconografia і Trisquela

Tron

El tron de l'Emperador de la Xina era vist com el centre de la Ciutat Prohibida, considerada el centre del món. El conjunt de portes i passatges que el visitant necessitava travessar abans d'arribar a l'emperador estaven dissenyades per a esglaiar. Un tron o soli és el seient oficial on s'asseu un monarca o una persona que ocupa un altre alt càrrec, en ocasions cerimonials o actes d'estat.

Veure Iconografia і Tron

Tron Ludovisi

Vista posterior i lateral esquerra El tron Ludovisi, malgrat el seu nom, no és un tron sinó un bloc de marbre blanc, buit en la part posterior i esculpit en baix relleu en els seus tres costats.

Veure Iconografia і Tron Ludovisi

Tympanon

s) El tympanon grec o tympanum era una mena de timbal o pandereta utilitzat a l'antic Egipte i l'antiga Roma.

Veure Iconografia і Tympanon

Ur (bòvid)

L'ur (Bos primigenius) és una espècie de boví extinta, considerada com l'avantpassat salvatge del bou domèstic modern.

Veure Iconografia і Ur (bòvid)

Vas de Portland

Vas de Portland, primera escena. Vas de Portland, segona escena. Paris a la segona escena. El Vas de Portland és un recipient romà en forma de gerro construït a inicis del, que ha servit d'inspiració per a molts fabricants de vidre i porcellana des dels inicis del en endavant.

Veure Iconografia і Vas de Portland

Verge blanca

Verge Blanca del cor de la catedral de Toledo Verge Blanca o Santa Maria la Blanca és una advocació mariana molt estesa, i de molt diversa interpretació.

Veure Iconografia і Verge blanca

Verge de la llet (Luis de Morales)

La Verge de la llet (o Verge amb el Nen), és l'obra mestra del pintor espanyol Luis de Morales.

Veure Iconografia і Verge de la llet (Luis de Morales)

Viola d'arc

La viola d'arc o viola de gamba és qualsevol dels instruments d'una família d'instruments de corda fregada amb trasts desenvolupats al segle XV i que van ser molt utilitzats –tant en qualitat d'instruments melòdics com polifònics al Renaixement –sobretot formant part de conjunts, a voltes només integrats per violes de gamba, a voltes amb altres instruments i veus- i al Barroc, època en què va destacar especialment com a instrument solista i com a integrant del baix continu.

Veure Iconografia і Viola d'arc

Vitrall

Vitrall del sostre del Palau de la Música Catalana fet per Antoni Rigalt Un vitrall (del francès: vitrail) o una vidriera de colors és una composició pictòrica que combina vidres de colors units mitjançant franges o tires de metall, principalment plom.

Veure Iconografia і Vitrall

Vulcà

En la mitologia romana, Vulcà era el déu del foc i la forja.

Veure Iconografia і Vulcà

Wintjiya Napaltjarri

Wintjiya Napaltjarri (nascuda al nord-oest de Kintore, Territori del Nord, entre 1923 i 1934), és una pintora aborigen australiana de llengua pintupi.

Veure Iconografia і Wintjiya Napaltjarri

Xavier Carbonell i Castell

Xavier Carbonell i Castell (Barcelona, 24 d’octubre de 1952 – Palma, 10 d’octubre de 2022) fou un compositor, intèrpret i musicòleg català.

Veure Iconografia і Xavier Carbonell i Castell

Zhang Daoling

Zhang Ling (張陵), posteriorment anomenat Zhang Daoling (張道陵) o Chang Tao-ling (34-156), és considerat per la tradició taoista xinesa com el fundador de l'Escola de les cinc mesures d'arròs (wu tou mi dao 五斗米道) que hi hauria transmès al seu fill Zhang Heng (張衡), i el primer dels Mestres celestials.

Veure Iconografia і Zhang Daoling

Zodíac del portal de Sant Fermí

Portal de Sant Fermí il·luminat de nit El zodíac de la catedral d'Amiens és un conjunt de relleus situats en forma de fris seguit en la part baixa sobre els dos costats del portal de Sant Fermí que correspon a la part nord de la façana principal de la catedral de Notre-Dame d'Amiens (part esquerra de l'espectador).

Veure Iconografia і Zodíac del portal de Sant Fermí

També conegut com Iconografies, Iconogràfic, Iconògraf.

, Àngel Jové i Jové, Àsia Sud-oriental, Bandera de Mide, Banquet etrusc, Baptisteri Arrià, Barca sagrada, Barroc, Bartolomé Esteban Murillo, Basílica de Sant Apol·linar el Nou, Basílica de Sant Vidal de Ravenna, Basílica de Santa Pudenciana, Bastó de pelegrí, Bàcul del Papa Luna, Bernat de Quintaval reparteix els seus béns als pobres, Biblia pauperum, Biga de la Passió, Brigada Ramona Parra, Bronzes del Lorestan, Calderó (atuell), Calderó de Gundestrup, Cap de Gudea, Capella Palatina (Aquisgrà), Capelles de la catedral de Toledo, Carel Fabritius, Cascada del Parc de la Ciutadella, Castell Sforza, Catedral d'Amiens, Catedral de Girona, Catedral de Huelva, Catedral de la Nativitat de Riga, Catedral de Santiago de Compostel·la, Catedral de Sevilla, Catedral de Sigüenza, Catedral de Toledo, Catedral de Tsalendjikha, Catsuit, Cúpula de Santa Maria del Fiore, Cent famoses vistes d'Edo, Ceràmica grega, Cercle d'estrelles, Chandler R. Post, Cintamani, Ciutat Prohibida, Civilitzacions andines, Claude Lorrain, Cobertes d'evangeliari, Color en l'art, Contrareforma, Copa Farnese, Cor de la catedral de Toledo, Cornamusa, Cova d'Oxtotitlán, Creu cristiana, Crist crucificat (Velázquez), Crucifix en fusta de til·ler, Cultura chavín, Cultura popular, Cultura Sunchituyoc, David, Découvertes Gallimard, Díptic de Crucifixió i Judici Final, Detenció de Jesús, Dextera Domini, Diari d'un psicoanalista, Diego de Riaño, Diego Velázquez, Dionís pseudo-Sardanàpal, Dones a Atenes, Dones a la societat maia, Dracula (pel·lícula de 1931), Eix de l'Exposició de 1929 a Montjuïc, El cavaller, la mort i el dimoni, El festí de Baltasar, El Greco, El jardí de les delícies, El miracle del Crist del Rescat, El Naixement de la Verge, El prat de Bezhin, El rapte de les sabines (Giambologna), Elina Norandi, Eloi Maduell i García, Emanuel Leutze, Enterrament celestial, Epifania de Miquel Àngel, Erica il cane, Erika Bornay Campoamor, Erwin Panofsky, Esclavitud a l'antic Egipte, Escola cretenca, Escola de París, Escola de Pont-Aven, Escola de Quito, Escola monàstica, Escultura, Escultura de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Escultura del Nepal, Escultura del Renaixement, Escultura del Renaixement a la Corona d'Aragó, Escultura gòtica, Escultura hel·lenística, Escultura romana, Escultura romànica, Església de Nakipari, Església de Sant Jordi d'Ikvi, Església de Sant Miquel de Montblanc, Església de Santa Maria Foris Portas, Església del Baptista de Gareja, Españolada, Esposa de Putifar, Estela del portador del cactus, Estudi de la història de l'art, Evangelis de Garima, Exèrcit aquemènida, Exèrcit macedoni, Exèrcit micènic, Fabrice d'Almeida, Fótios Kóndoglu, Ferrer Bassa, Fills de Noè, Flauta de tres forats, Font de la Plaça d'Espanya, Font de les Tres Gràcies, Font del Ninyu, Fornícules de Valls, Fortalesa de Bochorma, Fotografia, Fotoperiodisme (fotografia), Fragment d'una crucifixió, Francesc Ribalta, Fris del Partenó, Frontal d'altar d'Ix, Frontal d'altar de Durro, Fulvio Orsini, Fusaiola, Fusaiola de Valls, Gaspar de Palencia, Gènere cinematogràfic, Gerard van Spaendonck, Gislebertus d'Autun, Gonfanó, Guñelve, Guerrers de Riace, Guillaume Rouillé, Guitarra lira, Hagadà dels Caps d'Ocell, Harry Potter i el pres d'Azkaban (pel·lícula), Heinrich Besseler, Henri Focillon, Hermitage, Hiperrealisme, Història de l'animació tradicional, Història de l'escultura, Història de l'estètica, Història de la ciència i la tècnica en la prehistòria i l'edat antiga, Història de la música, Història de la pintura, Història del nu artístic, Història dels amerindis dels Estats Units, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Iacopo da Varazze, Icona, Iconòdul, Iconografia dels sants, Iconologia, Ignacio Calvo y Sánchez, Ignudi, Imatge d'Épinal, Immaculada Concepció (Tiepolo), Immaculada de Soult, Infografia, Integration of Shadows, Ismael Smith Marí, Jaciment arqueològic de São Lourenço Mártir, Jardí de l'Edèn, Jardineria del Barroc, Joan Miró i Ferrà, José María Blázquez Martínez, Josechu el Vasco, Josep Maria Sert i Badia, Josep Pujol i Juhí, Juan Conchillos Falcó, Juan Fernández de Navarrete, Juan Interián de Ayala, Juan Martínez Montañés, Juan Sánchez Cotán, Judit, Judit amb el cap d'Holofernes, Karl Hofer, Katsudō Shashin, Khanda (espasa), L'anciana èbria, L'Anunciació (Van Eyck, Washington), L'Últim Sopar (Dalí), L'Enterrament del comte d'Orgaz, L'Espoli (Catedral de Toledo), L'Espoli de Crist, L'Henriade, L'Illustration, La Coronació de la Verge (Capella de San José), La dama i l'unicorn, La Divina Comèdia, La Font de la Gràcia, La Immaculada Concepció (Capilla Oballe), La Immaculada Concepció (Museu Thyssen), La Immaculada Concepció vista per Sant Joan Evangelista, La Magdalena llegint, La Mare de Déu de la Caritat (Retaules d'Illescas), La Mare de Déu del canceller Rolin, La sepultura, La Seu Vella de Lleida, La Temprança (tarot), La Verge dels Reis Catòlics, Lamentació (Petrus Christus, Nova York), Las Bocas, Las Meninas, Laura de la Santíssima Trinitat i Sant Sergi, Lècit, Les Tres Gràcies (Carpeaux), Linda Schele, Literatura gòtica, Lletera, Llibre de Judit, Llibre de Kells, Lliga de Delos, Llista d'especialitats 55 de la Nomenclatura de la UNESCO, Llista de cornamuses, Llista de quadres de Marià Fortuny, Lorenzo Maitani, Luohans de ceràmica vidrada de Yixian, Madonna Medici, Madonna Medici (Lippi), Maestà di Ognissanti, Maiestas Domini, Majestat Batlló, Manieristes del nord, Mantell Protector de la Mare de Déu, Manuel Gago García, Marc Lamuà Estañol, Mare de Déu a l'església, Mare de Déu amb l'Infant i Sant Joanet, Mare de Déu de la Llet, Mare de Déu de Lucca, Mare de Déu de Saidí, Mare de Déu del Rebollet, Mare de Déu del Roser (Murillo), Mare de Déu llegint, Marededéu de Veciana, Maria Magdalena, Mariano Bellver y Collazos, Marina Núñez, Mario Merz, Matrimoni, Max Dauphin, Mô, Música, Meditationes Vitae Christi, Mel Ramos, Mercat municipal de Carlet, Merle Greene Robertson, Mestre de Taüll, Miracles de Jesús, Miranda Aldhouse-Green, Mitologia amaziga, Mitologia nòrdica, Mitraisme, Monestir de David Gareja, Monestir de Dragomirna, Monestir de Kikos, Monestir de Novo Athos, Monument a Francesc Macià, More Adey, Mosaic dels treballs d'Hèrcules, Motiu (art), Mudra, Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, Museu da Inconfidência, Museu de Ceràmica (Barcelona), Museu del Pessebre de Catalunya, Museu Internacional de Ceràmica de Faenza, Museu Municipal de Xèrica, Museu Nacional de Lituània, Natura morta, Neòfit Rilski, Neus Buira Ferré, Nicola Pisano, Nom, Nu (art), Orgue de l'Església parroquial de Sant Bartomeu, Os renovadores, Ovella, Pablo de Rojas, Paisatge amb l'embarcament en Òstia de Santa Paula Romana, Paisatge amb l'enterrament de Santa Seràpia, Paisatge amb Moisès salvat de les aigües del Nil, Paisatge amb Tobies i l'Arcàngel Rafael, Panteó egipci, Parc Natural del Cap de Creus, Pars pro toto, Pàtera ibera de Perotito, Pòrtic de la Glòria, Pòrtic de Santa Maria de Ripoll, Pederàstia a l'antiga Grècia, Pedro de Mena, Període hel·lenístic d'Egipte, Pere Mates, Peto de ánimas, Petroc, Pintura, Pintura barroca italiana, Pintura de la Investidura, Pintura gòtica de la Corona d'Aragó, Pintura mitològica, Pintures de la cel·la de Sant Miquel, Pintures murals de la conquesta de Mallorca, Planxadora, Politeisme celta, Portada/article agost 26, Predicació de sant Marc a Alexandria, Profeta imberbe, Prostitució a l'antiga Grècia, Pseudo-Bonaventura, Rafael García Mahíques, Reina Vermella, Retaule, Retaule de la Puríssima Concepció, Retaule de la Transfiguració (Huguet), Retaule de Miraflores, Retaule de Sant Bernadí i l'Àngel Custodi, Retaule de Sant Marc (Bassa), Retaule de Sant Miquel (Huguet), Retaule de Sant Miquel de la catedral d'Elna, Retaule de Vallmoll, Retaule del Sant Esperit, Retaule Major de la catedral d'Astorga, Retaule Major de la catedral de Toledo, Retrat d'Isabel de Portugal (Ticià), Retrato de la Burguesía, Retrats d'Elisabet I d'Anglaterra, Ritu bizantí, Romanços de cec, Sac de gemecs, Sacramentari de Drogó, Salvador Mundi, San Julián de los Prados, San Martín de Frómista, Sant Jeroni (Pietro Torrigiano), Sant Jeroni al desert (Mantegna), Sant Jordi, Sant Pere, Sant Pere i Sant Pau (El Greco, Tipus-II), Santa Anna de Montornès, Santa Generació, Santeria, Santo Domingo el Antiguo, Sarcòfag d'Hagia Triada, Sèrie Cronològica dels Reis d'Espanya, Sepulcre de Pozo Moro, Sepulcre de Ramon Folc de Cardona, Sepulcres per a Diego Girón de Rebolledo i els seus germans, Set Dolors de Maria, Set mars, Sexualitat a l'antiga Roma, Sigil·lografia, Simbolisme, Sol, Sonia Alins Miguel, Spencer Fullerton Baird, Spiro Mounds, Stavkirke, Sumer, Talla de fusta, Tapís de la Creació, Teatre religiós, Temple de Zeus Olímpic, Tetramorf, Tillia tepe, Tintoretto, Tomba de Juli II, Tossal de Sant Miquel (jaciment), Traditio legis, Tríptic de Mérode, Tresor d'Aliseda, Tresor de l'Oxus, Trirrem, Trisquela, Tron, Tron Ludovisi, Tympanon, Ur (bòvid), Vas de Portland, Verge blanca, Verge de la llet (Luis de Morales), Viola d'arc, Vitrall, Vulcà, Wintjiya Napaltjarri, Xavier Carbonell i Castell, Zhang Daoling, Zodíac del portal de Sant Fermí.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

La informació es basa en articles de Wikipedia i altres projectes de Wikimedia, i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

Idiomes

Iconografia

Taula de continguts