Accés més ràpid que el navegador!
30 les relacions: Acord de Divendres Sant, Batalla de Lenadoon, Batalla de Springmartin, Bogside, Brendan Hughes, Brigada de Belfast (IRA Provisional), Carta de Brest, Cathal Goulding, Charlie Hughes, Conflicte nord-irlandès, Democratic Left, Exèrcit Lliure de Gal·les, Exèrcit Republicà Irlandès, Falls Road, Fianna Éireann, IRA Provisional, Irish National Liberation Army, Jean McConville, Martin McGuinness, Massacre de Kingsmill, Máire Drumm, Michael McKevitt, Michael O'Riordan, Nacionalisme irlandès, Partit dels Treballadors d'Irlanda, Partit Socialista Republicà Irlandès, Republicanisme irlandès, Seamus Costello, Seán Mac Stíofáin, Sinn Féin.
Acord de Divendres Sant
L'Acord de Divendres Sant (en anglès, Good Friday Agreement) o Acord de Belfast va ser signat a Belfast, Irlanda del Nord, el 10 d'abril de 1998 pels governs irlandès i britànic, i diferents partits polítics (entre ells la majoria dels nord-irlandesos, inclòs el Sinn Féin), amb la intenció de posar fi al Conflicte d'Irlanda del Nord.
Nou!!: IRA Oficial і Acord de Divendres Sant · Veure més »
Batalla de Lenadoon
La Batalla de Lenadoon va ser un combat urbà a tirotejos entre l'IRA Provisional i l'Exèrcit britànic, entre el 9 i el 14 de juliol de 1972, com a part dels Troubles del conflicte nord-irlandès.
Nou!!: IRA Oficial і Batalla de Lenadoon · Veure més »
Batalla de Springmartin
La batalla de Springmartin va ser un combat succeit a Belfast, Irlanda del Nord, entre el 13 i el 14 de maig de 1972, manifestat en una sèrie de tirotejos entre l'Exèrcit britànic, l'Exèrcit Republicà Irlandès Provisional (PIRA) i la Força Voluntària de l'Ulster (UVF).
Nou!!: IRA Oficial і Batalla de Springmartin · Veure més »
Bogside
El Bogside és un barri fora de les muralles de Derry, Irlanda del Nord.
Nou!!: IRA Oficial і Bogside · Veure més »
Brendan Hughes
Brendan Hughes (Belfast, juny o 16 d'octubre de 1948 - 16 de febrer de 2008), també conegut com "The Dark" o "Darkie", va ser un líder republicà irlandès i officer commanding (OC) de la Brigada de Belfast de l'Exèrcit Republicà Irlandès Provisional (IRA o PIRA).
Nou!!: IRA Oficial і Brendan Hughes · Veure més »
Brigada de Belfast (IRA Provisional)
La Brigada de Belfast de l'IRA Provisional va ser una de les unitats més actives de l'organització paramilitar irlandesa, amb seu a la ciutat de Belfast, durant el conflicte nord-irlandès.
Nou!!: IRA Oficial і Brigada de Belfast (IRA Provisional) · Veure més »
Carta de Brest
La Carta de Brest fou un acord signat pel Moviment Republicà Irlandès (IRM), la Unió Democràtica de Bretanya (UDB) i la Unió del Poble Gallec (UPG) el febrer del 1974 a Brest, Bretanya.
Nou!!: IRA Oficial і Carta de Brest · Veure més »
Cathal Goulding
va ser un republicà irlandès, Cap de l'Estat Major de l'Exèrcit Republicà Irlandès del 1962 al 1969 i després de l'IRA Oficial, del 1969 al 1972 Sorgit d'una família republicana, s'afilia al Fianna Éireann (les joventuts de l'IRA), i després s'uneix a l'IRA el decenni següent.
Nou!!: IRA Oficial і Cathal Goulding · Veure més »
Charlie Hughes
Charles Hughes, també conegut com a Charlie Hughes, (?, 1945 o 1946 - Belfast, 8 de març de 1971) va ser un líder republicà irlandès, cap (officer commanding, O/C) del segon batalló de la Brigada de Belfast de l'IRA Provisional, conegut com la D company, D Coy o the Dogs.
Nou!!: IRA Oficial і Charlie Hughes · Veure més »
Conflicte nord-irlandès
El conflicte nord-irlandès, anomenat també The Troubles ("els trastorns" o "els problemes") o Na Trioblóidi en gaèlic irlandèsLa denominació anglesa «Troubles» té, en tant que terme polític, una llarga història, tant a Irlanda com a Anglaterra. En el context dels anys 1960, feia habitualment referència, o bé a la Guerra Angloirlandesa, que va tenir lloc després de la Primera Guerra Mundial, o bé a la Guerra Civil Irlandesa. Per bé que el terme existeix des de 1378, segons l'Oxford English Dictionary, aquest terme ha estat utilitzat diverses vegades en el passat per designar períodes de conflicte o de desordre. Caldrà esperar bastant de temps després del començament del conflicte perquè aquest terme sigui empleat de manera habitual per designar-lo. Vegeu és un període de violència i d'agitació política a Irlanda del Nord en la segona meitat del. Comença a finals dels anys 60 S'han proposat diverses dates com a principi del conflicte nord-irlandès: l'any 1966, el 12 d'agost de 1968, el 12 d'agost o el 14 d'agost de 1969. Vegeu i es considera que acaba entre 1997 i 2007, segons les interpretacions. S'han assenyalat diverses dates com a fi del conflicte: el 20 de juliol de 1997, el 10 d'abril de 1998, el 15 d'agost de 1998, el 2 de desembre de 1999, el 28 de juliol de 2005, el 26 de setembre de 2005 i el 8 de maig de 2007. Vegeu Ulster Volunteer Force La violència continua tanmateix després d'aquesta data, però de manera ocasional i a petita escala, mentre que la majoria dels grups bel·ligerants deposen les armes. El conflicte comença en la segona meitat dels anys 60 com un moviment per als drets civils contra la segregació confessional que experimenta la minoria catòlica. L'oposició entre republicans i nacionalistes (principalment catòlics), d'una part, i lleialistes i unionistes (principalment protestants), d'altra banda, sobre el futur d'Irlanda del Nord arrossega un augment de la violència que perdura durant trenta anys. És el fet de grups paramilitars republicans, com l'IRA Provisional, l'objectiu del qual és de posar fi a l'autoritat britànica a Irlanda del Nord i crear una República irlandesa sobre el conjunt de l'illa, i lleialistes, com l'Ulster Volunteer Force, formada el 1966 per aturar el que percep com el deteriorament del caràcter britànic del país, però també d'aixecaments populars i de les forces de seguretat de l'Estat, l'Exèrcit britànic i la policia. El conflicte nord-irlandès és diversament definit per alguns dels seus actors, sigui com una guerra,.Faligot p.140, (Reginald Maudling)Faligot p.171 un conflicte ètnic, una guerrilla o una guerra civil. L'acció dels grups paramilitars republicans (principalment l'IRA Provisional) és considerada com terrorisme per les forces de seguretat britàniques, però també com una revolució, una insurrecció o una resistència militar a l'ocupació i a l'imperialisme britànic pels seus partidaris.Faligot p.119-153-156 Els historiadors estan dividits sobre aquestes qualificacions Faligot p.165 i alguns refusen l'ús del terme «terrorisme». Aquest conflicte afecta la vida quotidiana de la majoria dels nord-irlandesos, així com incidentalment la dels anglesos i dels irlandesos al sud de l'illa. En diverses ocasions entre 1969 i 1998, aquest conflicte va córrer el risc de transformar-se en una verdadera guerra civil, com, per exemple, el 1972 després del Diumenge Sagnant o durant la vaga de fam del 1981, quan es produeixen les mobilitzacions massives i hostils per ambdues parts. En 1998, un procés de pau posa fi al conflicte, prenent com a base l'Acord de Divendres Sant. Per primer cop, el govern britànic reconeix la «dimensió irlandesa» del conflicte, el principi que el poble de l'illa d'Irlanda en el seu conjunt pugui resoldre els problemes entre el Nord i el Sud per consentiment mutu, sense intervenció exterior, permet obtenir l'acord dels nacionalistes i dels republicans. Estableix també a Irlanda del Nord un govern consociatiu, compost obligatòriament d'unionistes i de nacionalistes.
Nou!!: IRA Oficial і Conflicte nord-irlandès · Veure més »
Democratic Left
Democratic Left (DL) (en irlandès: Daonlathas Clé) fou un partit polític irlandès, escindit el 1992 del Partit dels Treballadors d'Irlanda, fins que el 1999 es va integrar en el Partit Laborista.
Nou!!: IRA Oficial і Democratic Left · Veure més »
Exèrcit Lliure de Gal·les
L' Exèrcit Lliure de Gal·les (de l'anglès, Free Wales Army i abreujat com a FWA; en gal·lès: Byddin Rhyddid Cymru) va ser una organització paramilitar nacionalista gal·lesa formada a Lampeter al comtat de Cardiganshire (avui dia Ceredigion) per Julian Cayo-Evans el 1963.
Nou!!: IRA Oficial і Exèrcit Lliure de Gal·les · Veure més »
Exèrcit Republicà Irlandès
LExèrcit Republicà Irlandès (de l'anglès Irish Republican Army, abreujat com a IRA), és una organització paramilitar republicana nacionalista irlandesa que va sorgir del grup armat Óglaigh na hÉireann (del gaèlic irlandès: Voluntaris Irlandesos).
Nou!!: IRA Oficial і Exèrcit Republicà Irlandès · Veure més »
Falls Road
Falls Road (del gaèlic irlandès túath na bhFál) és la carretera o via principal que travessa l'oest de Belfast, a Irlanda del Nord, des del carrer Divis, al centre de la ciutat, fins al suburbi d'Andersonstown.
Nou!!: IRA Oficial і Falls Road · Veure més »
Fianna Éireann
La sunburst flag, un dels símbols del Fianna Éireann Fianna Éireann (AFI:ˈfʲiənə ˈeːɾʲən), també coneguts com a Fianna na hÉireann i Na Fianna Éireann (gaèlic irlandès: "Soldat d'Irlanda", anomenat així pels fianna de la mitologia irlandesa, és el nom que han rebut diversos moviments juvenils lligats al republicanisme irlandès durant els segles XX i XXI. "Fianna na hEireann" també es troba a la llista de grups terroristes proscrits al Regne Unit sota la Llei de terrorisme (2000).
Nou!!: IRA Oficial і Fianna Éireann · Veure més »
IRA Provisional
LExèrcit republicà irlandès provisional (en irlandès Óglaigh na hÉireann en anglès Provisional Irish Republican Army, PIRA, generalment conegut amb el nom de PIRA o "Provos") és una organització paramilitar republicana irlandesa que, de 1969 a 1997, va intentar fer caure els governs d'Irlanda del Nord i la República d'Irlanda i reemplaçar-los per un Estat socialista sobirà sobre tota l'illa d'Irlanda (Éire Nua, Nova Irlanda).
Nou!!: IRA Oficial і IRA Provisional · Veure més »
Irish National Liberation Army
LIrish National Liberation Army (en irlandès: Arm Saoirse Náisiúnta na hÉireann, en català: Exèrcit irlandès d'alliberament nacional) és una organització paramilitar republicana i socialista irlandesa.
Nou!!: IRA Oficial і Irish National Liberation Army · Veure més »
Jean McConville
(nascuda Jean Murray) va ser una dona de Belfast (Irlanda del Nord), que va ser segrestada i assassinada per l'Exèrcit republicà irlandès provisional (IRA, IRA Provisional o PIRA) i enterrada il·lícitament al comtat de Louth (República d'Irlanda) el 1972 després de ser acusada per l'IRA de passar informació a les forces britàniques.
Nou!!: IRA Oficial і Jean McConville · Veure més »
Martin McGuinness
James Martin Pacelli McGuinness (en gàèlic Máirtín Mag Aonghusa) (Derry, 23 de maig de 1950 - Derry, 21 de març de 2017) fou un polític irlandès, viceministre principal d'Irlanda del Nord i comandant de l'Exèrcit Republicà Irlandès (IRA).
Nou!!: IRA Oficial і Martin McGuinness · Veure més »
Massacre de Kingsmill
La massacre de Kingsmill va ser un tiroteig massiu que va tenir lloc el 5 de gener de 1976 prop del poble de Whitecross, al sud del comtat d'Armagh, a Irlanda del Nord.
Nou!!: IRA Oficial і Massacre de Kingsmill · Veure més »
Máire Drumm
Máire Drumm (Newry, 22 d'octubre de 1919 - Belfast, 28 d'octubre de 1976) va ser una política irlandesa, vicepresidenta del Sinn Féin i comandant del Cumann na mBan.
Nou!!: IRA Oficial і Máire Drumm · Veure més »
Michael McKevitt
Michael McKevitt(4 de setembre de 1949 - 2 de gener de 2021) va ser un líder republicà i paramilitar irlandès.
Nou!!: IRA Oficial і Michael McKevitt · Veure més »
Michael O'Riordan
va ser polític i sindicalista irlandès.
Nou!!: IRA Oficial і Michael O'Riordan · Veure més »
Nacionalisme irlandès
El nacionalisme irlandès és un corrent sorgit des dels prolegòmens de la rebel·lió que va sacsejar la Irlanda el 1641, quan els nadius es van rebel·lar contra els colons procedents d'Anglaterra i d'Escòcia.
Nou!!: IRA Oficial і Nacionalisme irlandès · Veure més »
Partit dels Treballadors d'Irlanda
Partit dels Treballadors d'Irlanda (anglès Workers' Party, irlandès Páirtí na nOibrithe) és un partit polític d'Irlanda fundat el 1982 pels membres de l'IRA Oficial, que pels oficis de Cathal Goulding i Séan Garland, després de la campanya fronterera de 1956-1962, s'havien decantat més cap al socialisme i la defensa dels drets civils que no pas cap al nacionalisme i la reunificació, així com per l'abandó de la via militar.
Nou!!: IRA Oficial і Partit dels Treballadors d'Irlanda · Veure més »
Partit Socialista Republicà Irlandès
El Partit Socialista Republicà Irlandès (IRSP, Irish Republican Socialist Party), és un partit polític irlandès i nord-irlandès, el braç polític de l'Exèrcit Irlandès d'Alliberament Nacional (INLA), autoenglobant-se ambdues organitzacions sota el nom de Moviment Republicà Socialista Irlandès.
Nou!!: IRA Oficial і Partit Socialista Republicà Irlandès · Veure més »
Republicanisme irlandès
El republicanisme irlandès (gaèlic: Poblachtánachas, anglès: Irish Republicanism) és una ideologia basada en la defensa d'una república única per a tota Irlanda, amb variacions que van des de l'estat unitari, a la federació o confederació de les quatre províncies històriques de l'illa.
Nou!!: IRA Oficial і Republicanisme irlandès · Veure més »
Seamus Costello
Seamus Costello (en gaèlic irlandès: Séamus Mac Coisdealbha) (Bray, 1939 - Dublín, 5 d'octubre de 1977) va ser un polític republicà i socialista irlandès, líder del Sinn Féin i de l'IRA, de l'IRA oficial i, posteriorment, fundador i líder del Partit Socialista Republicà Irlandès (IRSP) i de l'Exèrcit d'Alliberament Nacional Irlandès (INLA).
Nou!!: IRA Oficial і Seamus Costello · Veure més »
Seán Mac Stíofáin
Seán Mac Stíofáin (nascut John Edward Drayton Stephenson, 17 de febrer de 1928 - 18 de maig de 2001) fou un cap de l'Estat Major de l'IRA Provisional entre 1969 i 1972.
Nou!!: IRA Oficial і Seán Mac Stíofáin · Veure més »
Sinn Féin
Sinn Féin (de l'irlandès 'nosaltres' o 'nosaltres mateixos') és un partit polític irlandès.
Nou!!: IRA Oficial і Sinn Féin · Veure més »
Redirigeix aquí:
Official Irish Republican Army.
