Comunicació

388 les relacions: Abadia de Ferrières, Abadia de Psalmodi, Abadia de Sant Denís, Abadia de Sant Guilhèm dau Desèrt, Abadia de Solesmes, Abadia de Tournus, Abadia de Vézelay, Abadia del Mont Saint-Michel, Abraham de Moivre, Abraham Duquesne, Acta de la Haia, Acuera, Adolf Galland, Agrippa d'Aubigné, Aiguatèbia i Talau, Albert Girard, Alemanya, Alet, Alexander Hamilton, Alt Penedès, Ambroise Paré, Amsterdam, Andreu Capella, Andrew Planche, Anna d'Este, Anna Laetitia Barbauld, Antic règim a França, Antoine Court de Gébelin, Anton Friedrich Justus Thibaut, Arcas, Armand Jean du Plessis de Richelieu, Arquebisbat d'Ais de Provença, Arquebisbat de Bourges, Arquebisbat de Rouen, Arquebisbat de Tours, Arquitectura de la Provença, Ashes of Vengeance, Auld Alliance, Austen Henry Layard, Avril de Sainte-Croix, Ballydehob, Banana Blava, Bandolerisme als Països Catalans, Barbe Avrillot, Batalla de Dormans, Batalla de les illes Lerins (1635), Batalla del Boyne, Bòer, Beatus de Saint-Sever, Berlín, ..., Bernard Palissy, Biblioteca Marsh, Bisbat d'Alès, Bisbat d'Alet, Bisbat d'Orleans, Bisbat d'Usès, Bisbat de Besiers, Bisbat de Castres, Bisbat de Condom, Bisbat de Coutances i Avranches, Bisbat de Gap, Bisbat de Luçon, Bisbat de Saluzzo, Bisbat de Solsona, Bisbat de Valença, Blaise de Montluc, Brandenburg-Prússia, Brian Eno, Calvinisme, Camí dels espanyols, Camisard, Canterbury, Carles I de Hessen-Kassel, Carles III de Lorena, Carles IX de França, Carlos Ulloa Varela, Castell d'Amboise, Castell de Beynac, Castell de Castèunòu dau Papa, Castell de Castelnaud, Castell de Caudiers, Castell de Censà, Castell de les Milandes, Castell de Vitré, Castell i vila de Talarn, Catedral de Canterbury, Catedral de Sant Fulcrà de Lodeva, Catedral de Sant Patrici (Dublín), Catedral de Solsona, Catedral de Vasats, Caterina de Mèdici, Catherine de Parthenay, Caudiers de Conflent, Càsseler, César de Bus, Còdex Bezae, Censà, Cesar du Plessis-Praslin, Cevenes, Charles Boycott, Charles Estienne, Charles Portal, Charles Terrot, Christophe Plantin, Claude Goudimel, Claude Louis Hector de Villars, Claude Saumaise, Colònia neerlandesa del Cap de Bona Esperança, Colonització francesa d'Amèrica, Colonitzacions d'Irlanda, Comtat de Penthièvre, Concili de Trento, Conjuració de Venècia, Constitucions d'Anderson, Contrareforma, Copa Webb Ellis, Creu hugonot, Cristià II de Brandenburg-Bayreuth, Denis Papin, Diana de Poitiers, Dinastia borbònica, Doma (Dordonya), Dorothea Viehmann, Ducat de Bretanya, East End, Edat d'Or neerlandesa, Edat moderna, Edicte de Fontainebleau, Edicte de Nantes, Edward Chamier, El príncep, Elisabet I d'Anglaterra, Enric II de França, Enric III de França, Erlangen, Església Universalista, Estagell, Eugène Girardet, Exili, Felip II de Castella, Felip III de Castella, Filippo di Piero Strozzi, Florida espanyola, Fort Caroline, França, França Antàrtica, França Equinoccial, François Béroalde de Verville, François Fénelon, François Guizot, François Leguat, François Perrier, François Viète, Francesc Comte, Francesc de Paula, Francesc I de França, Francesc II de França, Francesos, Francis Beaufort, Franciscus Gomarus, Franz Karl Achard, Fraunces Tavern, Frederic Guillem de Brandenburg, Frederic VII de Baden-Durlach, Fridericianum, Friedrich de la Motte Fouqué, Front de Perigús, Fulcrà de Lodeva, Gaspard Bauhin, Gaspard de Coligny, Gauqueri d'Aurèlh, Gavatx, Gendarmenmarkt, Georg Wenzeslaus von Knobelsdorff, George Villiers, Georges Clemenceau, Gerda Wegener, Germà d'Auxerre, Giles Farnaby, Giulio Raimondo Mazzarino, Gregori XIII, Gregori XV, Guerau de Besiers, Guerra de Successió Espanyola, Guerra dels Trenta Anys, Guerra Guillemita d'Irlanda, Guerres de religió a França, Guillaume Le Testu, Guillem I d'Orange-Nassau, Guntram de Borgonya, Hans-Joachim Marseille, Harriet Martineau, Heinrich Gustav Magnus, Heinrich Louis d'Arrest, Henri de Massue, Henri-Frédéric Amiel, Hermann Gruson, Hermann Suchier, Hernando de Escalante Fontaneda, Het Wilhelmus, Història d'Andorra, Història d'Anglaterra, Història d'Europa, Història de Bèlgica, Història de França, Història de l'Església Catòlica a Catalunya, Història de la màquina de vapor, Història de Normandia, Història de Suïssa, Història de Sud-àfrica, Història dels Països Baixos, Honorat II de Savoia, Hug de Cluny, Hug de Grenoble, Ignacio Ovejero y Ramos, Il·lustració, Illa d'Amelia, Imperi colonial francès, In Flanders Fields, Innocent Gentillet, Intolerance: Love's Struggle Throughout the Ages, Ireneu de Lió, Irlandesos, Isabel Clara Eugènia, Jacob Le Maire, Jacques le Moyne, Jane Griffin, Jürgen Moser, Jean Baptiste du Casse, Jean Bodin, Jean de Bodt, Jean Ribault, Jean Théophile Désaguliers, Jean-Baptiste Colbert, Jean-Charles Galissard de Marignac, Jean-Louis Raduit de Souches, Jean-Marc Mousson, Jeanne Baret, Jesuset del Miracle, Joan Casimir del Palatinat-Simmern, Joan Terès i Borrull, Joana III de Navarra, Johann Cesar VI. Godeffroy, Johann Heinrich Lambert, John André, John Dollond, John Henry Newman, Joseph Bertin, Jules Michelet, Julià de Le Mans, Karl Mayet, Kassel, La Ròca de Gajac, La Seu d'Urgell, Les Huguenots, Lisburn, Literatura en neerlandès, Literatura escrita en èuscar durant el segle XVI, Ljudevit Gaj, Llaç, Llista de diàspores, Llista de reis de Navarra, Lluís de Nassau, Lluís I de Borbó-Condé, Lluís I Gonzaga-Nevers, Lluís XIII de França, Lluís XIV de França, Lluïsa de Coligny, Loïs Belaud de la Belaudièra, Lothar de Maizière, Louis de Jaucourt, Madame de Maintenon, Malwida von Meysenbug, Mare de Déu de les Salines, Margarida de Valois (reina de França), Marguerite Hessein de La Sablière, Maria Boissevain, Maria de Cotteblanche, Maria I d'Escòcia, Marta Brossier, Massacre del dia de Sant Bartomeu, Mathurin Romegas, Maximilien de Béthune, duc de Sully, Màrtirs de Tazacorte, Michel de L'Hospital, Michel-Charles Le Cène, Mocama, Monacan, Monarcòmacs, Mons (Bèlgica), Montpeller, Neerlandesos, Neerlandoestatunidencs, Nicolau Maquiavel, Nostra Senyora de Domanova, Odet de Coligny, Olivier de Serres, Orde de Grandmont, Orde de Santa Cristina de Somport, Orde de Tiron, Orlhac (Alvèrnia), Oskar Perron, País Basc, Pau d'Alais, Pau de Tricastin, Paul Rycaut, Pedro Menéndez de Avilés, Pedro Sarmiento de Gamboa, Pere de Castellet i d'Icart, Pere Galès i Reiner, Perry Henzell, Philipp Otto Runge, Pierre Bayle, Pieter Retief, Pius IV, Poitou (província), Potsdam, Poule au pot, Prússia Occidental, Província de Luhansk, Quitèria, Ralleu, Reforma Protestant, Refugiat, Regne de Prússia, Reinhart Dozy, René Goulaine de Laudonnière, Renée Sintenis, Revolta dels Crocants, Revolta dels Països Baixos, Revolució comercial, Robert de Lenoncourt, Roth, Saint-Didier-au-Mont-d'Or, Saintonge, Sal·lusti de Bartas, Salomon de Brosse, Sandwich (Kent), Sant Eugèni de Vius, Santa Lliga de París, Santa Maria de Corbiac, Santa Maria del Remei d'Illa, Saturiwa, Sàtira, Setge de La Rochelle (1627-1628), Setge de Limerick (1690), Sheridan Le Fanu, Simó de Cramaud, Simon Antoine Jean L'Huilier, Solitari de l'illa de Rodrigues, Sometent, Stellenbosch, Suècia, Sud-àfrica, Tacatacuru, Teodard de Narbona, Théodore de Bèze, Théophile de Viau, Theodor Fontane, Thomas de Maizière, Thomas Girtin, Thouars, Threskiornis solitarius, Timucua, Tom Brokaw, Tomàs de Banyuls i de Llupià, Torquato Tasso, Tours, Tribunal dels Tumults, Under the Red Robe (pel·lícula de 1937), Uniformisme lingüístic a França, Utina, Utina septentrional, Utinahica, Vall d'Aran, Velai, Vindiciae contra tyrannos, Voltaire, Walter Raleigh, Wessel Marais, William Edward Burghardt Du Bois, William Lee (inventor), Wolfgang del Palatinat-Zweibrücken, Yustaga, 1562, 1589, 1598, 24 d'agost. Ampliar l'índex (338 més) » « Shrink índex

Abadia de Ferrières

LAbadia de Ferrières és un monestir benedictí, també conegut com a abadia de Bethelem al municipi francès de Ferrières-en-Gâtinais.

Nou!!: Hugonot і Abadia de Ferrières · Veure més »

Abadia de Psalmodi

L'abadia de Psalmodi fou un establiment religiós d'Occitània a la diòcesi de Nimes.

Nou!!: Hugonot і Abadia de Psalmodi · Veure més »

Abadia de Sant Denís

LAbadia de Sant Denís (en francès: Abbaye Saint-Denis) era una abadia situada al costat de la Basílica de Saint-Denis, a la perifèria de París (França).

Nou!!: Hugonot і Abadia de Sant Denís · Veure més »

Abadia de Sant Guilhèm dau Desèrt

La important abadia de Sant Guilhèm dau Desèrt - Sant Guilhèm dau Desèrt, Saint Guilhem le Désert - és també coneguda com a abadia de Gel·lona.

Nou!!: Hugonot і Abadia de Sant Guilhèm dau Desèrt · Veure més »

Abadia de Solesmes

Abadia de Solesmes Abadia de Solesmes o Abadia de Sant Pere de Solesmes és un monestir benedictí de Solesmes, Sarthe, França, amb uns orígens que es remunten a l'any 1010 Forma part de la Congregació de Solesmes, o Congregació de França, dins de la confederació benedictina.

Nou!!: Hugonot і Abadia de Solesmes · Veure més »

Abadia de Tournus

Labadia de Tournus o de Sant Filibert fou un establiment religiós benedictí a Tournus, departament de Saône-et-Loire a la regió de Borgonya-Franc Comtat, encara conservat en gran part sent un dels principals del romànic a França.

Nou!!: Hugonot і Abadia de Tournus · Veure més »

Abadia de Vézelay

L'abadia de Vézelay va ser construïda l'any 1037 per Geoffroy, abat de Vézelay, el qual imposà el culte de Maria Magdalena, convertint immediatament el poble en un lloc de pelegrinatge.

Nou!!: Hugonot і Abadia de Vézelay · Veure més »

Abadia del Mont Saint-Michel

Labadia del Mont-Sant-Michel està situada a la localitat francesa de Mont-Saint-Michel,L'article específic dedicat a la geografia del lloc (el Mont Saint-Michel) apareix a l'article Mont Saint-Michel, el relatiu al municipi,a Le Mont-Saint-Michel, i el de la seva badia en l'article Badia del Mont Saint-Michel segons la nomenclatura oficial de l'INSEE). en el departament de Manche a la regió de Normandia. L'abadia està classificada com a monument històric francès, segons la llista de 1862. El lloc figura des de 1979 a la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO al bé titulat «Mont Saint-Michel i la seva badia». Està gestionat pel Centre de Monuments Nacionals. Amb més de 1.355 milions de visitants l'any 2010, l'abadia és un dels principals llocs culturals visitats a França.

Nou!!: Hugonot і Abadia del Mont Saint-Michel · Veure més »

Abraham de Moivre

va ésser un matemàtic francès.

Nou!!: Hugonot і Abraham de Moivre · Veure més »

Abraham Duquesne

Abraham Duquesne, marquis du Bouchet (c. 16102 de febrer de 1688) va ser un oficial naval francès, que també va ser almirall a la marina sueca.

Nou!!: Hugonot і Abraham Duquesne · Veure més »

Acta de la Haia

L'Acta de la Haia, coneguda igualment com a Decret d'abandonament (Plakkaat van Verlatinghe) o Acta d'Abjuració (Acte van Afzwering), va ser de facto la declaració d'independència de les Províncies Unides aleshores encara part dels Països Baixos espanyols.

Nou!!: Hugonot і Acta de la Haia · Veure més »

Acuera

Acuera era el nom d'una ciutat i una província o regió al centre de Florida durant els segles  i. Els habitants d'Acuera parlaven un dialecte de la llengua timucua.

Nou!!: Hugonot і Acuera · Veure més »

Adolf Galland

Adolf Dolfo Josef Ferdinand Galland (19 de març de 1912 - 9 de febrer de 1996) va ser un general i as de l'aviació de la Luftwaffe alemanya que va servir durant la Segona Guerra Mundial a Europa.

Nou!!: Hugonot і Adolf Galland · Veure més »

Agrippa d'Aubigné

Théodore-Agrippa d'Aubigné (8 de febrer de 1552 – 9 d'abril de 1630) va ser un poeta i soldat francès.

Nou!!: Hugonot і Agrippa d'Aubigné · Veure més »

Aiguatèbia i Talau

Aiguatèbia i Talau (oficialment i en francès Ayguatébia-Talau) és una comuna nord-catalana de la comarca del Conflent.

Nou!!: Hugonot і Aiguatèbia i Talau · Veure més »

Albert Girard

Albert Girard va ser un matemàtic francès del, conegut, sobretot, per haver enunciat una versió primitiva del teorema fonamental de l'àlgebra.

Nou!!: Hugonot і Albert Girard · Veure més »

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.

Nou!!: Hugonot і Alemanya · Veure més »

Alet

Alet (o Alet dels Banhs; en francès, Alet-les-Bains) és un municipi de França de la regió d'Occitània, al departament de l'Aude, al districte i al cantó de Limós, dins el País de Coisan.

Nou!!: Hugonot і Alet · Veure més »

Alexander Hamilton

Alexander Hamilton (Nevis, 11 de gener de 1757 - Ciutat de Nova York, 12 de juliol de 1804) fou un home d'estat americà, polític, erudit jurídic, comandant militar, advocat, banquer, i economista.

Nou!!: Hugonot і Alexander Hamilton · Veure més »

Alt Penedès

L'Alt Penedès és una comarca a la regió del Penedès, i és una de les quatre comarques en què quedà dividida la vegueria del Penedès en la divisió territorial de Catalunya de 1936 i en la restitució comarcal de 1987.

Nou!!: Hugonot і Alt Penedès · Veure més »

Ambroise Paré

Ambroise Paré (Bourg-Hersent, Laval, 1509 – París, 20 de desembre del 1590) és considerat el pare de la cirurgia moderna.

Nou!!: Hugonot і Ambroise Paré · Veure més »

Amsterdam

Amsterdam és la capital dels Països Baixos (tot i que la seu del govern és a La Haia).

Nou!!: Hugonot і Amsterdam · Veure més »

Andreu Capella

Andreu Capella (València, 1529 - Sanaüja, la Segarra, 22 de setembre de 1609) fou un escriptor i teòleg jesuïta, després cartoixà, bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra.

Nou!!: Hugonot і Andreu Capella · Veure més »

Andrew Planche

Andrew Planche (o André Planchè) (c. 1727-1809) va ser un terrisser, fill de refugiats hugonots francesos.

Nou!!: Hugonot і Andrew Planche · Veure més »

Anna d'Este

Anna d'Este (Ferrara, Ducat de Ferrara 1531 - País, Regne de França 1607) fou una membre de la Casa d'Este que tingué una gran influència a la cort francesa i que fou una de les principals figures en les Guerres de religió de França.

Nou!!: Hugonot і Anna d'Este · Veure més »

Anna Laetitia Barbauld

Anna Laetitia Barbauld (nom de soltera: Anna Laetitia Aikin; 20 de juny de 1743 – 9 de març de 1825) fou una poeta, assagista i escriptora de llibres per a nens de nacionalitat anglesa.

Nou!!: Hugonot і Anna Laetitia Barbauld · Veure més »

Antic règim a França

En la història de França, el terme Antic Règim es refereix al període comprès entre la fi de la Guerra dels Cent Anys (1453) i l'esclat de la Revolució (1789), és a dir, als segles ,, i.

Nou!!: Hugonot і Antic règim a França · Veure més »

Antoine Court de Gébelin

Antoine Court, que es donà a conèixer com Antoine Court de Gébelin (Nimes, 25 de gener de 1725 - París, 10 de maig de 1784), fou un pastor protestant nascut a Nimes, així com uns dels impulsors que iniciaren la interpretació del Tarot, entenent-lo com un llegat arcà de saviesa esotèrica, en 1781.

Nou!!: Hugonot і Antoine Court de Gébelin · Veure més »

Anton Friedrich Justus Thibaut

Anton Friedrich Justus Thibaut (Hamelín, electorat d'Hannover, 4 de gener de 1772 – Heidelberg, Gran Ducat de Baden, 28 de març de 1840) fou un jurista i músic alemany i un dels màxims exponents del moviment codificacionista alemany, que defensava la codificació com un instrument per la unificació del pobles germànics.

Nou!!: Hugonot і Anton Friedrich Justus Thibaut · Veure més »

Arcas

Arcas (nom occità; el nom oficial francès és Arques) és una vila del departament de l'Aude (França), al districte de Limós, dins el cantó de Coisan, amb més de dos-cents habitants, situat en uns turons a les portes de les Corberes, a uns 350 metres d'alçada.

Nou!!: Hugonot і Arcas · Veure més »

Armand Jean du Plessis de Richelieu

Armand Jean du Plessis (París, 9 de setembre de 1585 - 4 de desembre de 1642), cardenal-duc de Richelieu, duc de Fronsac i par de França.

Nou!!: Hugonot і Armand Jean du Plessis de Richelieu · Veure més »

Arquebisbat d'Ais de Provença

Vista del baptisteri al claustre de la catedral catedral del Santíssim Salvador. XII. l'abadia, l'església abacial de la qual, dedicada a la Immaculada Concepció, que té el títol de basílica menor. Larquebisbat d'Ais de Provença (francès: Archidiocèse d'Aix-en-Provence et Arles, llatí: Archidioecesis Aquensis in Gallia) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.

Nou!!: Hugonot і Arquebisbat d'Ais de Provença · Veure més »

Arquebisbat de Bourges

L'església de Sainte-Solange, meta de pel·legrinatge. L'abadia de ''Notre-Dame'' de Fontgombault. Larquebisbat de Bourges (francès: Archidiocèse de Bourges, llatí: Archidioecesis Bituricensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tours.

Nou!!: Hugonot і Arquebisbat de Bourges · Veure més »

Arquebisbat de Rouen

Mapa dels bisbats històrics de Normandia abans de la revolució francesa. XVI. El seminari ''Saint-Nicaise'', instituït el 1707 per l'arquebisbe Jacques-Nicolas Colbert. Avui és la seu del col·legi Fontenelle. San Mellone, bisbe de Rouen, a l'església ''Saint-Gervais'' de Rouen. El Palauo arxiepiscopal de Rouen, l'únic palauo episcopal de França que segueix sent de proprietat eclesiàstica després l'antic règim i fins avui El castell de Gaillon, que fou residència estival dels arquebisbes de Rouen fins a la revolució francesa. Abadia de la Trinitat a Fécamp. Restes de l'església abacial ''Saint-Pierre'' de Jumièges. Larquebisbat de Rouen (francès: Archidiocèse de Rouen, llatí: Archidioecesis Rothomagensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: Hugonot і Arquebisbat de Rouen · Veure més »

Arquebisbat de Tours

V. sant Martí, a un fresc de Simone Martini. IX). L'ex abadia de Marmoutier, avui seu d'una escola privada. L'antic palau arxiepiscopal de Tours, avui seu del museu de Belles Arts. Larquebisbat de Tours (francès: Archdiocèse de Tours, llatí: Archidioecesis Turonensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: Hugonot і Arquebisbat de Tours · Veure més »

Arquitectura de la Provença

L'arquitectura de la Provença inclou una rica col·lecció de monuments a Occitània de l'Imperi romà, monestirs cistercencs del període romànic, palaus i esglésies medievals, fortificacions de l'època de Lluís XIV, així com nombrosos pobles dalt de turons i fines esglésies.

Nou!!: Hugonot і Arquitectura de la Provença · Veure més »

Ashes of Vengeance

Cartell de la pel·lícula Ashes of Vengeance és una pel·lícula muda dirigida per Frank Lloyd i protagonitzada per Norma Talmadge, Conway Tearle i Wallace Beery.

Nou!!: Hugonot і Ashes of Vengeance · Veure més »

Auld Alliance

La Vella Aliança, sovint designada pel seu nom en scots, Auld Alliance (o Ald Allyance; en gaèlic escocès: An Seann-Chaidreachas), és una aliança entre els regnes de França i d'Escòcia contra Anglaterra.

Nou!!: Hugonot і Auld Alliance · Veure més »

Austen Henry Layard

Sir Austen Henry Layard (AFI /ˈɔːstɪn ˈhɛnriː lɛərd/ 5 de març de 1817 - 5 de juliol de 1894) fou un viatger britànic, arqueòleg, dibuixant, col·leccionista, escriptor, polític i diplomàtic, conegut sobretot per les seves excavacions a Nimrud.

Nou!!: Hugonot і Austen Henry Layard · Veure més »

Avril de Sainte-Croix

Adrienne Avril de Sainte-Croix també coneguda com a Ghenia Avril de Sainte-Croix o simplement Eugénie Avril de Sainte-Croix, fou escriptora, periodista, filantropa, feminista i pacifista.

Nou!!: Hugonot і Avril de Sainte-Croix · Veure més »

Ballydehob

Ballydehob (en irlandès Béal an Dá Chab que vol dir "boca de dos guals") és una vila al comtat de Cork, a la província de Munster.

Nou!!: Hugonot і Ballydehob · Veure més »

Banana Blava

La Banana Blava. La Banana Blava, també coneguda com a Megalòpoli Europea o Dorsal Europea, és un corredor urbanitzat discontinu de l'Europa Occidental que pren aquest nom per la seva forma, que recorda vagament una banana.

Nou!!: Hugonot і Banana Blava · Veure més »

Bandolerisme als Països Catalans

XIX El fenomen del bandolerisme va tenir una importància singular en les societats mediterrànies.

Nou!!: Hugonot і Bandolerisme als Països Catalans · Veure més »

Barbe Avrillot

Barbe Jeanne Avrillot, esposa Pierre Acarie, i en religió Maria de l'Encarnació (París, 1 de febrer de 1566 - Pontoise, 18 d'abril de 1618) fou una noble francesa, fundadora d'un cercle de devoció i una de les primeres Carmelites Descalces de França.

Nou!!: Hugonot і Barbe Avrillot · Veure més »

Batalla de Dormans

La batalla de Dormans fou un enfrontament de la 5a Guerra de Religió a França que es produí, el dia el 10 d'octubre de 1575, entre les tropes catòliques d'Enric I, duc de Guisa i l'exèrcit alemany mercenari contractat pels hugonots, sota el comandament de Joan Casimir del Palatinat-Simmern.

Nou!!: Hugonot і Batalla de Dormans · Veure més »

Batalla de les illes Lerins (1635)

La batalla de les illes Lerins de 1635 fou un dels combats de la Guerra dels Trenta Anys entre els Regnes de les Espanyes i el regne de França.

Nou!!: Hugonot і Batalla de les illes Lerins (1635) · Veure més »

Batalla del Boyne

La batalla del Boyne va tenir lloc l'1 de juliol de 1690, entre les forces de Guillem III i l'exèrcit de Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia.

Nou!!: Hugonot і Batalla del Boyne · Veure més »

Bòer

Els afrikàners o bòers són un grup ètnic que viu principalment a Sud-àfrica i que parla afrikaans.

Nou!!: Hugonot і Bòer · Veure més »

Beatus de Saint-Sever

El Beatus de Saint-Sever és un manuscrit il·luminat que conté el comentari a l'Apocalipsi de Beat de Liébana.

Nou!!: Hugonot і Beatus de Saint-Sever · Veure més »

Berlín

Berlín (en alemany: Berlin) és la capital i la ciutat més gran d'Alemanya, amb 3.499.879 habitants (2011), anomenats berlinesos.

Nou!!: Hugonot і Berlín · Veure més »

Bernard Palissy

Bernard Palissy Bernard Palissy (Sant Avit, prop de La Capèla Biron (Òlt i Garona), cap a 1510 - París, 1589 o 1590) va ser un ceramista i científic francès, famós per haver maldat durant 16 anys per imitar la ceràmica xinesa.

Nou!!: Hugonot і Bernard Palissy · Veure més »

Biblioteca Marsh

La biblioteca Marsh (en anglès: Marsh's library) és una biblioteca situada a St.

Nou!!: Hugonot і Biblioteca Marsh · Veure més »

Bisbat d'Alès

El bisbat d'Alès (francès: Diocèsed'Alais; llatí: Dioecesis Alesiensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: Hugonot і Bisbat d'Alès · Veure més »

Bisbat d'Alet

El bisbe Nicolas Pavillon (1639-1677). El bisbat d'Alet (francès: Diocèse d'Alet, llatí: Dioecesis Electensis) fou una seu actualment suprimida i titular de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: Hugonot і Bisbat d'Alet · Veure més »

Bisbat d'Orleans

L'antic palau episcopal d'Orleans, construït entre el 1635 i el 1641, fou seu dels bisbes fins al 1905, quan esdevingué propietat de l'Estat. chiesa abbaziale ''Saint-Benoît'' de Fleury a Saint-Benoît-sur-Loire, fundada el 640; va ser la primera abadia francesa en seguir la regla de Sant Benet; per un cert període les relíquies del sant van reposar a l'abadia. VII. Félix Dupanloup, bisbe d'Orleans del 1849 al 1878. Estàtua eqüestre de santa Joana d'Arc, la ''doncella d'Orleans''. Participació dels bisbes francs al primer concili d'Orleans el 511. V. El bisbat d'Orleans (francès: Diocèse d'Orléans, llatí: Dioecesis Aurelianensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tours.

Nou!!: Hugonot і Bisbat d'Orleans · Veure més »

Bisbat d'Usès

El bisbat d'Usès o Uzès fou una divisió eclesiàstica de França centrada a la ciutat d'Usès.

Nou!!: Hugonot і Bisbat d'Usès · Veure més »

Bisbat de Besiers

Vista de la roca i de la catedrale de Béziers El bisbat de Béziers (francès: Diocèse de Béziers, occità: Diocèsi de Besièrs, llatí: Dioecesis Biterrensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Narbona.

Nou!!: Hugonot і Bisbat de Besiers · Veure més »

Bisbat de Castres

XVII. El bisbat de Castres (francès: Diocèse de Castres, occità: Diocèsi de Castras; llatí: Dioecesis Castrensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França, creada l'11 de juliol de 1317,Annuaire pontifical.

Nou!!: Hugonot і Bisbat de Castres · Veure més »

Bisbat de Condom

El bisbe Jacques-Bénigne Bossuet. El bisbat de Codòm (francès: Diocèse de Condom, llatí: Dioecesis Condomiensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: Hugonot і Bisbat de Condom · Veure més »

Bisbat de Coutances i Avranches

Mapa de les diòcesis històriques de la Normandia abans de la revolució francese. Interior de la catedral de Coutances. L'abadia del Mont-Saint-Michel; que fins al 1801 formava part de la diòcesi d'Avranches, passà a formar part de la de Coutances. XII). s), reconstruïda després dels bombardeigs de la Segona Guerra Mundial. XI). El bisbat de Coutances (francès: Diocèse de Coutances, llatí: Dioecesis Constantiensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Rouen.

Nou!!: Hugonot і Bisbat de Coutances i Avranches · Veure més »

Bisbat de Gap

Embrun, cocatedral de Notre-Dame du Réal La basílica de Nostra Senyora del Laus, construïda al lloc on van succeir-se una sèrie d'aparicions marianes el 1664. El bisbat de Gap (francès: Diocèse de Gap et d'Embrun, llatí: Dioecesis Vapincensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.

Nou!!: Hugonot і Bisbat de Gap · Veure més »

Bisbat de Luçon

Runes de l'antiga catedral de Sant Pere a Maillezais. Richelieu, bisbe de Luçon del 1606 al 1624. El bisbat de Luçon (francès: Diocèse de Luçon, llatí: Dioecesis Lucionensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Rennes.

Nou!!: Hugonot і Bisbat de Luçon · Veure més »

Bisbat de Saluzzo

El bisbat de Saluzzo (italià: diocesi di Saluzzo; llatí: Dioecesis Salutiarum) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.

Nou!!: Hugonot і Bisbat de Saluzzo · Veure més »

Bisbat de Solsona

església catedral de Solsona, seu de la diòcesi. Palau Episcopal a Solsona. Església de Sant Jaume de Mollerussa. Façana de la parròquia de Santa Eulàlia de Berga. Església de Santa Maria de l'Alba, Tàrrega. Església parroquial de la Sagrada Família de Navàs. Altar del Santuari de la Mare de Déu del Claustre a la catedral de Solsona. Altar barroc del Santuari del Miracle, Riner. Col·legiata de Sant Vicenç a Cardona. El bisbat de Solsona o diòcesi de Solsona (en llatí: Diocesis Celsonensis) és una circumscripció eclesiàstica de l'Església catòlica a Catalunya sufragània de l'arquebisbat metropolità de Tarragona i presidida pel bisbe de Solsona.

Nou!!: Hugonot і Bisbat de Solsona · Veure més »

Bisbat de Valença

L'ex catedral de la Mare de Déu de Die L'ex catedral de l'Assumpció de la Mare de Déu de Saint-Paul-Trois-Châteaux El bisbat de Valença (francès: Diocèse de Valence, llatí: Dioecesis Valentinensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió.

Nou!!: Hugonot і Bisbat de Valença · Veure més »

Blaise de Montluc

Blaise de Monluc (Sempoi, Gascunya 1502 - Estilhac, Gascunya 1577) fou un militar gascó i escriptor en llengua francesa.

Nou!!: Hugonot і Blaise de Montluc · Veure més »

Brandenburg-Prússia

Brandenburg-Prússia - Brandenburg-Preußen, Brannenborg-Preußen en baix alemany - és la denominació historiogràfica per a la unió personal constituïda a principis de l'edat moderna dels Hohenzollern de Brandenburg entre 1618 i 1701.

Nou!!: Hugonot і Brandenburg-Prússia · Veure més »

Brian Eno

Brian Eno, amb el seu nom complet Brian Peter George St.

Nou!!: Hugonot і Brian Eno · Veure més »

Calvinisme

Joan Calví El calvinisme és una denominació cristiana protestant basada en els ensenyaments teològics del reformador Joan Calví (Jean Cauvin).

Nou!!: Hugonot і Calvinisme · Veure més »

Camí dels espanyols

El "Camí dels espanyols", amb les seves variants principal i secundària, de Barcelona i Nàpols a Brussel·les, via Milà. El camí dels espanyols, també conegut com a Corredor Sard, era una ruta seguida pels terços espanyols els segles i, (de fet fins al 1714), des de la Mediterrània fins als Països Baixos.

Nou!!: Hugonot і Camí dels espanyols · Veure més »

Camisard

Pierre Antoine Labouchère, 1864. Els camisards van ser els protestants francesos (hugonots) de les regions de Cevenes i Vaunage, al sud de França, que van liderar una insurrecció contra les persecucions provocades el 1685 per l'Edicte de Fontainebleau.

Nou!!: Hugonot і Camisard · Veure més »

Canterbury

Canterbury és una ciutat del sud-est d'Anglaterra, no lluny de Londres, situada a la riba del riu Stour.

Nou!!: Hugonot і Canterbury · Veure més »

Carles I de Hessen-Kassel

Carles I de Hessen-Kassel (Kassel, Sacre Imperi Romanogermànic, 3 d'agost de 1654 - ibídem, 23 de març de 1730) fou landgravi de Hessen-Kassel.

Nou!!: Hugonot і Carles I de Hessen-Kassel · Veure més »

Carles III de Lorena

Carles III i la seva dona Clàudia que representa els seus sants protectors Carles III de Lorena (Nancy, 18 de febrer de 1543 - ibídem 14 de maig de 1608) fou duc de Lorena i de Bar.

Nou!!: Hugonot і Carles III de Lorena · Veure més »

Carles IX de França

Carles IX de França (Saint-Germain-en-Laye 1550 - Vincennes 1574).

Nou!!: Hugonot і Carles IX de França · Veure més »

Carlos Ulloa Varela

Carlos Ulloa Varela (Pontevedra, febrer de 1849 - Lugo, febrer de 1887) fou un cantant de la corda de baix gallec.

Nou!!: Hugonot і Carlos Ulloa Varela · Veure més »

Castell d'Amboise

El castell d'Amboise (en francès, Château d'Amboise) és un castell francès que domina des d'un promontori el riu Loira al seu pas per Amboise, al departament francès d'Indre-et-Loire, englobat en el conjunt de Castells del Loira que foren declarats Patrimoni de la Humanitat per la Unesco en 2000.

Nou!!: Hugonot і Castell d'Amboise · Veure més »

Castell de Beynac

El castell de Beynac està situat a la comuna de Beynac-et-Cazenac, al departament de la Dordonya i més concretament dins del Perigord negre, a França.

Nou!!: Hugonot і Castell de Beynac · Veure més »

Castell de Castèunòu dau Papa

El castell de Castèunòu dau Papa és un castell situat a la ciutat del mateix nom al sud-est de França.

Nou!!: Hugonot і Castell de Castèunòu dau Papa · Veure més »

Castell de Castelnaud

El castell de Castelnaud, al departament de la Dordonya, Aquitània, apareix en la història en el context enterbolit de la croada albigesa.

Nou!!: Hugonot і Castell de Castelnaud · Veure més »

Castell de Caudiers

El Castell de Caudiers va ser una fortificació dels segles  al XV en el terreny del que avui en dia és la comuna de Caudiers de Conflent, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Hugonot і Castell de Caudiers · Veure més »

Castell de Censà

El Castell de Censà va ser una fortificació medieval que protegia el poble de Censà, de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Hugonot і Castell de Censà · Veure més »

Castell de les Milandes

El castell de les Milandes està situat a Castelnaud-la-Chapelle.

Nou!!: Hugonot і Castell de les Milandes · Veure més »

Castell de Vitré

El Castell de Vitré, és un castell fortificat bretó originalment romànic del amb múltiples ampliacions d'estil gòtic, renaixentista i neo-gòtic.

Nou!!: Hugonot і Castell de Vitré · Veure més »

Castell i vila de Talarn

El castell i vila de Talarn és un conjunt fortificat medieval que inclou l'actual vila de Talarn, al Pallars Jussà.

Nou!!: Hugonot і Castell i vila de Talarn · Veure més »

Catedral de Canterbury

La catedral de Canterbury és una de les més velles i famoses estructures cristianes a l'est de Kent, Anglaterra.

Nou!!: Hugonot і Catedral de Canterbury · Veure més »

Catedral de Sant Fulcrà de Lodeva

La catedral de Sant Fulcrà està situada al nucli antic de la ciutat de Lodeva, al departament francès de l'Erau.

Nou!!: Hugonot і Catedral de Sant Fulcrà de Lodeva · Veure més »

Catedral de Sant Patrici (Dublín)

Catedral de Sant Patrici.

Nou!!: Hugonot і Catedral de Sant Patrici (Dublín) · Veure més »

Catedral de Solsona

La catedral de Santa Maria de Solsona és un complex d'edificis que daten des del final del fins al, d'estils romànic, gòtic i barroc, situat a la capital del Solsonès.

Nou!!: Hugonot і Catedral de Solsona · Veure més »

Catedral de Vasats

La catedral Sant Joan Baptista de Vasats (en cathédrale Saint-Jean-Baptiste de Bazas) és una antiga catedral catòlica de França construïda entre els segles  i en estil gòtic. Està situat a la ciutat de Vasats, en el departament de Gironda, a la regió d'Aquitània.

Nou!!: Hugonot і Catedral de Vasats · Veure més »

Caterina de Mèdici

Caterina de Mèdici (Florència, 13 d'abril de 1519 - Blois, 5 de gener de 1589) fou comtessa d'Alvèrnia (1519 - 1589) i reina consort de França (1547 - 1559).

Nou!!: Hugonot і Caterina de Mèdici · Veure més »

Catherine de Parthenay

Catherine de Parthenay (Mouchamps, França, 22 de març de 1554- 26 d'octubre de 1631) va ser una noble i matemàtica francesa.

Nou!!: Hugonot і Catherine de Parthenay · Veure més »

Caudiers de Conflent

Caudiers de Conflent o Cauders de Conflent (forma catalana restituïda) (popularment, oficialment i en francès Caudiès-de-Conflent) és un municipi de les Garrotxes de Conflent, sotscomarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Hugonot і Caudiers de Conflent · Veure més »

Càsseler

Costoleta de càsseler Càsseler (en alemany: Kassler) és una preparació de carn de porc adobada amb ginebró i lleugerament fumada amb llenya de faig típica d'Alemanya, una tècnica freqüent de conservació a l'època anterior a l'invenció de la nevera.

Nou!!: Hugonot і Càsseler · Veure més »

César de Bus

César de Bus (Cavalhon, Valclusa, 3 de febrer de 1544 - Avinyó, 15 d'abril de 1607) fou un sacerdot, fundador de la congregació dels Preveres de la Doctrina Cristiana.

Nou!!: Hugonot і César de Bus · Veure més »

Còdex Bezae

John 3:26-4:1 Còdex de Bezae. El Còdex de Bezae, és un manuscrit primitiu de la Bíblia anomenat així, pel nom del seu descobridor Théodore de Bèze, humanista i teòleg francès, erudit del Nou Testament que va viure a l'època de Joan Calví, de qui en fou soci i successor.

Nou!!: Hugonot і Còdex Bezae · Veure més »

Censà

Censà (o tradicionalment Sansà, o millor Sançà, oficialment i en francès Sansa) és una comuna de la subcomarca de les Garrotxes de Conflent, de la comarca nord-catalana del Conflent.

Nou!!: Hugonot і Censà · Veure més »

Cesar du Plessis-Praslin

Cesar du Plessis-Praslin, duc de Choiseul, comte du Plessis-Praslin (1602 - París, 23 de desembre de 1675), fou un militar i diplomàtic francès.

Nou!!: Hugonot і Cesar du Plessis-Praslin · Veure més »

Cevenes

Les Cevenes (Cevenas en occità; Cévennes en francès) és una serralada de muntanyes que són part del Massís Central, a cavall entre els departaments francesos de la Losera i de Gard.

Nou!!: Hugonot і Cevenes · Veure més »

Charles Boycott

Charles Boycott (12 març del 1832 – 19 juny del 1897) va ser un militar i administrador de finques anglès conegut pels fets de Lough Mask que, involuntàriament, van donar origen a les paraules boicot i boicotejar, fets dels quals se'n va fer ressò la premsa internacional i van ser coneguts arreu del món.

Nou!!: Hugonot і Charles Boycott · Veure més »

Charles Estienne

Charles Estienne (1504-Châtelet 1564) va ser un metge, impressor i escriptor francès.

Nou!!: Hugonot і Charles Estienne · Veure més »

Charles Portal

El Mariscal de la Reial Força Aèria Charles Frederick Algernon Portal, 1r Vescomte Portal de Hungerford KG GCB OM DSO amb barra MC RAF (21 de maig de 1893 – 22 d'abril de 1971) va ser un oficial superior de la Royal Air Force, partidari de l'estratègia del bombardeig estratègic.

Nou!!: Hugonot і Charles Portal · Veure més »

Charles Terrot

fou un religiós i matemàtic britànic.

Nou!!: Hugonot і Charles Terrot · Veure més »

Christophe Plantin

Christophe Plantin, també conegut com a Christoffel Plantijn (nl), Cristóbal Plantino (es) i Christophorus Plantinus (la) (Saint-Avertin, ca. 1520 — Anvers, 1 de juliol de 1589), fou el principal impressor i editor europeu de la segona meitat del, i iniciador de lOfficina Plantiniana o Compàs d'Or, empresa familiar que es va mantenir fins al.

Nou!!: Hugonot і Christophe Plantin · Veure més »

Claude Goudimel

Claude Goudimel (Besançon, 1514 a 1520 – Lió, 28 d'agost de 1572),Paul-André Gaillard, "Goudimel, Claude", The New Grove Dictionary of Music and Musicians, ed.

Nou!!: Hugonot і Claude Goudimel · Veure més »

Claude Louis Hector de Villars

Claude Louis Hector de Villars, príncep de Martigues, marquès i duc de Villars i vescomte de Melun (8 de maig de 1653 - 17 de juny de 1734) fou l'últim gran general de Lluís XIV de França i un dels comandants més brillants de la història militar francesa: va ser un dels sis mariscals de França que s'han promogut al grau de Mariscal General de França.

Nou!!: Hugonot і Claude Louis Hector de Villars · Veure més »

Claude Saumaise

Claude Saumaise (o amb el nom llatinitzat Claudius Salmasius) (Semur-en-Auxois 1588 - Spa 1653) va ser un filòleg i erudit humanista francès, que va comentar nombroses obres clàssiques.

Nou!!: Hugonot і Claude Saumaise · Veure més »

Colònia neerlandesa del Cap de Bona Esperança

La colònia neerlandesa del Cap de Bona Esperança coneguda simplement com a colònia del Cap fou durant 154 anys una colònia neerlandesa (1652-1806).

Nou!!: Hugonot і Colònia neerlandesa del Cap de Bona Esperança · Veure més »

Colonització francesa d'Amèrica

Mapa d'Amèrica del Nord (1750) - Anglaterra (rosa), França (blau) i Espanya (taronja) La colonització francesa d'Amèrica es va iniciar el i va prosseguir fins al.

Nou!!: Hugonot і Colonització francesa d'Amèrica · Veure més »

Colonitzacions d'Irlanda

Mapa de les colonitzacions d'Irlanda de 1550–1610. Els comtats tradicionals d'Irlanda sotmesos a les plantacions (1556-1620). Aquest mapa és un simplificat, com en el cas d'alguns comtats de la zona de terra colonitzada no cobreix la totalitat de la zona de color Un mapa més detallat de les àrees subjectes a colonitzacions Fronteres polítiques d'Irlanda en 1450, abans de les colonitzacions Les colonitzacions d'Irlanda (gaèlic irlandès Plandálacha na hÉireann) van tenir lloc al llarg del país durant els segles XVI i, mitjançant la confiscació de les terres ocupades pels clans gaèlics i les dinasties hiberno-normandes, principalment a les províncies de Munster i Ulster.

Nou!!: Hugonot і Colonitzacions d'Irlanda · Veure més »

Comtat de Penthièvre

El comtat de Penthièvre -en bretó Penteür - fou una jurisdicció feudal de Bretanya, situat a l'est i sud de Saint-Brieuc a l'est del modern departament de Côtes-d'Armor.

Nou!!: Hugonot і Comtat de Penthièvre · Veure més »

Concili de Trento

Una sessió del Concili de Trento a ''Santa Maria Maggiore'' El concili de Trento va ser un concili ecumènic de l'Església Catòlica celebrat en períodes discontinuats entre 13 de desembre de 1545 i 4 de desembre de 1563.

Nou!!: Hugonot і Concili de Trento · Veure més »

Conjuració de Venècia

La Conjuració de Venècia de 1618 va ser una confusa intriga diplomàtica entre la Monarquia Hispànica de Felip III d'Espanya i la Sereníssima República de Venècia, que va conduir una violenta revolta contra els estrangers en descobrir-se (19 de maig).

Nou!!: Hugonot і Conjuració de Venècia · Veure més »

Constitucions d'Anderson

Constitucions d'Anderson, 1723 Les Constitucions d'Anderson són considerades com un dels texts fonamentals de la francmaçoneria moderna.

Nou!!: Hugonot і Constitucions d'Anderson · Veure més »

Contrareforma

Una còpia de la ''Vulgata'', l'edició llatina de la Bíblia catòlica, impresa al 1590, després que diverses de les reformes del Concili haguessin començat a tenir lloc al món catòlic. La Contrareforma (també anomenada la "Revifada catòlica" o la "Reforma catòlica") va ser el període de ressorgiment catòlic que començà amb el Concili de Trento (1545-1563) i acabà amb el final de la Guerra dels Trenta Anys (1648), i va ser iniciat en resposta al cisma provocat per Martí Luter i les diferents esglésies protestants.

Nou!!: Hugonot і Contrareforma · Veure més »

Copa Webb Ellis

La Copa Webb Ellis és el trofeu atorgat al guanyador de la Copa del Món de Rugbi, la màxima competició internacional del rugbi a 15.

Nou!!: Hugonot і Copa Webb Ellis · Veure més »

Creu hugonot

Creu hugonot La creu hugonot o hugonota és una joia protestant del sud de França, imitant més o menys la creu de l'orde de l'Esperit Sant.

Nou!!: Hugonot і Creu hugonot · Veure més »

Cristià II de Brandenburg-Bayreuth

Cristià II de Brandenburg-Bayreuth (en alemany Christian Ernst von Brandenburg-Bayreuth) va néixer a Bayreuth (Alemanya) el 27 de juliol de 1644 i va morir a Erlangen el 10 de maig de 1712.

Nou!!: Hugonot і Cristià II de Brandenburg-Bayreuth · Veure més »

Denis Papin

Denis Papin (Blois, regne de França, 22 d'agost de 1647 - Londres, Anglaterra, principis del 1712 o 26 d'agost de 1713), va ser un físic i inventor francès.

Nou!!: Hugonot і Denis Papin · Veure més »

Diana de Poitiers

Diana de Poitiers (Castell de Saint-Vallier (Droma), 3 de setembre de 1499 - Anet, Eure-et-Loir, 25 d'abril de 1566) fou una dama de la noblesa francesa.

Nou!!: Hugonot і Diana de Poitiers · Veure més »

Dinastia borbònica

Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.

Nou!!: Hugonot і Dinastia borbònica · Veure més »

Doma (Dordonya)

Doma (en francès Domme) és una comuna francesa de 1.030 habitants situada al departament de la Dordonya, regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Hugonot і Doma (Dordonya) · Veure més »

Dorothea Viehmann

Dorothea Viehmann (Rengershausen, Sacre Imperi Romanogermànic, actual Alemanya, 8 de novembre de 1755 – Kassel, 17 de novembre de 1816) va ser una contista alemanya.

Nou!!: Hugonot і Dorothea Viehmann · Veure més »

Ducat de Bretanya

El Ducat de Bretanya fou una organització política instaurada a Bretanya (bretó Dugaelez Breizh) dos cops, una en el i l'altra en el.

Nou!!: Hugonot і Ducat de Bretanya · Veure més »

East End

L'església de Christ Church a Spitalfields. East End o East End de Londres és la designació tradicional d'una part de Londres (la capital d'Anglaterra i el Regne Unit) a l'est de la ciutat emmurallada medieval, La City, al nord del riu Tàmesi.

Nou!!: Hugonot і East End · Veure més »

Edat d'Or neerlandesa

''La ronda de nit'' (Rembrandt, 1642), peça emblemàtica del Rijksmuseum d'Amsterdam L'Edat d'Or neerlandesa va ser un període de la història neerlandesa, que aproximadament abraça el, durant la qual el comerç, la ciència, l'exèrcit i l'art de les Set Províncies Unides, els futurs Països Baixos eren entre els més aclamats del món.

Nou!!: Hugonot і Edat d'Or neerlandesa · Veure més »

Edat moderna

rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges. ''Historia de la vida privada. El proceso de cambio en la sociedad de los siglos XVI-XVIII'' (Volum 5). Obra citada. pàgina 197. L'edat moderna és la quarta de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa.

Nou!!: Hugonot і Edat moderna · Veure més »

Edicte de Fontainebleau

Edicte de Fontainebleau Ledicte de Fontainebleau, també conegut com a revocació de l'edicte de Nantes, fou un edicte promulgat per Lluís XIV de França el 18 d'octubre de 1685, segons el qual només era legal a França la pràctica de la religió catòlica.

Nou!!: Hugonot і Edicte de Fontainebleau · Veure més »

Edicte de Nantes

L‘edicte de Nantes, firmat el 30 d'abril de 1598 pel rei Enric IV de França, va ser un decret que va autoritzar la llibertat de culte, amb certs límits, als protestants calvinistes, també coneguts com hugonots.

Nou!!: Hugonot і Edicte de Nantes · Veure més »

Edward Chamier

Edward Chamier (3 de setembre de 1840, Weymouth – 12 d'agost de 1892, París) fou un jugador d'escacs francès, actiu els anys 70 i 80 del.

Nou!!: Hugonot і Edward Chamier · Veure més »

El príncep

El príncep (Il Principe) és un tractat de política escrit per Nicolau Maquiavel (1469 - 1527), el qual ha estat traduït al català per Jordi Moners i Sinyol, i Carme Arenas.

Nou!!: Hugonot і El príncep · Veure més »

Elisabet I d'Anglaterra

Elisabet I (7 de setembre de 1533 – 24 de març de 1603) va ser reina d'Anglaterra i d'Irlanda des del 17 de novembre de 1558 fins a la seva mort.

Nou!!: Hugonot і Elisabet I d'Anglaterra · Veure més »

Enric II de França

Enric II de França (Saint-Germain-en-Laye, 31 de març de 1519 - París, 10 de juliol de 1559) fou duc de Bretanya (1536-1547) i rei de França (1547-1559).

Nou!!: Hugonot і Enric II de França · Veure més »

Enric III de França

Enric III de França Enric III de França (Fontainebleau, 19 de setembre del 1551 - Saint-Cloud, 2 d'agost del 1589) fou duc d'Angulema (1551-1574) duc d'Anjou (1566-1576); duc d'Orleans (1560-1574); rei de Polònia (1573-1574) i rei de França (1574-1589) i l'últim de la dinastia Valois.

Nou!!: Hugonot і Enric III de França · Veure més »

Erlangen

Erlangen és una ciutat de la Francònia Mitjana (estat de Baviera, Alemanya) situada a la confluència dels rius Regnitz i l'Untere Schwabach, son major tributari.

Nou!!: Hugonot і Erlangen · Veure més »

Església Universalista

LEsglésia Universalista és una de les branques del cristianisme liberal.

Nou!!: Hugonot і Església Universalista · Veure més »

Estagell

Estagell (en francès Estagel) és una vila i comuna de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Hugonot і Estagell · Veure més »

Eugène Girardet

El venedor de fruita Eugène Alexis Girardet (París, 31 de maig de 1853 − París, 5 de maig de 1907) va ser un pintor orientalista francès.

Nou!!: Hugonot і Eugène Girardet · Veure més »

Exili

Bernardino Machado marxant a l'exili l'any 1917. Lexili és el fet d'abandonar, voluntàriament o per la força, el territori que hom identifica com a pàtria.

Nou!!: Hugonot і Exili · Veure més »

Felip II de Castella

Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.

Nou!!: Hugonot і Felip II de Castella · Veure més »

Felip III de Castella

Felip III de Castella, II d'Aragó i Portugal i V de Navarra, dit el Pietós (Madrid, Regne de Castella, 14 d'abril de 1578 - L'Escorial, 31 de març de 1621), fou monarca d'Espanya (1598 - 1621), rei de Castella i Lleó, Aragó, rei de València, Portugal, Sicília, Nàpols, Sardenya, duc de Borgonya i comte de Barcelona; príncep d'Astúries (1578 - 1598) va ser el tercer rei de la Dinastia dels Àustries a les Espanyes.

Nou!!: Hugonot і Felip III de Castella · Veure més »

Filippo di Piero Strozzi

Filippo di Piero Strozzi (Florència, 1541 – Açores, 27 de juliol de 1582), va ser un condottiero italià de la família florentina dels Strozzi.

Nou!!: Hugonot і Filippo di Piero Strozzi · Veure més »

Florida espanyola

La Florida espanyola (en castellà Provincia de La Florida) fou una colònia espanyola a la península del mateix nom, que es correspon aproximadament amb l'actual estat estatunidenc de Florida.

Nou!!: Hugonot і Florida espanyola · Veure més »

Fort Caroline

Fort Caroline va ser la primera colònia francesa als actuals Estats Units, estava situada a la riba del riu Saint Johns a l'actual Jacksonville, Florida.

Nou!!: Hugonot і Fort Caroline · Veure més »

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Hugonot і França · Veure més »

França Antàrtica

França Antàrtica va ser una colònia del Regne de França, emplaçada a l'actual Rio de Janeiro, Brasil.

Nou!!: Hugonot і França Antàrtica · Veure més »

França Equinoccial

Es denomina França Equinoccial (France équinoxiale) als territoris ocupats pel Regne de França a l'Amèrica del Sud entorn de la línia equatorial, al.

Nou!!: Hugonot і França Equinoccial · Veure més »

François Béroalde de Verville

François Béroalde de Verville o François Vatable de Brouard -de naixement- (París, 27 d'abril de 1556 - Tours, 19-26 d'octubre de 1626) va ser un novel·lista, poeta i intel·lectual francès del renaixement.

Nou!!: Hugonot і François Béroalde de Verville · Veure més »

François Fénelon

François de Salignac de la Mothe-Fénelon, més conegut com a François Fénelon (Senta Mundana, 6 d'agost de 1651 - Cambrai, 7 de gener de 1715), va ser un teòleg, escriptor i poeta catòlic.

Nou!!: Hugonot і François Fénelon · Veure més »

François Guizot

François Pierre Guillaume Guizot (Nimes, 4 d'octubre de 1787 - Saint-Ouen-le-Pin (Calvados), 12 de setembre de 1874) va ser Primer Ministre de França i historiador.

Nou!!: Hugonot і François Guizot · Veure més »

François Leguat

Portada del llibre de François Leguat. François Leguat (Saint-Jean-sur-Veyle (Bresse), 1637 - Londres, 1735) va ser un explorador i naturalista francès.

Nou!!: Hugonot і François Leguat · Veure més »

François Perrier

Francois Perrier (Valleraugue, 18 d'abril de 1835 - Montpeller, 20 de febrer de 1888) va ser un militar i geodèsic francès.

Nou!!: Hugonot і François Perrier · Veure més »

François Viète

va ser un matemàtic francès, potser el més rellevant del i conegut, a vegades, com el "pare de l'àlgebra moderna".

Nou!!: Hugonot і François Viète · Veure més »

Francesc Comte

Francesc Comte (Illa, Rosselló, primera meitat del s. XVI - ?, entre 1586 i 1587), fou un notari, historiador i ocasionalment poeta del Rosselló, del.

Nou!!: Hugonot і Francesc Comte · Veure més »

Francesc de Paula

Francesc de Paula o de Pàola (Paola, Calàbria, 27 de març de 1416 — Tours, França, 2 d'abril de 1507) va ser un eremita, fundador de l'Orde dels Mínims.

Nou!!: Hugonot і Francesc de Paula · Veure més »

Francesc I de França

Francesc I de França, Francesc I d'Angulema o Francesc de Valois i d'Angulema (Cognac, 12 de setembre de 1494 - Rambouillet, 31 de juliol de 1547) fou comte d'Angulema (1496-1515), duc de Valois (1498-1515), duc de Milà (1515-1521) i rei de França (1515-1547).

Nou!!: Hugonot і Francesc I de França · Veure més »

Francesc II de França

Francesc II de França (Fontainebleau, 1544 - Orleans, 1560), rei de França (1559-1560) i rei consort d'Escòcia (1558-1560).

Nou!!: Hugonot і Francesc II de França · Veure més »

Francesos

Els francesos (en francès, les Français) són els ciutadans de França, que prenen el seu nom dels francs (que vol dir "lliures"), una tribu germànica que envaí la Gàl·lia cap a la fi de l'Imperi Romà.

Nou!!: Hugonot і Francesos · Veure més »

Francis Beaufort

Sir Francis Beaufort FRS FRGS (Navan, Irlanda 27 de maig de 1774 – Hove, Sussex, Anglaterra.17 de desembre de 1857) va ser un hidrògraf britànic nascut a Irlanda oficial a la Royal Navy.

Nou!!: Hugonot і Francis Beaufort · Veure més »

Franciscus Gomarus

Franciscus Gomarus, François Gomaer, Franz Gomar o Francesc Gomar (Bruges, 30 de gener de 1563 - Groningen 11 de gener de 1641) va ser un teòleg i orientalista holandès, d'estricte calvinisme, que es va oposar a Jacobus Arminius, la condemna del qual va aconseguir en el Sínode de Dort (1618–1619).

Nou!!: Hugonot і Franciscus Gomarus · Veure més »

Franz Karl Achard

Franz Karl Achard (28 d'abril de 1753, Berlín – 20 d'abril de 1821, Kunern, Wohlau-Cunern, Silèsia) va ser un químic alemany prussià, un metge i un biòleg.

Nou!!: Hugonot і Franz Karl Achard · Veure més »

Fraunces Tavern

Fraunces Tavern, (en català Taverna Fraunces), és un restaurant i un museu del sud de Manhattan.

Nou!!: Hugonot і Fraunces Tavern · Veure més »

Frederic Guillem de Brandenburg

Frederic Guillem de Brandenburg - Friedrich Wilhelm von Brandenburg - (Berlín, 26 de febrer de 1620 - Potsdam, 9 de maig de 1688) fou un noble alemany, príncep elector de Brandenburg i duc de Prússia des de 1640 fins a la seva mort.

Nou!!: Hugonot і Frederic Guillem de Brandenburg · Veure més »

Frederic VII de Baden-Durlach

Frederic VII de Baden-Durlach (en alemany Friedrich VII Magnus von Baden-Durlach) va néixer a Ueckermünde (Alemanya) el 23 de setembre de 1647 i va morir a Karlsburg el 25 de juny de 1709.

Nou!!: Hugonot і Frederic VII de Baden-Durlach · Veure més »

Fridericianum

El Fridericianum és un museu situat a Kassel, Alemanya.

Nou!!: Hugonot і Fridericianum · Veure més »

Friedrich de la Motte Fouqué

Friedrich Heinrich Karl de la Motte, Baró de Fouqué (Brandenburg an der Havel, 12 de febrer de 1777 – Berlín, 23 de gener de 1843) fou un escriptor alemany ascrit al moviment romàntic.

Nou!!: Hugonot і Friedrich de la Motte Fouqué · Veure més »

Front de Perigús

Front o Frontó de Perigús (Lencais, Gàl·lia, segle I - Perigús, c. 100) fou un personatge llegendari, suposat primer bisbe de Perigús.

Nou!!: Hugonot і Front de Perigús · Veure més »

Fulcrà de Lodeva

Fulcrà de Lodeva (13 de febrer de 1006), fou un bisbe de Lodeva.

Nou!!: Hugonot і Fulcrà de Lodeva · Veure més »

Gaspard Bauhin

Gaspard Bauhin, o Caspar Bauhin (17 de gener de 1560, Basilea - 5 de desembre de 1624, Basilea), va ser un botànic i anatomista suís, germà del també botànic Johann Bauhin.

Nou!!: Hugonot і Gaspard Bauhin · Veure més »

Gaspard de Coligny

'''Gaspard de Coligny''' Gaspard II de Coligny o Gaspard de Chatillon (Châtillon-Coligny, 16 de febrer de 1519 - París, 24 d'agost de 1572) fou un noble francès, polític i militar que va liderar el partit dels hugonots protestants durant les Guerres de religió de França.

Nou!!: Hugonot і Gaspard de Coligny · Veure més »

Gauqueri d'Aurèlh

Gauqueri d'Aurèlh, Galteri o Gualter (Meulan-en-Yvelines, Vexin, Illa de França, ca. 1060 - camí de Llemotges a Aurèlh, 9 d'abril de 1140) fou un eremita, fundador d'una canònica de canonges regulars al Llemosí.

Nou!!: Hugonot і Gauqueri d'Aurèlh · Veure més »

Gavatx

La paraula gavatx és un apel·latiu pejoratiu que s'aplicava tradicionalment als occitans tot i que més recentment el seu ús s'estengué també als forasters en general.

Nou!!: Hugonot і Gavatx · Veure més »

Gendarmenmarkt

Gendarmenmarkt (Mercat dels Gendarmes) és una plaça situada al centre de Berlín.

Nou!!: Hugonot і Gendarmenmarkt · Veure més »

Georg Wenzeslaus von Knobelsdorff

Hans Georg Wenzeslaus von Knobelsdorff (Kuckädel, 17 de febrer de 1699 – Berlín, 16 de setembre de 1753) va ser un pintor i arquitecte prussià.

Nou!!: Hugonot і Georg Wenzeslaus von Knobelsdorff · Veure més »

George Villiers

George Villiers KG (Brooksby, Leicestershire, 28 d'agost de 1592 – 23 d'agost de 1628) va ser el primer Duc de Buckingham i favorit, segons alguns l'amant, del Rei Jaume I d'Anglaterra.

Nou!!: Hugonot і George Villiers · Veure més »

Georges Clemenceau

Georges Benjamin Clemenceau (Mouilleron-en-Pareds, Vendée, 28 de setembre de 1841 - París, 24 de novembre de 1929) va ser un polític francès a més de metge i periodista.

Nou!!: Hugonot і Georges Clemenceau · Veure més »

Gerda Wegener

Gerda Wegener, registrada en néixer amb el nom Gerda Marie Fredrikke Gottlieb (Hammelev, Municipi de Norddjurs, 15 de març de 1885 (potser 1889) - Frederiksberg, 28 de juliol de 1940), va ser una pintora i il·lustradora danesa.

Nou!!: Hugonot і Gerda Wegener · Veure més »

Germà d'Auxerre

Germà d'Auxerre (en llatí Germanus Autissiodorensis) que va viure entre els anys 378 i 448 aproximadament, va ser un bisbe gal d'Auxerre.

Nou!!: Hugonot і Germà d'Auxerre · Veure més »

Giles Farnaby

Giles Farnaby (Truro, Cornualla, 1560 – Londres, novembre de 1640) fou un compositor anglès.

Nou!!: Hugonot і Giles Farnaby · Veure més »

Giulio Raimondo Mazzarino

Cardenal Mazzarino, prelat i estadista francès, per Pierre Louis Bouchart El Cardenal Mazzarino o Mazarin, nascut Giulio Raimondo Mazzarino el 14 de juliol de 1602, a Pescina (llavors Regne de Nàpols, territori de la Corona d'Aragó, avui Itàlia) i mort el 9 de març de 1661 a Vincennes, França, va ocupar el càrrec de primer ministre de França des del 1642, fins a la seva mort.

Nou!!: Hugonot і Giulio Raimondo Mazzarino · Veure més »

Gregori XIII

Gregori XIII (1502-1585), nascut Ugo Boncompagni, va ser Papa entre 1572 i 1585.

Nou!!: Hugonot і Gregori XIII · Veure més »

Gregori XV

Gregori XV, batejat Alessandro Ludovisi, (Bolonya, 9 de gener de 1554 - Roma, 8 de juliol de 1623), va ser Papa de l'Església Catòlica entre el 1621 i el 1623.

Nou!!: Hugonot і Gregori XV · Veure més »

Guerau de Besiers

Guerau de Besiers (Puèg-ericon, Erau, 1070 – Besiers, 1123) fou un bisbe de Besiers.

Nou!!: Hugonot і Guerau de Besiers · Veure més »

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Nou!!: Hugonot і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Guerra dels Trenta Anys

La guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648) fou un conflicte europeu que modificà contínuament les fronteres de nombrosos estats i que es prolongà entre França i la monarquia hispànica fins al 1659.

Nou!!: Hugonot і Guerra dels Trenta Anys · Veure més »

Guerra Guillemita d'Irlanda

La Guerra Guillemita d'Irlanda o Guerra jacobita d'Irlanda, (en gaèlic irlandès Cogadh an Dá Rí o 'La guerra dels Dos Reis') va esclatar després del destronament de Jaume II d'Anglaterra en 1688 per la seva filla Maria II d'Anglaterra i el seu marit Guillem d'Orange, net de Carles I. Va provocar l'aixecament jacobita d'Escòcia encapçalat pel vescomte de Dundee, que es va iniciar en les mateixes dates.

Nou!!: Hugonot і Guerra Guillemita d'Irlanda · Veure més »

Guerres de religió a França

Les Guerres de religió a França van ser una sèrie d'enfrontaments civils que van tenir lloc al Regne de França durant un període i un territori molt ampli.

Nou!!: Hugonot і Guerres de religió a França · Veure més »

Guillaume Le Testu

Guillaume Le Testu, de vegades anomenat Guillaume Le Têtu (c. 1509-12 - 29 d'abril de 1573), va ser un corsari, explorador i navegant francès.

Nou!!: Hugonot і Guillaume Le Testu · Veure més »

Guillem I d'Orange-Nassau

Guillem I d'Orange-Nassau (castell de Dillenburg, Nassau, 24 d'abril de 1533 - Delft, 10 de juliol de 1584), també conegut com Guillem el Taciturn (traduït del neerlandès: Willem de Zwijger), o als Països Baixos com a Guillem d'Orange (neerlandès: Willem van Oranje), va ser el principal líder o estatúder de la revolta holandesa contra els Habsburg espanyols que va desencadenar la guerra dels vuitanta anys (1568–1648) i va donar lloc a la independència formal de les Províncies Unides el 1581.

Nou!!: Hugonot і Guillem I d'Orange-Nassau · Veure més »

Guntram de Borgonya

Guntram, o en franc antic Gundkramn, (ca, 532 - Chalon-sur-Saône, 592) fou un rei merovingi de Borgonya, primer del seu nom, des del 561 fins a la seva mort.

Nou!!: Hugonot і Guntram de Borgonya · Veure més »

Hans-Joachim Marseille

va ser un pilot de caça de la Luftwaffe i un as de l'aviació durant la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Hugonot і Hans-Joachim Marseille · Veure més »

Harriet Martineau

fou una teòrica social britànica i escriptora Whig, sovint citada com la primera dona sociòloga.

Nou!!: Hugonot і Harriet Martineau · Veure més »

Heinrich Gustav Magnus

Magnus Gustav Magnus el 1841. Retrat obra del seu germà Eduard Magnus (1799-1872) Heinrich Gustav Magnus (2 de maig 1802, Berlín, Prússia - 4 d'abril de 1870, Berlín, Confederació d'Alemanya del Nord) fou químic i físic alemany conegut per haver descobert l'àcid periòdic i l'efecte Magnus.

Nou!!: Hugonot і Heinrich Gustav Magnus · Veure més »

Heinrich Louis d'Arrest

Heinrich Louis d'Arrest (13 de juliol de 1822, Berlín 13 de juny de 1875, Copenhaguen) fou un astrònom prussià que treballà a Alemanya i Dinamarca.

Nou!!: Hugonot і Heinrich Louis d'Arrest · Veure més »

Henri de Massue

Henri de Massue, Marques de Ruvigny, 1r Comte de Galway Henri de Massue, Marques de Ruvigny, després Comte de Galway (9 d'abril de 1648 - 3 de setembre de 1720), fou un militar francès i diplomàtic influent a la Guerra dels Nou Anys i la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Hugonot і Henri de Massue · Veure més »

Henri-Frédéric Amiel

Henri-Frédéric Amiel (Ginebra, 27 de setembre de 1821-ibídem, 11 de maig de 1881) va ser un filòsof, moralista i escriptor suís, autor d'un cèlebre Diari íntim.

Nou!!: Hugonot і Henri-Frédéric Amiel · Veure més »

Hermann Gruson

Hermann Gruson (1821-1895), fabricant de màquines i fonedor, fou un industrial alemany del.

Nou!!: Hugonot і Hermann Gruson · Veure més »

Hermann Suchier

Hermann Suchier (Bad Karlshafen, Hessen, 11 de desembre de 1848 — Halle an der Saale, 3 de juliol de 1914) va ser un filòleg romanista alemany.

Nou!!: Hugonot і Hermann Suchier · Veure més »

Hernando de Escalante Fontaneda

Hernando de Escalante Fontaneda (¿Cartagena?, 1536 o 1535 – fl. 1575) va ser un marí, escriptor, traductor i explorador espanyol.

Nou!!: Hugonot і Hernando de Escalante Fontaneda · Veure més »

Het Wilhelmus

Het Wilhelmus («La de Guillem»), és l'himne nacional dels Països Baixos des del 1932.

Nou!!: Hugonot і Het Wilhelmus · Veure més »

Història d'Andorra

410x410px La història d'Andorra està marcada per la llegenda què atribuïx a l'emperador Carlemany la seua fundació.

Nou!!: Hugonot і Història d'Andorra · Veure més »

Història d'Anglaterra

Escut d'Anglaterra Anglaterra és el territori més extens i més poblat del Regne Unit.

Nou!!: Hugonot і Història d'Anglaterra · Veure més »

Història d'Europa

La història d'Europa es refereix al conjunt de successos relatius al continent europeu, des que va ser poblat pels primers éssers humans fins avui dia.

Nou!!: Hugonot і Història d'Europa · Veure més »

Història de Bèlgica

477x477px La història de Bèlgica comença el 1830, quan la part meridional del Regne Unit dels Països Baixos decidí després de la Revolució belga d'expulsar les tropes neerlandeses i de declarar la independència.

Nou!!: Hugonot і Història de Bèlgica · Veure més »

Història de França

França és un dels estats més antics d'Europa, encara que només apareix amb aquest nom a partir de l'edat mitjana en una data difícil de precisar de manera irrefutable.

Nou!!: Hugonot і Història de França · Veure més »

Història de l'Església Catòlica a Catalunya

MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.

Nou!!: Hugonot і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Història de la màquina de vapor

''Bomba de vapor Savery'' (1698), el primer dispositiu accionat per vapor comercialitzat amb èxit, construït per Thomas Savery Una màquina de vapor és un motor que fa servir com a força motriu l'expansió del vapor d'aigua.

Nou!!: Hugonot і Història de la màquina de vapor · Veure més »

Història de Normandia

Blasó de Normandia Els límits de la Normandia històrica L'actual regió administrativa de Normandia (des de 2016) La història de Normandia traça el passat de Normandia, una zona històrica avui administrada per França, des del comtat, després ducat de Normandia, fins a la recent creació d'una regió administrativa el 2016.

Nou!!: Hugonot і Història de Normandia · Veure més »

Història de Suïssa

Per bé que hi ha presència neandertal confirmada per restes arqueològiques, la presència humana a Suïssa es fa notar sobretot amb l'aparició de l'agricultura.

Nou!!: Hugonot і Història de Suïssa · Veure més »

Història de Sud-àfrica

Mapa racial i demogràfic de Sud-àfrica del 1979 basat en el cens del 1970 S'han descobert vestigis d'homínids que van poblar l'actual territori de Sud-àfrica fa més de tres milions d'anys.

Nou!!: Hugonot і Història de Sud-àfrica · Veure més »

Història dels Països Baixos

Màscara d'un guerrer romà, descoberta prop de Leiden (1); escut d'armes de la casa dels Borgonya (2); escut d'armes de la casa hispànica en territori Habsburg (3); l'influent teòleg d'Utrecht Adriaan Florenszoon Boeyens (1459–1523), conseller de Carles V i després papa de Roma (4); portada de la primera Bíblia traduïda al neerlandès (5); ''La noia de la perla'', quadre de Vermeer (6); fotografia de les destrosses resultants de la invasió nazi (7) La història dels Països Baixos hauria d'englobar només el territori neerlandès.

Nou!!: Hugonot і Història dels Països Baixos · Veure més »

Honorat II de Savoia

Escut de marquès d'Honorat II. Honorat de Savoia, marquès de Villars (c. 1511 - 20 de setembre de 1580, Le Grand-Pressigny) fou un mariscal de França i almirall de França.

Nou!!: Hugonot і Honorat II de Savoia · Veure més »

Hug de Cluny

Hug de Cluny o de Semur o Hug el Gran (Semur, Borgonya, Regne de França, 13 de maig de 1024 - Cluny, 28 d'abril de 1109) va ser un monjo benedictí francès, sisè abat de Cluny.

Nou!!: Hugonot і Hug de Cluny · Veure més »

Hug de Grenoble

Hug de Grenoble o de Châteauneuf (Châteauneuf-sur-Isère, ca. 1052 - Grenoble, 1132) va ser un bisbe de Grenoble, fundador de l'Orde de Chalais.

Nou!!: Hugonot і Hug de Grenoble · Veure més »

Ignacio Ovejero y Ramos

Ignacio Ovejero y Ramos (Madrid, 1828-1889) fou un compositor espanyol.

Nou!!: Hugonot і Ignacio Ovejero y Ramos · Veure més »

Il·lustració

La Il·lustració (en francès: Siècle des Lumières; en alemany: Aufklärung; en anglès: Enlightenment; en italià: Illuminismo) va ser un corrent filosòfic, polític i social europeu que promovia el progrés, el racionalisme i el liberalisme en contra del poder reial, la noblesa i l'obscurantisme catòlic.

Nou!!: Hugonot і Il·lustració · Veure més »

Illa d'Amelia

L'Illa d'Amelia (antigament Amalia amb els espanyols) és la més meridional de les Illes del Mar, una cadena d'illes de barrera que s'estén al llarg de la costa est dels Estats Units des Carolina del Sud, Geòrgia, fins a Florida.

Nou!!: Hugonot і Illa d'Amelia · Veure més »

Imperi colonial francès

França va tenir possessions colonials, en diverses formes, des de començaments del fins als anys 1960.

Nou!!: Hugonot і Imperi colonial francès · Veure més »

In Flanders Fields

Inscripció del poema complet en un llibre de bronze al seu poble de naixement. Guelph, Ontàrio In Flanders Fields és un poema de guerra escrit pel metge i professor de patologia canadenc i fill d'emigrants escocesos John Alexander McCrae l'any 1915, durant la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: Hugonot і In Flanders Fields · Veure més »

Innocent Gentillet

Innocent Gentillet, nascut l'any 1532 o 1535 a Viena del Delfinat i mort el 23 de juny de 1588 a Ginebra, és un home de lletres, hugonot, advocat i jurisconsult francès.

Nou!!: Hugonot і Innocent Gentillet · Veure més »

Intolerance: Love's Struggle Throughout the Ages

Intolerance: Love's Struggle Throughout the Ages és una pel·lícula muda estatunidenca de David Wark Griffith, estrenada el 1916.

Nou!!: Hugonot і Intolerance: Love's Struggle Throughout the Ages · Veure més »

Ireneu de Lió

va ser un bisbe grec conegut pel seu paper en l'orientació i l'expansió de les comunitats cristianes en el que ara el sud de França i, més àmpliament, per al desenvolupament de la teologia cristiana combatent l'heretgia i definint l'ortodòxia.

Nou!!: Hugonot і Ireneu de Lió · Veure més »

Irlandesos

Els irlandesos (gaèlic irlandès Muintir na hÉireann o na hÉireannaigh; escocès de l'Ulster: Airish fowk) són un grup ètnic originari d'Irlanda, una illa del nord-oest d'Europa.

Nou!!: Hugonot і Irlandesos · Veure més »

Isabel Clara Eugènia

La Infanta Isabel Clara Eugènia, de Federico de Llano (1584), Museu del Prado, Madrid Isabel Clara Eugènia (Segòvia, 12 d'agost de 1566 - Brussel·les, Països Baixos espanyols, 1 de desembre de 1633) fou una infanta de Castella, princesa d'Aragó i arxiduquessa d'Àustria.

Nou!!: Hugonot і Isabel Clara Eugènia · Veure més »

Jacob Le Maire

Jacob Le Maire (1585 - 1616), també LeMaire o Lemaire, va ser un explorador neerlandès.

Nou!!: Hugonot і Jacob Le Maire · Veure més »

Jacques le Moyne

Un dels gravats de Theodor de Bry possiblement basat en els dibuixos de le Moyne sobre Athore, fill del rei Timucuan. Exploració de Florida per Ribault i Laudonniere, 1564, per Le Moyne. Jacques le Moyne de Morgues (cap a 1533–1588) va ser un artista francès i membre de l'expedició de Jean Ribault al Nou Món.

Nou!!: Hugonot і Jacques le Moyne · Veure més »

Jane Griffin

Jane Griffin, també coneguda com a Jane Franklin o Lady Franklin (Londres, 4 de desembre de 1791 – Londres, 18 de juliol de 1875) va ser una de les primeres dones a viure a Tasmània, viatgera i segona esposa de l'explorador anglès de l'Àrtic John Franklin.

Nou!!: Hugonot і Jane Griffin · Veure més »

Jürgen Moser

va ser un matemàtic germano-estatunidenc.

Nou!!: Hugonot і Jürgen Moser · Veure més »

Jean Baptiste du Casse

Jean-Baptiste du Casse (Saubuça, 2 d'agost de 1646 - Bourbon-l'Archambault, 25 de juny de 1715) fou un almirall francès, governador de Saint-Domingue entre 1691 i 1703.

Nou!!: Hugonot і Jean Baptiste du Casse · Veure més »

Jean Bodin

Jean Bodin (Angers, 1530 - Laon, 1596) fou un filòsof, politòleg i jurista francès, membre del Parlament de París i professor de Dret a Tolosa.

Nou!!: Hugonot і Jean Bodin · Veure més »

Jean de Bodt

Jean de Bodt (París, 1670 — Dresden, 1745) va ser un arquitecte francès.

Nou!!: Hugonot і Jean de Bodt · Veure més »

Jean Ribault

Laudonnière el monument posat per Ribault Jean Ribault (Dieppe, 1520 – Fort Caroline (Estats Units), 12 d'octubre del 1565) va ser un navegant i colonitzador francès de l'actual sud-est dels Estats Units.

Nou!!: Hugonot і Jean Ribault · Veure més »

Jean Théophile Désaguliers

Jean Théophile Désaguliers o John Theophilus Desaguliers (La Rochelle, França, 12 o 13 de març de 1683 - Covent Garden, Anglaterra, 29 de febrer de 1744), va ser un matemàtic i físic maçó nascut a França, però que va viure quasi tota la seva vida a Anglaterra en el, i que va difondre les teories de Newton.

Nou!!: Hugonot і Jean Théophile Désaguliers · Veure més »

Jean-Baptiste Colbert

Jean-Baptiste Colbert (Reims, 29 d'agost del 1619 - París, 6 de setembre del 1683) va ser un dels ministres principals de Lluís XIV.

Nou!!: Hugonot і Jean-Baptiste Colbert · Veure més »

Jean-Charles Galissard de Marignac

Jean-Charles Galissard de Marignac (Ginebra, Suïssa, 24 abril 1817 - 15 abril 1894), fou un químic franc-suís que determinà amb molta precisió masses atòmiques de 28 elements químics i descobrí l'iterbi el 1878 i codescobrí el gadolini el 1880, dos elements de la sèrie dels lantanoides.

Nou!!: Hugonot і Jean-Charles Galissard de Marignac · Veure més »

Jean-Louis Raduit de Souches

El comte Jean-Louis Raduit de Souches (La Rochelle, França, 16 d'agost del 1608 - Jevišovice (Moràvia Meridional República Txeca), 12 d'agost de 1682) va ser un general en cap del Sacre Imperi romanogermànic.

Nou!!: Hugonot і Jean-Louis Raduit de Souches · Veure més »

Jean-Marc Mousson

Jean-Marc Samuel Isaac Mousson (Morges, Suïssa, 17 febrer de 1776 – Zúric, Suïssa, 21 juny de 1861) fou un important polític i funcionari públic suís.

Nou!!: Hugonot і Jean-Marc Mousson · Veure més »

Jeanne Baret

Jeanne Baret o Jeanne Barret (La Comelle, França, 27 de juliol del 1740-Saint-Aulaye, Breuilh, França, 5 d'agost del 1807) va ser una botànica francesa, la primera dona a circumnavegar el món.

Nou!!: Hugonot і Jeanne Baret · Veure més »

Jesuset del Miracle

Cada 31 de gener els alcoians celebren una solemne processó, la processó del Jesuset del Miracle, en commemoració del robatori de les Sagrades Formes que va ser perpetrat en 1568.

Nou!!: Hugonot і Jesuset del Miracle · Veure més »

Joan Casimir del Palatinat-Simmern

va ser un noble de la Dinastia Wittelsbach que fou des de 1559 governador del Palatinat-Lautern i de 1583 a 1592 elector regent al Kurpfalz.

Nou!!: Hugonot і Joan Casimir del Palatinat-Simmern · Veure més »

Joan Terès i Borrull

Joan Terès i BorrullEl seu nom complet és Joan Miquel Terès i Borrull, encara que el seu nom sol aparèixer com a Joan, Juan, Jean, Johan, Joannes o Johannes i el seu primer cognom com a Terès, Terés, Térès o Teres.

Nou!!: Hugonot і Joan Terès i Borrull · Veure més »

Joana III de Navarra

Joana III de Navarra, coneguda coma Joana d'Albret (Pau, Aquitània 1528 - París 1572), fou reina de Navarra suo iure, comtessa de Foix i Bigorra, vescomtessa de Bearn, Marsan, Tartàs i senyora d'Albret (1555-1572).

Nou!!: Hugonot і Joana III de Navarra · Veure més »

Johann Cesar VI. Godeffroy

Johann Cesar VI.

Nou!!: Hugonot і Johann Cesar VI. Godeffroy · Veure més »

Johann Heinrich Lambert

Johann Heinrich Lambert (Mülhausen, Alsàcia, 26 d'agost, 1728 - Berlín, 25 de setembre 1777) fou un matemàtic, físic, astrònom i filòsof alsacià.

Nou!!: Hugonot і Johann Heinrich Lambert · Veure més »

John André

John André (2 de maig de 1750 - 2 d'octubre de 1780) va ser un oficial de l'exèrcit britànic durant la Guerra d'Independència dels Estats Units.

Nou!!: Hugonot і John André · Veure més »

John Dollond

John Dollond (Londres, Anglaterra, 10 de juny de 1706 - 30 de novembre de 1761), fou un òptic anglès, el qual construí el primer objectiu acromàtic per a ulleres astronòmiques i una variada gamma d'oculars composts.

Nou!!: Hugonot і John Dollond · Veure més »

John Henry Newman

John Henry Newman C.O. (Londres, 21 de febrer de 1801 - Birmingham, 11 d'agost de 1890) fou un sacerdot anglicà convertit al catolicisme en 1845; més tard, fou nomenat cardenal.

Nou!!: Hugonot і John Henry Newman · Veure més »

Joseph Bertin

El capità Joseph Bertin (1690s - c. 1736) fou un dels primers escriptors d'escacs en anglès.

Nou!!: Hugonot і Joseph Bertin · Veure més »

Jules Michelet

Jules Michelet (21 d'agost de 1798 - 9 de febrer de 1874) va ser un historiador francès d'orientació republicana i lliure pensadora.

Nou!!: Hugonot і Jules Michelet · Veure més »

Julià de Le Mans

Julià de Le Mans (Roma?, s. III - Sarthe, Gàl·lia, s. III o IV) fou el primer bisbe de Le Mans.

Nou!!: Hugonot і Julià de Le Mans · Veure més »

Karl Mayet

Karl (Carl) Mayet (11 d'agost de 1810, Berlín – 18 de maig de 1868, Stettin (actualment Szczecin) fou un jugador d'escacs alemany, d'ascendència hugonot. Advocat i magistrat de professió,Nota biogràfica de fou un dels membres del grup Plèiades de Berlín a la primera meitat del.

Nou!!: Hugonot і Karl Mayet · Veure més »

Kassel

L'''Elfbuchenturm'' al bosc de Habicht Kassel (fins al 1926 Cassel) és una ciutat alemanya de l'estat de Hessen amb uns 200.000 habitants.

Nou!!: Hugonot і Kassel · Veure més »

La Ròca de Gajac

La Ròca de Gajac (La Roque-Gageac en francès) és un municipi francès, situat al departament de la Dordonya i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Hugonot і La Ròca de Gajac · Veure més »

La Seu d'Urgell

La Seu d'Urgell (antigament Urgell o Ciutat d'Urgell) és una ciutat de Catalunya situada al Pirineu, capital de la comarca de l'Alt Urgell i cap del partit judicial de la Seu d'Urgell, seu del bisbat d'Urgell.

Nou!!: Hugonot і La Seu d'Urgell · Veure més »

Les Huguenots

Les Huguenots, Gli Ugonotti en la versió en italià, és una òpera de Giacomo Meyerbeer, un dels més populars i espectaculars exemples de l'estil de la Grand Opéra.

Nou!!: Hugonot і Les Huguenots · Veure més »

Lisburn

El museu del lli de Lisburn. Lisburn (Lios na gCearrbhach en gaèlic irlandès, Lisburn en escocès de l'Ulster) és la tercera ciutat més gran d'Irlanda del Nord.

Nou!!: Hugonot і Lisburn · Veure més »

Literatura en neerlandès

La literatura en neerlandès comprèn tots els escrits literaris al llarg dels temps en llengua neerlandesa, un idioma que té actualment prop de 23 milions de parlants.

Nou!!: Hugonot і Literatura en neerlandès · Veure més »

Literatura escrita en èuscar durant el segle XVI

Manuscrit de Joan Perez de Lazarraga descobert l'any 2004 per Borja Aginagalde La literatura escrita en basc comença al amb tres autors considerats clàssics: Joan Perez de Lazarraga, Bernart Etxepare i Joannes Leizarraga.

Nou!!: Hugonot і Literatura escrita en èuscar durant el segle XVI · Veure més »

Ljudevit Gaj

Ljudevit Gaj, AFI; nascut Ludwig Gay; 8 d'agost de 1809 – 20 d'abril de 1872);Segons Djuro Šurmin: Hrvatski preporod, vol I-II, Zagreb, 1903), fou un lingüista, polític, periodista i escriptor croat. Va ser una de les figures centrals del panelavista moviment il·liri.

Nou!!: Hugonot і Ljudevit Gaj · Veure més »

Llaç

Nena amb llaç. Llaç de davantal Un llaç és una banda fina de material flexible, típicament roba però també plàstic o de vegades metall, usat sobretot per lligar i fixar.

Nou!!: Hugonot і Llaç · Veure més »

Llista de diàspores

Aquesta és una Llista de diàspores.

Nou!!: Hugonot і Llista de diàspores · Veure més »

Llista de reis de Navarra

La llista de reis de Navarra inclou els monarques del regne de Pamplona, predecessor del navarrès, des del primer monarca Ènnec Aritza fins a Sanç VI, primer monarca a prendre el títol de rei de Navarra; la llista de reis de Navarra fins a la seva divisió entre l'alta i la baixa navarra, la primera annexionada a la Corona de Castella i, després integrada a la Monarquia Hispànica, la segona es mantindrà independent fins a la seva integració a la Corona de França amb l'adveniment d'Enric III de Navarra com a rei de França.

Nou!!: Hugonot і Llista de reis de Navarra · Veure més »

Lluís de Nassau

Lluís de Nassau (Dillenburg, 10 de gener de 1538 - Mook en Middelaar, 14 d'abril de 1574) va ser una figura clau durant la guerra dels vuitanta anys que les forces rebels dels Països Baixos, antecessores de les Províncies Unides, van mantenir contra Espanya per tal d'aconseguir la seva independència.

Nou!!: Hugonot і Lluís de Nassau · Veure més »

Lluís I de Borbó-Condé

Lluís I de Borbó-Condé, príncep de Condé (Vendôme, 1530 - Jarnac, 1569).

Nou!!: Hugonot і Lluís I de Borbó-Condé · Veure més »

Lluís I Gonzaga-Nevers

Lluís I Gonzaga-Nevers -en italià Ludovico Gonzaga-Nevers- (Màntua, Ducat de Màntua, 18 de setembre de 1539 -Nesle, 23 d'octubre de 1595) era un noble de la Casa de Gonzaga, fill del duc de Màntua i marquès de Montferrat Frederic II (1500 - 1540) i de Margarida Paleòleg de Montferrat (1510 - 1566).

Nou!!: Hugonot і Lluís I Gonzaga-Nevers · Veure més »

Lluís XIII de França

Lluís XIII de França i II de Navarra dit “el Just” (Fontainebleau, 27 de setembre de 1601 - Saint Germain-en-Laye, 1643) fou rei de Navarra, Comte de Foix i Bigorra, i vescomte de Bearn i Marsan (1610 - 1620), i rei de França (1610 - 1643), comte de Barcelona (1641 - 1643) i copríncep d'Andorra (1610-43).

Nou!!: Hugonot і Lluís XIII de França · Veure més »

Lluís XIV de França

Lluís XIV (Saint-Germain-en-Laye, 5 de setembre de 1638 – Palau de Versalles, 1 de setembre de 1715) va regnar com a rei de França i rei de Navarra, el tercer de la Casa de Borbó (dins la dinastia Capeta), des del 14 de maig de 1643 fins a la seva mort.

Nou!!: Hugonot і Lluís XIV de França · Veure més »

Lluïsa de Coligny

Lluïsa de Coligny (Châtillon-Coligny, 23 de setembre de 1555 - Fontainebleau, 13 de novembre de 1620) fou una aristòcrata, filla de Gaspard de Coligny i Carlota de Laval, i la quarta i última esposa de Guillem I d'Orange-Nassau.

Nou!!: Hugonot і Lluïsa de Coligny · Veure més »

Loïs Belaud de la Belaudièra

Loïs Belaud de la Belaudièra (Grasse, Provença 1543 - 1588) fou un poeta occità.

Nou!!: Hugonot і Loïs Belaud de la Belaudièra · Veure més »

Lothar de Maizière

Lothar de Maizière (Nordhausen, 2 de març de 1940) fou un polític conservador alemany, militant de la Unió Demòcrata Cristiana i darrer cap de govern de la República Democràtica Alemanya (RDA).

Nou!!: Hugonot і Lothar de Maizière · Veure més »

Louis de Jaucourt

Louis de Jaucourt (París, 16 de setembre de 1704 - Compiègne, 3 de febrer de 1779) va ser un metge, filòsof i escriptor francès.

Nou!!: Hugonot і Louis de Jaucourt · Veure més »

Madame de Maintenon

Françoise d'Aubigné, marquesa de Maintenon, més coneguda com a Madame de Maintenon (Niort, 27 de novembre de 1635-Saint-Cyr-l'École, 15 d'abril de 1719, fou, secretament, la darrera esposa del rei Lluís XIV de França, amb qui es casà la nit del 9 al 10 d'octubre de 1685. Va ser l'amant del rei Lluís XIV de França i la seva segona esposa, en matrimoni morganàtic i secret. Després del seu primer matrimoni va passar a ser Madame Scarron, més tard rebria el títol de marquesa de Maintenon. Amb la seva relació amb el rei de França, va tenir gran influència sobre la vida política de la seva època.

Nou!!: Hugonot і Madame de Maintenon · Veure més »

Malwida von Meysenbug

Malwida von Meysenbug (28 octubre 1816 — 23 Abril 1903) va ser una escriptora alemanya.

Nou!!: Hugonot і Malwida von Meysenbug · Veure més »

Mare de Déu de les Salines

La Mare de Déu de les Salines és un santuari a migdia del puig de les Salines, a l'extrem nord del terme municipal de Maçanet de Cabrenys, a 15 km del nucli urbà, inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Hugonot і Mare de Déu de les Salines · Veure més »

Margarida de Valois (reina de França)

Margarida de Valois o la Reina Margot (Saint-Germain-en-Laye, 14 de maig de 1553 - París, 27 de març de 1615).

Nou!!: Hugonot і Margarida de Valois (reina de França) · Veure més »

Marguerite Hessein de La Sablière

Marguerite Hessein, madame de la Sablière, batejada a París el 18 de març de 1640 i morta a París el 6 de gener de 1693, fou una salonnière francesa, mecenes de diversos artistes i estudiosos, moralista i filòsofa.

Nou!!: Hugonot і Marguerite Hessein de La Sablière · Veure més »

Maria Boissevain

Maria (Mia) Boissevain (Amsterdam, 8 de febrer del 1878–Londres, 8 de març del 1959) fou una malacòloga i feminista neerlandesa.

Nou!!: Hugonot і Maria Boissevain · Veure més »

Maria de Cotteblanche

Pàgina de títol del llibre 'Trois dialogues de M. Pierre Messie, touchant la nature du soleil, de la terre et de toutes les choses qui se font et apparaissent en l'air'. Imprès a París per Federic Morel, 1570. Traductor: Marie De Cotteblanche Maria De Cotteblanche (nascuda ca. 1520, Paris - morta abans de 1584, probablement París) va ser una noble francesa coneguda per la seva habilitat en llengües i per la traducció d'obres d'espanyol a francès.

Nou!!: Hugonot і Maria de Cotteblanche · Veure més »

Maria I d'Escòcia

Maria d'Escòcia, també coneguda com a Maria Stuart (8 de desembre de 1542 - 8 de febrer de 1587) Fou reina d'Escòcia del 14 de desembre de 1542 al 24 de juliol de 1567.

Nou!!: Hugonot і Maria I d'Escòcia · Veure més »

Marta Brossier

Marta Brossier (Romorantin-Lanthenay, Centre – Vall del Loira, vers el 1547 - vers el 1600) fou una impostora francesa.

Nou!!: Hugonot і Marta Brossier · Veure més »

Massacre del dia de Sant Bartomeu

1-84176-395-0 (Museu Cantonal de Belles Arts de Lausana) La Massacre del dia de Sant Bartomeu (en francès: Massacre de la Saint-Barthélemy) fou l'assassinat en massa d'hugonots francesos durant les Guerres de religió de França del.

Nou!!: Hugonot і Massacre del dia de Sant Bartomeu · Veure més »

Mathurin Romegas

Mathurin d'Aux de Lescout, anomenat Romegas o Mathurin Romegas (1525 o 1528 – Novembre 1581 a Roma), era membre d'una família aristocràtica de Gascunya i membre de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem.

Nou!!: Hugonot і Mathurin Romegas · Veure més »

Maximilien de Béthune, duc de Sully

Maximilien de Béthune, primer duc de Sully (13 de desembre de 1560 – 22 de desembre de 1641) va ser un ministre francès hugonot i la "mà dreta" del rei Enric IV de França en el govern de França.

Nou!!: Hugonot і Maximilien de Béthune, duc de Sully · Veure més »

Màrtirs de Tazacorte

Els Quaranta Màrtirs de Tazarcorte o Màrtirs del Brasil (Portugal i Espanya, entre 1540 i 1550 - Tazacorte, Canàries, 15 de juliol de 1570) són un grup de 40 jesuïtes joves, d'entre 20 i 30 anys, morts com a màrtirs mentre anaven camí del Brasil, per ésser-hi missioners.

Nou!!: Hugonot і Màrtirs de Tazacorte · Veure més »

Michel de L'Hospital

Michel de L'Hospital (Aigapersa, Alvèrnia, 1503 o 1507 - Belesbat, Illa de França, 13 de març de 1573) fou un escriptor i polític francès.

Nou!!: Hugonot і Michel de L'Hospital · Veure més »

Michel-Charles Le Cène

Michel-Charles Le Cène (Honfleur, cap a 1684- Amsterdam, 29 d'abril de 1743) fou un impressor i editor d'origen francès establert a Holanda.

Nou!!: Hugonot і Michel-Charles Le Cène · Veure més »

Mocama

Els mocama eren una tribu d'amerindis de Florida que vivien a les àrees costaneres de l'actual nord de Florida i sud-est de Geòrgia.

Nou!!: Hugonot і Mocama · Veure més »

Monacan

La tribu monacan és una de les tribus reconegudes estatalment per la Commonwealth de Virgínia.

Nou!!: Hugonot і Monacan · Veure més »

Monarcòmacs

Els monarcòmacs (del grec antic μόναρχος monarchos monarc i μάχομαι machomai lluitar) van ser un grup d'escriptors i filòsofs adversaris de la monarquia absoluta des de finals del.

Nou!!: Hugonot і Monarcòmacs · Veure més »

Mons (Bèlgica)

Mons (en picard Mont, en neerlandès Bergen) és una ciutat de Bèlgica situada a Valònia, capital de la província d'Hainaut, al marge del riu Haine.

Nou!!: Hugonot і Mons (Bèlgica) · Veure més »

Montpeller

Montpeller (en occità Montpelhièr o Montpel(l)ièr, en francès Montpellier, nom oficial) és una ciutat occitana del Llenguadoc, a la regió d'Occitània, capital del departament de l'Erau.

Nou!!: Hugonot і Montpeller · Veure més »

Neerlandesos

Els neerlandesos (Nederlanders en neerlandès) són els habitants dels Països BaixosAutochtone population at 1 January 2006, Central Statistics Bureau, Integratiekaart 2006, This includes the Frisians as well. que comparteixen una cultura comuna i parlen la llengua neerlandesa. Els neerlandesos i els seus descendents es troben en comunitats d'emigrants d'arreu del món, especialment al Surinam, Xile, Brasil, Canadà, Austràlia, Sud-àfrica,Basat en nombres donats pel Professor J. A Heese al seu llibre Die Herkoms van die Afrikaner (Els Orígens dels Afrikaners), que uns 35% dels 4,5 milions d'Afrikaners tenen ancestres neerlandesos. Nova Zelanda i els Estats Units.According to. L'art i la cultura tradicional dels neerlandesos abasta diverses formes de música tradicional, balls, estils arquitectònics i vestit, algunes de les quals són globalment reconegudes. A escala internacional, pintors neerlandesos com Rembrandt, Vermeer i Vincent van Gogh gaudeixen d'una alta estima. La religió dominant dels neerlandesos és el cristianisme (catòlic i protestant), tot i que en temps moderns la majoria ja no és religiosa. Percentatges significatius de neerlandesos són partidaris de l'humanisme, l'agnosticisme, l'ateisme o l'espiritualitat individual.. A l'edat mitjana, els Països Baixos es trobaven al voltant de la frontera de França i el Sacre Imperi romanogermànic, formant part de les seves respectives perifèries, i els diversos territoris esdevingueren virtualment autònoms cap al. El Comtat de Flandes era un feu de França, les altres províncies pertanyien al Sacre Imperi. Sota els burgundis, les Disset Províncies prengueren aleshores per primera vegada el nom de Països Baixos (topònim) i s'organitzaren en una sola unitat administrativa. Durant els segles i les províncies septentrionals s'independitzaren d'Espanya com a República de les Set Províncies Unides.La independència va ser acceptada pel tractat de Munster de 1648; en la pràctica la república neerlandesa havia estat independent des de l'última dècada del L'alt grau d'urbanització característic de la societat neerlandesa es va aconseguir en un temps relativament primerenc. Durant la República, tingué lloc la primera sèrie de migracions neerlandeses a gran escala fora d'Europa. Prenent el total de totes les persones amb ascendència neerlandesa completa, d'acord amb la definició actual de l'Oficina Central d'Estadística, resulta una estimació de 16 milions de neerlandesos, i la suma de totes les persones amb ascendència neerlandesa, tant total com parcial, donaria una xifra aproximada de 25 milions.

Nou!!: Hugonot і Neerlandesos · Veure més »

Neerlandoestatunidencs

Els neerlandoestatunidencs són persones que viuen als Estats Units d'Amèrica i provenen dels Països Baixos o són d'ascendència neerlandesa.

Nou!!: Hugonot і Neerlandoestatunidencs · Veure més »

Nicolau Maquiavel

Nicolau Maquiavel o simplement Maquiavel (Florència, 3 de maig de 1469 - ibíd., 21 de juny de 1527), de nom complet Niccolò di Bernardo dei Machiavelli, va ser un diplomàtic, funcionari públic, filòsof polític i escriptor italià.

Nou!!: Hugonot і Nicolau Maquiavel · Veure més »

Nostra Senyora de Domanova

El santuari, dalt del turó Nostra Senyora de Domanova és un santuari de la comuna nord-catalana de Rodès, a la comarca del Conflent.

Nou!!: Hugonot і Nostra Senyora de Domanova · Veure més »

Odet de Coligny

'''Odet de Coligny''' Odet de Coligny (Châtillon-Coligny, 10 de juliol de 1517 - † Southampton, 14 de febrer de 1571), va ser un cardenal de la Santa Església Romana (cardinalis Sanctae Romanae Ecclesiæ); anomenat com cardenal de Chastillon (o Châtillon).

Nou!!: Hugonot і Odet de Coligny · Veure més »

Olivier de Serres

Olivier de Serres (1539-1619) va ser un científic francès un dels primers a estudiar de manera científica les tècniques agrícoles i de tractar de millorar-les de manera experimental.

Nou!!: Hugonot і Olivier de Serres · Veure més »

Orde de Grandmont

LOrde de Grandmont o dels grandmontans o grandmontesos, va ésser un orde monàstic de vida semieremítica, fundat a la regió de Llemotges a partir de la inspiració de sant Esteve de Muret cap al final del.

Nou!!: Hugonot і Orde de Grandmont · Veure més »

Orde de Santa Cristina de Somport

L'Orde de Santa Cristina de Somport fou un orde de canonges regulars de tipus hospitaler vinculat a l'hospital de Santa Cristina de Somport.

Nou!!: Hugonot і Orde de Santa Cristina de Somport · Veure més »

Orde de Tiron

LOrde de Tiron era un orde monàstic fundat el 1109 a Thiron-Gardais (Eure-et-Loir, Centre) per Bernat d'Abbeville.

Nou!!: Hugonot і Orde de Tiron · Veure més »

Orlhac (Alvèrnia)

Orlhac, Aurillac o Ourlhat en alvernès, és un municipi al departament de Cantal (regió d'Alvèrnia-Roine-Alps).

Nou!!: Hugonot і Orlhac (Alvèrnia) · Veure més »

Oskar Perron

va ser un matemàtic alemany.

Nou!!: Hugonot і Oskar Perron · Veure més »

País Basc

El País Basc ('país de llengua basca') és un país europeu.

Nou!!: Hugonot і País Basc · Veure més »

Pau d'Alais

La Pau d'Alais de vegades anomenada Edicte d'Alès o Edicte de Gràcia, va ser un tractat signat entre els hugonots i el rei de França Lluís XIII el 28 de juny de 1629 i negociat pel Cardenal Richelieu.

Nou!!: Hugonot і Pau d'Alais · Veure més »

Pau de Tricastin

Pau de Tricastin (Reims, Gàl·lia, - Saint-Paul-Trois-Châteaux, començament del s. V) fou un personatge llegendari, de qui es diu que fou bisbe de Tricastin, vila a la qual donaria el seu nom actual.

Nou!!: Hugonot і Pau de Tricastin · Veure més »

Paul Rycaut

Sir Paul Rycaut FRS (23 de desembre de 1629 - 16 de novembre de 1700) va ser un diplomàtic i historiador anglès, i una autoritat com diplomàtic a l'Imperi Otomà.

Nou!!: Hugonot і Paul Rycaut · Veure més »

Pedro Menéndez de Avilés

Pedro Menéndez de Avilés (Avilés, 15 de febrer de 1519 - Santander, 16 de setembre de 1574), adelantado, fou el primer governador espanyol de la Florida espanyola.

Nou!!: Hugonot і Pedro Menéndez de Avilés · Veure més »

Pedro Sarmiento de Gamboa

Pedro Sarmiento de Gamboa (Pontevedra, ca. 1532 - oceà Atlàntic, prop de Lisboa, 17 de juliol de 1592) fou un navegant, explorador, historiador, astrònom i científic espanyol que l'any 1568 contribuí en el descobriment de les illes Salomó, fet per Álvaro de Mendaña y Neyra.

Nou!!: Hugonot і Pedro Sarmiento de Gamboa · Veure més »

Pere de Castellet i d'Icart

Pere de Castellet i d'Icart (Tarragona, ? — ~1571) fou un religiós que ostentà el títol de bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra.

Nou!!: Hugonot і Pere de Castellet i d'Icart · Veure més »

Pere Galès i Reiner

Pere Galès i Reiner, llatinitzat com Petrus Galesius, (Ulldecona, 1537 - Saragossa, 1595) va ser un humanista català.

Nou!!: Hugonot і Pere Galès i Reiner · Veure més »

Perry Henzell

Perry Henzell (7 de març de 1936 - 30 de novembre de 2006) va ser un director jamaicà.

Nou!!: Hugonot і Perry Henzell · Veure més »

Philipp Otto Runge

Philipp Otto Runge (nascut el 23 de juliol de 1777 a Wolgast; mort el 2 de desembre 1810 a Hamburg) va ser, junt amb Caspar David Friedrich, el pintor més important del romanticisme primerenc alemany.

Nou!!: Hugonot і Philipp Otto Runge · Veure més »

Pierre Bayle

Pierre Bayle (Carla-le-Comte, 18 de novembre de 1647 - Rotterdam, 28 de desembre de 1706) va ser un filòsof francès.

Nou!!: Hugonot і Pierre Bayle · Veure més »

Pieter Retief

Monument a Retief a Sud-àfrica Pieter Retief (o també Piet Retief), va néixer pel 1780 a la Colònia del Cap, Sud-àfrica, i va morir el 6 de febrer de 1838 en el que és ara el KwaZulu-Natal.

Nou!!: Hugonot і Pieter Retief · Veure més »

Pius IV

, nascut Giovanni Angelo Medici di Marignano, va ser papa entre 1559 i 1565.

Nou!!: Hugonot і Pius IV · Veure més »

Poitou (província)

XVIII i les comunes i regions contemporànies El Poitou (en francès, pronunciat; en català, tradicionalment Piteu, Peitau o Peitou; en peitoví Poetou; en occità Peitau) fou una província històrica del Regne de França la capital de la qual era Peiteu.

Nou!!: Hugonot і Poitou (província) · Veure més »

Potsdam

Potsdam és una ciutat alemanya, capital del land de Brandenburg, amb 146.635 habitants (2005).

Nou!!: Hugonot і Potsdam · Veure més »

Poule au pot

La poule au pot (del francès 'gallina a l'olla') o gallina bullida és una recepta de cuina tradicional francesa així com una especialitat de la cuina occitana del Gers i bearnesa, a base de pot-au-feu o estofat de pollastre cuit en brou, en una cassola, amb verdures (pastanagues, naps, porros, ceba, clavell d'espècia, etc.). Com el coq au vin, esdevé un dels emblemes de França, quan la història de França vol que el rei de França Enric IV institueix i democratitza la poule au pot al segle XVII com a « plat nacional francès».

Nou!!: Hugonot і Poule au pot · Veure més »

Prússia Occidental

Prússia Occidental (en alemany: Westpreußen; en polonès: Prusy Zachodnie) va ser una província del Regne de Prússia de 1773 a 1824 i de 1878 a 1918, que va ser creada a partir de la província polonesa de Prússia Reial.

Nou!!: Hugonot і Prússia Occidental · Veure més »

Província de Luhansk

Gravat de la marmota bobak en un llibre alemany del 1883: ''Brehms Thierleben'' Marmota bobak a l'estepa del Don Una font a Luhansk Sanatori (Водолікарня, ''Vodolikàrnia'') a Luhansk. Cinema "Mir" (Кинотеатр "Мир", que vol dir ''Pau'' o ''Món'') a Stakhànov. Palau o casa senyorial (панський маєток) a Oleksàndrivsk, en estat deixat (2008). La província de Luhansk (ucraïnès: Луга́нська о́бласть, transcrit: Luhanska óblast, transliterat amb el sistema científic internacional: Luhans'ka oblast′; nom informal: Луганщина, transcrit: Luhànsxyna) és una óblast (província) d'Ucraïna Oriental.

Nou!!: Hugonot і Província de Luhansk · Veure més »

Quitèria

Quitèria (en occità: Quitèira; en francès: Quitterie) (Braga, – Aira, Landes, 25 de maig de 477) va ser un personatge probablement llegendari, verge màrtir del, venerada com a santa per diverses confessions cristianes.

Nou!!: Hugonot і Quitèria · Veure més »

Ralleu

Ralleu ((oficialment i en francès Railleu) és una comuna de les Garrotxes de Conflent, sotscomarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Hugonot і Ralleu · Veure més »

Reforma Protestant

luterana a Carolina del Sud mostra escenes claus de la Reforma Protestant. La Reforma protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb Les 95 tesis de Martí Luter, el 1517, tot i que existeixen una sèrie de precursors com Johannes Hus anteriors a aquest esdeveniment.

Nou!!: Hugonot і Reforma Protestant · Veure més »

Refugiat

Un refugiat vietnamita Camp de refugiats, Beirut Camp de refugiats d'Um Piam a Tailàndia (2009)) No hi han participat Un refugiat (segons defineix a l'article 1A de la Convenció de 28 de juliol de 1951 relativa a l'estatut dels refugiats de les Nacions Unides) és una persona que es troba fora del país d'on n'és originari, o bé on hi resideix habitualment, a causa d'un temor fonamentat de persecució per raons d'ètnia, religió, nacionalitat, pertinença a un grup social o opinions polítiques, i que no pot o no vol reclamar la protecció del seu país per a poder tornar-hi.

Nou!!: Hugonot і Refugiat · Veure més »

Regne de Prússia

El Regne de Prússia (en alemany: Königreich Preußen) va ser un regne alemany que va existir des de 1701 fins al 1918.

Nou!!: Hugonot і Regne de Prússia · Veure més »

Reinhart Dozy

Reinhart Pieter Anne Dozy (1820-1883) fou un arabista neerlandès, fill d'una família d'hugonots francesos emigrats el 1647.

Nou!!: Hugonot і Reinhart Dozy · Veure més »

René Goulaine de Laudonnière

XVII. René Goulaine de Laudonnière (Poitou, cap a 1529 – 1574) va ser un explorador hugonot francès i el fundador de la colònia francesa Fort Caroline en l'actual Jacksonville, Florida.

Nou!!: Hugonot і René Goulaine de Laudonnière · Veure més »

Renée Sintenis

, més coneguda com a Renée Sintenis, fou una escultora alemanya adscrita a l'expressionisme.

Nou!!: Hugonot і Renée Sintenis · Veure més »

Revolta dels Crocants

La revolta dels Crocants (Revòlta/susmauta daus/dels/deus Crocants, Revòuta dei Crocants en occità, Jacquerie des croquants en francès) són diverses revoltes de camperols que van esclatar al Llemosí, el Carcí i al Perigord (Occitània) i es van estendre al sud-oest del país, a la fi del i principis del.

Nou!!: Hugonot і Revolta dels Crocants · Veure més »

Revolta dels Països Baixos

La revolta dels Països Baixos (1566 o 1568–1648)Aquest article considera que l'any d'inici va ser el 1568, ja que aquest fou l'any en què es van produir els primers combats entre els exèrcits.

Nou!!: Hugonot і Revolta dels Països Baixos · Veure més »

Revolució comercial

La Revolució comercial va ser un període d'Europa d'expansió econòmica, amb el colonialisme i el mercantilisme que va durar aproximadament des de finals del fins principis del.

Nou!!: Hugonot і Revolució comercial · Veure més »

Robert de Lenoncourt

Robert Lenoncourt, 1510 - 2 de febrer de 1561, va ser bisbe de Châlons-en-Champagne i Metz, arquebisbe d'Embrun, Auxerre, Sabine, Arles i Tolosa.

Nou!!: Hugonot і Robert de Lenoncourt · Veure més »

Roth

Roth bei Nürnberg (pronunciat rǫud) és una ciutat de Baviera capital del districte (Landkreis) de Roth (Alemanya).

Nou!!: Hugonot і Roth · Veure més »

Saint-Didier-au-Mont-d'Or

Saint-Didier-au-Mont-d'Or és un municipi francès, situat a la metròpoli de Lió i a la regió de 69194.

Nou!!: Hugonot і Saint-Didier-au-Mont-d'Or · Veure més »

Saintonge

La Saintonge o Santonja (pronunciació en francès: /sɛ̃tɔ̃ʒ/, antigament escrit Xaintonge i Xainctonge, Sintonjhe / Séntunjhe en peitoví-saintongès) és una regió de la costa atlàntica de França dins de la regió administrativa de la Nova Aquitània, compresa a l'actual departament francès de Charente Marítim.

Nou!!: Hugonot і Saintonge · Veure més »

Sal·lusti de Bartas

Sal·lusti de Bartas (Montfòrt, Comtat d'Armanyac, 1544 - París, 1590) fou un escriptor gascó en llengua gascona i francesa.

Nou!!: Hugonot і Sal·lusti de Bartas · Veure més »

Salomon de Brosse

Salomon de Brosse (1571 - 9 de desembre de 1626) va ser l'arquitecte francès més influent de la seva època va influir molt sobre François Mansart.

Nou!!: Hugonot і Salomon de Brosse · Veure més »

Sandwich (Kent)

Sandwich (pronunciat /ˈsændwᵻdʒ/) és un municipi del Regne Unit, situat al comtat de Kent, a la vora del riu Stour.

Nou!!: Hugonot і Sandwich (Kent) · Veure més »

Sant Eugèni de Vius

Saint-Eugène és l'església parroquial de Vius (departament del Tarn, a la regió de Occitània, França).

Nou!!: Hugonot і Sant Eugèni de Vius · Veure més »

Santa Lliga de París

Retrat d'Enric I de Guisa, tercer duc de Guisa, cap al 1588, líder de la Santa Lliga durant les Guerres de religió de França. Museu Carnavalet, París La Santa Lliga de París, també anomenada Santa Lliga, Lliga Catòlica o La Lliga (en francès: Ligue Catholique, Sainte Ligue o Sainte Union) va ser un moviment polític armat de caràcter catòlic creat a França a 1576 per Enric de Guisa, Duc de Guisa per oposar-se per la força a hugonots, protestants i a la Casa de Borbó durant les Guerres de religió a França.

Nou!!: Hugonot і Santa Lliga de París · Veure més »

Santa Maria de Corbiac

Corbiac des del sud-oest, on era el poble vell de Mosset Santa Maria de Corbiac (en francès Chapelle Notre-Dame de Corbiac) és l'església de l'antic priorat d'aquest nom del terme comunal de Mosset, a la comarca nord-catalana del Conflent.

Nou!!: Hugonot і Santa Maria de Corbiac · Veure més »

Santa Maria del Remei d'Illa

La torre medieval del vell Convent L'església de Santa Maria del Remei, popularment denominada el Convent, és una antiga església del terme comunal nord-català d'Illa, de la comarca del Rosselló.

Nou!!: Hugonot і Santa Maria del Remei d'Illa · Veure més »

Saturiwa

Un dels gravats de Theodor de Bry, suposadament basat en els dibuixos de Jacques LeMoyne, descrivint al cap Saturiwa preparant els seus homes per la batalla Saturiwa era un cacicat timucua centrat al voltant de la boca del riu St Johns vora l'actual Jacksonville, Florida.

Nou!!: Hugonot і Saturiwa · Veure més »

Sàtira

La sàtira és definida, amb freqüència de manera estricta, com un gènere o forma literària, encara que en la pràctica sigui també trobada en les arts gràfiques i les arts escèniques.

Nou!!: Hugonot і Sàtira · Veure més »

Setge de La Rochelle (1627-1628)

El setge de La Rochelle va ser un fet d'armes de la guerra entre les forces reials de Lluís XIII de França i els hugonots de La Rochelle els anys 1627 - 1628.

Nou!!: Hugonot і Setge de La Rochelle (1627-1628) · Veure més »

Setge de Limerick (1690)

El setge de Limerick de 1690 va ser una batalla lliurada l'Agost de 1690, durant la Guerra de la Lliga d'Augsburg.

Nou!!: Hugonot і Setge de Limerick (1690) · Veure més »

Sheridan Le Fanu

Joseph Thomas Sheridan Le Fanu (28 d'agost de 1814 – 7 de febrer de 1873) va ser un escriptor irlandès de contes i novel·les de misteri.

Nou!!: Hugonot і Sheridan Le Fanu · Veure més »

Simó de Cramaud

Simó de Cramaud (Cramaud, vers 1345 – Poitiers, 15 de desembre de 1422), va ser un cardenal i arquebisbe catòlic francès, que va viure durant el període del Gran Cisma d'Occident.

Nou!!: Hugonot і Simó de Cramaud · Veure més »

Simon Antoine Jean L'Huilier

Simon Antoine Jean L'Huilier o Lhuilier (Ginebra, 24 d'abril de 1750 - Ginebra, 28 de març de 1840) fou un matemàtic suís.

Nou!!: Hugonot і Simon Antoine Jean L'Huilier · Veure més »

Solitari de l'illa de Rodrigues

El solitari de l'illa Rodrigues o solitari de Rodrigues (Pezophaps solitaria) era un ocell no volador extingit que era endèmic de l'illa de Rodrigues, a l'est de Madagascar, a l'oceà Índic.

Nou!!: Hugonot і Solitari de l'illa de Rodrigues · Veure més »

Sometent

El sometent fou en els seus inicis una organització paramilitar d'autoprotecció civil típicament catalana, separada de l'exèrcit, per a la pròpia defensa i la defensa de la terra en temps de conflicte bèl·lic.

Nou!!: Hugonot і Sometent · Veure més »

Stellenbosch

Els barris residencials de l'Est de Stellenbosch en els mesos d'hivern. Neu en les Muntanyes Jonkershoek Stellenbosch és el segon assentament europeu més antic de Sud-àfrica, després de Ciutat del Cap, i està situada a la província del Cap Occidental a aproximadament 50 quilòmetres de distància al llarg dels marges del riu Eerste.

Nou!!: Hugonot і Stellenbosch · Veure més »

Suècia

Suècia (Sverige en suec), oficialment el Regne de Suècia (Konungariket Sverige en suec), és un país nòrdic de la península escandinava a l'Europa septentrional.

Nou!!: Hugonot і Suècia · Veure més »

Sud-àfrica

La República de Sud-àfrica és un Estat localitzat a l'extrem meridional de l'Àfrica.

Nou!!: Hugonot і Sud-àfrica · Veure més »

Tacatacuru

Tacatacuru fou un cacicat timucua situat a l'illa Cumberland en l'actual estat de Geòrgia en els segles  i. Van ser un dels dos cacicats del subgrup timucua conegut com a Mocama, que parlava el dialecte Mocama de la llengua timucua i vivia a les zones costaneres del sud-est de Geòrgia i el nord de Florida.

Nou!!: Hugonot і Tacatacuru · Veure més »

Teodard de Narbona

Teodard de Narbona, o Sant Audard (Montalban, ca. 840 - Narbona, 1 de maig de ca. 893) fou bisbe de Narbona.

Nou!!: Hugonot і Teodard de Narbona · Veure més »

Théodore de Bèze

Théodore de Bèze (Vézelay, 1519 - Ginebra, 1605), fou un teòleg calvinista i historiador francès.

Nou!!: Hugonot і Théodore de Bèze · Veure més »

Théophile de Viau

Théophile de Viau (Clairac, Agen, 1590 - París, 25 de setembre de 1626) fou un poeta i dramaturg barroc francès.

Nou!!: Hugonot і Théophile de Viau · Veure més »

Theodor Fontane

Theodor Fontane (Neuruppin, Brandenburg, Prússia, 30 de desembre de 1819 – Berlín, 20 de setembre de 1898) fou un novel·lista i poeta alemany, considerat per molts l'escriptor realista alemany més important del.

Nou!!: Hugonot і Theodor Fontane · Veure més »

Thomas de Maizière

Thomas de Maizière el 2013 Karl Ernst Thomas Maizière (Bonn, 21 de gener de 1954) és un polític alemany de la CDU.

Nou!!: Hugonot і Thomas de Maizière · Veure més »

Thomas Girtin

Thomas Girtin (18 de febrer, 1775 – 9 de novembre, 1802), va ser un pintor i gravador anglès, que va tenir un paper destacat en l'establiment de l'aquarel·la com una forma d'art valuosa.

Nou!!: Hugonot і Thomas Girtin · Veure més »

Thouars

Thouars és un municipi francès del departament de Deux-Sèvres situat a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Hugonot і Thouars · Veure més »

Threskiornis solitarius

L'ibis de la Reunió o ibis sagrat de la Reunió (Threskiornis solitarius) és una espècie extingida d'ibis que era endèmica de l'illa volcànica de la Reunió, a l'oceà Índic.

Nou!!: Hugonot і Threskiornis solitarius · Veure més »

Timucua

Situació dels timucua Els timucua eren un poble amerindi que vivia a la costa nord i centre de Florida i sud-est de Geòrgia.

Nou!!: Hugonot і Timucua · Veure més »

Tom Brokaw

Thomas John Brokaw (nascut el 6 de febrer de 1940 a Webster, Dakota del Sud) és un popular periodista de televisió estatunidenc i és l'ex-presentador de NBC Nightly News with Tom Brokaw.

Nou!!: Hugonot і Tom Brokaw · Veure més »

Tomàs de Banyuls i de Llupià

Tomàs de Banyuls i de Llupià (1556-1627) senyor de Nyer, fou un donzell català conegut sobretot per ser l'iniciador de les bandositats dels Nyerros en contra dels Cadells per la preeminència als Comtats de Rosselló i Cerdanya i que van sacsejar la Catalunya moderna bona part del.

Nou!!: Hugonot і Tomàs de Banyuls i de Llupià · Veure més »

Torquato Tasso

Torquato Tasso (Sorrento, Campània, prop de Nàpols, 11 de març de 1544 - Roma, 25 d'abril de 1595) va ser un poeta italià de l'època de la Contrareforma.

Nou!!: Hugonot і Torquato Tasso · Veure més »

Tours

Tours (o Tors) és un municipi francès al departament d'Indre i Loira (regió de Centre - Vall del Loira).

Nou!!: Hugonot і Tours · Veure més »

Tribunal dels Tumults

El Tribunal dels Tumults va ser un jutjat d'excepció instaurat el 5 de setembre de 1567 a Brussel·les als Països Baixos espanyols per Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel, tercer duc d'Alba, instigat per Felip II d'Espanya, per perseguir els oponents al règim espanyol i assegurar els interessos del rei.

Nou!!: Hugonot і Tribunal dels Tumults · Veure més »

Under the Red Robe (pel·lícula de 1937)

Under the Red Robe és una pel·lícula britànica/estatunidenca del 1937 dirigida per Victor Sjöström.

Nou!!: Hugonot і Under the Red Robe (pel·lícula de 1937) · Veure més »

Uniformisme lingüístic a França

«Parleu en francès, no us embruteu», inscripció en una escola nord-catalana, a Aiguatèbia i Talau. L'uniformisme lingüístic a França es refereix al fet que, tot i estar formada per territoris amb identitats culturals i lingüístiques diferents, a França només es reconeix com a llengua oficial el francès.

Nou!!: Hugonot і Uniformisme lingüístic a França · Veure més »

Utina

Un gravat de Theodor de Bry, suposadament basat en dibuixos de Jacques LeMoyne, representant al cap Utina consultant el seu "bruixot" abans de la batalla Els utina, agua dulce o agua fresca eren un grup timucua del nord-est de Florida.

Nou!!: Hugonot і Utina · Veure més »

Utina septentrional

East Hall) Els utina septentrional, també coneguts com a timucua o simplement utina, foren un poble timucua del nord de Florida.

Nou!!: Hugonot і Utina septentrional · Veure més »

Utinahica

Els utinahica eren una tribu i un cacicat timucua del.

Nou!!: Hugonot і Utinahica · Veure més »

Vall d'Aran

Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu topònim oficial Val d'Aran (en aranès, que amb l'article seria era Val d'Aran; en altres modalitats de l'occità es diu Vath d'Aran o Vau d'Aran), en aranès, és una vall pirinenca i una comarca (parçan) situada al sud-est de la regió històrica i cultural de Gascunya, a la també regió històrica, encara més gran, d'Occitània.

Nou!!: Hugonot і Vall d'Aran · Veure més »

Velai

Velai (en occità Velai, en francès Velay) és un territori històric d'Occitània, que actualment forma el departament d'Alt Loira.

Nou!!: Hugonot і Velai · Veure més »

Vindiciae contra tyrannos

Vindiciae contra tyrannos (Reivindicacions contra els tirans) és el títol d'un influent tractat polític de 1579 publicat simultàniament a Basilea i Edimburg.

Nou!!: Hugonot і Vindiciae contra tyrannos · Veure més »

Voltaire

François Marie Arouet (París, 21 de novembre del 1694 - 30 de maig del 1778), dit Voltaire, fou un escriptor i filòsof francès de la Il·lustració.

Nou!!: Hugonot і Voltaire · Veure més »

Walter Raleigh

Sir Walter Raleigh (circa 1552 - 29 d'octubre de 1618) fou un aristòcrata anglès, escriptor, poeta, soldat, cortesà, i explorador que en gran part es coneix també per popularitzar el consum de tabac a Anglaterra.

Nou!!: Hugonot і Walter Raleigh · Veure més »

Wessel Marais

va ser un botànic i col·leccionista de plantes sud-africà.

Nou!!: Hugonot і Wessel Marais · Veure més »

William Edward Burghardt Du Bois

William Edward Burghardt Du Bois (pronunciat: duːˈbɔɪs doo-BOYSS) (Great Barrington, Massachusetts, 23 de febrer de 1868 - Accra, Ghana, 27 d'agost de 1963) era un activista afroamericà que va lluitar pels drets civils i un intel·lectual.

Nou!!: Hugonot і William Edward Burghardt Du Bois · Veure més »

William Lee (inventor)

William Lee (1563 – 1614) va ser un clergue anglès i inventor, que va idear la primera màquina de teixir mitges l'any 1589, l'únic tipus emprat durant segles.

Nou!!: Hugonot і William Lee (inventor) · Veure més »

Wolfgang del Palatinat-Zweibrücken

Wolfgang del Palatinat-Zweibrücken (en alemany Wolfgang von Pfalz-Zweibrücken) va néixer a Zweibrücken (Alemanya) el 26 de setembre de 1526 i va morir al municipi francès de Neiçon l'11 de juny de 1569.

Nou!!: Hugonot і Wolfgang del Palatinat-Zweibrücken · Veure més »

Yustaga

Els yustaga eren un poble timucua que vivia al nord-oest de l'actual Florida durant els segels XVI i XVII.

Nou!!: Hugonot і Yustaga · Veure més »

1562

;Països Catalans.

Nou!!: Hugonot і 1562 · Veure més »

1589

122x122px.

Nou!!: Hugonot і 1589 · Veure més »

1598

Sense descripció.

Nou!!: Hugonot і 1598 · Veure més »

24 d'agost

El 24 d'agost és el dos-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Hugonot і 24 d'agost · Veure més »

Redirigeix aquí:

Hugonots, Huguenot.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant