Taula de continguts
38 les relacions: Abd al-Rahman Khan, Abu Bakr Mirza, Ali Sultan Mirza, Badakhxan, Badi al-Zaman, Baysonghor Mirza, Firuzkuh (Iran), Hisar, Hissor, Hussayn Bayqara, Kanat de Kokand, Kanat de Kunduz, Karatigin, Khusraw Xah, Khuttal, Kilij Ali Beg, Kubadhiyan, Kunduz, Madali Khan, Masud Sultan Mirza, Merv, Muhàmmad Hussayn Mirza ibn Hussayn Bayqara, Muhàmmad Murad Beg, Província de Badakhxan, Província de Kunduz, Qutayba ibn Múslim, Shadman, Sultan Ahmad ibn Abu Said, Sultan Ahmad Tambal, Timúrides, Tukharistan, Turquestan Afganès, Ulugh Beg, Umar Xaïkh Mirza, Vall de Ferganà, Xah Rukh (timúrida), Xahrisabz, Xughnan.
Abd al-Rahman Khan
Abd al-Rahman Khan (1844-1901) fou emir de l'Afganistan, fill d'Afdal Khan (el fill gran de Dost Muhammad Khan, fundador de la dinastia Barakzay. El 1853 era al Turquestan Afganès on el seu pare era governador de Balkh i va participar en les operacions que van portar a establir la sobirania afganesa sobre Kataghan, Badakhshan i Derwaz.
Veure Hissor і Abd al-Rahman Khan
Abu Bakr Mirza
Abu Bakr Mirza fou un príncep timúrida de la branca de Transoxiana, fill d'Abu Saïd i el pare va sotmetre al príncep local, un timúrida conegut com a Muhammad Badakhshi, que no va oferir resistència, i va donar el govern de Badakhxan, Kunduz, Khuttalan i Caghaniyan a Abu Bakr Mirza.
Veure Hissor і Abu Bakr Mirza
Ali Sultan Mirza
Ali Sultan Mirza fou un príncep timúrida de Samarcanda, Hisor i Badakhxan.
Veure Hissor і Ali Sultan Mirza
Badakhxan
El Badakhxan fou un antic país muntanyós situat a la riba esquerra de l'Amudarià, on neix el riu Panj.
Veure Hissor і Badakhxan
Badi al-Zaman
Badi' al-Zaman — en farsi بدیع الزمانd — (?- Istanbul, 1517) fou un sultà timúrida d'Herat que va governar de 1506 al 1507.
Veure Hissor і Badi al-Zaman
Baysonghor Mirza
Baysonghor Mirza o Baysunkur Mirza (Hisor 1477/1478- riu Audaj 1499) fou un príncep timúrida, net d'Abu Said ben Muhammad ben Miranshah ben Timur.
Veure Hissor і Baysonghor Mirza
Firuzkuh (Iran)
Firuzkuh, alguna vegada Firouzkouh, mazandari: Pirezcow, persa فیروزکوه és una ciutat de l'Iran, capital del comtat de Firuzkuh, a la província de Teheran.
Veure Hissor і Firuzkuh (Iran)
Hisar
* Divisió d'Hisar, entitat administrativa de l'estat d'Haryana (Índia) amb capital a la ciutat d'Hisar.
Veure Hissor і Hisar
Hissor
Hissor (tadjik Ҳисор, abans Hisar o Hissar, rus Gissar Гиссар) és una ciutat de l'occident del Tadjikistan a uns 15 km a l'oest de Duixanbe.
Veure Hissor і Hissor
Hussayn Bayqara
Hussayn Bayqara o estrictament Hussayn ibn Mansur ibn Bayqara (juny de 1438 - 4 de maig de 1506) (persa حسین بایقرا) fou un sobirà timúrida, governant d'Herat del 1469 al 1506 (excepte una breu aturada el 1470).
Veure Hissor і Hussayn Bayqara
Kanat de Kokand
El Kanat de Kokand fou un estat de l'Àsia Central que va existir el 1709-1876 en el territori dels actuals Uzbekistan, Tadjikistan i Kirguizstan.
Veure Hissor і Kanat de Kokand
Kanat de Kunduz
El Kanat de Kunduz (una corrupció de Kohnehdiz, "El Castell Vell") fou un estat uzbek que va existir del 1649 al 1888.
Veure Hissor і Kanat de Kunduz
Karatigin
Karatigin o Karategin (Karatakon o Karatekin) és una regió de l'Àsia central al Tadjikistan, creuada pels rius Wakhsh o Surkhab (Kizil Su).
Veure Hissor і Karatigin
Khusraw Xah
Khusraw Xah (apareix com a Khosro, Khusro o Khusrau Shah) fou un amir dels timúrides de Samarcanda, un turc dels quiptxaqs.
Veure Hissor і Khusraw Xah
Khuttal
Khuttal o Khuttalan una forma de plural, de vegades apareix com Khutal, Khutlan, Khatlan o Khatulan, en xinès K'o-tut-lo, fou una regió de la riba dreta de l'Oxus (Amudarià) entre els rius Wakhsh i Pandj (antic Djaryab) que són les fonts de l'Oxus, situada avui dia al Tadjikistan encara que el nom ja no s'utilitza.
Veure Hissor і Khuttal
Kilij Ali Beg
Kilik Ali Beg fou atalik de Khulm sota sobirania afganesa des d'una data desconeguda cap al final del fins a la seva mort el 1817.
Veure Hissor і Kilij Ali Beg
Kubadhiyan
Kubadhiyan o Kuwadhiyan fou una petita província de l'edat mitjana situada a la riba dreta de l'Oxus.
Veure Hissor і Kubadhiyan
Kunduz
Kunduz, també esmentada com a Kundûz, Qonduz, Qondûz, Konduz, Kondûz, Kondoz o Qhunduz, és una ciutat del nord de l'Afganistan, capital de la província de Kunduz i del districte de Kunduz.
Veure Hissor і Kunduz
Madali Khan
Madali Khan o Muhammad Ali Khan fou kan de Kokand (1822 - 1841) germà i successor de Muhammad Umar Khan.
Veure Hissor і Madali Khan
Masud Sultan Mirza
Masud Sultan Mirza fou un príncep timúrida, fill de Sultan Mahmud Mirza i de Khanzada Begum (filla del mir de Tirmidh o Termez).
Veure Hissor і Masud Sultan Mirza
Merv
Merv o Merw (xinès: 木鹿, Mulu; per distingir-la de l'altra ciutat amb el mateix nom, Marw al-Rudh, els àrabs la van anomenar Marw aix-Xahijan), antigament centre de la satrapia de Margiana, i posteriorment Alexandria i Antioquia Margiana), fou una antiga ciutat situada a l'actual Turkmenistan, situada en un important oasi a l'Àsia Central, a la històrica ruta de la Seda, prop de l'actual Mary.
Veure Hissor і Merv
Muhàmmad Hussayn Mirza ibn Hussayn Bayqara
Muhàmmad Hussayn Mirza ibn Hussayn Bayqara fou un príncep timúrida, fill de Hussayn Bayqara.
Veure Hissor і Muhàmmad Hussayn Mirza ibn Hussayn Bayqara
Muhàmmad Murad Beg
Muhàmmad Murad Beg fou mir del Kanat de Kunduz i sobirà de la regió de l'Oxus en una data desconeguda prop del 1812 (anterior a aquest any) i fins vers el 1841 (entre 1840 i 1842 segons les fonts).
Veure Hissor і Muhàmmad Murad Beg
Província de Badakhxan
La província de Badakhxan és una divisió administrativa de l'Afganistan amb 28 districtes, situada al bord-est del país entre l'Hindu Kush i l'Amudarià.
Veure Hissor і Província de Badakhxan
Província de Kunduz
La província de Kunduz (paixtu/persa: كندز) és una divisió administrativa de l'Afganistan amb capital a la ciutat de Kunduz.
Veure Hissor і Província de Kunduz
Qutayba ibn Múslim
Abu-Hafs Qutayba ibn Múslim ibn Amr ibn al-Hussayn al-Bahilí, més conegut simplement com a Qutayba ibn Múslim (669-715), fou un general àrab al servei del califat omeia.
Veure Hissor і Qutayba ibn Múslim
Shadman
Shadman (moderna vila d'Hisor diferent de la ciutat d'Hissor) fou una fortalesa al Caghaniyan (modern Tadjikistan), situada a la riba del riu Hanaka i a pocs quilòmetres al nord de la vora del riu Kafirnigan (a la dreta seguint el curs del riu, al nord-oest del riu en posició general), a uns 18 km al sud-oest de la moderna Dushambe, la capital del Tadjikistan.
Veure Hissor і Shadman
Sultan Ahmad ibn Abu Said
Sultan Ahmad ibn Abu Said o Sultan Ahmad Mirza (1451-1494) fou príncep timúrida de Samarcanda del 1469 al 1494.
Veure Hissor і Sultan Ahmad ibn Abu Said
Sultan Ahmad Tambal
Sultan Ahmad Tambal, apareix també com Tambol, Tanbal o Tanbol, (? - 1504) fou un noble mongol, governant d'Andijan primer per compte de Jahangir Mirza (1500-1501) i (1502) i després (1502-1504) en nom propi.
Veure Hissor і Sultan Ahmad Tambal
Timúrides
Els timúrides foren un imperi musulmà d'origen turcomongol governat per la dinastia timúrida.
Veure Hissor і Timúrides
Tukharistan
Tukharistan o Tokharistan és una regió (no va existir mai un estat unificat al Tukharistan) al sud del curs mitjà i superior de l'Oxus.
Veure Hissor і Tukharistan
Turquestan Afganès
El Turquestan Afganès és un territori que inclou les províncies de la part sud de la conca de l'Oxus que pertanyien a l'emir de l'Afganistan.
Veure Hissor і Turquestan Afganès
Ulugh Beg
Ulugh Beg Mughith al-Dawla (Sultaniyya, 22 de març de 1394 - Begum, Samarcanda, 27 d'octubre del 1449) fou un príncep timúrida, governador de Transoxiana amb seu a Samarcanda per compte del seu pare Xah-Rukh (1409-1447) i sultà (1447-1449).
Veure Hissor і Ulugh Beg
Umar Xaïkh Mirza
Umar Xaïkh Mirza (Samarcanda el 1456 - Akhsi, 8 de juny de 1494) fou un príncep timúrida que va governar a la vall de Ferganà, amb capital a Andijan i governant també a Marghilan, Osh, Khudjand, Isfara, Akhsi i Kasan.
Veure Hissor і Umar Xaïkh Mirza
Vall de Ferganà
La vall de Ferganà (Vodiysi Farg'ona; Фергана өрөөнү, Fergana öröönu; водии Фaрғонa, Vodin Farg'ona; Ферга́нская доли́на, Fergànskaia dolina; دشت فرغانه, Dasht e-Ferganah) és una depressió entre les serralades de Hissar i Alai (part del Pamir) al sud i la serralada de Tian Shan al nord.
Veure Hissor і Vall de Ferganà
Xah Rukh (timúrida)
Xah Rukh, Xahrukh o Xah-Rukh (28 d'agost de 1377 - 13 de març de 1447) fou un sobirà timúrida, quart fill de Tamerlà del que es pot considerar successor a la seva mort el 18 de febrer de 1405.
Veure Hissor і Xah Rukh (timúrida)
Xahrisabz
Xahrisabz o Shakhrisabz (persa: Shahr-e Sabz o 'Ciutat Verda', شهر سبز, uzbek: Shahrisabz / Шахрисабз, àrab: Shahr-i Sabz, antigament Kish o Kesh o Kash, xinès: K'ia-sha per a la regió i Ki-she per a la ciutat) és una ciutat de l'Uzbekistan a uns 80 km al sud de Samarcanda.
Veure Hissor і Xahrisabz
Xughnan
Xughnan o Xighnan fou un antic estat de l'Àsia Central.
Veure Hissor і Xughnan
També conegut com Darwaz, Derwaz, Gissar, Hisor, Hişar, Khurgan, Kolab, Kulab, Roixan, Roshan, Shuman, Wattan, Xuman.