Obrir a Google MapsTaula de continguts
24 les relacions: Agàtocles de Siracusa, Batalla d'Agrigent, Dió de Siracusa, Dorieu d'Esparta, Eurileó d'Esparta, Furi d'Heraclea, Guerra de Sicília (600 aC-265 aC), Hamílcar (262 aC), Hanníbal Giscó, Hannó el Vell, Hèracles, Heraclea, Himera, Himilcó (214 aC), Hipòcrates de Siracusa, Història antiga de Sicília, Llista d'antigues ciutats gregues, Luci Manli Vulsó Llong, Magna Grècia, Marc Atili Règul (cònsol 267 i 256 aC), Meríones, Platani, Primera Guerra Púnica, 250 aC.
Agàtocles de Siracusa
Agàtocles (Agathŏcles, Ἀγαθοκλῆς) (segles IV i III aC) fou tirà de Siracusa i rei de Sicília.
Veure Heraclea Minoa і Agàtocles de Siracusa
Batalla d'Agrigent
La batalla d'Agrigent va tenir lloc l'any 261 aC.
Veure Heraclea Minoa і Batalla d'Agrigent
Dió de Siracusa
Dió de Siracusa (Dion, en Δίων; circa 408 aC-353 aC), fill d'Hipparí de Siracusa (un constant partidari de Dionisi el Vell el qual estava casat amb Aristòmaca de Siracusa, filla d'Hipparí), va ser un polític siracusà, cunyat de Dionisi el Vell.
Veure Heraclea Minoa і Dió de Siracusa
Dorieu d'Esparta
Doreu (en llatí Dorieus, en grec antic Δωριεύς) fou un príncep espartà, fill gran d'Anaxàndrides II i pare de Eurianax.
Veure Heraclea Minoa і Dorieu d'Esparta
Eurileó d'Esparta
Eurileó (en llatí Euryleon, en grec antic Εὐρυλέων) fou un colonitzador grec espartà, un dels companys de Doreu d'Esparta amb el que va anar a Sicília per establir una colònia, cap a la meitat del segle VI aC.
Veure Heraclea Minoa і Eurileó d'Esparta
Furi d'Heraclea
Furi (Furius) fou navarc (navarchus) d'Heraclea Minoa, que fou executat per ordre de Verres tot i que era innocent.
Veure Heraclea Minoa і Furi d'Heraclea
Guerra de Sicília (600 aC-265 aC)
Les Guerres Grecopúniques o Guerres Sicilianes foren una sèrie de conflictes armats entre cartaginesos i diverses ciutat estat gregues, liderades per Siracusa, pel control de Sicília i el Mar Mediterrani occidental entre el 600 aC i el 265 aC.
Veure Heraclea Minoa і Guerra de Sicília (600 aC-265 aC)
Hamílcar (262 aC)
Hamílcar fou un general cartaginès de la Primera Guerra Púnica.
Veure Heraclea Minoa і Hamílcar (262 aC)
Hanníbal Giscó
Hanníbal Giscó (300-290 aC - 260 aC) va ser un general cartaginès al càrrec de les tropes púniques (navals i terrestres) durant la Primera Guerra Púnica contra la República Romana.
Veure Heraclea Minoa і Hanníbal Giscó
Hannó el Vell
Hannó probablement fill d'Anníbal, fou un general cartaginès enviat a Sicília amb una força important en iniciar-se la Primera Guerra Púnica.
Veure Heraclea Minoa і Hannó el Vell
Hèracles
En la mitologia grega, Hèracles (del grec antic, Hēraklḗs, nom format per la juxtaposició del nom de la deessa Hēra i kleos que significa «glòria», és a dir, «glòria d'Hera», sobrenom dAlcides o Alceu), era un semidéu fill de Zeus i d'Alcmena, neta de Perseu i esposa d'Amfitrió.
Veure Heraclea Minoa і Hèracles
Heraclea
* Heraclea de Siracusa, filla del rei Hieró II de Siracusa.
Veure Heraclea Minoa і Heraclea
Himera
Hímera (Ἱμέρα) era una important ciutat grega de Sicília a la costa nord de l'illa a la desembocadura del riu Himera, entre Panormos i Cafalòdion (Cefalù).
Veure Heraclea Minoa і Himera
Himilcó (214 aC)
Himilcó (en llatí Himilco, en grec antic Ἱμίλκων) va ser un general cartaginès que va dirigir les forces a Sicília durant la Segona Guerra Púnica.
Veure Heraclea Minoa і Himilcó (214 aC)
Hipòcrates de Siracusa
Hipòcrates (en llatí Hippocrates, en grec antic) fou un militar cartaginès però grec per part de pare i nascut a Siracusa.
Veure Heraclea Minoa і Hipòcrates de Siracusa
Història antiga de Sicília
La història de Sicília en l'antiguitat és convulsa, donada la posició estratègica de l'illa al Mediterrani.
Veure Heraclea Minoa і Història antiga de Sicília
Llista d'antigues ciutats gregues
- Aquesta és una petita llista de ciutats de l'antiga Grècia, incloent colònies fora de Grècia en sentit estricte.
Veure Heraclea Minoa і Llista d'antigues ciutats gregues
Luci Manli Vulsó Llong
Luci Manli Vulsó Llong (en llatí Lucius Manlius A. F. P. N. Vulso Longus) va ser un magistrat romà.
Veure Heraclea Minoa і Luci Manli Vulsó Llong
Magna Grècia
Magna GrèciaMagna Grècia (Magna Graecia; Megálē Hellás) és el nom donat en l'antiguitat al territori ocupat pels colons grecs del sud de la península italiana i Sicília, on van fundar nombroses polis que van comerciar amb la seva metròpoli.
Veure Heraclea Minoa і Magna Grècia
Marc Atili Règul (cònsol 267 i 256 aC)
Marc Atili Règul (en Marcus Atilius M. f. L. n. Regulus) va ser un magistrat romà i cònsol de la república dues vegades.
Veure Heraclea Minoa і Marc Atili Règul (cònsol 267 i 256 aC)
Meríones
Menelau i Meríones porten el cos de Pàtrocle en un carro Segons la mitologia grega, Meríones (en grec antic Μηριόνης), va ser un heroi cretenc, fill de Molos, que era un fill bastard de Deucalió de Creta, i de Melfis.
Veure Heraclea Minoa і Meríones
Platani
Desembocadura del Platani Platani (Hàlic o Halicos (grec Halykos, llatí Halycus)) fou un riu de Sicília que naixia al centre de l'illa i corria al sud-oest desaiguant prop d'Heraclea Minoa.
Veure Heraclea Minoa і Platani
Primera Guerra Púnica
La Primera Guerra Púnica fou la primera de les tres guerres entre la República Romana i Cartago, les dues potències dominants de la Mediterrània occidental a l'albada del, que des del 264 fins al 241 aC es disputaren l'hegemonia en allò que acabaria sent el conflicte ininterromput més llarg i la major guerra naval de l'edat antiga.
Veure Heraclea Minoa і Primera Guerra Púnica
250 aC
Tribus germàniques a l'Europa de l'any 250 ac (en vermell, taronja i groc) El 250 aC fou un any del calendari romà prejulià.
Veure Heraclea Minoa і 250 aC
També conegut com Heracleia Minoa.