Accés més ràpid que el navegador!
165 les relacions: Abd al-Kadir al-Addaui, Abd-Al·lah ibn Úmar ibn Abd-al-Aziz, Abu-Firàs al-Hamdaní, Acadèmia platònica, Ad-Dahhak ibn Qays aix-Xaybaní, Ad-Dahhak ibn Qays al-Fihrí, Aixot IV Bagratuní, Aixurubal·lit II, Al-Abbàs ibn al-Walid, Al-Àixraf ibn al-Àdil, Al-Battaní, Al-Mamun (abbàssida), Al-Mansur ibn al-Mujàhid, Al-Mayadin, Al-Mudhàffar Taqí-d-Din Úmar, Al-Mussabbihí, Al-Mustànsir (fatimita), Al-Ula, Alta Mesopotàmia, Amorrites, An-Nàssir Dawud, An-Numan (II) ibn al-Àswad, Antioquia de Mesopotàmia, Anushtegin al-Duzbari, Ar-Raqqà, Arbela, Ardaixir I, Arquelau de Carres, Artavasdes III, As-Sàlih Ayyub, Assarhaddon, Assíria, Assentaments antics a Turquia, Àhmad ibn Tulun, Babilònia, Badjadda, Baix imperi d'Egipte, Banu Kalb, Batalla d'Edessa, Batalla d'Haran, Batalla de Carquemix, Batalla de Carres, Batalla de Ctesifont, Batalla de Misikhe, Batalla de Resena, Batnes, Begtegínida, Beth-Nahrin, Bit Adini, Bit Dakkuri, ..., Bohemond I d'Antioquia, Caldea, Califat Omeia, Caracal·la, Ciaxares de Mèdia, Cir I d'Anxan, Ciutats de l'antic Orient Mitjà, Cosroes II, Damasc, Dècada del 290, Döger, Districtes de Turquia, Diyar Múdar, Edat d'or de l'islam, Edessa (Mesopotàmia), Gai Coponi, Gai Sext Juli Cèsar, Gaza, Germans de la Puresa, Gneu Pompeu Magne, Gordià III, Guerres Pàrtiques, Guerres romano-perses, Harran, Hebreus, Història de les campanyes militars romanes, Història de Mesopotàmia, Història dels kurds, Horaci, Hurrites, Ibn Taymiyya, Ibrahim al-Imam, Imad-ad-Din Zengi I, Immerinu, Imperi Mede, Imperi Neoassiri, Imperi Sassànida, Irrite, Iyad ibn Ghanm, Izz-ad-Din Massud I, Jahangir ben Ali, Jamal-ad-Din Ismaïl ibn al-Mubàrak, Kashiari, Kerbogha, Khumàrawayh ibn Àhmad ibn Tulun, Kilij Arslan I, Kutha, Laqi, Legió perduda, Llista dels reis de Babilònia, Mandeisme, Marc Licini Cras Dives (triumvir), Marwan II, Mattiwaza, Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan, Múslim ibn Qurayx, Mesopotàmia, Mesopotàmia (província romana), Mirdàsides, Mursilis II, Muzaffar al-Din Gokburi, Nabònides, Nabopolassar, Nasr ibn Sàlih, Ningal, Nisibis, Numairites, Numàyrides, Numerià, Nur-ad-Din Mahmud, Odenat, Omeies, Osroene, Profecia dels Set Temps, Província de Şanlıurfa, Publi Licini Cras Dives (llegat), Qàlat Najm, Qutb-ad-Din Mawdud, Ras al-Ayn, Regió de Síria, Rei d'Assíria, Religió hurrita, Revolució Abbàssida, Roger de Salern, Sabianistes, Sad-ad-Dawla (hamdànida), Salmanassar I, Sapor I, Sayf-ad-Dawla (hamdànida), Setge de Pirisabora, Shuttarna III, Simplici (filòsof), Sinxarixkun, Sukman I, Surenes, Surug, Tútuix I, Teodor Abucara, Thàbit ibn Qurra, Thimal ibn Sàlih, Til-Abni, Tilbeşar, Tukultininurta II, Uqàylides, Ur, Vilayet d'Alep, Watthab ibn Sàbiq an-Numayrí, Yezdegerd II, Zalmaqum, Zayn al-Din Ali Kučuk ibn Begtegin, 217, 243, 264, 738, 750. Ampliar l'índex (115 més) »
Abd al-Kadir al-Addaui
Abd-al-Qàdir ibn Abd-al-Hamid al-Addawí, de la casa de Zayd ibn al-Khattab al Addawí, originari d'Haran, fou ostikan d'Armènia per tres mesos vers el 778.
Nou!!: Harran і Abd al-Kadir al-Addaui · Veure més »
Abd-Al·lah ibn Úmar ibn Abd-al-Aziz
Abd-Al·lah ibn Úmar ibn Abd-al-Aziz fou fill del califa Úmar ibn Abd-al-Aziz.
Nou!!: Harran і Abd-Al·lah ibn Úmar ibn Abd-al-Aziz · Veure més »
Abu-Firàs al-Hamdaní
Al-Hàrith ibn Abi-l-Alà Saïd ibn Hamdan at-Taghlibí (932 - 968), conegut com a Abu-Firàs al-Hamdaní fou un poeta àrab, governador hamdànida de Manbidj (948-962) i d'Homs (967-968).
Nou!!: Harran і Abu-Firàs al-Hamdaní · Veure més »
Acadèmia platònica
Plató, segons Rafael, fragment de L'escola d'Atenes LAcadèmia (en grec: Ἀκαδημία) també citada com Escola d'Atenes fou una institució científica i pedagògica fundada per Plató (428/427 aC – 348/347 aC) cap a l'any 387 aC als afores d'Atenes.
Nou!!: Harran і Acadèmia platònica · Veure més »
Ad-Dahhak ibn Qays aix-Xaybaní
Ad-Dahhak ibn Qays aix-Xaybaní (en àrab aḍ-Ḍaḥḥāk b. Qays ax-Xaybānī) fou un cap kharigita enfrontat a Marwan II.
Nou!!: Harran і Ad-Dahhak ibn Qays aix-Xaybaní · Veure més »
Ad-Dahhak ibn Qays al-Fihrí
Abu-Unays (o Abu-Abd-ar-Rahman) ad-Dahhak ibn Qays al-Fihrí, més conegut simplement com a Ad-Dahhak ibn Qays al-Fihrí, fou cap de la família de Qays, general i governador àrab.
Nou!!: Harran і Ad-Dahhak ibn Qays al-Fihrí · Veure més »
Aixot IV Bagratuní
Aixot IV Bagratuní, dit el Carnívor (en armeni Աշոտ Դ Բագրատունի), va ser príncep d'Armènia de la dinastia dels Bagràtides.
Nou!!: Harran і Aixot IV Bagratuní · Veure més »
Aixurubal·lit II
Aixurubal·lit II (Aššur-uballiṭ II) fou el darrer rei d'Assíria del 612 al 609 aC regnant amb capital a Haran.
Nou!!: Harran і Aixurubal·lit II · Veure més »
Al-Abbàs ibn al-Walid
Al-Abbàs ibn al-Walid —— (? - Haran, 750) fou un general omeia, fill del califa al-Walid I. Va lluitar sovint contra els romans d'Orient junt amb son oncle Màslama ibn Abd-al-Màlik i va conquerir la important fortalesa capadòcia de Tíana al començament del regnat del seu pare.
Nou!!: Harran і Al-Abbàs ibn al-Walid · Veure més »
Al-Àixraf ibn al-Àdil
Al-Màlik al-Àixraf Abu-l-Fat·h Mudhàffar-ad-Din Xaraf-ad-Din Mussa ibn al-Àdil ——, també conegut com a Al-Àixraf I o Al-Àixraf Mudhàffar-ad-Din o Al-Àixraf ibn al-Àdil (mort 27 d'agost de 1237), fou emir aiúbida de Damasc.
Nou!!: Harran і Al-Àixraf ibn al-Àdil · Veure més »
Al-Battaní
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Jàbir ibn Sinan al-Battaní al-Harraní as-Sabí, conegut simplement com al-Battaní i pels escriptors medievals europeus com Albategni o Albatenius (Haran, actual Turquia, ≈858 - Samarra, 929), fou un matemàtic i un dels principals astròlegs-astrònoms àrabs.
Nou!!: Harran і Al-Battaní · Veure més »
Al-Mamun (abbàssida)
Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah al-Mamun, més conegut pel seu làqab al-Mamun (14 de setembre de 786-833), fou califa abbàssida de Bagdad (814-833).
Nou!!: Harran і Al-Mamun (abbàssida) · Veure més »
Al-Mansur ibn al-Mujàhid
Al-Màlik al-Mansur Nàssir-ad-Din Ibrahim ibn al-Màlik al-Mujàhid Àssad-ad-Din Xírkuh ——, més conegut simplement com a Ibrahim ibn Xírkuh o al-Mansur ibn al-Mujàhid (mort el 28 de juny de 1246) fou emir aiúbida de Homs del gener/febrer del 1240, quan va succeir al seu pare al-Mujàhid Àssad-ad-Din Xírkuh, al 1246, sota dependència inicialment d'as-Sàlih Ismaïl, de Damasc (1239-1245).
Nou!!: Harran і Al-Mansur ibn al-Mujàhid · Veure més »
Al-Mayadin
Al-Mayadin és una ciutat de l'est de Síria a la governació de Dayr ez-Zawr.
Nou!!: Harran і Al-Mayadin · Veure més »
Al-Mudhàffar Taqí-d-Din Úmar
Al-Mudhàffar Taqí-d-Din Úmar ibn Xahanxah ibn Ayyub —— (? - 1191) fou un príncep aiúbida de Hamat (1178-1191) i general de Saladí.
Nou!!: Harran і Al-Mudhàffar Taqí-d-Din Úmar · Veure més »
Al-Mussabbihí
Al-Àmir al-Mukhtar Izz-al-Mulk Abu-Abd-Al·lah al Mussabbihí, conegut com Al-Mussabbihí, fou un historiador de l'Egipte fatimita de família originària d'Haran però nascut a Al-Fustat el 4 de març de 977 i mort a la mateixa ciutat l'abril/maig del 1030.
Nou!!: Harran і Al-Mussabbihí · Veure més »
Al-Mustànsir (fatimita)
Abu-Tamim Muadh ibn adh-Dhàhir al-Mustànsir bi-L·lah, més conegut pel seu làqab al-Mustànsir (el Caire, 2 de juliol de 1029 - el Caire, 10 de gener de 1094), fou califa fatimita al Caire (1036-1094).
Nou!!: Harran і Al-Mustànsir (fatimita) · Veure més »
Al-Ula
Al-Ula o al-Ola, antiga Dedan, és un oasi i una ciutat de l'Aràbia Saudita, situada 110 km al sud-oest de Tayma (380 km al nord de Medina), a l'antiga ruta de l'encens.
Nou!!: Harran і Al-Ula · Veure més »
Alta Mesopotàmia
L'Alta Mesopotàmia, coneguda com la Jazira en les fonts històriques àrabs, és la part de Mesopotàmia situada al nord, el que fou l'antiga Assíria, geogràficament diferenciada de les terres de la Baixa Mesopotàmia, al sud.
Nou!!: Harran і Alta Mesopotàmia · Veure més »
Amorrites
Els amorrites (martu en sumeri i amurru en acadià) van ser un gran grup ètnic, d'origen semita, probablement originat a Aràbia i emigrat a Síria i a Mesopotàmia cap a l'any 2500 aC.
Nou!!: Harran і Amorrites · Veure més »
An-Nàssir Dawud
Al-Màlik an-Nàssir Salah-ad-Din Dàwud ibn Issa (Damasc, 1206 - al-Buwayda, 1259) fou un sultà aiúbida de Damasc, fill d'al-Muàddham ibn al-Àdil, a qui va succeir a la seva mort (1227) com a sultà a Damasc, amb el mameluc Izz-ad-Din Àybak com a regent.
Nou!!: Harran і An-Nàssir Dawud · Veure més »
An-Numan (II) ibn al-Àswad
An-Numan (II) ibn al-Àswad fou rei làkhmida d'Aràbia de vers el 500 al 504.
Nou!!: Harran і An-Numan (II) ibn al-Àswad · Veure més »
Antioquia de Mesopotàmia
Antioquia de Mesopotàmia, també coneguda com a Antioquia d'Aràbia o Antiquia àrab (Αντιόχεια την Αραβική o Αντιόχεια της Μεσοποταμίας) va ser una ciutat fundada després de la mort d'Alexandre el Gran.
Nou!!: Harran і Antioquia de Mesopotàmia · Veure més »
Anushtegin al-Duzbari
Anuixtiguín ad-Duzbarí o Anuixtikín ad-Duzbarí fou un militar i governador fatimita d'origen turc de la primera meitat del.
Nou!!: Harran і Anushtegin al-Duzbari · Veure més »
Ar-Raqqà
Ar-Raqqà o Rakka (també transcrit Al-Rakka, al-Raqqa, ar-Raqqa o ar-Rakka) és una ciutat de Síria a la riba de l'Eufrates, a la part nord, a la confluència amb el Balikh, a uns 160 km a l'est d'Alep.
Nou!!: Harran і Ar-Raqqà · Veure més »
Arbela
Arbela (assiri Arbairu/Arbail, persa Arbaira, grec Arbela, àrab Erbil o Irbil, kurd Erbel o Hawler) és una ciutat de Mesopotàmia, entre els dos Zab; administrativament forma part del Kurdistan (Iraq).
Nou!!: Harran і Arbela · Veure més »
Ardaixir I
Relleu d'Ardaixir I prop de Persèpolis, Iran. Ardaixir I, del grec Artaxerxes (? - 240), fou el primer Xahanxà (Rei dels reis) de la dinastia sassànida, i rei dels reis de Pèrsia des de l'any 226, quan prengué el poder a Artaban V de Pàrtia (rei de l'Imperi Part) fins a l'any 240.
Nou!!: Harran і Ardaixir I · Veure més »
Arquelau de Carres
Arquelau de Carrha (en llatí Archelaus en grec antic Ἀρχέλαος «Arkhélaos») fou un bisbe de Carrha o Carres (actual Haran, a Turquia) a Mesopotàmia l'any 278.
Nou!!: Harran і Arquelau de Carres · Veure més »
Artavasdes III
Artavasdes III va ser rei d'Armènia des de potser el 55 aC fins al 31 aC aproximadament.
Nou!!: Harran і Artavasdes III · Veure més »
As-Sàlih Ayyub
Al-Malik as-Sàlih Najm-ad-Din Ayyub Abu-l-Futtuh ibn al-Kàmil Muhàmmad —— (el Caire, 1206/1207 - novembre de 1249) fou sultà aiúbida d'Egipte (1240 -1249) i Damasc (1239 i 1245-1249).
Nou!!: Harran і As-Sàlih Ayyub · Veure més »
Assarhaddon
Cara d'Assarhaddon en una estela al Museu de Pèrgam a Berlín Estela d'Assrhaddon que commemora el seu retorn després de vèncer a Taharqa el 671 aC, al museu de Pèrgam de Berlín Assarhaddon (Aššur-aḫa-iddin o Asshur-akh-iddin, també Esarhaddon) va ser rei d'Assíria cap als anys 681 aC-669 aC.
Nou!!: Harran і Assarhaddon · Veure més »
Assíria
Escultura assíria. Assíria (siríac) fou un Imperi hegemònic de la zona de Mesopotàmia que derivava el seu nom de la primera capital, Assur.
Nou!!: Harran і Assíria · Veure més »
Assentaments antics a Turquia
Alacahöyük, Çorum. Aquesta és una llista dantics assentaments humans a Turquia.
Nou!!: Harran і Assentaments antics a Turquia · Veure més »
Àhmad ibn Tulun
Àhmad ibn Tulun (setembre de 835 - 10 de maig de 884) fou governador d'Egipte, inicialment al servei del Califat Abbàssida de Bagdad, després per compte propi emir d'Egipte i Síria (868-884), fundador de la dinastia tulúnida.
Nou!!: Harran і Àhmad ibn Tulun · Veure més »
Babilònia
Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).
Nou!!: Harran і Babilònia · Veure més »
Badjadda
Badjadda fou una petita vila de Mesopotàmia actualment en territori de Turquia, molt fortificada, situada al sud de la ciutat d'Haran i a poca distància a l'est de Balikh.
Nou!!: Harran і Badjadda · Veure més »
Baix imperi d'Egipte
El Baix Imperi d'Egipte, també conegut com a Període Tardà d'Egipte, comprèn la història de l'antic Egipte des de la dinastia XXVI, saïta, al, fins a la conquesta d'Alexandre el Gran (que dona inici al període hel·lenístic d'Egipte).
Nou!!: Harran і Baix imperi d'Egipte · Veure més »
Banu Kalb
Els Banu Kalb o kalbites eren una de les tribus d'Aràbia d'origen iemenita (encara que més endavant, per motius polítics es reclamaven del grup del nord), amb origen comú en Kalb ibn Wabara.
Nou!!: Harran і Banu Kalb · Veure més »
Batalla d'Edessa
La batalla d'Edessa es va lluitar entre els exèrcits de l'Imperi Romà i l'exèrcit de l'Imperi Sassànida el 259.
Nou!!: Harran і Batalla d'Edessa · Veure més »
Batalla d'Haran
La batalla d'Haran fou un enfrontament armat entre les forces del Principat d'Antioquia i les del Comtat d'Edessa contra els turcs seljúcides, el 7 de maig del 1104.
Nou!!: Harran і Batalla d'Haran · Veure més »
Batalla de Carquemix
La Batalla de Carquemix va ser una batalla decisiva en què va participar Babilònia contra Egipte i Assíria.
Nou!!: Harran і Batalla de Carquemix · Veure més »
Batalla de Carres
La Batalla de Carres va ser una important batalla que succeí l'any 53 aC entre l'exèrcit romà sota el comandament del general Marc Licini Cras, governador de Síria en aquells moments, i l'exèrcit part del general Surenes. Aquesta batalla va ser una de les derrotes més greus que va sofrir la República romana.
Nou!!: Harran і Batalla de Carres · Veure més »
Batalla de Ctesifont
La batalla de Ctesifont és el nom de la batalla que va tenir lloc el 29 de maig de 363 als afores de la capital persa, Ctesifont, entre els exèrcits de l'Imperi Romà comandats pel seu ''Dominus et Imperator'' Flavi Claudi Julià ''l'Apòstata'' i les de l'Imperi persa dirigides pel general Merena.
Nou!!: Harran і Batalla de Ctesifont · Veure més »
Batalla de Misikhe
El 243, l'emperador Gordià III va reprendre les ciutats romanes de Hatra, Nisibis i Carres a l'imperi Sassànida després de derrotar-los a la Batalla de Resaena.
Nou!!: Harran і Batalla de Misikhe · Veure més »
Batalla de Resena
La Batalla de Resena va ser una batalla que es va lliurar al 243 entre les forces de l'Imperi Romà, dirigit per Misiteu, prefecte del pretori, i un exèrcit de l'Imperi Sassànida, liderats pel rei Sapor I. Els romans van aconseguir la victòria.
Nou!!: Harran і Batalla de Resena · Veure més »
Batnes
Batnes (en grec antic Βάτναι) era una ciutat d'Osroene fundada pels macedonis a la riba de l'Eufrates en lloc d'una ciutat siríaca ja existent.
Nou!!: Harran і Batnes · Veure més »
Begtegínida
Begtegínida fou una nissaga senyorial que va governar l'alta Mesopotàmia durant un segle.
Nou!!: Harran і Begtegínida · Veure més »
Beth-Nahrin
-. Beth-Nahrin es Harran Beth-Nahrin o Bit-Nahrin (País Entre Dos Rius) fou un regne arameu establert per aquest poble a la regió d'Haran vers el 1600 aC.
Nou!!: Harran і Beth-Nahrin · Veure més »
Bit Adini
Estats arameus i neohitites al segle VIII aC Bit Adini fou un important estat arameu situat principalment a l'oest de l'Eufrates però amb diverses possessions a la part oriental.
Nou!!: Harran і Bit Adini · Veure més »
Bit Dakkuri
Bit Dakkuri va ser un estat caldeu (arameu) de Babilònia.
Nou!!: Harran і Bit Dakkuri · Veure més »
Bohemond I d'Antioquia
'' Bohemond de Tàrent sol davant els murs d'Antioquia '', en una pintura de Gustave Doré. Bohemond I de Tàrent o Bohemond I d'Antioquia (San Marco Argentaro, 1058 - Canosa di Puglia, 3 de març de 1111), príncep de Tàrent i després príncep d'Antioquia.
Nou!!: Harran і Bohemond I d'Antioquia · Veure més »
Caldea
Caldea (Kaldi) va seu un país que va existir entre finals del o principis del fins a mitjans del.
Nou!!: Harran і Caldea · Veure més »
Califat Omeia
El Califat Omeia (o) (661-750) va ser el segon dels quatre principals califats establerts després de la mort de Mahoma.
Nou!!: Harran і Califat Omeia · Veure més »
Caracal·la
Caracal·la (Caracalla), conegut formalment com a Marc Aureli Antoní (Marcus Aurelius Antoninus) (Lugdúnum, Gàl·lia Celta, Imperi Romà, 4 d'abril de 188 - Haran, Imperi Romà, 8 d'abril de 217) fou emperador romà entre el 198 i la seva mort el 217.
Nou!!: Harran і Caracal·la · Veure més »
Ciaxares de Mèdia
Ciaxares (antic iranià Huvashtra, acadià Uaksataror, elamita Makistarra) fou rei de Mèdia de vers el 625 aC al 585 aC.
Nou!!: Harran і Ciaxares de Mèdia · Veure més »
Cir I d'Anxan
Cir I (en persa antic Kuruš) va ser rei d'Anxan possiblement entre els anys 640 aC i 580 aC.
Nou!!: Harran і Cir I d'Anxan · Veure més »
Ciutats de l'antic Orient Mitjà
Aquesta és una llista de les principals ciutats que van existir a l'Orient Mitjà.
Nou!!: Harran і Ciutats de l'antic Orient Mitjà · Veure més »
Cosroes II
Cosroes II, Khosro II o Khusraw II (també anomenat Parviz o Parwiz, 'el victoriós'; en persa خسرو پرویز), fou un emperador sassànida, fill d'Ormazd IV (579-590), nebot de Bistam i net de Cosroes I (531-579), que va governar entre els anys 590 i 628.
Nou!!: Harran і Cosroes II · Veure més »
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Nou!!: Harran і Damasc · Veure més »
Dècada del 290
Sense descripció.
Nou!!: Harran і Dècada del 290 · Veure més »
Döger
Els döger foren una tribu oghuz esmentada a la Oghuz-name, la història dels oghuz abans de la seva conversió a l'islam.
Nou!!: Harran і Döger · Veure més »
Districtes de Turquia
Les 81 províncies de Turquia es divideixen en 957 districtes (sing.). En els primers anys de la República turca i abans en l'Imperi Otomà, la unitat equivalent era el kaza.
Nou!!: Harran і Districtes de Turquia · Veure més »
Diyar Múdar
Diyar Múdar fou una regió musulmana de Mesopotàmia a la zona coneguda per Al-Jazira (formada per Diyar Bakr, Diyar Múdar i Diyar Rabia) concretada en les terres regades per l'Eufrates, el Balikh i el curs inferior del Khabur; la regió va entre Samòsata (Sumaysat) al nord, fins a Anah al sud.
Nou!!: Harran і Diyar Múdar · Veure més »
Edat d'or de l'islam
Mapa de l'expansió islàmica, 622-750 (marró cap a 622-632; taronja fosc 632-661; taronja clar 661-750) Ledat d'or islàmica està tradicionalment datada entre la meitat del i la meitat del.
Nou!!: Harran і Edat d'or de l'islam · Veure més »
Edessa (Mesopotàmia)
Edessa fou una antiga ciutat, actualment anomenada Şanlıurfa o Urfa, situada en allò que avui en dia és el sud-est de Turquia.
Nou!!: Harran і Edessa (Mesopotàmia) · Veure més »
Gai Coponi
Gai Coponi (en llatí Caius Coponius) va ser un magistrat i militar romà del.
Nou!!: Harran і Gai Coponi · Veure més »
Gai Sext Juli Cèsar
Gai Sext Juli Cèsar (en llatí Caius Sextus Julius Caesar) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Harran і Gai Sext Juli Cèsar · Veure més »
Gaza
Gaza és una ciutat de Palestina que dona nom a una de les dues parts en què estan dividits els territoris palestins (Franja de Gaza i Cisjordània) i capital d'aquesta zona.
Nou!!: Harran і Gaza · Veure més »
Germans de la Puresa
Els Germans de la Puresa o Germans de la Sinceritat foren una societat secreta de filòsofs musulmans d'as-Salamiyya, Síria, o de Bosra, Síria, dels segles VIII o X dC.
Nou!!: Harran і Germans de la Puresa · Veure més »
Gneu Pompeu Magne
Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.
Nou!!: Harran і Gneu Pompeu Magne · Veure més »
Gordià III
Marc Antoni Gordià, conegut generalment com a Gordià III, fou emperador des del maig del 238 per aclamació popular, quan només tenia 13 anys, la gent pretenia així satisfer la seva frustració per no haver gaudit del govern real de dos membres de la seva família: Gordià I i Gordià II.
Nou!!: Harran і Gordià III · Veure més »
Guerres Pàrtiques
Les guerres pàrtiques són una sèrie de campanyes que van dur a terme els imperis de Partia i de Roma entre si pel control d'Orient Pròxim.
Nou!!: Harran і Guerres Pàrtiques · Veure més »
Guerres romano-perses
Les guerres romano-perses van ser una sèrie de conflictes militars que van enfrontar l'Imperi Romà primer amb l'Imperi Part i després amb l'Imperi Sassànida entre els segles i. Les dues potències més importants de l'Antiguitat tardana a la mediterrània i el pròxim orient van combatre gairebé contínuament durant aquest període, encara que hi va haver períodes llargs de coexistència pacífica (sobretot durant el). Els conflictes es van iniciar al i van concloure amb la victoriosa campanya de l'emperador Heracli, el 628 - 630.
Nou!!: Harran і Guerres romano-perses · Veure més »
Harran
Harran, antigament Haran o Carres, és una ciutat del nord de Mesopotàmia, a l'est de l'Eufrates, a la vall del Balikh.
Nou!!: Harran і Harran · Veure més »
Hebreus
Els hebreus (del llatí Hebraei, i aquest al seu torn provinent del Ἑϐραῖοι /, el qual prové de l'hebreu עברי Ivri) són un antic poble semita del Pròxim Orient mencionat en la Bíblia hebrea, que conté nombroses referències i constitueix la principal font documental sobre ells.
Nou!!: Harran і Hebreus · Veure més »
Història de les campanyes militars romanes
Màxima extensió de l'Imperi Romà el 117, després de les campanyes de Trajà. El mapa mostra el nom de les províncies romanes. La història de les campanyes militars romanes va des dels seus conflictes inicials amb els seus veïns tribals i els pobles etruscos d'Itàlia fins al domini de la Mediterrània i més enllà, incloent-hi les províncies de Britània i Àsia Menor en l'apogeu de l'imperi fins a la lluita final de l'Imperi Romà d'Occident per la seva pròpia existència contra els invasors huns, vàndals i germànics, després de la divisió de l'imperi en els imperis d'Orient i d'Occident.
Nou!!: Harran і Història de les campanyes militars romanes · Veure més »
Història de Mesopotàmia
La història de Mesopotàmia comença amb el desenvolupament de les comunitats sedentàries al nord de Mesopotàmia (que correspon al territori que abasta la conca fluvial dels rius Tigris i Eufrates) al començament del neolític, i acaba en l'antiguitat tardana.
Nou!!: Harran і Història de Mesopotàmia · Veure més »
Història dels kurds
La història dels kurds com a grup etnolingüístic comença a les regions muntanyoses del sud del Caucas (Zagros i Taure), zona geogràfica coneguda com a Kurdistan.
Nou!!: Harran і Història dels kurds · Veure més »
Horaci
Quint Horaci Flac (Quintus Horatius Flaccus), conegut simplement com a Horaci (Venosa, a la regió de la Basilicata (antiga Lucània), a l'actual Itàlia, 8 de desembre del 65 aC - Roma, 27 de novembre del 8 aC), fou un poeta líric i satíric llatí.
Nou!!: Harran і Horaci · Veure més »
Hurrites
Els hurrites eren un poble de l'Orient Mitjà on apareixen a finals del tercer mil·lenni aC, procedents segons alguns estudiosos, de les zones dels rius Araxes i Kura a la vora del Caucas.
Nou!!: Harran і Hurrites · Veure més »
Ibn Taymiyya
Ibn Taymiyya (Harran, actual Turquia, 22 de gener de 1263 – Damasc, 26 de setembre de 1328) fou un famós teòleg musulmà que va viure al temps de les invasions mongòliques.
Nou!!: Harran і Ibn Taymiyya · Veure més »
Ibrahim al-Imam
Abu-Ishaq Ibrahim ibn Muhàmmad ibn Alí ibn Abd-Al·lah ibn al-Abbàs ——, més conegut simplement com a Ibrahim ibn Muhàmmad o, sobretot, com a Ibrahim al-Imam ——, fou un membre de la família abbàssida i cap dels abbàssides abans de la conquesta del poder (742-749).
Nou!!: Harran і Ibrahim al-Imam · Veure més »
Imad-ad-Din Zengi I
Abu-l-Mudhàffar Zankí ibn Aq-Súnqur ibn Abd-Al·lah al-Atàbak al-Màlik al-Mansur Imad-ad-Din, més conegut simplement com a Imad-ad-Din Zengi I (c. 1085 - 14 de setembre 1146) va ser atabeg de Mossul, Alep, Hama i Edessa i fundador de la dinastia dels zengites, a la qual va donar el seu nom.
Nou!!: Harran і Imad-ad-Din Zengi I · Veure més »
Immerinu
Estats arameus a Mesopotàmia al segle IX aC Immerinu fou un estat aramaeu a la vora de l'Eufrates, fundat vers el 1000 aC, amb centre a la ciutat d'Immerinu, de situació desconeguda però que consta no gaire allunyada d'Haran, ja que figura en el cens d'aquesta ciutat.
Nou!!: Harran і Immerinu · Veure més »
Imperi Mede
L'imperi Mede o també Mèdia (en grec Μηδία, en persa antic Māda) fou la regió poblada pels medes, avui dia a l'Iran a l'Altiplà Iranià entre la mar Càspia al nord, i els rius de Mesopotàmia a l'oest entre els segles VIII i VI aC.
Nou!!: Harran і Imperi Mede · Veure més »
Imperi Neoassiri
LImperi Neoassiri va existir a Mesopotàmia entre els anys 911 i 612 aC.
Nou!!: Harran і Imperi Neoassiri · Veure més »
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Nou!!: Harran і Imperi Sassànida · Veure més »
Irrite
Irrite o Irridu va ser una ciutat entre Karkemish i Haran, que podria ser la moderna Ordi o Tell Bender.
Nou!!: Harran і Irrite · Veure més »
Iyad ibn Ghanm
Iyad ibn Ghunm ibn Zuhayr al-Fihrī (mort en 641) va ser un general àrab que va exercir un paper destacat en les conquestes musulmanes de l'Alta Mesopotàmia i el nord de Síria i els inicis de la conquesta d'Armènia.
Nou!!: Harran і Iyad ibn Ghanm · Veure més »
Izz-ad-Din Massud I
Izz-ad-Din Massud ibn Mawdud ibn Zankí, més conegut simplement com a Izz-ad-Din Massud (? - Mossul, 30 d'agost de 1193) fou el cinquè atabeg zengita de Mossul.
Nou!!: Harran і Izz-ad-Din Massud I · Veure més »
Jahangir ben Ali
Jahangir ben Ali o Jihangir ben Ali Bey (Djihangir ibn Ali Beg) fou un príncep Aq Qoyunlu del, fill d'Ali Bey ben Osman Bey.
Nou!!: Harran і Jahangir ben Ali · Veure més »
Jamal-ad-Din Ismaïl ibn al-Mubàrak
Jamal-ad-Din Ismaïl ibn al-Mubàrak (1174-1229) fou un príncep munqídhida al servei dels aiúbides d'Egipte.
Nou!!: Harran і Jamal-ad-Din Ismaïl ibn al-Mubàrak · Veure més »
Kashiari
Kashiari o Kashiyari fou el nom assiri d'un massís muntanyós volcànic, al nord-oest del naixement del Khabur i al nord-est del naixement del Balikh, al sud-oest de la moderna Diyarbekir.
Nou!!: Harran і Kashiari · Veure més »
Kerbogha
Abu Said Kiwan al-Dawla Kerbogha (Kurbugha, Kirbugha, Kerbugha, Korbugha, Kurbogha, Kirbogha, Korbogha, Kur-Bugha, Kur-Bogha, Ker-Bogha, Kurbuka, de vegades apareix amb Q com inicial; un cronista francès de les croades l'esmenta com Corbaran) fou un amir seljúcida el nom del qual vol dir "toro amb el cap gros" o "patró", atabeg de Mossul i Haran.
Nou!!: Harran і Kerbogha · Veure més »
Khumàrawayh ibn Àhmad ibn Tulun
Abu-l-Jayx Khumàrawayh ibn Àhmad ibn Tulun, més conegut simplement com a Khumàrawayh ibn Àhmad ibn Tulun (Samarra, 864 - ?, 18 de gener del 896) fou un emir tulúnida d'Egipte i de Síria (884-896).
Nou!!: Harran і Khumàrawayh ibn Àhmad ibn Tulun · Veure més »
Kilij Arslan I
Àsia Menor el 1097 Àsia Menor el 1101 Kilij Arslan I (els croats l'anomenaven Sulayman o Solimà com al seu pare) fou soldà seljúcida de l'Àsia Menor (Anatòlia) o Rum.
Nou!!: Harran і Kilij Arslan I · Veure més »
Kutha
Kutha (també apareix com Cithah, Cutha, Kuthah, Qutha i Quthah; en sumeri Gudua, moderna Tell Ibrahim a la governació de Babil) fou una ciutat estat de Mesopotàmia, a l'est d'Accad que apareix sotmesa a Sargon I, i que es va revoltar contra Naramsin el 2260 aC.
Nou!!: Harran і Kutha · Veure més »
Laqi
Estats arameus a Mesopotàmia al segle IX aC Laqi (Laqu, Lakhi) fou un estat arameu a la vora de l'Eufrates que tenia per capital la ciutat de Laqi segurament a la riba dreta de l'Eufrates.
Nou!!: Harran і Laqi · Veure més »
Legió perduda
La legió perduda de Cras, o simplement la legió perduda, és el nom amb que es coneix a una hipotètica legió romana composta per part dels prop de 10.000 legionaris fets presoners després de la batalla de Carres pels parts l'any 53 aC.
Nou!!: Harran і Legió perduda · Veure més »
Llista dels reis de Babilònia
Aquest article recull, en forma de llistes, tots els reis de Babilònia, ordenats cronològicament per dinasties en la forma en què s'ha trobat en tauletes escrites amb escriptura cuneïforme.
Nou!!: Harran і Llista dels reis de Babilònia · Veure més »
Mandeisme
El mandeisme (tr), també conegut com a sabeisme (tr) és una religió gnòstica, monoteista i ètnica.
Nou!!: Harran і Mandeisme · Veure més »
Marc Licini Cras Dives (triumvir)
Marc Licini Cras Dives (en Marcus Licinius P. f. M. n. Crassus Dives) (~105 aC - 53 aC), més conegut com a Cras el Triumvir, va ser un rellevant aristòcrata, general i polític de l'antiga república romana.
Nou!!: Harran і Marc Licini Cras Dives (triumvir) · Veure més »
Marwan II
Marwan ibn Muhàmmad o Marwan II (vers 692-750), darrer califa omeia marwànida de Damasc, que governà des d'Haran (744-750).
Nou!!: Harran і Marwan II · Veure més »
Mattiwaza
Mattiwaza o Shattiwaza (Mativaja.
Nou!!: Harran і Mattiwaza · Veure més »
Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan
Abu-Saïd Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan ibn al-Hàkam ibn Abi-l-As ibn Umayya al-Umawí al-Quraixí, més conegut simplement com Màslama ibn Abd-al-Màlik (? - 24 de desembre de 738) fou un príncep i general omeia que fou emir (ostikan) d'Armènia, Al-Jazira i l'Azerbaidjan del 709 al 721, del 725 al 729 i del 730 al 732.
Nou!!: Harran і Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan · Veure més »
Múslim ibn Qurayx
Xàraf-ad-Dawla Abu-l-Makàrim Múslim ibn Qurayx al-Uqaylí fou un emir uqàylida de Mossul.
Nou!!: Harran і Múslim ibn Qurayx · Veure més »
Mesopotàmia
Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.
Nou!!: Harran і Mesopotàmia · Veure més »
Mesopotàmia (província romana)
La província romana de Mesopotàmia va ser una província creada pels romans entre els rius Eufrates i Tigris, que va tenir dos extensions molt diferents en els dos períodes en què va existir.
Nou!!: Harran і Mesopotàmia (província romana) · Veure més »
Mirdàsides
La dinastia mirdàsida, dels Banu Mirdàs o dels mirdàsides fou una nissaga àrab kilabita que va governar Alep.
Nou!!: Harran і Mirdàsides · Veure més »
Mursilis II
Mursilis II va ser un rei hitita cap als anys 1320-1295aC.
Nou!!: Harran і Mursilis II · Veure més »
Muzaffar al-Din Gokburi
Muzaffar al-Din Gokburi (o Gökburi) fou emir begtegínida d'Irbil.
Nou!!: Harran і Muzaffar al-Din Gokburi · Veure més »
Nabònides
Sîn, Museu Britànic Nabònides o Nabû-nāʾid va ser l'últim rei de Babilònia i de la Dinastia Caldea o Neobabilònica.
Nou!!: Harran і Nabònides · Veure més »
Nabopolassar
Nabopolassar (en accadi Nabu-apla-us-ur o Nabu-apla-utsur) (658 aC - 605 aC) va ser un rei caldeu de Babilònia, fundador de l'Imperi neobabilònic i artífex de la caiguda de l'Imperi Assiri.
Nou!!: Harran і Nabopolassar · Veure més »
Nasr ibn Sàlih
Xibl-ad-Dawla Nasr ibn Sàlih ibn Mirdàs, més conegut simplement com a Nasr ibn Sàlih o com Xibl-ad-Dawla Nasr, fou emir mirdàsida d'Alep del 1029 al 1038.
Nou!!: Harran і Nasr ibn Sàlih · Veure més »
Ningal
Ningal (𒀭𒊩𒌆𒃲 'Gran Senyora' o 'Gran Reina') va ser una deïtat mesopotàmica d'origen sumeri, filla d'Enki i Ningikuga, i esposa de Nanna, el déu de la Lluna, i mare d'Inanna i Utu.
Nou!!: Harran і Ningal · Veure més »
Nisibis
Nisibis (o, actualment,;, després Nisibis, Nizibis, Nísibe o Nisibe i Nisibin) és una ciutat a la província de Mardin, al sud-est de Turquia, i situada a 128 km al sud-est de Diyarbakır.
Nou!!: Harran і Nisibis · Veure més »
Numairites
Els Banu Numayr o Numayr ibn Àmir ibn Sàssaa (en àrab Numayr b. ʿĀmir b. Ṣaʿṣaʿa) foren una tribu àrab originària de la part occidental de la Yamama.
Nou!!: Harran і Numairites · Veure més »
Numàyrides
Els numàyrides foren una dinastia àrab establerta a Diyar Múdar, a l'Alta Mesopotàmia occidental.
Nou!!: Harran і Numàyrides · Veure més »
Numerià
Marc Aureli Numerià (en llatí) fou el més jove dels dos fills de l'emperador Marc Aureli Car i el seu company en l'expedició contra els perses iniciada el 283.
Nou!!: Harran і Numerià · Veure més »
Nur-ad-Din Mahmud
Abu-l-Qàssim Nur-ad-Din Mahmud ibn Imad-ad-Din Zanguí ibn Aq-Súnqur, més conegut senzillament com a Nur-ad-Din o Nur-ad-Din Mahmud (? - 15 de maig de 1174) fou el més destacat atabeg zengita de Síria, fill del fundador Zengi.
Nou!!: Harran і Nur-ad-Din Mahmud · Veure més »
Odenat
Septimi Odenat (Septimius Odaenathus; Odènathos, /oˈðɛnaθos/; arameu palmirià: 50x50px,; tr) va ser el marit de la famosa reina Zenòbia, i rei de Palmira dels anys 252 al 267.
Nou!!: Harran і Odenat · Veure més »
Omeies
Els Banu Umayya o omeies van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.
Nou!!: Harran і Omeies · Veure més »
Osroene
Osroene (Osrhoene) o Regne d'Edessa fou un regne a la part nord-oest de Mesopotàmia entre l'Eufrates i el Tigris entre els anys 137 aC i 249 dC quan fou conquerida i integrada a l'Imperi Romà com una província d'Osroene.
Nou!!: Harran і Osroene · Veure més »
Profecia dels Set Temps
The Herald of the Morning, juliol 1878 En el capítol 4 del llibre de Daniel (a la Bíblia), es troba la Profecia dels Set Temps, on el rei de Babilònia Nabucodonosor, en somnis, veu un immens arbre que arriba fins al cel.
Nou!!: Harran і Profecia dels Set Temps · Veure més »
Província de Şanlıurfa
Şanlıurfa (siríac: ܐܘܪܗܝ Urhoy, turc: Urfa, àrab: ar-Rûha, kurd: Riha) és una província situada al sud-est d'Anatòlia, Turquia.
Nou!!: Harran і Província de Şanlıurfa · Veure més »
Publi Licini Cras Dives (llegat)
Publi Licini Cras Dives (en llatí Publius Licinius Crassus Dives) va ser el fill petit del triumvir Dives I i de Tertúl·lia.
Nou!!: Harran і Publi Licini Cras Dives (llegat) · Veure més »
Qàlat Najm
Qàlat Najm —— és una fortalesa al nord de Síria, a la vora de l'Eufrates (a la riba dreta del riu), que controlava a l'edat mitjana el camí entre Alep i Haran via Manbidj.
Nou!!: Harran і Qàlat Najm · Veure més »
Qutb-ad-Din Mawdud
Qutb-ad-Din Mawdud ibn Zengi al-Aradj —— (mort el 6 de setembre de 1170) fou atabeg zengita de Mossul.
Nou!!: Harran і Qutb-ad-Din Mawdud · Veure més »
Ras al-Ayn
Ras al-Ayn o Ayn Warda (literalment ‘cap de la font’) és una població siriana de la governació d'al-Hasakah.
Nou!!: Harran і Ras al-Ayn · Veure més »
Regió de Síria
La regió de Síria (tr; en jeroglífic luvi: Sura/i; Συρία), coneguda a la literatura moderna com a «Gran Síria», «Síria-Palestina», o «el Llevant», és una regió a l'est de la mar Mediterrània.
Nou!!: Harran і Regió de Síria · Veure més »
Rei d'Assíria
La següent llista de reis assiris és una compilació dels monarques d'Assíria, que comença aproximadament el 2500 aC i continua fins al segle VIII aC.
Nou!!: Harran і Rei d'Assíria · Veure més »
Religió hurrita
La religió hurrita va ser una religió politeista practicada pels hurrites, que vivien al nord de la Mesopotàmia.
Nou!!: Harran і Religió hurrita · Veure més »
Revolució Abbàssida
La Revolució Abbàssida es refereix a la caiguda del califat omeia (661-750), el segon dels quatre grans califats en la història de l'islam, pel tercer, el Califat Abbàssida (750-1258).
Nou!!: Harran і Revolució Abbàssida · Veure més »
Roger de Salern
Roger de Salern (mort el 28 de juny de 1119) fou un regent del principat d'Antioquia, fill de Ricard de Salern (regent del comtat d'Edessa de 1104 al 1108) i d'Altruda, una germana de Tancred d'Hauteville (regent d'Antioquia). Fou regent del Principat d'Antioquia de 1112 a 1119.
Nou!!: Harran і Roger de Salern · Veure més »
Sabianistes
Els sabianistes eren un grup religiòs de Mesopotàmia centrat a Haran, que adorava a Sin, Mart i Shamal (el senyor dels esperits), donava iguals drets a homes i dones i proclamava una vida ascètica; després de l'arribada de l'islam el 639 o 640, es van refugiar a les maresmes del Tigris i Eufrates i foren coneguts com els mandeans.
Nou!!: Harran і Sabianistes · Veure més »
Sad-ad-Dawla (hamdànida)
Abu-l-Maali Xarif ibn Alí ibn Abi-l-Hayjà Abd-Al·lah ibn Hamdan Sad-ad-Dawla, més conegut simplement com a Sad-ad-Dawla, fou el segon emir hamdànida d'Alep (-967-991).
Nou!!: Harran і Sad-ad-Dawla (hamdànida) · Veure més »
Salmanassar I
Salmanassar I aboca la pols d'una ciutat conquerida en un temple assiri. Salmanassar I o Šulmānu-ašarēd I, ("el deu Shulmanu és preeminent") va ser rei d'Assíria entre els anys 1274 aC/1265 aC i 1245 aC/1235 aC.
Nou!!: Harran і Salmanassar I · Veure més »
Sapor I
Sapor I o Xapur I (215-272) va ser el segon Rei de reis (240-270) de la dinastia sassànida.
Nou!!: Harran і Sapor I · Veure més »
Sayf-ad-Dawla (hamdànida)
Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-l-Hayjà ibn Hamdan ibn al-Hàrith Sayf-ad-Dawla at-Taghlibí, més conegut simplement pel seu làqab com Sayf-ad-Dawla (22 de juny de 916 - 9 de febrer de 967) fou el primer emir hamdànida d'Alep (945-967).
Nou!!: Harran і Sayf-ad-Dawla (hamdànida) · Veure més »
Setge de Pirisabora
El Setge de Pirisabora va formar part de la guerra entre l'Imperi Romà i l'imperi Sassànida.
Nou!!: Harran і Setge de Pirisabora · Veure més »
Shuttarna III
Shuttarna III o Šuttarna va ser probablement rei de Mitanni associat al seu pare Artatama II cap a l'any 1350 aC.
Nou!!: Harran і Shuttarna III · Veure més »
Simplici (filòsof)
Simplici (Simplicius) va ser un filòsof grec nadiu de Cilícia deixeble d'Ammoni a Alexandria.
Nou!!: Harran і Simplici (filòsof) · Veure més »
Sinxarixkun
Sinxarixkun (Sin-xar-ixkun) fou rei de Babilònia (vers 627 i/o 626 aC) i d'Assíria (626 a 612 aC) que seria el rei Saràkos (Saracus) de l'historiador Berós.
Nou!!: Harran і Sinxarixkun · Veure més »
Sukman I
Suqman (I) ibn Àrtuq Muín-ad-Din fou emir ortúkida de Hisn Kayfa i Mardin.
Nou!!: Harran і Sukman I · Veure més »
Surenes
Surenes (Surenas) fou un general part.
Nou!!: Harran і Surenes · Veure més »
Surug
Estats arameus a Mesopotàmia al segle IX aC Surug fou un estat arameu a la vora de l'Eufrates, fundat vers el 1000 aC, amb centre a Surug a mig camí antre Haran i Birecik i entre Haran i Karkemish.
Nou!!: Harran і Surug · Veure més »
Tútuix I
Abu-Saïd Taj-ad-Dawla Tútuix (I) ibn Alp Arslan, més conegut habitualment com a Tútuix I, fou un sultà seljúcida de Síria (a Alep i nord de Síria del 1086 al 1087 i del 1094 al 1095, a Damasc de 1079 a 1095).
Nou!!: Harran і Tútuix I · Veure més »
Teodor Abucara
Teodor Abucara (en llatí Theodorus, en grec, en àrab تواضروس أبو قرة Tawaďros Abū-Qurrah), fou un escriptor eclesiàstic romà d'Orient i bisbe melquita d'Haran.
Nou!!: Harran і Teodor Abucara · Veure més »
Thàbit ibn Qurra
Abu-l-Hàssan Thàbit ibn Qurra ibn Marwan o, més senzillament, Thàbit ibn Qurra (ثابت بن قرة, Ṯābit b. Qurra) (Haran, vers 836 - Bagdad, 18 de febrer de 901) va ser un matemàtic i astrònom que va viure a Bagdad a l'edat d'or de l'Islam.
Nou!!: Harran і Thàbit ibn Qurra · Veure més »
Thimal ibn Sàlih
Muïzz-ad-Dawla Thimal ibn Sàlih fou emir mirdàsida d'Alep del 1042 al 1057.
Nou!!: Harran і Thimal ibn Sàlih · Veure més »
Til-Abni
Estats arameus a Mesopotàmia al segle IX aC Tul Abni fou un estat arameu que s'hauria fundat vers l'any 1000 aC a la zona de l'Eufrates.
Nou!!: Harran і Til-Abni · Veure més »
Tilbeşar
La fortalesa de Tilbeşar, anomenada Turbessel pels croats, Tell Bashir pels àrabs (en àrab تل باشر, Tall Bāxir) és un antic castell i ciutat avui al sud-est de Turquia, i antigament al comtat d'Edessa.
Nou!!: Harran і Tilbeşar · Veure més »
Tukultininurta II
Mapa Tukultininurta II o Tukulti-Ninurta II va ser rei d'Assíria del 890 aC al 884 aC.
Nou!!: Harran і Tukultininurta II · Veure més »
Uqàylides
La dinastia uqàylida o dels uqàylides fou una nissaga àrab que va governar a Síria del nord i l'Iraq del 990 al 1169.
Nou!!: Harran і Uqàylides · Veure més »
Ur
Ur (sumeri cuneiforme: URI₅, URIM₂, URIM₅; accadi: URU), actualment Tell al-Muqayyar (‘el turó enquitranat’), és una de les ciutats més antigues i importants de l'antiga Mesopotàmia, a l'actual Iraq, que aleshores es trobava en una de les branques de l'Eufrates, a prop del golf Pèrsic.
Nou!!: Harran і Ur · Veure més »
Vilayet d'Alep
El vilayet d'Alep (turc otomà) va ser una divisió administrativa de primer nivell de l'Imperi Otomà, centrat en la ciutat d'Alep.
Nou!!: Harran і Vilayet d'Alep · Veure més »
Watthab ibn Sàbiq an-Numayrí
Watthab ibn Sàbiq an-Numayrí (mort el 1019) fou xeic dels numairites que governaven a Haran i una part del Diyar Múdar des de vers l'inici del.
Nou!!: Harran і Watthab ibn Sàbiq an-Numayrí · Veure més »
Yezdegerd II
Yezdegerd II (etimològicament, en persa, Izdegerdes o "fet per Déu") va ser rei de Pèrsia del 438 al 457.
Nou!!: Harran і Yezdegerd II · Veure més »
Zalmaqum
Mapa Zalmaqum fou un extens territori, referenciat al a les tauletes de Mari, poblat per tribus amorrites, i que s'estenia entre el Tigris i la regió d'Haran, quedant el Balikh a l'oest i a l'est diverses ciutats estats o petits regnes; per sud devia arribar fins a les muntanyes que avui són conegudes com a Djabal al-Aziz i de les que no es coneix el seu nom antic.
Nou!!: Harran і Zalmaqum · Veure més »
Zayn al-Din Ali Kučuk ibn Begtegin
Zayn al-Din Ali Kučuk ibn Begtegin, fou un amir (oficial militar) turcman, lloctinent de Imad ad-Din Zengi, i fundador de la dinastia begtegínida.
Nou!!: Harran і Zayn al-Din Ali Kučuk ibn Begtegin · Veure més »
217
Sense descripció.
Nou!!: Harran і 217 · Veure més »
243
Sense descripció.
Nou!!: Harran і 243 · Veure més »
264
Sense descripció.
Nou!!: Harran і 264 · Veure més »
738
Sense descripció.
Nou!!: Harran і 738 · Veure més »
750
Sense descripció.
Nou!!: Harran і 750 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Carres, Carrhae, Haran, Makhirami.
