Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Guerres hussites

Índex Guerres hussites

Les croades contra els hussites, també anomenades guerres hussites o guerres de Bohèmia fou un seguit de campanyes militars entre les forces de l'emperador Segismon i altres monarques fidels a l'Església Catòlica contra els partidaris de Jan Hus a Bohèmia, entre el 1420 i el 1434.

Taula de continguts

  1. 32 les relacions: Alta Silèsia, Arquebisbat d'Olomouc, Arquebisbat de Breslau, Bisbat de Litomyšl, Bisbat de Meissen, Bohèmia, Bolesławiec, Brno, Castell de Karlštejn, Catedral de Praga, Concili de Constança, Guerra de Bàndols, Guerra dels camperols, Guerres de religió a Europa, Guerres durant l'Edat Moderna, Halže, Història d'Alemanya, Història de Txèquia, Hussites, Joan III de Baviera, John Wycliffe, Literatura txeca, Llista de papes de Roma, Most (República Txeca), Nuremberg, Orde del Cister, Reforma bohèmia, Reforma Protestant, Regne de Bohèmia, Txèquia, Unio Trium Nationum, Venceslau IV.

Alta Silèsia

Escut d'armes històric d'Alta Silèsia. Alta Silèsia (en silesià: Gōrny Ślōnsk, en alemany silesià: Oberschläsing, en polonès: Górny Śląsk, en alemany: Oberschlesien, en txec: Horní Slezsko) és una regió històrica situada a Polònia, la República Txeca i per una petita part a Eslovàquia.

Veure Guerres hussites і Alta Silèsia

Arquebisbat d'Olomouc

Larquebisbat d'Olomouc (txec: Arcidiecéze olomoucká; llatí: Archidioecesis Olomucensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a Txèquia.

Veure Guerres hussites і Arquebisbat d'Olomouc

Arquebisbat de Breslau

Larquebisbat de Breslau —Archidiecezja wrocławska; Erzbistum Breslau; Arcidiecéze vratislavská; Archidioecesis Vratislaviensis — és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Polònia.

Veure Guerres hussites і Arquebisbat de Breslau

Bisbat de Litomyšl

El bisbat de Litomyš (txec: Biskupství litomyšlské; llatí: Dioecesis Lutomislensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica.

Veure Guerres hussites і Bisbat de Litomyšl

Bisbat de Meissen

El bisbat de Meissen (alemany Bistum Meißen) fou una jurisdicció eclesiàstica catòlica i també un principat-bisbat del Sacre Imperi Romanogermànic.

Veure Guerres hussites і Bisbat de Meissen

Bohèmia

Bohèmia (Čechy en txec, Böhmen en alemany) és una de les tres regions històriques que componen la República Txeca, que anteriorment era una part de Txecoslovàquia, mentre que les altres dues regions són Moràvia (Morava en txec, Mähren en alemany) i Silèsia (Slezsko en txec, Schlesien en alemany).

Veure Guerres hussites і Bohèmia

Bolesławiec

Bolesławiec és una ciutat polonesa que es troba a la vora del riu Bóbr, al voivodat de Baixa Silèsia.

Veure Guerres hussites і Bolesławiec

Brno

Brno (Brünn en alemany) és la segona ciutat en nombre d'habitants de la República Txeca, amb una població de 388.000 habitants aproximadament.

Veure Guerres hussites і Brno

Castell de Karlštejn

Vista del castell el 1720 Vista del castell Capella el 1878 El Castell de Karlštejn (en alemany Karlstein) està situat a 30 km al sud-oest de Praga, a la República Txeca, al municipi homònim.

Veure Guerres hussites і Castell de Karlštejn

Catedral de Praga

La Catedral de Sant Guiu (Chrám Svatého Víta o Katedrála Svatého Víta en txec) és un temple dedicat al culte catòlic situat a la ciutat de Praga (República Txeca).

Veure Guerres hussites і Catedral de Praga

Concili de Constança

Placa que commemora el Concili de Constança El Concili de Constança va ser un concili ecumènic de l'Església cristiana, convocat el 30 d'octubre de 1413 per l'antipapa Joan XXIII de Pisa, amb l'acord de l'emperador Segimon.

Veure Guerres hussites і Concili de Constança

Guerra de Bàndols

Les guerres de bàndols, també conegudes com a lluites de bàndols, són una sèrie d'enfrontaments que es van donar al territori de l'actual País Basc a la darreria de l'edat mitjana.

Veure Guerres hussites і Guerra de Bàndols

Guerra dels camperols

La Guerra dels camperols (en alemany der Deutsche Bauernkrieg), també anomenada la revolució de l'home comú (en alemany Erhebung des gemeinen Mannes), va ser una revolta popular dels anys 1524 i 1525 al Sacre Imperi Romanogermànic.

Veure Guerres hussites і Guerra dels camperols

Guerres de religió a Europa

La Batalla de la Muntanya Blanca a Bohèmia (1620) - una de les batalles decisives de la Guerra dels Trenta Anys. Les guerres de religió a Europa van ser una sèrie de guerres que van tenir lloc al continent europeu i que començaren amb la Reforma Protestant que va començar en 1517 i duraren fins al 1697.

Veure Guerres hussites і Guerres de religió a Europa

Guerres durant l'Edat Moderna

L'Edat Moderna europea va ser una època de guerra constant.

Veure Guerres hussites і Guerres durant l'Edat Moderna

Halže

Halže (Hals) és un poble a la Regió de Plzeň de la República Txeca.

Veure Guerres hussites і Halže

Història d'Alemanya

(1) Mapa de Ptolemeu en què s'hi pot apreciar la regió de Germània; (2) Corona del Sacre Imperi Romà però vinculada a l'Imperi Carolingi; (3) Butlla papal contra Martí Luter (4) Caricatura del Zollverein prussià amb el qual es mirà d'unificar els territoris de parla alemanya en vista de crear una única nació de parla alemanya; (5) Esvàstica i emblema del feixisme alemany responsable de l'exterminació de jueus i altres minories com ara homosexuals o gitans; (6) Àngela Merkel que aconseguí liderà el seu país durant la Gran Recessió i que portà polítiques contestables contra la resta d'Estats Europeus al cavall de la Unió Europea La història d'Alemanya és la història d'un món germànic que té una certa coherència cultural, lingüística i de vegades política, tot i que variable segons les èpoques.

Veure Guerres hussites і Història d'Alemanya

Història de Txèquia

(1) Extensió suposada de la Gran Moràvia; (2) Retrat de Gengis Khan, responsable d'haver mirat d'envair Txèquia; (3) Estàtua homenatge a Jan Hus; (4) Escut d'armes de la dinastia Premíslida; (5) Manifestació a Praga per la unió de Txèquia i Eslovàquia; (6) Bandera d'Eslovàquia després de l'autodeterminació; (7) Manifestació a Lituània contra la invasió soviètica de Txecoslovàquia; (8) Bandera de Txèquia després de l'autodeterminació eslovaca.

Veure Guerres hussites і Història de Txèquia

Hussites

Els hussites són els membres dels moviments reformistes, en l'àmbit religiós i social, sorgits a Bohèmia al, arran de la predicació i activitat de Jan Hus, de qui prenen el nom.

Veure Guerres hussites і Hussites

Joan III de Baviera

Joan III de Baviera també anomenat Joan sense Mercè (nascut el 1374 a Le Quesnoy (Hainaut) i - mort enverinat el 6 de gener de 1425 a La Haia (Holanda) fou príncep-bisbe del Principat de Lieja i duc de Baviera-Straubing a Holanda-Zelanda i a Hainaut. Era el fill d'Albert I de Baviera i de Margarida de Brieg.

Veure Guerres hussites і Joan III de Baviera

John Wycliffe

John Wycliffe, també escrit Wyclif, Wickliffe, i altres variants (Hipswell, Yorkshire, prop 1320 - Lutterworth, Leicestershire, 31 desembre 1384) va ser un filòsof, teòleg i traductor bíblic anglès, reformador, sacerdot catòlic i professor de seminari a la Universitat d'Oxford.

Veure Guerres hussites і John Wycliffe

Literatura txeca

Literatura txeca és la literatura feta a Txèquia en txec, una llengua indoeuropea del grup eslau, principalment als territoris històrics de Bohèmia, Moràvia i la part de parla txeca de Silèsia, (actualment part de la República Txeca, antigament Txecoslovàquia).

Veure Guerres hussites і Literatura txeca

Llista de papes de Roma

Llista de Papes enterrats a la Basílica de Sant Pere del Vaticà La llista de papes de Roma és un índex temporal dels diferents caps de l'església catòlica.

Veure Guerres hussites і Llista de papes de Roma

Most (República Txeca)

Torre del castell de Hněvín, Most Most (alemany: Brüx, romaní Mosti o Pont) és una capital de província (Okres Most) amb 67.815 habitants ubicada a la riba del riu Bílina (Biela) a Ústecký kraj a la República Txeca.

Veure Guerres hussites і Most (República Txeca)

Nuremberg

Vista de l'ajuntament de Nuremberg Climograma de Nuremberg Nuremberg (en alemany: Nürnberg; en franc: Nämberch) és una ciutat al districte de la Francònia Mitjana, al land de Baviera.

Veure Guerres hussites і Nuremberg

Orde del Cister

Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.

Veure Guerres hussites і Orde del Cister

Reforma bohèmia

La Reforma bohèmia (també coneguda com la Reforma txeca o Reforma hussita), anterior a la Reforma Protestant del, va ser un moviment cristià de finals de l'edat mitjana i inicis de la moderna al regne i a la Corona de Bohèmia (actualment la República Txeca), clamant per una reforma de l'Església Catòlica.

Veure Guerres hussites і Reforma bohèmia

Reforma Protestant

luterana a Carolina del Sud mostra escenes claus de la Reforma Protestant. La Reforma protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb Les 95 tesis de Martí Luter, el 1517, tot i que existeixen una sèrie de precursors com Johannes Hus anteriors a aquest esdeveniment.

Veure Guerres hussites і Reforma Protestant

Regne de Bohèmia

El Regne de Bohèmia, de vegades també anomenat Regne Txec (České království en txec; Königreich Böhmen en alemany; Regnum Bohemiae) fou un estat a la regió de Bohèmia a Europa Occidental, el seu territori està inclòs en l'actual República Txeca.

Veure Guerres hussites і Regne de Bohèmia

Txèquia

Txèquia (en txec Česko), oficialment la República Txeca (en txec, Česká republika), és un país de l'Europa central sense sortida al mar.

Veure Guerres hussites і Txèquia

Unio Trium Nationum

Unio Trium Nationum (en llatí vol dir "Unió de les Tres Nacions") va ser un pacte d'ajuda mútua codificat el 1438 per tres estats del voivodat de Transsilvània: la noblesa (en gran part hongaresa), la classe patricia saxona (alemanya) i la lliure i militar dels Sículs.

Veure Guerres hussites і Unio Trium Nationum

Venceslau IV

Venceslau de Luxemburg (Nuremberg, 26 de febrer de 1361 – Praga, 16 d'agost de 1419), va ser escollit el 1376 rei de Germània (Rei dels Romans, com a Venceslau I) i heretà el 1378 el títol de Rei de Bohèmia (com a Venceslau IV).

Veure Guerres hussites і Venceslau IV