Taula de continguts
23 les relacions: Alba Fucens, Amiternum, Apià, Aulus Terenci Varró Murena, Brutis, Gildó, Guerra de Sertori, Guerres Servils, Imperator, Jo, Claudi (novel·la), Julia de modo credendi possidendique intra Italiam, Luci Marci Filip (cònsol 56 aC), Mas Vilarenc, Pretorià, Primera Guerra Civil Romana, Quarta Guerra Civil Romana, Satíricon, Segona Guerra Civil romana, Segona Guerra Servil, Sexualitat a l'antiga Roma, Tercera Guerra Civil Romana, Tit Sexti (desambiguació), Titus Livi.
Alba Fucens
Amfiteatre d'Alba Fucens Alba Fucens o també Alba Fucensis (en grec antic Ἄλβα φούκεντις) va ser una ciutat i fortalesa d'Itàlia central, situada a la Via Valèria dalt d'un turó elevat, a 5 km del Lacus Fucinus i al peu del Mont Velino.
Veure Guerres civils romanes і Alba Fucens
Amiternum
Amiternum o Amitermum (en grec antic Ἀμίτερνον) va ser una ciutat de la Sabínia, a la vora del riu Aternus, propera al naixement del riu, al nord-oest de Prifernum.
Veure Guerres civils romanes і Amiternum
Apià
Apià, en grec antic Αππιανός Αλεξανδρεύς, en llatí Appianus Alexandrinus (vers 95- vers 165) fou un historiador grecoromà, nascut a Alexandria que va viure a Roma al temps de Trajà, Adrià, i Antoní Pius.
Veure Guerres civils romanes і Apià
Aulus Terenci Varró Murena
Aulus Terenci Varró Murena (Aulus Terentius Varro Murena) va ser un militar i polític romà del.
Veure Guerres civils romanes і Aulus Terenci Varró Murena
Brutis
Els brutis (en Bruttii) foren un antic poble itàlic que habitava entre el país dels lucans i els estrets de Sicília, és a dir, l'actual Calàbria.
Veure Guerres civils romanes і Brutis
Gildó
Gildó (en llatí Gildo, de vegades Gildon) va ser un cap amazic del darrer període de l'Imperi Romà d'Occident.
Veure Guerres civils romanes і Gildó
Guerra de Sertori
La Guerra de Sertori fou un conflicte entre una coalició de Romans i Ibers contra els representants del règim del dictador romà Luci Corneli Sul·la.
Veure Guerres civils romanes і Guerra de Sertori
Guerres Servils
Les Guerres Servils foren una sèrie de tres revoltes d'esclaus ("servils" és un terme derivat de "servus", "esclau" en llatí) a les etapes finals de la República de Roma.
Veure Guerres civils romanes і Guerres Servils
Imperator
Imperator, en llatí, era el grau militar equivalent a general.
Veure Guerres civils romanes і Imperator
Jo, Claudi (novel·la)
Jo, Claudi (en anglès I Claudius) és una novel·la del 1934 de l'escriptor britànic Robert Graves i una de les grans supervendes literàries del.
Veure Guerres civils romanes і Jo, Claudi (novel·la)
Julia de modo credendi possidendique intra Italiam
Julia de modo credendi possidendique intra Italiam va ser una llei romana que tractava de fer pujar el valor de les finques rústiques a Itàlia, preu que baixava en temps de guerra (en aquest cas per les guerres civils), i per això prohibia donar en usura més d'una part del diners i la resta s'havien d'utilitzar en la compra de possessions i terres dins d'Itàlia.
Veure Guerres civils romanes і Julia de modo credendi possidendique intra Italiam
Luci Marci Filip (cònsol 56 aC)
Luci Marci Filip (en Lucius Marcius L. F. Q. N. Philippus) va ser un magistrat romà.
Veure Guerres civils romanes і Luci Marci Filip (cònsol 56 aC)
Mas Vilarenc
El Mas Vilarenc és una obra del municipi de Calafell (Baix Penedès) protegida com a bé cultural d'interès local.
Veure Guerres civils romanes і Mas Vilarenc
Pretorià
Pretorià (en llatí Praetorianus) va ser un rang romà donat inicialment als que havien exèrcit el càrrec de pretor que després va passar a ser només un títol.
Veure Guerres civils romanes і Pretorià
Primera Guerra Civil Romana
La Primera Guerra Civil Romana va ser el primer dels grans conflictes militars polítics de la República Romana esdevinguts durant el segle I aC que comportarien la desestabilització, propiciant el seu final i la instauració de l'Imperi Romà, amb August com a primer emperador.
Veure Guerres civils romanes і Primera Guerra Civil Romana
Quarta Guerra Civil Romana
La Quarta Guerra Civil Romana, també coneguda com la Guerra entre Antoni i Octavi (32 aC-30 aC) fou la darrera guerra civil de la República Romana i va enfrontar Cleòpatra i Marc Antoni contra Octavi August.
Veure Guerres civils romanes і Quarta Guerra Civil Romana
Satíricon
El Satíricon o Satiricó (Satyricon o Satyrica) és una obra clàssica de ficció, amb una barreja de prosa i poesia, escrita en llatí a finals del dC.
Veure Guerres civils romanes і Satíricon
Segona Guerra Civil romana
La Segona Guerra Civil romana va ser un conflicte militar lliurat entre el 49 aC i el 45 aC, protagonitzat per l'enfrontament de Juli Cèsar amb la facció tradicionalista i conservadora del senat liderada militarment per Gneu Pompeu Magne.
Veure Guerres civils romanes і Segona Guerra Civil romana
Segona Guerra Servil
La segona guerra servil va ser un aixecament d'esclaus sicilians contra Roma que va finalitzar amb la victòria dels republicans.
Veure Guerres civils romanes і Segona Guerra Servil
Sexualitat a l'antiga Roma
Les actituds i comportaments sexuals a l'antiga Roma estan indicats per l'art, la literatura i les inscripcions, i en menor mesura per les restes arqueològiques com ara artefactes eròtics i arquitectura.
Veure Guerres civils romanes і Sexualitat a l'antiga Roma
Tercera Guerra Civil Romana
La Tercera Guerra Civil Romana fou la guerra Civil romana desencadenada arran de l'assassinat de Juli Cèsar (44 aC).
Veure Guerres civils romanes і Tercera Guerra Civil Romana
Tit Sexti (desambiguació)
Tit Sexti (Titus Sextius) fou un polític i militar romà de la Guerra de les Gàl·lies i les guerres civils subsegüents.
Veure Guerres civils romanes і Tit Sexti (desambiguació)
Titus Livi
Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.
Veure Guerres civils romanes і Titus Livi