Taula de continguts
88 les relacions: Acadèmia de Llengua Catalana, Acció Catalana, Acció Catalana Republicana, Albert Manent i Segimon, Art Jove, Arxiu Municipal de Barcelona, Bofill, Can Belet, Can Soliguer, Caputxins de Sarrià, Carles Fages de Climent, Carles Jordà i Fages, Català contemporani, Catalunya: Revista Literària Quinzenal (revista), Celdoni Fonoll i Casanoves, Cementiri de Montjuïc, Ciutat : ideari d'art i cultura, Comissió d'Educació General, Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, Comitè Pro Catalunya, Congregació mariana, D'Ací i d'Allà, Dictadura de Primo de Rivera a Catalunya, Dona d'aigua, Edicions La Mirada, Editorial Selecta, Elies Rogent i Massó, Emili Vallès i Vidal, Enric Bou i Maqueda, Esperança Bru Oller, Eugeni d'Ors i Rovira, Flor Natural, Font de l'Oreneta, Francesc Bofill i Surís, Galeusca, Història de Barcelona, Homenots, Impremta Sallent, Iu Pascual i Rodés, Jaume Bofill, Jaume Bofill i Bofill, Jaume Bofill i Ferro, Joan Bofill i Soliguer, Joan Oliver i Sallarès, Joan Queralt i de Quadras, Joaquim Torres i García, Jocs Florals, Joia (revista), Jordi Casassas i Ymbert, Josep Barbey i Prats, ... Ampliar l'índex (38 més) »
Acadèmia de Llengua Catalana
L'Acadèmia de Llengua Catalana, també coneguda per l'Acadèmia Catalanista, Acadèmia Regionalista o Acadèmia Catalana, fou una acadèmia fundada el 16 de gener de 1891 pel jesuïta Lluís Ignasi Fiter.
Veure Guerau de Liost і Acadèmia de Llengua Catalana
Acció Catalana
Acció Catalana fou un partit polític catalanista creat arran d'una escissió de les joventuts de la Lliga Regionalista.
Veure Guerau de Liost і Acció Catalana
Acció Catalana Republicana
Acció Catalana Republicana (ACR) fou un partit polític català d'ideologia catalanista, republicana i liberal que visqué durant els anys trenta.
Veure Guerau de Liost і Acció Catalana Republicana
Albert Manent i Segimon
Placa amb la signatura d'Albert Manent al ''monument al llibre'' (Barcelona) Albert Manent i Segimon (Premià de Dalt, el Maresme, 23 de setembre de 1930 – Barcelona, 14 d'abril de 2014) fou un escriptor català, fill de l'escriptor Marià Manent i de Josefina Segimon i Cisa.
Veure Guerau de Liost і Albert Manent i Segimon
Art Jove
Art Jove va ser una revista cultural, artística i literària dirigida per Sebastià Xanxo.
Veure Guerau de Liost і Art Jove
Arxiu Municipal de Barcelona
L'Arxiu Municipal de Barcelona s'ocupa de la gestió i l'organització del patrimoni documental cerats per l'Ajuntament de Barcelona i els seus organismes autònoms, a més d'aquells fons i col·leccions que els ciutadans dipositen per a la seva conservació.
Veure Guerau de Liost і Arxiu Municipal de Barcelona
Bofill
* Toponímia.
Veure Guerau de Liost і Bofill
Can Belet
Can Belet, o Cal Balet, és un mas del Montseny situat al terme municipal de Viladrau, al paratge de les Paitides.
Veure Guerau de Liost і Can Belet
Can Soliguer
Can Soliguer és una obra noucentista de Viladrau (Osona) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Guerau de Liost і Can Soliguer
Caputxins de Sarrià
Els Caputxins de Sarrià són una comunitat de l'Orde dels Germans Menors Caputxins que es va instal·lar a Barcelona el 1578 per una petició del Consell de Cent, en contra de la voluntat del rei Felip II.
Veure Guerau de Liost і Caputxins de Sarrià
Carles Fages de Climent
Carles Fages de Climent (Figueres, Alt Empordà, 16 de maig de 1902 - 1 d'octubre de 1968) fou un narrador, dramaturg, poeta, crític d'art i literari, i periodista empordanès.
Veure Guerau de Liost і Carles Fages de Climent
Carles Jordà i Fages
Carles Jordà i Fages (Figueres, 1883 - Pont de Molins, 1935) fou un enginyer industrial, polític, i promotor de sindicats i cooperatives d'oli i vi.
Veure Guerau de Liost і Carles Jordà i Fages
Català contemporani
El català contemporani és el català dels segles XIX, XX i XXI, dit tradicionalment de la "Renaixença", del segle XX o del segle XXI.
Veure Guerau de Liost і Català contemporani
Catalunya: Revista Literària Quinzenal (revista)
Catalunya: Revista Literària Quinzenal fou una revista publicada a Barcelona entre 1903 i el 1905.
Veure Guerau de Liost і Catalunya: Revista Literària Quinzenal (revista)
Celdoni Fonoll i Casanoves
Lloll Bertran i Celdoni Fonoll fent de Mata-rucs d'Honor al Carnaval de Solsona Celdoni Fonoll i Casanoves (Calaf, 1944) és un cantant, recitador, rapsode, poeta i músic català.
Veure Guerau de Liost і Celdoni Fonoll i Casanoves
Cementiri de Montjuïc
El cementiri de Montjuïc, conegut popularment com a cementiri del Sud-oest, i antigament com cementiri Nou, és la necròpolis a la muntanya de Montjuïc, a Barcelona.
Veure Guerau de Liost і Cementiri de Montjuïc
Ciutat : ideari d'art i cultura
Ciutat: ideari d'art i cultura (segons la grafia de la seva capçalera: CIVTAT Ideari d'Art i Cultura) fou una revista editada a Manresa, des de febrer de 1926 fins a maig de 1928, per l'impressor Ramon Torra i Pujol,Planes - 1995, pàg.
Veure Guerau de Liost і Ciutat : ideari d'art i cultura
Comissió d'Educació General
La Comissió d'Educació General fou una institució educativa de la Mancomunitat de Catalunya,.
Veure Guerau de Liost і Comissió d'Educació General
Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona
La Comissió de Cultura va ser un òrgan creat per l'Ajuntament de Barcelona el 1915, arran d’unes noves eleccions municipals.
Veure Guerau de Liost і Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona
Comitè Pro Catalunya
Comitè Pro Catalunya fou un Comitè convocat en l'aplec de la Conreria el 8 de juliol de 1918 per a donar suport les accions del Comitè Nacional Català de París de cara a obtenir representació catalana a la Societat de Nacions.
Veure Guerau de Liost і Comitè Pro Catalunya
Congregació mariana
Congregació mariana (llatí: congregatio mariana) és una associació de fidels, clergues i laics, que té per finalitat de promoure la fe cristiana mitjançant l'espiritualitat litúrgica, la pietat mariana, el sentit d'Església, els exercicis de sant Ignasi i les activitats apostòliques.
Veure Guerau de Liost і Congregació mariana
D'Ací i d'Allà
D'Ací i d'Allà fou el primer magazín català d'estil europeu que engloba diferents temes d'actualitat, com moda, literatura, viatges, curiositats, cinema, història i art.
Veure Guerau de Liost і D'Ací i d'Allà
Dictadura de Primo de Rivera a Catalunya
Exposició Internacional de Barcelona (1929) La Dictadura de Primo de Rivera a Catalunya és el relat de la política aplicada a Catalunya per la Dictadura de Primo de Rivera, el règim polític autoritari que s'instaurà a Espanya entre 1923 i 1930 sota la direcció del general Miguel Primo de Rivera y Orbaneja, així com dels suports i de l'oposició que va trobar a Catalunya.
Veure Guerau de Liost і Dictadura de Primo de Rivera a Catalunya
Dona d'aigua
Una dona d'aigua (també dita dona de fum i d'aigua, encantada, aloja, goja o paitida) és un ésser de la mitologia catalana, figura femenina que habita en indrets com estanys, torrents, salts d'aigua, fonts boscanes, gorgs, deus i grutes humitoses amb degotalls de pedra, on hi ha corrents d'aigües i llacs subterranis.
Veure Guerau de Liost і Dona d'aigua
Edicions La Mirada
Edicions La Mirada fou una editorial sabadellenca fundada el setembre de l'any 1924 per Francesc Trabal, Joan Oliver i Armand Obiols, tots ells pertanyents a l'anomenada Colla de Sabadell o Grup de la Mirada, i els poetes Josep Carner, Jaume Bofill i Mates i Carles Riba.
Veure Guerau de Liost і Edicions La Mirada
Editorial Selecta
Editorial Selecta fou una empresa editorial creada a Barcelona el 1946 per Josep Maria Cruzet i Sanfeliu.
Veure Guerau de Liost і Editorial Selecta
Elies Rogent i Massó
Elies Rogent i Massó (Barcelona, 1893 — Collbató (Baix Llobregat), 1924) fou un advocat, traductor i bibliògraf català.
Veure Guerau de Liost і Elies Rogent i Massó
Emili Vallès i Vidal
''Diccionari Pal·las,'' de 1300 pàgines, publicat a Barcelona l'any 1927. va ser un gramàtic català, professor de l'Escola d'Arts i Oficis del Districte Cinquè (posteriorment Escola Complementària d'Oficis Narcís Monturiol) i secretari-redactor de la Secció de Ciències de l'Institut d'Estudis Catalans.
Veure Guerau de Liost і Emili Vallès i Vidal
Enric Bou i Maqueda
Enric Bou i Maqueda (Barcelona, 3 de març de 1954) és un crític literari i historiador de la literatura catalana.
Veure Guerau de Liost і Enric Bou i Maqueda
Esperança Bru Oller
Esperança Bru Oller (Girona, 24 d'octubre de 1888 - Girona, 27 d'octubre de 1972) va ser una activista cultural que va promoure l'accés de les dones a l'educació, a través de múltiples iniciatives.
Veure Guerau de Liost і Esperança Bru Oller
Eugeni d'Ors i Rovira
Eugeni d'Ors i Rovira (Barcelona, 28 de setembre de 1881 - Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 25 de setembre de 1954) fou un escriptor i filòsof català casat amb l'escultora Maria Pérez i Peix.
Veure Guerau de Liost і Eugeni d'Ors i Rovira
Flor Natural
La Flor Natural era un dels tres premis ordinaris dels Jocs Florals de Barcelona junt amb l'Englantina d'or i la Viola d'or i d'argent.
Veure Guerau de Liost і Flor Natural
Font de l'Oreneta
La Font de l'Oreneta és una font prop del Mas Rosquelles, al terme municipal de Viladrau.
Veure Guerau de Liost і Font de l'Oreneta
Francesc Bofill i Surís
Francesc Bofill i Surís (Barcelona, 3 de juliol de 1947 - Barcelona, 28 de gener de 2014) fou un pensador i artista català.
Veure Guerau de Liost і Francesc Bofill i Surís
Galeusca
Galeusca (Contracció dels noms de Galícia, Euskadi i Catalunya) és el nom amb què han estat designats diversos pactes entre partits i polítics nacionalistes de Catalunya, Euskadi i Galícia del 1923 fins ara.
Veure Guerau de Liost і Galeusca
Història de Barcelona
Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.
Veure Guerau de Liost і Història de Barcelona
Homenots
«Homenots» és una sèrie de seixanta semblances fetes per Josep Pla sobre personatges del seu temps.
Veure Guerau de Liost і Homenots
Impremta Sallent
La Impremta Sallent, coneguda també com a Impremta Joan Sallent i a partir de 1936 com a Impremta Joan Sallent Successors, fou una impremta de la ciutat de Sabadell fundada per Joan Sallent i Prat, que imprimí i edità obres artístiques i literàries, esdevenint una de les impremtes catalanes de referència de la primera meitat del segle XX.
Veure Guerau de Liost і Impremta Sallent
Iu Pascual i Rodés
va ser un pintor paisatgista català.
Veure Guerau de Liost і Iu Pascual i Rodés
Jaume Bofill
* Biografies.
Veure Guerau de Liost і Jaume Bofill
Jaume Bofill i Bofill
Jaume Bofill i Bofill (Barcelona, 1910-1965) fou un filòsof tomista i catedràtic de metafísica.
Veure Guerau de Liost і Jaume Bofill i Bofill
Jaume Bofill i Ferro
Torra i Oliveres (CIVTAT).
Veure Guerau de Liost і Jaume Bofill i Ferro
Joan Bofill i Soliguer
Joan Bofill i Soliguer (Barcelona, 1947 - Vic, 23 de juny de 2015) va ser un musicòleg català.
Veure Guerau de Liost і Joan Bofill i Soliguer
Joan Oliver i Sallarès
Joan Oliver i Sallarès (Sabadell, 29 de novembre de 1899 - Barcelona, 18 de juny de 1986), que emprà com a poeta el nom de ploma Pere Quart, fou un poeta, dramaturg, narrador, traductor, director literari i periodista català, considerat un dels poetes i dramaturgs més destacats de la literatura catalana del.
Veure Guerau de Liost і Joan Oliver i Sallarès
Joan Queralt i de Quadras
, conegut simplement com a Joan Queralt, és un pintor català.
Veure Guerau de Liost і Joan Queralt i de Quadras
Joaquim Torres i García
Joaquim Torres i García (Montevideo, 1874 – 1949) –conegut com a Joaquim Torras, Quim Torras, Joaquín Torres García en castellà o Joaquim Torres-García– va ser un pintor i escultor muralista, novel·lista, escriptor, professor i teòric uruguaianocatalà que va passar la major part de la seva vida adulta a Espanya i França.
Veure Guerau de Liost і Joaquim Torres i García
Jocs Florals
Els Jocs Florals, Jochs Florals, també anomenats Jocs de la Gaia Ciència, és un certamen literari instituït per primer cop al a la cort provençal de Tolosa de Llenguadoc, per a premiar el gènere poètic, en llengua provençal.
Veure Guerau de Liost і Jocs Florals
Joia (revista)
Joia o Joia: poesia, escultura, música,... fou una revista mensual fundada a Badalona el 1928 dirigida pel poeta Ramon de Curell que va desaparèixer l'octubre del mateix any.
Veure Guerau de Liost і Joia (revista)
Jordi Casassas i Ymbert
Jordi Casassas i Ymbert (Barcelona, 1948) és un historiador i catedràtic català.
Veure Guerau de Liost і Jordi Casassas i Ymbert
Josep Barbey i Prats
Josep Barbey i Prats (Barcelona 1894 - Barcelona 1945) va ser un advocat, economista i polític català.
Veure Guerau de Liost і Josep Barbey i Prats
Josep Carner i Puig-Oriol
Josep Carner i Puig-Oriol (Barcelona, el 9 de febrer de 1884 - Brussel·les (Bèlgica), el 4 de juny de 1970), fou un poeta, periodista, autor de teatre i traductor català.
Veure Guerau de Liost і Josep Carner i Puig-Oriol
Josep Maria Boronat Recasens
Josep Maria Boronat Recasens (Tarragona, 4 de febrer de 1904 - Barcelona, 30 d'abril de 1969) fou un polític catalanista, escriptor, poeta, advocat i magistrat català.
Veure Guerau de Liost і Josep Maria Boronat Recasens
Josep Puig i Cadafalch
fou un arquitecte modernista, historiador de l'art, arqueòleg i polític català.
Veure Guerau de Liost і Josep Puig i Cadafalch
Josep Solsona i Duran
Josep Solsona i Duran (Cervera 1932 - Cervera, 1975), fou un poeta català.
Veure Guerau de Liost і Josep Solsona i Duran
L'home que es va perdre
L'home que es va perdre és una novel·la de Francesc Trabal i Benessat publicada l'any 1929.
Veure Guerau de Liost і L'home que es va perdre
La Colla de Sabadell
La Colla de Sabadell (anomenada també Grup de La Mirada o "Coro" de Santa Rita) fou un grup heterogeni d'intel·lectuals que durant els anys 1920 van revolucionar el panorama cultural sabadellenc i, de retruc, el català.
Veure Guerau de Liost і La Colla de Sabadell
La Creu del Montseny
La Creu del Montseny amb el subtítol de "setmanari católic-regionalista" i el lema In cruce salus.
Veure Guerau de Liost і La Creu del Montseny
La Paraula Cristiana (revista)
La Paraula Cristiana fou una revista mensual publicada a Barcelona des del gener del 1925 fins al juny del 1936.
Veure Guerau de Liost і La Paraula Cristiana (revista)
La sardana
La sardana és una pintura a l'oli sobre tela de Francesc Xavier Nogués i Casas dipositada a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú, el Garraf), la qual fou pintada l'any 1939.
Veure Guerau de Liost і La sardana
La Veu de Catalunya
La Veu de Catalunya va ser un diari en català fundat per Enric Prat de la Riba que es publicà a Barcelona des del primer de gener de 1899 fins al 8 de gener de 1937, amb dues edicions diàries.
Veure Guerau de Liost і La Veu de Catalunya
Les Arts i els Artistes
Les Arts i els Artistes fou una associació artística constituïda a Barcelona l'any 1910 que desaparegué el 1936.
Veure Guerau de Liost і Les Arts i els Artistes
Les millors obres de la literatura catalana
Les millors obres de la literatura catalana és una col·lecció de literatura catalana, iniciativa conjunta d'Edicions 62 i de La Caixa i dirigida per Joaquim Molas.
Veure Guerau de Liost і Les millors obres de la literatura catalana
Literatura catalana
La literatura catalana és literatura escrita en català sense atendre al lloc o l'origen de l'autor.
Veure Guerau de Liost і Literatura catalana
Literatura del segle XX
La literatura del segle XX comprèn les obres, moviments literaris i autors del.
Veure Guerau de Liost і Literatura del segle XX
Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat
La Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat és una agrupació confessional catòlica fundada el 1899 a Barcelona pel bisbe Josep Torras i Bages, que pretenia esdevenir la secció de propaganda religiosa de la Unió Catalanista, tot aplegant gent provinent de l'Acadèmia de la Llengua Catalana, de la congregació mariana dels jesuïtes i del Cercle Artístic de Sant Lluc.
Veure Guerau de Liost і Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat
Llista d'escriptors en llengua catalana
Tot seguit hi ha una llista d'autors destacats en llengua catalana, en ordre cronològic, per any de naixement.
Veure Guerau de Liost і Llista d'escriptors en llengua catalana
Llista d'olotins il·lustres
El que segueix és una llista dels olotins il·lustres que hi ha hagut a Olot des de la seva fundació.
Veure Guerau de Liost і Llista d'olotins il·lustres
Llista de membres de l'Institut d'Estudis Catalans
Llista de tots els membres de l'Institut d'Estudis Catalans des de la seva formació l'any 1907.
Veure Guerau de Liost і Llista de membres de l'Institut d'Estudis Catalans
Lluís Nicolau i d'Olwer
Lluís Nicolau i d'Olwer (Barcelona, 20 de gener de 1888 - Mèxic, 24 de desembre de 1961) fou un polític i escriptor català.
Veure Guerau de Liost і Lluís Nicolau i d'Olwer
Lo Pensament Català
Lo Pensament Català fou una revista de caràcter literari, científic i eclesiàstic dirigida per Jacint Verdaguer i publicada a Barcelona des del 5 de maig de 1900 fins al 27 d'abril de 1902.
Veure Guerau de Liost і Lo Pensament Català
Massís del Montseny
El Montseny és un massís muntanyós que forma part de la Serralada Prelitoral.
Veure Guerau de Liost і Massís del Montseny
Memòries (llibre de Josep Maria de Sagarra)
En les Memòries (1954), Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau evoca els orígens de les seves famílies paterna i materna (primera part), i després (en quatre parts més) relata la seva vida d'infantesa i joventut, fins als vint-i-cinc anys.
Veure Guerau de Liost і Memòries (llibre de Josep Maria de Sagarra)
Mitjorn
Mitjorn fou una revista mensual literària noucentista publicada a Mallorca en català des del gener de 1906 al juny de 1907.
Veure Guerau de Liost і Mitjorn
Nabí (poema)
Nabí és una de les obres cabdals del poeta català Josep Carner (1884-1970) aparegut el 1941 en la primera postguerra i a l'exili, tot i que la gestació de l'obra ja es va donar a Hendaia durant els anys 30 quan hi va ser cònsol.
Veure Guerau de Liost і Nabí (poema)
Nostra Parla
Nostra Parla fou una entitat fundada vers el 1916 per catalans, balears, rossellonesos i valencians, sobretot per impulsar la unitat de la llengua catalana.
Veure Guerau de Liost і Nostra Parla
Olot
Olot (pronunciat) és un municipi i ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Garrotxa i cap del partit judicial d'Olot.
Veure Guerau de Liost і Olot
Parc de Torrents i Lladó
El Parc de Torrents i Lladó és una zona verda del barri de Bufalà de Badalona, dedicada al pintor Joaquim Torrents i Lladó.
Veure Guerau de Liost і Parc de Torrents i Lladó
Portada/efemèride abril 2
02.
Veure Guerau de Liost і Portada/efemèride abril 2
Rafael Masó i Valentí
va ser un dels arquitectes catalans més destacats de principis del, un precursor del moviment del Noucentisme.
Veure Guerau de Liost і Rafael Masó i Valentí
Rusquelles
Rusquelles és un mas a uns pocs centenars de metres al sud del nucli de Viladrau (Osona) catalogat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Guerau de Liost і Rusquelles
Sala Mozart (Barcelona)
La Sala Mozart fou una sala de concerts i cinema de Barcelona, situada al carrer de Bertrellans, 2, i de la Canuda, núm.
Veure Guerau de Liost і Sala Mozart (Barcelona)
Sant Marçal de Montseny
Sant Marçal de Montseny és una ermita romànica situada al municipi de Montseny, al Vallès Oriental, gairebé al límit amb el d'Arbúcies, a la Selva.
Veure Guerau de Liost і Sant Marçal de Montseny
Vers de Nadal
Nena recitant el vers de Nadal El Vers de Nadal és una de les moltes tradicions nadalenques que hi ha a Catalunya per part dels més petits de la família.
Veure Guerau de Liost і Vers de Nadal
Viola d'or i d'argent
Viola d'or i argent de l'any 1869. Fons del Museu d'Història de Barcelona. La Viola d'or i d'argent era un dels tres premis ordinaris dels Jocs Florals de Barcelona junt amb l'Englantina d'or i la Flor Natural.
Veure Guerau de Liost і Viola d'or i d'argent
1878
;Països Catalans.
Veure Guerau de Liost і 1878
1933
El 1933 (MCMXXXIII) va ser un any comú començat en diumenge.
Veure Guerau de Liost і 1933
2 d'abril
El 2 d'abril és el noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Guerau de Liost і 2 d'abril
30 d'agost
El 30 d'agost és el dos-cents quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Guerau de Liost і 30 d'agost
També conegut com J. Bofill i Mates, Jaume Bofill Mates, Jaume Bofill i Mates, Liost.