Taula de continguts
97 les relacions: Ablabi l'Il·lustre, Acolliment a sagrat, Amfíloc d'Iconi, Annibale Caro, Antiguitat tardana, Arianz, Autoria dels escrits joànics, Basili de Cesarea, Batalla del Pont Milvi, Biblioteca de autores griegos y latinos, Bisbat de Cremona, Bisbes de Roma sota Constantí I, Capadòcia, Catedral patriarcal de Sant Jordi, Cànon (Bíblia), Cesari de Nazianz, Cocatedral de la Santíssima Mare de Déu de l'Assumpció i Sant Catello, Col·lecció Clàssics del Cristianisme, Congregació per a les Causes dels Sants, Cristianisme a l'Imperi Romà, Cultura de l'antiga Roma, Deixeble que Jesús estimava, Doctor de l'Església, Dret d'asil, Elies de Creta, Església de Sant Ignasi de Loiola a Campo Marzio, Esperit, Esperit Sant en el cristianisme, Estilita, Evagri de Constantinoble, Evagri del Pont, Febadi d'Agen, Filagri (metge), Filostorgi, Fuensanta (Albacete), Göreme, Germà I de Constantinoble, Gran Cisma d'Orient, Gregori, Gregori de Capadòcia, Gregori de Cesarea, Gregori de Nazianz el Vell, Gregori de Nissa, Gregori I, Gregori Taumaturg, Hesiqui d'Alexandria, Hesiqui de Jerusalem, Himeri de Prusa, Hipaci, Hipòtesi d'Agustí, ... Ampliar l'índex (47 més) »
Ablabi l'Il·lustre
Ablabi l'Il·lustre (Ablabius) va ser un gramàtic grec del que és també autor d'un epigrama inclòs a lAntologia grega.
Veure Gregori de Nazianz і Ablabi l'Il·lustre
Acolliment a sagrat
'''Acolliment a sagrat''', de Francisco Javier Amérigo y Aparici. 1892. (Museo del Prado, Madrid). L'acolliment a sagrat, conegut també amb el terme asil en sagrat (del grec σῦλος, silos, 'segur') era una llei medieval per la qual qualsevol perseguit per la justícia podia acollir-se a la protecció d'esglésies i monestirs.
Veure Gregori de Nazianz і Acolliment a sagrat
Amfíloc d'Iconi
Amfíloc d'Iconi (Amphilochus, Amphílochos) va ser bisbe d'Iconi (actual Konya).
Veure Gregori de Nazianz і Amfíloc d'Iconi
Annibale Caro
Annibale Caro (Civitanova Marche, 6 de juny de 1507 – Frascati, 17 de novembre de 1566) fou un poeta italià.
Veure Gregori de Nazianz і Annibale Caro
Antiguitat tardana
V conservat a la Biblioteca Apostòlica Vaticana El terme antiguitat tardana s'usa per a designar un període de transició entre l'antiguitat clàssica i l'edat mitjana tant a Europa com a la conca mediterrània en general.
Veure Gregori de Nazianz і Antiguitat tardana
Arianz
Arianz (grec: Αριανζός, Arianzós) fou una ciutat de Capadòcia habitada en època romana d'Orient.
Veure Gregori de Nazianz і Arianz
Autoria dels escrits joànics
Joan Evangelista, Evangeliari de Rabbula. Els escrits joànics són l'Evangeli segons Joan, la Segona carta de Joan, la Tercera carta de Joan i l'Apocalipsi.
Veure Gregori de Nazianz і Autoria dels escrits joànics
Basili de Cesarea
Basili de Cesarea, sovint conegut com a Basili el Gran (c. 330, Cesarea de Capadòcia, actualment Turquia - 1 de gener de 379, Cesarea de Capadòcia) va ser bisbe de Cesarea de Capadòcia i és venerat com a sant per les esglésies occidentals i orientals.
Veure Gregori de Nazianz і Basili de Cesarea
Batalla del Pont Milvi
La batalla del Pont Milvi va ser l'enfrontament militar que va tenir lloc el 28 d'octubre de l'any 312, als afores de la ciutat de Roma, al pont Milvi, entre els exèrcits dels emperadors Constantí I i Maxenci.
Veure Gregori de Nazianz і Batalla del Pont Milvi
Biblioteca de autores griegos y latinos
La Biblioteca de autores griegos y latinos és un suplement de la revista La Academia Calasancia, de l'Acadèmia Calassància de les Escoles Pies de Barcelona, que entre el 1910 i el 1917 es regalava als subscriptors d'aquesta publicació, i en el que s'oferien traduccions d'autors clàssics i de la patrística cristiana.
Veure Gregori de Nazianz і Biblioteca de autores griegos y latinos
Bisbat de Cremona
El palau episcopal El bisbat de la Cremona (italià: diocesi di Cremona; llatí: Dioecesis Cremonensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.
Veure Gregori de Nazianz і Bisbat de Cremona
Bisbes de Roma sota Constantí I
''La visió de la Creu'' de Rafael, on apareix una creu en comptes del crismó Un fresc del monestir benedictí dels Santi Quattro Coronati mostra a Constantí oferint la seva corona a Silvestre I La relació de Constantí I (272-337) amb els quatre bisbes de Roma durant el seu regnat és un component important de la història del papat i, en general, de la història de l'Església catòlica.
Veure Gregori de Nazianz і Bisbes de Roma sota Constantí I
Capadòcia
Llocs d'interès turístic La Capadòcia (en turc: Kapadokya, del grec Καππαδοκίαés) és una regió de l'Àsia Menor, a Turquia.
Veure Gregori de Nazianz і Capadòcia
Catedral patriarcal de Sant Jordi
La Catedral patriarcal de Sant Jordi (en grec: Καθεδρικός ναός τουΑγίουΓεωργίουKathedrikós Naos tou Georgiou Agíou) es troba en el barri de Fener a Istanbul, a Turquia, i és la seu del Patriarcat ecumènic de Constantinoble.
Veure Gregori de Nazianz і Catedral patriarcal de Sant Jordi
Cànon (Bíblia)
Còdex Vaticà Cànon és un conjunt de llibres que integren la Bíblia segons una religió concreta que els considera així divinament inspirats i els distingeix d'altres llibres que no es consideren revelats.
Veure Gregori de Nazianz і Cànon (Bíblia)
Cesari de Nazianz
Cesari de Nazianz (en llatí Caesarius, en grec antic) va ser un metge grec més conegut com a germà de Gregori de Nazianz el teòleg.
Veure Gregori de Nazianz і Cesari de Nazianz
Cocatedral de la Santíssima Mare de Déu de l'Assumpció i Sant Catello
La Concattedrale di Santissima Maria Assunta e San Catello (Cocatedral de la Santíssima Mare de Déu de l'Assumpció i Sant Catello) és l'església principal de Castellammare di Stabia i és la cocatedral de l'arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia.
Veure Gregori de Nazianz і Cocatedral de la Santíssima Mare de Déu de l'Assumpció i Sant Catello
Col·lecció Clàssics del Cristianisme
Col·lecció Clàssics del Cristianisme és una col·lecció de textos cristians de tots els temps que formen part de la història de la filosofia i el pensament, de totes les escoles i confessions.
Veure Gregori de Nazianz і Col·lecció Clàssics del Cristianisme
Congregació per a les Causes dels Sants
La Congregació per a les Causes dels Sants (italià: Congregazione delle cause dei santi; llatí: Congregatio de Causis Sanctorum) és una de les nou juntes d'autoritats eclesiàstiques per tractar assumptes específics que té l'Església Catòlica.
Veure Gregori de Nazianz і Congregació per a les Causes dels Sants
Cristianisme a l'Imperi Romà
Sant Jaume el Just. Quan Jesucrist va néixer l'Imperi Romà es trobava en el seu apogeu i dominava tot el Mediterrani.
Veure Gregori de Nazianz і Cristianisme a l'Imperi Romà
Cultura de l'antiga Roma
Vista actual de l'Arc de Constantí. La cultura romana va ser el resultat del bescanvi cultural especialment de la cultura grega antiga i les cultures orientals (sobretot de Mesopotàmia i Egipte).
Veure Gregori de Nazianz і Cultura de l'antiga Roma
Deixeble que Jesús estimava
Nostra Senyora de Haderslev, a Dinamarca. La frase el deixeble que Jesús estimava (ὁ μαθητὴς ὃν ἠγάπα ὁ Ἰησοῦς ho mathētēs hon ēgapā ho Iēsous) o el deixeble estimat, (ὃν ἐφίλει ὁ Ἰησοῦς, hon ephilei ho Iēsous), és utilitzada sis cops a l'Evangeli de Joan però en cap altre relat de Jesús al Nou Testament.
Veure Gregori de Nazianz і Deixeble que Jesús estimava
Doctor de l'Església
En l'Església Catòlica, un Doctor de l'Església és un sant que ha estat proclamat per un papa o un concili ecumènic com a mestre eminent de la fe.
Veure Gregori de Nazianz і Doctor de l'Església
Dret d'asil
El dret d'asil és la potestat que tenen els estats per a oferir protecció a determinades persones (nacionals d'altres estats), les vides dels quals, llibertats o drets fonamentals siguin objecte de persecució o violència, o es trobin amenaçats en el seu país d'origen o tercers països.
Veure Gregori de Nazianz і Dret d'asil
Elies de Creta
Elies de Creta (en grec antic Ἠλίας) fou un escriptor grec al qual s'atribueixen diversos llibres.
Veure Gregori de Nazianz і Elies de Creta
Església de Sant Ignasi de Loiola a Campo Marzio
Lesglésia de Sant Ignasi de Loiola a Campo Marzio (italià: chiesa di Sant'Ignazio di Loyola a Campo Marzio; llatí: S. Ignatii de Loyola in Campo Martio) és una lloc de culte catòlic de Roma; d'estil barroc, és adjacent al Col·legi Romà, del qual era la capella universitària, fins que aquest es traslladà al 1584 a un edifici major i va ser rebatejat com a Pontifícia Universitat Gregoriana.
Veure Gregori de Nazianz і Església de Sant Ignasi de Loiola a Campo Marzio
Esperit
Esperit és un concepte que es refereix a la part racional de l'ànima segons la filosofia de l'antiga Grècia.
Veure Gregori de Nazianz і Esperit
Esperit Sant en el cristianisme
LEsperit Sant, per al cristianisme, és una expressió bíblica referida a una complexa noció teològica mitjançant la qual es descriu una "realitat espiritual suprema", que ha estat objecte de controvèrsies i diverses interpretacions al llarg de la història en les diferents confessions cristianes i escoles teològiques.
Veure Gregori de Nazianz і Esperit Sant en el cristianisme
Estilita
Simeó l'Estilita el Jove (també conegut com "Sant Simó de la Muntanya Admirable"). Lestilita era un tipus d'anacoreta cristià que vivia en solitari i dedicava la seva existència a l'oració i la penitència vivint sobre una plataforma col·locada dalt d'una columna o pilar (stylos en grec) i romanent allí dalt durant anys i fins i tot fins a la mort, sense baixar-ne per res.
Veure Gregori de Nazianz і Estilita
Evagri de Constantinoble
Evagri de Constantinoble (mort ca. 380) va ser un patriarca de Constantinoble, cap al 370.
Veure Gregori de Nazianz і Evagri de Constantinoble
Evagri del Pont
Evagri del Pont, en llatí Evagrius, en grec antic Εὐάγριος, fou un asceta i escriptor eclesiàstic georgià.
Veure Gregori de Nazianz і Evagri del Pont
Febadi d'Agen
Febadi (Phoebadius) va ser bisbe d'Agen vers la meitat del.
Veure Gregori de Nazianz і Febadi d'Agen
Filagri (metge)
Filagri (Philagrius) fou un metge grec fill de Filostorgi.
Veure Gregori de Nazianz і Filagri (metge)
Filostorgi
Filostorgi (en llatí Philostorgius, en grec antic φιλοστόργιος) va ser un historiador eclesiàstic grec nadiu de Borissos a Capadòcia, fill de Carteri i Eulàmpia.
Veure Gregori de Nazianz і Filostorgi
Fuensanta (Albacete)
Fuensanta és un municipi al nord de la província d'Albacete envoltat pels termes municipals de La Roda, Tarazona de la Mancha i per la província de Conca.
Veure Gregori de Nazianz і Fuensanta (Albacete)
Göreme
Göreme és un districte i municipi de la província de Nevşehir, Turquia, a 10 km de la ciutat de Nevşehir.
Veure Gregori de Nazianz і Göreme
Germà I de Constantinoble
Germà I de Constantinoble (Constantinoble, c. 634 - 11 de maig de 740) va ser patriarca de Constantinoble.
Veure Gregori de Nazianz і Germà I de Constantinoble
Gran Cisma d'Orient
El Cisma Est-Oest (també conegut com el Gran Cisma o Cisma de 1054) va ser el trencament de la comunió que es va produir al entre l'Església Catòlica i l'Església Ortodoxa Oriental.
Veure Gregori de Nazianz і Gran Cisma d'Orient
Gregori
* Sants i beats.
Veure Gregori de Nazianz і Gregori
Gregori de Capadòcia
Gregori de Capadòcia (també conegut com a Gregori d'Alexandria), va ser un patriarca arrià d'Alexandria nomenat pel concili d'Antioquia, dominat pels arrians, l'any 341, en lloc d'Atanasi, que n'havia estat deposat i havia pogut fugir.
Veure Gregori de Nazianz і Gregori de Capadòcia
Gregori de Cesarea
Gregori de Cesarea o Nazianzeni va ser un religiós romà d'Orient prevere a Cesarea de Capadòcia, probablement entorn el o posterior, ja que William Smith diu que va viure cap a l'any 940.
Veure Gregori de Nazianz і Gregori de Cesarea
Gregori de Nazianz el Vell
Gregori de Nazianz el Vell (Gregorius Nazianzenus) va ser bisbe de Nazianz a Capadòcia durant 45 anys (329-374).
Veure Gregori de Nazianz і Gregori de Nazianz el Vell
Gregori de Nissa
Gregori de Nissa (en grec: Γρηγόριος Νύσσης; Cesarea de Capadòcia, c. 335 – Nissa, c. 395) fou bisbe de Nissa del 372 al 376 i del 378 fins a la seva mort el 395.
Veure Gregori de Nazianz і Gregori de Nissa
Gregori I
* Gregori I Magne (Roma, ~540 - 604), monjo romà i Papa de Roma, venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
Veure Gregori de Nazianz і Gregori I
Gregori Taumaturg
Gregori Taumaturg (Gregorius Thaumaturgus) o de Neocesarea (Neocesarea, ca. 213 - ca. 270), va ser un religiós, teòleg i un dels Pares de l'Església.
Veure Gregori de Nazianz і Gregori Taumaturg
Hesiqui d'Alexandria
Hesiqui (Hesychius) fou un gramàtic de l'antiga Grècia natural d'Alexandria que va viure cap al dC.
Veure Gregori de Nazianz і Hesiqui d'Alexandria
Hesiqui de Jerusalem
Hesiqui de Jerusalem (Hesychius, Ἡσύχιος) fou un escriptor grecoromà cristià, molt reputat al seu temps i del que es conserva part de la seva obra.
Veure Gregori de Nazianz і Hesiqui de Jerusalem
Himeri de Prusa
Himeri de Prusa (en Himerius; vers 315-386) va ser un important sofista grec de Prusa (Bitínia), fill d'Amínies, que també fou un retòric de cert renom.
Veure Gregori de Nazianz і Himeri de Prusa
Hipaci
Flavi Hipaci o Hipati (en llatí Flavius Hipatius) era el germà d'Eusèbia, muller de l'emperador Constanci II.
Veure Gregori de Nazianz і Hipaci
Hipòtesi d'Agustí
La hipòtesi d'Agustí suggereix que l'Evangeli segons Mateu va ser escrit primer. L'Evangeli segons Marc va ser escrit fent servir Mateu com a font. Després l'Evangeli segons Lluc va ser escrit utilitzant el de Marc i el de Mateu. La hipòtesi d'Agustí o hipòtesi agustiniana és una solució al problema sinòptic que es refereix a l'origen dels Evangelis del Nou Testament.
Veure Gregori de Nazianz і Hipòtesi d'Agustí
Història de les biblioteques
- La història de la biblioteca és la disciplina acadèmica dedicada a l'estudi de la història de les biblioteques; és un subcamp de biblioteconomia i història.
Veure Gregori de Nazianz і Història de les biblioteques
Història del cristianisme
Branques del cristianisme La història del cristianisme es refereix a la religió cristiana, els seus seguidors i l'Església amb les seves diverses denominacions, des del fins al present.
Veure Gregori de Nazianz і Història del cristianisme
Joan d'Eucaita
Joan d'Eucaita o Joan Mauropous (Paflagònia, ca. 1000 - Constantinoble, ca. 1075) fou un religiós grec, arquebisbe d'Eucaita.
Veure Gregori de Nazianz і Joan d'Eucaita
Joan Zonaràs
Joan Zonaràs o Zonares (c. 1074 - d. de 1159) fou un teòleg i historiador romà d'Orient del, sota els emperadors Aleix I Comnè i Calojoannes (Joan II Comnè).
Veure Gregori de Nazianz і Joan Zonaràs
Jordi de Capadòcia
Jordi de Capadòcia o Jordi de Laodicea (Capadòcia?, ? - 24 de desembre de 361) va ser un heretge arrià, perseguidor i patriarca usurpador de la seu d'Atanasi d'Alexandria.
Veure Gregori de Nazianz і Jordi de Capadòcia
Literatura georgiana
La literatura georgiana és la literatura feta en georgià a l'actual Geòrgia.
Veure Gregori de Nazianz і Literatura georgiana
Llista de filòsofs del cristianisme
Aquesta llista de filòsofs del cristianisme enumera diversos pensadors (filòsofs, teòlegs, artistes) que han desenvolupat, mitjançant la raó, idees i conceptes per tal d'explicar el valor del cristianisme en el món.
Veure Gregori de Nazianz і Llista de filòsofs del cristianisme
Llista de tempestes documentades a la mar Mediterrània
Naufragi de la fragata alemanya ''Gneisenau'' vora el port de Màlaga. 1900 (Col. Fernández Rivero) NOAA prop del golf de Maine amb maregassa. Per interès meteorològic i històric és molt útil disposar d'una llista de tempestes documentades a la Mar Mediterrània.
Veure Gregori de Nazianz і Llista de tempestes documentades a la mar Mediterrània
Ludwigslied
El Ludwigslied ("cançó de Lluís") és un dels textos literaris més antics conservats en alemany.
Veure Gregori de Nazianz і Ludwigslied
Marc Antoni Polemó
Polemó (Πολέμων), conegut també pel seu nom romà Marc Antoni Polemó (Marcus Antonius Polemon) va ser un sofista i retòric grec que va florir sota Trajà i Hadrià, i encara després d'aquest.
Veure Gregori de Nazianz і Marc Antoni Polemó
Marc d'Aretusa
Marc d'Aretusa va ser bisbe d'Aretusa a Síria, prop de l'Orontes.
Veure Gregori de Nazianz і Marc d'Aretusa
Mariologia catòlica
La Benaurada Verge Maria descrita en un jardí de roses amb els angels tocant música. Les roses són un símbol de Maria. La Mariologia Catòlica es refereix a la Mariologia —estudi sistemàtic de la persona de Maria, mare de Jesús, i del seu lloc a l'economia de la salvació —amb la teologia catòlica.
Veure Gregori de Nazianz і Mariologia catòlica
Màxim I de Constantinoble
Màxim I de Constantinoble (Maximus), conegut també com a Màxim Alexandrí i Màxim el Cínic (Μάξιμος ὁ Κυνικὸς) va ser un filòsof cínic grec natural d'Alexandria que va viure a la segona part del.
Veure Gregori de Nazianz і Màxim I de Constantinoble
Mitraisme
''Mitra i el brau'', pintura al fresc trobada a la ciutat de Marí (Itàlia). A cada banda i en mida desproporcionada estan Cautes i Cautopates els portadors de les torxes. A la part superior esquerra està el déu Sol amb cara humana, presenciant l'esdeveniment.
Veure Gregori de Nazianz і Mitraisme
Monestir de Trei Ierarhi
El Monestir de Trei Ierarhi (en romanès Mănăstirea Trei Ierarhi) és un monestir del segle XVII situat a Iaşi (Romania).
Veure Gregori de Nazianz і Monestir de Trei Ierarhi
Nazianz
Nazianz (en grec antic Ναζιανζός, 'Nazianzós') era una ciutat al sud-oest de Capadòcia, situada al districte de Garsàuria, a 24 milles romanes al sud-est d'Arquelais.
Veure Gregori de Nazianz і Nazianz
Nectari de Constantinoble
Nectari (en llatí Nectarius, en grec antic Νεκτάριος) (Tars, Cilícia, mitjan - Constantinoble, 27 de setembre del 397) va ser patriarca de Constantinoble, successor en el càrrec de Gregori de Nazianz i predecessor de Joan Crisòstom.
Veure Gregori de Nazianz і Nectari de Constantinoble
Nemesi de Capadòcia
Nemesi (en llatí Nemesius, en grec antic) era un amic de Gregori de Nazianz nadiu de Capadòcia, un home cultivat que va ser advocat i més tard prefecte.
Veure Gregori de Nazianz і Nemesi de Capadòcia
Nicòbul
Nicòbul (Nicobulus) fou un poeta, amic i parent de Gregori de Nazianz.
Veure Gregori de Nazianz і Nicòbul
Paganisme
Vesta. El paganisme (del llatí pagus, 'el camp') és la religió de persones abans de l'arribada del cristianisme, o que refusaven convertir-se.
Veure Gregori de Nazianz і Paganisme
Pare de l'Església
Els Pares de l'Església són un grup d'escriptors i bisbes, dels primers segles del cristianisme, considerats com fonament de la fe i de l'ortodòxia en l'Església.
Veure Gregori de Nazianz і Pare de l'Església
Patriarca de Constantinoble
El Patriarca Ecumènic (Η Αυτού Θειοτάτη Παναγιότης, ο Αρχιεπίσκοπος Κωνσταντινουπόλεως, Νέας Ρώμης και Οικουμενικός Πατριάρχης, I Aftoú Theiotáti Panagiótis, o Archiepískopos Konstantinoupóleos, Néas Rómis kai Oikoumenikós Patriárchis, "Sa Santedat, l'Arquebisbe de Constantinoble, Nova Roma i Patriarca Ecumènic") és l'Arquebisbe de Constantinoble - Nova Roma i se situa com a primus inter pares (primer entre iguals) a l'Església Ortodoxa de Constantinoble, i és considerat com el líder espiritual dels 300 milions de cristians ortodoxos a tot el món.
Veure Gregori de Nazianz і Patriarca de Constantinoble
Patrologia
La Patrologia és la part de la història de la teologia cristiana que estudia els antics escriptors cristians (Pares) i llurs obres (exceptuant els llibres canònics, concretament del període comprès entre els inicis del cristianisme i el a Occident (Isidor de Sevilla) i el a Orient (Joan Damascè).
Veure Gregori de Nazianz і Patrologia
Patrologia Graeca
La Patrologia Graeca o Patrologiae Cursus Completus Series Graeca (en català:«Patrologia grega»).
Veure Gregori de Nazianz і Patrologia Graeca
Pere II d'Alexandria
Pere II d'Alexandria va ser prevere i després patriarca d'Alexandria en dues ocasions, la primera com a deixeble d'Atanasi, que el va nomenar el seu successor, càrrec al qual va accedir l'any 373, i la segona el 380, quan, amb una carta del papa Damas I va ocupar altre cop el patriarcat.
Veure Gregori de Nazianz і Pere II d'Alexandria
Primer Concili de Constantinoble
Medalla de Teodosi I el Gran, que convocà el Primer Concili de Constantinoble Primer Concili de Constantinoble (381, 2n general o ecumènic) fou convocat per l'emperador Teodosi I el Gran.
Veure Gregori de Nazianz і Primer Concili de Constantinoble
Primers set concilis ecumènics
Emperador Constantí (centre), acompanyat dels bisbes del Primer concili de Nicea (325), sostenint el Credo de Nicea del 381 En la història del cristianisme, els primers set concilis ecumènics inclouen: el Primer Concili de Nicea el 325, el Primer Concili de Constantinoble el 381, el Concili d'Efes el 431, el Concili de Calcedònia el 451, el Segon Concili de Constantinoble el 553, el Tercer Concili de Constantinoble del 680-681 i, finalment, el Segon Concili de Nicea el 787.
Veure Gregori de Nazianz і Primers set concilis ecumènics
Procopi de Gaza
Procopi de Gaza va ser un retòric grec i cristià que va viure a Gaza al segle VI (c. 465 - 528) i que va pertànyer a la Segona Sofística.
Veure Gregori de Nazianz і Procopi de Gaza
Religió a l'antiga Roma
La religió a l'antiga Roma consistia en diverses pràctiques religioses que eren seguides tant pel poble de Roma com per aquells pobles que van quedar sota el seu domini.
Veure Gregori de Nazianz і Religió a l'antiga Roma
Ritu bizantí
Un iconostasi separa el santuari de la nau a les esglésies de ritu grec. Es mostra una part de l'iconostasi de sis columnes de la catedral d'Uglich. A l'esquerra hi ha la Porta del Diaca i a la dreta la Porta Santa. El ritu bizantí, també conegut com a ritu grec, ritu de Constantinoble o ritu constantinopolità, és el ritu litúrgic utilitzat actualment per l'Església ortodoxa oriental i algunes Esglésies catòliques orientals.
Veure Gregori de Nazianz і Ritu bizantí
Sant Gregori (desambiguació)
* Orde de Sant Gregori, orde pontifici.
Veure Gregori de Nazianz і Sant Gregori (desambiguació)
Santíssima Trinitat
Retaule de la Trinitat. Museu d'art Jacint Rigau, Perpinyà (1489) La doctrina cristiana de la Trinitat és la doctrina central sobre la naturalesa de Déu en la majoria de les esglésies cristianes, que defineix un Déu existent en tres persones divines coiguals, coeternes i consubstancials: Déu Pare, Déu Fill (Jesucrist) i Déu Esperit Sant, tres persones diferents (hipòstases) que comparteixen una essència/substància/natura (homoousion).
Veure Gregori de Nazianz і Santíssima Trinitat
Sants Cebrià i Justina
Els Sants Cebrià i Justina són venerats com a cristians d'Antioquia de Pisídia per l'Església Ortodoxa i per l'Església Catòlica.
Veure Gregori de Nazianz і Sants Cebrià i Justina
Sasima
Sasima (en grec antic Σάσιμα) era una ciutat de Capadòcia a uns 35 km (24 milles romanes) al sud de Nazianz.
Veure Gregori de Nazianz і Sasima
Seqüència de Santa Eulàlia
''Secuencia de Santa Eulalia'', el primer text literari escrit en el romanç que donaria lloc al francès La Seqüència de Santa Eulàlia és el primer text literari escrit en el romanç que donaria lloc al francès.
Veure Gregori de Nazianz і Seqüència de Santa Eulàlia
Set Sagraments
La distribució de les gràcies divines per mitjà de l'Església catòlica i els sagraments (Johannes Hopffe, Hildesheim, abans del 1615) Els sagraments, a la teologia de l'Església catòlica, són signes sensibles i eficaços (és a dir, perceptibles i que basten en si mateixos) de la gràcia invisible de Déu.
Veure Gregori de Nazianz і Set Sagraments
Simeó I el Gran
El tsar Simeó el Gran enmig dels erudits. Simeó I el Gran (Симеон I Велики., trans. Simeon I Veliki antic búlgar, Сѷмєѡнъ А҃ Вєликъ; 864 / 865 - 27 maig de 927), Kan dels búlgars (893-927).
Veure Gregori de Nazianz і Simeó I el Gran
Teodor Pròdrom (monjo)
Teodor Pròdrom (en llatí Theodorus Prodromus, en grec Θεόδωρος.), de vegades anomenat Theodorus Ptochoprodromus fou un monjo i escriptor romà d'Orient de la primera meitat del.
Veure Gregori de Nazianz і Teodor Pròdrom (monjo)
Teodosi I el Gran
Aquest gràfic il·lustra com Teodosi el Gran va adquirir els territoris de tot l'Imperi Romà Flavi Teodosi (en Flavius Theodosius; 11 de gener del 347 - 17 de gener del 395), conegut com a Teodosi I el Gran, fou emperador romà entre el 379 i el 395 (fins al 392 només de la meitat oriental).
Veure Gregori de Nazianz і Teodosi I el Gran
Timoteu I d'Alexandria
Timoteu d'Alexandria (en Timotheus, en Τιμόθεος) va ser patriarca d'Alexandria cap al final del.
Veure Gregori de Nazianz і Timoteu I d'Alexandria
Tomàs Magistre
Tomàs Magistre (en llatí Thomas Magister, en grec), va ser un retòric i gramàtic romà d'Orient que va florir cap a l'any 1310.
Veure Gregori de Nazianz і Tomàs Magistre
12 de febrer
El 12 de febrer és el quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Gregori de Nazianz і 12 de febrer
14 de juny
El 14 de juny és el cent seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Gregori de Nazianz і 14 de juny
2 de gener
El 2 de gener és el segon dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Gregori de Nazianz і 2 de gener
27 de juny
El 27 de juny és el cent setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-novè en els anys de traspàs.
Veure Gregori de Nazianz і 27 de juny
5 d'agost
El 5 d'agost és el dos-cents dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents divuitè en els anys de traspàs.
Veure Gregori de Nazianz і 5 d'agost
7 de febrer
El 7 de febrer és el trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Gregori de Nazianz і 7 de febrer
També conegut com Gregori I Nazianzè, Gregori I el Teòleg, Gregori Nazianzè, Gregori de Nazianze, Gregori de Nazianzus, Gregori el Teòleg, Sant Gregori Nazianzè.