Taula de continguts
27 les relacions: Aparellament (teoria de grafs), Arbre (teoria de grafs), Arbre d'expansió, Carl Wilhelm Borchardt, Cerca en profunditat, Diagrama de Coxeter-Dynkin, Doble factorial, Enneagrama (geometria), Factorial, Glossari de teoria de grafs, Graf, Graf (matemàtiques), Graf bipartit complet, Graf cicle, Graf de Petersen, Graf de Ramanujan, Graf dens, Graf pla, Graf regular, Llei de Metcalfe, Políedre, Problema del viatjant de comerç, Teorema de Kirchhoff, Teorema de l'amistat, Test de planaritat, Tetràedre, Xarxa neuronal gràfica.
Aparellament (teoria de grafs)
Un aparellament d'un graf, representat en vermell En la disciplina matemàtica de la teoria de grafs, un aparellament d'un graf és un conjunt d'arestes sense vèrtexs en comú.
Veure Graf complet і Aparellament (teoria de grafs)
Arbre (teoria de grafs)
En teoria de grafs, un arbre és un graf en el qual dos vèrtexs estan connectats per exactament un camí.
Veure Graf complet і Arbre (teoria de grafs)
Arbre d'expansió
blau) d'un graf Al camp matemàtic de la teoria de grafs, un arbre d'expansió (spanning tree, en anglès) d'un graf connex és un subconjunt de les arestes del graf que és acíclic i connecta tots els vèrtexs del graf.
Veure Graf complet і Arbre d'expansió
Carl Wilhelm Borchardt
Carl Wilhelm Borchardt (1817-1880) va ser un matemàtic alemany.
Veure Graf complet і Carl Wilhelm Borchardt
Cerca en profunditat
Una cerca en profunditat (en anglès Depth First Search, DFS) és un algorisme que permet recórrer tots els nodes d'un arbre o graf de manera ordenada, però no uniforme.
Veure Graf complet і Cerca en profunditat
Diagrama de Coxeter-Dynkin
Diagrames de Coxeter-Dynkin per als grups de Coxeter finits fonamentals Diagrames de Coxeter-Dynkin per als grups de Coxeter afins fonamentals En geometria, un diagrama de Coxeter-Dynkin (diagrama de Coxeter, o graf de Coxeter), nomenat així pels matemàtics Donald Coxeter i Eugene Dynkin, és un graf amb arestes etiquetades numèricament (anomenades «branques») que representen les relacions espacials entre una col·lecció de miralls (o hiperplans reflectits).
Veure Graf complet і Diagrama de Coxeter-Dynkin
Doble factorial
vèrtexs. Aquests són comptats pel doble factorial 15.
Veure Graf complet і Doble factorial
Enneagrama (geometria)
estelacions seqüencials. En geometria, un enneagrama (del grec εννεα, ennea, «nou», i γράμμα, gramma, «traç») és una estrella de nou puntes.
Veure Graf complet і Enneagrama (geometria)
Factorial
En matemàtiques, el factorial d'un enter no negatiu n, denotat per n! (en alguns llibres antics es pot trobar denotat per \beginn\\ \hline\end), és el producte de tots els nombres enters positius inferiors o iguals a n. Per exemple, El valor de 0! és 1, d'acord amb la convenció d'un producte buit.
Veure Graf complet і Factorial
Glossari de teoria de grafs
Graf simple no dirigit, amb 6 vèrtexs i 7 arestes. A continuació es detallen els principals conceptes de la teoria de grafs.
Veure Graf complet і Glossari de teoria de grafs
Graf
* GRAF o Grup de Recolzament d'Actuacions Forestals.
Veure Graf complet і Graf
Graf (matemàtiques)
Representació d'un graf etiquetat, amb 6 vèrtexs i set arestes En teoria de grafs, un graf és una representació abstracta d'un conjunt d'objectes on alguns parells dels objectes estan connectats per enllaços.
Veure Graf complet і Graf (matemàtiques)
Graf bipartit complet
En teoria de grafs un graf bipartit complet és aquell graf bipartit en el qual tots els vèrtexs de la partició V_1 estan connectats a tots els vèrtexs de la partició V_2 i viceversa.
Veure Graf complet і Graf bipartit complet
Graf cicle
Un graf cicle de longitud 6 En teoria de grafs, un graf cicle o graf cíclic és un graf que consisteix d'un conjunt de vèrtexs connectats mitjançant una cadena tancada.
Veure Graf complet і Graf cicle
Graf de Petersen
pentàgon amb un pentacle a l'interior. En l'àmbit matemàtic de la teoria de grafs, el graf de Petersen és un graf no dirigit amb 10 vèrtexs i 15 arestes.
Veure Graf complet і Graf de Petersen
Graf de Ramanujan
Graf de Pappus: un graf regular, format per 18 vèrtexs, tots ells enllaçats amb altres tres vèrtexs En teoria de grafs espectrals, un graf de Ramanujan, és un graf regular la bretxa espectral del qual és gairebé tan gran com sigui possible (vegeu la teoria de grafs extremales).
Veure Graf complet і Graf de Ramanujan
Graf dens
En matemàtiques, un graf dens és un graf en què el nombre d'arestes és pròxim al nombre d'arestes màxim que pot tindre el graf.
Veure Graf complet і Graf dens
Graf pla
En teoria de grafs, un graf pla o planar és un graf que pot ser dibuixat en un pla sense que les arestes s'intersequin (o utilitzant una definició més formal, que aquest graf pugui ser "embegut" en un pla).
Veure Graf complet і Graf pla
Graf regular
El graf de Petersen és un graf regular de grau 3 En teoria de grafs, un graf regular és un graf on cada vèrtex té el mateix nombre de veïns; és a dir, tots els vèrtexs tenen el mateix grau o valència.
Veure Graf complet і Graf regular
Llei de Metcalfe
Dos telèfons només poden fer una connexió. Cinc, poden fer 10 connexions, i dotze poden fer 66 connexions. La llei de Metcalfe diu que el valor (utilitat) d'un sistema de comunicacions augmenta proporcionalment al quadrat del nombre d'usuaris del sistema (N²).
Veure Graf complet і Llei de Metcalfe
Políedre
Un políedre és un cos geomètric, la superfície del qual es compon d'una quantitat finita de polígons plans.
Veure Graf complet і Políedre
Problema del viatjant de comerç
Ruta òptima d'un viatjant de comerç passant per les quinze ciutats més grans d'Alemanya. En aquest cas s'ha considerat que el que es vol optimitzat és la distància en quilòmetres, altres opcions haurien pogut ser-lo la distància en temps, el cost econòmic dels viatges, etc.
Veure Graf complet і Problema del viatjant de comerç
Teorema de Kirchhoff
En matemàtiques, i més concretament en teoria de grafs, el teorema de Kirchhoff, anomenat en referència a Gustav Kirchhoff, és un teorema sobre el nombre d'arbres d'expansió en un gràf, i mostra que aquest nombre es pot calcular en temps polinòmic com el determinant d'una matriu derivada del graf.
Veure Graf complet і Teorema de Kirchhoff
Teorema de l'amistat
grafs possibles d'amics-estranys amb 6 vèrtexs. A cada graf, les arestes de color blau/vermell mostren la relació mútua d'amics/estranys. El teorema d'amics i estranys o teorema de l'amistat és un teorema en el camp matemàtic anomenat teoria de Ramsey.
Veure Graf complet і Teorema de l'amistat
Test de planaritat
En teoria de grafs, el test de planaritat és un problema que consisteix en demostrar si un graf és pla, és a dir, si pot ser dibuixat a un pla sense que hi hagi interseccions entre les arestes.
Veure Graf complet і Test de planaritat
Tetràedre
Un tetràedre o tetraedre (ambdues variants són acceptades) és un políedre que té quatre cares.
Veure Graf complet і Tetràedre
Xarxa neuronal gràfica
les característiques dels nodes. Una xarxa neuronal gràfica (GNN) és una classe de xarxes neuronals artificials per processar dades que es poden representar com a gràfics.
Veure Graf complet і Xarxa neuronal gràfica