Taula de continguts
50 les relacions: Ager publicus, Anarquia militar, Ancona, Annales maximi, Annalistes, Antiga Roma, Brutus (Ciceró), Cornèlia Africana la Menor, Dècim Juni Brut Galaic, Diòfanes de Mitilene, Dona a l'antiga Roma, Emporium (Roma), Escipió, Gai Blosi, Gai Leli Sapient, Gai Minuci Augurí, Gai Papiri Carbó, Gens Gèl·lia, Gneu Gel·li, Guerres celtiberes, Guerres civils romanes, Història de Tunísia, Horreum, Isidoro Lozano Sirgo, Juli Cèsar, Julien Gracq, Lectica, Llista de lleis romanes, Luci Mummi Acaic, Marc Juni Gracà, Marc Livi Drus, Maximí el Traci, Obra historiogràfica de Juli Cèsar, Optimat, Papiri Carbó, Partit popular (antiga Roma), Pòrtic d'Octàvia, Presó Mamertina, Publi Semproni Asel·lió, Quint Cecili Metel Baleàric, Quint Cecili Metel Macedònic, Quint Eli Tuberó (tribú 133 aC), Quint Fufi Calè (pare), Retrat, Semprònia (germana dels Gracs), Semproniae, Tiberi Semproni Grac (cònsol 177 aC), Vegoia, Velitres, Verules.
Ager publicus
Lager publicus era el territori que pertanyia al poble romà.
Veure Gracs і Ager publicus
Anarquia militar
L'Anarquia militar és un període de la Crisi del segle III que va assolar l'Imperi Romà entre el 235 i el 270, en la qual regnaren una multitud d'emperadors sense poder.
Veure Gracs і Anarquia militar
Ancona
Ancona és una ciutat italiana, capital de la província d'Ancona a la regió de les Marques.
Veure Gracs і Ancona
Annales maximi
Els Annales maximi eren una compilació en vuitanta llibres, dels Annales pontificum publicats pel pontífex màxim durant la República romana.
Veure Gracs і Annales maximi
Annalistes
Els annalistes (del llatí annales, llibres dels esdeveniments anuals, paraula que alhora prové dannus "any") foren els primers historiadors de l'època romana.
Veure Gracs і Annalistes
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Veure Gracs і Antiga Roma
Brutus (Ciceró)
Brutus és un tractat de retòrica de l'escriptor i polític romà Ciceró.
Veure Gracs і Brutus (Ciceró)
Cornèlia Africana la Menor
Cornèlia Escipió o Cornèlia Africana, dita la Menor (Cornelia Scipionis Africana Minor) va ser la filla petita de Publi Corneli Escipió Africà el vell.
Veure Gracs і Cornèlia Africana la Menor
Dècim Juni Brut Galaic
Dècim Juni Brut Gal·lec o Galaic (en llatí Decimus Junius M. F. M. N. Brutus Gallaecus o Callaecus o Callaicus) (180-120 aC) va ser un general i polític romà que liderà les tropes romanes en la campanya de conquesta de l'actual Galícia i nord de Portugal, territori que després rebé el nom de Gallaecia.
Veure Gracs і Dècim Juni Brut Galaic
Diòfanes de Mitilene
Diòfanes de Mitilene (en grec Διοφάνης Diofánes) va ser un distingit retòric grec del temps dels Gracs, al.
Veure Gracs і Diòfanes de Mitilene
Dona a l'antiga Roma
p.
Veure Gracs і Dona a l'antiga Roma
Emporium (Roma)
Restes de l''''Emporium'', sobre la riba esquerra del Tiber. Emporium era l'antic port fluvial de la ciutat de Roma, situat aproximadament entre l'Aventí i el Testaccio.
Veure Gracs і Emporium (Roma)
Escipió
Escipió (en llatí Scipio) va ser el nom d'una il·lustre família d'origen patrici de la gens Cornèlia.
Veure Gracs і Escipió
Gai Blosi
Gai Blosi (Gaius Blosius) i va ser un filòsof del nascut a Cumes.
Veure Gracs і Gai Blosi
Gai Leli Sapient
Gai Leli Sapient (188 aC) (Gaius Laelius Sapiens), va ser un estadista i magistrat romà, conegut per la seva amistat amb el general romà Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor.
Veure Gracs і Gai Leli Sapient
Gai Minuci Augurí
Gai Minuci Augurí (Caius Minucius Augurinus) va ser un magistrat romà.
Veure Gracs і Gai Minuci Augurí
Gai Papiri Carbó
Gai Papiri Carbó (en llatí Caius Papirius Carbó) va ser un magistrat romà nascut el 164 aC.
Veure Gracs і Gai Papiri Carbó
Gens Gèl·lia
La gens Gèl·lia (en llatí Gellia gens) va ser una gens romana d'origen samnita establerta a Roma després de la Segona Guerra Púnica.
Veure Gracs і Gens Gèl·lia
Gneu Gel·li
Gneu Gel·li (en llatí Cneus Gellius) va ser un historiador romà contemporani dels Gracs.
Veure Gracs і Gneu Gel·li
Guerres celtiberes
Les guerres celtiberes o celtibèriques foren un conjunt d'enfrontaments bèl·lics produïts al llarg dels segles i II aC, entre la República Romana i els diferents pobles celtibers, que habitaven a la zona mitjana de l'Ebre i la Meseta superior.
Veure Gracs і Guerres celtiberes
Guerres civils romanes
Durant tota l'Antiga Roma hi hagué diferents conflictes que poden qualificar-se com a guerra civil.
Veure Gracs і Guerres civils romanes
Història de Tunísia
Batalla de Zama, símbol de la decadència de la República cartaginesa Amfiteatre d'El Djem, emblema de la cultura romana a Tunísia Estàtua d'Ibn Jaldún enfront de la catedral de Sant Vicenç de Paül de Tunísia La història de Tunísia està estretament lligada a la història del Magrib, del qual forma part juntament amb el Marroc, Algèria, Líbia i, en un cert sentit, Mauritània.
Veure Gracs і Història de Tunísia
Horreum
L'Horreum Epagathiana et Epaphroditiana, construïda a Òstia cap al 150 d.C. Lhorreum és un lloc d'emmagatzematge de productes alimentaris, principalment blat, en l'antiga Roma.
Veure Gracs і Horreum
Isidoro Lozano Sirgo
Isidoro Santos Lozano Sirgo (Logronyo, 1 de novembre de 1826—Madrid, 26 de febrer de 1895) va ser un pintor espanyol d'estil romàntic, un dels deixebles més destacats de Federico de Madrazo.
Veure Gracs і Isidoro Lozano Sirgo
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Veure Gracs і Juli Cèsar
Julien Gracq
Julien Gracq (1910-2007) fou un novel·lista, poeta, assagista i dramaturg francès proper al surrealisme, el veritable nom del qual era Louis Poirier.
Veure Gracs і Julien Gracq
Lectica
Lectica fou una mena de llitera o sofà pla, en la qual les persones en posició d'ajagudes, eren traslladades a l'antiga Roma.
Veure Gracs і Lectica
Llista de lleis romanes
Llista de les lleis romanes més representatives, s'anomenen, normalment, pels personatges que les van proposar; els noms de les lleis es donen com a norma general en llatí.
Veure Gracs і Llista de lleis romanes
Luci Mummi Acaic
Luci Mummi Acàic (en Lucius Mummius L. F. L. N. Achaicus) va ser un magistrat romà.
Veure Gracs і Luci Mummi Acaic
Marc Juni Gracà
Marc Juni Gracà (en llatí Marcus Junius Gracchanus) va ser un escriptor romà.
Veure Gracs і Marc Juni Gracà
Marc Livi Drus
Marc Livi Drus (en llatí Marcus Livius M.F.C.N. Drusus), fill de ''Marcus Livius C.F.M. Aemiliani Drusus'', va ser un magistrat romà del.
Veure Gracs і Marc Livi Drus
Maximí el Traci
Gaius Iulius Verus Maximinus conegut com a Maximí el Traci (c. 173 – 238), d'origen got i anomenat el Ciclop, va ser proclamat emperador a Magúncia l'any 235.
Veure Gracs і Maximí el Traci
Obra historiogràfica de Juli Cèsar
Edició de 1783 de la Guerra de les Gàl·lies Juli Cèsar va destacar, sobretot, per la seva faceta política i militar, però també ho va fer notablement en la producció literària.
Veure Gracs і Obra historiogràfica de Juli Cèsar
Optimat
Els optimats (en llatí optimates) eren la facció aristocràtica de la societat romana final de la República.
Veure Gracs і Optimat
Papiri Carbó
Els Papiri Carbó foren una família romana d'origen plebeu que formava part de la gens Papíria i que portava el cognom de Carbó.
Veure Gracs і Papiri Carbó
Partit popular (antiga Roma)
El partit popular o populars (en llatí populares, en singular popularis, literalment els de la facció del poble) eren un grup constituït pels caps aristocràtics romans que durant la República Romana tardana buscaven utilitzar les assemblees romanes per acabar amb el domini que exercien els Nobiles i els optimates a través del senat en la vida política.
Veure Gracs і Partit popular (antiga Roma)
Pòrtic d'Octàvia
El pòrtic d'Octavia (en llatí porticus Octaviae), conegut com a pòrtic de Metel (porticus Metelli) durant la República Romana o com a pòrtic de Sever (porticus Severi) després del, és un conjunt d'antics monuments romans situats al Camp de Mart de Roma, a prop del teatre de Marcel.
Veure Gracs і Pòrtic d'Octàvia
Presó Mamertina
Dibuix esquemàtic del '''Tullianum''', dit també '''Mamertinum'''. La part inferior era per als condemnats a mort. La presó Mamertina o Tullianum era una presó de l'antiga Roma, actualment situada sota l'església de sant Josep dels Fusters (en italià: San Giuseppe dei Falegnami), al districte del Campitelli i a prop del Fòrum Romà.
Veure Gracs і Presó Mamertina
Publi Semproni Asel·lió
Publi Semproni Asel·lió (en llatí Publius Sempronius Asellio) va ser un militar romà del.
Veure Gracs і Publi Semproni Asel·lió
Quint Cecili Metel Baleàric
'''Genealogia dels Cecili Metel'''. Quint Cecili Metel Baleàric (en llatí Quintus Caecilius Q. F. Q. N. Metellus Balearicus) va ser un magistrat romà, fill de Quint Cecili Metel Macedònic.
Veure Gracs і Quint Cecili Metel Baleàric
Quint Cecili Metel Macedònic
Quint Cecili Metel Macedoni (en llatí Quintus Caecilius Q. F. L. N. Metellus) va ser un magistrat romà, fill de ''Quintus Caecilius L. F. L. N. Metellus''.
Veure Gracs і Quint Cecili Metel Macedònic
Quint Eli Tuberó (tribú 133 aC)
Quint Eli Tuberó (en llatí Quintus Aelius Tubero) va ser un magistrat i jurista romà.
Veure Gracs і Quint Eli Tuberó (tribú 133 aC)
Quint Fufi Calè (pare)
Quint Fufi Calè (en Quintus Fufius Calenus) va ser un gran terratinent romà que es va oposar als Gracs, i especialment a Tiberi Grac, per les seves lleis agràries, i per això va lloar Escipió Nasica Serapió com a instigador del seu assassinat.
Veure Gracs і Quint Fufi Calè (pare)
Retrat
Retrat funerari d'un jove de la província romana d'Egipte de l'antiga Roma Un retrat és la representació de la fisonomia d'una persona.
Veure Gracs і Retrat
Semprònia (germana dels Gracs)
Semprònia (en Sempronia) va ser una dama romana.
Veure Gracs і Semprònia (germana dels Gracs)
Semproniae
Semproniae ('Semprònies') és el nom donat a les lleis aprovades a proposta dels Gracs, Tiberi Semproni Grac (133 aC) i el seu germà Gai Semproni Grac (123 aC), tribuns de la plebs en aquells anys.
Veure Gracs і Semproniae
Tiberi Semproni Grac (cònsol 177 aC)
Tiberi Semproni Grac (en llatí Tiberius Sempronius P. F. TIB. N. Gracchus), va ser un magistrat romà, i el pare dels Gracs.
Veure Gracs і Tiberi Semproni Grac (cònsol 177 aC)
Vegoia
Vegoia (en etrusc Vecuvia) va ser una nimfa etrusca representada com una jove amb ales que sosté entre les mans una espiga de blat.
Veure Gracs і Vegoia
Velitres
Velitres (en Velitrae) va ser una ciutat del Latium, a la part sud de les colines Albanes, mirant a les maresmes Pomptines, a l'esquerra de la via Àpia.
Veure Gracs і Velitres
Verules
Verules (Verulae) va ser una ciutat dels hèrnics (Hernici) inclosa administrativament al Latium.
Veure Gracs і Verules