Taula de continguts
50 les relacions: Acció Catalana Republicana, Andreu Capdevila i Puig, Antonio Garcia Birlán, Artemi Aiguader i Miró, Aurelio Fernández Sánchez, Carles Cardó i Sanjoan, Carles Martí i Feced, Carles Sentís i Anfruns, Conseller Primer, Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública de la Generalitat de Catalunya, Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, Diego Abad de Santillán, Fets del sis d'octubre, Francesc Isgleas i Piarnau, Generalitat de Catalunya, Generalitat republicana, Govern de Catalunya 1932-1933, Història de la ràdio a Catalunya, Jacinto Torío Rodríguez, Joan Casanovas i Maristany, Joan Comorera i Soler, Joan Lluhí i Vallescà, Joan Porqueras i Fàbregas, Joan Selves i Carner, Joaquim Pou i Mas, Josep Calvet i Móra, Josep Juan i Domènech, Josep Miret i Musté, Josep Quero i Molares, Josep Tarradellas i Joan, La ràdio a Catalunya, Llei de Contractes de Conreu, Lluís Companys i Jover, Lluís Prunés i Sató, Martí Esteve i Guau, Martí Rouret i Callol, Miquel Valdés i Valdés, Pedro Herrera Camarero, Pere Bosch i Gimpera, Pere Mestres i Albet, President del Parlament de Catalunya, Rafael Closas i Cendra, Reforma Eugènica de l'Avortament (1937), Segle XX a Catalunya, Solidaridad Obrera (diari), Torà, Valeri Mas i Casas.
Acció Catalana Republicana
Acció Catalana Republicana (ACR) fou un partit polític català d'ideologia catalanista, republicana i liberal que visqué durant els anys trenta.
Veure Govern de Catalunya 1934-1939 і Acció Catalana Republicana
Andreu Capdevila i Puig
Andreu Capdevila i Puig (Cardedeu, Vallès Oriental, 25 de desembre de 1894 - Rennes, Bretanya 1987 fou un sindicalista català. De petit es traslladà a Sant Andreu de Palomar. Als 13 anys ja treballava com a tintorer a la Companyia de Filatures Fabra i Coats, alhora que participava en accions sindicals.
Veure Govern de Catalunya 1934-1939 і Andreu Capdevila i Puig
Antonio Garcia Birlán
Antonio García Birlán (Fuente Vaqueros, (província de Granada), 1891 – Barcelona, 1984) fou un anarquista andalús establert a Catalunya.
Veure Govern de Catalunya 1934-1939 і Antonio Garcia Birlán
Artemi Aiguader i Miró
Artemi Aiguader i Miró (la grafia familiar era Aguadé) (Reus, 1889 - Mèxic, 1946) fou un polític català, germà de Jaume Aiguader i Miró.
Veure Govern de Catalunya 1934-1939 і Artemi Aiguader i Miró
Aurelio Fernández Sánchez
Aurelio Fernández Sánchez (Astúries, 1897 - Puebla, Mèxic, 1974) fou un dirigent anarquista espanyol.
Veure Govern de Catalunya 1934-1939 і Aurelio Fernández Sánchez
Carles Cardó i Sanjoan
Carles Cardó i Sanjoan (Valls, 5 de maig del 1884 – Barcelona, 24 de març del 1958) fou eclesiàstic i escriptor, canonge de la seu de Barcelona i influent pensador humanista.
Veure Govern de Catalunya 1934-1939 і Carles Cardó i Sanjoan
Carles Martí i Feced
Carles Martí i Feced (Alzira, la Ribera Alta 1901 - Barcelona, 1982) fou un metge i polític valencià establert a Catalunya.
Veure Govern de Catalunya 1934-1939 і Carles Martí i Feced
Carles Sentís i Anfruns
Carles Sentís i Anfruns (Barcelona, 9 de desembre de 1911 - Barcelona, 19 de juliol de 2011) va ser un periodista, escriptor i polític català.
Veure Govern de Catalunya 1934-1939 і Carles Sentís i Anfruns
Conseller Primer
El conseller primer del Govern és un membre del Govern de Catalunya amb competències pròpies, nomenat i separat del càrrec pel President de la Generalitat de Catalunya, donant-ne compte al Parlament.
Veure Govern de Catalunya 1934-1939 і Conseller Primer
Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya
El Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya és el departament de l'Administració de la Generalitat que té competències sobre les polítiques d'agricultura, ramaderia i pesca, les activitats cinegètiques i la pesca fluvial, el desenvolupament del món rural, la vigilància, control i col·laboració en la gestió del medi natural, i la protecció i prevenció integrals del medi ambient, mitjançant el Cos d'Agents Rurals, els boscos i la indústria agroalimentària i les polítiques d'alimentació, entre altres.
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
El conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya és el màxim representant del departament de cultura.
Veure Govern de Catalunya 1934-1939 і Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya
La consellera de Justícia, Drets i Memòria de la Generalitat de Catalunya és la màxima representant del Departament de Justícia, Drets i Memòria.
Veure Govern de Catalunya 1934-1939 і Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya
Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública de la Generalitat de Catalunya
El departament de Politiques Digitals i Administració Pública és un dels departaments de la Generalitat de Catalunya, creat pel Govern de Catalunya 2018, i successor del Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge.
Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya
El Departament de la Salut és el principal òrgan administratiu de la Generalitat de Catalunya en la presa de decisions sanitàries.
Veure Govern de Catalunya 1934-1939 і Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya
Diego Abad de Santillán
Diego Abad de Santillán fou el pseudònim de Sinesio García Fernández (Reyero, província de Lleó 20 de maig de 1897 - Barcelona 18 d'octubre de 1983) fou un actiu dirigent anarquista, escriptor i editor espanyol.
Veure Govern de Catalunya 1934-1939 і Diego Abad de Santillán
Fets del sis d'octubre
Els Fets del sis d'octubre van ser un moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà que tingueren lloc el 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamà l'Estat Català de la República Federal Espanyola.
Veure Govern de Catalunya 1934-1939 і Fets del sis d'octubre
Francesc Isgleas i Piarnau
Francesc Isgleas i Piarnau (Sant Feliu de Guíxols, 16 de febrer de 1893 - Barcelona, 14 de febrer del 1977) fou un dirigent anarcosindicalista català.
Veure Govern de Catalunya 1934-1939 і Francesc Isgleas i Piarnau
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Veure Govern de Catalunya 1934-1939 і Generalitat de Catalunya
Generalitat republicana
La Generalitat republicana és el període historiogràfic en què la Generalitat de Catalunya, que és la institució catalana d'autogovern, va ser restablerta durant la Segona República Espanyola, des de l'any 1931 fins al 1939 (vegeu Generalitat de Catalunya amb l'evolució d'aquesta institució fins a l'actualitat).
Veure Govern de Catalunya 1934-1939 і Generalitat republicana
Govern de Catalunya 1932-1933
En el període 1932-1933, després d'aprovar-se l'estatut de 1932, ja que l'Estatut de Núria no va ser aprovat i va ser modificat, tenint bases similars però amb molts retalls, i fer-se les primeres eleccions al Parlament de Catalunya (1932), Francesc Macià torna a ser nomenat President de la Generalitat i, el 19 de desembre de 1932, constitueix el primer govern de la Generalitat estatutària.
Veure Govern de Catalunya 1934-1939 і Govern de Catalunya 1932-1933
Història de la ràdio a Catalunya
La ràdio a Catalunya neix durant la dictadura del general Primo de Rivera, una conjuntura política que obliga a emetre en castellà i impossibilita el desenvolupament de la ràdio informativa.
Veure Govern de Catalunya 1934-1939 і Història de la ràdio a Catalunya
Jacinto Torío Rodríguez
, més conegut com a Jacinto Toryho, descendent d'una família pagesa acomodada, fou un dels delegats fundadors de la Federación Ibérica de Juventudes Libertarias.
Veure Govern de Catalunya 1934-1939 і Jacinto Torío Rodríguez
Joan Casanovas i Maristany
Joan Casanovas i Maristany (Sant Sadurní d'Anoia, 11 d'agost de 1890 - Valrans, Llenguadoc, 7 de juliol de 1942) fou un advocat i polític català, militant d'Estat Català i posteriorment, cofundador d'Esquerra Republicana de Catalunya i president del Parlament de Catalunya.
Veure Govern de Catalunya 1934-1939 і Joan Casanovas i Maristany
Joan Comorera i Soler
Joan Comorera i Soler (Cervera, 5 de setembre de 1894 - Burgos, 7 de maig de 1958) fou un polític català, d'ideologia comunista i catalanista, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República, conseller de la Generalitat en diverses ocasions i primer secretari general del PSUC.
Veure Govern de Catalunya 1934-1939 і Joan Comorera i Soler
Joan Lluhí i Vallescà
Joan Lluhí i Vallescà (Barcelona, 12 d'octubre de 1897 - Mèxic, 21 d'agost de 1944) fou un advocat i polític català que va ser conseller de la Generalitat de Catalunya i ministre del govern espanyol.
Veure Govern de Catalunya 1934-1939 і Joan Lluhí i Vallescà
Joan Porqueras i Fàbregas
Joan Pau Fàbregas Llauró, també conegut com a Joan Porqueras i Fàbregas (Sant Martí de Provençals, Barcelona 1893 - Londres 1966) fou economista i polític català.
Veure Govern de Catalunya 1934-1939 і Joan Porqueras i Fàbregas
Joan Selves i Carner
Joan Selves i Carner (Castelltallat, Sant Mateu de Bages, 4 de desembre de 1898 - Barcelona, 28 de juny de 1934) va ser un polític, advocat i periodista català.
Veure Govern de Catalunya 1934-1939 і Joan Selves i Carner
Joaquim Pou i Mas
Joaquim Pou i Mas (Sant Pol de Mar, Maresme, 7 d'agost de 1891 - 1966) fou un sindicalista rabassaire i polític socialista i catalanista dels anys 30, actiu també com a dirigent local a la seva vila de Sant Pol de Mar.
Veure Govern de Catalunya 1934-1939 і Joaquim Pou i Mas
Josep Calvet i Móra
Josep Calvet i Móra (Argentona, Maresme, 3 de juliol de 1891 - Bogotà (Colòmbia), 1 de novembre de 1950) fou un sindicalista català, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.
Veure Govern de Catalunya 1934-1939 і Josep Calvet i Móra
Josep Juan i Domènech
Josep Juan i Domènech (Barcelona, 1900 - 1979) fou un Aanarco-sindicalista, conegut com a Josep J. Domènech.
Veure Govern de Catalunya 1934-1939 і Josep Juan i Domènech
Josep Miret i Musté
Josep Miret i Musté (Barcelona, 1907 – Florisdorf, Mauthausen, Àustria 1944) fou un polític comunista català.
Veure Govern de Catalunya 1934-1939 і Josep Miret i Musté
Josep Quero i Molares
Josep Quero i Molares (Barcelona 1905 - Sant Pere de Ribes, Garraf 1987) fou un jurista i polític català.
Veure Govern de Catalunya 1934-1939 і Josep Quero i Molares
Josep Tarradellas i Joan
Josep Tarradellas i Joan, I marquès de Tarradellas (Cervelló, 19 de gener de 1899 – Barcelona, 10 de juny de 1988), fou un polític català, president de la Generalitat de Catalunya a l'exili durant la dictadura franquista des de 1954 fins a la restauració de la Generalitat el 1980.
Veure Govern de Catalunya 1934-1939 і Josep Tarradellas i Joan
La ràdio a Catalunya
La primera estació de radio de Catalunya va ser en 1924 EAJ-1 Radi Barcelona.
Veure Govern de Catalunya 1934-1939 і La ràdio a Catalunya
Llei de Contractes de Conreu
La Llei de Contractes de Conreu fou una llei elaborada l'11 d'abril de 1934 pel govern de Lluís Companys que tenia com a finalitat bàsica substituir l'antic contracte de rabassa morta a fi de protegir els camperols.
Veure Govern de Catalunya 1934-1939 і Llei de Contractes de Conreu
Lluís Companys i Jover
Signatura de Lluís Companys i Jover fou un polític català d'ideologia catalanista i republicana.
Veure Govern de Catalunya 1934-1939 і Lluís Companys i Jover
Lluís Prunés i Sató
Lluís Prunés i Sató (Manresa, Bages 1894 - Mèxic, 1964) fou un polític català, governador civil de Girona i conseller de la Generalitat de Catalunya.
Veure Govern de Catalunya 1934-1939 і Lluís Prunés i Sató
Martí Esteve i Guau
Martí Esteve i Guau (Torà, Solsonès, 1895 - Ciutat de Mèxic, 1977) fou un escriptor i polític català.
Veure Govern de Catalunya 1934-1939 і Martí Esteve i Guau
Martí Rouret i Callol
Martí Rouret i Callol (l'Escala, Alt Empordà 1902 - Ciutat de Mèxic 1968) fou un mestre i polític català.
Veure Govern de Catalunya 1934-1939 і Martí Rouret i Callol
Miquel Valdés i Valdés
Miquel Valdés i Valdés (Tarragona, ? - França, 1950) fou un polític comunista català, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República i conseller de la Generalitat durant la guerra civil espanyola.
Veure Govern de Catalunya 1934-1939 і Miquel Valdés i Valdés
Pedro Herrera Camarero
Pedro Herrera Camarero (Valladolid, 18 de gener de 1909 - Buenos Aires, 28 d'octubre de 1969) fou un anarcosindicalista espanyol.
Veure Govern de Catalunya 1934-1939 і Pedro Herrera Camarero
Pere Bosch i Gimpera
Pere Bosch i Gimpera (Barcelona, 22 de març de 1891 - Ciutat de Mèxic, 9 d'octubre de 1974), pàg.
Veure Govern de Catalunya 1934-1939 і Pere Bosch i Gimpera
Pere Mestres i Albet
Pere Mestres i Albet (Vilanova i la Geltrú, 22 d'agost de 1901 - 17 de desembre de 1975), fou un polític català.
Veure Govern de Catalunya 1934-1939 і Pere Mestres i Albet
President del Parlament de Catalunya
El president del Parlament de Catalunya és el diputat que presideix el Parlament de Catalunya i té la representació de la cambra legislativa de la Generalitat.
Veure Govern de Catalunya 1934-1939 і President del Parlament de Catalunya
Rafael Closas i Cendra
Rafael Closas i Cendra (Barcelona 1888 - 1952) fou un advocat i polític català Fill de Rafael Closas i Vives i de Josefa Cendra i Rexach.
Veure Govern de Catalunya 1934-1939 і Rafael Closas i Cendra
Reforma Eugènica de l'Avortament (1937)
La Reforma Eugènica de l'Avortament fou un decret de la Generalitat de Catalunya aprovat el 25 de desembre de 1936, i publicat el 9 de gener de 1937 al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Veure Govern de Catalunya 1934-1939 і Reforma Eugènica de l'Avortament (1937)
Segle XX a Catalunya
El a Catalunya es va caracteritzar pels conflictes obrers i per la recuperació de l'autonomia política de Catalunya després de la seva abolició el 1714.
Veure Govern de Catalunya 1934-1939 і Segle XX a Catalunya
Solidaridad Obrera (diari)
Solidaridad Obrera, popularment anomenada «la Soli», fou un diari en castellà fundat a Barcelona el 19 d'octubre de 1907, inicialment com a òrgan de premsa del grup Solidaridad Obrera i després de la CNT, i fou l'òrgan sindical més important a Catalunya fins al 1939.
Veure Govern de Catalunya 1934-1939 і Solidaridad Obrera (diari)
Torà
Torà és una vila i municipi situat al centre sud de la comarca administrativa del Solsonès; limitant al nord amb Llobera, a l'est amb Pinós i La Molsosa, i a l'oest amb Biosca.
Veure Govern de Catalunya 1934-1939 і Torà
Valeri Mas i Casas
Valeri Mas i Casas (Sant Martí de Provençals, 22 de maig de 1894 - Lissac, 19 de juliol de 1973).
Veure Govern de Catalunya 1934-1939 і Valeri Mas i Casas
També conegut com Govern Companys, Govern de Companys.