Taula de continguts
25 les relacions: Abas I d'Armènia, Aixot II Erkath, Albània del Caucas, Dones a Armènia, Dvin, Història d'Armènia, Història del Caucas, Hudhayfa ibn al-Yaman, Juaix, Khustup, Komitas, Llista de nakharark, Musafírides, Nakharar, Nakhtxivan, Naxçıvan, Rawwàdides, Reixtuní, Sembat Bagratuní, Sembat II Tiezerakal, Teodor Reixtuní, Urmia, Vaspurakan, Xaddàdides, Yússuf ibn Abi-s-Saj.
Abas I d'Armènia
Abas I fou rei d'Armènia del 928 o 929 fins al 953.
Veure Gogtn і Abas I d'Armènia
Aixot II Erkath
Aixot II Erkath (Aixot II el Ferro) fou rei d'Armènia des 914 al 928 o 929.
Veure Gogtn і Aixot II Erkath
Albània del Caucas
Albània del Caucas (Albānia en llatí; Ἀλβανία, Albanía en grec; Աղուանք, Ałuankʿ o Aghuank en armeni antic; Ardhan en part; Arran en persa mitjà; რანი, Rani en georgià) és el nom del país equivalent a l'actual Azerbaidjan durant l'època romana.
Veure Gogtn і Albània del Caucas
Dones a Armènia
Les dones a Armènia han gaudit de la igualtat de drets, incloent el dret de vot, des de l'establiment de la Primera República d'Armènia (1918-1920).
Veure Gogtn і Dones a Armènia
Dvin
Dvin fou una ciutat d'Armènia, de la qual fou capital des de vers el 332 fins al tomb de l'any 700.
Veure Gogtn і Dvin
Història d'Armènia
Imperi armeni Els armenis van entrar a Urartu vers el 610 aC.
Veure Gogtn і Història d'Armènia
Història del Caucas
Pobles caucàsics en l'antiguitat La història del Caucas es pot dividir en la història de Geòrgia (amb Abkhàzia i Adjària), Armènia i Azerbaidjan per un costat, i la del Caucas del Nord de l'altra.
Veure Gogtn і Història del Caucas
Hudhayfa ibn al-Yaman
Hudhayfa ibn al-Yaman al-Absí fou un company o ''sahabí'' del Profeta i el primer cap militar àrab (ostikan) de facto d'Armènia en temps del califa Úmar ibn al-Khattab, durant el temps que va durar la seva incursió al país.
Veure Gogtn і Hudhayfa ibn al-Yaman
Juaix
Juaix o Djuaixrot (també Juaix o Juasrot) fou un districte del nord-est de Vaspurakan.
Veure Gogtn і Juaix
Khustup
El Khustup és una muntanya de la província de Siunik (Armènia), situada 9 km al sud-oest de la ciutat de Kapan.
Veure Gogtn і Khustup
Komitas
Soghomon Soghomonian (26 de setembre de 1869 - 22 d'octubre de 1935), més conegut com a Komitas (en armeni: Կոմիտաս) o Komitas Vardapet (Կոմիտաս Վարդապետ), va ser un sacerdot, musicòleg, compositor, arranjador, cantant i director de coral armeni considerat com el fundador de l'escola nacional de música armènia.
Veure Gogtn і Komitas
Llista de nakharark
Nakharark eren senyories hereditàries d'Armènia, sorgides abans de l'any 300.
Veure Gogtn і Llista de nakharark
Musafírides
Els mussafírides o dinastia dels Banu Mussàfir, també anomenats sal·làrides o dinastia dels Banu Sal·lar, kangàrides o encara dinastia dels Banu l-Marzuban, foren una dinastia musulmana que va governar a Tarom, Samiran, Daylam, Gilan i, posteriorment, l'Azerbaidjan Iranià, Arran, i alguns districtes de l'Armènia oriental a la segona meitat del.
Veure Gogtn і Musafírides
Nakharar
Nakharar, en plural nakharark era un títol nobiliari de la gran noblesa d'Armènia, de caràcter hereditari.
Veure Gogtn і Nakharar
Nakhtxivan
La República Autònoma de Nakhtxivan (en àzeri, Naxçıvan Muxtar Respublikası) és un territori del sud del Caucas pertanyent a l'Azerbaidjan, enclavat entre Armènia al nord i a l'est, i l'Iran al sud i a l'oest.
Veure Gogtn і Nakhtxivan
Naxçıvan
Mausoleu Naxçıvan -pronunciat Nakhtxivan, de vegades anomenada Nachitschewan, Nakhchyvan, Nakhicevan, Nakhichevan’ o Nakhjavan- és una ciutat de l'Azerbaidjan, capital de la República Autònoma de Nakhtxivan.
Veure Gogtn і Naxçıvan
Rawwàdides
miniatura La dinastia rawwàdida o dels rawwàdides, també coneguda per Banu Rawwad o Banu Rawad, nom original tot i que més tard a les fonts apareixen com a rawàdides o rawàdida es va originar de tribus àrabs azdites que es van establir a Tabriz i a Maragha i es van barrejar amb elements kurds.
Veure Gogtn і Rawwàdides
Reixtuní
Els Reixtuní (en armeni Ռշտունի) va ser una família de nakharark (nobles) d'Armènia, que tenien com a feu hereditari el Reixtunik, al sud del Llac Van amb la ciutat capital de Vostan, l'illa-fortalesa d'Althamar i la població de Tospia, (Van) l'antiga capital del regne d'Urartu.
Veure Gogtn і Reixtuní
Sembat Bagratuní
Sembat Bagratuní (en armeni Սմբատ Դ Բագրատունի, en grec antic Συμβάτιος) va ser marzban d'Hircània de l'any 597 al 598 i d'Armènia des de potser el 600 fins al 613.
Veure Gogtn і Sembat Bagratuní
Sembat II Tiezerakal
Sembat II Tiezerakal (Սմբատ Բ Տիեզերակալamo del món) fou rei d'Armènia a Ani del 977 al 989.
Veure Gogtn і Sembat II Tiezerakal
Teodor Reixtuní
Teodor Reixtuní fou Ishkhan de Reixtunik i Armènia vers el 638 al 653.
Veure Gogtn і Teodor Reixtuní
Urmia
Urmia (també Uromieh, Uromiyeh, Oroomieh, Orumiyeh o Orumiye; persa: ارومیه, Àzeri: Urmu, اورمو), anteriorment entre 1935-1979 Rezaieh o Rezaiyeh (رضائیه) és una ciutat de l'Azerbaidjan Meridional, capital de l'Azerbaidjan Occidental (Iran), a la costa oest del llac Urmia.
Veure Gogtn і Urmia
Vaspurakan
Vaspurakan ('terra de prínceps') fou un dels territoris senyorials d'Armènia abraçant les regions a l'est del llac Van, que més tard va ser elevat a regne quan el regia la família Artsruní, sent el bressol de la civilització armènia.
Veure Gogtn і Vaspurakan
Xaddàdides
Els xaddàdides van ser una dinastia que va governar a Gandja i a Dvin, i a una part d'Armènia, i més tard una branca d'ells a Ani.
Veure Gogtn і Xaddàdides
Yússuf ibn Abi-s-Saj
Abu-l-Qàssim Yússuf ibn Abi-s-Saj Diwdad, conegut com a Yússuf ibn Abi-s-Saj, fou emir de l'Azerbaidjan, Arran i Armènia del 901 al 928.
Veure Gogtn і Yússuf ibn Abi-s-Saj
També conegut com Coltene, Colthene, Goghtn, Golten, Golthen, Golthn, Goltn.