Gneu Pompeu Magne

Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.

771 les relacions: Abàntia, Acadèmiques, Acol·la, Adana, Aegus, Aguilar de la Frontera, Alanya, Alba (Piemont), Albano Laziale, Albània del Caucas, Alea iacta est, Alexandre II de Judea, Alexandrium, Alix (còmic), Amazones (mitologia), Ampia, Anàbasi d'Alexandre el Gran, Antíoc I de Commagena, Antíoc XIII Asiàtic, Antípatre d'Idumea, Antístia (esposa de Pompeu), Antiga Roma, Antiguitat clàssica, Antoni i Cleòpatra (pel·lícula del 1972), Api Claudi Pulcre (cònsol 38 aC), Api Claudi Pulcre (cònsol 54 aC), Apol·lònia d'Il·líria, Aquil·las l'egipci, Arabió, Aretes III Filohel·len, Argedava, Ariobàrzanes I Filoromà, Ariobàrzanes III Èusebes, Aristarc de Còlquida, Aristobul II de Judea, Aristodem de Nisa el Jove, Arle, Armazi, Arquebisbat de Pamplona i Tudela, Arquelau I de Comana, Arquelau II de Comana, Artag d'Ibèria, Arunt, Asclepíades de Mírlia, Asini Pol·lió (orador), Assassinat de Juli Cèsar, Astèrix, Astèrix i Latraviata, August, Aulus, ..., Aulus Cecina, Aulus Gabini (cònsol), Aulus Grani, Aulus Hirci, Aulus Manli Torquat (pretor 52 aC), Aulus Terenci Varró Murena (pompeià), Auximum, Èsquines de Milet, Baies (Campània), Balbí, Barzuya, Batalla d'Alèsia, Batalla d'Asculum (89 aC), Batalla d'Útica (49 aC), Batalla d'Ilerda, Batalla de Bethoron (66), Batalla de Carres, Batalla de Coracesi, Batalla de Dirràquion, Batalla de Dirràquium (48 aC), Batalla de Farsàlia, Batalla de Munda (45 aC), Batalla de Nicòpolis (48 aC), Batalla de Ruspina, Batalla de Tapsos, Batalla del Bagrades (49 aC), Batalla del mont Graupi, Biblioteca d'Alexandria, Biblos, Bitínia, Bogud II, Brutus (Ciceró), Burebista, Cabezo de Alcalá, Cabira, Caecilia de censoribus, Calpúrnia (filla de Calpurni Bèstia), Carteia, Castell d'Ultrera, Castell de Gardeny, Castell de Marvão, Cataònia, Catilinàries, Cavtat, Càliga, Càller, Càpua, Càstor de Fanagòria, Cèsar, Cèsar i Cleopatra (pel·lícula de 1945), Cònvenes, Còrdova, Censor romà, Cesi (desambiguació), Ciceró, Cilícia, Cirene i Creta, Ciutat vella de Jerusalem, Clàudia Antònia, Cleòpatra V Selene, Clunia, Cnidos, Cohort urbana, Col·lecció Fundació Bernat Metge, Coll de Panissars, Comana del Pont, Comentaris de la Guerra Civil, Commagena, Complutum, Conjunt arqueològic de Tàrraco, Cornèlia Cinnil·la, Cornèlia Metel·la, Cornèlia Pompeia, Cornelia et Caecilia de Cn. Pompeio, Cotis I de Tràcia, Crastí, Cratip de Pèrgam, Crimea romana, Cronologia de l'antiga Roma, Cumes, Damió, Darios del Pont, Dècada del 50 aC, Dècada del 70 aC, Dífil (actor), De Casibus Virorum Illustrium, De finibus bonorum et malorum, De optimo genere oratorum, Decàpolis, Declinació del llatí, Defensa de Luci Flac, Deiòtar I, Demetri de Gàdara, Dime (ciutat), Dinastia ptolemaica, Dionisi d'Halicarnàs, Dioscúrias, Dona a l'antiga Roma, Drus (família), Durrës, Economia de l'Imperi Romà, Economia de la Hispània romana, Edat antiga, Edat antiga als Països Catalans, Eli Promot, Emília Escaura, Emília Lèpida (germana de Marc Emili Lèpid), Empúries, En defensa de Luci Corneli Balb, Epistulae ad familiares, Ericto, Escàpula (cognomen), Escribònia Magna, Espàrtac, Espejo, Estrabó (desambiguació), Estratonice del Pont, Eunic de Mitilene, Eupatra, Evocat, Farnaces II, Farsàlia, Faselis, Faust Corneli Sul·la (qüestor), Felip II Filoromà, Fernán-Núñez, Flavia agraria, Gabínia de pirates, Gabínia del Senat, Gadelonitis, Gai Antoni el Jove, Gai Asini Pol·lió, Gai Ateu Capitó (tribú 55 aC), Gai Ati, Gai Calpurni Pisó (cònsol 67 aC), Gai Calpurni Pisó Frugi, Gai Canini Rèbil (cònsol 45 aC), Gai Carrines, Gai Cassi Longí (assassí de Cèsar), Gai Cassi Longí Var, Gai Celi Caldus (cònsol 94 aC), Gai Claudi Marcel Major, Gai Claudi Marcel Menor, Gai Considi, Gai Coponi, Gai Corneli (tribú), Gai Decimi (pompeià), Gai Escriboni Curió (tribú de la plebs), Gai Fanni (acusador), Gai Fanni (tribú el 59 aC), Gai Flavi (pompeià), Gai Herenni (tribú 80 aC), Gai Leli Sapient, Gai Licini Macre Calvus, Gai Lucceu Hirrus, Gai Manili, Gai Marci Censorí, Gai Memmi (qüestor), Gai Memmi Gemel, Gai Messi, Gai Opi, Gai Porci Cató, Gai Rabiri Pòstum, Gai Senti Saturní (cònsol any 19 aC), Gai Sosi, Gai Treboni, Gai Valeri Catul, Gai Valeri Triari, Gai Vel·lei Patèrcul, Gai Vibi Pansa, Gai Volusè Quadrat, Galàcia, Gal·loni (governador), Gaulanitis, Gaza, Gàl·lia Narbonesa, Gemmes treballades, Gens Afrània, Gens Antònia, Gens Calpúrnia, Gens Cornèlia, Gens Flàvia, Gens Júlia, Gens Lòl·lia, Gens Lucrècia, Gens Otacília, Gens Pompeia, Gens Quíntia, Germània Superior, Germànic, Gerunda, Girona, Gliptoteca, Gneu Calpurni Pisó (cònsol 23 aC), Gneu Calpurni Pisó (governador), Gneu Calpurni Pisó (llegat), Gneu Corneli Cinna Magne, Gneu Corneli Lèntul Clodià (cònsol), Gneu Corneli Lèntul Marcel·lí, Gneu Domici Ahenobarb (mort 81 aC), Gneu Domici Calví Màxim (cònsol 53 aC), Gneu Papiri Carbó, Gneu Pompeu, Gneu Pompeu (fill), Gneu Pompeu Estrabó, Gneu Pompeu Teòfanes, Gomfi, Gordià I, Grècia hel·lenística, Gubbio, Guerra címbria, Guerra de Kitus, Guerra de les Gàl·lies, Guerra de Sertori, Guerra de Sicília (44 aC-36 aC), Guerres civils romanes, Guerres Mitridàtiques, Guerres Pàrtiques, Guerres romano-perses, Gutta (magistrat), Hegesarat, Hermàgores Carió, Hermàgores de Temnos, Herramélluri, Hiarbes, Hiempsal II, Hippos, Hipsicratea, Hircà II, Hirtia de pompeianis, Hispània, Hispània Citerior, Història antiga de Sicília, Història d'Abkhàzia, Història d'Andalusia, Història d'Israel i Palestina, Història d'Itàlia, Història d'Occitània, Història de Jordània, Història de l'antic Israel, Història de l'Azerbaidjan, Història de l'estructura de l'exèrcit romà, Història de l'Iran, Història de la comunitat jueva a Palestina, Història de la navegació, Història de La Rioja, Història de Lagos (Portugal), Història de Líbia, Història de les campanyes militars romanes, Història de les Cíclades, Història de Lleida, Història de Malta, Història de Mesopotàmia, Història de Navarra, Història de Roma, Història de Turquia, Història del País Basc, Història del teatre, Història del verí, Història dels jueus, Història dels vaixells, Horaci, Hortensius, Iacetans, Ibèric, Ilerda, Imperator, Imperi Persa, Imperi Selèucida, In Pisonem, In Verrem, Indicets, Infern (La Divina Comèdia), Infern - Cant Novè, Infern - Cant vint-i-vuitè, Interrex, Isauris, Isàuria, Jaciment arqueològic de Vani, Jafa, Júlia (filla de Juli Cèsar), Júnia Tèrcia, Jordània, Juba I, Judea, Juli Cèsar, Julia agraria, Kainon, La Farsàlia, La guerra de Jugurta, La Jonquera, La naturalesa dels déus, La Pobla de Vallbona, La zitzània, Lacetans, Laietània, Lamta (Tunísia), Laodicea de Fenícia, Lastenes de Creta, Lauro, Lèpid el triumvir, Líbia, Lívia Drusa, Lòl·lia (amant de Cèsar), Legat (antiga Roma), Legió I Germanica, Legió III Augusta, Legió III Gallica, Legió IV Macedònica, Legió IX Hispana, Legió perduda, Legió V Alaudae, Legió VI, Legió VI Ferrata, Legió VI Victrix, Legió VII Claudia Pia Fidelis, Legió VIII Augusta, Legió X Equestris, Legió X Gemina, Legió XI, Legió XII Fulminata, Legió XIII Gèmina, Legió XIV Gemina, Legió XXII Deiotariana, Leneu, Leostràtides, Les paradoxes dels estoics, Lesbos, Lex Aurelia judiciaria, Lex Gellia Cornelia, Lex Manilia de bello Mithridatico, Lex pompeia de ambitu, Lex Ursonensis, Licaònia, Licini Cras Dives, Licini Damasip (senador), Licinia de sodalitiis, Literatura apocalíptica, Literatura romana, Livi Drus Claudià, Llac Albano, Lleó, Llei Hírtia, Lleida, Llista d'escultors romans, Llista de cònsols romans de la República, Llista de lleis romanes, Llista de personatges històrics d'òpera, Lol·li, Lucària, Lucèria, Lucca, Luci Afrani (cònsol 60 aC), Luci Calpurni Pisó Cesoní (cònsol 15 aC), Luci Calpurni Pisó Cesoní (cònsol 58 aC), Luci Canini Gal (tribú), Luci Canuleu (llegat), Luci Cecili Metel Crètic, Luci Cecili Rufus, Luci Corneli Balb Major, Luci Corneli Cinna (cònsol del 86 aC), Luci Corneli Cinna (pretor), Luci Corneli Lèntul Crus, Luci Corneli Lèntul Níger, Luci Corneli Sisenna, Luci Corneli Sul·la, Luci Decidi Saxa, Luci Domici Ahenobarb (cònsol 54 aC), Luci Eli Tuberó, Luci Emili Paulus (cònsol 50 aC), Luci Escriboni Libó (sogre de Sext Pompeu), Luci Flavi (tribú), Luci Gel·li Publícola (cònsol 72 aC), Luci Juli Cèsar Fill, Luci Licini Lucul·le, Luci Licini Murena (cònsol), Luci Lol·li, Luci Lucceu, Luci Manli Torquat (pretor), Luci Marci Filip (cònsol 91 aC), Luci Mescini Rufus, Luci Ninni Quadrat, Luci Octavi (militar), Luci Otacili Pílit, Luci Rosci Fabat, Luci Rosci Otó, Luci Septimi, Luci Sergi Catilina, Luci Terenci, Luci Trebel·li (tribú 67 aC), Luci Valeri Flac (pompeià), Luci Veti, Luci Vibul·li Rufus, Luci Volcaci Tul·lus (cònsol 33 aC), Luci Volcaci Tul·lus (cònsol 66 aC), Lucreci, Lugdúnum dels Cònvenes, Macares, Magnòpolis, Magne, Mani Acili Glabrió (cònsol 67 aC), Mani Acili Glabrió (governador), Manli Torquat (militar), Mantellet (arma), Marc Aci Balb, Marc Anneu Lucà, Marc Antoni, Marc Calidi, Marc Calpurni Bíbul, Marc Celi Rufus, Marc Celi Vinicià, Marc Claudi Marcel (cònsol 51 aC), Marc Considi Nonià, Marc Emili Escaure (cònsol), Marc Emili Escaure (governador), Marc Emili Escaure (pompeià), Marc Emili Lèpid (cònsol 66 aC), Marc Emili Lèpid (cònsol 78 aC), Marc Emili Lèpid (conspirador), Marc Eppi, Marc Fadi Gal, Marc Favoni, Marc Fonteu, Marc Juni Brut, Marc Juni Brut (polític), Marc Juvenci Laterense, Marc Licini Cras Dives (cònsol 14 aC), Marc Licini Cras Dives (triumvir), Marc Livi Drus, Marc Livi Emilià Drus, Marc Lol·li Palicà, Marc Noni Sufenat, Marc Octavi (edil), Marc Papiri Carbó, Marc Perpenna Ventó, Marc Petrei, Marc Pomponi (militar), Marc Pupi Pisó, Marc Terenci Varró, Marc Tul·li Ciceró el jove, Marc Valeri Messal·la (cònsol 53 aC), Marc Valeri Messal·la Níger, Marc Vipsani Agripa, Marina romana, Marsella, Massàlia, Matrimoni a l'antiga Roma, Múcia Tèrcia, Menandre de Laodicea (general), Menedem de Macedònia (cesarià), Menes, Menes (llibert), Merzifon, Milas, Minerva, Minuci Rufus, Misenum, Mitridates VI Eupàtor, Mitridation, Mliana, Monda, Monima, Montilla (Còrdova), Munda (Bètica), Muralles de Girona, Nícies de Cos (gramàtic), Neró, Nicòpolis del Pont, Niksar, Nisa, Noni Gal, Nou preuats, Nou Testament, Numeri Magi, Obra historiogràfica de Juli Cèsar, Octavi Grecí, Octàvia Menor, Oderzo, Oplontis, Oricum, Origen dels bascos, Orodes d'Aghuània, Orsabaris, Otacili Cras, Oxatres del Pont, Paflagònia, Paflagonis, Palazzo Spada, Palència, Pamplona, Pariadres, Partens, Partit popular (antiga Roma), Pasíteles, Pèrsia, Píteas (orfebre), Pel·la (Palestina), Pelúsion, Pelignes, Península Ibèrica, Període del Segon Temple, Període hel·lenístic, Període hel·lenístic d'Egipte, Període romà a Catalunya, Període romà a Occitània, Període romà al País Valencià, Petra d'Aràbia, Picè, Pilèmenes de Bitínia, Pincio, Pirates cilicis, Pitodor de Tral·les, Pitodoris, Poblat d'Adar, Poema èpic, Pompeia (filla de Gneu Pompeu), Pompeia (germana de Gneu Pompeu), Pompeia de magistratibus, Pompeia de parricidiis, Pompeia de provinciis, Pompeia de tribunis, Pompeia de vi, Pompeia judiciaria, Pompeià, Pompeiòpolis (Paflagònia), Pompeu, Pompeu Trogus, Pont Polemoníac, Post reditum in senatu, Postumi (polític), Potí d'Egipte, Prefecte de l'annona, Primer Triumvirat, Primera Guerra Civil Romana, Pro Deiotaro, Pro Ligario, Pro Marcello, Pro Milone, Pro Sestio, Procil·li, Ptolemeu de Calcis, Ptolemeu XII Auletes, Ptolemeu XIII Filopàtor, Publi Antisti, Publi Ati Var, Publi Atri, Publi Clodi Pulcre, Publi Considi Llong, Publi Corneli Escipió Pomponià Salvitó, Publi Corneli Lèntul Espinter (cònsol), Publi Corneli Lèntul Espinter (proqüestor), Publi Corneli Lèntul Marcel·lí (orador), Publi Corneli Sul·la (nebot de Sul·la), Publi Cras Junià, Publi Licini Cras Dives (llegat), Publi Ligari, Publi Nigidi Fígul, Publi Plauci Hipseu, Publi Rutili Llop (pretor 49 aC), Publi Servili Rul·lus, Publi Servili Vàcia Isàuric (cònsol 48 aC), Publi Servili Vàcia Isàuric (cònsol 79 aC), Publi Sesti, Publi Vatini (tribú), Puig Ciutat, Qerqenna, Quarta Guerra Mitridàtica, Quint Ati Var, Quint Cassi Longí (tribú 49 aC), Quint Cecili Metel Cèler, Quint Cecili Metel Crètic (cònsol 69 aC), Quint Cecili Metel Nepot (cònsol 57 aC), Quint Cecili Metel Pius, Quint Cecili Metel Pius Escipió, Quint Fabi Virgilià, Quint Fufi Calè (cònsol), Quint Hortensi Hòrtal (cònsol 69 aC), Quint Lepta, Quint Lutaci Càtul (cònsol 78 aC), Quint Marci Rex (cònsol 68 aC), Quint Minuci Terme (propretor 51 aC), Quint Nasidi, Quint Pedi (cònsol), Quint Pompeu Bitínic, Quint Pompeu Rufus (tribú 52 aC), Quint Sertori, Quint Servili Cepió (questor 103 aC), Quint Servili Cepió (tribú 72 aC), Quint Tul·li Ciceró, Rascuporis II, Rímini, Ròscil, Reggio de l'Emília, Regió de Síria, Regió del Pont, Regnat de Cleòpatra, Regne de Calcis, Regne de Geòrgia, Regne de Numídia, Regne del Pont, Rei de reis (pel·lícula de 1961), República Romana, Roma al segle I aC, Romanització a Bascònia i Aquitània, Rome (sèrie de televisió), Rostra, Rubicó, Rufus (cognom romà), Ruspina, Sadales II, Santa Maria sopra Minerva, Sardinia, Scilla (Itàlia), Segon Triumvirat, Segona Guerra Civil romana, Selèucia de Piera, Selèucia del Zeugma, Senat Romà, Senigallia, Servília Cepionis, Servília Menor, Servi Sulpici Galba (pretor 54 aC), Servi Sulpici Rufus (cònsol), Servili Cepió, Servilia agraria, Setge de Jerusalem (63 aC), Setge de Massília, Sext Peduceu (governador), Sext Pompeu (cònsol 35 aC), Sext Pompeu (gendre de Lucili), Sext Pompeu Pius, Sext Quintili Var (qüestor), Sexualitat a l'antiga Roma, Sipont, Sivas, Sobre el comandament de Gneu Pompeu, Sobre el govern de les províncies consulars, Sobre la resposta dels Harúspexs, Sobre la seva casa, Solos (Cilícia), Spoleto, Sulci, Tapsos, Tarcondari Càstor, Tarcondimot I, Tars (Turquia), Tàctiques Fabianes, Tàctiques romanes d'infanteria, Túsculum, Teatre de Pompeu, Teatre romà, Teòdot de Quios, Temple de Jerusalem, Temple de Venus Genetrix, Terència (esposa de Ciceró), Tercera Guerra Civil Romana, Tercera Guerra Mitridàtica, Tercera Guerra Servil, Terracina, Tiberi Claudi Neró (militar), Tigranes (fill de Tigranes II), Tigranes II d'Armènia, Timàgenes d'Alexandria, Tit Ampi Balb, Tit Anni Papià Miló, Tit Antisti, Tit Flavi Petró, Tit Flavi Sabí (pare de Vespasià), Tit Labiè (orador), Tit Labiè (tribú), Tit Munaci Planc Bursa, Tit Pomponi Àtic, Tit Quinti Escàpula, Tit Vasi, Titus Livi, Topica, Tràcia, Trebonia de provinciis consularibus, Tribunitia, Triumvir, Tropes auxiliars romanes, Tul·liola, Turó de la Serreta, Tusculanes, Uarakos, València, Valentia, Vectigàlia, Venus (mitologia), Vercingetòrix, Vezirköprü, Vibi Curi, Vibo Valentia, Vides paral·leles, Villia Annalis, Vis, Xerxes del Pont, Xifares, Zòpir (artista), Zile, 106 aC, 25 de febrer, 30 de juliol, 45 aC, 47 aC, 48 aC, 51 aC, 52 aC, 54 aC, 55 aC, 60 aC, 61 aC, 64 aC, 65 aC, 66 aC, 67 aC, 69 aC, 70 aC, 75 aC, 77 aC, 82 aC. Ampliar l'índex (721 més) » « Shrink índex

Abàntia

Abàntia o Amàntia (Ἀμαντία, Ἀβαντία) va ser una ciutat d'Atintània, a Il·líria, a la vora del riu Poliantes, a uns 45 km al sud-est d'Apol·lònia d'Il·líria.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Abàntia · Veure més »

Acadèmiques

Bust de Ciceró Academica (o Academici libri) (en català: les Acadèmiques) és una obra filosòfica, en forma de diàleg socràtic, escrita per Marc Tul·li Ciceró l'any 45 aC., sobre epistemologia, la teoria del coneixement, a través de les doctrines d'Antíoc d'Ascaló, Arcesilau i Carnèades.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Acadèmiques · Veure més »

Acol·la

Acol·la (en grec antic Ἀχόλλα) o també Achilla i Achulla és un jaciment arqueològic de Tunísia al sud de la governació de Mahdia, delegació de Mellouleche, on estava situada l'antiga ciutat romana dAcholla, a la costa de la província anomenada Bizacena.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Acol·la · Veure més »

Adana

Adana és una ciutat de Turquia, i la capital de la província d'Adana.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Adana · Veure més »

Aegus

Aegus (en llatí Aegus) va ser un cap dels gals al·lòbroges que juntament amb el cap Roscillus va servir amb Juli Cèsar amb gran fidelitat durant la guerra a la Gàl·lia.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Aegus · Veure més »

Aguilar de la Frontera

Aguilar de la Frontera és una localitat de la província de Còrdova, Andalusia, Espanya.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Aguilar de la Frontera · Veure més »

Alanya

La ciutat a la zona del port. La península d'Alanya Alanya (abans Alaiya, Alaiyya i Alaya) és un port i municipalitat de Turquia al sud d'Anatòlia a 120 km d'Antalya, dins la província d'Antalya i capital del districte d'Alanya.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Alanya · Veure més »

Alba (Piemont)

Alba és un municipi italià, situat a la regió del Piemont i a la província de Cuneo.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Alba (Piemont) · Veure més »

Albano Laziale

Albano Laziale és un municipi italià, situat a la regió de Laci i a la Ciutat metropolitana de Roma Capital.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Albano Laziale · Veure més »

Albània del Caucas

Albània del Caucas (Albānia en llatí; Ἀλβανία, Albanía en grec; Աղուանք, Ałuankʿ o Aghuank en armeni antic; Ardhan en part; Arran en persa mitjà; რანი, Rani en georgià) és el nom del país equivalent a l'actual Azerbaidjan durant l'època romana.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Albània del Caucas · Veure més »

Alea iacta est

Àlea iacta est és una locució llatina d'ús actual que significa literalment 's'ha tirat el dau', 'el dau ha estat llançat' o 'la sort ha estat donada'.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Alea iacta est · Veure més »

Alexandre II de Judea

Alexandre II de Judea fou el fill gran d'Aristòbul II de Judea.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Alexandre II de Judea · Veure més »

Alexandrium

Alexandrium, també coneguda amb el nom de Sartaba, fou el nom d'una fortificació construïda pels asmoneus a dalt d'una muntanya entre les ciutats d'Escitòpolis i Jerusalem, a prop de la Vall del Jordà.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Alexandrium · Veure més »

Alix (còmic)

Alix és un personatge de la bande dessinée franco-belga, protagonista d’una sèrie de còmics amb el mateix nom, creada, escrita i dibuixada per Jacques Martin a partir de 1948.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Alix (còmic) · Veure més »

Amazones (mitologia)

-, Museu del Louvre. Amazona davant d'un altar en una ceràmica grega del 475–450 aC Amazones en la ''Crònica de Núremberg'' Monument a les amazones a Samsun En la mitologia grega, les amazones o amàzones (en grec sg.: Ἀμαζών, pl.: Ἀμαζόνες) eren una antiga nació llegendària de guerreres o un país contemporani poblat per dones en els confins del món.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Amazones (mitologia) · Veure més »

Ampia

La lex Ampia o Ampia Labiena va ser una llei de l'antiga Roma establerta a proposta de Tit Ampi Balb i Tit Labiè, tribuns de la plebs l'any 64 aC, quan eren cònsols Luci Afrani i Quint Cecili Metel.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Ampia · Veure més »

Anàbasi d'Alexandre el Gran

LAnàbasi d'Alexandre el Gran o Les campanyes d'Alexandre és una obra de l'autor Flavi Arrià, datada del, que explica les conquestes militars d'Alexandre el Gran, i n'és la font més important que es conserva.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Anàbasi d'Alexandre el Gran · Veure més »

Antíoc I de Commagena

Antíoc I de Commagena (Ἀντίοχος ὁ Θεὸς Δίκαιος Ἐπιφανὴς Φιλορωμαῖος Φιλέλλην, 'Antíoc el Diví, Just, Cèlebre, Filoromà i Filohel·lè'; 16 de juliol del 98 aC - entre 38 i 31 aC) va ser rei de Commagena.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Antíoc I de Commagena · Veure més »

Antíoc XIII Asiàtic

Antíoc XIII Asiàtic, anomenat també Dionysos, Filopator i Cal·línic (en llatí Antiochus Asiaticus, en grec antic Ἀντίοχος ὁ Ἀσιατικός) fou rei selèucida de Síria del 69 aC al 64 aC.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Antíoc XIII Asiàtic · Veure més »

Antípatre d'Idumea

Antípatre d'Idumea（Antipater) fou governador de Judea i pare d'Herodes el Gran. Segons la genealogia difosa contemporàniament, era fill d'un noble idumeu també anomenat Antípatre o Antipas, que havia rebut el govern d'Idumea d'Alexandre Janeu i de la seva dona Alexandra. Antípatre es va criar a la cort d'Alexandre Janeu. No hi ha cap prova d'això; el que se sap és que era mig àrab i fou fet general en cap de l'exèrcit jueu per Alexandre Janeu més per les seves relacions amb els àrabs que per la noblesa del seu origen que probablement també existia. Estava casat amb Cipros, una dona de la noblesa nabatea. El 65 aC va convèncer el rei Hircà II de Judea, deposat pel seu germà Aristobul II de Judea, de refugiar-se a la cort d'Aretes, rei dels nabateus. Es va fer client de Gneu Pompeu i probablement va fer un intent diplomàtic de col·locar al tron a Aretes, intent que no va reeixir (64 aC). El 63 aC Pompeu va ocupar Jerusalem i Aristobul II fou deposat. Antípatre va ser fidel llavors a Hircà II i va treballar per les seves bones relacions amb els romans. Els seus serveis contra Alexandre Asmoneu (fill d'Aristòbul II) i contra Arquelau a Egipte (57 aC i 56 aC) foren agraïts per Escaure i Gabini lloctinents de Pompeu a Síria. El 48 aC hom li va concedir la ciutadania romana i el 47 aC Juli Cèsar va confirmar Hircà II com a gran sacerdot tot i les queixes d'Antígon de Judea (l'altre fill d'Aristòbul II) i Antípatre fou nomenat procurador de Judea. Quan Cèsar va deixar Síria per marxar contra Farnaces, Antípatre va garantir la tranquil·litat a Judea i va nomenar als seus fills Fasael i Herodes governadors de Jerusalem i de Galilea, respectivament. El 46 aC es va oposar a la idea del fill Herodes d'eliminar a Hircà II; el 43 aC, un any després de la mort de Cèsar va regular els impostos que havia imposat a Judea el republicà Cassi com a suport a les seves tropes. Va morir el 43 aC enverinat per l'àrab Màlic (a qui havia salvat la vida dues vegades) que va subornar el coper d'Hircà II per administrar-li el verí. De la seva dona Cipros va tenir quatre fills: Fasael, Herodes, Josep i Ferores; i una filla, Salomé.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Antípatre d'Idumea · Veure més »

Antístia (esposa de Pompeu)

Antístia (Antistia) va ser una dama romana filla de Publi Antisti i de Calpúrnia.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Antístia (esposa de Pompeu) · Veure més »

Antiga Roma

Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Antiga Roma · Veure més »

Antiguitat clàssica

L'antiguitat clàssica és un terme general per referir-se a un període cultural històric del Mediterrani que va començar amb la primera poesia grega de la qual es té constància (Homer, al) i continuà fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (al), que acabaria amb la dissolució de la cultura clàssica i el començament de l'edat mitjana.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Antiguitat clàssica · Veure més »

Antoni i Cleòpatra (pel·lícula del 1972)

Antoni i Cleòpatra (títol original en anglès: Antony and Cleopatra) és una adaptació cinematogràfica de 1972 de l'obra del mateix nom de William Shakespeare, dirigida i protagonitzada per Charlton Heston, i realitzada per Rank Organisation.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Antoni i Cleòpatra (pel·lícula del 1972) · Veure més »

Api Claudi Pulcre (cònsol 38 aC)

Api Claudi Pulcre (Appius Claudius Pulcher, sovint Clodius, Clodi) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Api Claudi Pulcre (cònsol 38 aC) · Veure més »

Api Claudi Pulcre (cònsol 54 aC)

Api Claudi Pulcre (Appius Claudius Pulcher) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Api Claudi Pulcre (cònsol 54 aC) · Veure més »

Apol·lònia d'Il·líria

Apol·lònia (Apollonia) era una ciutat d'Il·líria, a uns 20 km de la costa i a menys de 5 km de la riba dreta del riu Aous (actual Viosa).

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Apol·lònia d'Il·líria · Veure més »

Aquil·las l'egipci

Aquil·las l'egipci (en llatí Achillas, en grec antic Ἀχιλλᾶς) fou cap de la guàrdia del rei Ptolemeu XIII Filopàtor.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Aquil·las l'egipci · Veure més »

Arabió

Arabió va ser l'últim rei númida, que segons Apià era fill de Masinissa II i probablement net de Gauda.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Arabió · Veure més »

Aretes III Filohel·len

Aretes III Filohel·len fou un rei nabateu d'Aràbia Pètria (87 aC-62 aC), coetani del rei de Judea Alexandre Janeu.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Aretes III Filohel·len · Veure més »

Argedava

Argedava (Argedauon, Sargedava, Sargedauon, Zargedava, Zargedauon) va ser una important ciutat dacia esmentada al Decret de Dionisòpolis (48 aC), i potencialment situada a Popești, un districte de la ciutat de Mihăilești, al comtat de Giurgiu, Muntènia (Romania).

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Argedava · Veure més »

Ariobàrzanes I Filoromà

Ariobàrzanes I Filoromà (Ariobarzánēs Philorṓmaios: 'Ariobàrzanes, amic de Roma') fou rei de Capadòcia.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Ariobàrzanes I Filoromà · Veure més »

Ariobàrzanes III Èusebes

Ariobàrzanes III Èusebes Filoromà (Ariobarzánēs Eusebḗs Philorṓmaios: 'Ariobàrzanes el Pietós, amic de Roma') va ser rei de Capadòcia.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Ariobàrzanes III Èusebes · Veure més »

Aristarc de Còlquida

Aristarc (en llatí Aristarchus, en grec antic), va ser un príncep de la regió de la Còlquida designat per ocupar el tron per Pompeu Magne al final de les Guerres Mitridàtiques, segons Appià a Ῥωμαϊκά (Ro̱maïká, Història de Roma).

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Aristarc de Còlquida · Veure més »

Aristobul II de Judea

Aristobul II de Judea (Aristobūlus, en Ἀριστόβουλος, «Aristóboulos») va ser el fill més jove d'Alexandre Janeu i de Salomé Alexandra.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Aristobul II de Judea · Veure més »

Aristodem de Nisa el Jove

Aristodem (en Aristodemus) va ser un gramàtic i rètor de l'antiga Grècia nascut a Nisa, a l'Àsia Menor.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Aristodem de Nisa el Jove · Veure més »

Arle

Arle —Arle i Arles — és una vila de la Provença.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Arle · Veure més »

Armazi

Armazi o Armaz-Tsikhe fou una important ciutat reial de Geòrgia prop de la moderna ciutat de Mtskhétha.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Armazi · Veure més »

Arquebisbat de Pamplona i Tudela

L'arquebisbat de Pamplona i Tudela és la jurisdicció eclesiàstica amb seu a Pamplona i Tudela, unides des de 1984.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Arquebisbat de Pamplona i Tudela · Veure més »

Arquelau I de Comana

Arquelau I (en llatí Archelaus en grec antic Ἀρχέλαος "Arkhélaos") fou rei del Pont i sacerdot de Comana.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Arquelau I de Comana · Veure més »

Arquelau II de Comana

Arquelau II (en llatí Archelaus en grec antic Ἀρχέλαος "Arkhélaos") fou rei del Pont i sacerdot del temple de Bel·lona a Comana.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Arquelau II de Comana · Veure més »

Artag d'Ibèria

Artag en georgià: არტაგ (també Artoces), fou un rei d'Ibèria del Caucas que va governar des del 81 aC al 65 aC (o 78 a l3 aC segons Tumanoff).

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Artag d'Ibèria · Veure més »

Arunt

Arunt o Arrunt (Arruns) va ser un harúspex etrusc d'avançada edat citat per Lucà a La Farsàlia.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Arunt · Veure més »

Asclepíades de Mírlia

Asclepíades de Mírlia, en llatí Asclepiades, en grec antic Ἀσκληπιάδης, fou un escriptor i historiador grec nascut a Mírlia a Bitínia, o potser a Nicea.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Asclepíades de Mírlia · Veure més »

Asini Pol·lió (orador)

Asini Pol·lió (en llatí Asinius Pollio) va ser un sofista romà però nadiu de Tral·les a l'Àsia Menor.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Asini Pol·lió (orador) · Veure més »

Assassinat de Juli Cèsar

Lassassinat de Juli Cèsar va ser el resultat d'una conspiració de 40 senadors romans que es van donar a ells mateixos el nom de liberatores (alliberadors).

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Assassinat de Juli Cèsar · Veure més »

Astèrix

Astèrix, abans Astèrix el Gal (escrit Asterix en les primeres edicions), és una sèrie de còmics francesa creada el 29 d'octubre de 1959 pel guionista René Goscinny i el dibuixant Albert Uderzo al nº 1 de la revista francesa Pilote.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Astèrix · Veure més »

Astèrix i Latraviata

Astèrix i Latraviata (francès: Astérix et Latraviata) és el trenta-unè àlbum de la sèrie Astèrix el gal, amb guió i dibuix d'Albert Uderzo.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Astèrix i Latraviata · Veure més »

August

August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і August · Veure més »

Aulus

Aulus (Aulus) és un praenomen romà que fou comú al llarg de tota la història de Roma, dels primers moments de la República fins a la caiguda de l'Imperi d'Occident el, i fou força utilitzat tant per patricis com per plebeus.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Aulus · Veure més »

Aulus Cecina

Aulus Cecina (Aulus Caecina) va ser un autor i traductor de diversos llibres sobre endevinació etrusca, probablement el mateix que va defensar Ciceró el 68 aC (o potser un fill seu).

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Aulus Cecina · Veure més »

Aulus Gabini (cònsol)

Aulus Gabini (Aulus Gabinius) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Aulus Gabini (cònsol) · Veure més »

Aulus Grani

Aulus Grani (Aulus Granius) va ser un cavaller romà nascut a Puteoli, i que vivia a Roma al.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Aulus Grani · Veure més »

Aulus Hirci

Aulus Hirci (Aulus Hirtius A. F.) va ser un cavaller romà, amic personal i polític de Juli Cèsar, qui el va nomenar cònsol per a l'any 43 aC.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Aulus Hirci · Veure més »

Aulus Manli Torquat (pretor 52 aC)

Aulus Manli Torquat (Aulus Manlius Torquatus) va ser un magistrat romà que va viure al.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Aulus Manli Torquat (pretor 52 aC) · Veure més »

Aulus Terenci Varró Murena (pompeià)

Aulus Terenci Varró Murena (Aulus Terentius Varro Murena) va ser un militar romà del.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Aulus Terenci Varró Murena (pompeià) · Veure més »

Auximum

Auximum (Auximum Αὔξουμον o Αὔξιμον) va ser una ciutat del Picè, avui anomenada Osimo, situada dalt d'un turó a uns 20 km al sud d'Ancona.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Auximum · Veure més »

Èsquines de Milet

Èsquines de Milet (en llatí Aeschines, en grec) va ser un orador contemporani de Ciceró que va viure al.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Èsquines de Milet · Veure més »

Baies (Campània)

Baiae (o Baiai), actualment Baia, un districte del municipi de Bacoli, fou antigament una ciutat de la costa de Campània, cèlebre pels seus banys i aigües minerals, situada entre el Cap Misenum i Puteoli, oberta a una badia anomenada Sinus Baianus.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Baies (Campània) · Veure més »

Balbí

Dècim Celi Balbí (Decimus Celius Balbinus) fou un senador romà de rang consular, que va ser un dels emperadors de l'any 238, escollit pel senat conjuntament amb Pupiè en substitució dels difunts Gordià I i Gordià II.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Balbí · Veure més »

Barzuya

Barzuya (Bourzey, Kalat Marza) fou una fortalesa de la regió de les muntanyes alauites del Djebel Ansarieh a Síria, a la depressió pantanosa del Ghab, 8 km al sud de Sermanyié.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Barzuya · Veure més »

Batalla d'Alèsia

La batalla d'Alèsia, coneguda també com al setge d'Alèsia, va ser un enfrontament militar esdevingut el mes de setembre de l'any 52 aC a la regió de la tribu gal·la dels Mandubis, i que va tenir com a escenari principal la seva capital, la fortalesa d'Alèsia.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Batalla d'Alèsia · Veure més »

Batalla d'Asculum (89 aC)

La Batalla d'Asculum va ocórrer l'any 89 aC durant la Guerra social entre la República Romana i els seus antics aliats itàlics.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Batalla d'Asculum (89 aC) · Veure més »

Batalla d'Útica (49 aC)

La Batalla d'Útica fou un enfrontament de la Segona guerra civil romana, entre els bàndols dels Populares, liderats per Juli Cèsar, i la facció conservadora del Senat romà coneguda com a Optimats i liderada per Gneu Pompeu Magne.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Batalla d'Útica (49 aC) · Veure més »

Batalla d'Ilerda

Juli Cèsar La batalla d'Ilerda és un episodi de la Segona Guerra Civil Romana entre les tropes de Juli Cèsar i Gneu Pompeu que va tenir lloc el 49 aC a la ciutat romana d'Ilerda, actual Lleida.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Batalla d'Ilerda · Veure més »

Batalla de Bethoron (66)

La Batalla de Bethoron es va lliurar al 66 entre els romans i les forces rebels jueves durant la Primera Guerra Judeo-Romana.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Batalla de Bethoron (66) · Veure més »

Batalla de Carres

La Batalla de Carres va ser una important batalla que succeí l'any 53 aC entre l'exèrcit romà sota el comandament del general Marc Licini Cras, governador de Síria en aquells moments, i l'exèrcit part del general Surenes. Aquesta batalla va ser una de les derrotes més greus que va sofrir la República romana.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Batalla de Carres · Veure més »

Batalla de Coracesi

La Batalla de Coracesi fou un combat que va enfrontar l'armada del general romà Gneu Pompeu Magne, que havia estat enviat pel Senat romà amb l'encàrrec de netejar el Mar Mediterrani dels pirates contra l'armada dels pirates de Cilícia.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Batalla de Coracesi · Veure més »

Batalla de Dirràquion

* Batalla de Dirràquium (48 aC), entre els optimats de Pompeu i els populars de Juli Cèsar.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Batalla de Dirràquion · Veure més »

Batalla de Dirràquium (48 aC)

La batalla de Dirràquium fou un enfrontament de la Segona guerra civil romana, que tingué lloc el 10 de juliol de 48 aC.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Batalla de Dirràquium (48 aC) · Veure més »

Batalla de Farsàlia

La Batalla de Farsàlia fou una de les més decisives dins del marc de la Segona guerra civil romana.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Batalla de Farsàlia · Veure més »

Batalla de Munda (45 aC)

La Batalla de Munda (17 de març de) va ser un enfrontament entre els cesarians i pompeians.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Batalla de Munda (45 aC) · Veure més »

Batalla de Nicòpolis (48 aC)

La Batalla de Nicòpolis és un conflicte militar de desembre del 48 aC lliurat entre els exèrcits de Gneu Domici Calví, governador cesarià de la província d'Àsia i de Farnaces II, fill de Mitridates VI rei del Regne del Pont.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Batalla de Nicòpolis (48 aC) · Veure més »

Batalla de Ruspina

La Batalla de Ruspina va ser un combat de la Segona guerra civil romana que va enfrontar al cap popular, Juli Cèsar, amb un dels dirigents dels optimats, Tit Labiè, antic lloctinent de Cèsar durant la Guerra de les Gàl·lies, a la localitat de Ruspina, situada a l'actual Tunísia.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Batalla de Ruspina · Veure més »

Batalla de Tapsos

La Batalla de Tapsos va tenir lloc el 6 d'abril de l'any 46 aC a la rodalia de Tapsos, (modern Ras Dimasse, Tunísia).

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Batalla de Tapsos · Veure més »

Batalla del Bagrades (49 aC)

La Batalla del Bagrades fou un enfrontament de la Segona guerra civil romana, entre els bàndols dels Populares, liderats per Juli Cèsar, i la facció conservadora del Senat romà coneguda com a Optimats i liderada per Gneu Pompeu Magne.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Batalla del Bagrades (49 aC) · Veure més »

Batalla del mont Graupi

La batalla del mont Graupi (Mons Graupius) va tenir lloc el 84, a la zona dels Grampians, a Escòcia, durant la conquesta romana de Britània.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Batalla del mont Graupi · Veure més »

Biblioteca d'Alexandria

Exterior de la biblioteca modernaInterior de la biblioteca moderna La biblioteca d'Alexandria va ser la biblioteca més cèlebre de l'antiguitat.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Biblioteca d'Alexandria · Veure més »

Biblos

Ruïnes del castell a Biblos Biblos (en llengua fenícia 𐤂𐤁𐤋 gubl; en grec, βύβλος bíblos; en àrab جبيل, jubayl, pronunciat localment jbeil) va ser un antic port fenici, famós pel comerç del papir provinent d'Egipte, que actualment es correspon amb la moderna ciutat de Jbeil, a la governació del Mont Líban, al nord de Beirut, al Líban.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Biblos · Veure més »

Bitínia

Bitínia és una regió del nord-oest d'Àsia Menor, actualment Turquia, a la part asiàtica del Bòsfor i de cara a la mar Negra.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Bitínia · Veure més »

Bogud II

Bogud II fou rei de Mauritània, successor del seu pare Bogud I a la part occidental.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Bogud II · Veure més »

Brutus (Ciceró)

Brutus és un tractat de retòrica de l'escriptor i polític romà Ciceró.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Brutus (Ciceró) · Veure més »

Burebista

Burebista fou rei de la Dàcia (70 aC – 44 aC), actual Romania.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Burebista · Veure més »

Cabezo de Alcalá

Cabezo de Alcalá (en aragonès: Cabezo d'Alcalá) és un conjunt arqueològic localitzat a la rodalia d'Azaila, a la comunitat d'Aragó (Espanya).

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Cabezo de Alcalá · Veure més »

Cabira

Cabira (en llatí Cabira en grec antic Κάβειρα) era una ciutat del Pont, a uns 150 estadis al sud de Magnòpolis i a la base de les muntanyes del Pariadres al lloc on s'ajuntaven els rius Iris i Licos.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Cabira · Veure més »

Caecilia de censoribus

Caecilia de censoribus o lex Censoria, proposada l'any 54 aC (701 de la fundació de Roma) per Gneu Pompeu Magne i Quint Cecili Metel Pius Escipió, era una llei queanul·lava la llei Clodia de censoribus del 58 aC, i que restablia les formes d'actuació dels censors en l'exercici de les seves funcions com a inspectors i requeria la presència dels dos censors per imposar la nota censoria.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Caecilia de censoribus · Veure més »

Calpúrnia (filla de Calpurni Bèstia)

Calpúrnia (Calpurnia) era filla de Luci Calpurni Bèstia, cònsol romà l'any.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Calpúrnia (filla de Calpurni Bèstia) · Veure més »

Carteia

Carteia (en llatí Carteia, en grec antic Καρτηα̈α) va ser una antiga ciutat del sud d'Hispània propera a Gibraltar.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Carteia · Veure més »

Castell d'Ultrera

El Castell d'Ultrera (alguns autors escriuen, erròniament, Castell d'Oltrera) és una fortificació situada a la zona sud-oest del terme d'Argelers, a ran del límit amb el terme veí de Sureda.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Castell d'Ultrera · Veure més »

Castell de Gardeny

El castell de Gardeny és un conjunt monumental situat damunt del turó de Gardeny, un dels tres turons de la ciutat de Lleida juntament amb el Turó de la Seu Vella i el Turó de la Serreta.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Castell de Gardeny · Veure més »

Castell de Marvão

El castell de Marvão, en l'Alentejo, està situat a l'extrem oest del poble de Santa Maria de Marvão, en el municipi de Marvão, districte de Portalegre, a Portugal.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Castell de Marvão · Veure més »

Cataònia

Cataònia (en grec antic Καταονία) era una de les estratègies o districtes de la província romana de Capadòcia.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Cataònia · Veure més »

Catilinàries

Les Catilinàries (en llatí: Orationes in Catilinam) són quatre discursos de l'escriptor i polític romà Ciceró, que pronuncià a finals del 63 aC amb motiu de la conjuració de Catilina, un cop d'estat que volia derrocar el govern legal i adquirir el poder de la república amb el suport de les classes baixes, esclaus i descontents.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Catilinàries · Veure més »

Cavtat

Cavtat (també coneguda en italià com a Ragusavecchia) és una ciutat de Croàcia, a 18 km a l'est de Dubrovnik, a la zupània de Dubrovnik-Neretva, amb 2.000 habitants, situat a la badia de Zupa.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Cavtat · Veure més »

Càliga

Càliga romana Càliga (en llatí caliga) era una sandàlia forta i resistent que portaven els soldats romans.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Càliga · Veure més »

Càller

Càller (en sard Casteddu de Càlaris o simplement Casteddu, en italià Cagliari) és una ciutat de Sardenya, capital de la regió autònoma de Sardenya i de la ciutat metropolitana de Càller.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Càller · Veure més »

Càpua

Amfiteatre Càpua és una ciutat italiana de la Campània a la província de Caserta, a la riba del riu Volturno.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Càpua · Veure més »

Càstor de Fanagòria

Càstor (en llatí Castor, en grec antic Κάστωρ) fou un ciutadà notable de Fanagòria.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Càstor de Fanagòria · Veure més »

Cèsar

Cèsar (en llatí Caesar) va ser el nom de família de la gens Júlia, una de les més antigues gens patrícies de l'antiga Roma, que remuntava els seus orígens a Iulus, el fill d'Eneas.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Cèsar · Veure més »

Cèsar i Cleopatra (pel·lícula de 1945)

Cèsar i Cleopatra (títol original en anglès: Caesar and Cleopatra) és una pel·lícula britànica dirigida per Gabriel Pascal el 1945.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Cèsar i Cleopatra (pel·lícula de 1945) · Veure més »

Cònvenes

Els cònvenes (en Convĕnae; en Κονουέναι) van ser un poble aquità que habitava a la part nord dels Pirineus occidentals.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Cònvenes · Veure més »

Còrdova

Còrdova (oficialment Córdoba, en castellà) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província de Còrdova, al curs mitjà del riu Guadalquivir, a 110 metres d'altura.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Còrdova · Veure més »

Censor romà

El censor (en llatí, censor) a l'antiga Roma era un magistrat encarregat dels pressupostos i els impostos (i de la moral pública).

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Censor romà · Veure més »

Cesi (desambiguació)

* Química: Nom de l'element número 55, de símbol Cs; vegeu Cesi.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Cesi (desambiguació) · Veure més »

Ciceró

Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Ciceró · Veure més »

Cilícia

El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Cilícia · Veure més »

Cirene i Creta

Província de Cirene i Creta (o Creta i Cirene) Cirene i Creta (Cyrene et Creta) van ser una província romana constituïda amb els territoris de l'illa de Creta i de la Cirenaica, que va existir almenys per dos segles, d'August a Sèptim Sever.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Cirene i Creta · Veure més »

Ciutat vella de Jerusalem

La Ciutat vella de Jerusalem és una àrea d'aproximadament 0,9 km² situada dins de Jerusalem Est, constituint fins a la dècada de 1860 part de l'entramat urbà.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Ciutat vella de Jerusalem · Veure més »

Clàudia Antònia

Antònia (en llatí Antonia i de vegades Claudia Antonia) va ser una dama romana, filla de l'emperador Claudi i de la seva segona esposa Èlia Petina.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Clàudia Antònia · Veure més »

Cleòpatra V Selene

Cleòpatra V Selene (Κλεοπάτρα Σελήνη; circa 135/130 aC – Selèucia del Tigris, 69 aC) fou una princesa làgida, filla de Ptolemeu VIII Evergetes II i de Cleòpatra III.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Cleòpatra V Selene · Veure més »

Clunia

Ruïnes de Clunia La Colonia Clunia Sulpicia és una ciutat romana situada a l'Alto de Castro, a més de 1.000 msnm, entre els municipis de Coruña del Conde i Peñalba de Castro, al Sud de la província de Burgos (Castella i Lleó).

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Clunia · Veure més »

Cnidos

Cnidos (en Cnidus) fou una ciutat de l'antiga Grècia situada a la costa de Cària i que formava part de l'Hexàpolis dòrica.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Cnidos · Veure més »

Cohort urbana

Les cohorts urbanes (en llatí cohortes urbanae) van ser unes unitats militars de l'antiga Roma creades per August per contrapesar l'enorme poder de la Guàrdia Pretoriana a la ciutat de Roma i servir de cos policial.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Cohort urbana · Veure més »

Col·lecció Fundació Bernat Metge

La Col·lecció Fundació Bernat Metge és una col·lecció de llibres iniciada el 1923 i promoguda fins al 2017 per la Fundació Bernat Metge, fruit de l'impuls i mecenatge de Francesc Cambó, que en fou l'artífex i promotor inicial.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Col·lecció Fundació Bernat Metge · Veure més »

Coll de Panissars

El Coll de Panissars és un coll de la Serra de l'Albera, a 568 m alt, que comunica les comarques del Rosselló i l'Alt Empordà, concretament els termes municipals del Pertús i de la Jonquera.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Coll de Panissars · Veure més »

Comana del Pont

Comana del Pont (grec Κόμανα τὰ Ποντικά) fou una ciutat del Pont, inicialment part del Pont Gàlata (Pontus Galaticus) i després del Pont Polemoniac, i finalment a la província d'Armènia (a l'Armènia Secunda).

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Comana del Pont · Veure més »

Comentaris de la Guerra Civil

Comentaris de la Guerra Civil (Commentarii De Bello Civili o, abreujat, De Bello Civili) és una obra historiogràfica del polític i militar romà Juli Cèsar.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Comentaris de la Guerra Civil · Veure més »

Commagena

La Commagena (en llatí Commagene, en grec antic Κομμαγηνή) va ser una regió situada al sud-oest d'Armènia i al nord de Síria, a la zona al sud de la ciutat turca de Melitene fins al riu Eufrates.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Commagena · Veure més »

Complutum

Complutum fou una antiga ciutat de la península Ibèrica propera a Alcalá de Henares, amb la qual sembla identificar-se.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Complutum · Veure més »

Conjunt arqueològic de Tàrraco

El conjunt arqueològic de Tàrraco, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2000.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Conjunt arqueològic de Tàrraco · Veure més »

Cornèlia Cinnil·la

Cornèlia Cinnil·la (Cornelia Cinnilla, vers 94-69 o 68 aC) era una filla de Luci Corneli Cinna.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Cornèlia Cinnil·la · Veure més »

Cornèlia Metel·la

Cornelia Metella (73 aC–48 aC) va ser la filla de Quint Cecili Metel Pius Escipió.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Cornèlia Metel·la · Veure més »

Cornèlia Pompeia

Cornèlia Pompeia Magna (nascuda entre el 47/35 aEC, any de mort desconegut) va ser la filla més jove de Pompeia Magna i el cònsol sufecte Luci Corneli Cinna.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Cornèlia Pompeia · Veure més »

Cornelia et Caecilia de Cn. Pompeio

La lex Cornelia et Caecilia de Cn.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Cornelia et Caecilia de Cn. Pompeio · Veure més »

Cotis I de Tràcia

Cotis I (en llatí Cotys, en grec antic Κότυς), era un rei de Tràcia amb seu a Seutòpolis.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Cotis I de Tràcia · Veure més »

Crastí

Crastí (en llatí Crastinus) era un militar romà, que va servir sota Juli Cèsar com a primipilus a la Legio X l'any 49 aC.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Crastí · Veure més »

Cratip de Pèrgam

Cratip de Pèrgam (Cratippus) fou un filòsof peripatètic nascut a Pèrgam, al.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Cratip de Pèrgam · Veure més »

Crimea romana

Gorgippia en el Regne del Bòsfor, ''c''. 180 de La península de Crimea (també denominada Taurica) va estar sota control parcial de l'Imperi Romà durant el 47 ae i c. 340 de.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Crimea romana · Veure més »

Cronologia de l'antiga Roma

Això és una cronologia d'esdeveniments de l'antiga Roma, des de la Fundació de Roma fins a l'últim intent de l'Imperi Romà d'Orient per reconquerir Roma.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Cronologia de l'antiga Roma · Veure més »

Cumes

Cumes (en Cumae, en Κύμη) era una ciutat de la costa de Campània a uns 10 km al nord del Cap Misenum.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Cumes · Veure més »

Damió

Damió (en llatí Damio) fou un llibert de Clodi fill que l'any 58 aC va impedir a Pompeu que sortís de casa seva per ajudar a Ciceró.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Damió · Veure més »

Darios del Pont

Darios del Pont (en grec antic Δαρεῖος, en llatí Darius) va ser l'últim rei del Pont de la dinastia Mitridàtica.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Darios del Pont · Veure més »

Dècada del 50 aC

Sense descripció.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Dècada del 50 aC · Veure més »

Dècada del 70 aC

Sense descripció.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Dècada del 70 aC · Veure més »

Dífil (actor)

Dífil (en llatí Diphilus, en grec Δίφιλος) va ser un dramaturg grec que va representar una obra a Roma als Jocs Apol·linars de l'any 59 aC, en temps de Ciceró, en la que va ofendre greument a Pompeu quan van aparèixer les paraules "Nostra miseria tu es Magnus" i altres al·lusions, que l'audiència li va fer repetir.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Dífil (actor) · Veure més »

De Casibus Virorum Illustrium

De Casibus Virorum Illustrium és un recull de biografies d'homes famosos escrit per Giovanni Boccaccio i suposa la contrapart masculina del llibre De mulieribus claris, on escriu els perfils de les dones més cèlebres.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і De Casibus Virorum Illustrium · Veure més »

De finibus bonorum et malorum

Bust de Marc Tul·li Ciceró De finibus bonorum et malorum, traduït al català per Sobre els límits del bé i el mal, és un tractat escrit pel polític, orador i filòsof romà Marc Tul·li Ciceró.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і De finibus bonorum et malorum · Veure més »

De optimo genere oratorum

Imatge de l'orador Ciceró. De optimo genere oratorum (“Sobre l'òptim gènere dels oradors”) és un tractat retòric de Marc Tul·li Ciceró escrit l'any 46 aC, després del Brutus i abans de lOrator.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і De optimo genere oratorum · Veure més »

Decàpolis

Mapa de la '''Decàpolis''' (ciutats en vermell). Decàpolis va ser un districte de Palestina sota domini romà, que rebia aquest nom perquè comprenia deu ciutats.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Decàpolis · Veure més »

Declinació del llatí

Fita trobada prop de Salern que enuncia les ciutats travessades per la Via Popília (Càpua-Règium) La declinació del llatí és el conjunt de patrons que regeixen la declinació dels substantius, adjectius, pronoms i altres categories de paraules en llatí.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Declinació del llatí · Veure més »

Defensa de Luci Flac

Defensa de Luci Flac (Pro Flacco) és un discurs de l'escriptor i polític romà Ciceró, pronunciat l'any 59 aC, en el qual defensa el seu amic Luci Valeri Flac, propretor d'Àsia, de l'acusació realitzada per Dècim Leli Balb, que va coincidir amb el mateix Flac quan governava a Àsia.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Defensa de Luci Flac · Veure més »

Deiòtar I

Deiòtar I Filoromà (Δηϊόταρος Φιλορομαῖος) fou un tetrarca i rei de Galàcia.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Deiòtar I · Veure més »

Demetri de Gàdara

Demetri de Gàdara fou un grec de Gàdara a Palestina, llibert de Gneu Pompeu, que el va afavorir tant com va poder i li va permetre acumular riqueses immenses.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Demetri de Gàdara · Veure més »

Dime (ciutat)

Dime (Δύμη; gentilici Δύμιος, català dimi) era una ciutat d'Acaia, la més occidental de les dotze ciutats que van formar la Lliga Aquea.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Dime (ciutat) · Veure més »

Dinastia ptolemaica

Els ptolemeus, ptolomeus, dinastia làgida o dels làgides (/ˌtɒlɪˈmeɪ.ɪk/; grec antic: Πτολεμαῖοι, Ptolemaioi),governà Egipte entre el 323 aC i el 30 aC.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Dinastia ptolemaica · Veure més »

Dionisi d'Halicarnàs

Dionisi d'Halicarnàs (en Dionysius) va ser un historiador de l'antiga Grècia natural d'Halicarnàs, a l'Àsia Menor, grec, fill d'Alexandre d'Halicarnàs, que va néixer entre el 78 aC i el 54 aC i va morir poc després del 7 aC, any en què va completar i publicar el seu gran llibre sobre la història de Roma, que ha arribat fins als nostres dies.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Dionisi d'Halicarnàs · Veure més »

Dioscúrias

Dioscúrias o Dioscuríada (en Dioscurias) era una colònia grega de Milet situada a la costa oriental de l'Euxí, a la desembocadura del riu Antemos, i al nord de Còlquida, segons que diuen Flavi Arrià i Plini el Vell.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Dioscúrias · Veure més »

Dona a l'antiga Roma

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Dona a l'antiga Roma · Veure més »

Drus (família)

Drus (Drusus) era el nom d'una família romana distingida que pertanya a la gens Lívia.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Drus (família) · Veure més »

Durrës

Durrës (en italià Durazzo, eslau i otomà Drač, Dirač o Durač) és una ciutat d'Albània, capital de l'antic districte (rrethi) de Durrës i des del 1993 de la nova divisió administrativa anomenada comtat (''qark'') de Durrës, situada al golf de Durrës a la mar Adriàtica.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Durrës · Veure més »

Economia de l'Imperi Romà

consulta.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Economia de l'Imperi Romà · Veure més »

Economia de la Hispània romana

Moneda hispànica L'economia d'Hispània va experimentar una forta evolució durant i després de la conquesta del territori peninsular per part de la República Romana, de tal forma que, d'un terreny prometedor encara que ignot, va passar a convertir-se en una de les més valuoses adquisicions de la República i l'Imperi Romà i en un puntal bàsic de l'economia que sustentava l'auge de Roma.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Economia de la Hispània romana · Veure més »

Edat antiga

Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Edat antiga · Veure més »

Edat antiga als Països Catalans

Els Països Catalans no insulars compartien, abans de la colonització romana, la cultura dels ibers que s'estenia des de Montpeller a Alacant (aquesta ciutat va ser fundada, però, pel cartaginès Amílcar).

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Edat antiga als Països Catalans · Veure més »

Eli Promot

Eli Promot (en llatí Aelius Promotus, en grec antic) va ser un metge grec d'Alexandria que hauria viscut després de l'època de Pompeu el Gran, probablement al encara que alguns historiadors el consideren més antic, excepte Johann Ludwig Choulant que el considera actiu després de la primera meitat del.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Eli Promot · Veure més »

Emília Escaura

Emília Escaura (en llatí Aemilia Scaura) va ser una dama romana que va viure al, filla de Marc Emili Escaure i de Cecília Metel·la, filla de Luci Cecili Metel Dalmàtic, cònsol l'any 119 aC.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Emília Escaura · Veure més »

Emília Lèpida (germana de Marc Emili Lèpid)

Emília Lèpida (en llatí Emilia Lepida) va ser una dama romana, germana de Marc Emili Lèpid, cònsol l'any 11, i filla de Lèpid el Jove (Marcus Aemilius Lepidus).

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Emília Lèpida (germana de Marc Emili Lèpid) · Veure més »

Empúries

Empúries (en Ἐμπόριον, Empórion 'mercat'; en llatí: Emporiae) fou una antiga colònia grega fundada pels foceus i posteriorment romana ubicada a l'extrem sud del golf de Roses, al nord-est de l'actual municipi de l'Escala, al sud de Sant Martí d'Empúries, que en conserva el nom.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Empúries · Veure més »

En defensa de Luci Corneli Balb

En defensa de Luci Corneli Balb (en llatí: Pro Balbo) és un discurs que va ser pronunciat al setembre de l'any 56 aC per l'escriptor i polític romà Ciceró en defensa de Luci Corneli Balb, un dels homes de plena confiança de Juli Cèsar, acusat d' haver aconseguit la ciutadania romana de manera fraudulenta.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і En defensa de Luci Corneli Balb · Veure més »

Epistulae ad familiares

Epistulae ad familiares (en català: Cartes als familiars) és el nom donat pels editors renaixentistes al recull de cartes remeses i rebudes per Ciceró entre els anys 62 i 43 aC, i publicades pel seu secretari i llibert Tiró després de la seva mort.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Epistulae ad familiares · Veure més »

Ericto

En la literatura romana, Ericto, Erichtho o Eriton, és una llegendària bruixa de Tessàlia que apareix en diverses obres literàries.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Ericto · Veure més »

Escàpula (cognomen)

Escàpula (Scapula 'espatla') fou un cognom romà.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Escàpula (cognomen) · Veure més »

Escribònia Magna

Escribònia Magna, (en llatí Scribonia Magna) en les fonts històriques modernes coneguda com a Escribònia Crassí, va ser una noble romana que va viure a l'Imperi Romà al tombar dels segles I aC i I. Escribònia era la filla única de Luci Escriboni Libó que va ser cònsol l'any 16 i de Cornèlia Pompeia Magna.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Escribònia Magna · Veure més »

Espàrtac

Espàrtac (ca. 120 aC – 70 aC) fou un gladiador traci sotmès a esclavatge que esdevingué el líder principal del fallit alçament d'esclaus contra la República de Roma, esdeveniment conegut com a Tercera Guerra Servil.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Espàrtac · Veure més »

Espejo

Espejo és una localitat de la província de Còrdova, Andalusia, Espanya.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Espejo · Veure més »

Estrabó (desambiguació)

* Estrabó, escriptor i geògraf grec.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Estrabó (desambiguació) · Veure més »

Estratonice del Pont

Estratonice (en llatí Stratonice, en grec antic Στρατονίκη) era una princesa del Pont i una de les nombroses esposes de Mitridates VI Eupator.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Estratonice del Pont · Veure més »

Eunic de Mitilene

Eunic (Eunicus) fou un escultor de l'antiga Grècia i treballador de la plata natural de Mitilene, a Lesbos.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Eunic de Mitilene · Veure més »

Eupatra

Eupatra (en grec antic Εὐπάτρα) va ser una princesa del Pont, filla de Mitridates VI Eupator (Eupator vol dir Gran pare).

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Eupatra · Veure més »

Evocat

Evocat o evocats (en llatí plural evocati) va ser el nom dels soldats romans de la legió que una vegada acabat el temps del seu servei i obtenien la llicència definitiva, s'allistaven voluntàriament altre cop, convidats per un cònsol romà o un altre comandant.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Evocat · Veure més »

Farnaces II

Farnaces II del Pont i I del Bòsfor (Pharnaces) va ser rei del Pont i del Bòsfor Cimmeri.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Farnaces II · Veure més »

Farsàlia

Farsàlia (en grec modern: Φάρσαλα; Pharsālus; en turc Çatalca) és una població de Grècia situada a la Unitat perifèrica de Làrissa, a la riba esquerra de l'Enipeu.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Farsàlia · Veure més »

Faselis

Faselis (en Phaselis, Φάσηλις; etnònim Φασηλίτης, català faselita) era una ciutat marítima de Lícia, al golf de Pamfília.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Faselis · Veure més »

Faust Corneli Sul·la (qüestor)

Faust Corneli Sul·la (Faustus Cornelius Sulla) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Faust Corneli Sul·la (qüestor) · Veure més »

Felip II Filoromà

Felip II Filoromà (en grec antic Φίλιππος ὁ Φιλορωμαῖος "amic de Roma") o Βαρύπους Barypous ("peu pesat") fou el darrer rei selèucida de Síria i va governar del 65 aC al 64 aC.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Felip II Filoromà · Veure més »

Fernán-Núñez

Fernán-Núñez és una localitat de la província de Còrdova, Andalusia, Espanya.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Fernán-Núñez · Veure més »

Flavia agraria

Flavia Agraria va ser una llei de l'antiga Roma, del grup de les lleis agràries, presentada l'any 60 aC, que determinava la distribució de terres en favor dels soldats veterans de Gneu Pompeu Magne.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Flavia agraria · Veure més »

Gabínia de pirates

La llei Gabínia de pirates (lex Gabinia de piratis) va ser una antiga llei romana establerta l'any 68 aC o començament del 67 aC (685 de la fundació de Roma) a proposta del tribú de la plebs Aule Gabini, un fidel de Gneu Pompeu Magne, sota els cònsols Luci Cecili Metel i Quint Marci Rex.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Gabínia de pirates · Veure més »

Gabínia del Senat

La Gabínia del Senat (Gabinia de Senatu o Lex Gabinia de Senatu legatis dando) va ser una llei romana establerta l'any 68 aC (685 de la Fundació de Roma) a proposta del tribú de la plebs Aule Gabini, un fidel de Gneu Pompeu Magne, quan eren cònsols Luci Cecili Metel i Quint Marci Rex.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Gabínia del Senat · Veure més »

Gadelonitis

Gadelonitis fou una regió d'Àsia Menor al Pont, situada segons Estrabó més enllà de la desembocadura del riu Halis.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Gadelonitis · Veure més »

Gai Antoni el Jove

Gai Antoni (en Caius Antonius M. F. M. N) era fill de Marc Antoni Crètic i germà de Marc Antoni el triumvir.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Gai Antoni el Jove · Veure més »

Gai Asini Pol·lió

Gai Asini Pol·lió (en llatí Caius Asinius Pollio) va ser un destacat poeta, orador i historiador del temps d'August.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Gai Asini Pol·lió · Veure més »

Gai Ateu Capitó (tribú 55 aC)

Gai Ateu Capitó (en Gaius Ateius Capito) va ser un magistrat i polític romà del.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Gai Ateu Capitó (tribú 55 aC) · Veure més »

Gai Ati

Gai Ati (en Caius Atius) el peligne, era un romà que pertanyia al partit pompeià i tenia la possessió de Sulmo quan Juli Cèsar va envair Itàlia l'any.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Gai Ati · Veure més »

Gai Calpurni Pisó (cònsol 67 aC)

Gai Calpurni Pisó (en llatí Caius Calpurnius Piso) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Gai Calpurni Pisó (cònsol 67 aC) · Veure més »

Gai Calpurni Pisó Frugi

Gai Calpurni Pisó Frugi (en llatí Caius Calpurnius Piso Frugi) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Gai Calpurni Pisó Frugi · Veure més »

Gai Canini Rèbil (cònsol 45 aC)

Gai Canini Rèbil (en llatí Caius Caninius Rebilus) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Gai Canini Rèbil (cònsol 45 aC) · Veure més »

Gai Carrines

Gai Carrines o Gai Carrinas (en llatí Caius Carrinas) va ser un militar romà.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Gai Carrines · Veure més »

Gai Cassi Longí (assassí de Cèsar)

Lèntul Espinter, que representa el cap coronat de ''Libertas'' i al revers una gerra de sacrifici i lituus. Gai Cassi Longí (Caius Cassius Longinus) va ser un magistrat romà, possible fill de Gai Cassi Longí Var.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Gai Cassi Longí (assassí de Cèsar) · Veure més »

Gai Cassi Longí Var

Gai Cassi Longí Var (Gaius Cassius Longinus Varus) va ser un magistrat romà d'orígens incerts, membre de la gens Càssia i de la família Cassi Longí.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Gai Cassi Longí Var · Veure més »

Gai Celi Caldus (cònsol 94 aC)

Gai Celi Caldus (Gaius Cælius Caldus) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Gai Celi Caldus (cònsol 94 aC) · Veure més »

Gai Claudi Marcel Major

Gai Claudi Marcel Major (en llatí Caius Claudius C. F. M. N. Marcellus) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Gai Claudi Marcel Major · Veure més »

Gai Claudi Marcel Menor

Gai Claudi Marcel Menor (en Gaius Claudius M. f. M. n. Marcellus) va ser un magistrat romà del segle I aC, germà de Marc Claudi Marcel.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Gai Claudi Marcel Menor · Veure més »

Gai Considi

Gai Considi (en llatí Caius Considius) va ser fill de Publi Considi Llong, magistrat i militar partidari de Gneu Pompeu.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Gai Considi · Veure més »

Gai Coponi

Gai Coponi (en llatí Caius Coponius) va ser un magistrat i militar romà del.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Gai Coponi · Veure més »

Gai Corneli (tribú)

Gai Corneli (en llatí Caius Cornelius) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Gai Corneli (tribú) · Veure més »

Gai Decimi (pompeià)

Gai Decimi (en llatí Caius Decimius) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Gai Decimi (pompeià) · Veure més »

Gai Escriboni Curió (tribú de la plebs)

Gai Escriboni Curió (Caius Scribonius Curio) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Gai Escriboni Curió (tribú de la plebs) · Veure més »

Gai Fanni (acusador)

Gai Fanni (en llatí Caius Fannius) va ser un polític romà del.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Gai Fanni (acusador) · Veure més »

Gai Fanni (tribú el 59 aC)

Gai Fanni (en llatí Caius Fannius) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Gai Fanni (tribú el 59 aC) · Veure més »

Gai Flavi (pompeià)

Gai Flavi (en llatí Caius Flavius) va ser un cavaller romà nascut a Asta, una colònia romana d'Hispània.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Gai Flavi (pompeià) · Veure més »

Gai Herenni (tribú 80 aC)

Gai Herenni (en llatí Caius Herennius) va ser un magistrat romà que va viure al.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Gai Herenni (tribú 80 aC) · Veure més »

Gai Leli Sapient

Gai Leli Sapient (188 aC) (Gaius Laelius Sapiens), va ser un estadista i magistrat romà, conegut per la seva amistat amb el general romà Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Gai Leli Sapient · Veure més »

Gai Licini Macre Calvus

Gai Licini Macre Calvus (Gaius Licinius Macer Calvus) (28 de maig del 82 aC - vers 46 aC) va ser un orador i poeta romà fill de Gai Licini Macer que s'havia suïcidat quan l'anaven a acusar d'extorsió.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Gai Licini Macre Calvus · Veure més »

Gai Lucceu Hirrus

Gai Lucceu Hirrus (en Gaius Lucceius C. f. Hirrus) va ser tribú de la plebs l'any 53 aC, adscrit a la tribu Pupínia, que va proposar que Gneu Pompeu fos nomenat dictador i per això gairebé el van privar del seu càrrec.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Gai Lucceu Hirrus · Veure més »

Gai Manili

Gai Manili (en llatí Caius Manilius) va ser un polític romà del.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Gai Manili · Veure més »

Gai Marci Censorí

Gai Marci Censorí (en llatí Caius Marcius Censorinus) va ser un polític i militar romà.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Gai Marci Censorí · Veure més »

Gai Memmi (qüestor)

Gai Memmi (en llatí Caius Memmius) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Gai Memmi (qüestor) · Veure més »

Gai Memmi Gemel

Gai Memmi Gemel (Gaius Memmius L. f. Gemellus) va ser un magistrat romà, orador i poeta, del.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Gai Memmi Gemel · Veure més »

Gai Messi

Gai Messi (en llatí Caius Messius) va ser un magistrat i polític romà del.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Gai Messi · Veure més »

Gai Opi

Gai Opi (en Gaius Oppius) va ser un company i amic íntim de Juli Cèsar.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Gai Opi · Veure més »

Gai Porci Cató

Gai Porci Cató (en llatí Caius Porcius Cato) va ser un membre de la gens Pòrcia i de la família Cató d'origen incert.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Gai Porci Cató · Veure més »

Gai Rabiri Pòstum

Gai Rabiri Pòstum (en llatí Caius Rabirius Postumus) va ser un cavaller romà fill de Gai Curi, un ric granger i publicà.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Gai Rabiri Pòstum · Veure més »

Gai Senti Saturní (cònsol any 19 aC)

Gai Senti Saturní (en llatí Caius Sentius Saturninus) va ser un magistrat romà que va viure al.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Gai Senti Saturní (cònsol any 19 aC) · Veure més »

Gai Sosi

Gai Sosi (Gaius Sosius) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Gai Sosi · Veure més »

Gai Treboni

Gai Treboni (en llatí Caius Trebonius) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Gai Treboni · Veure més »

Gai Valeri Catul

va ser un poeta romà del segle I aC, un dels més destacats dels Poetae noui.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Gai Valeri Catul · Veure més »

Gai Valeri Triari

Gai Valeri Triari (en llatí Caius Valerius Triarius) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Gai Valeri Triari · Veure més »

Gai Vel·lei Patèrcul

Gai Vel·lei Patèrcul (Gaius Velleius Paterculus; Campània, 19 aC-30) va ser un historiador romà contemporani d'August i Tiberi.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Gai Vel·lei Patèrcul · Veure més »

Gai Vibi Pansa

Gai Vibi Pansa (en Caius Vibius C. F. C. N. Pansa) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Gai Vibi Pansa · Veure més »

Gai Volusè Quadrat

Gai Volusè Quadrat (en llatí Caius Volusenus Quadratus) era un militar romà del.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Gai Volusè Quadrat · Veure més »

Galàcia

Galàcia (Galatia) era el territori on habitaven els gals d'Anatòlia, anomenats gàlates, més tard concretat a un territori delimitat del centre de l'Àsia Menor, que primer va ser una tetrarquia i després província romana.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Galàcia · Veure més »

Gal·loni (governador)

Gal·loni (en llatí Gallonius) va ser un cavaller romà que va viure al.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Gal·loni (governador) · Veure més »

Gaulanitis

Gaulanitis o Gaulanítida (Gaulanitis o 2; Γαυλανῖτις) era el nom d'una antiga divisió administrativa de Palestina al nord-est del Llac Tiberíades.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Gaulanitis · Veure més »

Gaza

Gaza és una ciutat de Palestina que dona nom a una de les dues parts en què estan dividits els territoris palestins (Franja de Gaza i Cisjordània) i capital d'aquesta zona.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Gaza · Veure més »

Gàl·lia Narbonesa

La Gàl·lia Narbonesa (Gallia Narbonensis) va ser una província romana creada l'any 121 aC coneguda inicialment com a Gàl·lia Transalpina, en oposició a la Gàl·lia Cisalpina.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Gàl·lia Narbonesa · Veure més »

Gemmes treballades

Retrat de l'emperador romà Caracalla tallat en ametista, fou adaptat afegint-li una inscripció i incrustat en una creu per representar l'apòstol Sant Pere. Les gemmes treballades són pedres precioses o semi precioses, de mida no gaire gran que s'han sotmès a un procés de poliment per tal d'obtenir-ne imatges o inscripcions, considerades obres d'art i, de vegades, joies.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Gemmes treballades · Veure més »

Gens Afrània

La gens Afrània (en llatí Afrania gens) va ser una gens romana d'origen plebeu.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Gens Afrània · Veure més »

Gens Antònia

La gens Antònia (Antonia gens) va ser una família romana, amb branques patrícia i plebea.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Gens Antònia · Veure més »

Gens Calpúrnia

Denari amb la inscripció ''Calpurnia'' La gens Calpúrnia, en llatí: Calpurnia(singular) i Calpurnii (plural), va ser una família romana considerada d'origen plebeu, tot i que es deien descendents de Calpus el tercer dels quatre fills del rei Numa Pompili.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Gens Calpúrnia · Veure més »

Gens Cornèlia

La gens Cornèlia (Cornelia gens) va ser una gens romana, patrícia i plebea, una de les més distingides, que va produir un gran nombre d'homes il·lustres.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Gens Cornèlia · Veure més »

Gens Flàvia

La gens Flàvia (en llatí Flavia gens) va ser una gens romana d'origen plebeu que es remunta al.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Gens Flàvia · Veure més »

Gens Júlia

La gens Júlia (Julia gens) va ser una gens romana d'origen patrici més antigues de Roma, els membres de la qual van arribar a les més altes dignitats de l'estat durant la república.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Gens Júlia · Veure més »

Gens Lòl·lia

Lòl·lia era el nom d'una gens romana d'origen plebeu a l'antiga Roma, que apareix a la historia al, a l'últim temps de la República.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Gens Lòl·lia · Veure més »

Gens Lucrècia

La gens Lucrècia (en gens Lucretia) va ser una gens romana originalment patrícia i més tard plebea.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Gens Lucrècia · Veure més »

Gens Otacília

Otacília i també Octacília (en llatí Otacilia o Octacilia) va ser una gens romana d'origen que va aparèixer al començament de la Primera Guerra Púnica quan dos germans d'aquesta família van ser elegits cònsols.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Gens Otacília · Veure més »

Gens Pompeia

La gens Pompeia o Pompea(en llatí gens Pompeia) va ser una gens romana d'origen plebeu, que no es menciona fins al.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Gens Pompeia · Veure més »

Gens Quíntia

La gens Quíntia (en Quintia gens) va ser una gens romana patrícia originalment i més tard també plebea.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Gens Quíntia · Veure més »

Germània Superior

La província romana de la Germània superior el 120 La Germània Superior fou una província romana creada per Cèsar August en un territori conquistat anys enrere per Juli Cèsar.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Germània Superior · Veure més »

Germànic

* Etnologia: germànics, poble.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Germànic · Veure més »

Gerunda

Gerunda fou la ciutat romana del nord-est de Catalunya anomenada actualment Girona.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Gerunda · Veure més »

Girona

Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Girona · Veure més »

Gliptoteca

Gliptoteca de Múnic Una gliptoteca és un museu dedicat a la conservació d'obres d'escultura en general, però més particularment de pedres fines gravades.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Gliptoteca · Veure més »

Gneu Calpurni Pisó (cònsol 23 aC)

Gneu Calpurni Pisó (en llatí Cnaeus Calpurnius Cn. F. Cn. N. Piso) va ser un magistrat romà probablement fill de Gneu Calpurni Pisó (llegat) (Cnaeus Calpurnius Piso), legat de Pompeu en la guerra contra els pirates cilicis.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Gneu Calpurni Pisó (cònsol 23 aC) · Veure més »

Gneu Calpurni Pisó (governador)

Gneu Calpurni Pisó (en llatí Cnaeus Calpurnius Piso) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Gneu Calpurni Pisó (governador) · Veure més »

Gneu Calpurni Pisó (llegat)

Gneu Calpurni Pisó (en llatí Cnaeus Calpurnius Piso) era un magistrat romà.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Gneu Calpurni Pisó (llegat) · Veure més »

Gneu Corneli Cinna Magne

Una il·lustració de la tragèdia de Pierre Corneille ''Cinna'' mostrant a August concedint clemència a Cinna. Gneu Corneli Cinna Magne (en llatí Cneus Cornelius Cinna Magnus) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Gneu Corneli Cinna Magne · Veure més »

Gneu Corneli Lèntul Clodià (cònsol)

Gneu Corneli Lèntul Clodià (en Cneus Cornelius Lentulus Clodianus) va ser un magistrat romà que va viure al.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Gneu Corneli Lèntul Clodià (cònsol) · Veure més »

Gneu Corneli Lèntul Marcel·lí

Gneu Corneli Lèntul Marcel·lí (en Gnaeus Cornelius Lentulus Marcellinus) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Gneu Corneli Lèntul Marcel·lí · Veure més »

Gneu Domici Ahenobarb (mort 81 aC)

Gneu Domici Ahenobarb (en llatí Lucius Domitius Cn. F. Cn. F. Ahenobarbus) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Gneu Domici Ahenobarb (mort 81 aC) · Veure més »

Gneu Domici Calví Màxim (cònsol 53 aC)

Gneu Domici Calví Màxim (Cneus Domitius M. F.) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Gneu Domici Calví Màxim (cònsol 53 aC) · Veure més »

Gneu Papiri Carbó

Gneu Papiri Carbó (en llatí Cneus Papirius CN. F. C. N. Carbó), va ser un magistrat romà.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Gneu Papiri Carbó · Veure més »

Gneu Pompeu

* Gneu Pompeu (cònsol 31 aC), magistrat romà.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Gneu Pompeu · Veure més »

Gneu Pompeu (fill)

Gneu Pompeu Magne (Cnaeus Pompeius Magnus, 79 - 45 aC), conegut com "el Jove" o Pompeu el Jove per distingir-lo del seu pare, Gneu Pompeu Magne, va ser un militar romà de finals del període republicà que es va enfrontar a Cèsar durant la guerra civil del 48 al 45 aC.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Gneu Pompeu (fill) · Veure més »

Gneu Pompeu Estrabó

Gneu Pompeu Estrabó (en llatí Cnaeus Pompeius o Pompaeus Sex. F. Cn. N. Strabo) era segon fill de Sext Pompeu i de Lucília, germana del poeta Gai Lucili.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Gneu Pompeu Estrabó · Veure més »

Gneu Pompeu Teòfanes

Gneu Pompeu Teòfanes (en llatí Cnaeus Pompeius Theophanes) va ser un historiador i polític grec, un dels amics més íntims de Gneu Pompeu Magne, nadiu de Mitilene a Lesbos.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Gneu Pompeu Teòfanes · Veure més »

Gomfi

Gomfi (en llatí Gomphi, en grec antic Γόμφοι) era una antiga ciutat de l'Hestieòtide a Tessàlia prop de la frontera amb Atamània i Dolòpia, que controlava el pas cap a les planes tessàlies: el pas de Musáki que era la sortida cap a Dolòpia i el de Portes, que conduïa a Atamània, i fins més enllà, a Ambràcia.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Gomfi · Veure més »

Gordià I

Marc Antoni Gordià Africà (Marcus Antonius Gordianus Africanus), conegut generalment com a Gordià I, fou un magistrat romà que va ser un dels emperadors romans de l'any 238, proclamat per aclamació popular a Cartago, un regnat que només va durar 20 dies, ja que va morir per l'impacte de la notícia de la mort del seu fill.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Gordià I · Veure més »

Grècia hel·lenística

La Grècia hel·lenística és el període hel·lenístic de la història de la Grècia peninsular, i que comença amb la mort d'Alexandre Magne el 323 aC i acaba amb l'annexió de la península i les illes gregues a Roma el 146 aC.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Grècia hel·lenística · Veure més »

Gubbio

Gubbio és una ciutat italiana a l'Úmbria, a la província de Perusa, amb 32.804 habitants l'any 2008.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Gubbio · Veure més »

Guerra címbria

La Guerra Címbria (113 aC-101 aC) es va lliurar entre la república Romana i les tribus protogermàniques de cimbres i teutons, que migraven del nord d'Europa cap a territoris sota domini romà, provocant amb això l'enfrontament.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Guerra címbria · Veure més »

Guerra de Kitus

Màxima expansió de l'imperi durant Trajà La Guerra de Kitus (115 - 117) (hebreu: מרד הגלויות méred ha-galuyot, «Rebel·lió de l'exili») és el nom donat a la segona de les guerres judeo-romanes.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Guerra de Kitus · Veure més »

Guerra de les Gàl·lies

La Guerra de les Gàl·lies fou un conflicte militar del entre les tribus de la Gàl·lia (territori entre l'atlàntic i el Rin, aproximadament les actuals França i Bèlgica) i les forces de la República Romana encapçalades per Juli Cèsar que buscaven conquerir aquest territori.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Guerra de les Gàl·lies · Veure més »

Guerra de Sertori

La Guerra de Sertori fou un conflicte entre una coalició de Romans i Ibers contra els representants del règim del dictador romà Luci Corneli Sul·la.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Guerra de Sertori · Veure més »

Guerra de Sicília (44 aC-36 aC)

La Guerra de Sicília fou una revolta contra el Segon Triumvirat de la República Romana, que tingué lloc entre el 44 aC i el 36 aC.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Guerra de Sicília (44 aC-36 aC) · Veure més »

Guerres civils romanes

Durant tota l'Antiga Roma hi hagué diferents conflictes que poden qualificar-se com a guerra civil.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Guerres civils romanes · Veure més »

Guerres Mitridàtiques

Les Guerres mitridàtiques van ser uns enfrontaments militars entre la República Romana i el rei Mitridates VI Eupator del Pont, que es van lliurar entre l'any 88 aC i el 66 aC.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Guerres Mitridàtiques · Veure més »

Guerres Pàrtiques

Les guerres pàrtiques són una sèrie de campanyes que van dur a terme els imperis de Partia i de Roma entre si pel control d'Orient Pròxim.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Guerres Pàrtiques · Veure més »

Guerres romano-perses

Les guerres romano-perses van ser una sèrie de conflictes militars que van enfrontar l'Imperi Romà primer amb l'Imperi Part i després amb l'Imperi Sassànida entre els segles i. Les dues potències més importants de l'Antiguitat tardana a la mediterrània i el pròxim orient van combatre gairebé contínuament durant aquest període, encara que hi va haver períodes llargs de coexistència pacífica (sobretot durant el). Els conflictes es van iniciar al i van concloure amb la victoriosa campanya de l'emperador Heracli, el 628 - 630.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Guerres romano-perses · Veure més »

Gutta (magistrat)

Gutta va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Gutta (magistrat) · Veure més »

Hegesarat

va ser un noble de Larisa de Tessàlia, descendent d'una antiga i il·lustre família.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Hegesarat · Veure més »

Hermàgores Carió

Hermàgores Carió va ser un destacat retòric grec del temps d'August, conegut també com a Hermàgores el Jove.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Hermàgores Carió · Veure més »

Hermàgores de Temnos

Hermàgores (en Hermagoras) va ser un destacat retòric grec del temps de Gneu Pompeu i Ciceró.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Hermàgores de Temnos · Veure més »

Herramélluri

Herramélluri és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Alta.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Herramélluri · Veure més »

Hiarbes

Hiarbes o Hiarbas, i també Iarbas (en llatí Hiarbas, en grec antic Ἱάρβας) va ser rei de Numídia potser de l'any 84 aC al 82 aC.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Hiarbes · Veure més »

Hiempsal II

Hièmpsal II (segon Plutarc; 2, segons Diodor de Sicília; 2, segons Appià; Hĭempsal, -ălis) va ser rei de Numídia des de potser l'any 88 aC fins al 84 aC i del 82 aC o 81 aC al 60 aC.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Hiempsal II · Veure més »

Hippos

Mapa de la Decàpolis (ciutats en vermell). Hippos Hippos (en llatí Hippus, en grec antic Ἵππος 'cavall') era una ciutat de la Decàpolis de Palestina, a uns 30 estadis a l'est del llac de Tiberíades.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Hippos · Veure més »

Hipsicratea

Hipsicratea (en grec antic Ὑψικράτεια) va ser una de les concubines i posteriorment esposa de Mitridates VI Eupator, amb qui va governar el Regne del Pont i a qui acompanyà a l'exili.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Hipsicratea · Veure més »

Hircà II

Hircà II (en llatí Hyrcanus, en grec antic Ὑρκανός) (s.II aC - 30 aC) va ser gran sacerdot, rei dels jueus i etnarca.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Hircà II · Veure més »

Hirtia de pompeianis

Hirtia de pompeianis va ser una llei romana establerta a proposta d'Aulus Hirci, que determinava la incapacitació de tots els partidaris de Gneu Pompeu Magne que havien exercit magistratures.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Hirtia de pompeianis · Veure més »

Hispània

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Hispània · Veure més »

Hispània Citerior

La Hispània Citerior i després Hispania Citerior Tarraconensis fou una de les dues províncies en què es va dividir la península Ibèrica després de la conquesta romana.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Hispània Citerior · Veure més »

Història antiga de Sicília

La història de Sicília en l'antiguitat és convulsa, donada la posició estratègica de l'illa al Mediterrani.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Història antiga de Sicília · Veure més »

Història d'Abkhàzia

La història d'Abkhàzia comprén aquests períodes.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Història d'Abkhàzia · Veure més »

Història d'Andalusia

Andalusia ibera de l'Oso de Porcuna, en el Museu Arqueològic Nacional d'Espanya. Vista parcial del fòrum de les ruïnes de Baelo Claudia. La història d'Andalusia, com a regió primer castellana i després espanyola, va començar al, amb la conquesta dels regnes de Còrdova, Sevilla i Jaén, continuat amb la presa del regne de Granada al, i culminat en el substancial amb la divisió territorial d'Espanya de 1833 i la constitució d'Andalusia com a comunitat autònoma d'Espanya, després del referèndum sobre la iniciativa del procés autonòmic d'Andalusia de 1980.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Història d'Andalusia · Veure més »

Història d'Israel i Palestina

La història d'Israel i Palestina finalitza amb la seva proclamació de la independència el 1948.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Història d'Israel i Palestina · Veure més »

Història d'Itàlia

La història d'Itàlia és una de les més importants de tot Europa i de tot el món.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Història d'Itàlia · Veure més »

Història d'Occitània

Bandera històrica d'Occitània, utilitzada extraoficialment en molts territoris occitans Mapa polític d'Occitània. Destacades amb punts negres les ciutats de Tolosa de Llenguadoc, Bordeus, Capbreton, Marsella, Viella i Clermont-Ferrand La història d'Occitània és el conjunt d'esdeveniments històrics transcorreguts al territori conegut com a Occitània.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Història d'Occitània · Veure més »

Història de Jordània

La història de Jordània inclou els esdeveniments de la zona coneguda amb aquest nom des de la prehistòria fins a l'actualitat.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Història de Jordània · Veure més »

Història de l'antic Israel

Amarna). La història de l'antic Israel abasta des del segle XX aC fins a l'expulsió i Diàspora al primer segle de nostra era, en una àrea compresa entre el Mediterrani, el desert del Sinaí, les muntanyes del Líban i el desert.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Història de l'antic Israel · Veure més »

Història de l'Azerbaidjan

Azerbaidjan (en àzeri) és un estat a la regió caucàsica d'Euràsia.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Història de l'Azerbaidjan · Veure més »

Història de l'estructura de l'exèrcit romà

Estàtua eqüestre de l'emperador Marc Aureli als Museus Capitolins de Roma La història de l'estructura de l'exèrcit romà recull els principals canvis en l'organització i la constitució de les forces armades de l'antiga Roma, que han estat descrites com «la institució militar més eficaç i duradora de la història».

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Història de l'estructura de l'exèrcit romà · Veure més »

Història de l'Iran

-. L'Imperi Part (en la seva major part iranians occidentals) es mostra en vermell, altres zones, dominades per la regió d'Escítia (majoritàriament iranians orientals), en taronja La història de l'Iran i el Gran Iran (al qual es refereixen també com el "Continent cultural iranià" per l'Encyclopædia Iranica) abraça la zona que va des de l'Eufrates a l'oest fins al riu Indus i el Sirdarià a l'est i des del Caucas, mar Caspi i mar d'Aral al nord al golf Pèrsic i el golf d'Oman al Sud.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Història de l'Iran · Veure més »

Història de la comunitat jueva a Palestina

Representació dels territoris de les tribus d'Israel (mapa de 1759) La història de la comunitat jueva a la Palestina comença amb els Fills d'Israel (també conegut com a hebreus), que es van assentar a la terra d'Israel.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Història de la comunitat jueva a Palestina · Veure més »

Història de la navegació

Mapa del món elaborat l'any 1689 per Gerard van Schagen. La història de la navegació, o la història de la navegació, és l'art de dirigir vaixells a mar obert mitjançant l'establiment de la seva posició i rumb mitjançant la pràctica tradicional, la geometria, l'astronomia o instruments especials.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Història de la navegació · Veure més »

Història de La Rioja

Localització de La Rioja Aquest article tracta sobre la història de La Rioja.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Història de La Rioja · Veure més »

Història de Lagos (Portugal)

Vista aèria de Lagos Lagos és una ciutat del Districte de Faro, a Portugal.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Història de Lagos (Portugal) · Veure més »

Història de Líbia

Libis antics representats pels egipcis Líbia és el nom que van donar els africans a la fins llavors coneguda i, de manera molt particular, a la costa africana del Mediterrani.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Història de Líbia · Veure més »

Història de les campanyes militars romanes

Màxima extensió de l'Imperi Romà el 117, després de les campanyes de Trajà. El mapa mostra el nom de les províncies romanes. La història de les campanyes militars romanes va des dels seus conflictes inicials amb els seus veïns tribals i els pobles etruscos d'Itàlia fins al domini de la Mediterrània i més enllà, incloent-hi les províncies de Britània i Àsia Menor en l'apogeu de l'imperi fins a la lluita final de l'Imperi Romà d'Occident per la seva pròpia existència contra els invasors huns, vàndals i germànics, després de la divisió de l'imperi en els imperis d'Orient i d'Occident.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Història de les campanyes militars romanes · Veure més »

Història de les Cíclades

Mapa històric de les Cíclades, del llibre ''Els viatges d'Anacarsis el Jove'' Les Cíclades (en grec: Κυκλάδες, Kykládes) són unes illes gregues situades a la part sud de la mar Egea.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Història de les Cíclades · Veure més »

Història de Lleida

La Paeria, seu de l'Ajuntament de Lleida El Claustre de la Catedral Capitell de la Seu Vella La història de Lleida s'ha desenvolupat al voltant del Turó de la Seu, ja que sempre ha estat el lloc on s'han situat les infraestructures representatives del poder de control social: la fortalesa andalusina (La Suda) i la mesquita, i més tard la catedral (la Seu Vella). El turó era, a més, un bon lloc per a defensar-se de possibles atacs, i ben aviat es va envoltar amb muralles. Aquestes van deixar d'ésser útils amb l'arribada de la revolució industrial i demogràfica del. Una vegada enderrocades, Lleida va poder expandir-se per la plana, això sí, havent de salvar els obstacles que representaven el riu Segre i la via del tren, que es va construir sense preveure que la ciutat creixeria tal com ho va fer. De fet, la seua situació com a nus important en la xarxa de comunicacions es remunta a fa més de vint segles, a la conversió del nucli ilerget a la nova manera de fer dels romans, que s'estaven expandint cap a l'interior de la península. D'aquesta manera Iltirta (Lleida) passaria a ser un assentament com a lloc de pas en el camí entre l'interior (Osca i el nord-oest de la península) i la mar (Tarraco, Barcino, i d'aquí a la península Itàlica).

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Història de Lleida · Veure més »

Història de Malta

temple megalític de Ħaġar Qim ''Domus Romana'' de l'antiga Melite Philippe Villiers de L'Isle-Adam pren possessió de Malta (26 d'octubre de 1530) L'illa de Malta ha tingut una història molt rica, lligada a la seva posició estratègica a la Mediterrània i marcada per la influència de l'Orde de Malta i l'ocupació britànica.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Història de Malta · Veure més »

Història de Mesopotàmia

La història de Mesopotàmia comença amb el desenvolupament de les comunitats sedentàries al nord de Mesopotàmia (que correspon al territori que abasta la conca fluvial dels rius Tigris i Eufrates) al començament del neolític, i acaba en l'antiguitat tardana.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Història de Mesopotàmia · Veure més »

Història de Navarra

Navarra Escut del Regne de Navarra La història de Navarra narra els esdeveniments que han tingut lloc a Navarra des dels temps dels primers pobladors, a la prehistòria, fins a l'actualitat.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Història de Navarra · Veure més »

Història de Roma

Imatge del Fòrum romà La història de la ciutat de Roma comprèn els dos mil vuit-cents anys transcorreguts des de la seva fundació, cap a mitjan.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Història de Roma · Veure més »

Història de Turquia

La història de Turquia abasta la història de la regió ara coneguda com a Turquia (mot derivat del llatí medieval Turchia, és a dir, 'terra dels turcs'), incloent-hi les àrees conegudes com a Anatòlia i Tràcia oriental, des de la prehistòria fins a l'època de la república turca moderna.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Història de Turquia · Veure més »

Història del País Basc

Mapa dels territoris que constitueixen el País Basc (Euskal Herria) L'arbre de Guernica és el símbol de les llibertats basques La història del País Basc tracta sobre la història del poble basc, un poble d'origen no indoeuropeu actualment assentat al País Basc.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Història del País Basc · Veure més »

Història del teatre

''La comèdia dels errors'' presentada l'any 2002 al teatre ''The Globe'' de William Shakespeare La història de teatre és la història del conjunt de produccions teatrals.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Història del teatre · Veure més »

Història del verí

Pictograma internacional pels químics tòxics. La història del verí s'estén des d'abans del 4500 aC fins avui dia.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Història del verí · Veure més »

Història dels jueus

Jehú postrat davant Salmanasar III, primer registre històric sobre un rei jueu (relleu pertanyent a l'Obelisc negre). La història dels jueus és la del poble del judaisme.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Història dels jueus · Veure més »

Història dels vaixells

Rai modern de bambú. Comparable als rais prehistòrics. canoa monòxila amb foc i rascant amb petxines. Gravat de 1550. La bricbarca noruega ''Superb'' escurçant veles. És impossible estudiar la història dels humans sense considerar les diferents maneres que han emprat per a desplaçar-se sobre l'aigua.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Història dels vaixells · Veure més »

Horaci

Quint Horaci Flac (Quintus Horatius Flaccus), conegut simplement com a Horaci (Venosa, a la regió de la Basilicata (antiga Lucània), a l'actual Itàlia, 8 de desembre del 65 aC - Roma, 27 de novembre del 8 aC), fou un poeta líric i satíric llatí.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Horaci · Veure més »

Hortensius

Bust de Marc Tul·li Ciceró, autor de l'''Hortensius.'' LHortensius o Sobre la Filosofia (del llatí De Philosophia) és un tractat filosòfic perdut i que fou escrit per l’orador i advocat romà Marc Tul·li Ciceró (103-43 a.C).

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Hortensius · Veure més »

Iacetans

Els iacetans o jacetans (en llatí iaccetani, en grec antic Ἰακκετανοί) eren la més important de les petites tribus d'ibers situades al sud dels Pirineus, a la Tarraconensis.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Iacetans · Veure més »

Ibèric

L'ibèric o iber és una llengua paleohispànica coneguda per testimonis directes, és a dir, una llengua que es parlava a la península Ibèrica abans que la llengua llatina hi esdevingués la llengua dominant i de la qual se n'han conservat textos.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Ibèric · Veure més »

Ilerda

Lleida fou la nova capital dels ilergets durant el període romà, quan aquesta tribu ibèrica, ja en ple declivi, va abandonar l'antiga capital, la ciutat ibèrica de Tornabous, coneguda com a Atanagrum.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Ilerda · Veure més »

Imperator

Imperator, en llatí, era el grau militar equivalent a general.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Imperator · Veure més »

Imperi Persa

Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida).

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Imperi Persa · Veure més »

Imperi Selèucida

LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Imperi Selèucida · Veure més »

In Pisonem

In Pisonem (Contra Pisó) és un discurs de Ciceró pronunciat al Senat romà l'any 55 aC contra Luci Calpurni Pisó Cesoní, acusant-lo d'estar “fora de la llei”, bàsicament, pel malestar de la província que supervisava, Macedònia.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і In Pisonem · Veure més »

In Verrem

Província romana de Sicília In Verrem ('Discursos contra Verres', dites també Verrines) són una sèrie de discursos de Ciceró pronunciats l'any 70 aC contra Verres, exgovernador de Sicília, per abusos comesos durant la seva gestió a la província, amb motiu del procés que es va iniciar contra ell.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і In Verrem · Veure més »

Indicets

Els indicets, indígets o indígetes (en llatí Indiketes, Indĭgetes o Indĭgetæ; en grec Ινδικήται) foren un poble iber de l'extrem nord-oriental de la província Tarraconense.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Indicets · Veure més »

Infern (La Divina Comèdia)

''Esquema de l'Infern'', de Sandro Botticelli (1490) LInfern (l’Inferno) és el primer dels tres llibres o càntics que componen la Divina Comèdia, de Dante Alighieri (el Dant).

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Infern (La Divina Comèdia) · Veure més »

Infern - Cant Novè

''Virgili parla amb els dimonis, Giovanni Stradano'' El cant novè de l'Infern de Dante Alighieri té lloc en el sisè cercle a la ciutat de Dite, on són castigats els heretges; ens trobem a l'alba del 9 abril de 1300 (Dissabte Sant), o d'acord amb altres comentaristes el 26 març de1300.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Infern - Cant Novè · Veure més »

Infern - Cant vint-i-vuitè

Infern cant vint-i-vuitè: els promotors de discòrdies. Gustave Doré El cant vint-i-vuitè de l'Infern de Dante Alighieri té lloc a la novena fossa del vuitè cercle, on es castiguen els sembradors de discòrdies civils, els qui trenquen i tallen el cos de la societat, i que per tant mereixen anar tallats a trossos eternament a l'infern.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Infern - Cant vint-i-vuitè · Veure més »

Interrex

Interrex (pels escriptors grecs μεσοβασιλεύς) va ser una magistratura romana.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Interrex · Veure més »

Isauris

Els isauris (en llatí isauri o isaurica gens, en grec antic Ἰσαυρεύς) eren un poble que vivia a la regió d'Isàuria i es creia que eren parents dels pisidis encara que se'ls considerava licaons.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Isauris · Veure més »

Isàuria

Isàuria (en grec antic Ισαυρία) era una regió de l'Àsia Menor, que limitava a l'est amb Licaònia, al nord amb Frígia, a l'oest amb Psídia i al sud amb Cilícia i Pamfília.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Isàuria · Veure més »

Jaciment arqueològic de Vani

El jaciment arqueològic de Vani (en georgià, ვანის ნაქალაქარი, literalment, 'l'antiga ciutat en ruïnes de Vani') és un jaciment arqueològic de diverses capes a l'oest de Geòrgia, situat en un pujol a la ciutat de Vani, a la regió d'Imerètia.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Jaciment arqueològic de Vani · Veure més »

Jafa

Jafa, també escrita Joppa, Ioppe, Yafo o Japho —; — és la part més antiga i meridional de Tel Aviv-Yafo, així com una antiga ciutat portuària a Palestina.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Jafa · Veure més »

Júlia (filla de Juli Cèsar)

Júlia Cesària o Julia Caesaris (en llatí Iulia Caesaris) va ser filla del dictador romà Juli Cèsar i de la seva esposa Cornèlia Cinna, i l'única descendència del matrimoni.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Júlia (filla de Juli Cèsar) · Veure més »

Júnia Tèrcia

Júnia Tèrcia o Júnia Tertul·la (en Junia Tertia o Junia Tertulla) va ser una dama romana.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Júnia Tèrcia · Veure més »

Jordània

Jordània, oficialment el Regne Haiximita de Jordània, és un país de l'Àsia situat a l'Orient Pròxim.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Jordània · Veure més »

Juba I

Juba I va ser rei de Numídia.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Juba I · Veure més »

Judea

Regne de Moab Judea fou un antic regne i província romana, format a partir de l'encara més antic regne de Judà i situat en la actual Palestina.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Judea · Veure més »

Juli Cèsar

Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Juli Cèsar · Veure més »

Julia agraria

Julia agraria va ser un antiga llei romana de les anomenades Agrariae establerta per Juli Cèsar al seu primer consolat amb Marc Calpurni Bíbul l'any 59 aC.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Julia agraria · Veure més »

Kainon

Kainon fou una fortalesa del Pont a poca distància de Cabira o Cabeira.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Kainon · Veure més »

La Farsàlia

La Farsàlia o Bellum Ciuile és un poema èpic llatí en hexàmetres escrit per Marc Anneu Lucà.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і La Farsàlia · Veure més »

La guerra de Jugurta

La guerra de Jugurta (en llatí: Bellum Iugurthinum) és la segona monografia escrita per l'historiador i polític romà Gai Sal·lusti Crisp, en la qual va descriure la guerra de la Roma republicana contra Jugurta, rei de Numídia, que es desenvolupà entre 111-105 aC.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і La guerra de Jugurta · Veure més »

La Jonquera

La Jonquera és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і La Jonquera · Veure més »

La naturalesa dels déus

La naturalesa dels déus (en llatí: De Natura Deorum) és un assaig filosòfic publicat pel polític i escriptor romà Marc Tul·li Ciceró l'any 45 a.C. Desenvolupada en forma de diàleg, l'obra consta de tres llibres on es genera una discussió teològica entre estoics i epicuris.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і La naturalesa dels déus · Veure més »

La Pobla de Vallbona

La Pobla de Vallbona és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Túria.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і La Pobla de Vallbona · Veure més »

La zitzània

La Zitzània (francès: La Zizanie) és el quinzè àlbum de la sèrie Astèrix el gal, amb guió de René Goscinny i dibuix d'Albert Uderzo.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і La zitzània · Veure més »

Lacetans

Els lacetans (Lacetani, Λακετανοί) eren la tribu ibèrica que habitava a l'est de la Tarraconense.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Lacetans · Veure més »

Laietània

Laietània era la zona on antigament hi habitaven els laietans.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Laietània · Veure més »

Lamta (Tunísia)

Escut de Lamta Lamta és una ciutat costanera del Sahel tunisià, entre Monastir, al nord (a uns 14 km), i Mahdia, al sud (a uns 28 km), a la governació de Monastir, dins de la delegació de Sayada-Lamta-Bou Hjar, de la que n'és capital.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Lamta (Tunísia) · Veure més »

Laodicea de Fenícia

Laodicea de Fenícia (en grec antic Λαοδικεια ή τουΦοινίκη) o també Laodicea de Canaan és el nom que va agafar la ciutat de Beirut quan la van reconstruir després de ser destruïda l'any 140 aC en les lluites entre Diòdot Trifó i Antíoc VII Sidetes (o Evergetes) pel tron de l'Imperi Selèucida.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Laodicea de Fenícia · Veure més »

Lastenes de Creta

Lastenes de Creta (en llatí Lasthenes, en grec antic Λασθένης "Lasthénes") fou un dirigent cretenc que va prendre part activa en convèncer els illencs de resistir l'atac de Marc Antoni Crètic l'any 73 aC.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Lastenes de Creta · Veure més »

Lauro

Lauro o Lauró (Lauro, Λαυρών, en ibèric) fou una antiga població primer ibèrica i després romana de la Península Ibèrica, coneguda per diverses fonts però de localització incerta.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Lauro · Veure més »

Lèpid el triumvir

Marc Emili Lèpid (Marcus Aemilius M. f. Q. n. Lepidus) era net de Quint Emili Lèpid i fill de Marc Emili Lèpid.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Lèpid el triumvir · Veure més »

Líbia

Líbia, també coneguda com a Estat de Líbia, és una república del nord de l'Àfrica.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Líbia · Veure més »

Lívia Drusa

Lívia Drusa (en llatí Livia Drusa), va ser filla de Marc Livi Emilià Drus (cònsol el 112 aC) i germana de Marc Livi Drus, tribú de la plebs assassinat el 91 aC.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Lívia Drusa · Veure més »

Lòl·lia (amant de Cèsar)

Lòl·lia (en llatí Lollia) va ser la dona d'Aule Gabini que segons diu Suetoni va ser amant de Juli Cèsar.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Lòl·lia (amant de Cèsar) · Veure més »

Legat (antiga Roma)

El legat (en llatí legatus) va ser una magistratura de l'antiga Roma.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Legat (antiga Roma) · Veure més »

Legió I Germanica

La Legió I Germanica va ser una legió romana reclutada per Juli Cèsar l'any 48 aC per lluitar a la guerra civil contra Pompeu.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Legió I Germanica · Veure més »

Legió III Augusta

La legió III Augusta va ser una legió romana creada per August l'any 43 aC.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Legió III Augusta · Veure més »

Legió III Gallica

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Legió III Gallica · Veure més »

Legió IV Macedònica

La legió IV Macedonica va ser una legió romana creada per Juli Cèsar l'any 48 aC amb legionaris itàlics.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Legió IV Macedònica · Veure més »

Legió IX Hispana

La Legió IX Hispana (Novena legió «hispana»), també Legió VIIII Hispana Macedonia Victrix, fou una legió romana creada a mitjans del, juntament amb la Legió VI Ferrata, la Legió VII Claudia i la Legió VIII Augusta per Gneu Pompeu Magne l'any 65 aC.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Legió IX Hispana · Veure més »

Legió perduda

La legió perduda de Cras, o simplement la legió perduda, és el nom amb que es coneix a una hipotètica legió romana composta per part dels prop de 10.000 legionaris fets presoners després de la batalla de Carres pels parts l'any 53 aC.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Legió perduda · Veure més »

Legió V Alaudae

La Legió V Alaudae va ser una legió romana creada per Juli Cèsar l'any 52 aC a la Gàl·lia Transalpina.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Legió V Alaudae · Veure més »

Legió VI

* La denominació Legió VI (legio VI) es donà, durant la República i l'Imperi, a les següents legions romanes.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Legió VI · Veure més »

Legió VI Ferrata

La Legió VI Ferrata o Ferrata Fidelis va ser una legió romana formada per Gneu Pompeu Magne amb reclutes d'Hispània cap al 52 aC.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Legió VI Ferrata · Veure més »

Legió VI Victrix

La Legió VI Victrix va ser una legió romana fundada per Octavi l'any 41 aC, possiblement amb soldats de la Legió VI Ferrata que havien lluita amb Pompeu Magne en contra de Juli Cèsar.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Legió VI Victrix · Veure més »

Legió VII Claudia Pia Fidelis

La Legió VII Claudia Pia Fidelis va ser una legió romana de les més primerenques de l'exèrcit romà imperial, formada per Gneu Pompeu Magne juntament amb la Legió VIII Augusta, la IX Hispana i la X Gemina.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Legió VII Claudia Pia Fidelis · Veure més »

Legió VIII Augusta

La Legió VIII Augusta va ser una legió romana fundada per Gneu Pompeu Magne juntament amb les legions VI Ferrata, VII Claudia Pia Fidelis i IX Hispana.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Legió VIII Augusta · Veure més »

Legió X Equestris

La Legio X Equestris (Dècima legió «muntada») va ser una legió romana creada per Juli Cèsar l'any 61 aC quan era governador de la Hispània Ulterior.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Legió X Equestris · Veure més »

Legió X Gemina

La Legió X Gemina va ser una legió romana que es va reclutar a la Gàl·lia Cisalpina i a la Gàl·lia Narbonesa cap a l'any 70 aC per combatre la tribu gala dels al·lòbroges.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Legió X Gemina · Veure més »

Legió XI

La Legió XI, juntament amb la Legió XII, van ser dues legions romanes formades per Juli Cèsar l'any 58 aC per dur a terme una campanya contra els helvecis.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Legió XI · Veure més »

Legió XII Fulminata

La Legio XII Fulminata (dotzena legió «llamp»), també coneguda com a Paterna, Victrix, Antiqua, Certamen Constans i Galliena, va ser una legió romana, formada per Juli Cèsar l'any 58 aC, que el va acompanyar durant la Guerra de les Gàl·lies fins al 49 aC La unitat estava encara guardant la cruïlla del riu Eufrates prop de Melitene al començament del.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Legió XII Fulminata · Veure més »

Legió XIII Gèmina

La Legió tertia decima Gemina (legió tretzena bessona) va ser una de les legions romanes històricament més notables.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Legió XIII Gèmina · Veure més »

Legió XIV Gemina

La Legió XIV Gemina (catorzena legió 'bessona') va ser una legió romana creada possiblement per Juli Cèsar l'any 57 aC quan anava a atacar la Gàl·lia Belga.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Legió XIV Gemina · Veure més »

Legió XXII Deiotariana

La Legió XXII Deiotariana va ser una legió romana que es va reclutar potser l'any 48 aC.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Legió XXII Deiotariana · Veure més »

Leneu

Leneu, en llatí Lenaeus nascut a Atenes, era llibert de Gneu Pompeu Magne, per això de vegades és anomenat Pompeu Leneu.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Leneu · Veure més »

Leostràtides

Leostràtides (en llatí Leostratides, en grec antic Λεωστράτιδες) fou un argenter d'origen grec que vivia a Roma en temps de Pompeu Magne.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Leostràtides · Veure més »

Les paradoxes dels estoics

Bust de Marc Tul·li Ciceró. Les paradoxes dels estoics (en llatí: Paradoxa Stoicorum) és una assaig filosòfic de l'escriptor i polític romà Marc Tul·li Ciceró publicat l'any 46 a.C a Roma.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Les paradoxes dels estoics · Veure més »

Lesbos

L'illa de Lesbos Lesbos (Λέσβος, AFI, sovint transliterat Lesvos; Midilli Adası; en català, antigament Metolí o Metel·lí) és una illa grega de la mar Egea.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Lesbos · Veure més »

Lex Aurelia judiciaria

Aurelia judiciaria va ser una llei romana proposada pel pretor Luci Aureli Cotta l'any 683 de la fundació de Roma (70 aC) i sota els cònsols Marc Licini Cras i Gneu Pompeu Magne; retirava el poder de jutjar als equites que abans corresponia al senat romà, i ara passava als senadors, cavallers i tribuns de l'erari.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Lex Aurelia judiciaria · Veure més »

Lex Gellia Cornelia

La lex Gellia Cornelia va ser una llei de l'antiga Roma, datada l'any 72 aC (681 de la fundació de Roma), que va donar poder extraordinari a Gneu Pompeu Magne per atorgar la ciutadania romana a alguns hispans, després d'escoltar el que hi tenia a dir el consilium.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Lex Gellia Cornelia · Veure més »

Lex Manilia de bello Mithridatico

La lex Manilia de bello Mithridatico va ser una antiga llei romana establerta a proposta de Gai Manili, tribú de la plebs, quan eren cònsols Marc Emili Lèpid i Luci Volcaci Tul·le, l'any 66 aC.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Lex Manilia de bello Mithridatico · Veure més »

Lex pompeia de ambitu

La Lex Pompeia de ambitu va ser una antiga llei romana aprovada a proposta de Gneu Pompeu Magne l'any 52 aC quan era cònsol únic abans de nomenar Quint Cecili Metel Pius Escipió.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Lex pompeia de ambitu · Veure més »

Lex Ursonensis

La Lex Ursonensis o Lex Coloniae Inmunis Genetivae Juliae Urbanorume era una llei reguladora de la colònia romana Genetiva Iulia, situada a la Hispània romana.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Lex Ursonensis · Veure més »

Licaònia

Licaònia (en llatí Lycaonia, en grec antic Λυκαονία) va ser una regió d'Àsia Menor, al sud-est de Frígia i a la part occidental de Capadòcia.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Licaònia · Veure més »

Licini Cras Dives

Licini Cras Dives - Licinius Crassus Dives - va ser un magistrat romà.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Licini Cras Dives · Veure més »

Licini Damasip (senador)

Licini Damasip (en llatí Licinius Damasippus) va ser un senador romà del partit de Pompeu.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Licini Damasip (senador) · Veure més »

Licinia de sodalitiis

Lex Licinia de sodalitiis va ser una antiga llei romana que s'ocupava de reprimir el suborn.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Licinia de sodalitiis · Veure més »

Literatura apocalíptica

La literatura apocalíptica és un conjunt d'escrits sorgits en la cultura hebrea i cristiana durant el període hel·lènic i romà (segles II i I aC i segles I fins a mitjan). Aquesta literatura, expressa, per mitjà de símbols i complexes metàfores la situació de sofriment del poble jueu o dels seguidors de Crist i la seva esperança en una intervenció messiànica salvadora o en el cas de l'apocalíptica cristiana en la Parusia o segona vinguda de Crist.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Literatura apocalíptica · Veure més »

Literatura romana

El llatí és la llengua més coneguda entre les llengües mortes i deu el seu nom al Laci ―comarca d'Itàlia, on es trobava Roma-.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Literatura romana · Veure més »

Livi Drus Claudià

Marc Livi Drus Claudià (en llatí Livius Drusus Claudianus) va ser el pare de l'emperadriu Lívia Drusil·la, la mare de l'emperador Tiberi.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Livi Drus Claudià · Veure més »

Llac Albano

El Llac Albà, també anomenat Llac de Castelgandolfo, és un menut llac volcànic al sud de Roma, a Itàlia.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Llac Albano · Veure més »

Lleó

El lleó (Panthera leo) és una espècie de mamífer carnívor de la família dels fèlids.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Lleó · Veure més »

Llei Hírtia

La llei Hírtia (lex Hirtia) va ser una norma legal de la República Romana, aprovada l'any 48 aC a proposta d'Aulus Hirti (després cònsol l'any 43 aC) contra els partidaris de Gneu Pompeu Magne, als que prohibia l'accés a les magistratures.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Llei Hírtia · Veure més »

Lleida

Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Lleida · Veure més »

Llista d'escultors romans

Aquesta és una llista arbitrària d'escultors romans.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Llista d'escultors romans · Veure més »

Llista de cònsols romans de la República

Aquesta llista de cònsols de Roma durant la República es basa en la cronologia de Marc Terenci Varró i les mencions de Titus Livi i Diodor de Sicília.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Llista de cònsols romans de la República · Veure més »

Llista de lleis romanes

Llista de les lleis romanes més representatives, s'anomenen, normalment, pels personatges que les van proposar; els noms de les lleis es donen com a norma general en llatí.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Llista de lleis romanes · Veure més »

Llista de personatges històrics d'òpera

A la llista de personatges històrics d'òpera consten noms de personalitats històriques que apareixen com a personatges en obres escèniques musicals: òperes, operetes, sarsueles i altres obres similars.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Llista de personatges històrics d'òpera · Veure més »

Lol·li

* Lol·li, bandoler de la fortalesa de Caricinum.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Lol·li · Veure més »

Lucària

Lucària, una festa potser adreçada a tots els déus del bosc sagrat. La Lucària (en llatí: Lucaria), com el seu nom indica era la festivitat del bosc sagrat (lucus) celebrada a l'antiga Roma.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Lucària · Veure més »

Lucèria

Lucèria (Luceria) va ser una antiga ciutat de la Pulla a l'interior, a uns 18 km d'Arpi i 15 de Aecae (Troia).

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Lucèria · Veure més »

Lucca

Lucca és una ciutat d'Itàlia, de la regió de la Toscana, capital de la província de Lucca, al peu dels Apenins i a l'esquerra del riu Serchio (antic Ausar), a uns 18 km al nord-est de Pisa.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Lucca · Veure més »

Luci Afrani (cònsol 60 aC)

Luci Afrani (Lucius Afranius) va ser un militar romà d'origen fosc, puix que Ciceró diu que «era fill d'Aulus» expressió que vol dir «persona de la qual ningú no sap res».

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Luci Afrani (cònsol 60 aC) · Veure més »

Luci Calpurni Pisó Cesoní (cònsol 15 aC)

Luci Calpurni Pisó Cesoní (Lucius Calpurnius L. F. L. N. Piso Caesoninus) va ser un magistrat romà fill del cònsol de l'any 58 aC Luci Calpurni Pisó Cesoní.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Luci Calpurni Pisó Cesoní (cònsol 15 aC) · Veure més »

Luci Calpurni Pisó Cesoní (cònsol 58 aC)

Luci Calpurni Pisó Cesoní (en Lucius Calpurnius C. F. L. N. Piso Caesoninus) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Luci Calpurni Pisó Cesoní (cònsol 58 aC) · Veure més »

Luci Canini Gal (tribú)

Luci Canini Gal (en llatí Lucius Caninius Gallus) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Luci Canini Gal (tribú) · Veure més »

Luci Canuleu (llegat)

Luci Canuleu (en llatí Lucius Canuleius) va ser un militar romà del.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Luci Canuleu (llegat) · Veure més »

Luci Cecili Metel Crètic

Luci Cecili Metel Crètic (en llatí Lucius Caecilius Metellus Creticus) va ser un magistrat romà, probablement fill del pretor ''Lucius Caecilius Metellus''.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Luci Cecili Metel Crètic · Veure més »

Luci Cecili Rufus

Luci Cecili Rufus (Lucius Cæcilius Rufus) va ser un magistrat romà, germà de la mateixa mare, però no del mateix pare, de Publi Corneli Sul·la.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Luci Cecili Rufus · Veure més »

Luci Corneli Balb Major

Luci Corneli Balb Major (Lucius Cornelius Balbus Maior) va ser un cavaller romà nadiu de Gades que pertanyia a una important família local.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Luci Corneli Balb Major · Veure més »

Luci Corneli Cinna (cònsol del 86 aC)

Lluci o Luci Corneli Cinna (en llatí Lucius Cornelius L. F. N. Cinna) era fill de Luci Corneli Cinna.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Luci Corneli Cinna (cònsol del 86 aC) · Veure més »

Luci Corneli Cinna (pretor)

Luci Corneli Cinna - Lucius Cornelius L. F. N. Cinna - (segle II aC) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Luci Corneli Cinna (pretor) · Veure més »

Luci Corneli Lèntul Crus

Luci Corneli Lèntul Crus (en Lucius Cornelius Lentulus Crus) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Luci Corneli Lèntul Crus · Veure més »

Luci Corneli Lèntul Níger

Luci Corneli Lèntul Níger (en Lucius Cornelius Lentulus Niger) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Luci Corneli Lèntul Níger · Veure més »

Luci Corneli Sisenna

Luci Corneli Sisenna (en llatí Lucius Cornelius Sisenna) va ser un militar i historiador romà, a qui Ciceró descriu com el més important.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Luci Corneli Sisenna · Veure més »

Luci Corneli Sul·la

Luci Corneli Sul·la Fèlix (en Lucius Cornelius Sulla, 138 aC - 78 aC) va ser un polític i general romà, cònsol l'any 88 aC i 80 aC i cap del partit dels optimats.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Luci Corneli Sul·la · Veure més »

Luci Decidi Saxa

Luci Decidi Saxa (en llatí Lucius Decidius Saxa) va ser un militar d'origen celtiber.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Luci Decidi Saxa · Veure més »

Luci Domici Ahenobarb (cònsol 54 aC)

Luci Domici Ahenobarb (en llatí Lucius Domitius Cn. F. Cn. N. Ahenobarbus) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Luci Domici Ahenobarb (cònsol 54 aC) · Veure més »

Luci Eli Tuberó

Luci Eli Tuberó (en llatí Lucius Aelius Tubero) va ser un militar romà del.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Luci Eli Tuberó · Veure més »

Luci Emili Paulus (cònsol 50 aC)

Luci Emili Paulus (en Lucius Aemilius M. f. Q. n. Paulus) va ser un magistrat romà fill de Marc Emili Lèpid i germà de Lèpid el triumvir.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Luci Emili Paulus (cònsol 50 aC) · Veure més »

Luci Escriboni Libó (sogre de Sext Pompeu)

Luci Escriboni Libó (Lucius Scribonius Libo) va ser un magistrat romà, sogre de Sext Pompeu.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Luci Escriboni Libó (sogre de Sext Pompeu) · Veure més »

Luci Flavi (tribú)

Luci Flavi (en llatí Lucius Flavius) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Luci Flavi (tribú) · Veure més »

Luci Gel·li Publícola (cònsol 72 aC)

Luci Gel·li Publícola (en llatí Lucius Gellius Publicola) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Luci Gel·li Publícola (cònsol 72 aC) · Veure més »

Luci Juli Cèsar Fill

Luci Juli Cèsar Fill (en llatí Lucius Julius L. F. L. N. Caesar), era fill de Luci Juli Cèsar (cònsol 64 aC), amb el que de vegades es confon i per això portava de sobrenom Filius o Adolescens, per distingir-lo del seu pare.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Luci Juli Cèsar Fill · Veure més »

Luci Licini Lucul·le

Luci Licini Lucul·le (Lucius Licinius L. f. L. n. Lucullus) va ser un magistrat romà, conegut com el general que va derrotar a Mitridates VI Eupator.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Luci Licini Lucul·le · Veure més »

Luci Licini Murena (cònsol)

Luci Licini Murena (en llatí Lucius Licinius Murena) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Luci Licini Murena (cònsol) · Veure més »

Luci Lol·li

Luci Lol·li (en llatí Lucius Lollius) va ser un militar romà del.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Luci Lol·li · Veure més »

Luci Lucceu

Luci Lucceu (en llatí Lucius Lucceius Q. F.) va ser un historiador romà, amic de Ciceró i enemistat amb Tit Pomponi Àtic per motius desconeguts.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Luci Lucceu · Veure més »

Luci Manli Torquat (pretor)

Luci Manli Torquat (en llatí Lucius Manlius Torquat) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Luci Manli Torquat (pretor) · Veure més »

Luci Marci Filip (cònsol 91 aC)

Luci Marci Filip (en Lucius Marcius Q. f. Q. n. Philippus) va ser un magistrat romà dels segles II - I aC.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Luci Marci Filip (cònsol 91 aC) · Veure més »

Luci Mescini Rufus

Luci Mescini Rufus (Lucius Mescinius Rufus) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Luci Mescini Rufus · Veure més »

Luci Ninni Quadrat

Luci Ninni Quadrat (en llatí Lucius Ninnius Quadratus) va ser un magistrat i polític romà del.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Luci Ninni Quadrat · Veure més »

Luci Octavi (militar)

Luci Octavi (en llatí Lucius Octavius) va ser un militar romà.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Luci Octavi (militar) · Veure més »

Luci Otacili Pílit

Luci Otacili Pílit (en llatí Lucius Otacilius Pilitus) va ser un retòric roma que va obrir una escola a Roma l'any 81 aC.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Luci Otacili Pílit · Veure més »

Luci Rosci Fabat

Luci Rosci Fabat (en llatí Lucius Roscius Fabatus) va ser un militar romà del.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Luci Rosci Fabat · Veure més »

Luci Rosci Otó

Luci Rosci Otó (en llatí Lucius Roscius Otho) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Luci Rosci Otó · Veure més »

Luci Septimi

Luci Septimi (en llatí Lucius Septimius) va ser un militar romà del.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Luci Septimi · Veure més »

Luci Sergi Catilina

Luci Sergi Catilina (en llatí: Lucius Sergius Catilina) (?, 109 o 108 aC — ?, 62 aC) va ser un noble romà de finals del període republicà que va liderar una conjura que perseguia derrocar el govern republicà senatorial.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Luci Sergi Catilina · Veure més »

Luci Terenci

Luci Terenci (en llatí Lucius Terentius) va ser un militar romà.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Luci Terenci · Veure més »

Luci Trebel·li (tribú 67 aC)

Luci Trebel·li (Lucius Trebellius) va ser tribú de la plebs l'any 67 aC.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Luci Trebel·li (tribú 67 aC) · Veure més »

Luci Valeri Flac (pompeià)

Luci Valeri Flac (en llatí Lucius Valerius Flaccus) va ser un polític romà del.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Luci Valeri Flac (pompeià) · Veure més »

Luci Veti

Luci Vetti (Lucius Vettius) va ser un cavaller romà membre de la gens Vètia, una família plebea.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Luci Veti · Veure més »

Luci Vibul·li Rufus

Luci Vibul·li Rufus (Lucius Vibullius Rufus) va ser un senador romà del, amic de Gneu Pompeu, que Ciceró menciona en un parell d'ocasions abans de la guerra civil.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Luci Vibul·li Rufus · Veure més »

Luci Volcaci Tul·lus (cònsol 33 aC)

Luci Volcaci Tul·lus (Lucius Volcatius Tullus) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Luci Volcaci Tul·lus (cònsol 33 aC) · Veure més »

Luci Volcaci Tul·lus (cònsol 66 aC)

Luci Volcaci Tul·lus (Lucius Volcatius Tullus) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Luci Volcaci Tul·lus (cònsol 66 aC) · Veure més »

Lucreci

miniatura Lucreci (Titus Lucretius Carus; Campània?, 94 aC — ?, 55 aC) fou un filòsof i poeta llatí, autor del poema didàctic De rerum natura ('De la natura de les coses'), l'única obra seva conservada, que descriu el món segons els principis d'Epicur i de l'atomisme.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Lucreci · Veure més »

Lugdúnum dels Cònvenes

Lugdúnum dels Cònvenes (Lugdūnum Convĕnārum, literalment 'turó de Lug dels cònvenes') fou la capital del cònvenes, un poble aquità del sud-oest de la Gàl·lia romana.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Lugdúnum dels Cònvenes · Veure més »

Macares

Macares (en llatí Machares, en grec antic Μαχάρης) va ser un príncep del Pont i rei del Bòsfor Cimmeri.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Macares · Veure més »

Magnòpolis

Magnòpolis (en llatí Magnopolis, en grec antic Μαγνόπολις) era una ciutat del Pont a la confluència entre els rius Licos i Iris.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Magnòpolis · Veure més »

Magne

* Biografies.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Magne · Veure més »

Mani Acili Glabrió (cònsol 67 aC)

Mani Acili Glabrió (en Manius Acilius M’. F.) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Mani Acili Glabrió (cònsol 67 aC) · Veure més »

Mani Acili Glabrió (governador)

Mani Acili Glabrió (en Manius Acilius Glabrio) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Mani Acili Glabrió (governador) · Veure més »

Manli Torquat (militar)

Manli Torquat (en llatí Manlius Torquatus) va ser un militar romà del.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Manli Torquat (militar) · Veure més »

Mantellet (arma)

El mantellet era un petit refugi mòbil, equipat amb tres rodes i utilitzat per l'exèrcit romà, que podia tenir forma d'angle recte o corbat.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Mantellet (arma) · Veure més »

Marc Aci Balb

Marc Aci Balb (Marcus Atius Balbus, 105 - 51 aC) va ser un polític romà de finals del període republicà, membre d'una família plebea.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Marc Aci Balb · Veure més »

Marc Anneu Lucà

Marc Anneu Lucà, en llatí Marcus Annaeus Lucanus, (Còrdova, 3 de novembre del 39 - Roma, 30 d'abril del 65) va ser un poeta hispanoromà.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Marc Anneu Lucà · Veure més »

Marc Antoni

Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Marc Antoni · Veure més »

Marc Calidi

Marc Calidi o Marc Cal·lidi (en llatí Marcus Calidius o Callidius) va ser un orador romà que va estudiar amb Apol·lodor de Pèrgam (mestre també de l'emperador August).

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Marc Calidi · Veure més »

Marc Calpurni Bíbul

Marc Calpurni Bíbul (en llatí Marcus Calpurnius Bibulus) Smith al "Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology", volum 1, pàgina 487, l'anomena Luci, però això és degut a un error que en certa manera es comprova, ja que Luci Calpurni Bíbul era el nom del seu fill petit i segons la tradició, el fill gran era el que portava el nom del pare va ser un magistrat romà, polític i militar durant el final de la República Romana.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Marc Calpurni Bíbul · Veure més »

Marc Celi Rufus

Marc Celi Rufus (Marcus Caelius Rufus) va ser un magistrat romà i també un escriptor elegant i un eloqüent orador del.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Marc Celi Rufus · Veure més »

Marc Celi Vinicià

Marc Celi Vinicià (Marcus Cælius Vinicianus) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Marc Celi Vinicià · Veure més »

Marc Claudi Marcel (cònsol 51 aC)

Marc Claudi Marcel (en llatí Marcus Claudius M. F. M. N. Marcellus) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Marc Claudi Marcel (cònsol 51 aC) · Veure més »

Marc Considi Nonià

Marc Considi Nonià (en llatí Marcus Considius Nonianus) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Marc Considi Nonià · Veure més »

Marc Emili Escaure (cònsol)

Marc Emili Escaure (en llatí Marcus Aemilius Scaurus) va ser un magistrat romà, el primer d'importància dins la família dels Emili Escaure.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Marc Emili Escaure (cònsol) · Veure més »

Marc Emili Escaure (governador)

Marc Emili Escaure (en llatí Marcus Aemilius Escaurus) va ser un magistrat romà, fill de Marc Emili Escaure (cònsol).

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Marc Emili Escaure (governador) · Veure més »

Marc Emili Escaure (pompeià)

Marc Emili Escaure (en llatí Marcus Aemilius Escaurus) va ser un militar romà.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Marc Emili Escaure (pompeià) · Veure més »

Marc Emili Lèpid (cònsol 66 aC)

Marc Emili Lèpid (en llatí Marcus Aemilius Mamercus F. M. N. Lepidus) va ser un magistrat romà, possiblement germà de Mamerc Emili Lèpid Livià (Mamercus Aemilius Mamercus F. M. N. Lepidus Livianus) si bé aquest darrer era adoptat.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Marc Emili Lèpid (cònsol 66 aC) · Veure més »

Marc Emili Lèpid (cònsol 78 aC)

Marc Emili Lèpid (Marcus Aemilius Q. f. M. n. Lepidus) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Marc Emili Lèpid (cònsol 78 aC) · Veure més »

Marc Emili Lèpid (conspirador)

Marc Emili Lèpid (en llatí Marcus Aemilius Lepidus) era fill de Lèpid el triumvir i de Júnia.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Marc Emili Lèpid (conspirador) · Veure més »

Marc Eppi

Marc Eppi (en llatí Marcus Eppius M. F.) va ser un senador romà inclòs a la tribu Terentina que va prendre part activa al costat de Pompeu quan va esclatar la guerra civil l'any 49 aC.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Marc Eppi · Veure més »

Marc Fadi Gal

Marc Fadi Gal (en llatí Marcus Fadius Gallus) va ser un militar i notable romà amic de Ciceró i de Tit Pomponi Àtic.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Marc Fadi Gal · Veure més »

Marc Favoni

Marc Favoni (en Marcus Favonius) va ser un polític i magistrat romà del.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Marc Favoni · Veure més »

Marc Fonteu

Marc Fonteu (en llatí Marcus Fonteius) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Marc Fonteu · Veure més »

Marc Juni Brut

Marc Juni Brut (en llatí: Marcus Junius Brutus) (lloc desconegut de la República Romana, c. 85 aC – Filipos, República Romana, 23 d'octubre de 42 aC) va ser un patrici romà, conegut per l'assassinat de Juli Cèsar.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Marc Juni Brut · Veure més »

Marc Juni Brut (polític)

Marc Juni Brut (en Marcus Junius Brutus) va ser un polític de la República Romana i pare del Marc Juni Brut que va participar en el complot que va assassinar Juli Cèsar.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Marc Juni Brut (polític) · Veure més »

Marc Juvenci Laterense

Marc Juvenci Laterense (en llatí Marcus Juventius Laterensis) va ser un magistrat romà descendent per pare i mare de branques consulars.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Marc Juvenci Laterense · Veure més »

Marc Licini Cras Dives (cònsol 14 aC)

Marc Licini Cras Dives o Marc Licini Cras Frugi (en llatí Marcus Licinius M. F. Crassus Dives o Frugi) va ser un senador romà fill adoptiu del cònsol Marc Licini Cras Dives II (Marcus Licinius M. F. Crassus Dives).

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Marc Licini Cras Dives (cònsol 14 aC) · Veure més »

Marc Licini Cras Dives (triumvir)

Marc Licini Cras Dives (en Marcus Licinius P. f. M. n. Crassus Dives) (~105 aC - 53 aC), més conegut com a Cras el Triumvir, va ser un rellevant aristòcrata, general i polític de l'antiga república romana.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Marc Licini Cras Dives (triumvir) · Veure més »

Marc Livi Drus

Marc Livi Drus (en llatí Marcus Livius M.F.C.N. Drusus), fill de ''Marcus Livius C.F.M. Aemiliani Drusus'', va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Marc Livi Drus · Veure més »

Marc Livi Emilià Drus

Marc Livi Emilià Drus (Marcus Livius C. F. M. Aemiliani Drusus) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Marc Livi Emilià Drus · Veure més »

Marc Lol·li Palicà

Marc Lol·li Palicà (en llatí Marcus Lollius Palicanus) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Marc Lol·li Palicà · Veure més »

Marc Noni Sufenat

Marc Noni Sufenat (Marcus Nonius Sufenas) va ser un magistrat romà que pertanyia a la gens Nònia, d'origen plebeu.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Marc Noni Sufenat · Veure més »

Marc Octavi (edil)

Marc Octavi (en llatí Marcus Octavius CN. F. M. N.) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Marc Octavi (edil) · Veure més »

Marc Papiri Carbó

Marc Papiri Carbó (en llatí Marcus Papirius Carbo) va ser un militar i polític romà.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Marc Papiri Carbó · Veure més »

Marc Perpenna Ventó

Hispània Citerior Marc Perpenna Ventó (en Marcus Perpenna Vento) va ser un polític i militar romà del segle I aC.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Marc Perpenna Ventó · Veure més »

Marc Petrei

Marc Petrei (en llatí Marcus Petreius) va ser un militar romà del.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Marc Petrei · Veure més »

Marc Pomponi (militar)

Marc Pomponi (en llatí Marcus Pomponius) va ser un militar romà del.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Marc Pomponi (militar) · Veure més »

Marc Pupi Pisó

Marc Pupi Pisó (en llatí Marcus Pupius Piso, o també Marcus Papius Piso) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Marc Pupi Pisó · Veure més »

Marc Terenci Varró

Marc Terenci Varró (Marcus Terentius Varro; Reate, -) va ser un polígraf, escriptor, militar i magistrat romà, i es considera un dels erudits més grans de la història de Roma segons Quintilià.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Marc Terenci Varró · Veure més »

Marc Tul·li Ciceró el jove

Marc Tul·li Ciceró el jove (en llatí Marcus Tullius Cicero) va ser l'únic fill mascle de Marc Tul·li Ciceró l'orador amb la seva muller Terència.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Marc Tul·li Ciceró el jove · Veure més »

Marc Valeri Messal·la (cònsol 53 aC)

Marc Valeri Messal·la (en llatí Marcus Valerius Messalla) va ser un magistrat romà fill de Marc Valeri Messal·la Níger.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Marc Valeri Messal·la (cònsol 53 aC) · Veure més »

Marc Valeri Messal·la Níger

Marc Valeri Messal·la (Marcus Valerius M. f. M. n. Messalla), portava l'agnomen Niger pel color negre dels seus cabells.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Marc Valeri Messal·la Níger · Veure més »

Marc Vipsani Agripa

Marc Vipsani Agripa (en Marcus Vipsanius Agrippa; Dalmàcia, 63 aC - Campània, 12 aC) va ser un militar i polític romà del.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Marc Vipsani Agripa · Veure més »

Marina romana

Trirrem romà representat en un mosaic. La marina romana (en llatí classis, literalment flota) era la força naval de la Roma Antiga.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Marina romana · Veure més »

Marsella

Marsella (Marselha en occità, Marseille en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Marsella · Veure més »

Massàlia

Massàlia (en llatí Massalia o Massilia, en grec antic Μασσαλία, gentilici Μασσαλιώτης 'massaliotes') va ser una ciutat grega de la Gàl·lia Narbonense a la banda est del Roine.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Massàlia · Veure més »

Matrimoni a l'antiga Roma

I, actualment s'exhibeix al Museu de Capodimonte. El matrimoni a l'Antiga Roma era una de les principals institucions de la societat romana que tenia com principal objectiu generar fills legítims que heretessin la propietat i la situació dels seus pares.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Matrimoni a l'antiga Roma · Veure més »

Múcia Tèrcia

Múcia Tèrcia (Mucia Tertia, segle I aC) va ser una dama romana de finals del període republicà.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Múcia Tèrcia · Veure més »

Menandre de Laodicea (general)

Menandre de Laodicea (en llatí Menander, en grec antic) fou un general de cavalleria al servei de Mitridates VI Eupator del Pont, que va participar en diverses campanyes d'aquest rei.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Menandre de Laodicea (general) · Veure més »

Menedem de Macedònia (cesarià)

Menedem (en Μενέδημος, en Menedemus) fou un cap macedoni de la regió anomenada pels romans Macedonia Libera.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Menedem de Macedònia (cesarià) · Veure més »

Menes

* Menes o Narmer, primer faraó egipci.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Menes · Veure més »

Menes (llibert)

Menes (en llatí Menas, en grec antic) va ser un llibert de Pompeu Magne i de Sext Pompeu.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Menes (llibert) · Veure més »

Merzifon

Merzifon (en persa antic: Merzban; antic grec: Μυρσυφων, Mersyphòn) és una ciutat i districte de la província d'Amasya a la regió de la Mar Negra a Turquia amb una superfície de 970 km² i una població de 67.281 habitants (2000) dels quals 45.613 habitants viuen a la mateixa ciutat i la resta del districte.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Merzifon · Veure més »

Milas

Milas (antiga Milasa, Milaso, Milaxo, Melaso, Melaxo, clàssica Mylasa.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Milas · Veure més »

Minerva

Minerva en una pintura de prop de l'any 1500. Minerva era la deessa de la saviesa i de les arts en la religió romana.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Minerva · Veure més »

Minuci Rufus

Minuci Rufus (Minucius Rufus) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Minuci Rufus · Veure més »

Misenum

Misenum (en Misenum, en Μισηνόν) era el nom d'un promontori, un cap i un port a Campània: el Misenum Promontorium i al costat el Portus Misenus, a la part nord del Sinus Cumanus (moderna badia de Nàpols), al sud d'Itàlia.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Misenum · Veure més »

Mitridates VI Eupàtor

Mitridates VI Eupàtor (Μιθραδάτης Εὐπάτωρ), també anomenat Mitridates VI Dionisi i modernament com Mitridates el Gran, fou rei del Pont del 121 aC al 63 aC, fill i successor de Mitridates V Evèrgetes.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Mitridates VI Eupàtor · Veure més »

Mitridation

Mitridation (en grec antic Μιθριδάτιον) era una fortalesa dels trocmes, una tribu celta, situada a la frontera entre Galàcia i el Pont.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Mitridation · Veure més »

Mliana

Miliana, Mliana o Melyana és una ciutat d'Algèria de la Província d'Ain Defla, a 91 km al sud-oest d'Alger.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Mliana · Veure més »

Monda

Monda és un poble de la província de Màlaga (Andalusia), que pertany a la comarca de la Sierra de las Nieves.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Monda · Veure més »

Monima

Monima (en grec antic) (morta abans del 71 aC) fou una destacada dama grega filla de Filòpemen d'Estratonicea de Jònia (Plutarc diu que era de Milet) que va ser reina de Ponto entre els anys 88-71 aC i segona esposa de Mitridates VI Eupator.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Monima · Veure més »

Montilla (Còrdova)

Montilla és una localitat de la província de Còrdova, Andalusia, Espanya.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Montilla (Còrdova) · Veure més »

Munda (Bètica)

Munda (en grec antic Μούνδα) va ser una antiga ciutat d'Hispània, a la Bètica.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Munda (Bètica) · Veure més »

Muralles de Girona

Les muralles de Girona són el conjunt d'elements defensius (muralles, castells, torres, portals i baluards) que envolten el nucli històric de la ciutat de Girona, a la comarca del Gironès.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Muralles de Girona · Veure més »

Nícies de Cos (gramàtic)

Nícies de Cos (Curtius Nicias) fou un gramàtic grec que va viure a Roma en temps de Ciceró, de qui era amic íntim, el, especialment entre els anys 50 aC i 45 aC.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Nícies de Cos (gramàtic) · Veure més »

Neró

Neró Claudi Cèsar August Germànic (Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus; Antium, 15 de desembre del 37 - 9 de juny del 68), nascut Luci Domici Ahenobarb (Lucius Domitius Ahenobarbus), fou el darrer emperador romà de la dinastia julioclàudia.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Neró · Veure més »

Nicòpolis del Pont

Nicòpolis (grec Νικόπολις), 'ciutat de la victòria') fou una antiga colònia romana fundada per Pompeu en el 63 aC a la Regió del Pont (nord-est de Turquia), al final de la Tercera Guerra Mitridàtica. En l'actualitat, al seu emplaçament hi ha la ciutat de Koyulhisar.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Nicòpolis del Pont · Veure més »

Niksar

Niksar és un poble de Turquia i districte de la província de Tokat a la riba dreta del riu Kelkit.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Niksar · Veure més »

Nisa

Nisa (en llatí Nysa o Nyssa, en grec antic Νύσα o Νύσσα) era una ciutat de Cària al vessant sud de les muntanyes Messogis, al nord del riu Meandre, aproximadament a mig camí entre Tralles i Antioquia.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Nisa · Veure més »

Noni Gal

Noni Gal (Nonius Gallus) era un general romà.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Noni Gal · Veure més »

Nou preuats

Colònia. D'esquerra a dreta Alexandre, Hèctor, Cèsar, Judes, David, Josuè, Jofré, Artús i Carlemany. Nou preuats (Alcalá de Henares, 1585). Els nou paladins (en francès: les neuf preux) sou nou figures històriques presentades com l'ideal de la cavalleria, donant una idea més concreta de les virtuts morals que exemplificaven: les del coratge militar i el generalisme.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Nou preuats · Veure més »

Nou Testament

El Nou Testament, també dit Testament Grec o Escriptures gregues, és el recull de llibres de la Bíblia cristiana escrits després del naixement de Jesucrist.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Nou Testament · Veure més »

Numeri Magi

Numeri Magi (en llatí Numerius Magius, erròniament Juli Cèsar l'anomena Cnaeus Magius) va ser un militar romà originari de Cremona.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Numeri Magi · Veure més »

Obra historiogràfica de Juli Cèsar

Edició de 1783 de la Guerra de les Gàl·lies Juli Cèsar va destacar, sobretot, per la seva faceta política i militar, però també ho va fer notablement en la producció literària.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Obra historiogràfica de Juli Cèsar · Veure més »

Octavi Grecí

Octavi Grecí (en llatí Octavius Graecinus) va ser un militar romà del.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Octavi Grecí · Veure més »

Octàvia Menor

Octàvia, esposa de Gai Claudi Marcel Major i Marc Antoni Octàvia (Octavia) va ser la filla petita de Gai Octavi i de la seva segona dona Àcia.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Octàvia Menor · Veure més »

Oderzo

Oderzo (Oderso en vènet) és una ciutat italiana de la província de Treviso, al Vèneto, que l'any 2008 tenia 19.771 habitants.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Oderzo · Veure més »

Oplontis

Oplontis era una ciutat prop de Pompeia i Herculà que durant l'Imperi Romà va quedar colgada sota una capa de cendra volcànica d'uns 6 metres per l'erupció del Vesuvi de l'any 79.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Oplontis · Veure més »

Oricum

Òricum o Òricos (Oricum) era una ciutat i un port d'Il·líria, no lluny d'Apol·lònia, situada a la desembocadura del riu Aous.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Oricum · Veure més »

Origen dels bascos

L'arbre de Guernica és el símbol de les llibertats basques. Lorigen dels bascos tracta sobre l'origen d'aquest poble d'arrel no indoeuropea actualment assentat al País Basc.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Origen dels bascos · Veure més »

Orodes d'Aghuània

Orodes d'Aghuània, (en grec antic Ὀρώδης) va ser un rei dels aghuans o albanesos del Caucas.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Orodes d'Aghuània · Veure més »

Orsabaris

Orsabaris (en grec antic Ορσάβαρις) va ser filla de Mitridates VI Eupator.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Orsabaris · Veure més »

Otacili Cras

Otacili Cras (en llatí Otacilius Crassus) va ser un militar romà del.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Otacili Cras · Veure més »

Oxatres del Pont

Oxatres (en llatí Oxathres, en grec antic Οξατρης) fou un príncep del Pont, fill de Mitridates VI Eupator.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Oxatres del Pont · Veure més »

Paflagònia

XV Paflagònia (en llatí Paphlagonia, en grec antic Παφλαγονία) va ser una regió de l'Àsia Menor limitada a l'oest per Bitínia, a l'est pel Pont, al sud per Galàcia i al nord per la mar Negra o Euxí.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Paflagònia · Veure més »

Paflagonis

Els paflagonis (en grec antic Παφλαγόνες) eren un poble que va viure a la Paflagònia, al nord de l'Àsia Menor.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Paflagonis · Veure més »

Palazzo Spada

Borromini. El passadís és molt més curt i l'escultura molt més petita del que sembla. El Palau Spada (en italià, Palazzo Spada) és un palau a Roma (Itàlia), que guarda una col·lecció d'art molt important així com la Galeria Spada.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Palazzo Spada · Veure més »

Palència

Palència (en castellà Palencia) és una ciutat de Castella i Lleó, a Espanya, capital de la província del mateix nom.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Palència · Veure més »

Pamplona

Pamplona (cooficialment en basc: Iruña, segons l'Euskaltzaindia: Iruñea) és la ciutat capital de la comunitat foral de Navarra, el vell Reialme de Navarra.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Pamplona · Veure més »

Pariadres

Pariadres (en llatí Paryadres, en grec antic Παρυάδρης) eren unes muntanyes del Pont, connectades amb les muntanyes del Taure i del Caucas, segons Estrabó i Plini el Vell.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Pariadres · Veure més »

Partens

Els partens (en llatí partheni o parthini, en grec antic Παρθηνοί, Παρθινοί) eren un poble d'Il·líria al nord d'Epidamnus, veïns dels taulantis (taulantii).

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Partens · Veure més »

Partit popular (antiga Roma)

El partit popular o populars (en llatí populares, en singular popularis, literalment els de la facció del poble) eren un grup constituït pels caps aristocràtics romans que durant la República Romana tardana buscaven utilitzar les assemblees romanes per acabar amb el domini que exercien els Nobiles i els optimates a través del senat en la vida política.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Partit popular (antiga Roma) · Veure més »

Pasíteles

Pasíteles (Pasiteles) fou un escultor i treballador de la plata de l'escola neoàtica de gran distinció.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Pasíteles · Veure més »

Pèrsia

Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Pèrsia · Veure més »

Píteas (orfebre)

Píteas (Pytheas) fou un orfebre treballador de la plata que va florir a Roma just després del temps de Pompeu.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Píteas (orfebre) · Veure més »

Pel·la (Palestina)

Mapa de la Decàpolis (ciutats en bermell). Pel·la (llati i grec: Pella) fou una ciutat de Palestina, una de les ciutats de la Decàpolis a Perea, la ciutat més al nord de les deu d'aquest districte, i al nord-est del riu Jordà, a uns 12 km al sud de Beit She'an (Baysan).

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Pel·la (Palestina) · Veure més »

Pelúsion

-. Pelúsion o Pelusi fou una ciutat d'Egipte, al Delta del Nil, uns 30 km al sud-est de la moderna Port Saïd.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Pelúsion · Veure més »

Pelignes

Els pelignes o pelignis (en llatí peligni, en grec antic Πελίγνοι) eren un poble d'Itàlia Central que vivia al cor dels Apenins.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Pelignes · Veure més »

Península Ibèrica

La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Península Ibèrica · Veure més »

Període del Segon Temple

El període del Segon Temple a la història jueva va des del 530 aC fins al 70 dC, quan existí el Segon Temple de Jerusalem.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Període del Segon Temple · Veure més »

Període hel·lenístic

El període hel·lenístic o època hel·lenística (del al), llevat dels seus personatges importants com ara Alexandre Magne i Cleòpatra VII, es considera un període de transició, potser fins i tot de declivi o de decadència, entre l'esplendor del període clàssic de Grècia i el poder de l'Imperi Romà que li succeiria.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Període hel·lenístic · Veure més »

Període hel·lenístic d'Egipte

El període hel·lenístic d'Egipte o Egipte Ptolemaic correspon al període de l'antiguitat en la regió de l'actual Egipte entre la conquesta macedònica per Alexandre el Gran i la caiguda en mans de l'Imperi Romà, és a dir, al període de domini per part de la dinastia ptolemaica o dels ptolomeus.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Període hel·lenístic d'Egipte · Veure més »

Període romà a Catalunya

El període romà a Catalunya és el període següent al període iber.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Període romà a Catalunya · Veure més »

Període romà a Occitània

El territori actualment conegut com a Occitània fou dominat pels romans, totalment o parcialment, des del 210 aC fins al 475.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Període romà a Occitània · Veure més »

Període romà al País Valencià

El període romà al País Valencià és el període següent al període iber i al període cartaginès.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Període romà al País Valencià · Veure més »

Petra d'Aràbia

Petra (del grec, ‘pedra’) fou una ciutat d'Aràbia en la moderna Jordània.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Petra d'Aràbia · Veure més »

Picè

Mapa del Picé El Picè (en llatí Picenum, en grec antic Πικηνοί) va ser una regió d'Itàlia a l'època de l'antiga Roma.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Picè · Veure més »

Pilèmenes de Bitínia

Pilèmenes (Pylaemenes) va ser fill de Nicomedes II de Bitínia, el qual el va col·locar al tron de Paflagònia circa l'any 110 aC i li va fer prendre el nom de Pilèmenes perquè semblés que pertanyia a la línia legítima dels reis de Paflagònia, segons que diu l'historiador Justí.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Pilèmenes de Bitínia · Veure més »

Pincio

El Pincio (del llatí Mons Pincius) és un turó de Roma, al nord del Quirinal, que domina el Camp de Mart.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Pincio · Veure més »

Pirates cilicis

Els pirates cilicis era la gent que practicava la pirateria als segles i aC, bona part dels quals eren de Cilícia i regions properes o hi tenien les seves bases.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Pirates cilicis · Veure més »

Pitodor de Tral·les

Pitodor de Tral·les (Πυθόδωρος; ''ca.'' 70 aC - ca. 27 aC) va ser un polític grec extremadament ric nascut a Anatòlia.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Pitodor de Tral·les · Veure més »

Pitodoris

Pitodoris (en llatí Pythodoris, en grec antic Πυθοδωρίς) fou reina del Pont.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Pitodoris · Veure més »

Poblat d'Adar

Adar o Adà és una entitat de població al municipi de Llardecans, a la comarca del Segrià, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional el 1949.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Poblat d'Adar · Veure més »

Poema èpic

Poema èpic o epopeia són termes que defineixen en literatura el gènere poètic que narra les gestes dels herois amb una barreja tant d'elements reals com fabulosos i llegendaris.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Poema èpic · Veure més »

Pompeia (filla de Gneu Pompeu)

Pompeia (en llatí Pompeia o Pompaea) (80/75 aC - abans del 35 aC) era una dama romana, filla de Gneu Pompeu Magne i de la seva tercera dona Múcia.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Pompeia (filla de Gneu Pompeu) · Veure més »

Pompeia (germana de Gneu Pompeu)

Pompeia (en llatí Pompeia) va ser la germana de Gneu Pompeu Magne, filla per tant de Gneu Pompeu Estrabó.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Pompeia (germana de Gneu Pompeu) · Veure més »

Pompeia de magistratibus

La lex Pompeia de magistratibus va ser una antiga llei romana aprovada a proposta de Gneu Pompeu Magne, l'any 52 aC.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Pompeia de magistratibus · Veure més »

Pompeia de parricidiis

La lex Pompeia de parricidiis va ser una llei romana establerta a proposta de Gneu Pompeu Magne l'any 55 aC, quan era cònsol amb Marc Licini Cras.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Pompeia de parricidiis · Veure més »

Pompeia de provinciis

La lex Pompeia de provinciis va ser una antiga llei romana aprovada a proposta de Gneu Pompeu Magne l'any 52 aC.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Pompeia de provinciis · Veure més »

Pompeia de tribunis

La lex Pompeia de tribunis va ser una antiga llei romana aprovada a proposta de Gneu Pompeu Magne en el seu primer consolat l'any 70 aC, quan tenia per cònsol company Marc Licini Cras.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Pompeia de tribunis · Veure més »

Pompeia de vi

La lex Pompeia de vi va ser una antiga llei romana aprovada a proposta de Gneu Pompeu Magne, que ordenava investigar qui havien estat els assassins de Publi Clodi Pulcre mort a la via Àpia, els autors de l'incendi del palau del Senat i els que havien entrat a la casa de l'interrex Marc Lèpid.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Pompeia de vi · Veure més »

Pompeia judiciaria

La lex Pompeia judiciaria va ser una antiga llei romana aprovada l'any 55 aC a proposta del cònsol Gneu Pompeu Magne.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Pompeia judiciaria · Veure més »

Pompeià

* Antiga Roma: Pompeià, nom donat a un partidari de Gneu Pompeu Magne i al partit favorable a aquest.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Pompeià · Veure més »

Pompeiòpolis (Paflagònia)

Pompeiòpolis (llatí Pompeiopolis) fou una ciutat de Paflagònia a la riba sud de lAmnias, afluent de l'Halis.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Pompeiòpolis (Paflagònia) · Veure més »

Pompeu

* Pompeu Fabra, normativitzador del català.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Pompeu · Veure més »

Pompeu Trogus

''Epitome historiarum Trogi Pompeii'' Gneu Pompeu Trogus (Gnaeus Pompēius Trogus) va ser un historiador romà d'origen gal, autor d'unes ''Historĭae Philippĭcae'' en quaranta-quatre llibres.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Pompeu Trogus · Veure més »

Pont Polemoníac

Pont Polemoníac (en llatí Pontus Polemoniacus) era la part central de la regió del Pont, entre el riu Iris i la ciutat de Farnàcia.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Pont Polemoníac · Veure més »

Post reditum in senatu

Post reditum in senatu ('Al Senat després del retorn'), també conegut com a Cum de reditu suo senatui gratias egit ('Discurs de gratitud sobre el seu retorn al Senat') i, sobretot, Cum senatui gratias egit ('Discurs de gratitud al Senat') és el primer de la sèrie de tres discursos, juntament amb Post reditum ad Quirites i De domo sua, que va pronunciar Marc Tul·li Ciceró a la seva arribada a Roma l'any 57 aC, després del seu exili.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Post reditum in senatu · Veure més »

Postumi (polític)

Postumi (en llatí Postumius) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Postumi (polític) · Veure més »

Potí d'Egipte

Potí (en llatí Pothinus, en grec antic Ποθίνος o Ποθει̂νος) fou un eunuc, tutor i regent de Ptolemeu XIII Filopàtor.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Potí d'Egipte · Veure més »

Prefecte de l'annona

Prefecte de l'Annona (en llatí Praefectus Annonae) era l'encarregat del proveïment de gra als mercats de Roma, ja fos des de l'interior o de l'exterior del territori de l'Antiga Roma.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Prefecte de l'annona · Veure més »

Primer Triumvirat

El Primer Triumvirat, va ser l'aliança política de Juli Cèsar, Marc Licini Cras, i Gneu Pompeu Magne.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Primer Triumvirat · Veure més »

Primera Guerra Civil Romana

La Primera Guerra Civil Romana va ser el primer dels grans conflictes militars polítics de la República Romana esdevinguts durant el segle I aC que comportarien la desestabilització, propiciant el seu final i la instauració de l'Imperi Romà, amb August com a primer emperador.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Primera Guerra Civil Romana · Veure més »

Pro Deiotaro

Pro rege Deiotaro (en català: En defensa del rei Deiòtar) va ser un discurs pronunciat per Ciceró al Novembre de l'any 45 a.C., un any després del discurs en defensa de Quint Ligari.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Pro Deiotaro · Veure més »

Pro Ligario

Pro Ligario és un discurs de Ciceró, que és la forma literària publicada de la seva defensa de Quint Ligari davant de Juli Cèsar el 46 aC.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Pro Ligario · Veure més »

Pro Marcello

Bust de ''Marcus Claudius Marcellus'' Pro Marcello, millor De Marcello, és un dels discursos cesarians que va pronunciar Marc Tul·li Ciceró l'any 46 aC.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Pro Marcello · Veure més »

Pro Milone

Pro Milone és un discurs de Ciceró pronunciat l'any 52 aC en defensa del polític Tit Anni Papià Miló, acusat de matar Publi Clodi Pulcre a la Via Àpia.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Pro Milone · Veure més »

Pro Sestio

Marc Tul·li Ciceró, autor del discurs ''Pro Sestio.'' Pro Sestio, "Defensa de Sesti", és un discurs pronunciat per Ciceró l’any 56 aC a favor del tribú de la plebs Publi Sesti, acusat de vi (per actes de violència) i de ambitu (per corrupció) per homes de confiança de Publi Clodi Pulcre.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Pro Sestio · Veure més »

Procil·li

Procil·li (en llatí Procillius) va ser un magistrat i polític romà del.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Procil·li · Veure més »

Ptolemeu de Calcis

Ptolemeu de Calcis (en grec antic Πτολεμαῖος) fou fill de Mennaeus i tetrarca d'Iturea o Calcis (a les monedes porta el títol de tetrarca de Calcis) aproximadament de l'any 85 aC al 40 aC.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Ptolemeu de Calcis · Veure més »

Ptolemeu XII Auletes

Representació de '''Ptolemeu XII Auletes''' aixafant els seus enemics amb una maça al temple d'Edfu Ptolemeu XII Neo-Dionís també Filopàtor i Filadelf però més conegut com a Ptolemeu XII Auletes (Πτολεμαῖος Νέος Διόνυσος Φιλοπάτωρ Φιλάδελφος, "Ptolemaios Néos Diónysos Philopátōr Philádelphos") fou rei d'Egipte del 80 aC al 58 aC i del 55 aC al 51 aC.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Ptolemeu XII Auletes · Veure més »

Ptolemeu XIII Filopàtor

Ptolemeu XIII Filopàtor（Πτολεμαῖος) fou rei d'Egipte del 51 aC al 47 aC conjuntament amb la seva germana Cleòpatra VII. El seu malnom fou Filopàtor i si bé en algunes fonts també és esmentat com Ptolemeu Dionís, probablement és un error. Era fill de Ptolemeu XII Auletes, i el pare, un any abans de la seva mort, va associar al seu fill i a la filla Cleòpatra VII al tron i els dos es van casar. L'acord fou comunicat al senat romà que ho va acceptar i va concedir a Pompeu el títol de guardià del jove rei. L'administració va caure en mans de l'eunuc Pothinus a la mort del pare el 51 aC. Pothinus va agafar de fet la regència en nom del jove rei al que va declarar rei principal per damunt de la seva dona i germana (de més edat) Cleòpatra VII (octubre del 50 aC). Aquesta situació va fer esclatar conflictes entre Cleòpatra i Pothinus i la reina, que havia adquirit molt de poder, en fou expulsada amb la idea que Ptolemeu seria l'únic rei i Pothinus l'administrador. Cleòpatra es va refugiar a Síria on va reunir un exèrcit amb el qual va envair Egipte. Mentre la seva germana Arsinoe IV havia presentat la seva reclamació al tron. Ptolemeu va anar a trobar a les forces de Cleòpatra a Pelúsion i els dos exèrcits van acampar un enfront de l'altra. En aquell moment va arribar a Egipte Gneu Pompeu Magne (perseguit per Cèsar) i Ptolemeu i Pothinus van anar a entrevistar-se amb ell i van fingir que acceptaven ajudar-lo però ràpidament Pompeu fou assassinat per ordre de Pothinus i el general Aquil·les (Achillas) que esperaven guanyar-se així el favor de Cèsar, que estava a punt d'arribar. Una mica després va arribar a Egipte Juli Cèsar i es va proposar regular els afers egipcis. Quant se li va presentar el cap de Pompeu va manifestar el seu disgust i va fer buscar el cos per donar-li un enterrament romà. Cleòpatra va deixar l'exèrcit i va accelerar el seu retorn a Alexandria, i amb els seus encants personals va aconseguir el favor de Cèsar del que va esdevenir l'amant, resultant evident que Pothinus i Ptolemeu serien apartats de la direcció dels país. Pothinus va preparar llavors una revolta a Alexandria contra els romans i per això va fer tornar secretament una part de l'exèrcit acampat a Pelúsion, sota la direcció d'Aquil·les. Cèsar va dictaminar que Pothinus seria executat i Cleòpatra tornaria al tron. Ptolemeu llavors es va aliar a Arsinoe que també tenia elements favorables a l'exèrcit egipci i romà. La revolta preparada ja per Pothinus va esclatar a mitjan desembre del 48 aC i va agafar a Cèsar per sorpresa; els romans es van fer forts a una part d'Alexandria que fou atacada per l'exèrcit i el poble sense èxit. En les lluites és possible que fos incendiada la biblioteca d'Alexandria. Els romans van capturar Ptolemeu XIII, però el van deixar anar amb la promesa de què provaria de fer disminuir la violència dels enfrontaments i obtenir la seva rendició, però en lloc d'això, una vegada lliure, es va posar al front dels rebels. L'arribada de reforços des de Pèrgam dirigits per Mitridates, va decidir la victòria de Cèsar. Ptolemeu es va enfrontar amb les forces romanes que arribaven pel costat de Síria i es va fer fort a un dels braços del riu; però l'actuació coordinada de Cèsar i Mitridates va derrotar les forces egípcies i el seu camp fou assaltat. Els partidaris de Ptolemeu XIII i Arsinoe IV van sortir de la ciutat; Ptolemeu es va ofegar al creuar el Nil el 13 de gener del 47 aC. Cleòpatra va nomenar son germà petit Ptolemeu XIV Filopàtor com a rei associat (47–44 aC) i s'hi va casar, amb permís de Cèsar.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Ptolemeu XIII Filopàtor · Veure més »

Publi Antisti

Publi Antisti (Publius Antistius) va ser tribú de la plebs el, i en el seu període es va oposar a Gai Cèsar Estrabó que era candidat al consolat sense haver estat abans pretor.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Publi Antisti · Veure més »

Publi Ati Var

Publi Ati Var o Publi Atti Var (en Publius Attius Varus) va ser un magistrat romà, partidari de Gneu Pompeu.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Publi Ati Var · Veure més »

Publi Atri

Publi Atri (en llatí Publius Atrius) va ser un cavaller romà del partit pompeià que va participar de forma destacada en diversos combats, fins que finalment Juli Cèsar el va fer presoner a l'Àfrica l'any 47 aC.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Publi Atri · Veure més »

Publi Clodi Pulcre

Publi Clodi Pulcre (Publius Clodius Pulcher; 93 aC – 52 aC, del calendari pre Julià) va ser un magistrat membre de la gens Clàudia.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Publi Clodi Pulcre · Veure més »

Publi Considi Llong

Publi Considi Llong (Publius Considius Longus) va ser un militar magistrat romà dels últims temps de la República.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Publi Considi Llong · Veure més »

Publi Corneli Escipió Pomponià Salvitó

Publi Corneli Escipió Pomponià Salvitó (Publius Cornelius P. f. Scipio Pomponianus Salvitto) era un militar romà d'origen obscur del.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Publi Corneli Escipió Pomponià Salvitó · Veure més »

Publi Corneli Lèntul Espinter (cònsol)

Cassi Longí i Lèntul Espinter, que representa el cap coronat de ''Libertas'' i al revers una gerra de sacrifici i lituus. Publi Corneli Lèntul Espinter (Publius Cornelius P. F. L. N. Lentulus Spinther) va ser un magistrat romà fill d'un romà de nom Publi Corneli Lèntul.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Publi Corneli Lèntul Espinter (cònsol) · Veure més »

Publi Corneli Lèntul Espinter (proqüestor)

Publi Corneli Lèntul Espinter (Publius Cornelius P. F. P. N. Lentulus Spinther) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Publi Corneli Lèntul Espinter (proqüestor) · Veure més »

Publi Corneli Lèntul Marcel·lí (orador)

Publi Corneli Lèntul Marcel·lí (en Publius Cornelius Lentulus Marcellinus) va ser un orador romà, fill de Marc Claudi Marcel.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Publi Corneli Lèntul Marcel·lí (orador) · Veure més »

Publi Corneli Sul·la (nebot de Sul·la)

Publi Corneli Sul·la (en llatí Publius Cornelius Sulla) va ser un magistrat romà, nebot del dictador Luci Corneli Sul·la.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Publi Corneli Sul·la (nebot de Sul·la) · Veure més »

Publi Cras Junià

Publi Cras Junià (en llatí: Publius Crassus Junianus) era un magistrat romà.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Publi Cras Junià · Veure més »

Publi Licini Cras Dives (llegat)

Publi Licini Cras Dives (en llatí Publius Licinius Crassus Dives) va ser el fill petit del triumvir Dives I i de Tertúl·lia.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Publi Licini Cras Dives (llegat) · Veure més »

Publi Ligari

Publi Ligari (en llatí Publius Ligarius) va ser un militar romà del.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Publi Ligari · Veure més »

Publi Nigidi Fígul

Publi Nigidi Fígul (en llatí Publius Nigidius Figulus) va ser un filòsof pitagòric que va viure al segle I aC, vers el 60 aC.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Publi Nigidi Fígul · Veure més »

Publi Plauci Hipseu

Publi Plauci Hipseu (en llatí Publius Plautius Hypsaeus) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Publi Plauci Hipseu · Veure més »

Publi Rutili Llop (pretor 49 aC)

Publi Rutili Llop (Publius Rutilius Lupus) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Publi Rutili Llop (pretor 49 aC) · Veure més »

Publi Servili Rul·lus

Publi Servili Rul·lus (Publius Servilus Rullus) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Publi Servili Rul·lus · Veure més »

Publi Servili Vàcia Isàuric (cònsol 48 aC)

Publi Servili Vàcia Isàuric (en Publius Servilius P. f. C. n. Vatia Isauricus), va ser un magistrat romà.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Publi Servili Vàcia Isàuric (cònsol 48 aC) · Veure més »

Publi Servili Vàcia Isàuric (cònsol 79 aC)

Publi Servili Vàcia Isàuric (en Publius Servilius C. f. M. n. Vatia Isauricus) era un magistrat romà, net de Quint Cecili Metel Macedònic.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Publi Servili Vàcia Isàuric (cònsol 79 aC) · Veure més »

Publi Sesti

Publi Sesti (en llatí Publius Sestius) que també apareix als textos com a Publi Sexti (Publius Sextius) va ser un magistrat romà, fill de L. Sesti.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Publi Sesti · Veure més »

Publi Vatini (tribú)

Publi Vatini (en llatí Publius Vatinius) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Publi Vatini (tribú) · Veure més »

Puig Ciutat

Puig Ciutat és un jaciment arqueològic al terme municipal d'Oristà, al Lluçanès.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Puig Ciutat · Veure més »

Qerqenna

Les illes dels Quèrquens o illes Qerqenna, actualment més conegudes pel seu nom en francès, Kerkennah, Kerkenah o Kerkenna, són un arxipèlag de Tunísia, a la costa sud-est, que forma part de la governació de Sfax.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Qerqenna · Veure més »

Quarta Guerra Mitridàtica

La quarta guerra mitridàtica fou un conflicte armat entre la República Romana i el Regne del Pont.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Quarta Guerra Mitridàtica · Veure més »

Quint Ati Var

Quint Ati Var (en Quintus Attius Varus) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Quint Ati Var · Veure més »

Quint Cassi Longí (tribú 49 aC)

Quint Cassi Longí (Quintus Cassius Longinus) era parent de Gai Cassi Longí, l'assassí de Juli Cèsar.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Quint Cassi Longí (tribú 49 aC) · Veure més »

Quint Cecili Metel Cèler

Quint Cecili Metel Cèler (Quintus Caecilius Q. f. Q. n. Metellus Celer) va ser un magistrat romà fill probablement de Quint Cecili Metel Nepot.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Quint Cecili Metel Cèler · Veure més »

Quint Cecili Metel Crètic (cònsol 69 aC)

Quint Cecili Metel Crètic (Quintus Caecilius Metellus Creticus) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Quint Cecili Metel Crètic (cònsol 69 aC) · Veure més »

Quint Cecili Metel Nepot (cònsol 57 aC)

Quint Cecili Meteli Nepot (en llatí Quintus Caecilius Q. F. Q. N. Metellus Nepos) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Quint Cecili Metel Nepot (cònsol 57 aC) · Veure més »

Quint Cecili Metel Pius

Moneda amb l'efígie de '''Quint Cecili Metel Pius''' (amb la inscripció "QMCP"). Quint Cecili Metel Pius (en llatí Quintus Caecilius Q. F. L. N. Metellus Pius) va ser un magistrat romà, fill de Quint Cecili Metel Numídic (Quintus Caecilius L. F. Q. N. Metellus Numidicus).

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Quint Cecili Metel Pius · Veure més »

Quint Cecili Metel Pius Escipió

Quint Cecili Metel Pius Escipió (en llatí Quintus Caecilius Q. F. Metellus Pius Scipio) va ser un magistrat romà i comandant militar de la República Romana.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Quint Cecili Metel Pius Escipió · Veure més »

Quint Fabi Virgilià

Quint Fabi Virgilià (en llatí Quintus Fabius Virgilianus) va ser un militar romà.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Quint Fabi Virgilià · Veure més »

Quint Fufi Calè (cònsol)

Quint Fufi Calè (en Quintus Fufius Q. f. C. n. Calenus) va ser un magistrat romà pertanyent a la gens Fúfia.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Quint Fufi Calè (cònsol) · Veure més »

Quint Hortensi Hòrtal (cònsol 69 aC)

va ser un orador i magistrat romà.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Quint Hortensi Hòrtal (cònsol 69 aC) · Veure més »

Quint Lepta

Quint Lepta (en llatí Quintus Lepta) era un magistrat romà de rang menor, nadiu de Cales a Campània, praefectus fabrum de Ciceró a Cilícia l'any 51 aC.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Quint Lepta · Veure més »

Quint Lutaci Càtul (cònsol 78 aC)

Quint Lutaci Càtul (en Quintus Lutatius Q. F. Q. N. Catulus) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Quint Lutaci Càtul (cònsol 78 aC) · Veure més »

Quint Marci Rex (cònsol 68 aC)

Quint Marci Rex (en Quintus Marcius Q. f. Q. n. Rex) va ser un magistrat romà net d'un altre Quint Marci Rex, cònsol el 118 aC.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Quint Marci Rex (cònsol 68 aC) · Veure més »

Quint Minuci Terme (propretor 51 aC)

Quint Minuci Terme (en Quintus Minucius Thermus) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Quint Minuci Terme (propretor 51 aC) · Veure més »

Quint Nasidi

Quint Nasidi, tot i que algunes fonts l'anomenen Luci Nasidi, (en llatí Quintus Nasidius o Lucius Nasidius) va ser un militar romà al que Gneu Pompeu va enviar l'any 49 aC amb una flota de setze vaixells a Marsella per aixecar el setge de la ciutat, que estava assetjada per les forces de Juli Cèsar dirigides per Dècim Juni Brut Albí.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Quint Nasidi · Veure més »

Quint Pedi (cònsol)

Quint Pedi (en llatí Quintus Pedius) va ser besnebot de Juli Cèsar (net de Júlia Major, la germana de Cèsar) segons Suetoni, o potser de Júlia Menor, ja que es diu que la seva mare era Àcia Prima, la major de les tres filles de Marc Aci Balb i Júlia Menor, germana de Cèsar.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Quint Pedi (cònsol) · Veure més »

Quint Pompeu Bitínic

Quint Pompeu Bitínic (en llatí Quintus Pompeius Bithynicus) va ser un orador i polític romà.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Quint Pompeu Bitínic · Veure més »

Quint Pompeu Rufus (tribú 52 aC)

Quint Pompeu Rufus (Quintus Pompeius Rufus) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Quint Pompeu Rufus (tribú 52 aC) · Veure més »

Quint Sertori

Hispània Citerior Quint Sertori (en llatí Quintus Sertorius) va ser el lloctinent de Gai Mari i un dels caps del partit popular a Roma i governador d'Hispània fins a la seva mort.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Quint Sertori · Veure més »

Quint Servili Cepió (questor 103 aC)

Quint Servili Cepió (Quintus Servilius Caepio) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Quint Servili Cepió (questor 103 aC) · Veure més »

Quint Servili Cepió (tribú 72 aC)

Quint Servili Cepió (en llatí Quintus Servilius Caepio) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Quint Servili Cepió (tribú 72 aC) · Veure més »

Quint Tul·li Ciceró

Quint Tul·li Ciceró (en llatí Quintus Tullius Cicero) era fill de Marc Tul·li Ciceró II i germà de Marc Tul·li Ciceró l'orador.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Quint Tul·li Ciceró · Veure més »

Rascuporis II

Rascuporis II (en llatí Rhascuporis, en grec antic Ῥασκούπορις) era un dels dos caps dels odrisis de Tràcia que regnà a Seutòpolis o Sautes.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Rascuporis II · Veure més »

Rímini

Rímini (en italià Rimini, en romanyol Rémin o Remne) és una ciutat d'Itàlia a la regió de l'Emília-Romanya, a la costa de la mar Adriàtica, i capital de la província de Rímini.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Rímini · Veure més »

Ròscil

Ròscil (en llatí Roscillus) va ser un cap gal.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Ròscil · Veure més »

Reggio de l'Emília

Reggio de l'Emília (en italià Reggio nell'Emilia, també anomenat simplificadament Reggio Emilia) és un municipi d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, a la província de Reggio de l'Emília de la que és capital, amb prop de 150.000 habitants.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Reggio de l'Emília · Veure més »

Regió de Síria

La regió de Síria (tr; en jeroglífic luvi: Sura/i; Συρία), coneguda a la literatura moderna com a «Gran Síria», «Síria-Palestina», o «el Llevant», és una regió a l'est de la mar Mediterrània.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Regió de Síria · Veure més »

Regió del Pont

La regió del Pont. Pont (en llatí Pontus, en grec antic Πόντος) era una regió de l'Àsia Menor que rebia aquest nom perquè era a la costa del Pont Euxí, la mar Negra.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Regió del Pont · Veure més »

Regnat de Cleòpatra

pp.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Regnat de Cleòpatra · Veure més »

Regne de Calcis

Calcis fou el nom d'una regió al sud del modern Líban i a l'oest de Damasc, amb capital a Calcis.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Regne de Calcis · Veure més »

Regne de Geòrgia

El Regne de Geòrgia (en georgià: საქართველოს სამეფო, Sak’art’velos Samep’o) fou un estat medieval fundat entre el 1008-1010 pel rei Bagrat III, el qual unificà territoris de l'antic Regne d'Ibèria que estaven sota control sassànida i altres petits feus cristians de la zona del Caucas, completant la tasca que el duc de Tao, Gurguèn, s'havia proposat de fer el 975.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Regne de Geòrgia · Veure més »

Regne de Numídia

La província de Numídia en l'Imperi Romà El Regne de Numídia va ser un estat independent i després client de Roma, que estava situat a la regió coneguda per Numídia (part de la moderna Algèria i part de Tunísia), sorgit per la unió del Regne de Numídia Oriental i el Regne de Numídia Occidental.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Regne de Numídia · Veure més »

Regne del Pont

El Regne del Pont (en llatí Regnum Pontii) va ser un regne situat a la part nord de l'Àsia Menor.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Regne del Pont · Veure més »

Rei de reis (pel·lícula de 1961)

Rei de reis (títol original en anglès: King of Kings) és una pel·lícula estatunidenca de Nicholas Ray estrenada el 1961, i que relata lliurement episodis de la vida de Jesucrist en el context de la Judea revoltada sota l'ocupació romana.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Rei de reis (pel·lícula de 1961) · Veure més »

República Romana

La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і República Romana · Veure més »

Roma al segle I aC

El segle I aC a Roma es va caracteritzar per les disputes entre populars i aristòcrates (vegeu Gai Mari i Luci Corneli Sul·la), i al final per la presa del poder per Juli Cèsar.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Roma al segle I aC · Veure més »

Romanització a Bascònia i Aquitània

La romanització a Bascònia i Aquitània està succintament descrita en els textos dels historiadors romans, com Ptolemeu, Plini el Vell, Titus Livi, Estrabó o el mateix Juli Cèsar.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Romanització a Bascònia i Aquitània · Veure més »

Rome (sèrie de televisió)

Rome és una sèrie de televisió britànico-estatunidenca situada en l'època del pas de la República Romana a l'Imperi.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Rome (sèrie de televisió) · Veure més »

Rostra

Rostra, nom llatí que literalment vol dir becs, fou la denominació aplicada a unes plataformes del fòrum dalt de les quals els oradors s'adreçaven al poble.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Rostra · Veure més »

Rubicó

Localització del Rubicó El Rubicó (Rubicon, Ῥουβικων) és el nom d'un riu del nord-est d'Itàlia.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Rubicó · Veure més »

Rufus (cognom romà)

Rufus (Rufus; de vegades adaptat al català com a Ruf) fou un cognomen romà emprat per moltes de ''gentes''.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Rufus (cognom romà) · Veure més »

Ruspina

Ruspina (Ruspina o Ruspinum) va ser una ciutat fenícia, cartaginesa i romana, que mencionen Plini el Vell i Claudi Ptolemeu, situada probablement on ara hi ha la ciutat de Monastir, a Tunísia.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Ruspina · Veure més »

Sadales II

Sadales va ser un rei dels odrisis de Tràcia, a Astea, fill de Cotis II d'Astes i probablement net del rei Sadales I, que Ciceró anomena Sadala.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Sadales II · Veure més »

Santa Maria sopra Minerva

Interior de Santa Maria ''sopra Minerva'' La Basílica de Santa Maria sopra Minerva és una basílica de Roma.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Santa Maria sopra Minerva · Veure més »

Sardinia

Sardínia, llatí Sardinia, grec Σαρδώ, fou el nom clàssic de l'illa de Sardenya.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Sardinia · Veure més »

Scilla (Itàlia)

Scilla és una ciutat italiana situada a la Ciutat metropolitana de Reggio de Calàbria, a Calàbria.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Scilla (Itàlia) · Veure més »

Segon Triumvirat

El Segon Triumvirat consistí en una magistratura extraordinària de la República Romana, formada per Octavi, Marc Antoni i Marc Emili Lèpid l'any 40 aC.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Segon Triumvirat · Veure més »

Segona Guerra Civil romana

La Segona Guerra Civil romana va ser un conflicte militar lliurat entre el 49 aC i el 45 aC, protagonitzat per l'enfrontament de Juli Cèsar amb la facció tradicionalista i conservadora del senat liderada militarment per Gneu Pompeu Magne.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Segona Guerra Civil romana · Veure més »

Selèucia de Piera

Selèucia de Piera o de Pièria (en llatí Seleuceia Pieria, en grec antic Σελεύκεια Πιερία) era una ciutat situada a la regió de Síria a la costa, entre Rhossus i la desembocadura de l'Orontes.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Selèucia de Piera · Veure més »

Selèucia del Zeugma

Selèucia del Zeugma (Σελεύκεια ἐπὶ τοῦ Ζεύγματος, transliterat Seleukéia epí tu Zéugmatos) fou una ciutat hel·lenística i una ciutat fortificada en l'actual Turquia, a l'esquerra, o al sud, de la riba de l'Eufrates, no lluny de l'antiga Samòsata.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Selèucia del Zeugma · Veure més »

Senat Romà

El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Senat Romà · Veure més »

Senigallia

Senigallia o Sinigaglia és una ciutat d'Itàlia a la regió de les Marques, província d'Ancona, amb 44.357 habitants l'any 2008.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Senigallia · Veure més »

Servília Cepionis

Servília Cepionis (en llatí Seruilia Caepionis, segle I aC) va ser una matrona romana de finals de l'època republicana, coneguda principalment per haver estat amant de Juli Cèsar i mare de Brutus.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Servília Cepionis · Veure més »

Servília Menor

Servília Menor (en Servilia) era la filla de Lívia, germana de Marc Livi Drus, tribú de la plebs l'any 91 aC, i per tant germana de Servília Major.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Servília Menor · Veure més »

Servi Sulpici Galba (pretor 54 aC)

Servi Sulpici Galba (Servius Sulpicius S. f. S. n. Galba) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Servi Sulpici Galba (pretor 54 aC) · Veure més »

Servi Sulpici Rufus (cònsol)

Servi Sulpici Ruf (o Rufus; Servius Sulpicius Rufus), de la tribu Lemònia, va ser un orador i jurista romà de rang eqüestre, amic de Ciceró i d'edat similar (Ciceró va néixer el 106 aC).

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Servi Sulpici Rufus (cònsol) · Veure més »

Servili Cepió

Servili Cepió (en llatí Servilius Caepio) va ser un col·laborador de Juli Cèsar durant el seu consolat (59 aC) i enemic de Bíbul.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Servili Cepió · Veure més »

Servilia agraria

La lex Servilia agraria va ser una antiga llei romana proposada pel tribú de la plebs Publi Servili Rul·le l'any 63 aC quan eren cònsols Marc Tul·li Ciceró i Gai Antoni Hibrida.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Servilia agraria · Veure més »

Setge de Jerusalem (63 aC)

El setge de Jerusalem (63 aC) es va produir durant les campanyes de Pompeu el Gran a l'Orient, poc després de la conclusió exitosa de la Tercera Guerra Mitridàtica.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Setge de Jerusalem (63 aC) · Veure més »

Setge de Massília

El Setge de Massília tingué lloc durant la primavera del 49 aC i va durar fins al setembre del mateix any, dintre del marc de la guerra civil romana que va enfrontar les faccions dels Populares, liderada per Juli Cèsar i els ''optimats'' o conservadors del Senat romà liderats per Pompeu.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Setge de Massília · Veure més »

Sext Peduceu (governador)

Sext Peduceu (en llatí Sextus Peducaeus) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Sext Peduceu (governador) · Veure més »

Sext Pompeu (cònsol 35 aC)

Sext Pompeu (en llatí Sextus Pompeius o Pompaeus Sex. F. Sex. N.) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Sext Pompeu (cònsol 35 aC) · Veure més »

Sext Pompeu (gendre de Lucili)

Sext Pompeu (en llatí Sextus Pompeius o Pompaeus) va ser un polític romà que va viure al segles II i I aC.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Sext Pompeu (gendre de Lucili) · Veure més »

Sext Pompeu Pius

Sext Pompeu Magne o Sext Pompeu Pius (en llatí Sextus Pompeius Magnus Pius, 67 - 35 aC) va ser un general i polític romà, fill petit de Pompeu Magne i de la seva tercera esposa, Múcia Tèrcia.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Sext Pompeu Pius · Veure més »

Sext Quintili Var (qüestor)

Sext Quintili Var (en Sextus Quintilius Varus) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Sext Quintili Var (qüestor) · Veure més »

Sexualitat a l'antiga Roma

Les actituds i comportaments sexuals a l'antiga Roma estan indicats per l'art, la literatura i les inscripcions, i en menor mesura per les restes arqueològiques com ara artefactes eròtics i arquitectura.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Sexualitat a l'antiga Roma · Veure més »

Sipont

Sipont (Sipontum) o Sipunt (en Σιποῦς) va ser una ciutat de la Pulla situada a la costa de la mar Adriàtica, al sud del cap Gargano, al golf de Manfredonia, entre els rius Cèrbal i Candelaro, que desaigüen al sud, i formen la llacuna del Pantano Saldo.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Sipont · Veure més »

Sivas

Vista de Sivas Sivas (en grec: Σεβάστεια, en armeni: Սեբաստիա, en persa Sebhasd, en temps clàssics i medievals Sebaste, en àrab Siwas) és la capital de la província de Sivas a Turquia.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Sivas · Veure més »

Sobre el comandament de Gneu Pompeu

Bust de Gneu Pompeu Magne Sobre el comandament de Gneu Pompeu (en De Imperio Gnaei Pompei o Pro Lege Manilia) és un discurs de Ciceró pronunciat l'any 66 aC durant el consolat de Marc Emili Lèpid i Luci Volcaci Tul·lus.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Sobre el comandament de Gneu Pompeu · Veure més »

Sobre el govern de les províncies consulars

Sobre el govern de les províncies consulars (en llatí: De Provinciis Consularibus) és un discurs que va ser pronunciat per l'escriptor i polític romà Marc Tul·li Ciceró en una sessió del senat en el juliol de l'any 56 aC.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Sobre el govern de les províncies consulars · Veure més »

Sobre la resposta dels Harúspexs

Sobre la resposta dels Harúspexs (en llatí: De haruspicum responsis o Responso) és un discurs pronunciat per l'escriptor i polític romà Marc Tul·li Ciceró davant del senat l’any 56 aC, probablement entre els dies 6 i 14 de maig.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Sobre la resposta dels Harúspexs · Veure més »

Sobre la seva casa

Sobre la seva casa (en llatí: De domo sua ad pontifices) és un dels discursos que l'escriptor i polític romà Ciceró va pronunciar davant els pontífexs el 30 de setembre de l'any 57 aC, quan va tornar de l'exili, per poder reconstruir i reocupar la seua casa, que Clodi, el seu rival polític, havia destruït per a continuació consagrar el lloc i erigir-hi un monument a la Llibertat. Aquest discurs, juntament amb el Cum setatui gratias egit i el Cum populo gratias egit, també pronunciats l'any 57 aC, són fruits de les dificultats d'assegurar-se una compensació pels danys soferts.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Sobre la seva casa · Veure més »

Solos (Cilícia)

Solos (Soli) fou una important ciutat de la costa de Cilícia situada entre les desembocadures dels rius Lamos i Píramos, de cadascun dels quals, segons Estrabó, es trobava a uns 90 km de distància, i a la riba del rierol Líparis.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Solos (Cilícia) · Veure més »

Spoleto

Spoleto és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Úmbria, província de Perusa, amb una població de 39.339 habitants l'any 2010.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Spoleto · Veure més »

Sulci

Sulci (Σολκοί) fou una de les principals ciutats de Sardenya a la costa sud-oest, a una illa anomenada actualment Santu Antiogu (it. Sant'Antioco), unida a l'illa principal per un istme, al sud del qual hi ha una gran badia coneguda per golf de Palmas, antigament Sulcitanus Portus.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Sulci · Veure més »

Tapsos

Tapsos (en grec antic Θάψος) va ser una ciutat a la costa de la Bizacena, a la província romana d'Àfrica.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Tapsos · Veure més »

Tarcondari Càstor

Tarcondari Càstor (en llatí Tarcondarius Castor) era un senyor de Galàcia que l'any 49 aC, juntament amb Donilau, va facilitar un cos de tres-cents cavallers gàlates a l'exèrcit de Gneu Pompeu.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Tarcondari Càstor · Veure més »

Tarcondimot I

Tarcondimot I Filantoni (en llatí Tarcondimotus Philantonius, en grec antic Ταρκονδίμοτος) va ser rei de Cilícia durant la Segona Guerra Civil romana.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Tarcondimot I · Veure més »

Tars (Turquia)

''Tarsus çöreği'' (çörek de Tarsus) Tars (hitita: Tarsa), de vegades anomenada Tarsi, Tersus o Tharsos per distingir-la d'altres amb el mateix nom, és una ciutat turca de la província de Mersin, de la qual n'és un dels districtes, i que forma part de l'àrea metropolitana d'Adana-Mersin.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Tars (Turquia) · Veure més »

Tàctiques Fabianes

Les Tàctiques Fabianes són una sèrie d'estratègies militars que tenen com a objectiu vèncer a l'oponent mitjançant una guerra de desgast.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Tàctiques Fabianes · Veure més »

Tàctiques romanes d'infanteria

Les tàctiques d'infanteria romana es refereix al desplegament, la formació i les maniobres de la infanteria romana des de l'inici de la República Romana fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Tàctiques romanes d'infanteria · Veure més »

Túsculum

Restes del teatre de Túsculum Túsculum fou una ciutat del Latium prop del Puig Albanus.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Túsculum · Veure més »

Teatre de Pompeu

Recreació de l'exterior del '''Teatre de Pompeu'''.El teatre representat en un fragment del plànol de marbre anomenat ''Forma Urbis'' El Teatre de Pompeu va ser un teatre romà situat al Camp de Mart, a Roma, construït pel cònsol romà Gneu Pompeu Magne entre el 61 i el 55 aC.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Teatre de Pompeu · Veure més »

Teatre romà

Pompeu Un teatre romà és una construcció típica de l'arquitectura romana que es troba a gran part de les províncies de l'antiga Roma i la finalitat del qual era la d'oferir espectacles teatrals.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Teatre romà · Veure més »

Teòdot de Quios

Teòdot (Theodotus) va ser un retòric nascut a Quios (o segons altres fonts a Samos) que va ser preceptor de Ptolemeu XIII Filopàtor quan era infant.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Teòdot de Quios · Veure més »

Temple de Jerusalem

Maqueta del Segon temple de Jerusalem. Dibuix del Temple segons la visió d'Ezequiel. ''Mont del Temple'' Arc de Titus: Triomf de l'emperador Titus a la Quadrriga, acompanyat de la Deessa de la Victòria Alada. Arc de Titus: Trofeus del saqueig del Temple de Jerusalem (menorah, un fanal de set braços, la taula de pa amb els vasos sagrats, les trompetes de plata), les tauletes enumeren els objectes robats i les ciutats conquerides. El Temple de Jerusalem fou un santuari del poble d'Israel, situat a l'esplanada del mont Mòria, a la ciutat de Jerusalem, on actualment hi ha les mesquites de La Roca i d'Al-Aqsa.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Temple de Jerusalem · Veure més »

Temple de Venus Genetrix

El temple de Venus Genetrix és un temple romà inaugurat l'any 46 aC, que va dominar la part nord-occidental de la part inferior del Fòrum de Cèsar, un dels fòrums imperials de Roma.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Temple de Venus Genetrix · Veure més »

Terència (esposa de Ciceró)

Terència (en llatí Terentia) va ser la dona de Marc Tul·li Ciceró, l'orador.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Terència (esposa de Ciceró) · Veure més »

Tercera Guerra Civil Romana

La Tercera Guerra Civil Romana fou la guerra Civil romana desencadenada arran de l'assassinat de Juli Cèsar (44 aC).

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Tercera Guerra Civil Romana · Veure més »

Tercera Guerra Mitridàtica

La Tercera Guerra Mitridàtica va ser un conflicte armat entre la República Romana i el Regne del Pont entre els anys 73 i 72 aC.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Tercera Guerra Mitridàtica · Veure més »

Tercera Guerra Servil

La Tercera Guerra Servil, també anomenada guerra dels Gladiadors i guerra d'Espàrtac per Plutarc, va ser la darrera d'un seguit de revoltes d'esclaus, no reeixides ni correlacionades, contra la República de Roma, conegudes de forma col·lectiva com a Guerres Servils.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Tercera Guerra Servil · Veure més »

Terracina

Terracina és un municipi italià, situat a la regió del Laci i a la província de Latina.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Terracina · Veure més »

Tiberi Claudi Neró (militar)

Tiberi Claudi Neró (en llatí Tiberius Claudius Nero) va ser un militar romà.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Tiberi Claudi Neró (militar) · Veure més »

Tigranes (fill de Tigranes II)

Tigranes d'Armènia (Tigranes) va ser príncep d'Armènia, fill de Tigranes II.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Tigranes (fill de Tigranes II) · Veure més »

Tigranes II d'Armènia

Tigranes II el Gran Ordre de Tigranes el Gran Tigranes II, conegut com a Tigranes el gran (en armeni Տիգրան Մեծ, en grec antic Τιγράνης ὁ Μέγας 'Tigránes ho Mégas') va néixer cap a l'any 140 aC i va morir el 55 aC.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Tigranes II d'Armènia · Veure més »

Timàgenes d'Alexandria

Timàgenes d'Alexandria (en grec) va ser un retòric grec, fill del banquer reial d'Egipte.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Timàgenes d'Alexandria · Veure més »

Tit Ampi Balb

Tit Ampi Balb (en llatí Titus Ampius Balbus) va ser tribú de la plebs el 63 aC juntament amb Tit Labiè, i va proposar donar corona de llorers a Gneu Pompeu en agraïment a les seves victòries asiàtiques i la insígnia del triomf als jocs circenses i corona de llorer i toga pretexta als jocs escènics.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Tit Ampi Balb · Veure més »

Tit Anni Papià Miló

Tit Anni Papià Miló (en llatí Titus Annius Papianus Milo) fill de Gai Papi Cels i d'Ànnia, va néixer a Lanuvium on ja era magistrat cap al 53 aC.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Tit Anni Papià Miló · Veure més »

Tit Antisti

Tit Antisti (Titus Antistius) va ser un magistrat romà de la gens Antístia, una gens plebea de l'antiga Roma.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Tit Antisti · Veure més »

Tit Flavi Petró

Tit Flavi Petró (en llatí Titus Flavius Petro) va ser un militar romà del, avi de l'emperador Vespasià.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Tit Flavi Petró · Veure més »

Tit Flavi Sabí (pare de Vespasià)

Tit Flavi Sabí (en llatí Titus Flavius Sabinus) va ser el pare de l'emperador Vespasià.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Tit Flavi Sabí (pare de Vespasià) · Veure més »

Tit Labiè (orador)

Tit Labiè (Titus Labienus) va ser un famós orador i historiador del regnat d'August.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Tit Labiè (orador) · Veure més »

Tit Labiè (tribú)

Tit Labiè - Titus Labienus - (després del 100 aC – Munda, 17 de març del 45 aC) va ser un militar romà que va viure a l'època final de la República Romana.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Tit Labiè (tribú) · Veure més »

Tit Munaci Planc Bursa

Tit Munaci Planc Bursa (en llatí Titus Munatius Plancus Bursa) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Tit Munaci Planc Bursa · Veure més »

Tit Pomponi Àtic

Tit Pomponi Àtic (Titus Pomponius Atticus) va ser un filòsof de l'escola epicúria.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Tit Pomponi Àtic · Veure més »

Tit Quinti Escàpula

Tit Quint Escapula (en Titus Quintius Scapula) va ser un militar romà del.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Tit Quinti Escàpula · Veure més »

Tit Vasi

Tit Vasi (en llatí Titus Vasius) era un militar romà del.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Tit Vasi · Veure més »

Titus Livi

Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Titus Livi · Veure més »

Topica

Els Tòpics (Topica en llatí) és un dels tractats de retòrica de Ciceró.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Topica · Veure més »

Tràcia

Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Tràcia · Veure més »

Trebonia de provinciis consularibus

Trebonia de provinciis consularibus va ser una antiga llei romana dictada l'any 55 aC quan eren cònsols Gneu Pompeu Magne i Marc Licini Cras Dives, a instàncies de Gai Treboni, tribú de la plebs.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Trebonia de provinciis consularibus · Veure més »

Tribunitia

Tribunitia va ser la llei que declarava abolida la monarquia i establia el govern republicà a l'antiga Roma.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Tribunitia · Veure més »

Triumvir

Triumvir era el nom que tenia el membre d'un triumvirat (triumviri) o col·legi de tres membres.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Triumvir · Veure més »

Tropes auxiliars romanes

Les tropes auxiliars (del llatí auxilia) eren unitats de l'exèrcit romà compostes per soldats sense la ciutadania romana.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Tropes auxiliars romanes · Veure més »

Tul·liola

Túl·lia (Tullia), també coneguda amb l'hipocorístic Tul·liola (Tulliola) va ser la filla de Marc Tul·li Ciceró i de Terència.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Tul·liola · Veure més »

Turó de la Serreta

El turó de la Serreta és una elevació del terreny a la ciutat de Lleida (Segrià), que separa els barris de la Universitat i de l'Escorxador i que ha estat progressivament urbanitzat des de la fi del.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Turó de la Serreta · Veure més »

Tusculanes

Les Tusculanes (En llatí: Tusculanae Quaestiones o Tusculanae Disputationes) són una seguit de cinc conferències escrites per Marc Tuli Ciceró que tracten temes de la filosofia estoica en un intent per popularitzar-la.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Tusculanes · Veure més »

Uarakos

Uarakos o Uaracos (60x60px) és la transcripció fonètica literal dels signes d'escriptura ibèrica que apareixen al revers d'unes monedes de bronze trobades al jaciment arqueològic de La Custodia de Viana, Navarra.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Uarakos · Veure més »

València

València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і València · Veure més »

Valentia

Valentia fou una fundació romana a Hispània (138 aC) Valentia (Valentia Edetanorum, literalment 'València dels edetans') és el nom que va rebre la ciutat de València en l'època romana, fundada el 138 aC.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Valentia · Veure més »

Vectigàlia

Vectigàlia (en llatí Vectigalia) era la paraula normalment utilitzada per a designar qualsevol taxa percebuda per l'estat romà.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Vectigàlia · Veure més »

Venus (mitologia)

Venus és una deessa romana principalment associada amb l'amor i la bellesa, amplament, encara que no completament, equivalent a la bella grega Afrodita.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Venus (mitologia) · Veure més »

Vercingetòrix

Vercingetòrix, Vercingètorix o Vergèntorix (llatí Vercingetorix -pronunciat Verkingétorix-, transliteració de la paraula composta cèltica "Ver-Cingeto-Rix" el significat de la qual més probable és "Cap dels grans guerrers") (?, cap al 80 aC - Roma, 46 aC) era el cap de la tribu gal·la dels arverns (situats a l'actual Alvèrnia) quan es va produir la invasió de les Gàl·lies pels romans.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Vercingetòrix · Veure més »

Vezirköprü

Vezırköprü (grafia otomana Wezır Köprü) és una població de Turquia al nord d'Anatòlia a la província de Samsun a 35 km de Merifün (Merzifon) i a 18 km d'una branca del Kızılırmak.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Vezirköprü · Veure més »

Vibi Curi

Vibi Curi (Vibius Curius) va ser un comandant de la cavalleria de l'exèrcit de Juli Cèsar quan va esclatar la guerra contra Gneu Pompeu a Itàlia.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Vibi Curi · Veure més »

Vibo Valentia

Vibo Valentia és una ciutat d'Itàlia a la regió de Calàbria, capital de la província de Vibo Valentia.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Vibo Valentia · Veure més »

Vides paral·leles

Les Vides paral·leles (en grec Βίοι Παράλληλοι, Bioi parallēlloi) són una col·lecció de biografies de personatges il·lustres de l'antiguitat clàssica, obra de l'historiador i assagista grec Plutarc de Queronea.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Vides paral·leles · Veure més »

Villia Annalis

La lex Villia Annalis va ser una antiga llei romana que establia l'edat mínima en la qual determinades magistratures es podrien exercir; això ja havia estat regulat per diverses lleis o reglaments interns que no s'observaven o eren incomplets; no solament es limitava l'edat, sinó que en alguns casos per exercir alguna magistratura calia haver-ne exercit prèviament una altra; regulava també les reeleccions o més concretament els terminis entre cada elecció (dos anys o més).

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Villia Annalis · Veure més »

Vis

Vis, illa de l'adriàtic que va rebre diferents denominacions al llarg de la història Grec antic: Ἴσσα; Llatí: Issa, Italià: Lissa). És un municipi illenc de Dalmàcia, a Croàcia. Té 90 km² i 2.000 habitants. Pertanyia a Il·líria abans de passar a mans de Venècia. Era famosa pels seus marbres. A l'edat mitjana va pertànyer a Venècia, que l'ocupà fins al 1797. Després va seguir la mateixa sort que la resta de Dalmàcia.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Vis · Veure més »

Xerxes del Pont

Xerxes (en grec antic Ξέρξης) era un príncep del Pont, fill de Mitridates VI Eupator.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Xerxes del Pont · Veure més »

Xifares

Xifares (en llatí Xiphares, en grec antic Ξιφάρης) era un príncep del Pont, fill de Mitridates VI Eupator i d'Estratonice.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Xifares · Veure més »

Zòpir (artista)

Zòpir (en llatí Zopirus, en grec antic Ζώπυρος) fou un artista grec.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Zòpir (artista) · Veure més »

Zile

Zile, és un poble i un districte de la província de Tokat, a Turquia.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і Zile · Veure més »

106 aC

Sense descripció.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і 106 aC · Veure més »

25 de febrer

El 25 de febrer és el cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і 25 de febrer · Veure més »

30 de juliol

El 30 de juliol és el dos-cents onzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dotzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і 30 de juliol · Veure més »

45 aC

Sense descripció.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і 45 aC · Veure més »

47 aC

El 47 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і 47 aC · Veure més »

48 aC

Sense descripció.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і 48 aC · Veure més »

51 aC

Sense descripció.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і 51 aC · Veure més »

52 aC

Sense descripció.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і 52 aC · Veure més »

54 aC

Sense descripció.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і 54 aC · Veure més »

55 aC

Sense descripció.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і 55 aC · Veure més »

60 aC

Sense descripció.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і 60 aC · Veure més »

61 aC

Sense descripció.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і 61 aC · Veure més »

64 aC

Sense descripció.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і 64 aC · Veure més »

65 aC

Sense descripció.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і 65 aC · Veure més »

66 aC

Sense descripció.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і 66 aC · Veure més »

67 aC

Sense descripció.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і 67 aC · Veure més »

69 aC

Sense descripció.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і 69 aC · Veure més »

70 aC

Sense descripció.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і 70 aC · Veure més »

75 aC

Sense descripció.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і 75 aC · Veure més »

77 aC

Sense descripció.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і 77 aC · Veure més »

82 aC

Sense descripció.

Nou!!: Gneu Pompeu Magne і 82 aC · Veure més »

Redirigeix aquí:

Pompeu Magne, Pompeu el Gran, Pompeu el gran.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat