Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Giuseppe Parini

Índex Giuseppe Parini

Giuseppe Parini (Bosisio, Lecco, 23 de maig de 1729 - Milà, 15 d'agost de 1799) va ser un poeta italià.

Taula de continguts

  1. 18 les relacions: Alessandro Manzoni, Anna Maria Mozzoni, Ascanio in Alba, Carlo Porta, Domenico Balestrieri, Epodes, In morte di Domenico Balestrieri, Llista d'òperes de Wolfgang Amadeus Mozart, Maria Pellegrina Amoretti, Mitridate, re di Ponto, Museu Poldi Pezzoli, Pietro Alessandro Guglielmi, Pinacoteca de Brera, República Cisalpina, Serbelloni (família), Unificació italiana, Varon Milanes, 15 d'agost.

Alessandro Manzoni

Alessandro Francesco Tommaso Manzoni (Milà, 7 de març de 1785 - Milà, 22 de maig de 1873) va ser un escriptor italià del romanticisme.

Veure Giuseppe Parini і Alessandro Manzoni

Anna Maria Mozzoni

Anna Maria Mozzoni (Milà, 5 de maig de 1837 - Roma, 14 de juny de 1920), va ser un periodista italiana, activista dels drets civils i pionera del feminisme a Itàlia.

Veure Giuseppe Parini і Anna Maria Mozzoni

Ascanio in Alba

Ascanio in Alba, K. 111, és una òpera en dos actes composta per Wolfgang Amadeus Mozart sobre un llibret italià de Giuseppe Parini; fou un encàrrec que motivà el segon viatge a Itàlia de Mozart.

Veure Giuseppe Parini і Ascanio in Alba

Carlo Porta

Carlo Porta (Milà, 15 de juny de 1776 - 5 de gener de 1821) fou un poeta italià que escrivia en milanès, dialecte central del llombard occidental.

Veure Giuseppe Parini і Carlo Porta

Domenico Balestrieri

Domenico Balestrieri (Milà, 16 d'abril de 1714 - Milà, 11 de maig de 1780) fou un poeta italià, autor d'obres en italià i en llombard.

Veure Giuseppe Parini і Domenico Balestrieri

Epodes

Els Iambes (Iambi, en llatí) o Epodes (Epodos, en llatí) –que és el nom amb què els estudiosos s’han referit a aquesta obra horaciana des de Quintilià (Institució oratòria, X, 1, 96)– és un poemari format per disset composicions de temàtica diversa (s’hi tracten l’amor, el desig per l’acabament de les guerres civils, el destí de Roma, els vicis de l’època, entre altres temes), escrites amb un cert lirisme i d’una manera més o menys sarcàstica i violenta, que apareix aproximadament el 30 aC, després que hagi vist la llum el primer llibre de les Sàtires (35-34 aC) i gairebé en el mateix moment en què l’autor, Horaci, en publica el segon.

Veure Giuseppe Parini і Epodes

In morte di Domenico Balestrieri

In morte di Domenico (títol original en toscà, en llombard: In mort de Domènegh Balestrer; en català: En la mort de Domenico Balestrieri) és un sonet de Giuseppe Parini que va escriure el 1780 per a homenatjar Domenegh Balestrer, mort recentment.

Veure Giuseppe Parini і In morte di Domenico Balestrieri

Llista d'òperes de Wolfgang Amadeus Mozart

Pòster per a l'estrena de ''La flauta màgica'', el 30 de setembre de 1791 La llista de les òperes de Wolfgang Amadeus Mozart compren 22 obres musicals molt variades.

Veure Giuseppe Parini і Llista d'òperes de Wolfgang Amadeus Mozart

Maria Pellegrina Amoretti

Maria Pellegrina Amoretti (en alguns textos, i en els arxius de la Universitat de Pavia, Maria Pellegrini Amoretti) (Oneglia, 12 de maig de 1756 - Oneglia, 12 de novembre de 1787), jurista, doctora en lleis, va ser la tercera dona a llicenciar-se a Itàlia després de la veneciana Elena Lucrezia Cornaro (nascuda el 1646, pertanyent a una família ducal, es va doctorar a Pàdua en Filosofia el 25 de juny de 1678), i de la bolonyesa Laura Bassi (que, nascuda en 1711, es va doctorar en Ciència i Filosofia a Bolonya i que va ser també la primera dona a ensenyar a una universitat).

Veure Giuseppe Parini і Maria Pellegrina Amoretti

Mitridate, re di Ponto

Mitridate, re di Ponto (Mitridates, rei del Pont) és una opera seria en tres actes, composta per Wolfgang Amadeus Mozart (1770), sobre un llibret italià de V. A. Cigna-Santi.

Veure Giuseppe Parini і Mitridate, re di Ponto

Museu Poldi Pezzoli

El Museu Poldi Pezzoli és un museu d'origen privat que es troba en el centre de Milà, a quatre passes del Teatre La Scala, a Via Manzoni 12.

Veure Giuseppe Parini і Museu Poldi Pezzoli

Pietro Alessandro Guglielmi

Pietro Alessandro Guglielmi (Massa, 9 de desembre de 1728 - 19 de novembre de 1804) fou un compositor d'òpera italià.

Veure Giuseppe Parini і Pietro Alessandro Guglielmi

Pinacoteca de Brera

La Pinacoteca di Brera és una col·lecció d'art situada a Milà, al nord d'Itàlia.

Veure Giuseppe Parini і Pinacoteca de Brera

República Cisalpina

La República Cisalpina (en italià: Repubblica Cisalpina) va ser una república germana de la Primera República Francesa al nord de la península Itàlica creat pel general Bonaparte el 29 de juny de 1797.

Veure Giuseppe Parini і República Cisalpina

Serbelloni (família)

Vista de Bellagio. L'edifici a la corona del turó és Vila Serbelloni. La família Serbelloni (referenciada per certa historiografia amb la grafia de Sorbelloni) va ser una important família patrícia milanesa d'origen català, (passant per Vimercate), que seria la branca principal de tres branques descendents d'una família borgonyona amb tres branques tardanes (s.XIV-s.XV) (la Catalana, la Napolitana, i la Milanesa principal).

Veure Giuseppe Parini і Serbelloni (família)

Unificació italiana

La unificació italiana. Procés de la unificació d'Itàlia La unificació italiana (en la historiografia italiana Unità d'Italia o l'Unità per antonomàsia) fou, en sentit estricte, el procés mitjançant el qual, entre 1859 i 1870, foren unificats els diversos estats en què s'estructurava la península Itàlica (i illes del voltant) per tal de crear l'actual Estat italià; en la pràctica consistí en l'annexió de tots al nucli impulsor del procés, Piemont-Sardenya (oficialment "Regne de Sardenya"), esdevingut Regne d'Itàlia el 17 de març de 1861 sota la dinastia de Savoia, que era d'origen tan extraitàlic com totes les dinasties reputades "no italianes" (els Habsburg i els Borbó, especialment).

Veure Giuseppe Parini і Unificació italiana

Varon Milanes

El Varon milanes de la lengua de Milan o simplement Varon milanes és un diccionari etimològic del lèxic milanès, dialecte central del llombard occidental.

Veure Giuseppe Parini і Varon Milanes

15 d'agost

El 15 d'agost és el dos-cents vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-vuitè en els anys de traspàs.

Veure Giuseppe Parini і 15 d'agost