Taula de continguts
248 les relacions: A la catalana, A Roma amb amor, Abraham B. Yehoshua, Adolf Mussafia, Agnes de Mille, Alberto Moravia, Alcavot, Alp Arslan, Amorosa visione, Andrea del Castagno, Angiolello da Carignano, Anticlericalisme, Anticlericalisme a Espanya, Anton Maria Salvini, Arcadia (Sannazaro), Arrigo Pedrollo, Arturo Farinelli, Atles Mèdici-Laurentià, Aurelio Roncaglia, Ausiàs March, Íñigo López de Mendoza, Ègloga, Barthélemy d'Eyck, Basílica de San Lorenzo Maggiore, Batalla d'Aguere, Bernabé Assam, Bernat Metge, Bocca Baciata, Boccaccio, Boccaccio '70, Boccaccio (cràter), Brigantaggio, Buonamico Buffalmacco, Cançoner (Petrarca), Carlo Gozzi, Carlo Maria Maggi, Carrosser, Censura, Certaldo, Ciacco, Cimó i Ifigènia (Leighton), Circe, Coluccio Salutati, Conseqüències de la pesta negra, Conte, Cor de la catedral de Toledo, Cornifícia (poetessa), Corona triomfal, Così fan tutte, Crèssida, ... Ampliar l'índex (198 més) »
A la catalana
pàgines.
Veure Giovanni Boccaccio і A la catalana
A Roma amb amor
A Roma amb amor (títol original en anglès: To Rome with Love) és una comèdia de 2012 dirigida per Woody Allen.
Veure Giovanni Boccaccio і A Roma amb amor
Abraham B. Yehoshua
Abraham B. Yehoshua, amb el nom de ploma A. B. Yehoshua, (Jerusalem, 19 de desembre de 1936 - Tel Aviv, 14 de juny de 2022) va ser un novel·lista, assagista i dramaturg israelià, conegut com «el Faulkner israelià» segons The New York Times.
Veure Giovanni Boccaccio і Abraham B. Yehoshua
Adolf Mussafia
Adolf Mussafia (Split, Dalmàcia, 15 de febrer de 1835 - Florència, Itàlia, 7 de juny de 1905), fou un medievalista, romanista i hispanista dàlmata.
Veure Giovanni Boccaccio і Adolf Mussafia
Agnes de Mille
Agnes George de Mille (Nova York, Estats Units d'Amèrica, 18 de setembre de 1905 – ibídem, 7 d'octubre de 1993) fou una ballarina i coreògrafa estatunidenca.
Veure Giovanni Boccaccio і Agnes de Mille
Alberto Moravia
va ser un novel·lista i periodista italià.
Veure Giovanni Boccaccio і Alberto Moravia
Alcavot
La paraula alcavot (f. alcavota) designa una persona que facilita les trobades amoroses o que treballa per una altra persona per tal d'enredar aquelles relacions.
Veure Giovanni Boccaccio і Alcavot
Alp Arslan
Bocaccio. Alp Arslan Adud al-Dawla Abu Shudja Muhammad ben Dawud Çagribeg (1029/1030-1073) fou el segon sultà seljúcida (1063-1073) fill de Çağrı Beg Dawud.
Veure Giovanni Boccaccio і Alp Arslan
Amorosa visione
Amorosa visione és el títol d'un poema al·legòric de Giovanni Boccaccio escrit el 1342 en tercets hendecasíl·labs, en què narra un somni en el qual s'apareixen diverses virtuts i anhels humans, tots ells vençuts per la canviant Fortuna.
Veure Giovanni Boccaccio і Amorosa visione
Andrea del Castagno
Fresc de Niccolò da Tolentino (1456), obra d'Andrea del Castagno Andrea di Bartolo di Bargilla dit Andrea del Castagno (~1421 - 19 d'agost de 1457), va ser un pintor florentí.
Veure Giovanni Boccaccio і Andrea del Castagno
Angiolello da Carignano
Angiolello da Carignano (-...) va ser un polític italià.
Veure Giovanni Boccaccio і Angiolello da Carignano
Anticlericalisme
S'entén per anticlericalisme aquelles actituds o idees que van des de la crítica a les institucions eclesiàstiques o persones concretes del clergat fins a atacs contra la religió en si mateix, tot i que no necessàriament han d'anar unides.
Veure Giovanni Boccaccio і Anticlericalisme
Anticlericalisme a Espanya
Caricatura sobre la relació del carlisme amb el clergat de la revista satírica ''La Flaca'', de 1870, amb el trilema carlista «''Déu, Pàtria i Rei''». La història de lanticlericalisme a Espanya sol dividir-se en dos grans períodes.
Veure Giovanni Boccaccio і Anticlericalisme a Espanya
Anton Maria Salvini
Anton Maria Salvini (en llatí Antonius Maria Salvinius, Florència, 12 de gener de 1653 – Florència, 17 de maig de 1729) va ser un hel·lenista italià.
Veure Giovanni Boccaccio і Anton Maria Salvini
Arcadia (Sannazaro)
L'Arcadia és una novel·la pastoral renaixentista, escrita per Jacopo Sannazaro en italià.
Veure Giovanni Boccaccio і Arcadia (Sannazaro)
Arrigo Pedrollo
Arrigo Pedrollo (Montebello Vicentino (Vènet), 5 de desembre, 1878 - Vicenza (Vènet), 23 de desembre, 1964) va ser un pianista, director d'orquestra i compositor italià.
Veure Giovanni Boccaccio і Arrigo Pedrollo
Arturo Farinelli
Arturo Farinelli (Intra, província de Novara 1867 - Torí 1948) fou un erudit hispanista i romanista italià.
Veure Giovanni Boccaccio і Arturo Farinelli
Atles Mèdici-Laurentià
Mapa del món de l'atles Mèdici-Laurentià, del 1351 dC. L' Atles Mèdici-Laurentià, també conegut simplement com l'Atles dels Mèdici (i altres variants, com per exemple "Laurenziano Gaddiano", "Laurentian Portolano", "Atlante Mediceo" o "Atles Laurentià"), és un conjunt anònim de mapes del, probablement elaborats per un cartògraf genovès i datats explícitament el 1351 dC, encara que la majoria dels historiadors creuen que van ser realitzats, o almenys retocats, més tard.
Veure Giovanni Boccaccio і Atles Mèdici-Laurentià
Aurelio Roncaglia
Aurelio Roncaglia (Mòdena, 8 de maig de 1917 - Roma, 28 de juny de 2001) fou un romanista i medievalista italià.
Veure Giovanni Boccaccio і Aurelio Roncaglia
Ausiàs March
Col·legiata de Xàtiva, on abans es pensava que era retratat Ausiàs March Ausiàs March, també escrit Ausiàs Marc (Regne de València, ca. 1397 - València, 3 de març del 1459), va ser un poeta i cavaller valencià medieval, originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques.
Veure Giovanni Boccaccio і Ausiàs March
Íñigo López de Mendoza
Íñigo López de Mendoza, Marquès de Santillana i Comte del "Real de Manzanares" (Carrión de los Condes, província de Palència, 19 d'agost de 1398 - Guadalajara, 25 de març de 1458), fou un militar i poeta del prerenaixement.
Veure Giovanni Boccaccio і Íñigo López de Mendoza
Ègloga
Lègloga (ἐκλογή, 'selecció') és un subgènere líric que es desenvolupa mitjançant un monòleg pastoral o més freqüentment un diàleg en què uns pastors es conten les seues penes d'amor enmig d'un paisatge ideal arcàdic.
Veure Giovanni Boccaccio і Ègloga
Barthélemy d'Eyck
Barthélemy d'Eyck o van Eyck (ca. 1420 – 1470) fou un pintor de l'escola dels primitius flamencs que va treballar a França i probablement al ducat de Borgonya com a pintor i il·luminador de manuscrits.
Veure Giovanni Boccaccio і Barthélemy d'Eyck
Basílica de San Lorenzo Maggiore
La basílica de San Llorenzo Maggiore (en italià, Basilica di San Lorenzo Maggiore) és una basílica monumental de Nàpols, Itàlia, una de les més antigues de la ciutat, situada a la plaça de San Gaetano del centre històric.
Veure Giovanni Boccaccio і Basílica de San Lorenzo Maggiore
Batalla d'Aguere
La batalla d'Aguere o batalla de La Laguna és el nom que rep la batalla que va tenir lloc el 14 de novembre de 1494 i que predetermina definitivament la conquesta de l'illa de Tenerife pels castellans liderats per Alonso Fernández de Lugo.
Veure Giovanni Boccaccio і Batalla d'Aguere
Bernabé Assam
Bernabé Assam (Lleida) fou un jurista català que exercí de paer en cap de la Paeria de Lleida el 1496.
Veure Giovanni Boccaccio і Bernabé Assam
Bernat Metge
Bernat Metge (Barcelona, entre 1340 i 1346 – 1413) fou un escriptor, traductor i primer representant de l'humanisme a les lletres catalanes.
Veure Giovanni Boccaccio і Bernat Metge
Bocca Baciata
Bocca Baciata és una pintura a l'oli realitzada el 1859 per l'artista prerafaelita Dante Gabriel Rossetti que representa un punt d'inflexió a la seva carrera.
Veure Giovanni Boccaccio і Bocca Baciata
Boccaccio
* Boccaccio (cràter), cràter d'impacte en el planeta Mercuri.
Veure Giovanni Boccaccio і Boccaccio
Boccaccio '70
Boccaccio '70 és una pel·lícula italiana dirigida per Vittorio De Sica, Luchino Visconti, Federico Fellini i Mario Monicelli, estrenada l'any 1962.
Veure Giovanni Boccaccio і Boccaccio '70
Boccaccio (cràter)
Boccaccio és un cràter d'impacte en el planeta Mercuri de 151,95 km de diàmetre.
Veure Giovanni Boccaccio і Boccaccio (cràter)
Brigantaggio
Viatgers assaltats pels brigants, pintura de Bartolomeo Pinelli (1817). Brigantaggio és un terme que designa el bandolerisme que es va donar a Itàlia, sobretot a finals del i durant el primer decenni del segle següent.
Veure Giovanni Boccaccio і Brigantaggio
Buonamico Buffalmacco
''El Triomf de la Mort'', detall, Pisa, Cementeri Monumental Buonamico di Martino dit Buonamico Buffalmacco, va ser un pintor italià, actiu a Florència la primera meitat del.
Veure Giovanni Boccaccio і Buonamico Buffalmacco
Cançoner (Petrarca)
Manuscrit de les obres de Petrarca. Escola florentina, realitzat per al primer duc d'Urbino Federico III de Montefeltro (1444-1482). Conté les ''Rimes'' i els ''Triomfs'' Cançoner (en italià: Canzoniere) és el nom amb què popularment es coneix l'obra lírica en vulgar toscà del poeta renaixentista Francesco Petrarca Rerum vulgarium fragmenta ('Fragments de coses en vulgar'), composta en el, i publicada per primera vegada a Venècia el 1470 per l'editor Vindelino da Spira.
Veure Giovanni Boccaccio і Cançoner (Petrarca)
Carlo Gozzi
El comte Carlo Gozzi (Venècia, 13 de desembre de 1720 - 4 d'abril de 1806), escriptor italià, va ser un dels majors representants de l'oposició al moviment il·lustrat de la Itàlia del.
Veure Giovanni Boccaccio і Carlo Gozzi
Carlo Maria Maggi
Carlo Maria Maggi (Milà, 3 de maig de 1630 - Milà, 22 d'abril de 1699) va ser un escriptor i comediògraf llombard, considerat el pare de la literatura milanesa moderna.
Veure Giovanni Boccaccio і Carlo Maria Maggi
Carrosser
freixe Diligència que realitzava el trajecte Igualada-Barcelona. S'usa en els "Tres Tombs" organitzats per l'Antic Gremi de Traginers d'Igualada Tricicle Benz de 1888. Tartana catalana Un carrosser és la persona que fabrica o dissenya carrosseries.
Veure Giovanni Boccaccio і Carrosser
Censura
Novel·la passada per la censura l'any 1924 La censura (del llatí censura) és l'ús de poder, per part d'un estat, organització o qualsevol tipus de grup influent, per a controlar la llibertat d'expressió.
Veure Giovanni Boccaccio і Censura
Certaldo
Certaldo és una ciutat i comune (municipi) de la ciutat metropolitana de Florència, a la regió italiana de la Toscana, a Valdelsa, la vall del riu Elsa.
Veure Giovanni Boccaccio і Certaldo
Ciacco
Ciacco és un personatge de ficció citat a diverses obres italianes, com La Divina Comèdia o els contes de Boccaccio.
Veure Giovanni Boccaccio і Ciacco
Cimó i Ifigènia (Leighton)
Cimó i Ifigènia és una pintura a l'oli sobre tela del pintor prerafaelita Frederic Leighton.
Veure Giovanni Boccaccio і Cimó i Ifigènia (Leighton)
Circe
Circe p. 80 (Kírke, Κίρκη) fou una maga mítica esmentada per Homer, que la considera una deessa, filla del déu Hèlios i de Perseis.
Veure Giovanni Boccaccio і Circe
Coluccio Salutati
Lino Coluccio Salutati (Stignano, Buggiano, 16 de febrer de 1331 - Florència, 4 de maig de 1406) va ser un humanista i polític italià.
Veure Giovanni Boccaccio і Coluccio Salutati
Conseqüències de la pesta negra
Ciutadans de Tournai enterren a les víctimes de la pesta. Detall d'una miniatura de «Les cròniques de Gilles Li Muisis» (1272-1352). ''Bibliothèque royale de Belgique'', MS 13076-77, f. 24v. Les conseqüències de la pesta negra es van manifestar com enormes trastorns econòmics, socials i religiosos que tingueren profunds efectes en el curs de la història europea.
Veure Giovanni Boccaccio і Conseqüències de la pesta negra
Conte
Mostra de contes de la col·lecció d'En Patufet de principis del segle XX Un conte és una narració escrita en prosa, generalment breu.
Veure Giovanni Boccaccio і Conte
Cor de la catedral de Toledo
El cor de la catedral de Toledo està situat a la nau central de la catedral, enfront del presbiteri i separat d'aquest per la nau del creuer.
Veure Giovanni Boccaccio і Cor de la catedral de Toledo
Cornifícia (poetessa)
Cornifícia, en llatí Cornificia, (c. 85 aC - 40 aC) fou una dama romana, germana del poeta Cornifici (que podria ser Luci Cornifici el Jove o Quint Cornifici el Jove) i ella mateixa també poeta.
Veure Giovanni Boccaccio і Cornifícia (poetessa)
Corona triomfal
Teodosi ofereix una corona de llorer al guanyador dels jocs romans, relleu de l'obelisc de l'hipòdrom de Constantinoble. Estàtua de la deessa Victòria a Berlín. La corona triomfal (en llatí: corona triumphalis), era una distinció honorífica que simbolitzava un reconeixement de l'estat cap al qui la rebia.
Veure Giovanni Boccaccio і Corona triomfal
Così fan tutte
Così fan tutte ossia La scuola degli amanti (Així fan totes o L'escola dels amants), K. 588, és una òpera bufa en dos actes, composta per Wolfgang Amadeus Mozart sobre un llibret escrit per Lorenzo Da Ponte.
Veure Giovanni Boccaccio і Così fan tutte
Crèssida
Crèssida és un personatge que apareix en diverses obres literàries medievals i renaixentistes sobre la guerra de Troia, encara que no en els textos de l'Antiguitat sobre el mateix tema.
Veure Giovanni Boccaccio і Crèssida
Cultura d'Itàlia
Un dels símbols de la cultura a Itàlia: la Basílica de Sant Marc a Venècia La cultura d'Itàlia és el conjunt de les manifestacions culturals produïdes en territori italià.
Veure Giovanni Boccaccio і Cultura d'Itàlia
Cupido i Psique
Alguns artistes en posar títol a les seves obres inspirades en la narració de ''Cupido i Psique'' han preferit fer servir un dels altres noms de Cupido, com en aquesta pintura de William-Adolphe Bouguereau (1889), anomenada ''Psique i Amor''. Cupido i Psique és un dels contes narrats a la novel·la del segle II Les Metamorfosis, de l'escriptor romano-africà Luci Apuleu.
Veure Giovanni Boccaccio і Cupido i Psique
Dante Alighieri
Casa de Dante a Florència '''"Dante i Beatriu al jardí"''''', 1903, obra d'estil prerafaelita del pintor italià Cesare Saccaggi. Dante Alighieri, batejat Durante di Alighiero degli Alighieri i conegut tradicionalment en català com el Dant (Florència, República de Florència, maig/juny del 1265 - Ravenna, Estats Pontificis, 14 de setembre de 1321), fou poeta italià, un dels autors més reconeguts de la literatura universal, conegut per haver escrit La Divina Comèdia, una de les obres fonamentals de la transició del pensament medieval al renaixentista i obra cabdal de la literatura universal.
Veure Giovanni Boccaccio і Dante Alighieri
David Romano i Ventura
David Romano i Ventura (Istanbul, 1925 - Barcelona, 12 d'octubre del 2001) fou un historiador i hebraista català.
Veure Giovanni Boccaccio і David Romano i Ventura
De Casibus Virorum Illustrium
De Casibus Virorum Illustrium és un recull de biografies d'homes famosos escrit per Giovanni Boccaccio i suposa la contrapart masculina del llibre De mulieribus claris, on escriu els perfils de les dones més cèlebres.
Veure Giovanni Boccaccio і De Casibus Virorum Illustrium
De mulieribus claris
Il·lustració anònima d'una pàgina del ''De mulieribus claris'' De mulieribus claris és una obra de Giovanni Boccaccio publicada el 1374 que conté la biografia de 106 dones famoses en la història, de la realitat o de la ficció (mitològica o bíblica, principalment).
Veure Giovanni Boccaccio і De mulieribus claris
De viris illustribus
De viris illustribus ('sobre els homes famosos'), de vegades abreujat com a DVI, és el títol de diverses obres escrites en llatí que recullen les vides d'homes (i de vegades algunes dones) notables.
Veure Giovanni Boccaccio і De viris illustribus
Decameró
El Decameró (en italià: Decameron, Decamerone; paraula composta a partir del grec δέκα 'deu' i ἡμέρα 'dia') és una obra magna de la literatura medieval europea.
Veure Giovanni Boccaccio і Decameró
Decameron Nights
Decameron Nights és una pel·lícula britànico-espanyola d'Hugo Fregonese estrenada el 1953, basada en tres contes dEl Decameró de Giovanni Boccaccio, específicament el novè i desè contes del segon dia i el novè conte del tercer.
Veure Giovanni Boccaccio і Decameron Nights
Demogorgon
Demogorgon és el nom d'un dimoni associat a una deïtat primitiva que habitaria l'inframón.
Veure Giovanni Boccaccio і Demogorgon
Die Entführung aus dem Serail
Die Entführung aus dem Serail (en alemany, El rapte en el serrall o El rapte del serrall) és un singspiel en tres actes compost per Wolfgang Amadeus Mozart, sobre llibret de Gottlieb Stephanie, adaptat d'un text de Christoph Friedrich Bretzner.
Veure Giovanni Boccaccio і Die Entführung aus dem Serail
Diego de Salazar
Diego de Salazar fou un escriptor castellà conegut per col·laborar amb Diego López de Ayala en la traducció de les Tretze qüestions del Filocolo de Giovanni Boccaccio i, amb el mateix López de Ayala i amb Blasco de Garay, en la traducció de lArcàdia de Jacopo Sannazaro (1549).
Veure Giovanni Boccaccio і Diego de Salazar
Diego de San Pedro
Diego de San Pedro (¿1437-1498?) fou un poeta i narrador castellà del Prerenaixement.
Veure Giovanni Boccaccio і Diego de San Pedro
Edat Aristocràtica
L'Edat Aristocràtica és un terme encunyat pel filòsof italià Giambattista Vico per definir una de les edats en la seva teoria de la història.
Veure Giovanni Boccaccio і Edat Aristocràtica
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Veure Giovanni Boccaccio і Edat mitjana
El celoso extremeño
El celoso extremeño, és una de les dotze novel·les curtes publicades per Miguel de Cervantes el 1613 al recull Novelas ejemplares.
Veure Giovanni Boccaccio і El celoso extremeño
El Corbacho
El Corbacho és una obra de la literatura medieval castellana que neix amb el propòsit de condemnar la luxúria i el mal amor (carnal) oposat al bon amor (espiritual), tal com explica el seu subtítol: Reprobación del amor mundano.
Veure Giovanni Boccaccio і El Corbacho
El cortesà
El cortesà és un llibre escrit per Baldassare Castiglione i publicat en 1528.
Veure Giovanni Boccaccio і El cortesà
El Decameró
El Decameró (títol original en italià: Il Decamerone) és una pel·lícula franco-germanoitaliana de Pier Paolo Pasolini, del 1971.
Veure Giovanni Boccaccio і El Decameró
El jardín de Venus
El jardín de Venus va ser una sèrie de televisió emesa per TVE en la temporada 1983-1984 i dirigida pel reconegut cineasta José María Forqué.
Veure Giovanni Boccaccio і El jardín de Venus
Elegia
L'elegia és un tipus de poema líric destinat a lamentar-se per una pèrdua que pot ser la mort d'algú estimat, el pas del temps des d'una etapa feliç, la constatació de la vellesa o el mal o la desaparició de qualsevol idea positiva.
Veure Giovanni Boccaccio і Elegia
Els contes de Canterbury
Gravat dels ''Contes de Canterbury'' (1484) Els contes de Canterbury (títol original en anglès: The Canterbury Tales) és una obra de l'escriptor anglès Geoffrey Chaucer, que presenta una estructura semblant al Decameró, de Boccaccio.
Veure Giovanni Boccaccio і Els contes de Canterbury
Els contes de Canterbury (pel·lícula)
Els contes de Canterbury.
Veure Giovanni Boccaccio і Els contes de Canterbury (pel·lícula)
Els Nostres Clàssics
Episodi de la cèlebre Crònica de Ramon Muntaner escrita cap a l'any 1328. Editada l'any 1926 per Els Nostres Clàssics Els Nostres Clàssics és una col·lecció de llibres iniciada el 1924 a Barcelona per l'editorial Barcino, la primera que va crear amb la idea de donar a conèixer els clàssics catalans medievals, fins al, al públic general.
Veure Giovanni Boccaccio і Els Nostres Clàssics
Enric de Bolzano
Arrigo o Enrico da Bolzano (Bozen?, Trentino, ca. 1250 - Treviso, 10 de juny de 1315) va ésser un laic italià, llenyataire.
Veure Giovanni Boccaccio і Enric de Bolzano
Epístoles d'Horaci
Les Epístoles són una obra de Quint Horaci Flac, més conegut com a Horaci, composta per vint-i-tres poemes agrupats en dos llibre (vint al primer i dos al segon).
Veure Giovanni Boccaccio і Epístoles d'Horaci
Espill (Jaume Roig)
Espill és una novel·la en versos, del metge valencià Jaume Roig, escrita segons la tradició d'estudis al voltant del 1460, el mateix any que Joanot Martorell va començar a escriure el seu Tirant lo Blanc.
Veure Giovanni Boccaccio і Espill (Jaume Roig)
Estudi de la història de l'art
Galeria dels Uffizi de Florència, que reunia la impressionant col·lecció dels Mèdici, ho va fer l'any 1765. teoria i la història de l'art. L'estudi de la història de l'art és la disciplina acadèmica l'objecte de la qual són les obres d'art en el seu desenvolupament històric i context estilístic (gènere, disseny, format i aparença), i els artistes en el seu context cultural i social.
Veure Giovanni Boccaccio і Estudi de la història de l'art
Federico Fellini
Federico Fellini (Rímini, 20 de gener del 1920 - Roma, 31 d'octubre del 1993) fou un director de cinema i guionista italià.
Veure Giovanni Boccaccio і Federico Fellini
Filologia
La filologia és l'estudi de la llengua en fonts orals i escrites; és la intersecció entre la crítica textual, la crítica literària, la història i la lingüística (amb especial interès en l'etimologia).
Veure Giovanni Boccaccio і Filologia
Florència
Florència, tradicionalment Florença (en italià modern; antigament i poèticament també), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.
Veure Giovanni Boccaccio і Florència
Fortuna (mitologia)
Fortuna era una deessa de la mitologia romana que personificava la sort, el destí i l'atzar, per això sovint se la representava cega, igual que el símbol de la justícia actual, però sense les balances.
Veure Giovanni Boccaccio і Fortuna (mitologia)
France Prešeren
(en alemany Franz Preschern) va ser un poeta romàntic eslovè.
Veure Giovanni Boccaccio і France Prešeren
Francesc II Ordelaffi
Francesc II Ordelaffi conegut com a Cecco II Ordelaffi, fou fill de Sinibald i de Onestina dei Calboli, i net de Teobald I Ordelaffi.
Veure Giovanni Boccaccio і Francesc II Ordelaffi
Francesc Pla i Duran
432x432pxFrancesc Pla i Duran, conegut com El Vigatà (Vic, Osona, 1743 - Barcelona, 1805) fou un pintor català.
Veure Giovanni Boccaccio і Francesc Pla i Duran
Francesco da Barberino
Francesco da Barberino (Barberino Val d'Elsa, 1264 - Florència, 1348) va ser un notari i poeta italià.
Veure Giovanni Boccaccio і Francesco da Barberino
Francesco Griffo
Francesco Griffo o Griffi, conegut també com a Francesco da Bologna (Bolonya, ca. 1450 - ca. 1518) fou un tipògraf i dissenyador de tipus italià.
Veure Giovanni Boccaccio і Francesco Griffo
Franco Sacchetti
Franco Sacchetti (Ragusa, 1332 — San Miniato, 1400) va ser un escriptor i diplomàtic italià.
Veure Giovanni Boccaccio і Franco Sacchetti
Fulletó (novel·la)
Alexandre Dumas s'adaptà molt bé al fulletó, amb les obres de capa i espasa En la literatura, un fulletó és una forma de narració (dintre d'un gènere determinat) en què la història és dividida en parts, generalment en volums.
Veure Giovanni Boccaccio і Fulletó (novel·la)
Gal·loitàlic
El gal·loitàlic, també conegut com a padà, és una família de llengües romàniques occidentals que presenten característiques comunes d'una banda amb les llengües gal·loromàniques (com l'occità i el francès), i d'altra amb les italoromàniques (com l'italià).
Veure Giovanni Boccaccio і Gal·loitàlic
Galeot
Galeot, Galeotto o Galehaut és un cavaller de ficció de la llegenda artúrica.
Veure Giovanni Boccaccio і Galeot
Genealogia deorum gentilium
''Genealogia deorum gentilium'', 1532 La Genealogia deorum gentilium coneguda en català com a Genealogia dels déus pagans és un recull de llegendes de les mitologies grega i romana escrit en llatí pel poeta i autor italià Giovanni Boccaccio a partir de l'any 1360.
Veure Giovanni Boccaccio і Genealogia deorum gentilium
Geoffrey Chaucer
Geoffrey Chaucer (Londres, c. 1343 - † 25 d'octubre del 1400) fou un escriptor, filòsof, diplomàtic i poeta anglès.
Veure Giovanni Boccaccio і Geoffrey Chaucer
George Călinescu
George Călinescu (14 de juny de 1899, Bucarest - 12 de març de 1965, Otopeni) va ser un crític i historiador literari, escriptor i acadèmic romanès, personalitat enciclopèdica de la cultura i literatura romanesa, l'orientació de la qual va ser, segons alguns crítics, classicista, i segons altres italianista o humanística.
Veure Giovanni Boccaccio і George Călinescu
George Turberville
George Turberville, o Turbervile va ser un erudit i poeta anglès que va viure (ca 1540 – fins 1597).
Veure Giovanni Boccaccio і George Turberville
Gerard de Villamagna
Gherardo di Villamagna o Gherardo Mecatti (Villamagna, Bagno a Ripoli, Toscana, ca. 1174 - ca. 1245) fou un eremita italià, membre del Tercer Orde Regular de Sant Francesc.
Veure Giovanni Boccaccio і Gerard de Villamagna
Giambattista Basile
Giambattista Basile (Giugliano in Campania, 1566 - Giugliano in Campania 1632) va ser un escriptor conegut per escriure un recull de contes en napolità, Lo cunto de li cunti overo lo trattenemiento de peccerille, que va publicar pòstumament la seva germana en dos volums el 1634 i 1636.
Veure Giovanni Boccaccio і Giambattista Basile
Ginecotopia
Christine de Pisan presenta el ''Livre de la cité des dames'' a Margaret de Burgundy. El terme "Ginecotopia", etimològicament lloc per a les dones, és un neologisme que sovint es fa servir per a referir-se a utopies en què només hi ha dones.
Veure Giovanni Boccaccio і Ginecotopia
Giotto di Bondone
Giotto di Bondone (més conegut simplement com a Giotto, ca. 1267, Vicchio - 8 de gener de 1337, Florència) va ser un pintor i arquitecte italià.
Veure Giovanni Boccaccio і Giotto di Bondone
Giovanna di Napoli
Giovanna di Napoli és una òpera en un acte amb música de Joan Manén sobre un llibret de Maurice Chassang traduït a l'italià per Angelo Bignotti, estrenada al Gran Teatre del Liceu de Barcelona el dia 22 de gener de 1903.
Veure Giovanni Boccaccio і Giovanna di Napoli
Giovanni Francesco Rustici
Giovanni Francesco Rustici (1474 – 1554) va ser un pintorNo ha arribat fins als nostres dies cap obra pictòrica atribuïda a ell amb seguretat i escultor italià del Renaixement.
Veure Giovanni Boccaccio і Giovanni Francesco Rustici
Girolamo Parabosco
Girolamo Parabosco (c. 1524 – 21 d'abril de 1557) fou un escriptor, compositor, organista, i poeta italià del Renaixement.
Veure Giovanni Boccaccio і Girolamo Parabosco
Girolamo Savonarola
Girolamo Savonarola (Ferrara, 21 de setembre del 1452 – Florència, 23 de maig de 1498) fou un frare dominic, predicador, confessor de Llorenç el Magnífic i Pico della Mirandola, organitzador de fogueres de vanitat on els florentins estaven convidats a anar a cremar les seues pertinences més luxoses, però també els llibres de Boccaccio i Petrarca.
Veure Giovanni Boccaccio і Girolamo Savonarola
Griselda (Bononcini)
Griselda és una òpera en tres actes composta per Giovanni Bononcini sobre un llibret italià de Paolo Antonio Rolli, basat en un d'Apostolo Zeno, basat en Decameró de Giovanni Boccaccio.
Veure Giovanni Boccaccio і Griselda (Bononcini)
Griselda (Scarlatti)
Griselda és una opera seria en tres actes amb música del compositor italià Alessandro Scarlatti, i és la darrera de les òperes de Scarlatti que han arribat íntegres a l'actualitat.
Veure Giovanni Boccaccio і Griselda (Scarlatti)
Griselda (Vivaldi)
Griselda és una òpera en tres actes d'Antonio Vivaldi (RV 718), segons un llibret d'Apostolo Zeno revisat per Carlo Goldoni.
Veure Giovanni Boccaccio і Griselda (Vivaldi)
Guglielmo Borsiere
Guglielmo Borsiere (Guiglielmo en l'ortografia original), és un personatge que probablement fou real, i potser visqué en temps de Dante, però del qual no es té cap informació històrica certa.
Veure Giovanni Boccaccio і Guglielmo Borsiere
Guido del Cassero
Guido del Cassero (...-...) va ser un polític italià.
Veure Giovanni Boccaccio і Guido del Cassero
Guillem de Cabestany
Guillem de Cabestany s'allunya cavalcant en aquesta miniatura d'un cançoner; BnF ms. 854 fol. 105v Guillem de Cabestany (ca. 1162 – ca. 1212) (també escrit amb grafia occitana: Guilhem de Cabestanh) fou un trobador català especialment famós per la seva vida literària, tot i que no es coneixen gaires detalls contrastables de la seva vida real, en la qual la seva dama fou Saurimonda de Navata.
Veure Giovanni Boccaccio і Guillem de Cabestany
Guillem II de Sicília
Guillem II de Sicília (en francès: Guillaume II) (1155 - 11 de novembre de 1189), dit el Bo, va ser rei del Regne de Sicília de 1166 fins a la seva mort.
Veure Giovanni Boccaccio і Guillem II de Sicília
Guillem III de Sicília
Guillem III de Sicília (1185 - 1198) fou breument rei de Sicília durant deu mesos l'any 1194.
Veure Giovanni Boccaccio і Guillem III de Sicília
Guillem IX d'Aquitània
Guillem el Trobador, Guillem IX d'Aquitània, Guillem VII de Peitieu (22 d'octubre de 1071 - Poitiers, 1126), fou un noble occità, considerat el primer trobador en llengua occitana, comandant de la croada de 1101, Duc d'Aquitània (Guillem IX d'Aquitània) i de Gascunya (Guillem IV el Jove) i comte de Poitiers (Guillem VII de Poitiers), era fill de Guillem VIII d'Aquitània i d'Hildegarda de Borgonya, matrimoni rebutjat per l'església per raons de consanguinitat; aquest fet el va obligar a viatjar a Roma i va aconseguir que el papa Gregori VI reconegués la seva legitimitat perquè fins aleshores fou considerat un bastard.
Veure Giovanni Boccaccio і Guillem IX d'Aquitània
Heliotropi (mineral)
Lheliotropi és una varietat de calcedònia, una barreja criptocristal·lina de quars i moganita polimòrfica monoclínica.
Veure Giovanni Boccaccio і Heliotropi (mineral)
Història de l'humor
Una història de l'humor hauria de presentar els aspectes més importants del tema recollint dades de diversos estudis publicats.
Veure Giovanni Boccaccio і Història de l'humor
Història de l'italià
La història de la llengua italiana és la descripció diacrònica de les transformacions que la llengua italiana ha conegut al llarg del temps.
Veure Giovanni Boccaccio і Història de l'italià
Història de la crítica d'art
Història de la crítica d'art (Storia della critica d'arte en italià o History of Art Crticism en anglès) és un llibre escrit pel crític i historiador de l'art Lionello Venturi.
Veure Giovanni Boccaccio і Història de la crítica d'art
Història de la música catalana
El Palau de la Música vist des de l'escenari. La història de la música catalana inclou tota la música cantada en català o creada per compositors catalanoparlants des dels períodes inicials de la història fins a l'actualitat.
Veure Giovanni Boccaccio і Història de la música catalana
Història de Pere i Fevrònia
Pere mata la serp Fevrònia i la llebre La Història de Pere i Fevrònia de Múrom (Повесть о Петре и Февронии Муромских, Povest o Petre i Fevronii Muromskikh) és un relat hagiogràfic escrit en el per Ermolai-Erasmus a partir de la tradició oral.
Veure Giovanni Boccaccio і Història de Pere i Fevrònia
Història del feminisme
La història del feminisme inclou el conjunt de moviments i teories del feminisme al llarg del temps.
Veure Giovanni Boccaccio і Història del feminisme
Hug IV de Xipre
Hug IV de Xipre o Hug IV de Lusignan, (1293 a 1296 - 10 d'octubre 1359) va ser rei de Xipre del 31 de març del 1324 fins a la seva abdicació, el 24 de novembre de 1358 i, en teoria, rei de Jerusalem, com Hug II, fins a la seva mort, a més de príncep titular de Antioquia i comte titular de Trípoli.
Veure Giovanni Boccaccio і Hug IV de Xipre
Humanisme
Quatre filòsofs humanistes pensionats pels Médici: Marsilio Ficino, Cristoforo Landino, Angelo Poliziano i Demetrio Calcocondilas (fresc de Domenico Ghirlandaio). Lhumanisme és un moviment de renovació cultural que va sorgir a Itàlia, al, i que va ser expandit per Europa durant els segles i.
Veure Giovanni Boccaccio і Humanisme
Humanisme català
Humanisme català és la denominació emprada per una part de la crítica tradicional (Rubió, Riquer) per designar el moviment humanista en la Corona d'Aragó.
Veure Giovanni Boccaccio і Humanisme català
Iaia de Cízic
Iaia de Cízic (en llatí Iaia, en grec Ιάια της Κυζίκου) (Cízic, Mísia, fl. c. 100 a.C.), posteriorment també coneguda com a Màrcia Severa, va ser una pintora de l'antiga Roma d'origen grec, considerada una de les sis dones artistes de l'antiguitat segons Plini el Vell, juntament amb les pintores Irene, Calipso, Timareta, Aristareta i Olímpia.
Veure Giovanni Boccaccio і Iaia de Cízic
Idea
Idees Una idea és un producte del pensament, l'expressió d'un concepte.
Veure Giovanni Boccaccio і Idea
Il libro dell'arte
Il libro dell'arte (El llibre de l'art) és un llibre escrit pel pintor italià Cennino Cennini entre el 1390 i el 1437 en llengua vulgar (barrejant els dialectes toscà i venecià).
Veure Giovanni Boccaccio і Il libro dell'arte
Ilmari Lahti
Veikko Ilmari Lahti (Mikkeli, 12 de novembre de 1907-30 d'octubre de 1964) va ser un lingüista, traductor i escriptor finlandès que s'interessà molt a les llengües romàniques, especialment el francès i l'occità gascó.
Veure Giovanni Boccaccio і Ilmari Lahti
Infern (La Divina Comèdia)
''Esquema de l'Infern'', de Sandro Botticelli (1490) LInfern (l’Inferno) és el primer dels tres llibres o càntics que componen la Divina Comèdia, de Dante Alighieri (el Dant).
Veure Giovanni Boccaccio і Infern (La Divina Comèdia)
Infern - Cant Dinovè
El cant dinovè de l'Infern de Dante Alighieri té lloc en la tercera fossa del vuitè cercle; l'escenari és un terreny de pedra fosca ("lívida") en la qual s'obren multitud de pous circulars.
Veure Giovanni Boccaccio і Infern - Cant Dinovè
Infern - Cant Setè
Cant VII els avars i els pròdigs, il·lustració de Paul Gustave Doré En el marc del quart cercle de l'Infern de la Divina Comèdia de Dante Alighieri, el setè Cant de l'Infern comença amb unes paraules famoses i incomprensibles que pronuncia Plutos, el guardià infernal del quart cercle, on són castigats els avars i els pròdigs; presenta la descripció del càstig a què són sotmesos.
Veure Giovanni Boccaccio і Infern - Cant Setè
Infern - Cant Sisè
El sisè cant de l'Infern de Dante Alighieri es desenvolupa en el tercer cercle, on es castiga el pecat de la gola; estem en la nit entre el 8 i el 9 d'abril de 1300 (Dissabte Sant), o segons altres comentaristes entre el 25 i el 26 de març de 1300.
Veure Giovanni Boccaccio і Infern - Cant Sisè
Infern - Cant Vuitè
La lluita dels iracunds imaginada per William Blake El cant vuitè de l'Infern de Dante Alighieri té lloc en el cinquè cercle, és a dir, no ens movem del cercle en què hem entrat en l'anterior cant.
Veure Giovanni Boccaccio і Infern - Cant Vuitè
Irene (pintora)
Irene (en grec, Ἐιρήνη; Grècia, fl. 200 aC), també referida com a Eirene o Yrenes, va ser una pintora de l'antiga Grècia i considerada una de les sis dones artistes de l'antiguitat segons Plini el Vell, juntament amb les pintores Timareta, Calipso, Aristarete, Iaia de Cízic i Olímpia.
Veure Giovanni Boccaccio і Irene (pintora)
Isabella Andreini
Isabella Andreini o Isabella Canali (Pàdua, 1562-Lió, 1604) va ser una actriu i escriptora italiana, immortalitzada per pintors i poetes de la segona meitat del.
Veure Giovanni Boccaccio і Isabella Andreini
Isis
Estàtua d'Isis Isis (versió grega; en egipci, Aset) és la deessa de la maternitat i la fertilitat a l'antic Egipte.
Veure Giovanni Boccaccio і Isis
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Veure Giovanni Boccaccio і Italià
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Veure Giovanni Boccaccio і Itàlia
Jacopo da Bologna
Jacopo da Bologna (1340 - 1360) fou un compositor italià del.
Veure Giovanni Boccaccio і Jacopo da Bologna
Jacopo Sannazaro
Jacopo Sannazaro —o Sannazzaro en algunes grafies— (Nàpols, entre 1456 i 1458 – 27 d'abril de 1530) fou un poeta, humanista renaixentista i epigramista napolità.
Veure Giovanni Boccaccio і Jacopo Sannazaro
Joan Roís de Corella
Joan Roís de Corella i de Cabrera (Gandia o València, 28 de setembre de 1435 - València, 6 d'octubre de 1497), senyor de l'alqueria de Beneito i senyor de Miraflor (La Marina Alta), fou un religiós conegut per la seva obra literària.
Veure Giovanni Boccaccio і Joan Roís de Corella
Joan Timoneda
Joan Timoneda (València, 1518/1520 – València, 1583) fon un escriptor i editor valencià.
Veure Giovanni Boccaccio і Joan Timoneda
Johann Veldener
, també conegut com a Jan Veldener o Johan Veldenaer; va ser un dels primers impressors a Flandes.
Veure Giovanni Boccaccio і Johann Veldener
John Dryden
John Dryden (1631 - 1700) va ser un escriptor anglès del.
Veure Giovanni Boccaccio і John Dryden
Josep Granyer i Giralt
Josep Granyer i Giralt (Barcelona, 4 de desembre de 1899 - 1983) va ser un escultor català.
Veure Giovanni Boccaccio і Josep Granyer i Giralt
Juan Eugenio Hartzenbusch
Juan Eugenio Hartzenbusch (Madrid, 6 de setembre de 1806 - Madrid, 2 d'agost de 1880), escriptor, dramaturg, poeta, filòleg i crític espanyol, un dels més destacats representants del drama romàntic a Espanya.
Veure Giovanni Boccaccio і Juan Eugenio Hartzenbusch
Juan Pérez de Moya
El batxiller Juan Pérez de Moya (Santisteban del Puerto, 1514 - Granada, 1597) fou un eclesiàstic, matemàtic i escriptor.
Veure Giovanni Boccaccio і Juan Pérez de Moya
Jules Joseph Lefebvre
Jules Lefebvre al seu estudi Jules Joseph Lefebvre (14 de març de 1836 - 24 de febrer de 1911) va ser un pintor figuratiu, educador i teòric.
Veure Giovanni Boccaccio і Jules Joseph Lefebvre
Julià l'Hospitalari
Julià l'Hospitalari o Julià el Pobre és un sant llegendari del cristianisme.
Veure Giovanni Boccaccio і Julià l'Hospitalari
La bacanal dels andrios
La bacanal dels andrios (en italià: Il Baccanale degli Andrii) és un quadre del pintor italià Ticià. Està realitzat en oli sobre llenç, i va ser pintat cap a 1523-1526, trobant-se actualment en el Museu del Prado, a Madrid, Espanya.
Veure Giovanni Boccaccio і La bacanal dels andrios
La brigada malgastadora
Codex Altonensis: La brigada malgastadora (s. XIV-XV) La brigada malgastadora (o gaudidora) era una companyia de joves rics i malgastadors que va florir a Siena a la segona meitat del.
Veure Giovanni Boccaccio і La brigada malgastadora
La Celestina
La Celestina o senzillament, Celestina és el nom amb què s'ha popularitzat la Tragicomedia de Calisto y Melibea una de les obres més importants de la literatura castellana, atribuïda a Fernando de Rojas.
Veure Giovanni Boccaccio і La Celestina
La Divina Comèdia
''Comencia la Comedia'', 1472 La Divina Comèdia (en italià originalment Commedia i rebatejada després com a Divina Commedia per Boccaccio) és l'obra més important de Dante Alighieri i una de les més rellevants de la literatura italiana i universal.
Veure Giovanni Boccaccio і La Divina Comèdia
La gitanilla
F. Coullaut-Valera, 1960). Detall del monument a Cervantes en la Plaça d'España de Madrid. La gitanilla, que segueix la tradició italiana dels novellieri, creada per figures com Giovanni Boccaccio i desenvolupada per autors com Mateo Bandello en el renaixement italià, és el pòrtic del tom en què va reunir les seves dotze novel·les de tema amorós titulat Novelas ejemplares.
Veure Giovanni Boccaccio і La gitanilla
La Mandràgora
Coberta de l'obra de 1524. La Mandràgora (italià: La Mandragola) és una peça teatral satírica de l'escriptor renaixentista Nicolau Maquiavel (Niccolò Macchiavelli).
Veure Giovanni Boccaccio і La Mandràgora
La mort d'Artús
fades vetllant el rei, pintura d'Edward Burne-Jones (1898) El llibre La mort d'Artús (originalment, en francès mitjà, Morte Darthur i després Le Morte d'Arthur) és la versió de sir Thomas Malory sobre la història del Rei Artús i els cavallers de la Taula Rodona, basada en diverses llegendes angleses i franceses.
Veure Giovanni Boccaccio і La mort d'Artús
La Teseida
La Teseida és un manuscrit del text del poema Teseida de Boccaccio, traduït i copiat pel cercle de René d'Anjou il·luminat amb miniatures atribuïdes a Barthélemy d'Eyck i al Mestre de Boccaccio de Ginebra.
Veure Giovanni Boccaccio і La Teseida
Lano de Siena
Arcolano de Squarcia de Riccolfo Maconi, anomenat Lano de Siena (... - Pieve al Toppo, 26 de juny de 1288).
Veure Giovanni Boccaccio і Lano de Siena
Les metamorfosis (Apuleu)
Les metamorfosis (Metamorphoseon libri), coneguda també com a L'ase d'or (Asinus aureus), és una obra d'Apuleu, que la va escriure al.
Veure Giovanni Boccaccio і Les metamorfosis (Apuleu)
Les mil i una nits
Les mil i una nits o tradicionalment Les mil i una nit (Hazār-o yak xab) és el nom que rep una antologia de contes orientals de tradició oral escrits en àrab.
Veure Giovanni Boccaccio і Les mil i una nits
Les millors obres de la literatura universal
Les millors obres de la literatura universal (MOLU), és una col·lecció de llibres de literatura universal traduïda al català, iniciativa conjunta d'Edicions 62 i de La Caixa i dirigida per Joaquim Molas, amb l'assessorament de Josep M. Castellet i Pere Gimferrer.
Veure Giovanni Boccaccio і Les millors obres de la literatura universal
Literatura
La literatura és l'art d'escriure.
Veure Giovanni Boccaccio і Literatura
Literatura castellana
Miguel de Cervantes i la seva obra ''El Quixot'' són màxims exponents d'aquesta literatura. En aquesta novel·la, l'autor va consolidar la forma de literatura que la novel·la picaresca havia establert a Espanya a una narrativa de ficció que va servir de plantilla a molts novel·listes al llarg de la història de la literatura castellana.J.A.
Veure Giovanni Boccaccio і Literatura castellana
Literatura catalana
La literatura catalana és literatura escrita en català sense atendre al lloc o l'origen de l'autor.
Veure Giovanni Boccaccio і Literatura catalana
Literatura de l'Índia
La literatura de l'Índia és considerada habitualment com una de les més antigues del món.
Veure Giovanni Boccaccio і Literatura de l'Índia
Literatura espanyola del Renaixement
Loçana andaluza'', Venecia, 1528. Página del título.1ª edición, exemplar únic. La Literatura espanyola del Renaixement està estretament vinculada a les relacions polítiques, militars, religioses i literàries entre Itàlia i Espanya des de mitjan XV que van suposar un floreixent intercanvi cultural entre aquests dos territoris.
Veure Giovanni Boccaccio і Literatura espanyola del Renaixement
Literatura italiana
La literatura italiana inclou totes les obres escrites en italià i se sol dividir en diversos períodes segons els moviments artístics imperants en cada època.
Veure Giovanni Boccaccio і Literatura italiana
Literatura medieval
El llibre de les divines obres, de Hildegard von Bingen La literatura medieval és un ampli període literari que inclou totes les obres literàries escrites a Europa i arreu durant l'edat mitjana.
Veure Giovanni Boccaccio і Literatura medieval
Llatí medieval
El llatí medieval fou la forma del llatí emprada a l'edat mitjana, primerament com a idioma per a l'ensenyament i com a llengua litúrgica de l'Església Catòlica medieval, però també com a llengua de ciència, literatura, lleis i administració.
Veure Giovanni Boccaccio і Llatí medieval
Llatí renaixentista
El llatí renaixentista o llatí humanista, és un nom donat a la forma distintiva de l'estil llatí desenvolupat durant el renaixement europeu dels segles XIV al XV, particularment pel moviment de l'humanisme renaixentista.
Veure Giovanni Boccaccio і Llatí renaixentista
Llibre de la ciutat de les dames
El Llibre de la ciutat de les dames, en francès: La Cité des dames, és una obra escrita per Christine de Pisan entre el desembre de 1404 i l'abril de 1405.
Veure Giovanni Boccaccio і Llibre de la ciutat de les dames
Llista de cràters de Mercuri
Aquesta és una llista dels cràters amb nom de Mercuri.
Veure Giovanni Boccaccio і Llista de cràters de Mercuri
Llista de pel·lícules filmades a la Costa Brava
La Llista de pel·lícules filmades a la Costa Brava llista les pel·lícules que molts directors de cinema l'han convertit en escenari de les seves històries amb actors com Ava Gardner o Kirk Douglas, el que ha contribuït a la seva promoció a l'estranger.
Veure Giovanni Boccaccio і Llista de pel·lícules filmades a la Costa Brava
Llista de personatges històrics medievals a l'òpera
A la llista de personatges històrics medievals a l'òpera consten noms de personalitats històriques d'entre els segles cap al que apareixen com a personatges en obres escèniques musicals: òperes, operetes, sarsueles i altres obres similars.
Veure Giovanni Boccaccio і Llista de personatges històrics medievals a l'òpera
Lo somni
Lo somni (1399) és l'obra mestra de Bernat Metge (Barcelona, entre 1340 i 1346 - 1413) i considerada la primera manifestació de prosa humanística en català.
Veure Giovanni Boccaccio і Lo somni
Lorenzo Da Ponte
Lorenzo Da Ponte (Cèneda, Vittorio Veneto, Treviso, 10 de març de 1749 - Nova York, 17 d'agost de 1838) fou un poeta i llibretista italià conegut sobretot per haver estat l'autor dels llibrets de tres grans òperes de Mozart.
Veure Giovanni Boccaccio і Lorenzo Da Ponte
Luís de Camões
Luís Vaz de Camões (Lisboa, desembre de 1524 - Ib., 10 de juny de 1580) va ser un escriptor i poeta portuguès, habitualment considerat com el més gran poeta en llengua portuguesa.
Veure Giovanni Boccaccio і Luís de Camões
Luci Apuleu
Luci Apuleu — en Lucius Appuleius — a vegades citat com Apuleu (Madaure, Àfrica, c. 125-180) va ser un escriptor i filòsof romà, nascut en l'antic regne de Sifax, al començament del.
Veure Giovanni Boccaccio і Luci Apuleu
Lucrezia Marinella
Lucrezia Marinelli (Venècia, 1571 - 9 d'octubre de 1653) va ser una escriptora i poeta italiana, humanista veneciana, i defensora dels drets de les dones.
Veure Giovanni Boccaccio і Lucrezia Marinella
María de Zayas
María de Zayas Sotomayor (Madrid, 1590-1661) fou una escriptora del segle d'or espanyol.
Veure Giovanni Boccaccio і María de Zayas
Marie Spartali Stillman
Marie Spartali Stillman el 1868. Fotografia de Julia Margaret Cameron. Marie Euphrosyne Spartali (grec: Μαρία Ευφροσύνη Σπαρτάλη), Marie Euphrosyne Stillman, per matrimoni, (10 de març de 1844 – 6 de març de 1927), era una pintora prerafelita britànica, descendent de grecs, per a molts la millor artista femenina d'aquest moviment.
Veure Giovanni Boccaccio і Marie Spartali Stillman
Marpesia
A la mitologia clàssica Grega i Romana, Marpesia (grec: Μαρπησία "Lladre") era Reina de les Amazones juntament amb Lampedo, la seva germana.
Veure Giovanni Boccaccio і Marpesia
Matilde de Hackeborn
Matilde de Hackeborn (1240/1241 - 19 de novembre de 1298) va ser una santa cristiana saxona i monja benedictina.
Veure Giovanni Boccaccio і Matilde de Hackeborn
Michelangelo Buonarroti
Michelangelo di Lodovico Buonarroti Simoni (Caprese, 6 de març del 1475 - Roma, 18 de febrer del 1564), també conegut simplement com a Michelangelo o Miquel Àngel, va ser un escultor, pintor, poeta, escriptor i arquitecte del Renaixement.
Veure Giovanni Boccaccio і Michelangelo Buonarroti
Milan Kundera
fou un escriptor txec amb nacionalitat francesa, que va escriure en totes dues llengües.
Veure Giovanni Boccaccio і Milan Kundera
Miquel Scot
Miquel Scot (1175- 1232) fou un matemàtic, astrònom i alquimista escocès de l'edat mitjana que assolí gran èxit a causa de les seves obres ocultistes.
Veure Giovanni Boccaccio і Miquel Scot
Mites clàssics sobre l'origen dels baleàrics
Jaume Mir Els mites clàssics sobre l'origen dels baleàrics són aquells mites creats per explicar l'origen dels pobladors indígenes de les Illes Balears a l'antiguitat.
Veure Giovanni Boccaccio і Mites clàssics sobre l'origen dels baleàrics
Nastagio dels Onesti
Nastagio dels Onesti és el protagonista d'una de les cent novel·les contingudes en el Decameró de Giovanni Boccaccio.
Veure Giovanni Boccaccio і Nastagio dels Onesti
Novel·la
La novel·la o romanç és un gènere literari narratiu, generalment en prosa i d'una extensió que pot ser considerable on s'expliquen fets de ficció a partir d'uns personatges, una ambientació, un narrador i un punt de vista.
Veure Giovanni Boccaccio і Novel·la
Novel·la morisca
La novel·la morisca és un gènere de novel·la conreat especialment al (amb una revifalla al segle XIX) que narra històries d'amor on apareix una convivència pacífica entre cristians i musulmans, amb tocs d'exotisme.
Veure Giovanni Boccaccio і Novel·la morisca
Nu (art)
Tors d'Afrodita de Cnidos, còpia de Praxíteles al Museu del Louvre David'' (1501-1504), de Miquel Àngel, Galeria de l'Acadèmia de Florència El nu és un gènere artístic, Tanmateix, deia Kenneth Clark que el cos humà nu no és un tema de l'art, sinó una forma d'art, una manera de realitzar l'ideal artístic; més que un motiu, és una de les formes com s'ha realitzat l'art -almenys en l'àmbit occidental-.
Veure Giovanni Boccaccio і Nu (art)
Orland enamorat
Orland enamorat —en italià — és un poema èpic publicat per primera vegada el 1483, considerat una de les obres més importants de la literatura italiana.
Veure Giovanni Boccaccio і Orland enamorat
Ostasi I Polentani
Ostasi I Polentani fou fill de Bernardí Polentani.
Veure Giovanni Boccaccio і Ostasi I Polentani
Otello (Rossini)
Otello, ossia Il moro di Venezia és una òpera en tres actes amb música de Gioachino Rossini i llibret de Francesco Maria Berio di Salsa, basat en la tragèdia en cinc actes Othello ou le More de Venise de Jean-François Ducis i Otel·lo de William Shakespeare.
Veure Giovanni Boccaccio і Otello (Rossini)
Ottava rima
Una ottava rima o octava reial és una de les estrofes més utilitzades al llarg de la Història de la Literatura Universal.
Veure Giovanni Boccaccio і Ottava rima
Palau de Quisisana
El Palau Reial de Quisisana (en italià, Reggia di Quisisana) és una residència històrica situada a la zona muntanyosa de Castellammare di Stabia, a la frazione de Quisisana, d'on també pren el seu nom.
Veure Giovanni Boccaccio і Palau de Quisisana
Palazzo Pubblico
El Palazzo Pubblico ('palau públic' en català) de la ciutat italiana de Siena (la Toscana) es troba en la famosa Piazza del Campo.
Veure Giovanni Boccaccio і Palazzo Pubblico
Pamphilus
Pamphilus (o Pamphilus de amore) és una comèdia teatral en llatí del, de 780 línies, escrita probablement en terres de França o a la península ibèrica.
Veure Giovanni Boccaccio і Pamphilus
Papini Estaci
Estaci, Virgili i Dante al costat de les flames de la setena terrassa al purgatori (''Divina comèdia'', Cant 25). Publi Papini Estaci (Publius Papinius Statius), més conegut com a Papini Estaci o, simplement, Estaci, fou un poeta romà nascut a Nàpols vers l'any 45 dC.
Veure Giovanni Boccaccio і Papini Estaci
Pàndar
Pàndar (en grec antic Πάνδαρος) és un personatge de la Ilíada d'Homer que va participar en la guerra de Troia.
Veure Giovanni Boccaccio і Pàndar
Píram
Segons la mitologia romana, Píram fou un jove babiloni.
Veure Giovanni Boccaccio і Píram
Pedro López de Ayala
Tomba de Pedro López de Ayala i de la seva esposa Elionor de Guzmán Pedro López de Ayala (Vitòria, Àlaba, 1332 - Calahorra, La Rioja, 4 d'abril de 1407) fou un polític, poeta i historiador castellà, conegut com «el Canciller».
Veure Giovanni Boccaccio і Pedro López de Ayala
Pentameró
El Pentameró (del grec πέντε, 'cinc'; i ἡμέρα, 'dia'), el nom original del qual en napolità és El cunto de li cunti overo el trattenemiento de peccerille (El conte dels contes, o el entreteniment dels petits), és una col·lecció de contes de fades populars, elaborada pel poeta i cortesà italià Giambattista Basile (ca.
Veure Giovanni Boccaccio і Pentameró
Pentesilea
Pentesilea, en grec: Πενθεσίλεια o "Penthesilea", segons la mitologia grega, fou la reina de les guerreres amazones, i les va dirigir en la Guerra de Troia.
Veure Giovanni Boccaccio і Pentesilea
Pere Miquel Carbonell i Soler
fou un historiador, humanista, notari i poeta, arxiver reial de l'Arxiu Reial de Barcelona (1476-1517).
Veure Giovanni Boccaccio і Pere Miquel Carbonell i Soler
Pesta bubònica
La pesta bubònica és un dels tres tipus de pesta causada pel bacteri Yersinia pestis.
Veure Giovanni Boccaccio і Pesta bubònica
Pesta Negra
La Pesta Negra fou una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans.
Veure Giovanni Boccaccio і Pesta Negra
Pesta negra en la cultura medieval
La dansa de la mort'' és una al·legoria sobre la universalitat de la mort i un motiu de pintura comú en l'època medieval tardana. La pesta negra en la cultura medieval inclou l'impacte de la pesta negra (1347-1350) en l'art i la literatura al llarg de la generació de l'època medieval que la va experimentar.
Veure Giovanni Boccaccio і Pesta negra en la cultura medieval
Philipp Mainländer
Philipp Mainländer (5 d'octubre del 1841, Offenbach, Estat Popular de Hesse, Alemanya - 1 d'abril del 1876, Offenbach) va ser un poeta i filòsof alemany.
Veure Giovanni Boccaccio і Philipp Mainländer
Picador de cavalls
“Aires” de terra. Gravat de Parrocel de ''l'École de cavalerie'', François Robichon de La Guérinière (ed.1733) En l'Edat Mitjana i èpoques posteriors, un picador era una persona dedicada a domar i ensinistrar cavalls.
Veure Giovanni Boccaccio і Picador de cavalls
Piero di Cosimo
“Retrat de Simonetta Vespucci, (Cleòpatra)”, ca 1483, Chantilly, Musée Condé. Piero di Cosimo, o més correctament Piero di Lorenzo (Florència, República de Florència, c. 1461 - 1521) va ser un pintor florentí del Renaixement italià.
Veure Giovanni Boccaccio і Piero di Cosimo
Pietro Bembo
Pietro Bembo (Venècia, 20 de maig de 1470 - Roma, 18 de gener de 1547) fou un cardenal, humanista, filòleg, escriptor, poeta, traductor i erudit italià.
Veure Giovanni Boccaccio і Pietro Bembo
Pietro Nicolini da Sabbio
Pentekostarion, Venècia, 1544 Pietro (di) Nicolini da Sabbio (en llatí Petrus de Nicolini de Sabio) (Sabbio Chiese, c. 1500 - ?, després de 1555) fou un impressor venecià.
Veure Giovanni Boccaccio і Pietro Nicolini da Sabbio
Pietro Summonte
Pietro Summonte (1463 - 1526) va ser un humanista del Renaixement italià originari de Nàpols, membre del "Cercle d'amics de l'estil de Ciceró", que constituiria lAcademia Pontaniana.
Veure Giovanni Boccaccio і Pietro Summonte
Pilar Gómez Bedate
Pilar Gómez Bedate (Zamora, 1936 - Saragossa, 2017) va ser una escriptora, editora, professora, traductora i crítica literària espanyola.
Veure Giovanni Boccaccio і Pilar Gómez Bedate
Pintura renaixentista d'Itàlia
Rafael. ''Les esposalles de la Mare de Déu'' Giovanni Bellini, ''La Mare de Déu i el Xiquet amb sants'' La pintura del Renaixement italià va començar a la fi del i tingué el seu període màxim des de la primeria del fins a finals del a la península Itàlica, que en aquell temps estava dividida en moltes àrees polítiques.
Veure Giovanni Boccaccio і Pintura renaixentista d'Itàlia
Pio Rajna
Pio Rajna (Sondrio, Valtellina, 8 de juliol de 1847 – Florència, 25 de novembre de 1930) fou un filòleg i romanista italià.
Veure Giovanni Boccaccio і Pio Rajna
Pornografia
El terme pornografia, o porno en la seva forma abreujada, fa referència a tot aquell material que representa actes sexuals o actes eròtics que tenen la finalitat de provocar l'excitació sexual del receptor.
Veure Giovanni Boccaccio і Pornografia
Raimbaut de Vaqueiras
Raimbaut de Vaqueiras (1165-1207) fou un trobador occità, originari de Vaqueiras a l'actual departament francès de la Valclusa.
Veure Giovanni Boccaccio і Raimbaut de Vaqueiras
Ravello
Ravello (napolità: Raviello, Reviello) és un poble i comune italià de la província de Salern, a la Campània.
Veure Giovanni Boccaccio і Ravello
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Veure Giovanni Boccaccio і Renaixement
Resurrecció de Llàtzer (Giotto)
La Resurrecció de Llàtzer és una pintura mural al fresc realitzada pel pintor italià Giotto di Bondone, entre els anys 1304-1306, i es troba a la capella dels Scrovegni de Pàdua.
Veure Giovanni Boccaccio і Resurrecció de Llàtzer (Giotto)
Robert I de Nàpols
Robert I de Nàpols, dit «el Prudent» (1278 - Nàpols 1343), fou rei de Nàpols i comte de Provença (1309-1343).
Veure Giovanni Boccaccio і Robert I de Nàpols
Romà IV Diògenes
Romà IV Diògenes (Ρωμανός Δʹ Διογένης, Rōmanós IV Diogénēs) fou emperador romà d'Orient del 1067 al 1071 pel seu matrimoni amb l'emperadriu vídua Eudòxia. Com que va usurpar el tron al seu fillastre Miquel i es negava a tornar-li, quan l'oncle de Miquel Joan Ducas va trobar l'oportunitat el va deposar i se'n va venjar fent-lo cegar, fet que li va causar la mort.
Veure Giovanni Boccaccio і Romà IV Diògenes
Romeu i Julieta
Romeu i Julieta és una tragèdia escrita per William Shakespeare l'any 1597.
Veure Giovanni Boccaccio і Romeu i Julieta
Salvatore Battaglia
Salvatore Battaglia (Catània, 4 de juny de 1904 - Nàpols, 14 d'agost de 1971) fou un romanista i lexicògraf italià.
Veure Giovanni Boccaccio і Salvatore Battaglia
Sàtira
La sàtira és definida, amb freqüència de manera estricta, com un gènere o forma literària, encara que en la pràctica sigui també trobada en les arts gràfiques i les arts escèniques.
Veure Giovanni Boccaccio і Sàtira
Segle XIV
El, que comprèn els anys entre 1301 i 1400, és el darrer període de la baixa edat mitjana i suposa un temps de crisi generalitzada que prepara el canvi d'època.
Veure Giovanni Boccaccio і Segle XIV
Semíramis
Semíramis (Šammuramat) fou una llegendària reina d'Assíria, considerada junt amb el seu espòs Ninus com els mítics fundadors de l'Imperi Assiri de Nínive que va succeir a aquest últim al tron d'Assíria, La seva història és narrada per Diodor de Sicília, que l'agafa de Ctèsies de Cnidos.
Veure Giovanni Boccaccio і Semíramis
Settignano
Settignano és una pintoresca frazione del comune de Florència situat al nord-est d'aquesta ciutat a la vora de Fiesole.
Veure Giovanni Boccaccio і Settignano
Sigismondo
Sigismondo és una òpera en dos actes composta per Gioachino Rossini sobre un llibret italià de Giuseppe Maria Foppa.
Veure Giovanni Boccaccio і Sigismondo
Societat Catalana de Bibliòfils
La Societat Catalana de Bibliòfils, creada a Barcelona per un grup de catalans que estimaven els llibres i trobaven a faltar una associació que tirés endavant la idea de dur a terme la publicació d'obres catalanes introbables o inèdites, d'interès per als bibliòfils i erudits de Catalunya i realitzades amb certa sumptuositat., però que per diverses causes no va durar gaires anys.
Veure Giovanni Boccaccio і Societat Catalana de Bibliòfils
Teatre espanyol del Segle d'Or
Es coneix per teatre espanyol del Segle d'Or o bé teatre áuri espanyol a la producció teatral compresa durant els segles i en els dominis tant peninsulars, europeus als Països Baixos i Itàlia, com als territoris d'ultramar que conformaven l'imperi espanyol.
Veure Giovanni Boccaccio і Teatre espanyol del Segle d'Or
Teatro San Samuele
El Teatre San Samuele de Venècia va ser un dels teatres més prestigiosos entre els que operaven a la ciutat de la llacuna, un total de set, durant el.
Veure Giovanni Boccaccio і Teatro San Samuele
Timàreta
Timàreta (Τιμαρέτη; Atenes, fl. 420 aC) va ser una pintora de l'antiga Grècia considerada una de les sis dones artistes de l'antiguitat segons Plini el Vell juntament amb les pintores Irene, Calipso, Aristàreta, Iaia de Cízic i Olimpíada.
Veure Giovanni Boccaccio і Timàreta
Tisbe
Segons la mitologia romana, Tisbe fou una donzella babilònia.
Veure Giovanni Boccaccio і Tisbe
Top Girls
Top Girls és una obra de teatre escrita per la dramaturga anglesa Caryl Churchill estrenada el 28 d’agost del 1982 al Royal Court Theatre (Londres, Anglaterra).
Veure Giovanni Boccaccio і Top Girls
Toscà
El toscà dins les parles d'Itàlia El toscà és un continu dialectal que, en la seva modalitat florentina, esdevingué la base de l'italià que coneixem avui.
Veure Giovanni Boccaccio і Toscà
Tractat dels tres impostors
Primera edició del ''Tractat dels tres impostors'' (Viena, 1753). El Tractat dels tres impostors (De Tribus Impostoribus) és el nom d'una obra que nega les tres religions abrahàmiques. Els tres "impostors" del títol serien Moisès, Crist i Mahoma.
Veure Giovanni Boccaccio і Tractat dels tres impostors
Traducció lingüística
La Pedra de Rosetta Una traducció és la interpretació del significat d'un text i la seva corresponent transformació en un text equivalent que reprodueix el mateix missatge en una llengua diferent.
Veure Giovanni Boccaccio і Traducció lingüística
Traducció literària
La traducció d'obres literàries es considera una activitat literària per si mateixa.
Veure Giovanni Boccaccio і Traducció literària
Trama
Una trama en literatura és la disposició interna d'una obra literària, amb especial referència a l'argument.
Veure Giovanni Boccaccio і Trama
Troilos i Crèssida
Troilos i Crèssida (en anglès: Troilus and Cressida) és una obra dramàtica de William Shakespeare.
Veure Giovanni Boccaccio і Troilos i Crèssida
Una visió de Fiammetta
Una visió de Fiammetta és una pintura a l'oli d'estil prerafaelita creada per Dante Gabriel Rossetti el 1878.
Veure Giovanni Boccaccio і Una visió de Fiammetta
Unificació italiana
La unificació italiana. Procés de la unificació d'Itàlia La unificació italiana (en la historiografia italiana Unità d'Italia o l'Unità per antonomàsia) fou, en sentit estricte, el procés mitjançant el qual, entre 1859 i 1870, foren unificats els diversos estats en què s'estructurava la península Itàlica (i illes del voltant) per tal de crear l'actual Estat italià; en la pràctica consistí en l'annexió de tots al nucli impulsor del procés, Piemont-Sardenya (oficialment "Regne de Sardenya"), esdevingut Regne d'Itàlia el 17 de març de 1861 sota la dinastia de Savoia, que era d'origen tan extraitàlic com totes les dinasties reputades "no italianes" (els Habsburg i els Borbó, especialment).
Veure Giovanni Boccaccio і Unificació italiana
Virgínia (filla de Luci Virgini)
''La mort de Virgínia'', pintura de Romanino Virgínia (en Verginia o Virginia; ca. 465 aC-449 aC) fou una jove romana de la gens Virgínia del, protagonista d'un relat narrat per Titus Livi esdevengut tema recurrent de diversos escriptors i pintors posteriors.
Veure Giovanni Boccaccio і Virgínia (filla de Luci Virgini)
Vito Pandolfi
Vito Pandolfi (Forte dei Marmi, 24 de desembre de 1917 – Roma, 19 de març de 1974) va ser un crític i director de cinema i teatre italià.
Veure Giovanni Boccaccio і Vito Pandolfi
Written on Skin
Written on Skin (Escrit sobre pell, en referència al material amb què s'elaboraven els pergamins medievals) és una òpera del compositor britànic George Benjamin amb llibret de Martin Crimp. Es va estrenar al Festival d'Ais de Provença l'any 2012, i l'estrena al Regne Unit va ser a la Royal Opera House de Londres el març de 2013.
Veure Giovanni Boccaccio і Written on Skin
1375
Atles Català de la Corona de Catalunya i Aragó, de l'any '''1375'''.
Veure Giovanni Boccaccio і 1375
21 de desembre
El 21 de desembre és el tres-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Giovanni Boccaccio і 21 de desembre
, Cultura d'Itàlia, Cupido i Psique, Dante Alighieri, David Romano i Ventura, De Casibus Virorum Illustrium, De mulieribus claris, De viris illustribus, Decameró, Decameron Nights, Demogorgon, Die Entführung aus dem Serail, Diego de Salazar, Diego de San Pedro, Edat Aristocràtica, Edat mitjana, El celoso extremeño, El Corbacho, El cortesà, El Decameró, El jardín de Venus, Elegia, Els contes de Canterbury, Els contes de Canterbury (pel·lícula), Els Nostres Clàssics, Enric de Bolzano, Epístoles d'Horaci, Espill (Jaume Roig), Estudi de la història de l'art, Federico Fellini, Filologia, Florència, Fortuna (mitologia), France Prešeren, Francesc II Ordelaffi, Francesc Pla i Duran, Francesco da Barberino, Francesco Griffo, Franco Sacchetti, Fulletó (novel·la), Gal·loitàlic, Galeot, Genealogia deorum gentilium, Geoffrey Chaucer, George Călinescu, George Turberville, Gerard de Villamagna, Giambattista Basile, Ginecotopia, Giotto di Bondone, Giovanna di Napoli, Giovanni Francesco Rustici, Girolamo Parabosco, Girolamo Savonarola, Griselda (Bononcini), Griselda (Scarlatti), Griselda (Vivaldi), Guglielmo Borsiere, Guido del Cassero, Guillem de Cabestany, Guillem II de Sicília, Guillem III de Sicília, Guillem IX d'Aquitània, Heliotropi (mineral), Història de l'humor, Història de l'italià, Història de la crítica d'art, Història de la música catalana, Història de Pere i Fevrònia, Història del feminisme, Hug IV de Xipre, Humanisme, Humanisme català, Iaia de Cízic, Idea, Il libro dell'arte, Ilmari Lahti, Infern (La Divina Comèdia), Infern - Cant Dinovè, Infern - Cant Setè, Infern - Cant Sisè, Infern - Cant Vuitè, Irene (pintora), Isabella Andreini, Isis, Italià, Itàlia, Jacopo da Bologna, Jacopo Sannazaro, Joan Roís de Corella, Joan Timoneda, Johann Veldener, John Dryden, Josep Granyer i Giralt, Juan Eugenio Hartzenbusch, Juan Pérez de Moya, Jules Joseph Lefebvre, Julià l'Hospitalari, La bacanal dels andrios, La brigada malgastadora, La Celestina, La Divina Comèdia, La gitanilla, La Mandràgora, La mort d'Artús, La Teseida, Lano de Siena, Les metamorfosis (Apuleu), Les mil i una nits, Les millors obres de la literatura universal, Literatura, Literatura castellana, Literatura catalana, Literatura de l'Índia, Literatura espanyola del Renaixement, Literatura italiana, Literatura medieval, Llatí medieval, Llatí renaixentista, Llibre de la ciutat de les dames, Llista de cràters de Mercuri, Llista de pel·lícules filmades a la Costa Brava, Llista de personatges històrics medievals a l'òpera, Lo somni, Lorenzo Da Ponte, Luís de Camões, Luci Apuleu, Lucrezia Marinella, María de Zayas, Marie Spartali Stillman, Marpesia, Matilde de Hackeborn, Michelangelo Buonarroti, Milan Kundera, Miquel Scot, Mites clàssics sobre l'origen dels baleàrics, Nastagio dels Onesti, Novel·la, Novel·la morisca, Nu (art), Orland enamorat, Ostasi I Polentani, Otello (Rossini), Ottava rima, Palau de Quisisana, Palazzo Pubblico, Pamphilus, Papini Estaci, Pàndar, Píram, Pedro López de Ayala, Pentameró, Pentesilea, Pere Miquel Carbonell i Soler, Pesta bubònica, Pesta Negra, Pesta negra en la cultura medieval, Philipp Mainländer, Picador de cavalls, Piero di Cosimo, Pietro Bembo, Pietro Nicolini da Sabbio, Pietro Summonte, Pilar Gómez Bedate, Pintura renaixentista d'Itàlia, Pio Rajna, Pornografia, Raimbaut de Vaqueiras, Ravello, Renaixement, Resurrecció de Llàtzer (Giotto), Robert I de Nàpols, Romà IV Diògenes, Romeu i Julieta, Salvatore Battaglia, Sàtira, Segle XIV, Semíramis, Settignano, Sigismondo, Societat Catalana de Bibliòfils, Teatre espanyol del Segle d'Or, Teatro San Samuele, Timàreta, Tisbe, Top Girls, Toscà, Tractat dels tres impostors, Traducció lingüística, Traducció literària, Trama, Troilos i Crèssida, Una visió de Fiammetta, Unificació italiana, Virgínia (filla de Luci Virgini), Vito Pandolfi, Written on Skin, 1375, 21 de desembre.