Taula de continguts
26 les relacions: Adalbert de Lorena, Batalla de Civitate, Carles III de Lorena, Carles IV de Lorena, Casa de Lorena, Comtat d'Alsàcia, Comtat d'Egisheim, Comtat de Châtenois, Comtat de Metz, Comtat de Saintois, Ducat de Lorena, Esteve I de Borgonya, Felip d'Alsàcia, Felip I el Noble, Gerard I de Vaudémont, Giràrdides, Godofreu II de Baixa Lotaríngia, Joana I de Flandes, Lluís de Montbéliard, Lorena, Margarida I de Flandes, Margarida II de Flandes, Otó de Hohenstaufen, I de Borgonya, Renald III de Borgonya, Rot un Wiss, Teodoric d'Alsàcia.
Adalbert de Lorena
Adalbert d'Alsàcia (o Adalbert de Lorena) (+11 de novembre de 1048) fou comte de Metz com Adalbert III de Metz del 1045 al 1047 i duc de Lorena (Alta Lorena o Alta Lotaríngia) del 1047 al 1048.
Veure Gerard I de Lorena і Adalbert de Lorena
Batalla de Civitate
La batalla de Civitate va tenir lloc el 18 de juny de 1053 al sud d'Itàlia.
Veure Gerard I de Lorena і Batalla de Civitate
Carles III de Lorena
Carles III i la seva dona Clàudia que representa els seus sants protectors Carles III de Lorena (Nancy, 18 de febrer de 1543 - ibídem 14 de maig de 1608) fou duc de Lorena i de Bar.
Veure Gerard I de Lorena і Carles III de Lorena
Carles IV de Lorena
Carles de Vaudémont, nascut a Nancy el 5 d'abril de 1604, mort a Bernkastel el 18 de setembre de 1675, va ser duc de Lorena i de Bar en dret de 1625 a 1675 i en fet de 1625 a 1634, el 1641 i de 1659 a 1670, sota el nom de Carles IV.
Veure Gerard I de Lorena і Carles IV de Lorena
Casa de Lorena
La casa de Lorena és una dinastia nobiliària iniciada per Gerard d'Alsàcia (Gerard I de Lorena, mort el 1070), nomenat duc de Lorena per l'emperador Enric III, seguint al seu germà Adalbert de Lorena.
Veure Gerard I de Lorena і Casa de Lorena
Comtat d'Alsàcia
Alsàcia fou un comtat de l'edat mitjana, dividit en dues branques, Alta i Baixa Alsàcia.
Veure Gerard I de Lorena і Comtat d'Alsàcia
Comtat d'Egisheim
El comtat d'Egisheim fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic a Alsàcia.
Veure Gerard I de Lorena і Comtat d'Egisheim
Comtat de Châtenois
El comtat de Chàtenois fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic a Alsàcia.
Veure Gerard I de Lorena і Comtat de Châtenois
Comtat de Metz
El comtat de Metz fou una jurisdicció feudal de França, a Austràsia.
Veure Gerard I de Lorena і Comtat de Metz
Comtat de Saintois
El comtat de Saintois fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic situada al sud de Toul, a l'est del Soulossois i a l'oest del Chaumontois.
Veure Gerard I de Lorena і Comtat de Saintois
Ducat de Lorena
El ducat de Lorena (duché de Lorraine/Haute-Lotharingie, en francès; Herzogtum Oberlothringen, en alemany) fou un estat independent durant la majoria del període entre l'any 843 i 1739.
Veure Gerard I de Lorena і Ducat de Lorena
Esteve I de Borgonya
Esteve I de Borgonya dit «Cap Intrèpid» (1065 - 1102) fou comte de Borgonya, comte de Mâcon i de Viena, fill del comte Guillem I de Borgonya i d'Estevaneta de Borgonya comtessa de Viena, i germà segon del comte Renald II de Borgonya al que va succeir; fou també germà del papa Calixt II Comtat de Borgonya Va néixer el 1065 i el 1097 el seu germà, el comte Renald II de Borgonya (+ 1099), li va confiar la regència del comtat.
Veure Gerard I de Lorena і Esteve I de Borgonya
Felip d'Alsàcia
Felip I de Flandes conegut com a Felip d'Alsàcia (1143 - Sant Joan d'Acre, 1 de juny de 1191), fill del comte de Flandes Teodoric d'Alsàcia i de Sibil·la d'Anjou († 1165), fou Comte de Flandes de 1157 a 1191 i comte de Vermandois per matrimoni de 1167 a 1185, i després a títol vitalici de 1186 a 1191.
Veure Gerard I de Lorena і Felip d'Alsàcia
Felip I el Noble
Felip d'Hainaut, conegut com a Felip I el Noble o Felip I de Namur (nascut el 1175, mort el 1212) fou marquès i comte de Namur de 1195 a 1212.
Veure Gerard I de Lorena і Felip I el Noble
Gerard I de Vaudémont
Gerard I d'Alsàcia, nascut cap a 1057, mort el 1108, va ser el primer comte de vaudémont, de 1070 a 1108.
Veure Gerard I de Lorena і Gerard I de Vaudémont
Giràrdides
El Giràrdides (o Geràrdides) foren un llinatge de la noblesa franca qui descendia de Gerard I de París, comte de París.
Veure Gerard I de Lorena і Giràrdides
Godofreu II de Baixa Lotaríngia
Godofreu II, conegut com a Godofreu el Barbut, (vers 997-1069), duc d'Alta Lotaríngia, de Baixa Lotaríngia, marcgravi (marquès) d'Anvers i comte de Verdun i les Ardennes.
Veure Gerard I de Lorena і Godofreu II de Baixa Lotaríngia
Joana I de Flandes
Joana de Flandes o Joana d'Hainaut o Joana de Constantinoble, (1194 /1200 - abadia del Repos de Notre-Dame de Marquette 5 de desembre de 1244) fou comtessa de Flandes i d'Hainaut de 1205 a 1244.
Veure Gerard I de Lorena і Joana I de Flandes
Lluís de Montbéliard
Lluís de Scarpone o de Mousson, nascut entre 1005 i 1019, mort entre 1070 i 1073, fou comte de Montbéliard, d'Altkirch i de Ferrette (el que fa que certs autors el qualifiquen a comte de Sundgau) i pel seu matrimoni fou també comte de Bar i senyor de Mousson.
Veure Gerard I de Lorena і Lluís de Montbéliard
Lorena
La Lorena (en francès Lorraine; en lorenès Louréne, en alemany, Lothringen) és una antiga regió administrativa francesa, actualment inclosa en la regió del Gran Est.
Veure Gerard I de Lorena і Lorena
Margarida I de Flandes
Margarida d'Alsàcia (1145 - † Castell de Male, prop de Bruges, 15 de novembre de 1194), tercera filla del comte Teodoric d'Alsàcia (conegut també com a Thierry o Teodoric III de Lorena) i de Sibil·la d'Anjou († 1165), germana del comte Felip d'Alsàcia (de vegades Felip de Lorena) miniaturaVers el 1160, Margarida es va casar amb Raül II de Vermandois.
Veure Gerard I de Lorena і Margarida I de Flandes
Margarida II de Flandes
o Margarida d'Hainaut o Margarida de Constantinoble, dita la Negra, fou comtessa de Flandes i d'Hainaut de 1244 a 1280, i senyora de Beaumont.
Veure Gerard I de Lorena і Margarida II de Flandes
Otó de Hohenstaufen, I de Borgonya
Otó I de Borgonya (o Otó I de Hohenstaufen) (1170- 1200) fill de l'emperador germànic Frederic Barba-roja (casa de Hohenstaufen) i de l'emperadriu consort i comtessa suo jure Beatriu I de Borgonya.
Veure Gerard I de Lorena і Otó de Hohenstaufen, I de Borgonya
Renald III de Borgonya
Comtat de Borgonya. Renald III de Borgonya (cap a 1093- 1148) fou comte de Borgonya i comte de Mâcon (conjuntament amb el seu germà Guillem IV de Borgonya i III de Mâcon) i comte de Viena Va néixer el 1093 i era fill del comte Esteve I de Borgonya i de Beatriu de Lorena (filla del duc Gerard I de Lorena; Esteve I, el 1087, a la mort del seu pare Guillem I de Borgonya havia reclamat i obtingut part del comtat, juntament amb el seu germà Renald II de Borgonya.
Veure Gerard I de Lorena і Renald III de Borgonya
Rot un Wiss
Rot un Wiss (alsacià Roig i blanc) és el nom que rep la bandera d'Alsàcia, basada en la que fou la bandera oficial d'Alsàcia-Lorena segons la seva constitució de 1911.
Veure Gerard I de Lorena і Rot un Wiss
Teodoric d'Alsàcia
Thierry d'Alsàcia o Teodoric d'Alsàcia (vers 1099/1101 - † 17 de gener de 1168 a Gravelines), fill del duc Thierry o Teodoric II de Lorena (Thierry el Valent) (vers 1055 † 1115) i de Gertrudis de Flandes (vers 1070 - † 1117) que era al seu torn filla del comte Robert I de Flandes dit el Frisó i de Gertrudis de Saxònia.
Veure Gerard I de Lorena і Teodoric d'Alsàcia
També conegut com Gerard V de Metz, Gerard d'Alsàcia.