Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Geometria diferencial

Índex Geometria diferencial

En matemàtiques, la geometria diferencial és la utilització de les eines del càlcul diferencial a l'estudi de la geometria.

Taula de continguts

  1. 194 les relacions: Alain Connes, Albert Nijenhuis, Alexander Dinghas, Alfreds Meders, Anàlisi matemàtica, Anàlisi real, André Lichnerowicz, Arthur Geoffrey Walker, Axioma, Élie Cartan, Àlgebra multilineal, Àrea, Calyampudi Radhakrishna Rao, Carl Friedrich Gauß, Carl Friedrich Geiser, Càlcul vectorial, Charles Ernest Weatherburn, Charles Loewner, Chuan-Chih Hsiung, Cilindre, Cohomologia de De Rham, Congrés Internacional de Matemàtics de 2014, Connexió (matemàtica), Connexió afí, Connexió de Cartan, Corba càustica, Corba tancada de tipus temps, Corxet Lie de camps vectorials, Covariància i contravariància de vectors, Curvatura de les varietats de Riemann, Curvatura gaussiana, Delfino Codazzi, Derivada, Derivada parcial, Descomposició en valors singulars, Desenvolupament (geometria diferencial), Desviació geodèsica, Difeomorfisme, Difeomorfisme local, Diferencial, Diferencial d'una funció, Dones i matemàtiques, Duplicació del cub, Edmond Bour, Eduard Weyr, Elwin Bruno Christoffel, Embedding, Enzo Martinelli, Ernest Wilczynski, Espai bidimensional, ... Ampliar l'índex (144 més) »

Alain Connes

Alain Connes (1 d'abril de 1947, Draguignan, França) és un matemàtic francès, actualment professor al Collège de France, l'IHÉS, The Ohio State University i la Vanderbilt University.

Veure Geometria diferencial і Alain Connes

Albert Nijenhuis

va ser un matemàtic neerlandès, nacionalitzat estatunidenc.

Veure Geometria diferencial і Albert Nijenhuis

Alexander Dinghas

va ser un matemàtic d'origen grec que va viure a Alemanya.

Veure Geometria diferencial і Alexander Dinghas

Alfreds Meders

va ser un matemàtic germano-letó.

Veure Geometria diferencial і Alfreds Meders

Anàlisi matemàtica

convergència, la teoria de la mesura, la geometria i la teoria de la probabilitat i l'estadística Lanàlisi matemàtica, o simplement anàlisi (del grec ανάλυσις análysis, 'solució', ἀναλύειν analýein, 'resoldre'), és la branca de les matemàtiques que té per objecte l'estudi de les relacions de dependència d'una variable respecte d'una altra, és a dir, de les funcions.

Veure Geometria diferencial і Anàlisi matemàtica

Anàlisi real

Les primeres quatre sumes parcials de la sèrie de Fourier per a una ona quadrada. Les sèries de Fourier són una eina important en l'anàlisi real. L'anàlisi real o teoria de les funcions de variable real és la branca de l'anàlisi matemàtica que s'ocupa dels nombres reals i les seves funcions, seqüències i sèries.

Veure Geometria diferencial і Anàlisi real

André Lichnerowicz

André Lichnerowicz (Bourbon-l'Archambault, 21 de gener de 1915 - Paris, 11 de desembre de 1998) fou un matemàtic francès.

Veure Geometria diferencial і André Lichnerowicz

Arthur Geoffrey Walker

va ser un matemàtic i físic anglès.

Veure Geometria diferencial і Arthur Geoffrey Walker

Axioma

Un axioma tradicionalment és un argument que, o bé és totalment cert per si mateix, o bé com a mínim segons els coneixements actuals es pot donar per innegable.

Veure Geometria diferencial і Axioma

Élie Cartan

va ser un matemàtic francès que va fer treballs fonamentals en la teoria dels grups de Lie i les seves aplicacions geomètriques.

Veure Geometria diferencial і Élie Cartan

Àlgebra multilineal

A la matemàtica, l'àlgebra multilineal és una àrea d'estudi que generalitza els mètodes de l'àlgebra lineal.

Veure Geometria diferencial і Àlgebra multilineal

Àrea

quadrats. Làrea és una quantitat que expressa l'extensió d'una superfície o forma de dues dimensions al pla.

Veure Geometria diferencial і Àrea

Calyampudi Radhakrishna Rao

, conegut com a C R Rao, fou un estadístic de l'Índia entre altres honors té la National Medal of Science dels estats units del 2002.

Veure Geometria diferencial і Calyampudi Radhakrishna Rao

Carl Friedrich Gauß

Johann Carl Friedrich Gauss (ˈɡaʊs; Gauß, Carolus Fridericus Gauss) (Braunschweig, Regne de Braunschweig-Wolfenbüttel, 30 d'abril del 1777 - Göttingen, Regne de Hannover, 23 de febrer del 1855), fou un matemàtic i científic alemany que feu descobertes significatives en molts camps, incloent-hi la teoria de nombres, l'estadística, l'anàlisi, la geometria diferencial, la geodèsia, l'electroestàtica, l'astronomia i l'òptica.

Veure Geometria diferencial і Carl Friedrich Gauß

Carl Friedrich Geiser

Karl o Carl Friedrich Geiser (Langenthal, Berna, 1843 - Küsnacht, cantó de Zúric, 1934) va ser un matemàtic suís, nebot del també matemàtic Jakob Steiner.

Veure Geometria diferencial і Carl Friedrich Geiser

Càlcul vectorial

El càlcul vectorial o anàlisi vectorial és el camp de les matemàtiques que es dedica a l'estudi de l'anàlisi real d'un vector en dues o més dimensions.

Veure Geometria diferencial і Càlcul vectorial

Charles Ernest Weatherburn

va ser un matemàtic australià.

Veure Geometria diferencial і Charles Ernest Weatherburn

Charles Loewner

va ser un matemàtic jueu txec emigrat als Estats Units.

Veure Geometria diferencial і Charles Loewner

Chuan-Chih Hsiung

, a vegades transliterat com Xiong Quanzhi, va ser un matemàtic xinès establert als Estats Units.

Veure Geometria diferencial і Chuan-Chih Hsiung

Cilindre

Un cilindre de radi ''r'' i altura ''h'' Model 3D d'un cilindre El terme cilindre refereix a diverses figures geomètriques segons el context.

Veure Geometria diferencial і Cilindre

Cohomologia de De Rham

A l'entorn de la geometria diferencial, les formes diferencials a la varietat diferenciable que són derivades exteriors es diuen exactes, i les formes tals que les seves derivades exteriors són 0 es diuen tancades (vegeu formes diferencials tancades i exactes).

Veure Geometria diferencial і Cohomologia de De Rham

Congrés Internacional de Matemàtics de 2014

El Congrés Internacional de Matemàtics de 2014 va ser el vint-i-setè Congrés Internacional de Matemàtics celebrat a Seül, Corea del Sud, del 13 d'agost al 21 d'agost de 2014.

Veure Geometria diferencial і Congrés Internacional de Matemàtics de 2014

Connexió (matemàtica)

El transport paral·lel d'un vector al llarg d'una corba tancada sobre l'esfera, que igual que el concepte de derivada covariant es basa en la noció de '''connexió matemàtica'''. L'angle \alpha després de recórrer una vegada la corba és proporcional a l'àrea dins de la corba.

Veure Geometria diferencial і Connexió (matemàtica)

Connexió afí

desenvolupament. En geometria diferencial, una connexió afí és un objecte geomètric en una varietat llisa que connecta espais tangents propers, de manera que permet diferenciar camps vectorials tangents com si fossin funcions de la varietat amb valors en un vector fix.

Veure Geometria diferencial і Connexió afí

Connexió de Cartan

desenvolupament. En el camp matemàtic de la geometria diferencial, una connexió de Cartan és una generalització flexible de la noció d'una connexió afí.

Veure Geometria diferencial і Connexió de Cartan

Corba càustica

Corba càustica de reflexió generada a partir d'una circumferència i d'un feix de rajos paral·lels En geometria diferencial i òptica una corba càustica és l'envolvent dels rajos reflectits o refractats per una varietat.

Veure Geometria diferencial і Corba càustica

Corba tancada de tipus temps

En una varietat Lorentziana de la geometria diferencial, es diu corba tancada de tipus temps o corba temporal tancada (closed timelike corbe, o la forma abreujada CTC, en anglès) a la línia d'univers d'una partícula material que està tancada en l'espaitemps, és a dir, que és susceptible de tornar al mateix estat del que va partir en el temps.

Veure Geometria diferencial і Corba tancada de tipus temps

Corxet Lie de camps vectorials

Un troç del camp vectorial (sin ''y'', sin ''x'') En el camp matemàtic de la topologia diferencial, el corxet Lie de camps vectorials, també conegut com a corxet de Jacobi – Lie o commutador de camps vectorials, és un operador que assigna a dos camps vectorials X i Y qualsevol d'una varietat llisa M un tercer camp vectorial denotat per.

Veure Geometria diferencial і Corxet Lie de camps vectorials

Covariància i contravariància de vectors

Covariància i contravariància són conceptes emprats freqüentment en àrees de la matemàtica i la física teòrica.

Veure Geometria diferencial і Covariància i contravariància de vectors

Curvatura de les varietats de Riemann

varietat pot tenir diferents curvatures en diferents direccions, descrites pel tensor de curvatura de Riemann. En matemàtiques, específicament en geometria diferencial, la geometria infinitesimal de la curvatura de les varietats de Riemann amb dimensió superior a 2 és massa complicada per ser descrita per un sol nombre en un punt donat.

Veure Geometria diferencial і Curvatura de les varietats de Riemann

Curvatura gaussiana

D'esquerra a dreta: una superfície de curvatura gaussiana negativa (hiperboloide), una superfície de curvatura gaussiana zero (cilindre) i una superfície de curvatura gaussiana positiva (esfera). El tor té punts on la curvatura gaussiana és positiva, punts on és negativa, i punts on s'anul·la.

Veure Geometria diferencial і Curvatura gaussiana

Delfino Codazzi

Delfino Codazzi (1824-1873) va ser un matemàtic italià.

Veure Geometria diferencial і Delfino Codazzi

Derivada

pendent de la recta que és tangent a la corba. La recta de color vermell és sempre tangent a la corba blava; el seu pendent és la derivada. En càlcul infinitesimal, la derivada és una mesura de com canvia una funció en modificar el valor de les seves variables.

Veure Geometria diferencial і Derivada

Derivada parcial

En matemàtiques, s'anomena derivada parcial d'una funció de diverses variables a la seva derivada respecte a una d'aquestes variables, deixant les altres constants (de manera oposada a la derivada total, en la qual totes les variables poden variar).

Veure Geometria diferencial і Derivada parcial

Descomposició en valors singulars

valors singulars de ''M''. En àlgebra lineal, la descomposició en valors singulars (DVS) és una descomposició de matrius d'una matriu real o complexa, amb gran nombre d'aplicacions en el processament de senyals i l'estadística.

Veure Geometria diferencial і Descomposició en valors singulars

Desenvolupament (geometria diferencial)

Una connexió afí a l'esfera fa rodar el pla tangent afí d'un punt a un altre. Mentre ho fa, el punt de contacte traça una corba en el pla: el '''desenvolupament'''. En la geometria diferencial clàssica, el desenvolupament es refereix a la idea simple de fer rodar una superfície llisa sobre una altra en l'espai euclidià.

Veure Geometria diferencial і Desenvolupament (geometria diferencial)

Desviació geodèsica

Si un insecte es col·loca sobre una superfície i camina contínuament "endavant", per definició traçarà una geodèsica. En la relativitat general, dit d'una altra manera, si dos objectes es posen en moviment al llarg de dues trajectòries inicialment paral·leles, la presència d'una força gravitatòria de marea farà que les trajectòries es dobleguin o s'allunyin l'una de l'altra, produint una acceleració relativa entre els objectes.

Veure Geometria diferencial і Desviació geodèsica

Difeomorfisme

En matemàtiques, i més concretament en geometria diferencial, un difeomorfisme és un isomorfisme dins la categoria de les varietats diferenciables: és una aplicació invertible entre dues varietats diferenciables tal que transporta l'estructura diferenciable d'una en l'estructura diferenciable de l'altra.

Veure Geometria diferencial і Difeomorfisme

Difeomorfisme local

En matemàtiques, i més específicament en geometria diferencial, un difeomorfisme local és un tipus especial d'aplicació entre dues varietats diferenciables, tal que localment preserva l'estructura diferenciable.

Veure Geometria diferencial і Difeomorfisme local

Diferencial

* Diferencial (mecànica).

Veure Geometria diferencial і Diferencial

Diferencial d'una funció

En càlcul, el diferencial d'una funció representa la part principal del canvi a una funció y.

Veure Geometria diferencial і Diferencial d'una funció

Dones i matemàtiques

Les dones matemàtiques han lluitat històricament per obrir-se pas en el camp de les ciències, un espai tradicionalment masculí i vetat per a elles.

Veure Geometria diferencial і Dones i matemàtiques

Duplicació del cub

La duplicació del cub (també conegut com a problema delià) és un dels tres problemes irresolubles mitjançant una construcció amb regle i compàs de la geometria grega.

Veure Geometria diferencial і Duplicació del cub

Edmond Bour

Edmond Bour (1832-1866) va ser un matemàtic francès.

Veure Geometria diferencial і Edmond Bour

Eduard Weyr

va ser un matemàtic txec, germà d'Emil Weyr.

Veure Geometria diferencial і Eduard Weyr

Elwin Bruno Christoffel

Elwin Bruno Christoffel (10 de novembre de 1829 a Montjoie, Regne de Prússia, Confederació Germànica – †15 de març de 1900 a Estrasburg, França) fou un físic i matemàtic alemany.

Veure Geometria diferencial і Elwin Bruno Christoffel

Embedding

En matemàtiques, el terme anglès embedding s'utilitza sovint per a designar una inclusió d'un objecte d'una determinada estructura dins un altre.

Veure Geometria diferencial і Embedding

Enzo Martinelli

va ser un matemàtic italià.

Veure Geometria diferencial і Enzo Martinelli

Ernest Wilczynski

va ser un matemàtic nord-americà.

Veure Geometria diferencial і Ernest Wilczynski

Espai bidimensional

Sistema de coordenades cartesianes bidimensional L'espai bidimensional és una configuració geomètrica en la qual es requereixen dos valors (anomenats paràmetres) per determinar la posició d'un element (d'un punt).

Veure Geometria diferencial і Espai bidimensional

Espai mètric

En matemàtiques, un espai mètric és un conjunt X dotat d'una funció de distància (o mètrica) d entre totes les parelles d'elements de X. Un espai mètric és un cas particular d'espai topològic, i d'un espai topològic que té associada una distància es diu que és "metritzable".

Veure Geometria diferencial і Espai mètric

Espai revestiment

Y és un revestiment de X En topologia, un espai revestiment és una tripleta on \tilde, X són espais topològics i p:\tilde\to X és una funció contínua i suprajectiva A més es compleix que \forall x\in X\quad\exists U oberta En X veïnatge de x tal que on per a cada \tilde_j l'map p|_:\tilde_j\to U és un Homeomorfisme.

Veure Geometria diferencial і Espai revestiment

Espai tangent

En matemàtiques, lespai tangent d'una varietat és un concepte que facilita la generalització de vectors des d'espais afins a varietats generals, ja que en l'últim cas no es pot simplement restar dos punts per obtenir un vector que apunti de l'un a l'altre.

Veure Geometria diferencial і Espai tangent

Esquema afí

En matemàtiques s'anomena esquema afí a tot espai anellat (Spec A, Ã) on A és un anell i à és la seva feix de localitzacions homogènies.

Veure Geometria diferencial і Esquema afí

Eugène Charles Catalan

Eugène Charles Catalan (Bruges, 1814 - Lieja, 1894) va ser un matemàtic francobelga, especialista en teoria de nombres.

Veure Geometria diferencial і Eugène Charles Catalan

Eugenio Beltrami

va ser un matemàtic italià, que va construir per primera vegada un model de la geometria hiperbòlica.

Veure Geometria diferencial і Eugenio Beltrami

Evan Tom Davies

va ser un matemàtic gal·lès, conegut pel seu sobrenom gal·lès de Ianto.

Veure Geometria diferencial і Evan Tom Davies

Feix (matemàtiques)

En matemàtiques, un feix és una eina per l'estudi sistemàtic d'unes certes dades (com poden ser conjunts, grups abelians, anells) lligats a conjunts oberts i definits localment respecte ells.

Veure Geometria diferencial і Feix (matemàtiques)

Feodor Molin

, que quan escrivia en alemany signava com Theodor Molien, va ser un matemàtic rus (nom de naixement: Теодор Георг Андреас Эдуардович Молин), conegut pels seus treballs en nombres hipercomplexos.

Veure Geometria diferencial і Feodor Molin

Fibrat cotangent

En geometria diferencial, el fibrat cotangent d'una varietat és la unió de tots els espais cotangents a cada punt de la varietat.

Veure Geometria diferencial і Fibrat cotangent

Fibrat principal

Diagrama que mostra com es pot considerar la forma de connexió del fibrat principal com un operador de projecció a l'espai tangent del fibratprincipal. En matemàtiques, un fibrat principal és un objecte matemàtic que formalitza algunes de les característiques essencials del producte cartesià X \times G d'un espai X amb un grup G.

Veure Geometria diferencial і Fibrat principal

Flint (Michigan)

Flint és una ciutat situada al comtat de Genesee en l'estat nord-americà de Michigan És seu del comtat de Genesee.

Veure Geometria diferencial і Flint (Michigan)

Foliació

Foliació d'un sólid (3 d.) en plans (2 d.). En matemàtiques (topologia, geometria diferencial), una foliació és una partició, F.

Veure Geometria diferencial і Foliació

Forma de curvatura

En geometria diferencial, la forma de curvatura descriu la curvatura d'una connexió de Cartan en un fibrat principal.

Veure Geometria diferencial і Forma de curvatura

Forma diferencial

En geometria diferencial, una forma diferencial és un objecte matemàtic pertanyent a un espai vectorial que apareix en el càlcul multivariable, càlcul tensorial o en física.

Veure Geometria diferencial і Forma diferencial

Gaspard Monge

Gaspard Monge va ser un matemàtic francès.

Veure Geometria diferencial і Gaspard Monge

Gaston Darboux

Jean Gaston Darboux (1842-1917) va ser un matemàtic francès especialitzat en l'estudi de la geometria diferencial.

Veure Geometria diferencial і Gaston Darboux

Geometria

Geometria plana La geometria (del grec γεωμετρία; γη.

Veure Geometria diferencial і Geometria

Geometria algebraica

locus real. La geometria algebraica és una branca de les matemàtiques que combina l'àlgebra abstracta, especialment l'àlgebra commutativa, amb la geometria.

Veure Geometria diferencial і Geometria algebraica

Geometria diferencial de superfícies

Un triangle immers en un pla en forma de cadira (un paraboloide hiperbòlic), així com dues línies ultraparal·leles divergents. En matemàtiques, la geometria diferencial de superfícies tracta de la geometria diferencial de superfícies llises amb diverses estructures addicionals, més sovint, una mètrica riemanniana.

Veure Geometria diferencial і Geometria diferencial de superfícies

Geometria projectiva

La geometria projectiva és la branca de les matemàtiques que estudia les nocions intuïtives de "perspectiva" i d'"horitzó".

Veure Geometria diferencial і Geometria projectiva

Geometria riemanniana

En geometria diferencial, la geometria riemanniana és l'estudi de les varietats diferencials amb mètrica de Riemann, és a dir, d'una aplicació que a cada punt de la varietat li assigna una forma quadràtica definida positiva al seu espai tangent, una aplicació que varia lleugerament d'un punt a un altre.

Veure Geometria diferencial і Geometria riemanniana

Geometria torçada

En matemàtiques i física, en particular en geometria diferencial i relativitat general, un geometria torçada (warped, en anglès) és una varietat Riemanniana o Lorentziana amb tensor mètric del tipus La geometria gairebé es descompon en un producte cartesià de la geometria y i de la geometria x – exceptuant que la part x és torçada, i.e.

Veure Geometria diferencial і Geometria torçada

Georg Friedrich Bernhard Riemann

va ser un matemàtic alemany que va fer profundes contribucions a l'anàlisi, la teoria dels nombres i la geometria diferencial.

Veure Geometria diferencial і Georg Friedrich Bernhard Riemann

Georg Pick

va ser un matemàtic jueu alemany, mort al camp de concentració de Theresienstadt.

Veure Geometria diferencial і Georg Pick

Georg Scheffers

va ser un matemàtic alemany.

Veure Geometria diferencial і Georg Scheffers

Gheorghe Călugăreanu

va ser un matemàtic romanès.

Veure Geometria diferencial і Gheorghe Călugăreanu

Gheorghe Vrănceanu

va ser un matemàtic romanès.

Veure Geometria diferencial і Gheorghe Vrănceanu

Giovanni Frattini

va ser un matemàtic italià, conegut pels seus treballs en teoria de grups.

Veure Geometria diferencial і Giovanni Frattini

Giovanni Ricci

Giovanni Ricci (Florència, Itàlia, 17 d'agost de 1904 – Milà, Itàlia, 9 de setembre de 1973) va ser un matemàtic italià.

Veure Geometria diferencial і Giovanni Ricci

Giovanni Sansone

va ser un matemàtic italià.

Veure Geometria diferencial і Giovanni Sansone

Gravitació quàntica

La gravitació quàntica és un camp de física teòrica que busca descriure la gravetat segons els principis de la mecànica quàntica, i on els efectes quàntics no poden ser ignorats, com en la proximitat de forats negres o objectes astrofísics compactes on els efectes de gravetat són forts Dins del marc de la mecànica quàntica i la teoria quàntica de camps es descriuen tres de les quatre forces fonamentals de la física.

Veure Geometria diferencial і Gravitació quàntica

Gregorio Ricci-Curbastro

va ser un matemàtic italià, professor de la universitat de Pàdua, conegut per les seves recerques en geometria diferencial i anàlisi de tensors.

Veure Geometria diferencial і Gregorio Ricci-Curbastro

Griselda Pascual i Xufré

Griselda Pascual i Xufré (Barcelona, 11 de febrer del 1926 - Barcelona, 8 de juny del 2001) fou una científica catalana vinculada a la investigació matemàtica i a la docència.

Veure Geometria diferencial і Griselda Pascual i Xufré

GRT

* Gernika Rugby Taldea, club de rugbi a 15 de la ciutat de Gernika, al País Basc.

Veure Geometria diferencial і GRT

Guido Fubini

va ser un matemàtic italià.

Veure Geometria diferencial і Guido Fubini

Hanno Rund

va ser un matemàtic jueu alemany emigrat a Sud-àfrica.

Veure Geometria diferencial і Hanno Rund

Hans Reichardt

va ser un matemàtic alemany.

Veure Geometria diferencial і Hans Reichardt

Hans Samelson

va ser un matemàtic estatunidenc nascut a Alemanya.

Veure Geometria diferencial і Hans Samelson

Heinrich Maschke

va ser un matemàtic alemany que va emigrar als Estats Units i va ser professor de la universitat de Chicago.

Veure Geometria diferencial і Heinrich Maschke

Hellmuth Kneser

va ser un matemàtic alemany.

Veure Geometria diferencial і Hellmuth Kneser

Henry Whitehead

va ser un matemàtic britànic.

Veure Geometria diferencial і Henry Whitehead

Hermann Grassmann

Hermann Günther Grassmann (Stettin, 15 d'abril de 1809 - 26 de setembre de 1877) fou un lingüista i matemàtic alemany.

Veure Geometria diferencial і Hermann Grassmann

Hidehiko Yamabe

va ser un matemàtic japonès.

Veure Geometria diferencial і Hidehiko Yamabe

Història de l'electricitat

Gravat mostrant la teoria del galvanisme segons els experiments de Luigi Galvani. ''De viribus electricitatis in motu musculari commentarius'', 1792 La història de l'electricitat es refereix a l'estudi i a l'ús humà de l'electricitat, al descobriment de les seves lleis com a fenomen físic i a la invenció d'artefactes per al seu ús pràctic.

Veure Geometria diferencial і Història de l'electricitat

Holonomia

vector inicial. Aquesta falla per tornar al vector inicial es mesura per l'holonomia de la connexió. En geometria diferencial, l'holonomia d'una connexió d'una varietat suau és en general una conseqüència geomètrica de la curvatura de la connexió, que mesura com el transport paral·lel al voltant de llaços tancats no preserva les dades geomètriques que es transporten.

Veure Geometria diferencial і Holonomia

Homeomorfisme local

En matemàtiques, i més específicament en topologia i àrees relacionades, un homeomorfisme local és un tipus especial d'aplicació entre espais topològics, que en preserva l'estructura local.

Veure Geometria diferencial і Homeomorfisme local

Howard P. Robertson

va ser un matemàtic i físic teòric estatunidenc.

Veure Geometria diferencial і Howard P. Robertson

Ilka Agricola

Ilka Agricola (La Haia, 8 d'agost de 1973) és una matemàtica alemanya que tracta la geometria diferencial i les seves aplicacions en la física matemàtica., retrieved 2017-01-01.

Veure Geometria diferencial і Ilka Agricola

Immersió

En matemàtiques, i més específicament en geometria diferencial, topologia diferencial i àrees relacionades, una immersió és un tipus especial d'aplicació entre varietats diferenciables, tal que localment insereix (o immergeix) la primera dins la segona.

Veure Geometria diferencial і Immersió

Instantó gravitatori

En física matemàtica i geometria diferencial, un instantó gravitatori és una varietat Riemanniana completa de quatre dimensions que satisfà les equacions d'Einstein al buit.

Veure Geometria diferencial і Instantó gravitatori

Institut de Ciències Matemàtiques

L'Institut de Ciències Matemàtiques (ICMAT) és un institut mixt del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) amb tres universitats madrilenyes: la Universitat Autònoma de Madrid, la Universitat Carlos III de Madrid i la Universitat Complutense de Madrid.

Veure Geometria diferencial і Institut de Ciències Matemàtiques

Integració

La integral definida d'una funció representa l'àrea limitada per la gràfica de la funció amb signe positiu quan la funció té valors positius i negatiu quan en té de negatius. El concepte d'integració és un concepte fonamental de les matemàtiques avançades, especialment en els camps del càlcul i de l'anàlisi matemàtica.

Veure Geometria diferencial і Integració

Integral curvilínia

La trajectòria d'una partícula al llarg d'una corba dins d'un camp vectorial. A la part inferior es mostren els vectors que troba la partícula al llarg del seu recorregut. La suma del productes escalars d'aquests vectors amb el vector tangent a la corba a cada punt de la trajectòria serà el resultat de la integral de camí.

Veure Geometria diferencial і Integral curvilínia

Integral de superfície

En matemàtiques, una integral de superfície és una integral definida calculada sobre una superfície (la qual pot ser corbada); es pot pensar en la relació entre la integral de superfície i la integral doble com l'equivalent en dues dimensions de la relació entre la integral curvilínia i la integral normal.

Veure Geometria diferencial і Integral de superfície

Jacques Hadamard

, ForMemRS, va ser un matemàtic francès que va fer importants contribucions en teoria de nombres, anàlisi complexa, geometria diferencial i equacions en derivades parcials.

Veure Geometria diferencial і Jacques Hadamard

Jean Frédéric Frenet

Jean Frédéric Frenet (1816-1900) va ser un matemàtic francès.

Veure Geometria diferencial і Jean Frédéric Frenet

Jenő Egerváry

va ser un matemàtic hongarès.

Veure Geometria diferencial і Jenő Egerváry

Joan Girbau i Badó

fou un matemàtic català.

Veure Geometria diferencial і Joan Girbau i Badó

John Edward Campbell

va ser un matemàtic nord-irlandès.

Veure Geometria diferencial і John Edward Campbell

John H. Hubbard

John Hamal Hubbard (6 d'octubre de 1945) és un matemàtic estatunidenc, conegut per les seves contribucions, juntament amb Adrien Douady, a l'estudi del conjunt de Mandelbrot, la connexitat del qual és un dels resultats més importants dels dos matemàtics.

Veure Geometria diferencial і John H. Hubbard

José Javier Etayo Miqueo

José Javier Etayo Miqueo (Pamplona, 28 de març de 1926 - Madrid, 11 de setembre de 2012) va ser un matemàtic navarrès, tresorer i secretari general de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.

Veure Geometria diferencial і José Javier Etayo Miqueo

Josep Vaquer i Timoner

Josep Vaquer i Timoner (Maó, Menorca, 1 de juliol 1928 - 24 de març de 2020) fou un matemàtic menorquí.

Veure Geometria diferencial і Josep Vaquer i Timoner

Joseph Alfred Serret

Joseph Alfred Serret (París, França, 30 d'agost de 1819 - Versalles, França, 2 de març de 1885), més conegut com a Joseph Serret, va ser un matemàtic famós per desenvolupar al costat de Jean Frenet la Teoria de corbes.

Veure Geometria diferencial і Joseph Alfred Serret

Joseph Liouville

Joseph Liouville (24 de març de 1809 a Saint-Omer - 8 de setembre de 1882 a París), va ser un matemàtic francès.

Veure Geometria diferencial і Joseph Liouville

Joseph Louis François Bertrand

Joseph Louis François Bertrand (París, 11 de març, 1822 - 5 d'abril 1900) fou un matemàtic i economista francès que treballà en el camps de la teoria dels nombres, geometria diferencial, càlcul de probabilitats i termodinàmica.

Veure Geometria diferencial і Joseph Louis François Bertrand

Journal of Differential Geometry

El Journal of Differential Geometry (en català: Revista de Geometria Diferencial) es una revista matemàtica, fundada el 1967 per Chuan-Chih Hsiung i editada per la Universitat de Lehigh de Bethlehem (Pennsilvània).

Veure Geometria diferencial і Journal of Differential Geometry

Karl Peterson

va ser un matemàtic rus conegut per haver formulat per primer cop el teorema fonamental de la teoria de superfícies.

Veure Geometria diferencial і Karl Peterson

Kazimierz Żórawski

Kazimierz Żórawski (22 de juny de 1866 - 23 de gener de 1953) va ser un matemàtic polonès.

Veure Geometria diferencial і Kazimierz Żórawski

Kentaro Yano

va ser un matemàtic japonès.

Veure Geometria diferencial і Kentaro Yano

Lazar Liusternik

va ser un matemàtic soviètic.

Veure Geometria diferencial і Lazar Liusternik

Llista d'especialitats 12 de la Nomenclatura de la UNESCO

Llista d'especialitats del camp 12 (Matemàtiques) de la Nomenclatura de la UNESCO.

Veure Geometria diferencial і Llista d'especialitats 12 de la Nomenclatura de la UNESCO

Llista de disciplines científiques

Hi ha hagut diversos intents per catalogar les diverses ciències.

Veure Geometria diferencial і Llista de disciplines científiques

Ludwig Berwald

va ser un matemàtic txec.

Veure Geometria diferencial і Ludwig Berwald

Manfredo do Carmo

Manfredo Perdigão do Carmo (Maceió, Brasil, 15 d'agost de 1928 - Rio de Janeiro, 30 d'abril de 2018) va ser un matemàtic brasiler conegut pels seus resultats en el camp de la geometria diferencial.

Veure Geometria diferencial і Manfredo do Carmo

Manuel de León Rodríguez

Manuel de León Rodríguez (Requejo de Sanabria, 12 de desembre de 1953) és un matemàtic espanyol, professor d'Investigació del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC).

Veure Geometria diferencial і Manuel de León Rodríguez

Martin Bartels

Johann Christian Martin Bartels (12 d'agost de 1769 – 7/20 de desembre de 1836) va ser un matemàtic alemany tutor de Carl Friedrich Gauss a Brunswick i educador de Lobatxevski a la universitat de Kazan.

Veure Geometria diferencial і Martin Bartels

Matemàtic

Leonhard Euler (1707-1783) és àmpliament considerat un dels matemàtics més importants de la història. Representació anacrònica d'Hipàcia en el mural feminista de Gandia Un/a matemàtic/a és una persona l'àrea primària d'estudi i investigació de la qual és la matemàtica.

Veure Geometria diferencial і Matemàtic

Matemàtiques

Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).

Veure Geometria diferencial і Matemàtiques

Mètrica (matemàtiques)

longitud (12) per a la mateixa ruta. En la mètrica euclidiana, el camí verd té una longitud de 6 \sqrt2 \approx 8,49, i és l'únic camí mínim. En matemàtiques, una mètrica o funció distància és una funció que defineix una distància entre cada parell d'elements d'un conjunt.

Veure Geometria diferencial і Mètrica (matemàtiques)

Música i matemàtiques

L'espectrograma d'una forma d'ona de violí, amb freqüència lineal a l'eix vertical i temps a l'eix horitzontal. Les línies brillants mostren com els components espectrals canvien amb el temps. La intensitat del color és logarítmica (el negre és -120 dBFS).

Veure Geometria diferencial і Música i matemàtiques

Mecànica clàssica

Una taula en equilibri amb les forces gravitatòries. En física la mecànica clàssica, de vegades també anomenada mecànica newtoniana, és una de les grans subdivisions de la mecànica, es refereix a un conjunt de lleis físiques que descriuen el comportament dels cossos sotmesos a l'acció d'un sistema de forces, descriu de manera força precisa gran part dels fenòmens mecànics que podem observar directament a la nostra vida quotidiana.

Veure Geometria diferencial і Mecànica clàssica

Monodromia

0 per un helicoide (un exemple de superfície de Riemann) En matemàtiques, monodromia és l'estudi de com els objectes de l'anàlisi matemàtica, topologia algebraica i geometria diferencial es comporten quan 'rodegen' una singularitat.

Veure Geometria diferencial і Monodromia

Nancy K. Stanton

Nancy Kahn Stanton (San Francisco, Califòrnia, Estats Units, 23 de març de 1948) és una professora emèrita de matemàtiques a la Universitat de Notre Dame.

Veure Geometria diferencial і Nancy K. Stanton

Nikolai Lobatxevski

, fou un matemàtic rus del, conegut principalment pel seu treball sobre geometria hiperbòlica, també coneguda com a geometria de Lobachevski, i també pel seu estudi fonamental sobre les integrals de Dirichlet, coneguda com la fórmula integral de Lobatxevski.

Veure Geometria diferencial і Nikolai Lobatxevski

Nombre real

En matemàtiques, els nombres reals (\R) informalment es poden concebre com els nombres associats a longituds o qualsevol mena de magnitud física que se suposa que és contínua.

Veure Geometria diferencial і Nombre real

Operador diferencial

En matemàtiques, un operador diferencial és un operador lineal definit com una funció de l'operador de diferenciació.

Veure Geometria diferencial і Operador diferencial

Oswald Veblen

va ser un matemàtic nord-americà.

Veure Geometria diferencial і Oswald Veblen

Otakar Boruvka

va ser un matemàtic txecoslovac.

Veure Geometria diferencial і Otakar Boruvka

Panagiota Daskalopoulos

Panagiota Daskalopoulos és una professora de matemàtiques de la Universitat de Colúmbia que fa recerca en equacions diferencials en derivades parcials i en geometria diferencial.

Veure Geometria diferencial і Panagiota Daskalopoulos

Paul Finsler

, va ser un matemàtic suís.

Veure Geometria diferencial і Paul Finsler

Paul Stäckel

va ser un matemàtic alemany, conegut sobre tot pels seus treballs en història de les matemàtiques.

Veure Geometria diferencial і Paul Stäckel

Paulette Libermann

va ser una matemàtica francesa.

Veure Geometria diferencial і Paulette Libermann

Pedro Luis García Pérez

Pedro Luis García Pérez (Cartagena, 23 de març de 1938) és un físic espanyol, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.

Veure Geometria diferencial і Pedro Luis García Pérez

Pedro Pineda y Gutiérrez

Pedro Pineda y Gutiérrez (El Puerto de Santa María, 2 de desembre de 1891 - Madrid, 7 de gener de 1983) és un matemàtic andalús, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals, bé i que en renuncià sense prendre'n possessió el 1966.

Veure Geometria diferencial і Pedro Pineda y Gutiérrez

Pierre-Ossian Bonnet

Pierre Ossian Bonnet (1819-1892) va ser un matemàtic francès.

Veure Geometria diferencial і Pierre-Ossian Bonnet

Premi Wolf en Matemàtiques

El Premi Wolf en Matemàtiques es concedeix gairebé anualment per la Fundació Wolf a Israel.

Veure Geometria diferencial і Premi Wolf en Matemàtiques

Primera forma fonamental

En geometria diferencial, la primera forma fonamental és el producte escalar induït canònicament en l'espai tangent de cada punt d'una superfície en un espai euclidià tridimensional.

Veure Geometria diferencial і Primera forma fonamental

Punt i coma

El punt i coma és un signe de puntuació que es forma posant un petit cercle sobre una coma ordinària a la part inferior de la línia d'escriptura.

Veure Geometria diferencial і Punt i coma

Raj Chandra Bose

va ser un matemàtic i estadístic indi i nord-americà conegut pel seu treball sobre la teoria del disseny d'experiments, la geometria finita i la teoria dels codis de correcció d'errors en la qual la classe de codis BCH rep aquest nom en part en honor seu.

Veure Geometria diferencial і Raj Chandra Bose

Relativitat general

Representació bidimensional de la distorsió espaitemps. La presència de matèria modifica la geometria de l'espaitemps. La relativitat general, també coneguda com a teoria de la relativitat general, és una teoria geomètrica de la gravitació publicada per Albert Einstein el 1915 com a segona part de la seva teoria de la relativitat.

Veure Geometria diferencial і Relativitat general

Rudolf Lipschitz

Rudolf Otto Sigismund Lipschitz (Königsberg, Prússia, 14 de maig de 1832 - Bonn, Imperi Alemany, 7 d'octubre de 1903) va ser un matemàtic alemany que va establir la condició de Lipschitz, una desigualtat que garanteix la solució única de determinades equacions diferencials.

Veure Geometria diferencial і Rudolf Lipschitz

Salomon Bochner

va ser un matemàtic europeu emigrat als Estats Units.

Veure Geometria diferencial і Salomon Bochner

Símbol nabla

El nabla és un símbol que s'escriu com a ∇.

Veure Geometria diferencial і Símbol nabla

Shiing-Shen Chern

va ser un matemàtic xinès de naixement, nacionalitzat estatunidenc.

Veure Geometria diferencial і Shiing-Shen Chern

Shing-Tung Yau

Shing-Tung Yau (en xinès 丘成桐, Shantou, 4 d'abril de 1949) és un matemàtic nord-americà nascut a la Xina, conegut pels seus treballs en geometria diferencial i en la varietat de Calabi-Yau.

Veure Geometria diferencial і Shing-Tung Yau

Stephen Smale

és un matemàtic nord-americà, conegut per les seves contribucions en Topologia i Geometria diferencial.

Veure Geometria diferencial і Stephen Smale

Submersió

En matemàtiques, i més específicament en geometria diferencial, topologia diferencial i àrees relacionades, una submersió és un tipus especial d'aplicació entre varietats diferenciables.

Veure Geometria diferencial і Submersió

Sun-Yung Alice Chang

Sun-Yung Alice Chang (Xi'an, 24 de març de 1948) és una matemàtica i professora universitària estatunidenca d'origen xinès, especialitzada en diverses àrees de l'anàlisi matemàtica que van des de l'anàlisi harmònica i les equacions diferencials en derivades parcials fins a la geometria diferencial.

Veure Geometria diferencial і Sun-Yung Alice Chang

Superfície d'Enneper

''Una porció de la superfície d'Enneper'' En matemàtiques, en els camps de la geometria diferencial i geometria algebraica, la superfície d'Enneper és una superfície que s'autointersecciona i que pot ser descrita paramètricament per: Va ser introduïda el 1864 per Alfred Enneper en connexió amb la teoria de la superfície minimal.

Veure Geometria diferencial і Superfície d'Enneper

Superfície mínima de Catalan

Superfície mínima de Catalan. En geometria diferencial, la superfície mínima de Catalan és una superfície mínima estudiada originalment per Eugène Charles Catalan el 1855.

Veure Geometria diferencial і Superfície mínima de Catalan

Tensor

Un tensor de segon ordre, en tres dimensions. En matemàtiques, un tensor és certa classe d'entitat algebraica de diverses components, que generalitza els conceptes d'escalar, vector i matriu d'una manera que sigui independent de qualsevol sistema de coordenades escollit.

Veure Geometria diferencial і Tensor

Tensor d'Einstein

En geometria diferencial, el tensor d'Einstein, rep el nom degut a Albert Einstein, i s'utilitza per a expressar la curvatura d'una varietat de Riemann.

Veure Geometria diferencial і Tensor d'Einstein

Tensor de curvatura de Riemann

producte interior (donat pel tensor mètric) entre vectors transportats (o vectors tangents de les corbes) és 0. En el camp matemàtic de la geometria diferencial, el tensor de curvatura de Riemann o tensor de Riemann-Christoffel (segons Bernhard Riemann i Elwin Bruno Christoffel) és la manera més comuna utilitzada per expressar la curvatura de les varietats riemannianes.

Veure Geometria diferencial і Tensor de curvatura de Riemann

Tensor de Ricci

En geometria diferencial, el tensor de curvatura de Ricci (anomenat així a partir de Gregorio Ricci-Curbastro) és un tensor—(0,2)—bivalent, obtingut com una traça del tensor de curvatura complet.

Veure Geometria diferencial і Tensor de Ricci

Teorema de Frobenius

En matemàtiques, el teorema de Frobenius dóna les condicions necessàries i suficients per trobar un conjunt màxim de solucions independents d'un sistema sobredeterminat d'equacions en derivades parcials lineals homogènies de primer ordre.

Veure Geometria diferencial і Teorema de Frobenius

Teorema de Gauss-Bonnet

En geometria diferencial, el teorema de Gauss-Bonnet (o fórmula de Gauss-Bonnet) és una fórmula que afirma la igualtat de dues quantitats definides de forma ben diferent en una varietat riemanniana compacta i orientable de dues dimensions M: la integral de la curvatura gaussiana de M (sentit geomètric) i 2\pi vegades la característica d'Euler de M (sentit topològic).

Veure Geometria diferencial і Teorema de Gauss-Bonnet

Teorema de l'índex d'Atiyah-Singer

En geometria diferencial, el teorema de l'índex d'Atiyah–Singer, demostrat per Michael Atiyah i Isadore Singer (1963), afirma que per un operador diferencial el·líptic en una varietat compacta, l'índex analític (relacionat amb la dimensió de l'espai de solucions) és igual a l'índex topològic (definit en termes d'algunes dades topològiques).

Veure Geometria diferencial і Teorema de l'índex d'Atiyah-Singer

Teorema de la funció inversa

En matemàtiques, el teorema de la funció inversa és un resultat de geometria diferencial.

Veure Geometria diferencial і Teorema de la funció inversa

Teorema de Stokes

El teorema de Stokes en geometria diferencial és una declaració sobre la integració de formes diferencials que generalitza en diversos teoremes del càlcul vectorial.

Veure Geometria diferencial і Teorema de Stokes

Teorema egregi

Una conseqüència del teorema egregi és que la Terra no es pot representar en un mapa pla sense distorsió. La projecció de Mercator, que es veu a la imatge, manté els angles però distorsiona l'àrea. El teorema egregi de Gauss (del llatí Theorema Egregium) és un resultat distingit en geometria diferencial relatiu a la curvatura de superfícies que fou demostrat per Carl Friedrich Gauss el 1827.

Veure Geometria diferencial і Teorema egregi

Teoria de grups

grups de permutacions. En aquest article es desenvoluparà un enfocament tècnic de la teoria de grups, per una introducció planera vegeu: Introducció a la teoria de grups La teoria de grups dins la matemàtica estudia les propietats dels grups, i com classificar-los.

Veure Geometria diferencial і Teoria de grups

Teoria de la representació

simetries de polígons regulars, que consisteixen en reflexions i rotacions, transformen el polígon. La teoria de la representació és una branca de les matemàtiques que estudia les estructures algebraiques abstractes representant els seus elements com a transformacions lineals d'espais vectorials i estudia mòduls sobre aquestes estructures algebraiques abstractes.

Veure Geometria diferencial і Teoria de la representació

Topologia

Una ''cinta de Möbius'', un objecte amb només una superfície i una vora. Aquest tipus d'estructures són objecte de l'estudi de la topologia. La topologia (del Grec topos, lloc i logos, ciència) és una branca de les matemàtiques que estudia les propietats espacials i les deformacions bicontínues (dues dimensions) de l'espai.

Veure Geometria diferencial і Topologia

Topologia diferencial

Dins l'entorn de la matemàtica, la topologia diferencial és una branca de coneixements que considera les varietats diferenciables i les funcions diferenciables entre elles.

Veure Geometria diferencial і Topologia diferencial

Torsió d'una connexió

En geometria diferencial, la idea de torsió és una manera de caracteritzar un gir o cargol d'un marc mòbil al voltant d'una corba.

Veure Geometria diferencial і Torsió d'una connexió

Universitat d'Osaka

La Universitat d'Osaka (大阪大学, Ōsaka daigaku), abreujat com a Handai (阪大), és una universitat pública de recerca situada a la prefectura d'Osaka, Japó.

Veure Geometria diferencial і Universitat d'Osaka

Ursula Hamenstädt

Ursula Hamenstädt (15 de gener de 1961) és una matemàtica alemanya que treballa com a professora a la Universitat de Bonn.

Veure Geometria diferencial і Ursula Hamenstädt

Varietat (matemàtiques)

Realització d'una '''banda de Möbius''', a partir d'una tira de paper. La banda té només una cara. En una esfera, la suma dels angles d'un triangle no és igual a 180° (vegeu trigonometria esfèrica). Una esfera no és un espai euclidià, però localment les lleis de la geometria euclidiana són bones aproximacions.

Veure Geometria diferencial і Varietat (matemàtiques)

Varietat complexa

En geometria diferencial, una varietat complexa és una varietat amb un atles de cartes cap al disc unitat obertCal utilitzar el disc unitat obert de Cn com a espai model en comptes de Cn perquè aquests espais no són isomorfs, al contrari del que succeeix amb varietats reals.

Veure Geometria diferencial і Varietat complexa

Varietat d'Einstein

En geometria diferencial i física matemàtica, una varietat d'Einstein és una varietat derivable riemanniana o pseudo-riemanniana el tensor de Ricci és proporcional a la mètrica.

Veure Geometria diferencial і Varietat d'Einstein

Varietat de Kähler

En matemàtiques, una varietat de Kähler és una varietat amb estructura unitària a (U (n)-estructura) que satisfà una condició d'integració.

Veure Geometria diferencial і Varietat de Kähler

Varietat diferenciable

Una varietat diferenciable és un espai topològic separat V en el qual hi ha definida una família de funcions reals F.

Veure Geometria diferencial і Varietat diferenciable

Varietat pseudoriemanniana

densitat d'energia-impuls. A geometria diferencial, una varietat pseudoriemanniana és una varietat diferenciable equipada amb un tensor mètric (0,2)-diferenciable, simètric, que és no degenerat en cada punt de la varietat.

Veure Geometria diferencial і Varietat pseudoriemanniana

Varietat Ricci-flat

En el camp matemàtic de la geometria diferencial, la planitud de Ricci és una condició de la curvatura d'una varietat Riemanniana.

Veure Geometria diferencial і Varietat Ricci-flat

Varietat riemanniana

Exemple de varietat riemanniana bidimensional amb diverses corbes coordenades ortogonals, així com d'altres corbes. En matemàtiques, i més específicament en geometria diferencial, una varietat riemanniana és una varietat diferenciable real dotada d'una mètrica riemanniana, és a dir, un camp tensorial diferenciable que dota cada espai tangent d'un producte escalar.

Veure Geometria diferencial і Varietat riemanniana

Varietat simplèctica

En matemàtiques, i més específicament en geometria diferencial, una varietat simplèctica és una varietat diferenciable M dotada d'una 2-forma diferencial tancada i no-degenerada ω, anomenada forma simplèctica.

Veure Geometria diferencial і Varietat simplèctica

Veniamín Kàgan

Veniamín Fiódorovitx Kàgan va ser un matemàtic rus d'ètnia jueva.

Veure Geometria diferencial і Veniamín Kàgan

Volum

El volum és la porció o quantitat d'espai tridimensional tancat dins una frontera.

Veure Geometria diferencial і Volum

Wilhelm Blaschke

va ser un matemàtic austríac especialitzat en geometria diferencial que va treballar a Alemanya.

Veure Geometria diferencial і Wilhelm Blaschke

Wilhelm Klingenberg

va ser un matemàtic alemany.

Veure Geometria diferencial і Wilhelm Klingenberg

Wolfgang Haack

va ser un matemàtic alemany.

Veure Geometria diferencial і Wolfgang Haack

Yozo Matsushima

va ser un matemàtic japonès.

Veure Geometria diferencial і Yozo Matsushima

2018

L'any 2018 fou un any normal, començat en dilluns segons el calendari gregorià.

Veure Geometria diferencial і 2018

, Espai mètric, Espai revestiment, Espai tangent, Esquema afí, Eugène Charles Catalan, Eugenio Beltrami, Evan Tom Davies, Feix (matemàtiques), Feodor Molin, Fibrat cotangent, Fibrat principal, Flint (Michigan), Foliació, Forma de curvatura, Forma diferencial, Gaspard Monge, Gaston Darboux, Geometria, Geometria algebraica, Geometria diferencial de superfícies, Geometria projectiva, Geometria riemanniana, Geometria torçada, Georg Friedrich Bernhard Riemann, Georg Pick, Georg Scheffers, Gheorghe Călugăreanu, Gheorghe Vrănceanu, Giovanni Frattini, Giovanni Ricci, Giovanni Sansone, Gravitació quàntica, Gregorio Ricci-Curbastro, Griselda Pascual i Xufré, GRT, Guido Fubini, Hanno Rund, Hans Reichardt, Hans Samelson, Heinrich Maschke, Hellmuth Kneser, Henry Whitehead, Hermann Grassmann, Hidehiko Yamabe, Història de l'electricitat, Holonomia, Homeomorfisme local, Howard P. Robertson, Ilka Agricola, Immersió, Instantó gravitatori, Institut de Ciències Matemàtiques, Integració, Integral curvilínia, Integral de superfície, Jacques Hadamard, Jean Frédéric Frenet, Jenő Egerváry, Joan Girbau i Badó, John Edward Campbell, John H. Hubbard, José Javier Etayo Miqueo, Josep Vaquer i Timoner, Joseph Alfred Serret, Joseph Liouville, Joseph Louis François Bertrand, Journal of Differential Geometry, Karl Peterson, Kazimierz Żórawski, Kentaro Yano, Lazar Liusternik, Llista d'especialitats 12 de la Nomenclatura de la UNESCO, Llista de disciplines científiques, Ludwig Berwald, Manfredo do Carmo, Manuel de León Rodríguez, Martin Bartels, Matemàtic, Matemàtiques, Mètrica (matemàtiques), Música i matemàtiques, Mecànica clàssica, Monodromia, Nancy K. Stanton, Nikolai Lobatxevski, Nombre real, Operador diferencial, Oswald Veblen, Otakar Boruvka, Panagiota Daskalopoulos, Paul Finsler, Paul Stäckel, Paulette Libermann, Pedro Luis García Pérez, Pedro Pineda y Gutiérrez, Pierre-Ossian Bonnet, Premi Wolf en Matemàtiques, Primera forma fonamental, Punt i coma, Raj Chandra Bose, Relativitat general, Rudolf Lipschitz, Salomon Bochner, Símbol nabla, Shiing-Shen Chern, Shing-Tung Yau, Stephen Smale, Submersió, Sun-Yung Alice Chang, Superfície d'Enneper, Superfície mínima de Catalan, Tensor, Tensor d'Einstein, Tensor de curvatura de Riemann, Tensor de Ricci, Teorema de Frobenius, Teorema de Gauss-Bonnet, Teorema de l'índex d'Atiyah-Singer, Teorema de la funció inversa, Teorema de Stokes, Teorema egregi, Teoria de grups, Teoria de la representació, Topologia, Topologia diferencial, Torsió d'una connexió, Universitat d'Osaka, Ursula Hamenstädt, Varietat (matemàtiques), Varietat complexa, Varietat d'Einstein, Varietat de Kähler, Varietat diferenciable, Varietat pseudoriemanniana, Varietat Ricci-flat, Varietat riemanniana, Varietat simplèctica, Veniamín Kàgan, Volum, Wilhelm Blaschke, Wilhelm Klingenberg, Wolfgang Haack, Yozo Matsushima, 2018.