Accés més ràpid que el navegador!
405 les relacions: Abó de Fleury, Abbó de Provença, Abd-al-Màlik ibn Qàtan al-Fihrí, Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam, Ací Gasconha, Acibel·la de Gascunya, Aimeric de Belenoi, Alegret, Aleran de Troyes, Amand de Gascunya, Amou, Anhan, Anià el referendari, Anselme Lacadé, Antic règim a França, Aquitans, Aquità, Aquitània, Aragonès de les comunitats aragoneses, Armand Jacquey, Armanyac (beguda), Arnaud Vidal, Arnaut Daniel, Arquebisbat de Bordeus, Art paleolític, Asnar I Galí, Aush, Austind, Ènnec Aritza, Òlt (riu), Baiona, Balaguer, Balançó (nissaga), Bartomeu Camps, Basc, Batalla d'Albelda, Batalla d'Alcolea de Cinca, Batalla d'Alcoraç, Batalla d'Angumois, Batalla d'Auberoche, Batalla de Cadzand, Batalla de Castillon, Batalla de Ceresole, Batalla de Cerignola, Batalla de Nájera, Batalla de Poitiers, Batalla de Taillebourg, Batalla naval de Sluis, Bausen, Bearn, ..., Belestar, Berald II, Bernat Manciet, Bestiar, Biarritz, Bisbat de Tarba, Blaise de Montluc, Boggis, Boha, Bordelès, Bosc de les Landes, Boson e Gelanava, Brandi, Bréjaude, Bretxa de Rotllan, Breviari d'Alaric, Cagots, Calataiud, Cançó de Rotllan, Cant polifònic gascó, Cantó de Castèlgelós, Canvi fonètic «f → h» del castellà, Captalat de Buch, Carlemany, Carles el Calb, Carles II de Navarra, Carles Martell, Carles V de França, Casa de Togores, Casa es de Baile, Casèras (Alta Garona), Castell dels Comtes d'Armanyac, Castellnou d'Arri, Castelnau, Cecília de Comenge-Torena, Censà, Cercamon, Chabrol, Chalossa, Charles I d'Albret, Circ de Gavarnia, Clameur de haro, Clar d'Albi, Clarenç (Astarac), Coc cruesà, Coll del Tourmalet, Comarques d'Occitània, Comenge, Companyia navarresa, Compromís de Casp, Comtat d'Agen, Comtat d'Armanyac, Comtat d'Aura, Comtat d'Empúries, Comtat de Basàs, Comtat de Benaugès, Comtat de Bigorra, Comtat de Bordeus, Comtat de Comenge, Comtat de Condom, Comtat de Fesensac, Comtat de Pardiac, Comte palatí, Comunitat Autònoma del País Basc, Conca d'Arcaishon, Concòrdia d'Alcanyís, Concili de Bordeus, Concili de Tours, Conclave de 1362, Condomès, Conquesta de Navarra, Cròniques de Froissart, Cugat màrtir, Cyrano de Bergerac (teatre), D'Artagnan, Dagobert I, Dàvid Grosclaude, Devesa (desambiguació), Diòcesi de Rius, Dieta de Nimega, Dieta de Tolosa (798), Divisio Regnorum, Donat I Llop de Bigorra, Dorset, Ducat de Gascunya, Durban (Gers), Ebroí, Eduard I d'Anglaterra, Elionor de Castella (reina consort d'Anglaterra), Els tres mosqueters (pel·lícula de 1961), Els tres mosqueters (pel·lícula de 2011), En guàrdia!, Enric II d'Anglaterra, Enric II el Jove, Era Broquèra, Escudella i carn d'olla, Escurçó pirinenc, Escuts i banderes de la Vall d'Aran, Estuari de la Gironda, Eudes I d'Aquitània, Exònim, Farinetes, Fèlix de Tolosa, Ferdinand Bernède, Ferdinand de Lesseps, Fitero, Flor de Gascunya, Fortún Maça, França Occidental, Francés Fontan, Francesc Xavier Gambús i Ballvé, Francisco de Goya y Lucientes, Francità, Francs, Freginat, Fustarroau, Garbura, García López de Sessé, Garona, Gascó, Gastó II de Foix, Gastó VII de Montcada i de Bearn, Gastronomia d'Occitània, Gastronomia de Gascunya, Gastronomia de la Vall d'Aran, Gausbert Amiel, Gavatx, Gave, Gentilici, Gers, Gilabèrt Nariòo, Gironda, Grifó blau de Gascunya, Grup Danone, Guerra d'Itàlia (1494-1498), Guerra dels Cent Anys, Guiena, Guifré el Pilós, Guilhèm Adèr, Guillem de Septimània, Guillem IX d'Aquitània, Guiraut de Calanson, Hattó d'Aquitània, Hautacam, Henry Expert, Història d'Anglaterra, Història d'Aran, Història d'Occitània, Història de França, Història de Navarra, Història del País Basc, Hunald I d'Aquitània, Irlandesos, Jean Fouquet, Jean Lannes, Jean Poueigh, Jean-Baptiste Rey, Jesús Luis Ocaña Pernía, Joan de Grailly, Joan Francés Blader, Joan Francés Tisnèr, Joan Giraud d'Astros, Joan I d'Armanyac, Joan II d'Armanyac, Jordi Sanç, José Bové, Josep Salvador i Soler, Juan de Medina de Pomar, Juli Carsalade du Pont, L'Esparra (Gironda), La Calandreta, La filla de d'Artagnan, Landarbaso, Laura de Bigorra, Lavedan, Les novel·les de D'Artagnan, Libertatǃ, Liebulf, Literatura catalana, Literatura occitana, Llengües d'Europa, Llenguadoc, Llibre de Menescalia, Llista d'agermanaments de municipis valencians, Llista de colls dels Pirineus, Llista de cornamuses, Llista de formatges francesos, Llista de trobadors, Llista de zones de protecció dels Pirineus, Llop I d'Aquitània, Lluís el Pietós, Lluís VII de França, Lluís VIII de França, Lo Bocau, Lo Teish, Lorda, Los Pagalhós, Lucus, Madame de Montespan, Maibaum, Marcabru, Mare de Déu de Lorda, Maria Pilar Busquet i Medan, Mathurin Romegas, Mòmol d'Usès, Medòc, Menaut de Favars, Microtus lusitanicus, Miquèu Camelat, Miquèu Grosclaude, Miquel Roca i Junyent, Mixel Garicoitz, Monestir, Monestir de Santa María de Huerta, Monges Comanadores de Sant Jaume, Montesquieu, Montesquiu (Gers), Montsegur (Gironda), Moro (mitologia dels Pirineus), Museu basc i de la història de Baiona, Normands, Occità cispirinenc, Occitània, Occitània (regió administrativa), Occitània fins a la dècada del 1970, Occitània i la regionalització del 1981, Orde de Sant Jaume (desambiguació), Orde de Sant Jaume per a la Fe i la Pau, Orde militar, Otó de Grandson, País Basc, País Gavai, Palau dels Papes, Paleosard, Papat d'Avinyó, Parc Natural Regional dels Pirineus Ariejans, Pèir de Garròs, Pèire Godolin, Peire de Corbiac, Per Noste, Perafita, Període romà a Occitània, Pey, Philippe Poutou, Pierre de Brantòsme, Pilota basca, Pipí I d'Aquitània, Pipí II d'Aquitània, Pique (riu), Pirineus, Poesia trobadoresca, Pot-au-feu, Prehistòria occitana, Premonstratesos, Puy-Paulin, Quitèria, Rafael Tristany i Parera, Ramon de Fitero, Ramon de Roda, Ramon V de Tolosa, Raymond de Sauvetat, Ràdio País, Ràtzia de 851, Reclams, Regió d'Armanyac, Regió francesa, Regions d'Occitània, Regne de França, Regne Franc, Remistan, Restormel Castle, Revolta del comte d'Urgell, Ricard Cor de Lleó, Rictruda de Marchiennes, Rion, Riu Gers, Robert de Montesquiou, Roger Bernat III de Foix, Romance de don Gaiferos, Rondeu, Rostes d'ànec, Rufí (ministre), Sabí de Bigorra, Sanç V Guillem de Gascunya, Sanganhèta, Savès, Sent Sever (Landes), Senyoria de Galard, Senyoria de Grailly, Serè de Tolosa, Setge d'Osca, Setge d'Osca (1094), Setge d'Osca (1096), Setge de Loarre, Setge de Montsegur, Silvicultura, Simó V de Montfort, Sindicat Occità de l'Educació, Substrat basc en les llengües romàniques, Sufix -acum, Talença, Tarota, Teodoric II de Borgonya i Austràsia, The Cloisters, Tortú, Tourtière, Tourtière (Gascunya), Tourtière de Chasluç, Tractat de Brétigny, Tractat de París (1259), Trebbiano, Uc de Sant Circ, Urraca Garcés de Pamplona, Vaca de Sent Gironç i de l'Aura, Vall d'Aran, Varossa, Vasadès, Venus de Brassempouy, Vergonha, Vescomtat d'Auloron, Vescomtat d'Orte, Vescomtat de Bearn, Vescomtat de Brulhès, Vescomtat de Castilhon, Vescomtat de Dacs, Vescomtat de Fesensaguet, Vescomtat de Fronsac, Vescomtat de Gabardà, Vescomtat de Gimois, Vescomtat de Lapurdi, Vescomtat de Larboust, Vescomtat de Lobinhèr, Vescomtat de Lomanha, Vescomtat de Manhoac, Vescomtat de Marçan, Vescomtat de Maremne, Vescomtat de Tartas, Vescomtat de Tursan, Vescomtat de Zuberoa, Vi francès, Vicenç de Paül, Vikings, Waldelens, Xarxa Euroregional de Ràdio i Televisió Sense Fronteres, Yves Navarre, 1 de desembre, 1213, 16 d'abril, 1658, 17 de juny, 1858, 1921, 1991, 5 de març, 769. Ampliar l'índex (355 més) »
Abó de Fleury
en llatí, Abbo Floriacensis, també conegut com a Abbon, fou abat del monestir benedictí de Fleury, l'abadia de Saint-Benoît-sur-Loire, prop d'Orleans (França).
Nou!!: Gascunya і Abó de Fleury · Veure més »
Abbó de Provença
Abbó o Abó (llatí Abo o Abbo, francès Abbon) o Abbó de Provença (nascut potser vers 685 i va fer testament el 5 de maig de 739. Fou un patrici borgonyó (a vegades considerat franc però podria ser gal·loromà) cap dels lleials a Carles Martell i oposat al rebel duc Mauront de Marsella aliat als sarraïns de Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí. Pertanyia a la família de Waldelè (Waldelenus) de Visontio (Besançon) i el Vienès, la qual controlava els passos pels Alps cap a Itàlia a Susa, Embrun i Gap. Era fill d'un dels principals terratinents de Borgonya. La seva residència era un castell proper a Viena del Delfinat. El seu nom Ab(b)o, era aparentment germànic, però pot ser l'hipocorístic del vell nom gal Abolenus-Abelonius. Aquestes formes abreviades no són sempre clares. En tots els casos Abbó és considerat com un aliat gal·loromà pels francs. Fou rector de la Mauriena i de Susa i patrici del Vienès el 722. Carles Martell per recompensar els seus serveis el va fer duc de Provença el 732. Abbó va fundar l'abadia de la Novalaise el 726, a la qual va deixar una gran part del seu immens heretatge el 739. Fou el darrer patrici de Provença.
Nou!!: Gascunya і Abbó de Provença · Veure més »
Abd-al-Màlik ibn Qàtan al-Fihrí
Abd-al-Màlik ibn Qàtan al-Fihrí (m. Còrdova, 742) fou valí de l'Àndalus (732-734 i 740-741).
Nou!!: Gascunya і Abd-al-Màlik ibn Qàtan al-Fihrí · Veure més »
Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam
Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam o Abd-ar-Rahman II de Còrdova (Toledo, 792 - Còrdova, 22 de setembre de 852) fou el quart emir omeia de Còrdova, va regnar des de 822 fins a la seva mort.
Nou!!: Gascunya і Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam · Veure més »
Ací Gasconha
Ací Gasconha (de l'occità, Aquí Gascunya) és una associació cultural occitanista que defensa l'occità gascó com la llengua tradicional i principal del Baish Ador (format per Baiona, Anglet i Biàrritz).
Nou!!: Gascunya і Ací Gasconha · Veure més »
Acibel·la de Gascunya
Acibel·la (Gascunya) va ser una noble gascona.
Nou!!: Gascunya і Acibel·la de Gascunya · Veure més »
Aimeric de Belenoi
Vida, en vermell, i miniatura que representa Aimeric de Belenoi Aimeric de Belenoi va ser un clergue i trobador del, nascut el 1216 al castell de L'Esparra (Gironda), prop de Bordeus.
Nou!!: Gascunya і Aimeric de Belenoi · Veure més »
Alegret
Alegret (fl....1145...) fou un trobador occità, possiblement gascó.
Nou!!: Gascunya і Alegret · Veure més »
Aleran de Troyes
Aleran de Troyes (800 - Barcelona?, 852) o Aleram (del nom germànic Aledramnus) fou comte de Troyes, marquès de Gòtia (849 o 850 - 851 o 852) i comte de Barcelona, Empúries i del Rosselló.
Nou!!: Gascunya і Aleran de Troyes · Veure més »
Amand de Gascunya
Amand de Gascunya, fou un suposat duc de Gascunya (vers 628-645) Al morir Genial (vers 627) el vascons es van revoltar.
Nou!!: Gascunya і Amand de Gascunya · Veure més »
Amou
L'Amou és un formatge de pasta premsada no cuita d'ovella que es fabrica a Amou, prop de Mont de Marsan, a Gascunya.
Nou!!: Gascunya і Amou · Veure més »
Anhan
Anhan (en occità Anhan, en francès i oficialment Aignan) és un municipi francès de Gascunya, situat al departament del Gers i a la regió d'Occitània.
Nou!!: Gascunya і Anhan · Veure més »
Anià el referendari
Anià el referendari (en llatí Anianus referendarius) era el referendari d'Alaric II i per tant el que autenticava les còpies oficials de la llei coneguda per Breviari d'Alaric.
Nou!!: Gascunya і Anià el referendari · Veure més »
Anselme Lacadé
Anselme Lacadé (1804-1866) va ser batlle de Lorda (Gascunya, Occitània) des de 1848 fins a 1866.
Nou!!: Gascunya і Anselme Lacadé · Veure més »
Antic règim a França
En la història de França, el terme Antic Règim es refereix al període comprès entre la fi de la Guerra dels Cent Anys (1453) i l'esclat de la Revolució (1789), és a dir, als segles ,, i.
Nou!!: Gascunya і Antic règim a França · Veure més »
Aquitans
Els antics aquitans (llatí: Aquitani) eren un poble preindoeuropeu que habitava la zona que actualment és el sud de la regió administrativa de la Nova Aquitània i el sud-oest del Migdia-Pirineus, anomenada Gallia Aquitania pels romans, a la regió compresa entre els Pirineus, l'oceà Atlàntic i la Garona (actualment, sud-oest d'Occitània).
Nou!!: Gascunya і Aquitans · Veure més »
Aquità
Laquità és una llengua paleohispànica que és coneguda només per testimonis indirectes, no se'n coneixen textos escrits.
Nou!!: Gascunya і Aquità · Veure més »
Aquitània
Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.
Nou!!: Gascunya і Aquitània · Veure més »
Aragonès de les comunitats aragoneses
L'Aragonès de les comunitats aragoneses es va parlar a les comunitats de Calataiud, Daroca, Comunitat de Terol i Albarrasí, a més de les capitals d'aquelles comunitats.
Nou!!: Gascunya і Aragonès de les comunitats aragoneses · Veure més »
Armand Jacquey
Armand Jacquey (Montlluís, Conflent, 15 de novembre del 1834 - Lo Mont, Gascunya, 1 de desembre de 1921), Armand Victor de noms de fonts, fou un general i polític francès.
Nou!!: Gascunya і Armand Jacquey · Veure més »
Armanyac (beguda)
Una ampolla d'armanyac de l'anyada del 1956. L'armanyac és un aiguardent de vi elaborat a la Gascunya, on es distingeixen tres regions: Baix Armanyac, Alt Armanyac i Ténarèze.
Nou!!: Gascunya і Armanyac (beguda) · Veure més »
Arnaud Vidal
Arnaud Vidal fou un poeta occità de Castellnou d'Arri, un dels fundadors el 1323 del Consistori del Gai Saber de Tolosa de Llenguadoc, i un dels primers llorejats el 1324 per una cançó a la Mare de Déu.
Nou!!: Gascunya і Arnaud Vidal · Veure més »
Arnaut Daniel
cançoner K Arnaut Daniel fou un trobador occità del, nascut a Rabairac, Dordonya.
Nou!!: Gascunya і Arnaut Daniel · Veure més »
Arquebisbat de Bordeus
L'ex catedral de Sant Joan Baptista de Bazas. La basílica Sant Severí de Bordeus. Bust del cardenal François d'Escoubleau de Sourdis, obra de Gian Lorenzo Bernini. XVIII en substitució de l'antic palau arxiepiscopal. Larquebisbat de Bordeus (francès: Archidiocèse de Bordeaux; llatí: Archidioecesis Burdigalensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica als França.
Nou!!: Gascunya і Arquebisbat de Bordeus · Veure més »
Art paleolític
Venus de Laussel, que pertany al paleolític superior (aurinyacià) Lart paleolític és una de les manifestacions artístiques més antigues de la història de la humanitat.
Nou!!: Gascunya і Art paleolític · Veure més »
Asnar I Galí
Asnar I Galí (en castellà Aznar Galíndez; ? - 839) fou comte d'Aragó (809-820) i comte d'Urgell i Cerdanya (820-824).
Nou!!: Gascunya і Asnar I Galí · Veure més »
Aush
Aush (en occità Aush, en francès Auch) és un municipi francès de Gascunya, situat al departament del Gers i a la regió d'Occitània.
Nou!!: Gascunya і Aush · Veure més »
Austind
en llatí Austindus, va ésser un bisbe d'Auch.
Nou!!: Gascunya і Austind · Veure més »
Ènnec Aritza
Ènnec Aritza (ca. 770 - 851) o Ènnec de Pamplona (en basc Eneko Aritza, en castellà Íñigo Arista) va ser un cabdill vascó que ha estat considerat el primer rei de Pamplona i iniciador de la monarquia navarresa.
Nou!!: Gascunya і Ènnec Aritza · Veure més »
Òlt (riu)
L'Òlt (en occità Òlt i en francès Lot) és un riu del Massís Central.
Nou!!: Gascunya і Òlt (riu) · Veure més »
Baiona
Baiona (en basc i en gascó Baiona, en francès Bayonne) és una ciutat, seu de la Comunitat d'Aglomeració del País Basc, situada a la confluència dels rius Niva i Ador en el departament dels Pirineus Atlàntics.
Nou!!: Gascunya і Baiona · Veure més »
Balaguer
Balaguer és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Noguera i cap del seu partit judicial.
Nou!!: Gascunya і Balaguer · Veure més »
Balançó (nissaga)
Els Balançó (també escrit Balansó o Balanzó) són una nissaga originària de Gascunya que es va establir a Catalunya al.
Nou!!: Gascunya і Balançó (nissaga) · Veure més »
Bartomeu Camps
Bartomeu Camps dit “l'Empordanès” (? - Barcelona, 1565) fou un bandoler actiu a la zona de les Gavarres i la Selva.
Nou!!: Gascunya і Bartomeu Camps · Veure més »
Basc
El basc, també anomenat èuscar o eusquera (en basc euskara o, segons el dialecte, euskera, eskuara, eskara, uskara o üskara), és una llengua aïllada (sense relació amb cap família lingüística coneguda) parlada actualment en bona part de la Comunitat Autònoma del País Basc i part de Navarra, a Espanya, i al País Basc del Nord (departament de Pirineus Atlàntics, Aquitània, a França).
Nou!!: Gascunya і Basc · Veure més »
Batalla d'Albelda
La primera batalla d'Albelda tingué lloc a la vora d'Albelda de Iregua el 851 entre les forces musulmanes de Mussa II el Gran, cap dels Banu Qassi i governador de Tudela, en nom de l'Emirat de Qúrtuba, i un exèrcit de francs i gascons de França Occidental, probablement aliats amb el Regne d'Astúries.
Nou!!: Gascunya і Batalla d'Albelda · Veure més »
Batalla d'Alcolea de Cinca
La batalla d'Alcolea de Cinca de 1413 fou una de les batalles de la Revolta del comte d'Urgell.
Nou!!: Gascunya і Batalla d'Alcolea de Cinca · Veure més »
Batalla d'Alcoraç
La batalla d'Alcoraç es va entaular el 15 de novembre del 1096 a prop de Osca (en àrab Washka) i va enfrontar l'exèrcit del Regne d'Aragó contra les tropes islàmiques de l'Emirat de Saraqusta.
Nou!!: Gascunya і Batalla d'Alcoraç · Veure més »
Batalla d'Angumois
La batalla d'Angumois fou un important combat lliurat el juny del 844 entre les forces lleials a Pipí II d'Aquitània manades per Guillem de Septimània, fill de Bernat de Septimània i comte i duc de Tolosa, i les forces del rei Carles II el Calb.
Nou!!: Gascunya і Batalla d'Angumois · Veure més »
Batalla d'Auberoche
La batalla d'Auberoche va ser un combat significatiu dels primers compassos de la Guerra dels Cent Anys que va enfrontar francesos i anglesos a les proximitats d'Auba Ròcha, prop de Perigús i al terme actual de Lo Chamnhe, a la Gascunya.
Nou!!: Gascunya і Batalla d'Auberoche · Veure més »
Batalla de Cadzand
La batalla de Cadzand va ser una escaramussa entre anglesos i flamencs el novembre de 1337 als voltants de la vila costanera de Cadzand.
Nou!!: Gascunya і Batalla de Cadzand · Veure més »
Batalla de Castillon
La Batalla de Castillon, lliurada el 17 de juliol de 1453, va ser l'última batalla de la Guerra dels Cent Anys.
Nou!!: Gascunya і Batalla de Castillon · Veure més »
Batalla de Ceresole
La batalla de Cerisole va ser un enfrontament armat entre l'exèrcit de Francesc I de França sota el comandament de Francesc de Borbó, comte d'Enghien i el de l'emperador Carles V durant la Guerra d'Itàlia de 1542–46.
Nou!!: Gascunya і Batalla de Ceresole · Veure més »
Batalla de Cerignola
La batalla de Cerignola, que va tenir lloc el 28 d'abril de 1503 va ser un enfrontament bèl·lic entre les tropes franceses i hispàniques, amb victòria de les segones, durant la Segona Guerra de Nàpols, en el que avui és la ciutat de Cerignola (provincia de Foggia, Itàlia), aleshores una petita vila sobre un turó i protegida per un fossat i un talús aixecat per les tropes de la Corona d'Aragó, prop de l'antiga Cannas on Hannibal va véncer als romans el 218 aC.
Nou!!: Gascunya і Batalla de Cerignola · Veure més »
Batalla de Nájera
La Batalla de Nájera (algunes vegades anomenada Batalla de Navarrete) va ser un episodi de la Primera Guerra Civil Castellana que enfrontava el rei Pere I de Castella amb el seu germanastre Enric de Trastàmara, que pretenia el tron, i es va lliurar el 3 d'abril de 1367 en les proximitats de Nájera, en una línia paral·lela al camí que anava al nord des d'Alesón a Huércanos i Uruñuela, a la Comunitat Autònoma de La Rioja.
Nou!!: Gascunya і Batalla de Nájera · Veure més »
Batalla de Poitiers
La batalla de Poitiers va ser lliurada entre el Regne d'Anglaterra i el Regne de França el 19 de setembre del 1356, resultant en la segona de les tres grans victòries angleses a la Guerra dels Cent Anys.
Nou!!: Gascunya і Batalla de Poitiers · Veure més »
Batalla de Taillebourg
La batalla de Taillebourg va ser una gran batalla medieval lliurada entre el 21 i el 22 de juliol de 1242.
Nou!!: Gascunya і Batalla de Taillebourg · Veure més »
Batalla naval de Sluis
La batalla naval de Sluis (24 de juny de 1340) va ser el primer gran enfrontament armat entre anglesos i francesos en el marc de la interminable Guerra dels Cent Anys.
Nou!!: Gascunya і Batalla naval de Sluis · Veure més »
Bausen
Bausen (nom aranès) és un municipi de la Vall d'Aran, situat al terçó de Quate Lòcs.
Nou!!: Gascunya і Bausen · Veure més »
Bearn
Bearn (en occità: Bearn/Biarn) és una regió i província històrica de França, a Gascunya.
Nou!!: Gascunya і Bearn · Veure més »
Belestar
Belestar (Belestar en occità, Bélesta en francès) és un municipi del País de Foix (entre les regions occitanes del Llenguadoc i la Gascunya).
Nou!!: Gascunya і Belestar · Veure més »
Berald II
Berald II dit el Gran o el Comte Camus (1333 - 17 de gener del 1399) fou delfí d'Alvèrnia (1356-1399) comte de Clarmont i senyor de Mercoeur (1356-1371), fill i successor (1356) de Berald I, delfí d'Alvèrnia, comte de Clarmont i senyor de Mercoeur i de Maria de Villemur (vers 1315-1383).
Nou!!: Gascunya і Berald II · Veure més »
Bernat Manciet
Bernat Manciet va néixer el 1923 a Sabres, dins el departament de Landes.
Nou!!: Gascunya і Bernat Manciet · Veure més »
Bestiar
vaca (vedella) pasturen juntes a Sud-àfrica. El bestiar és el conjunt d'animals domèstics d'una determinada espècie que es troben en una explotació ramadera.
Nou!!: Gascunya і Bestiar · Veure més »
Biarritz
Biàrritz (en basc Biarritz o Miarritze, en occità Biàrritz i en francès i oficialment Biarritz) és un municipi situat al territori històric de Lapurdi al departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de la Nova Aquitània.
Nou!!: Gascunya і Biarritz · Veure més »
Bisbat de Tarba
El santuari de la Mare de Déu de Lorda, el santuari marià més visitat del món. El bisbat de Tarba i Lorda (francès: diocèse de Tarbes et Lourdes; llatí: Dioecesis Tarbiensis et Lourdensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Tolosa.
Nou!!: Gascunya і Bisbat de Tarba · Veure més »
Blaise de Montluc
Blaise de Monluc (Sempoi, Gascunya 1502 - Estilhac, Gascunya 1577) fou un militar gascó i escriptor en llengua francesa.
Nou!!: Gascunya і Blaise de Montluc · Veure més »
Boggis
Boggis (o Bogis) fou un suposat duc d'Aquitània i Gascunya, esmentat per l'espúria carta d'Alaon atribuïda a Carles el Calb com escrita el 30 de gener del 845, que hauria governat després del 636 fins vers el 660 (quan apareix esmentat Fèlix de Tolosa), associat amb el seu germà petit Bertran.
Nou!!: Gascunya і Boggis · Veure més »
Boha
La Boha és una cornamusa pròpia de la regió de Gascunya a Occitània.
Nou!!: Gascunya і Boha · Veure més »
Bordelès
El Bordelès (en occità Bordalés) és una regió a cavall de Gascunya i Guiana, inclosa dins el departament de Gironda.
Nou!!: Gascunya і Bordelès · Veure més »
Bosc de les Landes
Landes de Gascunya. El bosc de les Landes de Gascunya (forêt des Landes de Gascogne en francès, bòsc de las Lanas de Gasconha en occità) és un bosc situat a la regió de la Nova Aquitània.
Nou!!: Gascunya і Bosc de les Landes · Veure més »
Boson e Gelanava
Boson e Gelanava (en francès Bouzon-Gellenave) és un municipi francès de Gascunya, situat al departament del Gers i a la regió d'Occitània.
Nou!!: Gascunya і Boson e Gelanava · Veure més »
Brandi
Brandi (apòcope del neerlandès brandewijn per a vi destil·lat) és una beguda alcohòlica feta a partir de vi.
Nou!!: Gascunya і Brandi · Veure més »
Bréjaude
La brejauda en occità és la sopa més emblemàtica de la cuina llemosina, a Occitània, feta principalment a base de col, i també pot fer-se amb pomaLimousin, Encyclopédie Bonneton, any 2000, i cansalada.
Nou!!: Gascunya і Bréjaude · Veure més »
Bretxa de Rotllan
La bretxa de Rotllà (o Rotllan) és un impressionant esvoranc natural de 40 m d'ample i de 100 m d'alçària que s'obre als penya-segats situats sobre el circ de Gavarnia, als Pirineus.
Nou!!: Gascunya і Bretxa de Rotllan · Veure més »
Breviari d'Alaric
Còpia manuscrita del Breviari d'Alaric conservat a la Universitat de Clermont-Ferrand, segle X El Breviari d'Alaric (Breviarium Alaricianum) és un codi de lleis visigot que fou vigent al Regne de Toledo.
Nou!!: Gascunya і Breviari d'Alaric · Veure més »
Cagots
Cagots és el nom que va rebre un conjunt de pobladors de zones d'Euskalherria (àrees apartades a les valls de Baztan i Roncal a Navarra, Iparralde pirinenc), d'Occitània (Bearn, Gascunya), de l'Aragó i de Bretanya.
Nou!!: Gascunya і Cagots · Veure més »
Calataiud
Calataiud (Calatauit en català antic, Calatayú en aragonès i Calatayud, en castellà) és una ciutat aragonesa de 21.000 habitants, a la vora del riu Jalón, a la província de Saragossa.
Nou!!: Gascunya і Calataiud · Veure més »
Cançó de Rotllan
La Cançó de Rotllan o Rotllà (en francès, Chanson de Roland) és una cançó de gesta del que narra la batalla de Roncesvalls i té com a protagonista Rotllan, un cavaller a les ordres de l'emperador Carlemany.
Nou!!: Gascunya і Cançó de Rotllan · Veure més »
Cant polifònic gascó
El cant polifònic gascó o dels Pirineus (Cantèra en gascó) és la pràctica tradicional plurivocal resultant d'una construcció musical basada en un cantus firmus al qual s'apliquen patrons consonàntics implícits però ben definits.
Nou!!: Gascunya і Cant polifònic gascó · Veure més »
Cantó de Castèlgelós
El Cantó de Castèlgelós és un cantó occità, de Gascunya, del departament d'Òlt i Garona, situat al districte de Nerac.
Nou!!: Gascunya і Cantó de Castèlgelós · Veure més »
Canvi fonètic «f → h» del castellà
El canvi fonètic «f → h» és un fenomen consistent en el fet que, en certes condicions fonològiques, la f- inicial llatina es convertí en una h- aspirada que després desaparegué en les varietats estàndard del castellà, tot i que se'n conserva la pronunciació per a algunes paraules en diversos dialectes, sobretot en bona part d'Andalusia, Extremadura i Hispanoamèrica (i també es manté en els dialectes orientals de l'asturià, així com en el càntabre i l'extremeny).
Nou!!: Gascunya і Canvi fonètic «f → h» del castellà · Veure més »
Captalat de Buch
El captalat de Buch (Bug en occità) fou una senyoria feudal de Gascunya.
Nou!!: Gascunya і Captalat de Buch · Veure més »
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Nou!!: Gascunya і Carlemany · Veure més »
Carles el Calb
Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.
Nou!!: Gascunya і Carles el Calb · Veure més »
Carles II de Navarra
Carles el Dolent assegut en una estradaCarles II de Navarra dit el Dolent (Évreux, Regne de França, 10 d'octubre de 1332 - Pamplona, 1 de gener de 1387) fou rei de Navarra (1349-1387).
Nou!!: Gascunya і Carles II de Navarra · Veure més »
Carles Martell
Carles Martell (Herstal, actualment a Valònia, Bèlgica, 23 d'agost del 686 – 22 d'octubre del 741) fou majordom de palau dels tres regnes francs: Austràsia (714 - 741) i Nèustria i Borgonya (717 - 741).
Nou!!: Gascunya і Carles Martell · Veure més »
Carles V de França
Estàtua de Carles V de França Carles V de França el Prudent (Vincennes 1337 - Beauté-sur-Marne 1380), regent de França (1356-1360) i rei de França (1364-1380).
Nou!!: Gascunya і Carles V de França · Veure més »
Casa de Togores
La casa de Togores fou una casa nobiliària de la Corona d'Aragó establerta a Mallorca just després de la Conquesta i amb branques al Regne de València.
Nou!!: Gascunya і Casa de Togores · Veure més »
Casa es de Baile
Casa es de Baile és un edifici del municipi d'Es Bòrdes inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Gascunya і Casa es de Baile · Veure més »
Casèras (Alta Garona)
Casèras (Cazères en francès i oficial) és un municipi occità de Comenge a Gascunya, en el departament de l'Alta Garona, a la regió d'Occitània.
Nou!!: Gascunya і Casèras (Alta Garona) · Veure més »
Castell dels Comtes d'Armanyac
El castell dels comtes d'Armanyac (Armanhac, en occità) és un castell fortificat que ocupava l'extrem occidental de la població occitana de Leitora, a la Gasconya històrica, a l'actual departament de Gers.
Nou!!: Gascunya і Castell dels Comtes d'Armanyac · Veure més »
Castellnou d'Arri
Castellnou d'Arri (en occità Castèlnòu d'Arri i localment Castèlnau d'Arri, en francès i oficialment Castelnaudary) és un municipi del departament de l'Aude a la regió francesa d'Occitània.
Nou!!: Gascunya і Castellnou d'Arri · Veure més »
Castelnau
Castelnau fou una senyoria de França a la Gascunya, centrada en la vila de Castelnau, anomenada des del 1957 Castèthnau de Medòc, capçalera d'un cantó del departament de la Gironda, entre L'Esparra i Bordeus.
Nou!!: Gascunya і Castelnau · Veure més »
Cecília de Comenge-Torena
Cecília I d'Urgell o Cecília de Comenge-Torena (vers 1320 - 1384) fou infanta de Comenge, vescomtessa de Torena (1339-1349), comtessa consort d'Urgell (1336-1347), comtessa d'Urgell, baronessa d'Antilló i d'Entença (1347).
Nou!!: Gascunya і Cecília de Comenge-Torena · Veure més »
Censà
Censà (o tradicionalment Sansà, o millor Sançà, oficialment i en francès Sansa) és una comuna de la subcomarca de les Garrotxes de Conflent, de la comarca nord-catalana del Conflent.
Nou!!: Gascunya і Censà · Veure més »
Cercamon
Cercamon (fl. 1135-1152) va ser un trobador occità.
Nou!!: Gascunya і Cercamon · Veure més »
Chabrol
Primer pas del chabrol Chabrol! Home fent chabrol a començaments del segle XX Postal antiga occitana on apareix un home fent "chabrol" Chabròl o més aviat fer chabrol és un costum antic a la gastronomia occitana que consisteix a, quan queda ja poc brou al plat i comença a ser difícil d'agafar-la amb la cullera, afegir-hi un raig de vi negre, en comptes d'inclinar el plat, i empassar-ho, bevent directament del recipient.
Nou!!: Gascunya і Chabrol · Veure més »
Chalossa
La Chalossa —tot i que hauríem de dir-ne Shalossa— (en occità Shalòssa) és una comarca occitana, a la Gascunya, a l'est de Dacs i a l'oest de Tursan.
Nou!!: Gascunya і Chalossa · Veure més »
Charles I d'Albret
Charles d'Albret († el 25 d'octubre de 1415) va ser Conestable de França entre 1402 i 1411, i de nou entre 1413 i 1415.
Nou!!: Gascunya і Charles I d'Albret · Veure més »
Circ de Gavarnia
Circ de Gavarnia El circ de Gavarnia (en occità: circ de Gavarnia, en francès: cirque de Gavarnie) forma part del massís de mont Perdut, que va ser declarat el 1997 Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Gascunya і Circ de Gavarnia · Veure més »
Clameur de haro
Les pompes fúnebres de Guillem el Conqueridor interrompudes pel «clameur de haro» d'Asselin. El clameur de haro és el terme que s'usa per designar una antiga acció jurisdiccional d'origen medieval que consisteix en el fet que qui creu estar patint un perjudici en un moment donat crida «Haro!» per demandar justícia i demanar ajut dels testimonis.
Nou!!: Gascunya і Clameur de haro · Veure més »
Clar d'Albi
Clar d'Albi o d'Aquitània (Nord d'Àfrica - Leitora, Gascunya, entre 95 i 420) fou el llegendari primer bisbe d'Albi i de Leitora.
Nou!!: Gascunya і Clar d'Albi · Veure més »
Clarenç (Astarac)
Clarenç és ua antiga comuna d’Astarac, a Gascunya (Occitània).
Nou!!: Gascunya і Clarenç (Astarac) · Veure més »
Coc cruesà
El coc cruesà, conegut simplement en llemosí com a coc de nous, és un pa de pessic tradicionalment rodó, més aviat estret i molt alt, a l'estil típic dels cocs occitans, perfumat amb nous i ratafia de nou verda i que es menja tebi, sovint acompanyat d'una crema lleugera.
Nou!!: Gascunya і Coc cruesà · Veure més »
Coll del Tourmalet
El Coll del Tormalet o Tormalet (2.114 m) és un port de muntanya dels Pirineus situat a la Gascunya.
Nou!!: Gascunya і Coll del Tourmalet · Veure més »
Comarques d'Occitània
regions) d'Occitania Les encontrades (comarques) d'Occitània Tot seguit hi ha una llista de parçans o païses (comarques) tradicionals i no oficials d'Occitània, amb la capital respectiva i el gentilici (si existeix).
Nou!!: Gascunya і Comarques d'Occitània · Veure més »
Comenge
Comenge (en occità gascó, Comenge) és una regió històrica d'Occitània, situada entre el País de Foix i Bigorra, a la regió d'Occitània.
Nou!!: Gascunya і Comenge · Veure més »
Companyia navarresa
Companyia navarresa, fou el nom d'una tropa de mercenaris, la major part procedents de Navarra i Gascunya, que va lluitar entre finals del i començaments del, contractats pel romanent dels estats croats que havien format part de l'Imperi Llatí.
Nou!!: Gascunya і Companyia navarresa · Veure més »
Compromís de Casp
El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.
Nou!!: Gascunya і Compromís de Casp · Veure més »
Comtat d'Agen
El comtat d'Agen o Comtat d'Agenès (en francès Agénois) fou una jurisdicció feudal d'Aquitània a Gascunya.
Nou!!: Gascunya і Comtat d'Agen · Veure més »
Comtat d'Armanyac
Escut dels comtes d'Armanyac fins a 1314: ''d'argent amb lleó de gules'' El comtat d'Armanyac (en occità Armanhac, en francès Armagnac) fou una jurisdicció feudal d'Occitània, a la Gascunya, creada a finals del.
Nou!!: Gascunya і Comtat d'Armanyac · Veure més »
Comtat d'Aura
El Comtat d'Aura o d'Aure (en francès) fou una jurisdicció feudal de Gascunya centrada a la Vall d'Aura.
Nou!!: Gascunya і Comtat d'Aura · Veure més »
Comtat d'Empúries
El comtat d'Empúries fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Nou!!: Gascunya і Comtat d'Empúries · Veure més »
Comtat de Basàs
El comtat de Basàs (Vasats) o Comtat de Basadès o Vasadès (en francès Bazas o Basadois) fou una jurisdicció feudal d'Aquitània a Gascunya, a l'oest del Comtat d'Agen o Agenès i al sud-est del Comtat de Bordeus.
Nou!!: Gascunya і Comtat de Basàs · Veure més »
Comtat de Benaugès
El comtat de Benauges fou una jurisdicció feudal centrada a Benauges a la Gascunya.
Nou!!: Gascunya і Comtat de Benaugès · Veure més »
Comtat de Bigorra
El comtat de Bigorra (en occità: Comtat de Bigòrra) fou una jurisdicció feudal d'Aquitània a la regió de Tarba (Tarbes) que va prendre el seu nom d'un castell.
Nou!!: Gascunya і Comtat de Bigorra · Veure més »
Comtat de Bordeus
El comtat de Bordeus fou una jurisdicció feudal d'Aquitània i Gascunya centrada a la ciutat de Bordeus.
Nou!!: Gascunya і Comtat de Bordeus · Veure més »
Comtat de Comenge
El comtat de Comenge (en francès Comminges) fou una jurisdicció feudal de Gascunya (Occitània) situat entre el Tolosà i la Vall d'Aran.
Nou!!: Gascunya і Comtat de Comenge · Veure més »
Comtat de Condom
El comtat de Condom fou un efímer comtat feudal de Gascunya centrat a la ciutat de Condom, i abraçant el Condomès.
Nou!!: Gascunya і Comtat de Condom · Veure més »
Comtat de Fesensac
El comtat de Fesensac fou una jurisdicció feudal de Gascunya, centrada a Vic de Fesensac.
Nou!!: Gascunya і Comtat de Fesensac · Veure més »
Comtat de Pardiac
El Comtat de Pardiac fou una jurisdicció feudal de Gascunya.
Nou!!: Gascunya і Comtat de Pardiac · Veure més »
Comte palatí
Comte palatí (en llatí: Comes palatinus; en alemany: Pfalzgraf) és un títol de noblesa originat al comes romà, que amb la caiguda de l'imperi Romà d'Occident s'adaptà als regnes germànics.
Nou!!: Gascunya і Comte palatí · Veure més »
Comunitat Autònoma del País Basc
Donòstia o Sant Sebastià Euskadi o el País Basc (Euskal Herria en basc, País Vasco en castellà i Euskadi en tots dos idiomes) és una nacionalitat històrica d'acord amb l'article 1 de l'Estatut de Guernica de 1979, constituït com una comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Gascunya і Comunitat Autònoma del País Basc · Veure més »
Conca d'Arcaishon
Situació de la Conca d'Arcaishon La Conca d'Arcaishon (en occità laca d'Arcaishon) és una badia de la costa occidental de França, oberta a l'oceà Atlàntic en el golf de Biscaia, en un tram de la Costa d'Argent entre les ciutats de la Tèsta de Buc al sud, i Lèja e lo Horet, al nord.
Nou!!: Gascunya і Conca d'Arcaishon · Veure més »
Concòrdia d'Alcanyís
La Concòrdia d'Alcanyís fou el pacte a què arribaren el 15 de febrer de 1412 el parlament català, reunit a Tortosa, i el parlament aragonès, reunit a Alcanyís, per tal de reunir un grup de personalitats a la vila aragonesa de Casp que elegissin un successor del rei Martí l'Humà (mort sense descendència el 1410).
Nou!!: Gascunya і Concòrdia d'Alcanyís · Veure més »
Concili de Bordeus
El concili de Bordeus fou una reunió de bisbes de Nèustria convocada pel rei Khilderic II (662–675) probablement l'any 673, celebrat a Bordeus, que formava part de l'Aquitània d'Austràsia.
Nou!!: Gascunya і Concili de Bordeus · Veure més »
Concili de Tours
El Concili de Tours fou un dels cinc concilis regionals convocats per Carlemany el mes de maig del 813 a la ciutat francesa de Tours, al costat dels de Magúncia sobre les escoles, el de Chalon-sur-Saône, el de Reims i el d'Arle.
Nou!!: Gascunya і Concili de Tours · Veure més »
Conclave de 1362
El conclave de 1362 acabà amb l'elecció de William Grimoard que prengué el nom d'Papa Urbà V, com a successor del Papa Innocenci VI.
Nou!!: Gascunya і Conclave de 1362 · Veure més »
Condomès
El Condomès - Condomés; Ténarèze o Condomois - és una comarca occitana, a Gascunya, que té per capçalera la ciutat de Condom.
Nou!!: Gascunya і Condomès · Veure més »
Conquesta de Navarra
Document expedit el 1514, després de la conquesta de Navarra, amb una llista de persones del Roncal condemnades a mort per delicte de lesa majestat La Incorporació de Navarra a la corona de Castella va ser un procés iniciat en el, un cop reinstaurat el regne per voluntat de la noblesa navarresa el 1134, amb els tractats entre el Regne de Castella i la Corona d'Aragó, en els quals es va acordar repartir-se el Regne de Navarra, amb una conquesta parcial el 1200, i que va culminar amb la incorporació completa en el segle XVI per formar més endavant la Corona d'Espanya.
Nou!!: Gascunya і Conquesta de Navarra · Veure més »
Cròniques de Froissart
Jean Froissart. Retrat de Jacques Le Boucq, segle XVI. Les Cròniques de Froissart (en francès antic: Chroniques de Jehan Froissart) van ser escrites en francès antic per Jean Froissart, relatant la Guerra dels Cent Anys, des del regnat d'Eduard III d'Anglaterra fins a l'any 1400.
Nou!!: Gascunya і Cròniques de Froissart · Veure més »
Cugat màrtir
Cugat, Cucufat, Cucuphat, Guinefort o Quiquenfat (Escíl·lium (?), actual Tunísia, segona meitat del - Sant Cugat del Vallès, 304) fou un màrtir cristià que va morir al Castrum Octavianum, lloc actualment ocupat pel monestir de Sant Cugat.
Nou!!: Gascunya і Cugat màrtir · Veure més »
Cyrano de Bergerac (teatre)
Representació de la penúltima escena, per ''L'Illustration'' (1898). Cyrano de Bergerac és una obra teatral escrita per Edmond Rostand i estrenada el 27 de desembre de 1897.
Nou!!: Gascunya і Cyrano de Bergerac (teatre) · Veure més »
D'Artagnan
Estàtua de D'Artagnan D'Artagnan és el nom amb què era més conegut Charles de Batz-Castelmore (Lupiac, 1611?/1616? - Maastricht, 1673), comte d'Artagnan, un famós mosqueter gascó del.
Nou!!: Gascunya і D'Artagnan · Veure més »
Dagobert I
Dagobert I (603-639), fill de Clotari II, rei dels francs, i de Bertruda.
Nou!!: Gascunya і Dagobert I · Veure més »
Dàvid Grosclaude
Dàvid Grosclaude (en francès David Grosclaude) (Chinon, 14 d'abril de 1958) és un periodista i polític occitanista originari del Bearn (Gascunya), conseller regional d'Aquitània, fill del també occitanista Miquèu Grosclaude.
Nou!!: Gascunya і Dàvid Grosclaude · Veure més »
Devesa (desambiguació)
Sense descripció.
Nou!!: Gascunya і Devesa (desambiguació) · Veure més »
Diòcesi de Rius
La diòcesi de Rius (en llatí: Dioecesis Rivensis; en francès: Diocèse de Rieux) és una antiga diòcesi de l'Església catòlica a Occitània (França).
Nou!!: Gascunya і Diòcesi de Rius · Veure més »
Dieta de Nimega
La Dieta de Nimega del 821 fou una reunió o assemblea general de la noblesa del regne franc, en la qual l'emperador Lluís el Pietós va fer ratificar la divisió dels estats entre els seus fills que havia establert el 30 de juliol del 817 a Aquisgrà, i que havia obtingut l'aprovació del Papa.
Nou!!: Gascunya і Dieta de Nimega · Veure més »
Dieta de Tolosa (798)
La Dieta de Tolosa del 798 fou la segona dieta o assemblea general del regne d'Aquitània celebrada a Tolosa el 798 quan Lluís el Pietós tornà del Regne de Germània segurament després de passar per la frontera oriental amb l'emirat de Còrdova.
Nou!!: Gascunya і Dieta de Tolosa (798) · Veure més »
Divisio Regnorum
Divisio Regnorum fou un document que plasmà la partició de l'Imperi Carolingi el 806, primera d'una sèrie de divisions territorials que durant el van afectar els dominis de la dinastia carolíngia.
Nou!!: Gascunya і Divisio Regnorum · Veure més »
Donat I Llop de Bigorra
Donat Llop I de Bigorra (? - 850).
Nou!!: Gascunya і Donat I Llop de Bigorra · Veure més »
Dorset
Dorset és un comtat del sud-oest d'Anglaterra, a la costa del canal de la Mànega.
Nou!!: Gascunya і Dorset · Veure més »
Ducat de Gascunya
El ducat de Gascunya fou una jurisdicció feudal del sud-oest de França, que ocupava la part sud d'Aquitània (vegeu Gascunya).
Nou!!: Gascunya і Ducat de Gascunya · Veure més »
Durban (Gers)
Durban (en francès Durban) és un municipi francès, situat al departament del Gers i a la regió d'Occitània.
Nou!!: Gascunya і Durban (Gers) · Veure més »
Ebroí
Ebroí (mort el 681) fou majordom de palau de Nèustria des de vers el 659 al 674 i del 675 al 681.
Nou!!: Gascunya і Ebroí · Veure més »
Eduard I d'Anglaterra
Eduard I d'Anglaterra (17 de juny de 1239 – 7 de juliol de 1307) va ser rei d'Anglaterra des de la mort del seu pare Enric III el 1272 fins a la seva mort.
Nou!!: Gascunya і Eduard I d'Anglaterra · Veure més »
Elionor de Castella (reina consort d'Anglaterra)
Elionor de Castella (1241 - Harby, Nottinghamshire, 28 de novembre de 1290) fou una infanta de Castella per naixement i reina d'Anglaterra per matrimoni amb Eduard I.
Nou!!: Gascunya і Elionor de Castella (reina consort d'Anglaterra) · Veure més »
Els tres mosqueters (pel·lícula de 1961)
Els tres mosqueters (títol original en francès: Les Trois Mousquetaires) és una pel·lícula franco-italiana en dues parts de Bernard Borderie, estrenada el 1961.
Nou!!: Gascunya і Els tres mosqueters (pel·lícula de 1961) · Veure més »
Els tres mosqueters (pel·lícula de 2011)
Els tres mosqueters (títol original en anglès, The Three Musketeers) és una pel·lícula europeaamericana de 2011 dirigida per Paul W. S. Anderson.
Nou!!: Gascunya і Els tres mosqueters (pel·lícula de 2011) · Veure més »
En guàrdia!
En guàrdia! és un programa de Catalunya Ràdio dirigit i presentat per Enric Calpena.
Nou!!: Gascunya і En guàrdia! · Veure més »
Enric II d'Anglaterra
Enric Plantagenet (5 de març de 1133– 6 de juliol de 1189), anomenat també Enric Courtmanteau, va regnar com a Enric II d'Anglaterra (1154-1189), duc de Normandia i d'Aquitània, comte d'Anjou, Maine i Turena, i senyor d'Irlanda.
Nou!!: Gascunya і Enric II d'Anglaterra · Veure més »
Enric II el Jove
Enric el Jove Plantagenet, (28 de febrer, 1155 - 11 de juny, 1183) era el segon dels cinc fills d'Enric II d'Anglaterra i Elionor d'Aquitània.
Nou!!: Gascunya і Enric II el Jove · Veure més »
Era Broquèra
Era Broquèra (francès Labroquère) és un municipi occità del Comenge (Gascunya) situat en el departament de l'Alta Garona, a la regió d'Occitània.
Nou!!: Gascunya і Era Broquèra · Veure més »
Escudella i carn d'olla
L'escudella i carn d'olla és una sopa considerada com a plat tradicional de la gastronomia catalana.
Nou!!: Gascunya і Escudella i carn d'olla · Veure més »
Escurçó pirinenc
L'escurçó pirinenc (Vipera aspis) és una espècie de serp verinosa i ovovivípar de la família dels vipèrids que viu al sud-oest d'Europa.
Nou!!: Gascunya і Escurçó pirinenc · Veure més »
Escuts i banderes de la Vall d'Aran
Escut oficial de la Vall d'Aran Escut històric de la Vall d'Aran Bandera oficial de la Vall d'Aran Els escuts i banderes de la Vall d'Aran són el conjunt de símbols que representen els municipis d'aquesta comarca.
Nou!!: Gascunya і Escuts i banderes de la Vall d'Aran · Veure més »
Estuari de la Gironda
Localització de l'Estuari de la Gironda L'Estuari de la Gironda (o solament La Gironda) és un estuari navegable format a la desembocadura dels rius Garona i Dordonya a l'oceà Atlàntic.
Nou!!: Gascunya і Estuari de la Gironda · Veure més »
Eudes I d'Aquitània
Aquitània el 714 Eudes I el Gran o Odó I el Gran fou el primer gran duc ben documentat de l'Aquitània que hauria governat vers 676-735.
Nou!!: Gascunya і Eudes I d'Aquitània · Veure més »
Exònim
Un exònim és l'adaptació tradicional d'un etnònim o d'un topònim (i en aquest cas es parla d'un exotopònim) en una llengua que no és aquella pròpia d'aquell lloc o ètnia.
Nou!!: Gascunya і Exònim · Veure més »
Farinetes
Farinetes,FÀBREGA, Jaume: Totes les sopes pàgs.
Nou!!: Gascunya і Farinetes · Veure més »
Fèlix de Tolosa
Fèlix (mort vers 670/676) fou un patrici i duc de Tolosa o Aquitània, governador suposat de l'Aquitània.
Nou!!: Gascunya і Fèlix de Tolosa · Veure més »
Ferdinand Bernède
Ferdinand Bernède (Arjusan, 20 de novembre de 1869 - Dacs, 9 de novembre de 1963) fou un folklorista i fotògraf gascó.
Nou!!: Gascunya і Ferdinand Bernède · Veure més »
Ferdinand de Lesseps
Ferdinand-Marie de Lesseps i Crevinyi, vescomte de Lesseps (Versalles (França), 19 de novembre de 1805 – La Chênaie, prop de Guilly (Indre) (França), 7 de desembre de 1894) va ser un diplomàtic i empresari francès.
Nou!!: Gascunya і Ferdinand de Lesseps · Veure més »
Fitero
Fitero (Fiteroko en basc) és un municipi de Navarra, a la comarca de Tudela, dins la merindad de Tudela.
Nou!!: Gascunya і Fitero · Veure més »
Flor de Gascunya
La flor de Gascunya (en occità, lo flòc de Gasconha) és una mistela occitana nascuda al Renaixement, concretament a Gascunya, que s'elabora amb most i armanyac jove.
Nou!!: Gascunya і Flor de Gascunya · Veure més »
Fortún Maça
Fortún de Lizana (? - ?) va ser un cavaller aragonès, el primer del llinatge aragonès dels Maça.
Nou!!: Gascunya і Fortún Maça · Veure més »
França Occidental
França Occidental o amb el seu nom llatí Francia Occidentalis va ser el territori sota control de Carles II el Calb (840-877) després del Tractat de Verdun de 843, que va dividir l'Imperi Carolingi dels francs en Oriental, Occidental i Mig.
Nou!!: Gascunya і França Occidental · Veure més »
Francés Fontan
Francés Fontan (París, 1929 - Cuneo, 1979) fou un nacionalista occità fill d'un ferroviari originari de Gascunya.
Nou!!: Gascunya і Francés Fontan · Veure més »
Francesc Xavier Gambús i Ballvé
Francesc Xavier Gambús i Ballvé (Reus, 22 d'agost de 1883 - Aush, Gascunya, 1970) més conegut com a Xavier Gambús va ser un escriptor i polític català.
Nou!!: Gascunya і Francesc Xavier Gambús i Ballvé · Veure més »
Francisco de Goya y Lucientes
Francisco de Goya y Lucientes (Fuendetodos, Saragossa, 30 de març de 1746 - Bordeus, Gascunya, 16 d'abril de 1828) fou un pintor i gravador aragonès.
Nou!!: Gascunya і Francisco de Goya y Lucientes · Veure més »
Francità
El francità (occità:, francès: francitan) és una varietat híbrida entre francès (varietat dominant) i occità (varietat dominada) que representa de fet l'estadi intermediari, i gairebé final, d'assimilació lingüística dels occitanòfons.
Nou!!: Gascunya і Francità · Veure més »
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Nou!!: Gascunya і Francs · Veure més »
Freginat
El freginat o fregit (i hereginat a la (Vall d'AranLa cuina del país dels càtars, pàg. 118) és un plat de la cuina catalana i occitana que es fa amb menuts de xai o moltó. És un plat d'origen medieval, que ja surt al Llibre de Sent Soví. Els plats a base de menuts són molt habituals a la cuina catalana i occitana, n'hi ha que es fan amb altres animals (ocells, porc, etc.) però els d'anyell són "els més estimats tant a Occitània com als Països Catalans".
Nou!!: Gascunya і Freginat · Veure més »
Fustarroau
Fustérouau (en occità Fustarroau, en francès) és un municipi francès de Gascunya, situat al departament del Gers i a la regió d'Occitània.
Nou!!: Gascunya і Fustarroau · Veure més »
Garbura
La garbura és una sopa tradicional occitana que era el plat quotidià dels pagesos gascons,Connaître la cuisine landaise, de Francine Claustres, Ed.
Nou!!: Gascunya і Garbura · Veure més »
García López de Sessé
García López de Sessé (?, segle XIV —?) va ser un noble aragonès.
Nou!!: Gascunya і García López de Sessé · Veure més »
Garona
La Garona (en occità: Garona, en francès: Garonne, del llatí Garumna) és un riu que discorre per la Gascunya.
Nou!!: Gascunya і Garona · Veure més »
Gascó
* Gascó, relatiu a la Gascunya.
Nou!!: Gascunya і Gascó · Veure més »
Gastó II de Foix
Armes de Gastó II de Foix Gastó II de Foix i IX de Bearn (1308 – Sevilla, setembre de 1343) fou comte de Foix i vescomte de Bearn i Marsan (1315 – 1343).
Nou!!: Gascunya і Gastó II de Foix · Veure més »
Gastó VII de Montcada i de Bearn
Gastó de Montcada i de Forcalquier (1220?-1290) fou vescomte de Bearn, Auloron o Oloron, Brulhès i Gabardà, de Montcada, Vic, Muntanyola i Vacarisses, i senyor de la baronia de Castellví de Rosanes (1228-1290).
Nou!!: Gascunya і Gastó VII de Montcada i de Bearn · Veure més »
Gastronomia d'Occitània
La gastronomia d'Occitània o cuina occitana fa part de la cuina mediterrània però desenvolupa trets específics que l'allunya de la cuina catalana o italiana.
Nou!!: Gascunya і Gastronomia d'Occitània · Veure més »
Gastronomia de Gascunya
Una cuixa confitada d'ànec amb mesclum (amanida verda) Pollastre estofat amb molt vi (''coq au vin'') La cuina gascona és la cuina tradicional de Gascunya, que forma part de la cuina occitana en el seu vessant atlàntic, i per la qual cosa utilitza greix animal i no oli d'oliva.
Nou!!: Gascunya і Gastronomia de Gascunya · Veure més »
Gastronomia de la Vall d'Aran
La cuina de la Vall d'Aran tracta sobre el menjar i les begudes típics de la cuina aranesa.
Nou!!: Gascunya і Gastronomia de la Vall d'Aran · Veure més »
Gausbert Amiel
Gausbert Amiel (primera meitat del s. XIII) fou un trobador occità.
Nou!!: Gascunya і Gausbert Amiel · Veure més »
Gavatx
La paraula gavatx és un apel·latiu pejoratiu que s'aplicava tradicionalment als occitans tot i que més recentment el seu ús s'estengué també als forasters en general.
Nou!!: Gascunya і Gavatx · Veure més »
Gave
El gave de Pau quan passa per sota el pont d'Orthez Un gave (del gascó gabe) és el nom genèric que es dona a un curs d'aigua, gran o petit, al Bearn o a la Bigorra, en el territori dels Pirineus atlàntics, els Alts Pirineus i a Chalosse.
Nou!!: Gascunya і Gave · Veure més »
Gentilici
Els gentilicis són els noms amb què es designen les persones, els animals i els objectes en relació amb el lloc de procedència (país, regió, comarca, ciutat, poble…).
Nou!!: Gascunya і Gentilici · Veure més »
Gers
Gers (en occità Gers o Gèrç i en francès Gers) és un departament de la regió Occitània a França, que té per capital Aush.
Nou!!: Gascunya і Gers · Veure més »
Gilabèrt Nariòo
Gilabèrt Nariòo (Valençun, 24 d'octubre de 1928) és un educador, traductor i escriptor occità.
Nou!!: Gascunya і Gilabèrt Nariòo · Veure més »
Gironda
La Gironda (33) (Gironda en occità, Gironde en francès) és un departament situat al sud-oest de França, a la regió de Nova Aquitània.
Nou!!: Gascunya і Gironda · Veure més »
Grifó blau de Gascunya
El Grifó blau de Gascunya (Griffon Bleu de Gascogne, FCI No.32) és una raça de gos de tipus rastrejador originària de la regió francesa de Gascunya.
Nou!!: Gascunya і Grifó blau de Gascunya · Veure més »
Grup Danone
El Grup Danone és una empresa francesa que comercialitza productes lactis i begudes amb seu a París i fundada a Barcelona.
Nou!!: Gascunya і Grup Danone · Veure més »
Guerra d'Itàlia (1494-1498)
La Guerra d'Itàlia de 1494, de vegades també anomenada Primera guerra italiana, va ser la fase inicial de les Guerres d'Itàlia.
Nou!!: Gascunya і Guerra d'Itàlia (1494-1498) · Veure més »
Guerra dels Cent Anys
La Guerra dels Cent Anys és un conflicte intercalat amb treves més o menys llargues, que enfronta, des del 1337 al 1453 (o sigui, gairebé 116 anys) a la dinastia Plantagenet a la dels Valois i, a través d'ells, al regne d'Anglaterra i al de França.
Nou!!: Gascunya і Guerra dels Cent Anys · Veure més »
Guiena
La Guiena (en, en) és una regió occitana que comprèn els territoris de la vall de la Garona, i que limita al nord amb el Llemosí, al sud amb la Gascunya i al sud-est amb el Llenguadoc.
Nou!!: Gascunya і Guiena · Veure més »
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Nou!!: Gascunya і Guifré el Pilós · Veure més »
Guilhèm Adèr
Guilhèm Adèr (1570-1638) fou un poeta en gascó, originari de Gimont, a les terres del Comtat d'Armanyac (a la regió de Gascunya).
Nou!!: Gascunya і Guilhèm Adèr · Veure més »
Guillem de Septimània
Guillem de Septimània (826-850) fou comte de Tolosa (844-849), de Barcelona i d'Empúries (848-850).
Nou!!: Gascunya і Guillem de Septimània · Veure més »
Guillem IX d'Aquitània
Guillem el Trobador, Guillem IX d'Aquitània, Guillem VII de Peitieu (22 d'octubre de 1071 - Poitiers, 1126), fou un noble occità, considerat el primer trobador en llengua occitana, comandant de la croada de 1101, Duc d'Aquitània (Guillem IX d'Aquitània) i de Gascunya (Guillem IV el Jove) i comte de Poitiers (Guillem VII de Poitiers), era fill de Guillem VIII d'Aquitània i d'Hildegarda de Borgonya, matrimoni rebutjat per l'església per raons de consanguinitat; aquest fet el va obligar a viatjar a Roma i va aconseguir que el papa Gregori VI reconegués la seva legitimitat perquè fins aleshores fou considerat un bastard.
Nou!!: Gascunya і Guillem IX d'Aquitània · Veure més »
Guiraut de Calanson
cançoner I Guiraut de Calanson (fl....1202-1212...) fou un trobador occità.
Nou!!: Gascunya і Guiraut de Calanson · Veure més »
Hattó d'Aquitània
Hattó o Ató d'Aquitània fou duc d'Aquitània juntament amb el seu germà gran Hunald.
Nou!!: Gascunya і Hattó d'Aquitània · Veure més »
Hautacam
L'Hautacam és una estació d'esquí que es troba a la serralada dels Pirineus a la Gascunya.
Nou!!: Gascunya і Hautacam · Veure més »
Henry Expert
Henry Expert (Bordeus, 12 de maig de 1863 - Tourrettes-sur-Loup, 18 d'agost de 1952) fou un musicòleg i músic francès.
Nou!!: Gascunya і Henry Expert · Veure més »
Història d'Anglaterra
Escut d'Anglaterra Anglaterra és el territori més extens i més poblat del Regne Unit.
Nou!!: Gascunya і Història d'Anglaterra · Veure més »
Història d'Aran
La història d'Aran és la que transcorre al territori de la vall d'Aran.
Nou!!: Gascunya і Història d'Aran · Veure més »
Història d'Occitània
Bandera històrica d'Occitània, utilitzada extraoficialment en molts territoris occitans Mapa polític d'Occitània. Destacades amb punts negres les ciutats de Tolosa de Llenguadoc, Bordeus, Capbreton, Marsella, Viella i Clermont-Ferrand La història d'Occitània és el conjunt d'esdeveniments històrics transcorreguts al territori conegut com a Occitània.
Nou!!: Gascunya і Història d'Occitània · Veure més »
Història de França
França és un dels estats més antics d'Europa, encara que només apareix amb aquest nom a partir de l'edat mitjana en una data difícil de precisar de manera irrefutable.
Nou!!: Gascunya і Història de França · Veure més »
Història de Navarra
Navarra Escut del Regne de Navarra La història de Navarra narra els esdeveniments que han tingut lloc a Navarra des dels temps dels primers pobladors, a la prehistòria, fins a l'actualitat.
Nou!!: Gascunya і Història de Navarra · Veure més »
Història del País Basc
Mapa dels territoris que constitueixen el País Basc (Euskal Herria) L'arbre de Guernica és el símbol de les llibertats basques La història del País Basc tracta sobre la història del poble basc, un poble d'origen no indoeuropeu actualment assentat al País Basc.
Nou!!: Gascunya і Història del País Basc · Veure més »
Hunald I d'Aquitània
Hunald (Hunold, Hunoald) fou duc d'Aquitània i Gascunya (Hunald I).
Nou!!: Gascunya і Hunald I d'Aquitània · Veure més »
Irlandesos
Els irlandesos (gaèlic irlandès Muintir na hÉireann o na hÉireannaigh; escocès de l'Ulster: Airish fowk) són un grup ètnic originari d'Irlanda, una illa del nord-oest d'Europa.
Nou!!: Gascunya і Irlandesos · Veure més »
Jean Fouquet
Jean Fouquet (Tours, França, 1420 – 1481) és considerat un dels grans pintors del Renaixement primerenc i el renovador de la pintura francesa del.
Nou!!: Gascunya і Jean Fouquet · Veure més »
Jean Lannes
Jean Lannes, primer duc de Montebello, príncep de Siewierz (10 d'abril de 1769 - 31 de maig de 1809), va ser un comandant militar francès i un mariscal de l'Imperi que va servir durant les guerres revolucionàries franceses i les guerres napoleòniques.
Nou!!: Gascunya і Jean Lannes · Veure més »
Jean Poueigh
Jean Marie Octave Géraud Poueigh (Tolosa de Llenguadoc, 24 de febrer de 1876 - Olivet, 14 d'octubre de 1958) fou un compositor, musicòleg, crític i folklorista francès.
Nou!!: Gascunya і Jean Poueigh · Veure més »
Jean-Baptiste Rey
Jean-Baptiste Rey (Lauzerte, 18 de desembre de 1734 − París, 15 de juliol de 1810) fou un director d'orquestra i compositor francès.
Nou!!: Gascunya і Jean-Baptiste Rey · Veure més »
Jesús Luis Ocaña Pernía
Jesús Luis Ocaña Pernía (Priego, Castella, 9 de juny de 1945 - Lo Mont, Gascunya, 19 de maig de 1994) va ser un ciclista espanyol, la major fita del qual va ser la victòria en el Tour de França de 1973.
Nou!!: Gascunya і Jesús Luis Ocaña Pernía · Veure més »
Joan de Grailly
Joan I de Grailly o, en francès, Jean de Grailly (?-1301) va ser un senescal del Ducat de Gascunya durant el període que abraça els anys 1266 i 1268, del Regne de Jerusalem des de 1271-1276 i de Gascunya novament de 1278-1287.
Nou!!: Gascunya і Joan de Grailly · Veure més »
Joan Francés Blader
fou un magistrat occità, escriptor en occità i francès.
Nou!!: Gascunya і Joan Francés Blader · Veure més »
Joan Francés Tisnèr
Joan Francés Tisnèr va néixer el 1954 a Salias, (França).
Nou!!: Gascunya і Joan Francés Tisnèr · Veure més »
Joan Giraud d'Astros
Coberta de ''Lou trimfe de la lengouo gascouo'' Joan Giraud d'Astros (Sent Clar de Lomanha, Gascunya 1594 - 1648) fou un capellà i escriptor gascó, influït per Virgili, Sal·lusti de Bartas i Pèire Godolin.
Nou!!: Gascunya і Joan Giraud d'Astros · Veure més »
Joan I d'Armanyac
Joan I d'Armanyac (1311 - 16 de maig de 1373) fou comte d'Armanyac amb el Fesenzac i comte de Rodés de 1319 a 1373.
Nou!!: Gascunya і Joan I d'Armanyac · Veure més »
Joan II d'Armanyac
Joan II d'Armanyac, dit el Geperut (nascut cap a 1333 - mort el 26 de maig de 1384), fou comte d'Armanyac, Fesenzac, Rodés (1371-1384) i Charolès (1364-1384), vescomte de Lomanha i d'Auvillars.
Nou!!: Gascunya і Joan II d'Armanyac · Veure més »
Jordi Sanç
Jordi Sanç (? - 1525) fou canonge de Barcelona i va ser nomenat president de la Generalitat el 22 de juliol de 1509 i ocupà el càrrec fins al 1512.
Nou!!: Gascunya і Jordi Sanç · Veure més »
José Bové
José Bové (Talença, Gascunya, 1953) és un dirigent camperol i sindical occità.
Nou!!: Gascunya і José Bové · Veure més »
Josep Salvador i Soler
Josep Salvador i Soler (Barcelona, 14 de març de 1804 - Tonneins, França, 1 de març de 1855) fou un advocat i botànic català.
Nou!!: Gascunya і Josep Salvador i Soler · Veure més »
Juan de Medina de Pomar
Juan de Medina de Pomar (Medina de Pomar, ?–Tamajón, 22 de juliol de 1248) va ser un religiós castellà que va ser breument arquebisbe de Toledo entre 1247 i 1248.
Nou!!: Gascunya і Juan de Medina de Pomar · Veure més »
Juli Carsalade du Pont
Juli Lluís Maria de Carsalade du Pont (Cimòrra, Gers, 16 de febrer del 1847 - Perpinyà, 29 de desembre del 1932) fou un eclesiàstic francès, que ocupà el càrrec de bisbe de Perpinyà del 1900 al 1932.
Nou!!: Gascunya і Juli Carsalade du Pont · Veure més »
L'Esparra (Gironda)
L'Esparra de Medoc o L'Esparra (nom occità) (en francès Lesparre-Médoc o Lesparre) és un municipi francès, situat a Gascunya, en la península del Medoc, al departament de la Gironda i a la regió de la Nova Aquitània.
Nou!!: Gascunya і L'Esparra (Gironda) · Veure més »
La Calandreta
La Calandreta és el nom que reben les escoles associatives (la primera es va crear a Pau, Bearn el 1979) dedicades a recuperar la llengua occitana.
Nou!!: Gascunya і La Calandreta · Veure més »
La filla de d'Artagnan
La filla de d'Artagnan (títol original: La Fille de d'Artagnan) és una pel·lícula francesa de capa i espasa dirigida per Bertrand Tavernier, estrenada l'any 1994 amb Sophie Marceau, Philippe Noiret i Claude Rich.
Nou!!: Gascunya і La filla de d'Artagnan · Veure més »
Landarbaso
Landarbaso és un exclavament del municipi de Sant Sebastià situat entre els municipis d'Astigarraga, Errenteria i Hernani.
Nou!!: Gascunya і Landarbaso · Veure més »
Laura de Bigorra
Laura de Chabanès († 1316) fou comtessa de Bigorra de 1283 a 1292.
Nou!!: Gascunya і Laura de Bigorra · Veure més »
Lavedan
El Lavedan és un parçan de Bigorra, a la Gascunya.
Nou!!: Gascunya і Lavedan · Veure més »
Les novel·les de D'Artagnan
Es coneix com Les novel·les de D'Artagnan la trilogia de novel·les d'Alexandre Dumas (pare), que explica la vida de D'Artagnan des dels seus humils inicis a la Gascunya fins a la seva mort com a Mariscal de França al setge de Maastricht de 1673.
Nou!!: Gascunya і Les novel·les de D'Artagnan · Veure més »
Libertatǃ
Libertat ! és un moviment polític socialista i occitanista creat el 2009 al Bearn.
Nou!!: Gascunya і Libertatǃ · Veure més »
Liebulf
Liebulf (?- † després de 829 o 835) fou comte de Besiers i de Narbona (aquí successor d'Ademar).
Nou!!: Gascunya і Liebulf · Veure més »
Literatura catalana
La literatura catalana és literatura escrita en català sense atendre al lloc o l'origen de l'autor.
Nou!!: Gascunya і Literatura catalana · Veure més »
Literatura occitana
Els primers texts de la literatura occitana aparegueren al: una Passió i Vida de sent Léger a Clarmont d'Alvèrnia; lEvangèli de sent Joan a Llemotges; els Boecis i el Cicle de Roland, del qual no hi ha constància escrita.
Nou!!: Gascunya і Literatura occitana · Veure més »
Llengües d'Europa
Mapa de les llengües d'Europa Les llengües d'Europa són els idiomes parlats diàriament per les diferents comunitats establertes de manera permanent en el continent cultural i geogràfic europeu.
Nou!!: Gascunya і Llengües d'Europa · Veure més »
Llenguadoc
El Llenguadoc (en occità: Lengadòc, en francès: Languedoc) és una regió històrica occitana, que actualment es troba a la Regió d'Occitània.
Nou!!: Gascunya і Llenguadoc · Veure més »
Llibre de Menescalia
El Llibre de Menescalia, manuscrit català, traduit al castellà com Libro de Albeytería, es convertí en els segles XV i XVI en l’obra de referència en la medicina dels equins, cal tenir en compte que la llengua catalana, en aquella època, s'havia estès per tota la Mediterrània, a part de ser entesa gran part d'Europa per la seva similitud amb l'occità (que inclou el gascó, el provençal), el llombard, el milanese, etc..
Nou!!: Gascunya і Llibre de Menescalia · Veure més »
Llista d'agermanaments de municipis valencians
Açò és una llista d'agermanaments de municipis valencians, ordenats alfabèticament per nom del municipi (sense l'article definit): els agermanaments d'Altea, pertanyents al Douzelage, apareixen marcats en blau.
Nou!!: Gascunya і Llista d'agermanaments de municipis valencians · Veure més »
Llista de colls dels Pirineus
Punta i Coll d'Harlé, i Mussol de Tumeneia Un coll o collada és una depressió que es troba entre dos cims.
Nou!!: Gascunya і Llista de colls dels Pirineus · Veure més »
Llista de cornamuses
La denominació de cornamusa aplega un gran nombre d'instruments que, malgrat diferències importants quant a afinació, construcció, morfologia, etc.
Nou!!: Gascunya і Llista de cornamuses · Veure més »
Llista de formatges francesos
Mapa amb les principals AOC L'any correspon a l'any en què va ser concedida l'Appellation d'origine contrôlée.
Nou!!: Gascunya і Llista de formatges francesos · Veure més »
Llista de trobadors
La llista de trobadors i trobadores (trobairitz) és classificada segons el lloc de procedència i comprèn aquells poetes i compositors medievals que van escriure poesia lírica i poemes en occità.
Nou!!: Gascunya і Llista de trobadors · Veure més »
Llista de zones de protecció dels Pirineus
Parc Nacional d'Aigüestortes, a Catalunya. La fauna i la flora dels Pirineus s'han protegit en part per la creació al llarg del de nombroses zones de protecció, detallades a continuació.
Nou!!: Gascunya і Llista de zones de protecció dels Pirineus · Veure més »
Llop I d'Aquitània
Llop I fou un suposat duc d'Aquitània i potser de Gascunya, de possible origen basc.
Nou!!: Gascunya і Llop I d'Aquitània · Veure més »
Lluís el Pietós
Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).
Nou!!: Gascunya і Lluís el Pietós · Veure més »
Lluís VII de França
Lluís VII de França, dit el Jove (en francès Louis le Jeune) (1120 - París, 1180) fou rei de França entre 1137 i 1180.
Nou!!: Gascunya і Lluís VII de França · Veure més »
Lluís VIII de França
Lluís VIII de França dit el Lleó (París 1187 - Montpensier, Alvèrnia 1226), rei de França (1223-1226).
Nou!!: Gascunya і Lluís VIII de França · Veure més »
Lo Bocau
Bocau (nom occità) (en basc Bokale, en francès Boucau) és un municipi d'Occitània, a la regió històrica de Gascunya i a la província antiga de Lapurdi, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlàntics (regió de la Nova Aquitània).
Nou!!: Gascunya і Lo Bocau · Veure més »
Lo Teish
Lo Teish (en francès Le Teich) és una comuna d'Occitània, a la Gascunya, situat al departament de la Gironda i a la regió de la Nova Aquitània.
Nou!!: Gascunya і Lo Teish · Veure més »
Lorda
Lorda, o Lurda (en occità Lorda, en francès Lourdes), és una ciutat de la Gascunya situada a les planures de la Bigorra a una altitud de 400 metres.
Nou!!: Gascunya і Lorda · Veure més »
Los Pagalhós
Los Pagalhós és un grup de música bearnès de cant polifònic actiu des del 1973.
Nou!!: Gascunya і Los Pagalhós · Veure més »
Lucus
Algunes ciutats construïdes a la vora d'un ''lucus'', en deriven el seu nom com Lugo (imatge), antigament ''Lucus Augustae''. El lucus (plural: lūcī) era el bosc sagrat de la religió romana.
Nou!!: Gascunya і Lucus · Veure més »
Madame de Montespan
fou una noble francesa.
Nou!!: Gascunya і Madame de Montespan · Veure més »
Maibaum
Mai gascó Erecció d'un ''Maibaum'' a Pfaffenreuth, Alemanya Un Maibaum (alemany), majtræ (danès), maypole (anglès), majstång (suec) o mai (gascó), que vol dir arbre de maig o pal de maig, és un tronc o pal de fusta de diversos metres, adornat amb branques d'arbres, cintes colors i escuts d'associacions o ciutats, que normalment s'erigeix a principis de maig com a part d'una festa tradicional.
Nou!!: Gascunya і Maibaum · Veure més »
Marcabru
Marcabru fou un trobador que va viure en el segle XII; la seva activitat poètica pot situar-se aproximadament entre els anys 1130 i 1150.
Nou!!: Gascunya і Marcabru · Veure més »
Mare de Déu de Lorda
Mare de Déu de Lorda L'advocació catòlica de la Mare de Déu de Lorda, a vegades dita de Lourdes per influència del francès, fa referència a les divuit aparicions de la Mare de Déu que Bernadeta Sobirós (1844-1879) va afirmar haver presenciat en la gruta de Massavielha, a la vora del riu Gave de Pau, als afores de la població de Lorda, França, en els contraforts dels Pirineus, el 1858.
Nou!!: Gascunya і Mare de Déu de Lorda · Veure més »
Maria Pilar Busquet i Medan
Maria Pilar Busquet i Medan (Les, 23 de març de 1937 - Barcelona, 13 de novembre de 2016) va ser una política aranesa, síndica d'Aran del 1991 al 1993.
Nou!!: Gascunya і Maria Pilar Busquet i Medan · Veure més »
Mathurin Romegas
Mathurin d'Aux de Lescout, anomenat Romegas o Mathurin Romegas (1525 o 1528 – Novembre 1581 a Roma), era membre d'una família aristocràtica de Gascunya i membre de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem.
Nou!!: Gascunya і Mathurin Romegas · Veure més »
Mòmol d'Usès
Mòmol d'Usès fou bisbe d'Usès a la segona meitat del.
Nou!!: Gascunya і Mòmol d'Usès · Veure més »
Medòc
Mapa de la Gironda El Medòc, és una regió vinícola del Bordelès, al nord de la Gascunya.
Nou!!: Gascunya і Medòc · Veure més »
Menaut de Favars
Menaut de Favars fou un mercenari gascó que va participar en el bàndol urgellista durant la Revolta del comte d'Urgell Va participar al costat del príncep Enric d'Anglaterra a la Guerra dels Cent Anys.
Nou!!: Gascunya і Menaut de Favars · Veure més »
Microtus lusitanicus
Microtus lusitanicus és una espècie de talpó que es troba a la meitat nord-occidental de la península Ibèrica, del centre de Portugal fins a la Gascunya.Aulagnier, S., Amori, G., Hutterer, R., Kryštufek, B., Yigit, N., Mitsain, G. & Palomo, L.J. 2008.. The IUCN Red List of Threatened Species. Version 2014.2.. Consulta: 31 agost 2014. És una mica més petit i més fosc que Microtus duodecimocostatus, amb el que coincideix en algunes regions. Viu en prats, conreus i boscos clars, sovint lligat a parets de pedra seca. Arriba fins a 2.000 metres a la serra de Gredos. És d'hàbits nocturs, i s'alimenta de les parts subterrànies de les plates, tot i que és menys excavador que altres talpons.
Nou!!: Gascunya і Microtus lusitanicus · Veure més »
Miquèu Camelat
Miquèu Camelat (Arrens, Alts Pirineus, 26 de gener de 1871 - Tarba, Alts Pirineus, 1962) fou un escriptor occità, en la varietat gascona.
Nou!!: Gascunya і Miquèu Camelat · Veure més »
Miquèu Grosclaude
Miquèu Grosclaude (Nancy, 8 de juliol de 1926 - Pau, Bearn, 21 de maig de 2002) va ser professor de filosofia i, sobretot, lingüista occità dedicat a l'estudi i divulgació de la llengua occitana de la Gascunya.
Nou!!: Gascunya і Miquèu Grosclaude · Veure més »
Miquel Roca i Junyent
Miquel Roca i Junyent (Cauderan –actualment, barri de Bordeus–, Gascunya, 20 d'abril de 1940) és un polític i advocat català, exmilitant de Convergència Democràtica de Catalunya, i un dels pares de la Constitució Espanyola de 1978 i de l'Estatut de Sau.
Nou!!: Gascunya і Miquel Roca i Junyent · Veure més »
Mixel Garicoitz
Mixel Garicoitz, conegut a França com a Michel Garicoïts (Ibarre (Donaixti-Ibarre, Baixa Navarra), 15 d'abril de 1797 - Betharram, 14 de maig de 1863) va ésser un prevere basc, fundador de la congregació dels Pares del Sagrat Cor de Jesús de Bètharram.
Nou!!: Gascunya і Mixel Garicoitz · Veure més »
Monestir
Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots. El primer pas de Benet va ser destruir l'escultura d'Apol·lo i l'altar. El temple va ser dedicat a Joan Baptista. Una vegada instal·lat allí, Benet mai el va deixar. A Monte Cassino, va escriure la Regla benedictina que es va convertir en el principi fundador del monaquisme occidental. A Monte Cassino, va rebre la visita de Tòtila, rei dels ostrogots, tal vegada en 543 (l'única data històrica per a Benet). Monestir de Sant Cugat Un monestir és un tipus d'edificació per a la reclusió dels religiosos, que hi viuen en comú un o diversos monjos.
Nou!!: Gascunya і Monestir · Veure més »
Monestir de Santa María de Huerta
Santa María de Huerta és un monestir cistercenc situat a la localitat de Santa María de Huerta a la província de Sòria.
Nou!!: Gascunya і Monestir de Santa María de Huerta · Veure més »
Monges Comanadores de Sant Jaume
Les Monges Comanadores de Sant Jaume o Comanadores de l'Orde de Sant Jaume són un orde monàstic femení, dedicat a la vida contemplativa, que és la branca femenina de l'orde militar de Sant Jaume de l'Espasa.
Nou!!: Gascunya і Monges Comanadores de Sant Jaume · Veure més »
Montesquieu
Charles Louis de Secondat, Baró de Montesquieu Charles Louis de Secondat, baró de la Brèda i de Montesquiu (conegut internacionalment sota el nom afrancesat de Montesquieu) (La Brèda, Gascunya, 18 de gener del 1689 - París, 10 de febrer del 1755) fou un filòsof francès del Segle de les Llums.
Nou!!: Gascunya і Montesquieu · Veure més »
Montesquiu (Gers)
Montesquiu és una població de la Gascunya.
Nou!!: Gascunya і Montesquiu (Gers) · Veure més »
Montsegur (Gironda)
Montsegur (en francès Monségur) és un municipi francès, situat al departament de la Gironda i a la regió de la Nova Aquitània.
Nou!!: Gascunya і Montsegur (Gironda) · Veure més »
Moro (mitologia dels Pirineus)
El terme moro designa, entre altres accepcions, un personatge present en l'imaginari popular de nombroses zones de la península ibèrica, especialment als Pirineus (Catalunya, Andorra, Aragó, País Basc) però també a Castella, Galícia i Portugal.
Nou!!: Gascunya і Moro (mitologia dels Pirineus) · Veure més »
Museu basc i de la història de Baiona
El museu basc i de la història de Baiona present una col·lecció historiogràfica i etnogràfica consagrada al País basc a França.
Nou!!: Gascunya і Museu basc i de la història de Baiona · Veure més »
Normands
Els normands (literalment, 'humans del nord'; àrab: majus) van ser un poble que emergí durant la primera meitat del a la zona de la Normandia, fruit de la unió entre conqueridors d'origen viking (principalment danesos) amb la població local (tant franca com gal·loromana).
Nou!!: Gascunya і Normands · Veure més »
Occità cispirinenc
L'occità cispirinenc o occità transpirinenc, segons el punt de vista, és un dialecte d'occità que es parlava a diverses localitats del Sud dels Pirineus a l'Edat Mitjana. En particular a l'Aragó i a Navarra a les ciutats de Estella-Lizarra, Jaca i Pamplona en què coexistia amb les llengües basca i navarro-aragonesa.
Nou!!: Gascunya і Occità cispirinenc · Veure més »
Occitània
Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.
Nou!!: Gascunya і Occitània · Veure més »
Occitània (regió administrativa)
Occitània (en francès i oficialment, Occitanie; en occità, Occitània) és una regió del sud-est de França, creada per la reforma territorial de 2014, per la fusió de les antigues regions de Llenguadoc-Rosselló i de Migdia-Pirineus.
Nou!!: Gascunya і Occitània (regió administrativa) · Veure més »
Occitània fins a la dècada del 1970
Situació d'Occitània després de la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Gascunya і Occitània fins a la dècada del 1970 · Veure més »
Occitània i la regionalització del 1981
Evolució d'Occitània des dels anys 70.
Nou!!: Gascunya і Occitània i la regionalització del 1981 · Veure més »
Orde de Sant Jaume (desambiguació)
* Orde de Sant Jaume, orde militar fundat al Regne de Lleó al, després i actualment orde de cavalleria.
Nou!!: Gascunya і Orde de Sant Jaume (desambiguació) · Veure més »
Orde de Sant Jaume per a la Fe i la Pau
LOrde de Sant Jaume per a la Fe i la Pau o Orde de l'Espasa fou un orde militar fundat poc abans de 1231 a Gascunya i dissolta en 1273, amb l'objectiu de mantenir la pau als territoris de l'arquebisbat d'Aush.
Nou!!: Gascunya і Orde de Sant Jaume per a la Fe i la Pau · Veure més »
Orde militar
Els ordes militars eren associacions de caràcter cristià formades per personal de caràcter religiós l'objectiu dels quals era la defensa armada dels interessos de la cristiandat, combinant alhora, mètodes militars i religiosos.
Nou!!: Gascunya і Orde militar · Veure més »
Otó de Grandson
Otó de Grandson (també anomenat Ottone de Grandson) (1238-1328) va ser un cavaller del Ducat de Savoia que va prestar els seus serveis a la corona anglesa durant el regnat Eduard I. Va ser l'amic personal més proper a Eduard.
Nou!!: Gascunya і Otó de Grandson · Veure més »
País Basc
El País Basc ('país de llengua basca') és un país europeu.
Nou!!: Gascunya і País Basc · Veure més »
País Gavai
El país Gavai correspon aproximadament a la regió del Blaiès. Situació geogràfica del País Gavai al sud de l'àrea lingüística del saintongès. El País Gavai, també anomenat, és una zona geogràfica situada entre Saintonge al nord, l'Entre Duas Mars al sud i Angoumois (Engolmés) a l'est.
Nou!!: Gascunya і País Gavai · Veure més »
Palau dels Papes
El palau dels Papes d'Avinyó és la més gran de les construccions gòtiques de l'edat mitjana.
Nou!!: Gascunya і Palau dels Papes · Veure més »
Paleosard
El paleosard, també conegut com a protosard o com a nuràgic, és una llengua extinta (o potser llengües) parlada a Sardenya (i possiblement a Còrsega) durant l'edat del bronze, que ha deixat traces tant en la toponímia de l'illa com en el sard modern.
Nou!!: Gascunya і Paleosard · Veure més »
Papat d'Avinyó
Avinyó. A la Història de l'Església Catòlica, el Papat d'Avinyó va ser el període entre 1309 i 1377 durant el qual set papes van residir a Avinyó (a la Provença, actual França).
Nou!!: Gascunya і Papat d'Avinyó · Veure més »
Parc Natural Regional dels Pirineus Ariejans
El Parc Natural Regional dels Pirineus Ariejans (en francès: Parc Naturel Régional des Pyrénées Ariégeoises) és un parc natural situat a Gascunya i País de Foix, a Occitània.
Nou!!: Gascunya і Parc Natural Regional dels Pirineus Ariejans · Veure més »
Pèir de Garròs
Pèir de Garròs (Leitora, Gascunya, 1528-1581) fou un escriptor en llengua occitana (dialecte gascó).
Nou!!: Gascunya і Pèir de Garròs · Veure més »
Pèire Godolin
Pèire Godolin de Marc Arcy - Museu dels Agustins de Tolosa Pèire Godolin (pronunciat i sovint escrit antigament Goudouli o Goudelin) (Tolosa de Llenguadoc 1580 - Tolosa, 10 de setembre de 1649) fou un poeta occità del Llenguadoc.
Nou!!: Gascunya і Pèire Godolin · Veure més »
Peire de Corbiac
Peire de Corbiac (o de Corbian) va ser clergue i trobador gascó de la primer meitat del.
Nou!!: Gascunya і Peire de Corbiac · Veure més »
Per Noste
Per Noste és una associació fundada a Ortés el 1960 sota el nom de Per Nouste per tal de defensar i promocionar la llengua i la cultura occitanes de Gascunya.
Nou!!: Gascunya і Per Noste · Veure més »
Perafita
Perafita és un municipi de la comarca del Lluçanès, està situada al centre-oest de la regió de l'Alt Ter.
Nou!!: Gascunya і Perafita · Veure més »
Període romà a Occitània
El territori actualment conegut com a Occitània fou dominat pels romans, totalment o parcialment, des del 210 aC fins al 475.
Nou!!: Gascunya і Període romà a Occitània · Veure més »
Pey
Pey és un cognom d'origen gascó (dialecte pertanyent a occità dit també provençal).
Nou!!: Gascunya і Pey · Veure més »
Philippe Poutou
Philippe Poutou (Villemomble, 14 de març de 1967), és un militant polític i sindicalista francès.
Nou!!: Gascunya і Philippe Poutou · Veure més »
Pierre de Brantòsme
Pierre de Bordelha, senyor de Brantòsme Pierre de Bordelha, abat i senyor de Brantòsme (Bordelha, Perigord, cap a 1540 – castell de Richmont, Sent Crespin de Richmont, 15 de juliol de 1614), va ser un historiador i biògraf francès, aventurer i galant.
Nou!!: Gascunya і Pierre de Brantòsme · Veure més »
Pilota basca
Pilotari fent la treta.La pilota basca és un joc de pilota d'estil indirecte, en què dos o més contrincants competeixen llançant una pilota, amb la mà nua o amb una eina, contra una paret d'un frontó.
Nou!!: Gascunya і Pilota basca · Veure més »
Pipí I d'Aquitània
Pipí I (797 – 13 de desembre de 838) fou rei d'Aquitània.
Nou!!: Gascunya і Pipí I d'Aquitània · Veure més »
Pipí II d'Aquitània
Pipí II d'Aquitània (vers 823 – després de 864), fou fill de Pipí I d'Aquitània i de Ringarda, filla de Teodebert de Madrie.
Nou!!: Gascunya і Pipí II d'Aquitània · Veure més »
Pique (riu)
El Pique és un riu pirinenc de 33 km de llarg al sud de França, afluent directe del Garona, a la seva riba esquerra.
Nou!!: Gascunya і Pique (riu) · Veure més »
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Nou!!: Gascunya і Pirineus · Veure més »
Poesia trobadoresca
La poesia trobadoresca és un gènere literari que comprenia totes les composicions poètiques dels trobadors de la baixa edat mitjana (essencialment entre els segles XII i) que es conreà sobretot als territoris occitans i catalans.
Nou!!: Gascunya і Poesia trobadoresca · Veure més »
Pot-au-feu
Una preparació emplatada de pot-au-feu. El pot-au-feu és un plat tradicional i típic de la cuina francesa, compost de carn de bou que es cou en un brou aromatitzat per hortalisses i un bouquet garni.
Nou!!: Gascunya і Pot-au-feu · Veure més »
Prehistòria occitana
L'Occitània és un país ric en jaciments arqueològics antics i de gran importància.
Nou!!: Gascunya і Prehistòria occitana · Veure més »
Premonstratesos
Els Canonges Regulars Premonstratesos (en llatí Candidus et Canonicus Ordo Praemonstratensis) són un orde religiós catòlic de canonges regulars.
Nou!!: Gascunya і Premonstratesos · Veure més »
Puy-Paulin
Puy-Paulin fou una senyoria de França, a Gascunya, a la regió de Bordeus.
Nou!!: Gascunya і Puy-Paulin · Veure més »
Quitèria
Quitèria (en occità: Quitèira; en francès: Quitterie) (Braga, – Aira, Landes, 25 de maig de 477) va ser un personatge probablement llegendari, verge màrtir del, venerada com a santa per diverses confessions cristianes.
Nou!!: Gascunya і Quitèria · Veure més »
Rafael Tristany i Parera
Rafael Tristany i Parera (Ardèvol, Solsonès, 16 de maig del 1814 - Lorda, Gascunya, 17 de juny del 1899), comte d'Avinyó, fou un dels principals cabdills carlins a Catalunya durant la Segona Guerra Carlina i el cap de l'exèrcit carlí del Principat durant la Tercera.
Nou!!: Gascunya і Rafael Tristany i Parera · Veure més »
Ramon de Fitero
Ramon de Fitero o Ramon de Calatrava (Tarassona, Sent Gaudenç o Barcelona, s. XII - Ciruelos, 1163) va ser un monjo i abat, fundador de l'Orde de Calatrava.
Nou!!: Gascunya і Ramon de Fitero · Veure més »
Ramon de Roda
Ramon de Roda, de Ribagorça, de Barbastre o Ramon del Monte (Durban, Gascunya, 1067 - Osca, 1126) va ser bisbe de Roda-Barbastre.
Nou!!: Gascunya і Ramon de Roda · Veure més »
Ramon V de Tolosa
Ramon V de Tolosa (1134- Nimes, 1194) fou comte de Tolosa i duc de Narbona (1148-1194).
Nou!!: Gascunya і Ramon V de Tolosa · Veure més »
Raymond de Sauvetat
Francis Raymond de La Sauvetat o Raimon de Toledo va ser bisbe d'Osma des de 1109 fins a 1125 i Arquebisbe de Toledo des de 1125 fins a 1152.
Nou!!: Gascunya і Raymond de Sauvetat · Veure més »
Ràdio País
Ràdio País és una emissora de ràdio independent que emet des de Puei de Lescar en occità i francès.
Nou!!: Gascunya і Ràdio País · Veure més »
Ràtzia de 851
La ràtzia de 851 fou una campanya de l'emirat de Qurtuba contra la marca Hispànica.
Nou!!: Gascunya і Ràtzia de 851 · Veure més »
Reclams
Reclams (antigament Reclams de Biarn e Gascounhe) és una revista occitana de caràcter trimestral, literària escrita en occità, fundada a Bòrdas (Gascunya) el 1897 sota els auspicis de l'Escola Gastó Febus i d'orientació felibrenca.
Nou!!: Gascunya і Reclams · Veure més »
Regió d'Armanyac
LArmanyac (en occità Armanhac, en francès Armagnac) és una regió històrica dins de Gascunya, situada a la conca d'Aquitània, i que forma actualment, en bona part, el departament francès del Gers.
Nou!!: Gascunya і Regió d'Armanyac · Veure més »
Regió francesa
La divisió administrativa de primer ordre a França és la regió, que se subdivideix al seu torn en 101 departaments.
Nou!!: Gascunya і Regió francesa · Veure més »
Regions d'Occitània
Les regions d'Occitània Les subregions d'Occitània La divisió de primer ordre a Occitània és la regió, que se subdivideix al seu torn en subregions, la qual al seu torn se subdivideix en parçans (comarques).
Nou!!: Gascunya і Regions d'Occitània · Veure més »
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Nou!!: Gascunya і Regne de França · Veure més »
Regne Franc
Els regnes francs foren regnes germànics que proliferaren en el territori de l'actual França, l'actual Bèlgica, els Països Baixos i part d'Alemanya, en l'antiguitat tardana després de la desaparició de la Imperi Romà d'Occident i l'establiment al territori pel poble dels francs durant el.
Nou!!: Gascunya і Regne Franc · Veure més »
Remistan
Remistan (llatí Remistagnus, català Remistany) fou fill del duc Eudes I d'Aquitània.
Nou!!: Gascunya і Remistan · Veure més »
Restormel Castle
Castell de Restormel (Cornish:Kastel Rostorrmel) es troba al costat del riu Fowey, a prop de Lostwithiel, a Cornualla, Anglaterra, Regne Unit.
Nou!!: Gascunya і Restormel Castle · Veure més »
Revolta del comte d'Urgell
La Revolta del comte d'Urgell fou l'aixecament militar de Jaume II d'Urgell contra el rei Ferran d'Antequera el juny del 1413 fruit del desacord amb el resultat del Compromís de Casp, en què Jaume es presentà com a candidat per a succeir al rei d'Aragó Martí l'Humà però la decisió final dels compromissaris no li fou favorable.
Nou!!: Gascunya і Revolta del comte d'Urgell · Veure més »
Ricard Cor de Lleó
Ricard I d'Anglaterra va ser rei d'Anglaterra des del 6 de juliol de 1189 fins a la seva mort.
Nou!!: Gascunya і Ricard Cor de Lleó · Veure més »
Rictruda de Marchiennes
Rictrudis o Rictruda (Richtrudis, Richrudis) (Bascònia o Perigord, ca. 614 - Marchiennes, 688) fou una monja basca, abadessa de Marchiennes (Flandes, avui regió del Nord-Pas-de-Calais, França).
Nou!!: Gascunya і Rictruda de Marchiennes · Veure més »
Rion
Rion fou el nom d'una senyoria feudal francesa de Gascunya centrada a Rion, avui Rion-des-Landes, al vescomtat de Tartàs.
Nou!!: Gascunya і Rion · Veure més »
Riu Gers
El riu Gers (també en occità i en francès Gers) és un riu de Gascunya que té uns 178 km de recorregut.
Nou!!: Gascunya і Riu Gers · Veure més »
Robert de Montesquiou
El comte Robert de Montesquiou (París, 7 de març de 1855 – Menton (Alps Marítims), 11 de desembre de 1921) fou un poeta, home de lletres, dandi i crític d'art i de literatura.
Nou!!: Gascunya і Robert de Montesquiou · Veure més »
Roger Bernat III de Foix
Roger Bernat III de Foix i II de Castellbò (? - 1302) fou comte de Foix i vescomte de Castellbò (1265-1302) i vescomte de Bearn (1290-1302).
Nou!!: Gascunya і Roger Bernat III de Foix · Veure més »
Romance de don Gaiferos
El Romance de don Gaiferos o Romance de don Gaiferos de Mormaltán és un romanç cantable que relata la peregrinació de un don Gaiferos a Santiago de Compostel·la.
Nou!!: Gascunya і Romance de don Gaiferos · Veure més »
Rondeu
En dansa tradicional, el rondeu és una dansa de Gascunya emparentada als branles del Renaixement (i més antigament a les caroles - rondes cantades - de l'Edat Mitjana).
Nou!!: Gascunya і Rondeu · Veure més »
Rostes d'ànec
Rostes d'ànec Les rostes (en francès, rillettes) són un companatge occità que en principi es fa amb trossets de múscul d'ànecs i oques esqueixats, barrejats amb greix i confitats o cuits al forn.
Nou!!: Gascunya і Rostes d'ànec · Veure més »
Rufí (ministre)
Rufí (en llatí Rufinus) va ser un alt funcionari romà.
Nou!!: Gascunya і Rufí (ministre) · Veure més »
Sabí de Bigorra
Sabí de Bigorra o de Barcelona (Barcelona?, s. IV - Saint-Savin, Bigorra, 415 o 416) va ser un eremita que va viure als Pirineus, venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
Nou!!: Gascunya і Sabí de Bigorra · Veure més »
Sanç V Guillem de Gascunya
Sanç V Guillem de Gascunya (darreries del - 4 d'octubre de 1032) fou duc de Gascunya i comte de Bordeus, des de la mort del seu germà Bernat Guillem el 1009 fins a 1032.
Nou!!: Gascunya і Sanç V Guillem de Gascunya · Veure més »
Sanganhèta
La sanganhèta és un plat tradicional de la cuina aranesa a base de sang quallada de porc o d'anyell, fregida amb all i julivert, "a l'estil aranès",La cuina dels càtars, pàg.
Nou!!: Gascunya і Sanganhèta · Veure més »
Savès
El Savès és una petita comarca de Gascunya al sud-est de Gers i sud-oest de l'Alta Garona.
Nou!!: Gascunya і Savès · Veure més »
Sent Sever (Landes)
Sent Sever (en francès Saint-Sever) és un municipi francès situat en el departament de les Landes, a la regió de la Nova Aquitània.
Nou!!: Gascunya і Sent Sever (Landes) · Veure més »
Senyoria de Galard
La senyoria de Galard fou una jurisdicció feudal de Gascunya, a la comarca de Galard, prop de Condom, al departament del Gers.
Nou!!: Gascunya і Senyoria de Galard · Veure més »
Senyoria de Grailly
Armes de Joan III de Grailly La senyoria de Grailly fou una jurisdicció feudal del Regne de França, prop de Ginebra (Confederació Helvètica), al país de Gex, departament de l'Ain, que avui dia es diu Grilly.
Nou!!: Gascunya і Senyoria de Grailly · Veure més »
Serè de Tolosa
Serè de Tolosa fou un suposat duc d'Aquitània on hauria succeït a Austrobald de Tolosa el 589.
Nou!!: Gascunya і Serè de Tolosa · Veure més »
Setge d'Osca
El setge d'Osca (a Wasqa, com s'anomenava a l'època) va ser una campanya militar realitzada a final del per part del Regne de Navarra a fi de conquerir aquesta vila a l'Emirat de Saraqusta.
Nou!!: Gascunya і Setge d'Osca · Veure més »
Setge d'Osca (1094)
El setge d'Osca va tenir lloc la primavera de 1094 a càrrec de Sanç I d'Aragó i Pamplona contra la plaça musulmana de Wasqa.
Nou!!: Gascunya і Setge d'Osca (1094) · Veure més »
Setge d'Osca (1096)
La Batalla d'Alcoraz es va lliurar el 15 de novembre del 1096 prop de Waixqa (Osca) i va enfrontar l'exèrcit del Regne d'Aragó contra les tropes islàmiques de l'Emirat de Saraqusta.
Nou!!: Gascunya і Setge d'Osca (1096) · Veure més »
Setge de Loarre
El setge de Loarre de 1413 fou l'última de les batalles de la revolta del comte d'Urgell.
Nou!!: Gascunya і Setge de Loarre · Veure més »
Setge de Montsegur
El setge de Montsegur (maig de 1243 - 16 de març de 1244) és un episodi bèl·lic que s'emmarca en els esdeveniments de la Croada albigesa.
Nou!!: Gascunya і Setge de Montsegur · Veure més »
Silvicultura
Plantació d'Avet Douglas (Lorena, França) La silvicultura (del llatí silva, selva o bosc i de cultura, conreu) és la ciència, la tècnica i l'art de gestionar les masses forestals.
Nou!!: Gascunya і Silvicultura · Veure més »
Simó V de Montfort
Tomba de Simó V de Montfort a l'abadia d'Evesham Simó V de Montfort, comte de Leicester (cap a 1209 - Evesham 1265).
Nou!!: Gascunya і Simó V de Montfort · Veure més »
Sindicat Occità de l'Educació
El Sindicat Occità de l'Educació (Sindicat Occitan de l'Educacion, en occità) és un sindicat format per ensenyants occitans que es va fundar el 1992 amb l'objectiu principal de lluitar contra la que consideren excessiva centralització dels recursos a París i de les preses de decisions a França.
Nou!!: Gascunya і Sindicat Occità de l'Educació · Veure més »
Substrat basc en les llengües romàniques
El substrat basc en les llengües romàniques comprèn tots els fenòmens d'interferència lingüística del basc o en algunes variants del llatí de la península Ibèrica i en algunes de les llengües romàniques que en deriven.
Nou!!: Gascunya і Substrat basc en les llengües romàniques · Veure més »
Sufix -acum
Diversos topònims acabats en ''ac'' (evolució de l'antic sufix ''acum'') als voltants de Los Aures (Avairon) El sufix -acum és un element comú en molts topònims de zones geogràfiques que han tingut en el passat població de llengua cèltica.
Nou!!: Gascunya і Sufix -acum · Veure més »
Talença
Talença (en occità Talança, en francès Talence) és una ciutat de Gascunya.
Nou!!: Gascunya і Talença · Veure més »
Tarota
La tarota és un instrument de vent de la família dels oboès format per un tub de fusta de perforació cònica, una transició metàl·lica (el tudell) i una llengüeta (inxa) de doble canya.
Nou!!: Gascunya і Tarota · Veure més »
Teodoric II de Borgonya i Austràsia
Teodoric II (587-613, Metz) va ser rei merovingi de Borgonya (595-613) i d'Austràsia (612-613).
Nou!!: Gascunya і Teodoric II de Borgonya i Austràsia · Veure més »
The Cloisters
'''The Cloisters''' (Nova York) The Cloisters (en català, Els claustres) o The Met Cloisters, és un museu dels EUA, situat al nord del borough de Manhattan, barri de Washington Heights, dins del Fort Tyron Park.
Nou!!: Gascunya і The Cloisters · Veure més »
Tortú
Un torton (Tula i Briva),Corrèze, Encyclopedie Bonneton, any 2002, crespa (Usèrcha i Donzenac, a la Corresa) (creipa a la Creusa), pompa (Ussel i Maimac, a la Corresa), borriòl (Sentria i Alvèrnia), galeton,Creuse, de G. Gouyet i altres autors, ed.
Nou!!: Gascunya і Tortú · Veure més »
Tourtière
En general, una tourtière és un estri de cuina, un motlle utilitzat per a fer coure coques, coques farcides o tartes.
Nou!!: Gascunya і Tourtière · Veure més »
Tourtière (Gascunya)
La tourtière gascona és un pastís de pomes o prunes seques originària de la regió de les Landes, a la Gascunya.
Nou!!: Gascunya і Tourtière (Gascunya) · Veure més »
Tourtière de Chasluç
Al Llemosí, i especialment a la regió dels Monts de Chasluç, la tourtière és una preparació culinària tradicional, que s'elabora amb pasta de llevat, patates, crème fraiche i restes de petit salé.
Nou!!: Gascunya і Tourtière de Chasluç · Veure més »
Tractat de Brétigny
França després del Tractat de Brétigny El Tractat de Brétigny es va signar el 8 de maig de 1360 a Brétigny, a prop de Chartres, entre Eduard III d'Anglaterra i Joan II de França, i conclou la primera fase de la Guerra dels Cent Anys i marca el punt màxim de l'expansió continental del Regne d'Anglaterra.
Nou!!: Gascunya і Tractat de Brétigny · Veure més »
Tractat de París (1259)
El Tractat de París (també conegut com a Tractat d'Albeville) va ser un tractat de pau entre Lluís IX de França i Enric III d'Anglaterra, acordat el 4 de desembre de 1259 i acabant amb un segle de conflictes entre la Casa dels Capets i la dinastia Plantagenet.
Nou!!: Gascunya і Tractat de París (1259) · Veure més »
Trebbiano
El trebbiano és una varietat vinífera usada per algunes varietats blanc plantats arreu d'Itàlia, amb diferents noms regionals.
Nou!!: Gascunya і Trebbiano · Veure més »
Uc de Sant Circ
cançoner I Uc de Sant Circ (fl....1217-1253...) fou un trobador occità.
Nou!!: Gascunya і Uc de Sant Circ · Veure més »
Urraca Garcés de Pamplona
Urraca Garcés de Pamplona (? - 1041), infanta de Pamplona, comtessa consort de Castella (v 959-970) i duquessa consort de Gascunya.
Nou!!: Gascunya і Urraca Garcés de Pamplona · Veure més »
Vaca de Sent Gironç i de l'Aura
A la Vall d'Aran hi hauria hagut la Vaca de Sent Gironç i de l'Aura, també anomenada Vaca del Pirineu Central.
Nou!!: Gascunya і Vaca de Sent Gironç i de l'Aura · Veure més »
Vall d'Aran
Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu topònim oficial Val d'Aran (en aranès, que amb l'article seria era Val d'Aran; en altres modalitats de l'occità es diu Vath d'Aran o Vau d'Aran), en aranès, és una vall pirinenca i una comarca (parçan) situada al sud-est de la regió històrica i cultural de Gascunya, a la també regió històrica, encara més gran, d'Occitània.
Nou!!: Gascunya і Vall d'Aran · Veure més »
Varossa
La Varossa és una vall pirinenca de mitja muntanya i alhora un sub-parçan (sub-comarca occitana) que formà part històricament del comtat del Comenge (Gascunya).
Nou!!: Gascunya і Varossa · Veure més »
Vasadès
El Vasadès (en occità Vasadés, en francès Bazadais) és una comarca d'Occitània, situada al departament francès de la Gironda, a la regió de Gascunya.
Nou!!: Gascunya і Vasadès · Veure més »
Venus de Brassempouy
Vista frontal i lateral de la '''dama de Brassempouy'''. La venus de Brassempouy o dama de Brassempouy és un fragment d'estatueta femenina d'ivori.
Nou!!: Gascunya і Venus de Brassempouy · Veure més »
Vergonha
genocidis lingüístics. La vergonha, 'vergonya' en occità (IPA), i de vegades lo vergonhament en el sentit d'avergonyiment, però també d'humiliació, és com els occitans anomenen les pràctiques —i per extensió els efectes— que sobre els nens i la resta de ciutadans no francòfons de França, tingueren diverses polítiques governamentals respecte del que hom va anomenar patuès, en al·lusió despectiva general a les llengües no oficials de l'Estat.
Nou!!: Gascunya і Vergonha · Veure més »
Vescomtat d'Auloron
El vescomtat d'Auloron fou una jurisdicció feudal de Gascunya centrada en l'antiga vila romana d'Iluro (Auloron) format per les valls de Varetons, Aspa i Aussau.
Nou!!: Gascunya і Vescomtat d'Auloron · Veure més »
Vescomtat d'Orte
El vescomtat d'Orte (en francès Orthe) fou una jurisdicció feudal de Gascunya que abraçava un territori similar a l'actual cantó de Peyrehorade, al sud de Dacs amb tretze parròquies: Orte (Orthevielle), Peyrehorade (Igaas), Lanne (Port-de-Lanne), Sant Esteve d'Orte (Saint-Étienne-d'Orthe), Belús, Orist, Sant Lon (Saint-Lon-les-Mines), Pey, Siest, Cagnotte, Cazorditte, Cauneille i Oeyregave (les dues darreres foren baronies vinculades a la casa vescomtal).
Nou!!: Gascunya і Vescomtat d'Orte · Veure més »
Vescomtat de Bearn
El vescomtat de Bearn fou una jurisdicció feudal de Gascunya, que abraçava inicialment el Bearn, sense l'Auloron.
Nou!!: Gascunya і Vescomtat de Bearn · Veure més »
Vescomtat de Brulhès
El vescomtat de Brulhès fou una jurisdicció feudal de Gascunya a l'est de l'Agenès.
Nou!!: Gascunya і Vescomtat de Brulhès · Veure més »
Vescomtat de Castilhon
El vescomtat de Castilhon (Castillon, Châtillon) fou una jurisdicció feudal de la Gascunya.
Nou!!: Gascunya і Vescomtat de Castilhon · Veure més »
Vescomtat de Dacs
El vescomtat de Dacs (en francès Dax) fou una jurisdicció feudal de Gascunya centrada a la ciutat de Dacs.
Nou!!: Gascunya і Vescomtat de Dacs · Veure més »
Vescomtat de Fesensaguet
El vescomtat de Fesensaguet (en francès Fèzensaguet) fou una jurisdicció feudal de Gascunya.
Nou!!: Gascunya і Vescomtat de Fesensaguet · Veure més »
Vescomtat de Fronsac
El vescomtat de Fronsac fou una jurisdicció feudal de Gascunya (després Guyena) sorgida al.
Nou!!: Gascunya і Vescomtat de Fronsac · Veure més »
Vescomtat de Gabardà
El vescomtat de Gabardà o Gabarret fou una jurisdicció feudal de la Gascunya, abraçant la comarca del Gabardà.
Nou!!: Gascunya і Vescomtat de Gabardà · Veure més »
Vescomtat de Gimois
El vescomtat de Gimoés fou una jurisdicció feudal de Gascunya sorgit cap a l'any 1000 a la comarca homònima.
Nou!!: Gascunya і Vescomtat de Gimois · Veure més »
Vescomtat de Lapurdi
El vescomtat de Lapurdi fou una jurisdicció feudal de Gascunya centrada a la ciutat de Baiona i abraçant el Lapurdi, que va existir del 1023 fins al 1103.
Nou!!: Gascunya і Vescomtat de Lapurdi · Veure més »
Vescomtat de Larboust
El vescomtat de Larboust fou una jurisdicció feudal de la Gascunya.
Nou!!: Gascunya і Vescomtat de Larboust · Veure més »
Vescomtat de Lobinhèr
El vescomtat de Lobinhèr fou una jurisdicció feudal a Gascunya, al Bearn al sud de Marsan, a l'est de Orte, i al nord de Pau (al Bearn).
Nou!!: Gascunya і Vescomtat de Lobinhèr · Veure més »
Vescomtat de Lomanha
El vescomtat de Lomanha fou una jurisdicció feudal de Gascunya, sorgida de la divisió del ducat el 977.
Nou!!: Gascunya і Vescomtat de Lomanha · Veure més »
Vescomtat de Manhoac
El vescomtat de Manhoac (en francès Magnoac) fou una jurisdicció feudal de la Gascunya, a les Quatre Valls, entre Labarta, al sud, Comenge a l'est, Bigorra a l'oest i Astarac al nord.
Nou!!: Gascunya і Vescomtat de Manhoac · Veure més »
Vescomtat de Marçan
El vescomtat de Marçan fou una jurisdicció feudal de Gascunya (Occitània), centrada al voltant de lo Mont, abraçant tota la comarca de Marçan.
Nou!!: Gascunya і Vescomtat de Marçan · Veure més »
Vescomtat de Maremne
El vescomtat de Maremne fou una jurisdicció feudal de Gascunya a França, la capital del qual fou Tòssa.
Nou!!: Gascunya і Vescomtat de Maremne · Veure més »
Vescomtat de Tartas
El vescomtat de Tartàs (en francès Tartas) fou una jurisdicció feudal de França, a Gascunya, entre el vescomtat de Dacs i el vescomtat de Marsan.
Nou!!: Gascunya і Vescomtat de Tartas · Veure més »
Vescomtat de Tursan
El vescomtat de Tursan fou una jurisdicció feudal de Gascunya, al nord del Vescomtat del Bearn.
Nou!!: Gascunya і Vescomtat de Tursan · Veure més »
Vescomtat de Zuberoa
Escut de Zuberoa El vescomtat de Zuberoa o Soule fou una jurisdicció feudal de Gascunya, a França, centrada en Maule-Lextarre.
Nou!!: Gascunya і Vescomtat de Zuberoa · Veure més »
Vi francès
Vinyars a Vosne-Romanée a Borgonya, poble d'on són originaris alguns dels vins més cars de França. El vi francès es produeix a tota França, en quantitats entre 50 i 60 milions d'hectolitres per any, o 7 i 8 milers de milions d'ampolles.
Nou!!: Gascunya і Vi francès · Veure més »
Vicenç de Paül
Vicenç de Paül (Lo Poi, actualment anomenat Sent Vincenç de Pau, Gascunya, 24 d'abril de 1581, o Tamarit de Llitera, Llitera, 1576 - París, 27 de setembre de 1660) fou un sacerdot occità, canonitzat per Climent XII el 1737.
Nou!!: Gascunya і Vicenç de Paül · Veure més »
Vikings
Proa de la reconstrucció d'un drakar viking Els vikings (noruec i danès: vikinger; suec i nynorsk: vikingar; islandès: víkingar), del nòrdic antic víkingr, van ser sobretot navegants nòrdics, que saquejaven i comerciaven amb diverses parts d'Europa des d'Escandinàvia des del fins a la fi del.
Nou!!: Gascunya і Vikings · Veure més »
Waldelens
El Waldelens són els descendents de Waldelè, una família notable de Borgonya que va exercir els principals càrrecs polítics, militars i eclesiàstics i foren gran terratinents.
Nou!!: Gascunya і Waldelens · Veure més »
Xarxa Euroregional de Ràdio i Televisió Sense Fronteres
Signatura de l'acta fundacional de la TSF Network. II Trobada Televisiva Euroregional organitzada per la Xarxa Euroregional de Ràdio i Televisió Sense Fronteres, TSF Network. La Xarxa Euroregional de Ràdio i Televisió Sense Fronteres, també anomenada TSF Network, és una associació que agrupa diferents mitjans de comunicació dels Països Catalans, Occitània, Aragó i el País Basc.
Nou!!: Gascunya і Xarxa Euroregional de Ràdio i Televisió Sense Fronteres · Veure més »
Yves Navarre
Yves Navarre (Condom, Gascunya, 24 de setembre de 1940 - París, 24 de gener de 1994) fou un escriptor occità en francès.
Nou!!: Gascunya і Yves Navarre · Veure més »
1 de desembre
El primer de desembre és el tres-cents trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Gascunya і 1 de desembre · Veure més »
1213
1213 (MCCXIII en numeral romà) fon un any normal del calendari julià, començat en dimarts.
Nou!!: Gascunya і 1213 · Veure més »
16 d'abril
El 16 d'abril és el cent sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Gascunya і 16 d'abril · Veure més »
1658
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Gascunya і 1658 · Veure més »
17 de juny
El 17 de juny és el cent seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Gascunya і 17 de juny · Veure més »
1858
Sense descripció.
Nou!!: Gascunya і 1858 · Veure més »
1921
Països Catalans.
Nou!!: Gascunya і 1921 · Veure més »
1991
1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.
Nou!!: Gascunya і 1991 · Veure més »
5 de març
El 5 de març és el seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Gascunya і 5 de març · Veure més »
769
Sense descripció.
Nou!!: Gascunya і 769 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Gascogne, Gasconha, Gascons, Gasconya.
