Gascunya

Gascunya (Gasconha en occità gascó, Gascogne en francès) és una regió històrica d'Occitània, que forma la part sud d'Aquitània i s'estén fins al departament de l'Arieja.

Obrir a Google Maps Usa IA

Taula de continguts

1. 402 les relacions: Abó de Fleury, Abbó de Provença, Abd-al-Màlik ibn Qàtan al-Fihrí, Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam, Ací Gasconha, Acibel·la de Gascunya, Aimeric de Belenoi, Alegret, Aleran de Troyes, Amand de Gascunya, Amou, Anhan, Anià el referendari, Anselme Lacadé, Antic règim a França, Aquitans, Aquità, Aquitània, Aragonès de les comunitats aragoneses, Armand Jacquey, Armanyac (beguda), Arnaud Vidal, Arnaut Daniel, Arquebisbat de Bordeus, Art paleolític, Asnar I Galí, Aush, Austind, Ènnec Aritza, Òlt (riu), Baiona, Balaguer, Balançó (nissaga), Bartomeu Camps, Basc, Batalla d'Albelda, Batalla d'Alcolea de Cinca, Batalla d'Alcoraç, Batalla d'Angumois, Batalla d'Auberoche, Batalla de Cadzand, Batalla de Castillon, Batalla de Ceresole, Batalla de Cerignola, Batalla de Nájera, Batalla de Poitiers, Batalla de Taillebourg, Batalla naval de Sluis, Bausen, Bearn, ... Ampliar l'índex (352 més) » « Shrink índex

Abó de Fleury

en llatí, Abbo Floriacensis, també conegut com a Abbon, fou abat del monestir benedictí de Fleury, l'abadia de Saint-Benoît-sur-Loire, prop d'Orleans (França).

Veure Gascunya і Abó de Fleury

Abbó de Provença

Abbó o Abó (llatí Abo o Abbo, francès Abbon) o Abbó de Provença (nascut potser vers 685 i va fer testament el 5 de maig de 739. Fou un patrici borgonyó (a vegades considerat franc però podria ser gal·loromà) cap dels lleials a Carles Martell i oposat al rebel duc Mauront de Marsella aliat als sarraïns de Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí.

Veure Gascunya і Abbó de Provença

Abd-al-Màlik ibn Qàtan al-Fihrí

Abd-al-Màlik ibn Qàtan al-Fihrí (m. Còrdova, 742) fou valí de l'Àndalus (732-734 i 740-741).

Veure Gascunya і Abd-al-Màlik ibn Qàtan al-Fihrí

Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam

Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam o Abd-ar-Rahman II de Còrdova (Toledo, 792 - Còrdova, 22 de setembre de 852) fou el quart emir omeia de Còrdova, va regnar des de 822 fins a la seva mort.

Veure Gascunya і Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam

Ací Gasconha

Ací Gasconha (de l'occità, Aquí Gascunya) és una associació cultural occitanista que defensa l'occità gascó com la llengua tradicional i principal del Baish Ador (format per Baiona, Anglet i Biàrritz).

Veure Gascunya і Ací Gasconha

Acibel·la de Gascunya

Acibel·la (Gascunya) va ser una noble gascona.

Veure Gascunya і Acibel·la de Gascunya

Aimeric de Belenoi

Vida, en vermell, i miniatura que representa Aimeric de Belenoi Aimeric de Belenoi va ser un clergue i trobador del, nascut el 1216 al castell de L'Esparra (Gironda), prop de Bordeus.

Veure Gascunya і Aimeric de Belenoi

Alegret

Alegret (fl....1145...) fou un trobador occità, possiblement gascó.

Veure Gascunya і Alegret

Aleran de Troyes

Aleran de Troyes (800 - Barcelona?, 852) o Aleram (del nom germànic Aledramnus) fou comte de Troyes, marquès de Gòtia (849 o 850 - 851 o 852) i comte de Barcelona, Empúries i del Rosselló.

Veure Gascunya і Aleran de Troyes

Amand de Gascunya

Amand de Gascunya, fou un suposat duc de Gascunya (vers 628-645) Al morir Genial (vers 627) el vascons es van revoltar.

Veure Gascunya і Amand de Gascunya

Amou

L'Amou és un formatge de pasta premsada no cuita d'ovella que es fabrica a Amou, prop de Mont de Marsan, a Gascunya.

Veure Gascunya і Amou

Anhan

Anhan (en occità Anhan, en francès i oficialment Aignan) és un municipi francès de Gascunya, situat al departament del Gers i a la regió d'Occitània.

Veure Gascunya і Anhan

Anià el referendari

Anià el referendari (en llatí Anianus referendarius) era el referendari d'Alaric II i per tant el que autenticava les còpies oficials de la llei coneguda per Breviari d'Alaric.

Veure Gascunya і Anià el referendari

Anselme Lacadé

Anselme Lacadé (1804-1866) va ser batlle de Lorda (Gascunya, Occitània) des de 1848 fins a 1866.

Veure Gascunya і Anselme Lacadé

Antic règim a França

En la història de França, el terme Antic Règim es refereix al període comprès entre la fi de la Guerra dels Cent Anys (1453) i l'esclat de la Revolució (1789), és a dir, als segles ,, i.

Veure Gascunya і Antic règim a França

Aquitans

Els antics aquitans (llatí: Aquitani) eren un poble preindoeuropeu que habitava la zona que actualment és el sud de la regió administrativa de la Nova Aquitània i el sud-oest del Migdia-Pirineus, anomenada Gallia Aquitania pels romans, a la regió compresa entre els Pirineus, l'oceà Atlàntic i la Garona (actualment, sud-oest d'Occitània).

Veure Gascunya і Aquitans

Aquità

Laquità és una llengua paleohispànica que és coneguda només per testimonis indirectes, no se'n coneixen textos escrits.

Veure Gascunya і Aquità

Aquitània

Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.

Veure Gascunya і Aquitània

Aragonès de les comunitats aragoneses

L'Aragonès de les comunitats aragoneses es va parlar a les comunitats de Calataiud, Daroca, Comunitat de Terol i Albarrasí, a més de les capitals d'aquelles comunitats.

Veure Gascunya і Aragonès de les comunitats aragoneses

Armand Jacquey

Armand Jacquey (Montlluís, Conflent, 15 de novembre del 1834 - Lo Mont, Gascunya, 1 de desembre de 1921), Armand Victor de noms de fonts, fou un general i polític francès.

Veure Gascunya і Armand Jacquey

Armanyac (beguda)

Una ampolla d'armanyac de l'anyada del 1956. L'armanyac és un aiguardent de vi elaborat a la Gascunya, on es distingeixen tres regions: Baix Armanyac, Alt Armanyac i Ténarèze.

Veure Gascunya і Armanyac (beguda)

Arnaud Vidal

Arnaud Vidal fou un poeta occità de Castellnou d'Arri, un dels fundadors el 1323 del Consistori del Gai Saber de Tolosa de Llenguadoc, i un dels primers llorejats el 1324 per una cançó a la Mare de Déu.

Veure Gascunya і Arnaud Vidal

Arnaut Daniel

cançoner K Arnaut Daniel fou un trobador occità del, nascut a Rabairac, Dordonya.

Veure Gascunya і Arnaut Daniel

Arquebisbat de Bordeus

L'ex catedral de Sant Joan Baptista de Bazas. La basílica Sant Severí de Bordeus. Bust del cardenal François d'Escoubleau de Sourdis, obra de Gian Lorenzo Bernini. XVIII en substitució de l'antic palau arxiepiscopal. Larquebisbat de Bordeus (francès: Archidiocèse de Bordeaux; llatí: Archidioecesis Burdigalensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica als França.

Veure Gascunya і Arquebisbat de Bordeus

Art paleolític

Venus de Laussel, que pertany al paleolític superior (aurinyacià) Lart paleolític és una de les manifestacions artístiques més antigues de la història de la humanitat.

Veure Gascunya і Art paleolític

Asnar I Galí

Asnar I Galí (en castellà Aznar Galíndez; ? - 839) fou comte d'Aragó (809-820) i comte d'Urgell i Cerdanya (820-824).

Veure Gascunya і Asnar I Galí

Aush

Aush (en occità Aush, en francès Auch) és un municipi francès de Gascunya, situat al departament del Gers i a la regió d'Occitània.

Veure Gascunya і Aush

Austind

en llatí Austindus, va ésser un bisbe d'Auch.

Veure Gascunya і Austind

Ènnec Aritza

Ènnec Aritza (ca. 770 - 851) o Ènnec de Pamplona (en basc Eneko Aritza, en castellà Íñigo Arista) va ser un cabdill vascó que ha estat considerat el primer rei de Pamplona i iniciador de la monarquia navarresa.

Veure Gascunya і Ènnec Aritza

Òlt (riu)

L'Òlt (en occità Òlt i en francès Lot) és un riu del Massís Central.

Veure Gascunya і Òlt (riu)

Baiona

Baiona (en basc i en gascó Baiona, en francès Bayonne) és una ciutat, seu de la Comunitat d'Aglomeració del País Basc, situada a la confluència dels rius Niva i Ador en el departament dels Pirineus Atlàntics.

Veure Gascunya і Baiona

Balaguer

Balaguer és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Noguera i cap del seu partit judicial.

Veure Gascunya і Balaguer

Balançó (nissaga)

Els Balançó (també escrit Balansó o Balanzó) són una nissaga originària de Gascunya que es va establir a Catalunya al.

Veure Gascunya і Balançó (nissaga)

Bartomeu Camps

Bartomeu Camps dit “l'Empordanès” (? - Barcelona, 1565) fou un bandoler actiu a la zona de les Gavarres i la Selva.

Veure Gascunya і Bartomeu Camps

Basc

El basc, també anomenat èuscar o eusquera (en basc euskara o, segons el dialecte, euskera, eskuara, eskara, uskara o üskara), és una llengua aïllada (sense relació amb cap família lingüística coneguda) parlada actualment en bona part de la Comunitat Autònoma del País Basc i part de Navarra, a Espanya, i al País Basc del Nord (departament de Pirineus Atlàntics, Aquitània, a França).

Veure Gascunya і Basc

Batalla d'Albelda

La primera batalla d'Albelda tingué lloc a la vora d'Albelda de Iregua el 851 entre les forces musulmanes de Mussa II el Gran, cap dels Banu Qassi i governador de Tudela, en nom de l'Emirat de Qúrtuba, i un exèrcit de francs i gascons de França Occidental, probablement aliats amb el Regne d'Astúries.

Veure Gascunya і Batalla d'Albelda

Batalla d'Alcolea de Cinca

La batalla d'Alcolea de Cinca de 1413 fou una de les batalles de la Revolta del comte d'Urgell.

Veure Gascunya і Batalla d'Alcolea de Cinca

Batalla d'Alcoraç

La batalla d'Alcoraç es va entaular el 15 de novembre del 1096 a prop de Osca (en àrab Washka) i va enfrontar l'exèrcit del Regne d'Aragó contra les tropes islàmiques de l'Emirat de Saraqusta.

Veure Gascunya і Batalla d'Alcoraç

Batalla d'Angumois

La batalla d'Angumois fou un important combat lliurat el juny del 844 entre les forces lleials a Pipí II d'Aquitània manades per Guillem de Septimània, fill de Bernat de Septimània i comte i duc de Tolosa, i les forces del rei Carles II el Calb.

Veure Gascunya і Batalla d'Angumois

Batalla d'Auberoche

La batalla d'Auberoche va ser un combat significatiu dels primers compassos de la Guerra dels Cent Anys que va enfrontar francesos i anglesos a les proximitats d'Auba Ròcha, prop de Perigús i al terme actual de Lo Chamnhe, a la Gascunya.

Veure Gascunya і Batalla d'Auberoche

Batalla de Cadzand

La batalla de Cadzand va ser una escaramussa entre anglesos i flamencs el novembre de 1337 als voltants de la vila costanera de Cadzand.

Veure Gascunya і Batalla de Cadzand

Batalla de Castillon

La Batalla de Castillon, lliurada el 17 de juliol de 1453, va ser l'última batalla de la Guerra dels Cent Anys.

Veure Gascunya і Batalla de Castillon

Batalla de Ceresole

La batalla de Cerisole va ser un enfrontament armat entre l'exèrcit de Francesc I de França sota el comandament de Francesc de Borbó, comte d'Enghien i el de l'emperador Carles V durant la Guerra d'Itàlia de 1542–46.

Veure Gascunya і Batalla de Ceresole

Batalla de Cerignola

La batalla de Cerignola, que va tenir lloc el 28 d'abril de 1503 va ser un enfrontament bèl·lic entre les tropes franceses i hispàniques, amb victòria de les segones, durant la Segona Guerra de Nàpols, en el que avui és la ciutat de Cerignola (provincia de Foggia, Itàlia), aleshores una petita vila sobre un turó i protegida per un fossat i un talús aixecat per les tropes de la Corona d'Aragó, prop de l'antiga Cannas on Hannibal va véncer als romans el 218 aC.

Veure Gascunya і Batalla de Cerignola

Batalla de Nájera

La Batalla de Nájera (algunes vegades anomenada Batalla de Navarrete) va ser un episodi de la Primera Guerra Civil Castellana que enfrontava el rei Pere I de Castella amb el seu germanastre Enric de Trastàmara, que pretenia el tron, i es va lliurar el 3 d'abril de 1367 en les proximitats de Nájera, en una línia paral·lela al camí que anava al nord des d'Alesón a Huércanos i Uruñuela, a la Comunitat Autònoma de La Rioja.

Veure Gascunya і Batalla de Nájera

Batalla de Poitiers

La batalla de Poitiers va ser lliurada entre el Regne d'Anglaterra i el Regne de França el 19 de setembre del 1356, resultant en la segona de les tres grans victòries angleses a la Guerra dels Cent Anys.

Veure Gascunya і Batalla de Poitiers

Batalla de Taillebourg

La batalla de Taillebourg va ser una gran batalla medieval lliurada entre el 21 i el 22 de juliol de 1242.

Veure Gascunya і Batalla de Taillebourg

Batalla naval de Sluis

La batalla naval de Sluis (24 de juny de 1340) va ser el primer gran enfrontament armat entre anglesos i francesos en el marc de la interminable Guerra dels Cent Anys.

Veure Gascunya і Batalla naval de Sluis

Bausen

Bausen (nom aranès) és un municipi de la Vall d'Aran, situat al terçó de Quate Lòcs.

Veure Gascunya і Bausen

Bearn

Bearn (en occità: Bearn/Biarn) és una regió i província històrica de França, a Gascunya.

Veure Gascunya і Bearn

Belestar

Belestar (Belestar en occità, Bélesta en francès) és un municipi del País de Foix (entre les regions occitanes del Llenguadoc i la Gascunya).

Veure Gascunya і Belestar

Berald II

Berald II dit el Gran o el Comte Camus (1333 - 17 de gener del 1399) fou delfí d'Alvèrnia (1356-1399) comte de Clarmont i senyor de Mercoeur (1356-1371), fill i successor (1356) de Berald I, delfí d'Alvèrnia, comte de Clarmont i senyor de Mercoeur i de Maria de Villemur (vers 1315-1383).

Veure Gascunya і Berald II

Bernat Manciet

Bernat Manciet va néixer el 1923 a Sabres, dins el departament de Landes.

Veure Gascunya і Bernat Manciet

Bestiar

vaca (vedella) pasturen juntes a Sud-àfrica. El bestiar és el conjunt d'animals domèstics d'una determinada espècie que es troben en una explotació ramadera.

Veure Gascunya і Bestiar

Biarritz

Biàrritz (en basc Biarritz o Miarritze, en occità Biàrritz i en francès i oficialment Biarritz) és un municipi situat al territori històric de Lapurdi al departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de la Nova Aquitània.

Veure Gascunya і Biarritz

Bisbat de Tarba

El santuari de la Mare de Déu de Lorda, el santuari marià més visitat del món. El bisbat de Tarba i Lorda (francès: diocèse de Tarbes et Lourdes; llatí: Dioecesis Tarbiensis et Lourdensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Tolosa.

Veure Gascunya і Bisbat de Tarba

Blaise de Montluc

Blaise de Monluc (Sempoi, Gascunya 1502 - Estilhac, Gascunya 1577) fou un militar gascó i escriptor en llengua francesa.

Veure Gascunya і Blaise de Montluc

Boggis

Boggis (o Bogis) fou un suposat duc d'Aquitània i Gascunya, esmentat per l'espúria carta d'Alaon atribuïda a Carles el Calb com escrita el 30 de gener del 845, que hauria governat després del 636 fins vers el 660 (quan apareix esmentat Fèlix de Tolosa), associat amb el seu germà petit Bertran.

Veure Gascunya і Boggis

Boha

La Boha és una cornamusa pròpia de la regió de Gascunya a Occitània.

Veure Gascunya і Boha

Bordelès

El Bordelès (en occità Bordalés) és una regió a cavall de Gascunya i Guiana, inclosa dins el departament de Gironda.

Veure Gascunya і Bordelès

Bosc de les Landes

Landes de Gascunya. El bosc de les Landes de Gascunya (forêt des Landes de Gascogne en francès, bòsc de las Lanas de Gasconha en occità) és un bosc situat a la regió de la Nova Aquitània.

Veure Gascunya і Bosc de les Landes

Boson e Gelanava

Boson e Gelanava (en francès Bouzon-Gellenave) és un municipi francès de Gascunya, situat al departament del Gers i a la regió d'Occitània.

Veure Gascunya і Boson e Gelanava

Brandi

Brandi (apòcope del neerlandès brandewijn per a vi destil·lat) és una beguda alcohòlica feta a partir de vi.

Veure Gascunya і Brandi

Bréjaude

La brejauda en occità és la sopa més emblemàtica de la cuina llemosina, a Occitània, feta principalment a base de col, i també pot fer-se amb pomaLimousin, Encyclopédie Bonneton, any 2000, i cansalada.

Veure Gascunya і Bréjaude

Bretxa de Rotllan

La bretxa de Rotllà (o Rotllan) és un impressionant esvoranc natural de 40 m d'ample i de 100 m d'alçària que s'obre als penya-segats situats sobre el circ de Gavarnia, als Pirineus.

Veure Gascunya і Bretxa de Rotllan

Breviari d'Alaric

Còpia manuscrita del Breviari d'Alaric conservat a la Universitat de Clermont-Ferrand, segle X El Breviari d'Alaric (Breviarium Alaricianum) és un codi de lleis visigot que fou vigent al Regne de Toledo.

Veure Gascunya і Breviari d'Alaric

Cagots

Cagots és el nom que va rebre un conjunt de pobladors de zones d'Euskalherria (àrees apartades a les valls de Baztan i Roncal a Navarra, Iparralde pirinenc), d'Occitània (Bearn, Gascunya), de l'Aragó i de Bretanya.

Veure Gascunya і Cagots

Calataiud

Calataiud (Calatauit en català antic, Calatayú en aragonès i Calatayud, en castellà) és una ciutat aragonesa de 21.000 habitants, a la vora del riu Jalón, a la província de Saragossa.

Veure Gascunya і Calataiud

Cançó de Rotllan

La Cançó de Rotllan o Rotllà (en francès, Chanson de Roland) és una cançó de gesta del que narra la batalla de Roncesvalls i té com a protagonista Rotllan, un cavaller a les ordres de l'emperador Carlemany.

Veure Gascunya і Cançó de Rotllan

Cant polifònic gascó

El cant polifònic gascó o dels Pirineus (Cantèra en gascó) és la pràctica tradicional plurivocal resultant d'una construcció musical basada en un cantus firmus al qual s'apliquen patrons consonàntics implícits però ben definits.

Veure Gascunya і Cant polifònic gascó

Cantó de Castèlgelós

El Cantó de Castèlgelós és un cantó occità, de Gascunya, del departament d'Òlt i Garona, situat al districte de Nerac.

Veure Gascunya і Cantó de Castèlgelós

Canvi fonètic «f → h» del castellà

El canvi fonètic «f → h» és un fenomen consistent en el fet que, en certes condicions fonològiques, la f- inicial llatina es convertí en una h- aspirada que després desaparegué en les varietats estàndard del castellà, tot i que se'n conserva la pronunciació per a algunes paraules en diversos dialectes, sobretot en bona part d'Andalusia, Extremadura i Hispanoamèrica (i també es manté en els dialectes orientals de l'asturià, així com en el càntabre i l'extremeny).

Veure Gascunya і Canvi fonètic «f → h» del castellà

Captalat de Buch

El captalat de Buch (Bug en occità) fou una senyoria feudal de Gascunya.

Veure Gascunya і Captalat de Buch

Carlemany

Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).

Veure Gascunya і Carlemany

Carles el Calb

Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.

Veure Gascunya і Carles el Calb

Carles II de Navarra

Carles el Dolent assegut en una estradaCarles II de Navarra dit el Dolent (Évreux, Regne de França, 10 d'octubre de 1332 - Pamplona, 1 de gener de 1387) fou rei de Navarra (1349-1387).

Veure Gascunya і Carles II de Navarra

Carles Martell

Carles Martell (Herstal, actualment a Valònia, Bèlgica, 23 d'agost del 686 – 22 d'octubre del 741) fou majordom de palau dels tres regnes francs: Austràsia (714 - 741) i Nèustria i Borgonya (717 - 741).

Veure Gascunya і Carles Martell

Carles V de França

Estàtua de Carles V de França Carles V de França el Prudent (Vincennes 1337 - Beauté-sur-Marne 1380), regent de França (1356-1360) i rei de França (1364-1380).

Veure Gascunya і Carles V de França

Casa de Togores

La casa de Togores fou una casa nobiliària de la Corona d'Aragó establerta a Mallorca just després de la Conquesta i amb branques al Regne de València.

Veure Gascunya і Casa de Togores

Casa es de Baile

Casa es de Baile és un edifici del municipi d'Es Bòrdes inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Veure Gascunya і Casa es de Baile

Casèras (Alta Garona)

Casèras (Cazères en francès i oficial) és un municipi occità de Comenge a Gascunya, en el departament de l'Alta Garona, a la regió d'Occitània.

Veure Gascunya і Casèras (Alta Garona)

Castell dels Comtes d'Armanyac

El castell dels comtes d'Armanyac (Armanhac, en occità) és un castell fortificat que ocupava l'extrem occidental de la població occitana de Leitora, a la Gasconya històrica, a l'actual departament de Gers.

Veure Gascunya і Castell dels Comtes d'Armanyac

Castellnou d'Arri

Castellnou d'Arri (en occità Castèlnòu d'Arri i localment Castèlnau d'Arri, en francès i oficialment Castelnaudary) és un municipi del departament de l'Aude a la regió francesa d'Occitània.

Veure Gascunya і Castellnou d'Arri

Castelnau

Castelnau fou una senyoria de França a la Gascunya, centrada en la vila de Castelnau, anomenada des del 1957 Castèthnau de Medòc, capçalera d'un cantó del departament de la Gironda, entre L'Esparra i Bordeus.

Veure Gascunya і Castelnau

Cecília de Comenge-Torena

Cecília I d'Urgell o Cecília de Comenge-Torena (vers 1320 - 1384) fou infanta de Comenge, vescomtessa de Torena (1339-1349), comtessa consort d'Urgell (1336-1347), comtessa d'Urgell, baronessa d'Antilló i d'Entença (1347).

Veure Gascunya і Cecília de Comenge-Torena

Censà

Censà (o tradicionalment Sansà, o millor Sançà, oficialment i en francès Sansa) és una comuna de la subcomarca de les Garrotxes de Conflent, de la comarca nord-catalana del Conflent.

Veure Gascunya і Censà

Cercamon

Cercamon (fl. 1135-1152) va ser un trobador occità.

Veure Gascunya і Cercamon

Chabrol

Primer pas del chabrol Chabrol! Home fent chabrol a començaments del segle XX Postal antiga occitana on apareix un home fent "chabrol" Chabròl o més aviat fer chabrol és un costum antic a la gastronomia occitana que consisteix a, quan queda ja poc brou al plat i comença a ser difícil d'agafar-la amb la cullera, afegir-hi un raig de vi negre, en comptes d'inclinar el plat, i empassar-ho, bevent directament del recipient.

Veure Gascunya і Chabrol

Chalossa

La Chalossa —tot i que hauríem de dir-ne Shalossa— (en occità Shalòssa) és una comarca occitana, a la Gascunya, a l'est de Dacs i a l'oest de Tursan.

Veure Gascunya і Chalossa

Charles I d'Albret

Charles d'Albret († el 25 d'octubre de 1415) va ser Conestable de França entre 1402 i 1411, i de nou entre 1413 i 1415.

Veure Gascunya і Charles I d'Albret

Circ de Gavarnia

Circ de Gavarnia El circ de Gavarnia (en occità: circ de Gavarnia, en francès: cirque de Gavarnie) forma part del massís de mont Perdut, que va ser declarat el 1997 Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Veure Gascunya і Circ de Gavarnia

Clameur de haro

Les pompes fúnebres de Guillem el Conqueridor interrompudes pel «clameur de haro» d'Asselin. El clameur de haro és el terme que s'usa per designar una antiga acció jurisdiccional d'origen medieval que consisteix en el fet que qui creu estar patint un perjudici en un moment donat crida «Haro!» per demandar justícia i demanar ajut dels testimonis.

Veure Gascunya і Clameur de haro

Clar d'Albi

Clar d'Albi o d'Aquitània (Nord d'Àfrica - Leitora, Gascunya, entre 95 i 420) fou el llegendari primer bisbe d'Albi i de Leitora.

Veure Gascunya і Clar d'Albi

Clarenç (Astarac)

Clarenç és ua antiga comuna d’Astarac, a Gascunya (Occitània).

Veure Gascunya і Clarenç (Astarac)

Coc cruesà

El coc cruesà, conegut simplement en llemosí com a coc de nous, és un pa de pessic tradicionalment rodó, més aviat estret i molt alt, a l'estil típic dels cocs occitans, perfumat amb nous i ratafia de nou verda i que es menja tebi, sovint acompanyat d'una crema lleugera.

Veure Gascunya і Coc cruesà

Coll del Tourmalet

El Coll del Tormalet o Tormalet (2.114 m) és un port de muntanya dels Pirineus situat a la Gascunya.

Veure Gascunya і Coll del Tourmalet

Comarques d'Occitània

regions) d'Occitania Les encontrades (comarques) d'Occitània Tot seguit hi ha una llista de parçans o païses (comarques) tradicionals i no oficials d'Occitània, amb la capital respectiva i el gentilici (si existeix).

Veure Gascunya і Comarques d'Occitània

Comenge

Comenge (en occità gascó, Comenge) és una regió històrica d'Occitània, situada entre el País de Foix i Bigorra, a la regió d'Occitània.

Veure Gascunya і Comenge

Companyia navarresa

Companyia navarresa, fou el nom d'una tropa de mercenaris, la major part procedents de Navarra i Gascunya, que va lluitar entre finals del i començaments del, contractats pel romanent dels estats croats que havien format part de l'Imperi Llatí.

Veure Gascunya і Companyia navarresa

Compromís de Casp

El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.

Veure Gascunya і Compromís de Casp

Comtat d'Agen

El comtat d'Agen o Comtat d'Agenès (en francès Agénois) fou una jurisdicció feudal d'Aquitània a Gascunya.

Veure Gascunya і Comtat d'Agen

Comtat d'Armanyac

Escut dels comtes d'Armanyac fins a 1314: ''d'argent amb lleó de gules'' El comtat d'Armanyac (en occità Armanhac, en francès Armagnac) fou una jurisdicció feudal d'Occitània, a la Gascunya, creada a finals del.

Veure Gascunya і Comtat d'Armanyac

Comtat d'Aura

El Comtat d'Aura o d'Aure (en francès) fou una jurisdicció feudal de Gascunya centrada a la Vall d'Aura.

Veure Gascunya і Comtat d'Aura

Comtat d'Empúries

El comtat d'Empúries fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.

Veure Gascunya і Comtat d'Empúries

Comtat de Basàs

El comtat de Basàs (Vasats) o Comtat de Basadès o Vasadès (en francès Bazas o Basadois) fou una jurisdicció feudal d'Aquitània a Gascunya, a l'oest del Comtat d'Agen o Agenès i al sud-est del Comtat de Bordeus.

Veure Gascunya і Comtat de Basàs

Comtat de Benaugès

El comtat de Benauges fou una jurisdicció feudal centrada a Benauges a la Gascunya.

Veure Gascunya і Comtat de Benaugès

Comtat de Bigorra

El comtat de Bigorra (en occità: Comtat de Bigòrra) fou una jurisdicció feudal d'Aquitània a la regió de Tarba (Tarbes) que va prendre el seu nom d'un castell.

Veure Gascunya і Comtat de Bigorra

Comtat de Bordeus

El comtat de Bordeus fou una jurisdicció feudal d'Aquitània i Gascunya centrada a la ciutat de Bordeus.

Veure Gascunya і Comtat de Bordeus

Comtat de Comenge

El comtat de Comenge (en francès Comminges) fou una jurisdicció feudal de Gascunya (Occitània) situat entre el Tolosà i la Vall d'Aran.

Veure Gascunya і Comtat de Comenge

Comtat de Condom

El comtat de Condom fou un efímer comtat feudal de Gascunya centrat a la ciutat de Condom, i abraçant el Condomès.

Veure Gascunya і Comtat de Condom

Comtat de Fesensac

El comtat de Fesensac fou una jurisdicció feudal de Gascunya, centrada a Vic de Fesensac.

Veure Gascunya і Comtat de Fesensac

Comtat de Pardiac

El Comtat de Pardiac fou una jurisdicció feudal de Gascunya.

Veure Gascunya і Comtat de Pardiac

Comte palatí

Comte palatí (en llatí: Comes palatinus; en alemany: Pfalzgraf) és un títol de noblesa originat al comes romà, que amb la caiguda de l'imperi Romà d'Occident s'adaptà als regnes germànics.

Veure Gascunya і Comte palatí

Comunitat Autònoma del País Basc

Donòstia o Sant Sebastià Euskadi o el País Basc (Euskal Herria en basc, País Vasco en castellà i Euskadi en tots dos idiomes) és una nacionalitat històrica d'acord amb l'article 1 de l'Estatut de Guernica de 1979, constituït com una comunitat autònoma d'Espanya.

Veure Gascunya і Comunitat Autònoma del País Basc

Conca d'Arcaishon

Situació de la Conca d'Arcaishon La Conca d'Arcaishon (en occità laca d'Arcaishon) és una badia de la costa occidental de França, oberta a l'oceà Atlàntic en el golf de Biscaia, en un tram de la Costa d'Argent entre les ciutats de la Tèsta de Buc al sud, i Lèja e lo Horet, al nord.

Veure Gascunya і Conca d'Arcaishon

Concòrdia d'Alcanyís

La Concòrdia d'Alcanyís fou el pacte a què arribaren el 15 de febrer de 1412 el parlament català, reunit a Tortosa, i el parlament aragonès, reunit a Alcanyís, per tal de reunir un grup de personalitats a la vila aragonesa de Casp que elegissin un successor del rei Martí l'Humà (mort sense descendència el 1410).

Veure Gascunya і Concòrdia d'Alcanyís

Concili de Bordeus

El concili de Bordeus fou una reunió de bisbes de Nèustria convocada pel rei Khilderic II (662–675) probablement l'any 673, celebrat a Bordeus, que formava part de l'Aquitània d'Austràsia.

Veure Gascunya і Concili de Bordeus

Concili de Tours

El Concili de Tours fou un dels cinc concilis regionals convocats per Carlemany el mes de maig del 813 a la ciutat francesa de Tours, al costat dels de Magúncia sobre les escoles, el de Chalon-sur-Saône, el de Reims i el d'Arle.

Veure Gascunya і Concili de Tours

Conclave de 1362

El conclave de 1362 acabà amb l'elecció de William Grimoard que prengué el nom d'Papa Urbà V, com a successor del Papa Innocenci VI.

Veure Gascunya і Conclave de 1362

Condomès

El Condomès - Condomés; Ténarèze o Condomois - és una comarca occitana, a Gascunya, que té per capçalera la ciutat de Condom.

Veure Gascunya і Condomès

Conquesta de Navarra

Document expedit el 1514, després de la conquesta de Navarra, amb una llista de persones del Roncal condemnades a mort per delicte de lesa majestat La Incorporació de Navarra a la corona de Castella va ser un procés iniciat en el, un cop reinstaurat el regne per voluntat de la noblesa navarresa el 1134, amb els tractats entre el Regne de Castella i la Corona d'Aragó, en els quals es va acordar repartir-se el Regne de Navarra, amb una conquesta parcial el 1200, i que va culminar amb la incorporació completa en el segle XVI per formar més endavant la Corona d'Espanya.

Veure Gascunya і Conquesta de Navarra

Cròniques de Froissart

Jean Froissart. Retrat de Jacques Le Boucq, segle XVI. Les Cròniques de Froissart (en francès antic: Chroniques de Jehan Froissart) van ser escrites en francès antic per Jean Froissart, relatant la Guerra dels Cent Anys, des del regnat d'Eduard III d'Anglaterra fins a l'any 1400.

Veure Gascunya і Cròniques de Froissart

Cugat màrtir

Cugat, Cucufat, Cucuphat, Guinefort o Quiquenfat (Escíl·lium (?), actual Tunísia, segona meitat del - Sant Cugat del Vallès, 304) fou un màrtir cristià que va morir al Castrum Octavianum, lloc actualment ocupat pel monestir de Sant Cugat.

Veure Gascunya і Cugat màrtir

Cyrano de Bergerac (teatre)

Representació de la penúltima escena, per ''L'Illustration'' (1898). Cyrano de Bergerac és una obra teatral escrita per Edmond Rostand i estrenada el 27 de desembre de 1897.

Veure Gascunya і Cyrano de Bergerac (teatre)

D'Artagnan

Estàtua de D'Artagnan D'Artagnan és el nom amb què era més conegut Charles de Batz-Castelmore (Lupiac, 1611?/1616? - Maastricht, 1673), comte d'Artagnan, un famós mosqueter gascó del.

Veure Gascunya і D'Artagnan

Dagobert I

Dagobert I (603-639), fill de Clotari II, rei dels francs, i de Bertruda.

Veure Gascunya і Dagobert I

Dàvid Grosclaude

Dàvid Grosclaude (en francès David Grosclaude) (Chinon, 14 d'abril de 1958) és un periodista i polític occitanista originari del Bearn (Gascunya), conseller regional d'Aquitània, fill del també occitanista Miquèu Grosclaude.

Veure Gascunya і Dàvid Grosclaude

Diòcesi de Rius

La diòcesi de Rius (en llatí: Dioecesis Rivensis; en francès: Diocèse de Rieux) és una antiga diòcesi de l'Església catòlica a Occitània (França).

Veure Gascunya і Diòcesi de Rius

Dieta de Nimega

La Dieta de Nimega del 821 fou una reunió o assemblea general de la noblesa del regne franc, en la qual l'emperador Lluís el Pietós va fer ratificar la divisió dels estats entre els seus fills que havia establert el 30 de juliol del 817 a Aquisgrà, i que havia obtingut l'aprovació del Papa.

Veure Gascunya і Dieta de Nimega

Dieta de Tolosa (798)

La Dieta de Tolosa del 798 fou la segona dieta o assemblea general del regne d'Aquitània celebrada a Tolosa el 798 quan Lluís el Pietós tornà del Regne de Germània segurament després de passar per la frontera oriental amb l'emirat de Còrdova.

Veure Gascunya і Dieta de Tolosa (798)

Divisio Regnorum

Divisio Regnorum fou un document que plasmà la partició de l'Imperi Carolingi el 806, primera d'una sèrie de divisions territorials que durant el van afectar els dominis de la dinastia carolíngia.

Veure Gascunya і Divisio Regnorum

Donat I Llop de Bigorra

Donat Llop I de Bigorra (? - 850).

Veure Gascunya і Donat I Llop de Bigorra

Dorset

Dorset és un comtat del sud-oest d'Anglaterra, a la costa del canal de la Mànega.

Veure Gascunya і Dorset

Ducat de Gascunya

El ducat de Gascunya fou una jurisdicció feudal del sud-oest de França, que ocupava la part sud d'Aquitània (vegeu Gascunya).

Veure Gascunya і Ducat de Gascunya

Durban (Gers)

Durban (en francès Durban) és un municipi francès, situat al departament del Gers i a la regió d'Occitània.

Veure Gascunya і Durban (Gers)

Ebroí

Ebroí (mort el 681) fou majordom de palau de Nèustria des de vers el 659 al 674 i del 675 al 681.

Veure Gascunya і Ebroí

Eduard I d'Anglaterra

Eduard I d'Anglaterra (17 de juny de 1239 – 7 de juliol de 1307) va ser rei d'Anglaterra des de la mort del seu pare Enric III el 1272 fins a la seva mort.

Veure Gascunya і Eduard I d'Anglaterra

Elionor de Castella (reina consort d'Anglaterra)

Elionor de Castella (1241 - Harby, Nottinghamshire, 28 de novembre de 1290) fou una infanta de Castella per naixement i reina d'Anglaterra per matrimoni amb Eduard I.

Veure Gascunya і Elionor de Castella (reina consort d'Anglaterra)

Els tres mosqueters (pel·lícula de 1961)

Els tres mosqueters (títol original en francès: Les Trois Mousquetaires) és una pel·lícula franco-italiana en dues parts de Bernard Borderie, estrenada el 1961.

Veure Gascunya і Els tres mosqueters (pel·lícula de 1961)

Els tres mosqueters (pel·lícula de 2011)

Els tres mosqueters (títol original en anglès, The Three Musketeers) és una pel·lícula europeaamericana de 2011 dirigida per Paul W. S. Anderson.

Veure Gascunya і Els tres mosqueters (pel·lícula de 2011)

En guàrdia!

En guàrdia! és un programa de Catalunya Ràdio dirigit i presentat per Enric Calpena.

Veure Gascunya і En guàrdia!

Enric II d'Anglaterra

Enric Plantagenet (5 de març de 1133– 6 de juliol de 1189), anomenat també Enric Courtmanteau, va regnar com a Enric II d'Anglaterra (1154-1189), duc de Normandia i d'Aquitània, comte d'Anjou, Maine i Turena, i senyor d'Irlanda.

Veure Gascunya і Enric II d'Anglaterra

Enric II el Jove

Enric el Jove Plantagenet, (28 de febrer, 1155 - 11 de juny, 1183) era el segon dels cinc fills d'Enric II d'Anglaterra i Elionor d'Aquitània.

Veure Gascunya і Enric II el Jove

Era Broquèra

Era Broquèra (francès Labroquère) és un municipi occità del Comenge (Gascunya) situat en el departament de l'Alta Garona, a la regió d'Occitània.

Veure Gascunya і Era Broquèra

Escudella i carn d'olla

L'escudella i carn d'olla és una sopa considerada com a plat tradicional de la gastronomia catalana.

Veure Gascunya і Escudella i carn d'olla

Escurçó pirinenc

L'escurçó pirinenc (Vipera aspis) és una espècie de serp verinosa i ovovivípar de la família dels vipèrids que viu al sud-oest d'Europa.

Veure Gascunya і Escurçó pirinenc

Escuts i banderes de la Vall d'Aran

Escut oficial de la Vall d'Aran Escut històric de la Vall d'Aran Bandera oficial de la Vall d'Aran Els escuts i banderes de la Vall d'Aran són el conjunt de símbols que representen els municipis d'aquesta comarca.

Veure Gascunya і Escuts i banderes de la Vall d'Aran

Estuari de la Gironda

Localització de l'Estuari de la Gironda L'Estuari de la Gironda (o solament La Gironda) és un estuari navegable format a la desembocadura dels rius Garona i Dordonya a l'oceà Atlàntic.

Veure Gascunya і Estuari de la Gironda

Eudes I d'Aquitània

Aquitània el 714 Eudes I el Gran o Odó I el Gran fou el primer gran duc ben documentat de l'Aquitània que hauria governat vers 676-735.

Veure Gascunya і Eudes I d'Aquitània

Exònim

Un exònim és l'adaptació tradicional d'un etnònim o d'un topònim (i en aquest cas es parla d'un exotopònim) en una llengua que no és aquella pròpia d'aquell lloc o ètnia.

Veure Gascunya і Exònim

Farinetes

Farinetes,FÀBREGA, Jaume: Totes les sopes pàgs.

Veure Gascunya і Farinetes

Fèlix de Tolosa

Fèlix (mort vers 670/676) fou un patrici i duc de Tolosa o Aquitània, governador suposat de l'Aquitània.

Veure Gascunya і Fèlix de Tolosa

Ferdinand Bernède

Ferdinand Bernède (Arjusan, 20 de novembre de 1869 - Dacs, 9 de novembre de 1963) fou un folklorista i fotògraf gascó.

Veure Gascunya і Ferdinand Bernède

Ferdinand de Lesseps

Ferdinand-Marie de Lesseps i Crevinyi, vescomte de Lesseps (Versalles (França), 19 de novembre de 1805 – La Chênaie, prop de Guilly (Indre) (França), 7 de desembre de 1894) va ser un diplomàtic i empresari francès.

Veure Gascunya і Ferdinand de Lesseps

Fitero

Fitero (Fiteroko en basc) és un municipi de Navarra, a la comarca de Tudela, dins la merindad de Tudela.

Veure Gascunya і Fitero

Flor de Gascunya

La flor de Gascunya (en occità, lo flòc de Gasconha) és una mistela occitana nascuda al Renaixement, concretament a Gascunya, que s'elabora amb most i armanyac jove.

Veure Gascunya і Flor de Gascunya

Fortún Maça

Fortún de Lizana (? - ?) va ser un cavaller aragonès, el primer del llinatge aragonès dels Maça.

Veure Gascunya і Fortún Maça

França Occidental

França Occidental o amb el seu nom llatí Francia Occidentalis va ser el territori sota control de Carles II el Calb (840-877) després del Tractat de Verdun de 843, que va dividir l'Imperi Carolingi dels francs en Oriental, Occidental i Mig.

Veure Gascunya і França Occidental

Francés Fontan

Francés Fontan (París, 1929 - Cuneo, 1979) fou un nacionalista occità fill d'un ferroviari originari de Gascunya.

Veure Gascunya і Francés Fontan

Francesc Xavier Gambús i Ballvé

Francesc Xavier Gambús i Ballvé (Reus, 22 d'agost de 1883 - Aush, Gascunya, 1970) més conegut com a Xavier Gambús va ser un escriptor i polític català.

Veure Gascunya і Francesc Xavier Gambús i Ballvé

Francisco de Goya y Lucientes

Francisco de Goya y Lucientes (Fuendetodos, Saragossa, 30 de març de 1746 - Bordeus, Gascunya, 16 d'abril de 1828) fou un pintor i gravador aragonès.

Veure Gascunya і Francisco de Goya y Lucientes

Francità

El francità (occità:, francès: francitan) és una varietat híbrida entre francès (varietat dominant) i occità (varietat dominada) que representa de fet l'estadi intermediari, i gairebé final, d'assimilació lingüística dels occitanòfons.

Veure Gascunya і Francità

Francs

Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.

Veure Gascunya і Francs

Freginat

El freginat o fregit (i hereginat a la (Vall d'AranLa cuina del país dels càtars, pàg. 118) és un plat de la cuina catalana i occitana que es fa amb menuts de xai o moltó. És un plat d'origen medieval, que ja surt al Llibre de Sent Soví. Els plats a base de menuts són molt habituals a la cuina catalana i occitana, n'hi ha que es fan amb altres animals (ocells, porc, etc.) però els d'anyell són "els més estimats tant a Occitània com als Països Catalans".

Veure Gascunya і Freginat

Fustarroau

Fustérouau (en occità Fustarroau, en francès) és un municipi francès de Gascunya, situat al departament del Gers i a la regió d'Occitània.

Veure Gascunya і Fustarroau

Garbura

La garbura és una sopa tradicional occitana que era el plat quotidià dels pagesos gascons,Connaître la cuisine landaise, de Francine Claustres, Ed.

Veure Gascunya і Garbura

García López de Sessé

García López de Sessé (?, segle XIV —?) va ser un noble aragonès.

Veure Gascunya і García López de Sessé

Garona

La Garona (en occità: Garona, en francès: Garonne, del llatí Garumna) és un riu que discorre per la Gascunya.

Veure Gascunya і Garona

Gascó

* Gascó, relatiu a la Gascunya.

Veure Gascunya і Gascó

Gastó II de Foix

Armes de Gastó II de Foix Gastó II de Foix i IX de Bearn (1308 – Sevilla, setembre de 1343) fou comte de Foix i vescomte de Bearn i Marsan (1315 – 1343).

Veure Gascunya і Gastó II de Foix

Gastó VII de Montcada i de Bearn

Gastó de Montcada i de Forcalquier (1220?-1290) fou vescomte de Bearn, Auloron o Oloron, Brulhès i Gabardà, de Montcada, Vic, Muntanyola i Vacarisses, i senyor de la baronia de Castellví de Rosanes (1228-1290).

Veure Gascunya і Gastó VII de Montcada i de Bearn

Gastronomia d'Occitània

La gastronomia d'Occitània o cuina occitana fa part de la cuina mediterrània però desenvolupa trets específics que l'allunya de la cuina catalana o italiana.

Veure Gascunya і Gastronomia d'Occitània

Gastronomia de Gascunya

Una cuixa confitada d'ànec amb mesclum (amanida verda) Pollastre estofat amb molt vi (''coq au vin'') La cuina gascona és la cuina tradicional de Gascunya, que forma part de la cuina occitana en el seu vessant atlàntic, i per la qual cosa utilitza greix animal i no oli d'oliva.

Veure Gascunya і Gastronomia de Gascunya

Gastronomia de la Vall d'Aran

La cuina de la Vall d'Aran tracta sobre el menjar i les begudes típics de la cuina aranesa.

Veure Gascunya і Gastronomia de la Vall d'Aran

Gausbert Amiel

Gausbert Amiel (primera meitat del s. XIII) fou un trobador occità.

Veure Gascunya і Gausbert Amiel

Gavatx

La paraula gavatx és un apel·latiu pejoratiu que s'aplicava tradicionalment als occitans tot i que més recentment el seu ús s'estengué també als forasters en general.

Veure Gascunya і Gavatx

Gave

El gave de Pau quan passa per sota el pont d'Orthez Un gave (del gascó gabe) és el nom genèric que es dona a un curs d'aigua, gran o petit, al Bearn o a la Bigorra, en el territori dels Pirineus atlàntics, els Alts Pirineus i a Chalosse.

Veure Gascunya і Gave

Gentilici

Els gentilicis són els noms amb què es designen les persones, els animals i els objectes en relació amb el lloc de procedència (país, regió, comarca, ciutat, poble…).

Veure Gascunya і Gentilici

Gers

Gers (en occità Gers o Gèrç i en francès Gers) és un departament de la regió Occitània a França, que té per capital Aush.

Veure Gascunya і Gers

Gilabèrt Nariòo

Gilabèrt Nariòo (Valençun, 24 d'octubre de 1928) és un educador, traductor i escriptor occità.

Veure Gascunya і Gilabèrt Nariòo

Gironda

La Gironda (33) (Gironda en occità, Gironde en francès) és un departament situat al sud-oest de França, a la regió de Nova Aquitània.

Veure Gascunya і Gironda

Grifó blau de Gascunya

El Grifó blau de Gascunya (Griffon Bleu de Gascogne, FCI No.32) és una raça de gos de tipus rastrejador originària de la regió francesa de Gascunya.

Veure Gascunya і Grifó blau de Gascunya

Grup Danone

El Grup Danone és una empresa francesa que comercialitza productes lactis i begudes amb seu a París i fundada a Barcelona.

Veure Gascunya і Grup Danone

Guerra d'Itàlia (1494-1498)

La Guerra d'Itàlia de 1494, de vegades també anomenada Primera guerra italiana, va ser la fase inicial de les Guerres d'Itàlia.

Veure Gascunya і Guerra d'Itàlia (1494-1498)

Guerra dels Cent Anys

La Guerra dels Cent Anys és un conflicte intercalat amb treves més o menys llargues, que enfronta, des del 1337 al 1453 (o sigui, gairebé 116 anys) a la dinastia Plantagenet a la dels Valois i, a través d'ells, al regne d'Anglaterra i al de França.

Veure Gascunya і Guerra dels Cent Anys

Guiena

La Guiena (en, en) és una regió occitana que comprèn els territoris de la vall de la Garona, i que limita al nord amb el Llemosí, al sud amb la Gascunya i al sud-est amb el Llenguadoc.

Veure Gascunya і Guiena

Guifré el Pilós

Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.

Veure Gascunya і Guifré el Pilós

Guilhèm Adèr

Guilhèm Adèr (1570-1638) fou un poeta en gascó, originari de Gimont, a les terres del Comtat d'Armanyac (a la regió de Gascunya).

Veure Gascunya і Guilhèm Adèr

Guillem de Septimània

Guillem de Septimània (826-850) fou comte de Tolosa (844-849), de Barcelona i d'Empúries (848-850).

Veure Gascunya і Guillem de Septimània

Guillem IX d'Aquitània

Guillem el Trobador, Guillem IX d'Aquitània, Guillem VII de Peitieu (22 d'octubre de 1071 - Poitiers, 1126), fou un noble occità, considerat el primer trobador en llengua occitana, comandant de la croada de 1101, Duc d'Aquitània (Guillem IX d'Aquitània) i de Gascunya (Guillem IV el Jove) i comte de Poitiers (Guillem VII de Poitiers), era fill de Guillem VIII d'Aquitània i d'Hildegarda de Borgonya, matrimoni rebutjat per l'església per raons de consanguinitat; aquest fet el va obligar a viatjar a Roma i va aconseguir que el papa Gregori VI reconegués la seva legitimitat perquè fins aleshores fou considerat un bastard.

Veure Gascunya і Guillem IX d'Aquitània

Guiraut de Calanson

cançoner I Guiraut de Calanson (fl....1202-1212...) fou un trobador occità.

Veure Gascunya і Guiraut de Calanson

Hattó d'Aquitània

Hattó o Ató d'Aquitània fou duc d'Aquitània juntament amb el seu germà gran Hunald.

Veure Gascunya і Hattó d'Aquitània

Hautacam

L'Hautacam és una estació d'esquí que es troba a la serralada dels Pirineus a la Gascunya.

Veure Gascunya і Hautacam

Henry Expert

Henry Expert (Bordeus, 12 de maig de 1863 - Tourrettes-sur-Loup, 18 d'agost de 1952) fou un musicòleg i músic francès.

Veure Gascunya і Henry Expert

Història d'Anglaterra

Escut d'Anglaterra Anglaterra és el territori més extens i més poblat del Regne Unit.

Veure Gascunya і Història d'Anglaterra

Història d'Aran

La història d'Aran és la que transcorre al territori de la vall d'Aran.

Veure Gascunya і Història d'Aran

Història d'Occitània

Bandera històrica d'Occitània, utilitzada extraoficialment en molts territoris occitans Mapa polític d'Occitània. Destacades amb punts negres les ciutats de Tolosa de Llenguadoc, Bordeus, Capbreton, Marsella, Viella i Clermont-Ferrand La història d'Occitània és el conjunt d'esdeveniments històrics transcorreguts al territori conegut com a Occitània.

Veure Gascunya і Història d'Occitània

Història de França

França és un dels estats més antics d'Europa, encara que només apareix amb aquest nom a partir de l'edat mitjana en una data difícil de precisar de manera irrefutable.

Veure Gascunya і Història de França

Història de Navarra

Navarra Escut del Regne de Navarra La història de Navarra narra els esdeveniments que han tingut lloc a Navarra des dels temps dels primers pobladors, a la prehistòria, fins a l'actualitat.

Veure Gascunya і Història de Navarra

Història del País Basc

Mapa dels territoris que constitueixen el País Basc (Euskal Herria) L'arbre de Guernica és el símbol de les llibertats basques La història del País Basc tracta sobre la història del poble basc, un poble d'origen no indoeuropeu actualment assentat al País Basc.

Veure Gascunya і Història del País Basc

Hunald I d'Aquitània

Hunald (Hunold, Hunoald) fou duc d'Aquitània i Gascunya (Hunald I).

Veure Gascunya і Hunald I d'Aquitània

Irlandesos

Els irlandesos (gaèlic irlandès Muintir na hÉireann o na hÉireannaigh; escocès de l'Ulster: Airish fowk) són un grup ètnic originari d'Irlanda, una illa del nord-oest d'Europa.

Veure Gascunya і Irlandesos

Jean Fouquet

Jean Fouquet (Tours, França, 1420 – 1481) és considerat un dels grans pintors del Renaixement primerenc i el renovador de la pintura francesa del.

Veure Gascunya і Jean Fouquet

Jean Lannes

Jean Lannes, primer duc de Montebello, príncep de Siewierz (10 d'abril de 1769 - 31 de maig de 1809), va ser un comandant militar francès i un mariscal de l'Imperi que va servir durant les guerres revolucionàries franceses i les guerres napoleòniques.

Veure Gascunya і Jean Lannes

Jean Poueigh

Jean Marie Octave Géraud Poueigh (Tolosa de Llenguadoc, 24 de febrer de 1876 - Olivet, 14 d'octubre de 1958) fou un compositor, musicòleg, crític i folklorista francès.

Veure Gascunya і Jean Poueigh

Jean-Baptiste Rey

Jean-Baptiste Rey (Lauzerte, 18 de desembre de 1734 − París, 15 de juliol de 1810) fou un director d'orquestra i compositor francès.

Veure Gascunya і Jean-Baptiste Rey

Jesús Luis Ocaña Pernía

Jesús Luis Ocaña Pernía (Priego, Castella, 9 de juny de 1945 - Lo Mont, Gascunya, 19 de maig de 1994) va ser un ciclista espanyol, la major fita del qual va ser la victòria en el Tour de França de 1973.

Veure Gascunya і Jesús Luis Ocaña Pernía

Joan de Grailly

Joan I de Grailly o, en francès, Jean de Grailly (?-1301) va ser un senescal del Ducat de Gascunya durant el període que abraça els anys 1266 i 1268, del Regne de Jerusalem des de 1271-1276 i de Gascunya novament de 1278-1287.

Veure Gascunya і Joan de Grailly

Joan Francés Blader

fou un magistrat occità, escriptor en occità i francès.

Veure Gascunya і Joan Francés Blader

Joan Francés Tisnèr

Joan Francés Tisnèr va néixer el 1954 a Salias, (França).

Veure Gascunya і Joan Francés Tisnèr

Joan Giraud d'Astros

Coberta de ''Lou trimfe de la lengouo gascouo'' Joan Giraud d'Astros (Sent Clar de Lomanha, Gascunya 1594 - 1648) fou un capellà i escriptor gascó, influït per Virgili, Sal·lusti de Bartas i Pèire Godolin.

Veure Gascunya і Joan Giraud d'Astros

Joan I d'Armanyac

Joan I d'Armanyac (1311 - 16 de maig de 1373) fou comte d'Armanyac amb el Fesenzac i comte de Rodés de 1319 a 1373.

Veure Gascunya і Joan I d'Armanyac

Joan II d'Armanyac

Joan II d'Armanyac, dit el Geperut (nascut cap a 1333 - mort el 26 de maig de 1384), fou comte d'Armanyac, Fesenzac, Rodés (1371-1384) i Charolès (1364-1384), vescomte de Lomanha i d'Auvillars.

Veure Gascunya і Joan II d'Armanyac

Jordi Sanç

Jordi Sanç (? - 1525) fou canonge de Barcelona i va ser nomenat president de la Generalitat el 22 de juliol de 1509 i ocupà el càrrec fins al 1512.

Veure Gascunya і Jordi Sanç

José Bové

José Bové (Talença, Gascunya, 1953) és un dirigent camperol i sindical occità.

Veure Gascunya і José Bové

Josep Salvador i Soler

Josep Salvador i Soler (Barcelona, 14 de març de 1804 - Tonneins, França, 1 de març de 1855) fou un advocat i botànic català.

Veure Gascunya і Josep Salvador i Soler

Juan de Medina de Pomar

Juan de Medina de Pomar (Medina de Pomar, ?–Tamajón, 22 de juliol de 1248) va ser un religiós castellà que va ser breument arquebisbe de Toledo entre 1247 i 1248.

Veure Gascunya і Juan de Medina de Pomar

Juli Carsalade du Pont

Juli Lluís Maria de Carsalade du Pont (Cimòrra, Gers, 16 de febrer del 1847 - Perpinyà, 29 de desembre del 1932) fou un eclesiàstic francès, que ocupà el càrrec de bisbe de Perpinyà del 1900 al 1932.

Veure Gascunya і Juli Carsalade du Pont

L'Esparra (Gironda)

L'Esparra de Medoc o L'Esparra (nom occità) (en francès Lesparre-Médoc o Lesparre) és un municipi francès, situat a Gascunya, en la península del Medoc, al departament de la Gironda i a la regió de la Nova Aquitània.

Veure Gascunya і L'Esparra (Gironda)

La Calandreta

La Calandreta és el nom que reben les escoles associatives (la primera es va crear a Pau, Bearn el 1979) dedicades a recuperar la llengua occitana.

Veure Gascunya і La Calandreta

La filla de d'Artagnan

La filla de d'Artagnan (títol original: La Fille de d'Artagnan) és una pel·lícula francesa de capa i espasa dirigida per Bertrand Tavernier, estrenada l'any 1994 amb Sophie Marceau, Philippe Noiret i Claude Rich.

Veure Gascunya і La filla de d'Artagnan

Landarbaso

Landarbaso és un exclavament del municipi de Sant Sebastià situat entre els municipis d'Astigarraga, Errenteria i Hernani.

Veure Gascunya і Landarbaso

Laura de Bigorra

Laura de Chabanès († 1316) fou comtessa de Bigorra de 1283 a 1292.

Veure Gascunya і Laura de Bigorra

Lavedan

El Lavedan és un parçan de Bigorra, a la Gascunya.

Veure Gascunya і Lavedan

Les novel·les de D'Artagnan

Es coneix com Les novel·les de D'Artagnan la trilogia de novel·les d'Alexandre Dumas (pare), que explica la vida de D'Artagnan des dels seus humils inicis a la Gascunya fins a la seva mort com a Mariscal de França al setge de Maastricht de 1673.

Veure Gascunya і Les novel·les de D'Artagnan

Libertatǃ

Libertat ! és un moviment polític socialista i occitanista creat el 2009 al Bearn.

Veure Gascunya і Libertatǃ

Liebulf

Liebulf (?- † després de 829 o 835) fou comte de Besiers i de Narbona (aquí successor d'Ademar).

Veure Gascunya і Liebulf

Literatura catalana

La literatura catalana és literatura escrita en català sense atendre al lloc o l'origen de l'autor.

Veure Gascunya і Literatura catalana

Literatura occitana

Els primers texts de la literatura occitana aparegueren al: una Passió i Vida de sent Léger a Clarmont d'Alvèrnia; lEvangèli de sent Joan a Llemotges; els Boecis i el Cicle de Roland, del qual no hi ha constància escrita.

Veure Gascunya і Literatura occitana

Llengües d'Europa

Mapa de les llengües d'Europa Les llengües d'Europa són els idiomes parlats diàriament per les diferents comunitats establertes de manera permanent en el continent cultural i geogràfic europeu.

Veure Gascunya і Llengües d'Europa

Llenguadoc

El Llenguadoc (en occità: Lengadòc, en francès: Languedoc) és una regió històrica occitana, que actualment es troba a la Regió d'Occitània.

Veure Gascunya і Llenguadoc

Llibre de Menescalia

El Llibre de Menescalia, manuscrit català, traduit al castellà com Libro de Albeytería, es convertí en els segles XV i XVI en l’obra de referència en la medicina dels equins, cal tenir en compte que la llengua catalana, en aquella època, s'havia estès per tota la Mediterrània, a part de ser entesa gran part d'Europa per la seva similitud amb l'occità (que inclou el gascó, el provençal), el llombard, el milanese, etc..

Veure Gascunya і Llibre de Menescalia

Llista d'agermanaments de municipis valencians

Açò és una llista d'agermanaments de municipis valencians, ordenats alfabèticament per nom del municipi (sense l'article definit): els agermanaments d'Altea, pertanyents al Douzelage, apareixen marcats en blau.

Veure Gascunya і Llista d'agermanaments de municipis valencians

Llista de colls dels Pirineus

Punta i Coll d'Harlé, i Mussol de Tumeneia Un coll o collada és una depressió que es troba entre dos cims.

Veure Gascunya і Llista de colls dels Pirineus

Llista de cornamuses

La denominació de cornamusa aplega un gran nombre d'instruments que, malgrat diferències importants quant a afinació, construcció, morfologia, etc.

Veure Gascunya і Llista de cornamuses

Llista de formatges francesos

Mapa amb les principals AOC L'any correspon a l'any en què va ser concedida l'Appellation d'origine contrôlée.

Veure Gascunya і Llista de formatges francesos

Llista de trobadors

La llista de trobadors i trobadores (trobairitz) és classificada segons el lloc de procedència i comprèn aquells poetes i compositors medievals que van escriure poesia lírica i poemes en occità.

Veure Gascunya і Llista de trobadors

Llista de zones de protecció dels Pirineus

Parc Nacional d'Aigüestortes, a Catalunya. La fauna i la flora dels Pirineus s'han protegit en part per la creació al llarg del de nombroses zones de protecció, detallades a continuació.

Veure Gascunya і Llista de zones de protecció dels Pirineus

Llop I d'Aquitània

Llop I fou un suposat duc d'Aquitània i potser de Gascunya, de possible origen basc.

Veure Gascunya і Llop I d'Aquitània

Lluís el Pietós

Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).

Veure Gascunya і Lluís el Pietós

Lluís VII de França

Lluís VII de França, dit el Jove (en francès Louis le Jeune) (1120 - París, 1180) fou rei de França entre 1137 i 1180.

Veure Gascunya і Lluís VII de França

Lluís VIII de França

Lluís VIII de França dit el Lleó (París 1187 - Montpensier, Alvèrnia 1226), rei de França (1223-1226).

Veure Gascunya і Lluís VIII de França

Lo Bocau

Bocau (nom occità) (en basc Bokale, en francès Boucau) és un municipi d'Occitània, a la regió històrica de Gascunya i a la província antiga de Lapurdi, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlàntics (regió de la Nova Aquitània).

Veure Gascunya і Lo Bocau

Lo Teish

Lo Teish (en francès Le Teich) és una comuna d'Occitània, a la Gascunya, situat al departament de la Gironda i a la regió de la Nova Aquitània.

Veure Gascunya і Lo Teish

Lorda

Lorda, o Lurda (en occità Lorda, en francès Lourdes), és una ciutat de la Gascunya situada a les planures de la Bigorra a una altitud de 400 metres.

Veure Gascunya і Lorda

Los Pagalhós

Los Pagalhós és un grup de música bearnès de cant polifònic actiu des del 1973.

Veure Gascunya і Los Pagalhós

Lucus

Algunes ciutats construïdes a la vora d'un ''lucus'', en deriven el seu nom com Lugo (imatge), antigament ''Lucus Augustae''. El lucus (plural: lūcī) era el bosc sagrat de la religió romana.

Veure Gascunya і Lucus

Madame de Montespan

fou una noble francesa.

Veure Gascunya і Madame de Montespan

Maibaum

Mai gascó Erecció d'un ''Maibaum'' a Pfaffenreuth, Alemanya Un Maibaum (alemany), majtræ (danès), maypole (anglès), majstång (suec) o mai (gascó), que vol dir arbre de maig o pal de maig, és un tronc o pal de fusta de diversos metres, adornat amb branques d'arbres, cintes colors i escuts d'associacions o ciutats, que normalment s'erigeix a principis de maig com a part d'una festa tradicional.

Veure Gascunya і Maibaum

Marcabru

Marcabru fou un trobador que va viure en el segle XII; la seva activitat poètica pot situar-se aproximadament entre els anys 1130 i 1150.

Veure Gascunya і Marcabru

Mare de Déu de Lorda

Mare de Déu de Lorda L'advocació catòlica de la Mare de Déu de Lorda, a vegades dita de Lourdes per influència del francès, fa referència a les divuit aparicions de la Mare de Déu que Bernadeta Sobirós (1844-1879) va afirmar haver presenciat en la gruta de Massavielha, a la vora del riu Gave de Pau, als afores de la població de Lorda, França, en els contraforts dels Pirineus, el 1858.

Veure Gascunya і Mare de Déu de Lorda

Maria Pilar Busquet i Medan

Maria Pilar Busquet i Medan (Les, 23 de març de 1937 - Barcelona, 13 de novembre de 2016) va ser una política aranesa, síndica d'Aran del 1991 al 1993.

Veure Gascunya і Maria Pilar Busquet i Medan

Mathurin Romegas

Mathurin d'Aux de Lescout, anomenat Romegas o Mathurin Romegas (1525 o 1528 – Novembre 1581 a Roma), era membre d'una família aristocràtica de Gascunya i membre de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem.

Veure Gascunya і Mathurin Romegas

Mòmol d'Usès

Mòmol d'Usès fou bisbe d'Usès a la segona meitat del.

Veure Gascunya і Mòmol d'Usès

Medòc

Mapa de la Gironda El Medòc, és una regió vinícola del Bordelès, al nord de la Gascunya.

Veure Gascunya і Medòc

Menaut de Favars

Menaut de Favars fou un mercenari gascó que va participar en el bàndol urgellista durant la Revolta del comte d'Urgell Va participar al costat del príncep Enric d'Anglaterra a la Guerra dels Cent Anys.

Veure Gascunya і Menaut de Favars

Microtus lusitanicus

Microtus lusitanicus és una espècie de talpó que es troba a la meitat nord-occidental de la península Ibèrica, del centre de Portugal fins a la Gascunya.Aulagnier, S., Amori, G., Hutterer, R., Kryštufek, B., Yigit, N., Mitsain, G. & Palomo, L.J. 2008.. The IUCN Red List of Threatened Species.

Veure Gascunya і Microtus lusitanicus

Miquèu Camelat

Miquèu Camelat (Arrens, Alts Pirineus, 26 de gener de 1871 - Tarba, Alts Pirineus, 1962) fou un escriptor occità, en la varietat gascona.

Veure Gascunya і Miquèu Camelat

Miquèu Grosclaude

Miquèu Grosclaude (Nancy, 8 de juliol de 1926 - Pau, Bearn, 21 de maig de 2002) va ser professor de filosofia i, sobretot, lingüista occità dedicat a l'estudi i divulgació de la llengua occitana de la Gascunya.

Veure Gascunya і Miquèu Grosclaude

Miquel Roca i Junyent

Miquel Roca i Junyent (Cauderan –actualment, barri de Bordeus–, Gascunya, 20 d'abril de 1940) és un polític i advocat català, exmilitant de Convergència Democràtica de Catalunya, i un dels pares de la Constitució Espanyola de 1978 i de l'Estatut de Sau.

Veure Gascunya і Miquel Roca i Junyent

Mixel Garicoitz

Mixel Garicoitz, conegut a França com a Michel Garicoïts (Ibarre (Donaixti-Ibarre, Baixa Navarra), 15 d'abril de 1797 - Betharram, 14 de maig de 1863) va ésser un prevere basc, fundador de la congregació dels Pares del Sagrat Cor de Jesús de Bètharram.

Veure Gascunya і Mixel Garicoitz

Monestir

Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots.

Veure Gascunya і Monestir

Monestir de Santa María de Huerta

Santa María de Huerta és un monestir cistercenc situat a la localitat de Santa María de Huerta a la província de Sòria.

Veure Gascunya і Monestir de Santa María de Huerta

Monges Comanadores de Sant Jaume

Les Monges Comanadores de Sant Jaume o Comanadores de l'Orde de Sant Jaume són un orde monàstic femení, dedicat a la vida contemplativa, que és la branca femenina de l'orde militar de Sant Jaume de l'Espasa.

Veure Gascunya і Monges Comanadores de Sant Jaume

Montesquieu

Charles Louis de Secondat, Baró de Montesquieu Charles Louis de Secondat, baró de la Brèda i de Montesquiu (conegut internacionalment sota el nom afrancesat de Montesquieu) (La Brèda, Gascunya, 18 de gener del 1689 - París, 10 de febrer del 1755) fou un filòsof francès del Segle de les Llums.

Veure Gascunya і Montesquieu

Montesquiu (Gers)

Montesquiu és una població de la Gascunya.

Veure Gascunya і Montesquiu (Gers)

Montsegur (Gironda)

Montsegur (en francès Monségur) és un municipi francès, situat al departament de la Gironda i a la regió de la Nova Aquitània.

Veure Gascunya і Montsegur (Gironda)

Moro (mitologia dels Pirineus)

El terme moro designa, entre altres accepcions, un personatge present en l'imaginari popular de nombroses zones de la península ibèrica, especialment als Pirineus (Catalunya, Andorra, Aragó, País Basc) però també a Castella, Galícia i Portugal.

Veure Gascunya і Moro (mitologia dels Pirineus)

Museu basc i de la història de Baiona

El museu basc i de la història de Baiona present una col·lecció historiogràfica i etnogràfica consagrada al País basc a França.

Veure Gascunya і Museu basc i de la història de Baiona

Normands

Els normands (literalment, 'humans del nord'; àrab: majus) van ser un poble que emergí durant la primera meitat del a la zona de la Normandia, fruit de la unió entre conqueridors d'origen viking (principalment danesos) amb la població local (tant franca com gal·loromana).

Veure Gascunya і Normands

Occità cispirinenc

L'occità cispirinenc o occità transpirinenc, segons el punt de vista, és un dialecte d'occità que es parlava a diverses localitats del Sud dels Pirineus a l'Edat Mitjana. En particular a l'Aragó i a Navarra a les ciutats de Estella-Lizarra, Jaca i Pamplona en què coexistia amb les llengües basca i navarro-aragonesa.

Veure Gascunya і Occità cispirinenc

Occitània

Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.

Veure Gascunya і Occitània

Occitània (regió administrativa)

Occitània (en francès i oficialment, Occitanie; en occità, Occitània) és una regió del sud-est de França, creada per la reforma territorial de 2014, per la fusió de les antigues regions de Llenguadoc-Rosselló i de Migdia-Pirineus.

Veure Gascunya і Occitània (regió administrativa)

Occitània fins a la dècada del 1970

Situació d'Occitània després de la Segona Guerra Mundial.

Veure Gascunya і Occitània fins a la dècada del 1970

Occitània i la regionalització del 1981

Evolució d'Occitània des dels anys 70.

Veure Gascunya і Occitània i la regionalització del 1981

Orde de Sant Jaume (desambiguació)

* Orde de Sant Jaume, orde militar fundat al Regne de Lleó al, després i actualment orde de cavalleria.

Veure Gascunya і Orde de Sant Jaume (desambiguació)

Orde de Sant Jaume per a la Fe i la Pau

LOrde de Sant Jaume per a la Fe i la Pau o Orde de l'Espasa fou un orde militar fundat poc abans de 1231 a Gascunya i dissolta en 1273, amb l'objectiu de mantenir la pau als territoris de l'arquebisbat d'Aush.

Veure Gascunya і Orde de Sant Jaume per a la Fe i la Pau

Orde militar

Els ordes militars eren associacions de caràcter cristià formades per personal de caràcter religiós l'objectiu dels quals era la defensa armada dels interessos de la cristiandat, combinant alhora, mètodes militars i religiosos.

Veure Gascunya і Orde militar

Otó de Grandson

Otó de Grandson (també anomenat Ottone de Grandson) (1238-1328) va ser un cavaller del Ducat de Savoia que va prestar els seus serveis a la corona anglesa durant el regnat Eduard I. Va ser l'amic personal més proper a Eduard.

Veure Gascunya і Otó de Grandson

País Basc

El País Basc ('país de llengua basca') és un país europeu.

Veure Gascunya і País Basc

País Gavai

El país Gavai correspon aproximadament a la regió del Blaiès. Situació geogràfica del País Gavai al sud de l'àrea lingüística del saintongès. El País Gavai, també anomenat, és una zona geogràfica situada entre Saintonge al nord, l'Entre Duas Mars al sud i Angoumois (Engolmés) a l'est.

Veure Gascunya і País Gavai

Palau dels Papes

El palau dels Papes d'Avinyó és la més gran de les construccions gòtiques de l'edat mitjana.

Veure Gascunya і Palau dels Papes

Paleosard

El paleosard, també conegut com a protosard o com a nuràgic, és una llengua extinta (o potser llengües) parlada a Sardenya (i possiblement a Còrsega) durant l'edat del bronze, que ha deixat traces tant en la toponímia de l'illa com en el sard modern.

Veure Gascunya і Paleosard

Papat d'Avinyó

Avinyó. A la Història de l'Església Catòlica, el Papat d'Avinyó va ser el període entre 1309 i 1377 durant el qual set papes van residir a Avinyó (a la Provença, actual França).

Veure Gascunya і Papat d'Avinyó

Parc Natural Regional dels Pirineus Ariejans

El Parc Natural Regional dels Pirineus Ariejans (en francès: Parc Naturel Régional des Pyrénées Ariégeoises) és un parc natural situat a Gascunya i País de Foix, a Occitània.

Veure Gascunya і Parc Natural Regional dels Pirineus Ariejans

Pèir de Garròs

Pèir de Garròs (Leitora, Gascunya, 1528-1581) fou un escriptor en llengua occitana (dialecte gascó).

Veure Gascunya і Pèir de Garròs

Pèire Godolin

Pèire Godolin de Marc Arcy - Museu dels Agustins de Tolosa Pèire Godolin (pronunciat i sovint escrit antigament Goudouli o Goudelin) (Tolosa de Llenguadoc 1580 - Tolosa, 10 de setembre de 1649) fou un poeta occità del Llenguadoc.

Veure Gascunya і Pèire Godolin

Peire de Corbiac

Peire de Corbiac (o de Corbian) va ser clergue i trobador gascó de la primer meitat del.

Veure Gascunya і Peire de Corbiac

Per Noste

Per Noste és una associació fundada a Ortés el 1960 sota el nom de Per Nouste per tal de defensar i promocionar la llengua i la cultura occitanes de Gascunya.

Veure Gascunya і Per Noste

Perafita

Perafita és un municipi de la comarca del Lluçanès, està situada al centre-oest de la regió de l'Alt Ter.

Veure Gascunya і Perafita

Període romà a Occitània

El territori actualment conegut com a Occitània fou dominat pels romans, totalment o parcialment, des del 210 aC fins al 475.

Veure Gascunya і Període romà a Occitània

Pey

Pey és un cognom d'origen gascó (dialecte pertanyent a occità dit també provençal).

Veure Gascunya і Pey

Philippe Poutou

Philippe Poutou (Villemomble, 14 de març de 1967), és un militant polític i sindicalista francès.

Veure Gascunya і Philippe Poutou

Pierre de Brantòsme

Pierre de Bordelha, senyor de Brantòsme Pierre de Bordelha, abat i senyor de Brantòsme (Bordelha, Perigord, cap a 1540 – castell de Richmont, Sent Crespin de Richmont, 15 de juliol de 1614), va ser un historiador i biògraf francès, aventurer i galant.

Veure Gascunya і Pierre de Brantòsme

Pilota basca

Pilotari fent la treta.La pilota basca és un joc de pilota d'estil indirecte, en què dos o més contrincants competeixen llançant una pilota, amb la mà nua o amb una eina, contra una paret d'un frontó.

Veure Gascunya і Pilota basca

Pipí I d'Aquitània

Pipí I (797 – 13 de desembre de 838) fou rei d'Aquitània.

Veure Gascunya і Pipí I d'Aquitània

Pipí II d'Aquitània

Pipí II d'Aquitània (vers 823 – després de 864), fou fill de Pipí I d'Aquitània i de Ringarda, filla de Teodebert de Madrie.

Veure Gascunya і Pipí II d'Aquitània

Pique (riu)

El Pique és un riu pirinenc de 33 km de llarg al sud de França, afluent directe del Garona, a la seva riba esquerra.

Veure Gascunya і Pique (riu)

Pirineus

Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.

Veure Gascunya і Pirineus

Poesia trobadoresca

La poesia trobadoresca és un gènere literari que comprenia totes les composicions poètiques dels trobadors de la baixa edat mitjana (essencialment entre els segles XII i) que es conreà sobretot als territoris occitans i catalans.

Veure Gascunya і Poesia trobadoresca

Pot-au-feu

Una preparació emplatada de pot-au-feu. El pot-au-feu és un plat tradicional i típic de la cuina francesa, compost de carn de bou que es cou en un brou aromatitzat per hortalisses i un bouquet garni.

Veure Gascunya і Pot-au-feu

Prehistòria occitana

L'Occitània és un país ric en jaciments arqueològics antics i de gran importància.

Veure Gascunya і Prehistòria occitana

Premonstratesos

Els Canonges Regulars Premonstratesos (en llatí Candidus et Canonicus Ordo Praemonstratensis) són un orde religiós catòlic de canonges regulars.

Veure Gascunya і Premonstratesos

Puy-Paulin

Puy-Paulin fou una senyoria de França, a Gascunya, a la regió de Bordeus.

Veure Gascunya і Puy-Paulin

Quitèria

Quitèria (en occità: Quitèira; en francès: Quitterie) (Braga, – Aira, Landes, 25 de maig de 477) va ser un personatge probablement llegendari, verge màrtir del, venerada com a santa per diverses confessions cristianes.

Veure Gascunya і Quitèria

Rafael Tristany i Parera

Rafael Tristany i Parera (Ardèvol, Solsonès, 16 de maig del 1814 - Lorda, Gascunya, 17 de juny del 1899), comte d'Avinyó, fou un dels principals cabdills carlins a Catalunya durant la Segona Guerra Carlina i el cap de l'exèrcit carlí del Principat durant la Tercera.

Veure Gascunya і Rafael Tristany i Parera

Ramon de Fitero

Ramon de Fitero o Ramon de Calatrava (Tarassona, Sent Gaudenç o Barcelona, s. XII - Ciruelos, 1163) va ser un monjo i abat, fundador de l'Orde de Calatrava.

Veure Gascunya і Ramon de Fitero

Ramon de Roda

Ramon de Roda, de Ribagorça, de Barbastre o Ramon del Monte (Durban, Gascunya, 1067 - Osca, 1126) va ser bisbe de Roda-Barbastre.

Veure Gascunya і Ramon de Roda

Ramon V de Tolosa

Ramon V de Tolosa (1134- Nimes, 1194) fou comte de Tolosa i duc de Narbona (1148-1194).

Veure Gascunya і Ramon V de Tolosa

Raymond de Sauvetat

Francis Raymond de La Sauvetat o Raimon de Toledo va ser bisbe d'Osma des de 1109 fins a 1125 i Arquebisbe de Toledo des de 1125 fins a 1152.

Veure Gascunya і Raymond de Sauvetat

Ràdio País

Ràdio País és una emissora de ràdio independent que emet des de Puei de Lescar en occità i francès.

Veure Gascunya і Ràdio País

Ràtzia de 851

La ràtzia de 851 fou una campanya de l'emirat de Qurtuba contra la marca Hispànica.

Veure Gascunya і Ràtzia de 851

Reclams

Reclams (antigament Reclams de Biarn e Gascounhe) és una revista occitana de caràcter trimestral, literària escrita en occità, fundada a Bòrdas (Gascunya) el 1897 sota els auspicis de l'Escola Gastó Febus i d'orientació felibrenca.

Veure Gascunya і Reclams

Regió d'Armanyac

LArmanyac (en occità Armanhac, en francès Armagnac) és una regió històrica dins de Gascunya, situada a la conca d'Aquitània, i que forma actualment, en bona part, el departament francès del Gers.

Veure Gascunya і Regió d'Armanyac

Regió francesa

La divisió administrativa de primer ordre a França és la regió, que se subdivideix al seu torn en 101 departaments.

Veure Gascunya і Regió francesa

Regions d'Occitània

Les regions d'Occitània Les subregions d'Occitània La divisió de primer ordre a Occitània és la regió, que se subdivideix al seu torn en subregions, la qual al seu torn se subdivideix en parçans (comarques).

Veure Gascunya і Regions d'Occitània

Regne de França

El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.

Veure Gascunya і Regne de França

Regne Franc

Els regnes francs foren regnes germànics que proliferaren en el territori de l'actual França, l'actual Bèlgica, els Països Baixos i part d'Alemanya, en l'antiguitat tardana després de la desaparició de la Imperi Romà d'Occident i l'establiment al territori pel poble dels francs durant el.

Veure Gascunya і Regne Franc

Remistan

Remistan (llatí Remistagnus, català Remistany) fou fill del duc Eudes I d'Aquitània.

Veure Gascunya і Remistan

Restormel Castle

Castell de Restormel (Cornish:Kastel Rostorrmel) es troba al costat del riu Fowey, a prop de Lostwithiel, a Cornualla, Anglaterra, Regne Unit.

Veure Gascunya і Restormel Castle

Revolta del comte d'Urgell

La Revolta del comte d'Urgell fou l'aixecament militar de Jaume II d'Urgell contra el rei Ferran d'Antequera el juny del 1413 fruit del desacord amb el resultat del Compromís de Casp, en què Jaume es presentà com a candidat per a succeir al rei d'Aragó Martí l'Humà però la decisió final dels compromissaris no li fou favorable.

Veure Gascunya і Revolta del comte d'Urgell

Ricard Cor de Lleó

Ricard I d'Anglaterra va ser rei d'Anglaterra des del 6 de juliol de 1189 fins a la seva mort.

Veure Gascunya і Ricard Cor de Lleó

Rictruda de Marchiennes

Rictrudis o Rictruda (Richtrudis, Richrudis) (Bascònia o Perigord, ca. 614 - Marchiennes, 688) fou una monja basca, abadessa de Marchiennes (Flandes, avui regió del Nord-Pas-de-Calais, França).

Veure Gascunya і Rictruda de Marchiennes

Rion

Rion fou el nom d'una senyoria feudal francesa de Gascunya centrada a Rion, avui Rion-des-Landes, al vescomtat de Tartàs.

Veure Gascunya і Rion

Riu Gers

El riu Gers (també en occità i en francès Gers) és un riu de Gascunya que té uns 178 km de recorregut.

Veure Gascunya і Riu Gers

Robert de Montesquiou

El comte Robert de Montesquiou (París, 7 de març de 1855 – Menton (Alps Marítims), 11 de desembre de 1921) fou un poeta, home de lletres, dandi i crític d'art i de literatura.

Veure Gascunya і Robert de Montesquiou

Roger Bernat III de Foix

Roger Bernat III de Foix i II de Castellbò (? - 1302) fou comte de Foix i vescomte de Castellbò (1265-1302) i vescomte de Bearn (1290-1302).

Veure Gascunya і Roger Bernat III de Foix

Romance de don Gaiferos

El Romance de don Gaiferos o Romance de don Gaiferos de Mormaltán és un romanç cantable que relata la peregrinació de un don Gaiferos a Santiago de Compostel·la.

Veure Gascunya і Romance de don Gaiferos

Rondeu

En dansa tradicional, el rondeu és una dansa de Gascunya emparentada als branles del Renaixement (i més antigament a les caroles - rondes cantades - de l'Edat Mitjana).

Veure Gascunya і Rondeu

Rostes d'ànec

Rostes d'ànec Les rostes (en francès, rillettes) són un companatge occità que en principi es fa amb trossets de múscul d'ànecs i oques esqueixats, barrejats amb greix i confitats o cuits al forn.

Veure Gascunya і Rostes d'ànec

Rufí (ministre)

Rufí (en llatí Rufinus) va ser un alt funcionari romà.

Veure Gascunya і Rufí (ministre)

Sabí de Bigorra

Sabí de Bigorra o de Barcelona (Barcelona?, s. IV - Saint-Savin, Bigorra, 415 o 416) va ser un eremita que va viure als Pirineus, venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Veure Gascunya і Sabí de Bigorra

Sanç V Guillem de Gascunya

Sanç V Guillem de Gascunya (darreries del - 4 d'octubre de 1032) fou duc de Gascunya i comte de Bordeus, des de la mort del seu germà Bernat Guillem el 1009 fins a 1032.

Veure Gascunya і Sanç V Guillem de Gascunya

Sanganhèta

La sanganhèta és un plat tradicional de la cuina aranesa a base de sang quallada de porc o d'anyell, fregida amb all i julivert, "a l'estil aranès",La cuina dels càtars, pàg.

Veure Gascunya і Sanganhèta

Savès

El Savès és una petita comarca de Gascunya al sud-est de Gers i sud-oest de l'Alta Garona.

Veure Gascunya і Savès

Sent Sever (Landes)

Sent Sever (en francès Saint-Sever) és un municipi francès situat en el departament de les Landes, a la regió de la Nova Aquitània.

Veure Gascunya і Sent Sever (Landes)

Senyoria de Galard

La senyoria de Galard fou una jurisdicció feudal de Gascunya, a la comarca de Galard, prop de Condom, al departament del Gers.

Veure Gascunya і Senyoria de Galard

Senyoria de Grailly

Armes de Joan III de Grailly La senyoria de Grailly fou una jurisdicció feudal del Regne de França, prop de Ginebra (Confederació Helvètica), al país de Gex, departament de l'Ain, que avui dia es diu Grilly.

Veure Gascunya і Senyoria de Grailly

Serè de Tolosa

Serè de Tolosa fou un suposat duc d'Aquitània on hauria succeït a Austrobald de Tolosa el 589.

Veure Gascunya і Serè de Tolosa

Setge d'Osca

El setge d'Osca (a Wasqa, com s'anomenava a l'època) va ser una campanya militar realitzada a final del per part del Regne de Navarra a fi de conquerir aquesta vila a l'Emirat de Saraqusta.

Veure Gascunya і Setge d'Osca

Setge d'Osca (1094)

El setge d'Osca va tenir lloc la primavera de 1094 a càrrec de Sanç I d'Aragó i Pamplona contra la plaça musulmana de Wasqa.

Veure Gascunya і Setge d'Osca (1094)

Setge d'Osca (1096)

La Batalla d'Alcoraz es va lliurar el 15 de novembre del 1096 prop de Waixqa (Osca) i va enfrontar l'exèrcit del Regne d'Aragó contra les tropes islàmiques de l'Emirat de Saraqusta.

Veure Gascunya і Setge d'Osca (1096)

Setge de Loarre

El setge de Loarre de 1413 fou l'última de les batalles de la revolta del comte d'Urgell.

Veure Gascunya і Setge de Loarre

Setge de Montsegur

El setge de Montsegur (maig de 1243 - 16 de març de 1244) és un episodi bèl·lic que s'emmarca en els esdeveniments de la Croada albigesa.

Veure Gascunya і Setge de Montsegur

Silvicultura

Plantació d'Avet Douglas (Lorena, França) La silvicultura (del llatí silva, selva o bosc i de cultura, conreu) és la ciència, la tècnica i l'art de gestionar les masses forestals.

Veure Gascunya і Silvicultura

Simó V de Montfort

Tomba de Simó V de Montfort a l'abadia d'Evesham Simó V de Montfort, comte de Leicester (cap a 1209 - Evesham 1265).

Veure Gascunya і Simó V de Montfort

Sindicat Occità de l'Educació

El Sindicat Occità de l'Educació (Sindicat Occitan de l'Educacion, en occità) és un sindicat format per ensenyants occitans que es va fundar el 1992 amb l'objectiu principal de lluitar contra la que consideren excessiva centralització dels recursos a París i de les preses de decisions a França.

Veure Gascunya і Sindicat Occità de l'Educació

Substrat basc en les llengües romàniques

El substrat basc en les llengües romàniques comprèn tots els fenòmens d'interferència lingüística del basc o en algunes variants del llatí de la península Ibèrica i en algunes de les llengües romàniques que en deriven.

Veure Gascunya і Substrat basc en les llengües romàniques

Sufix -acum

Diversos topònims acabats en ''ac'' (evolució de l'antic sufix ''acum'') als voltants de Los Aures (Avairon) El sufix -acum és un element comú en molts topònims de zones geogràfiques que han tingut en el passat població de llengua cèltica.

Veure Gascunya і Sufix -acum

Talença

Talença (en occità Talança, en francès Talence) és una ciutat de Gascunya.

Veure Gascunya і Talença

Tarota

La tarota és un instrument de vent de la família dels oboès format per un tub de fusta de perforació cònica, una transició metàl·lica (el tudell) i una llengüeta (inxa) de doble canya.

Veure Gascunya і Tarota

Teodoric II de Borgonya i Austràsia

Teodoric II (587-613, Metz) va ser rei merovingi de Borgonya (595-613) i d'Austràsia (612-613).

Veure Gascunya і Teodoric II de Borgonya i Austràsia

The Cloisters

'''The Cloisters''' (Nova York) The Cloisters (en català, Els claustres) o The Met Cloisters, és un museu dels EUA, situat al nord del borough de Manhattan, barri de Washington Heights, dins del Fort Tyron Park.

Veure Gascunya і The Cloisters

Tortú

Un torton (Tula i Briva),Corrèze, Encyclopedie Bonneton, any 2002, crespa (Usèrcha i Donzenac, a la Corresa) (creipa a la Creusa), pompa (Ussel i Maimac, a la Corresa), borriòl (Sentria i Alvèrnia), galeton,Creuse, de G. Gouyet i altres autors, ed.

Veure Gascunya і Tortú

Tourtière

En general, una tourtière és un estri de cuina, un motlle utilitzat per a fer coure coques, coques farcides o tartes.

Veure Gascunya і Tourtière

Tourtière (Gascunya)

La tourtière gascona és un pastís de pomes o prunes seques originària de la regió de les Landes, a la Gascunya.

Veure Gascunya і Tourtière (Gascunya)

Tourtière de Chasluç

Al Llemosí, i especialment a la regió dels Monts de Chasluç, la tourtière és una preparació culinària tradicional, que s'elabora amb pasta de llevat, patates, crème fraiche i restes de petit salé.

Veure Gascunya і Tourtière de Chasluç

Tractat de Brétigny

França després del Tractat de Brétigny El Tractat de Brétigny es va signar el 8 de maig de 1360 a Brétigny, a prop de Chartres, entre Eduard III d'Anglaterra i Joan II de França, i conclou la primera fase de la Guerra dels Cent Anys i marca el punt màxim de l'expansió continental del Regne d'Anglaterra.

Veure Gascunya і Tractat de Brétigny

Tractat de París (1259)

El Tractat de París (també conegut com a Tractat d'Albeville) va ser un tractat de pau entre Lluís IX de França i Enric III d'Anglaterra, acordat el 4 de desembre de 1259 i acabant amb un segle de conflictes entre la Casa dels Capets i la dinastia Plantagenet.

Veure Gascunya і Tractat de París (1259)

Trebbiano

El trebbiano és una varietat vinífera usada per algunes varietats blanc plantats arreu d'Itàlia, amb diferents noms regionals.

Veure Gascunya і Trebbiano

Uc de Sant Circ

cançoner I Uc de Sant Circ (fl....1217-1253...) fou un trobador occità.

Veure Gascunya і Uc de Sant Circ

Urraca Garcés de Pamplona

Urraca Garcés de Pamplona (? - 1041), infanta de Pamplona, comtessa consort de Castella (v 959-970) i duquessa consort de Gascunya.

Veure Gascunya і Urraca Garcés de Pamplona

Vaca de Sent Gironç i de l'Aura

A la Vall d'Aran hi hauria hagut la Vaca de Sent Gironç i de l'Aura, també anomenada Vaca del Pirineu Central.

Veure Gascunya і Vaca de Sent Gironç i de l'Aura

Vall d'Aran

Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu topònim oficial Val d'Aran (en aranès, que amb l'article seria era Val d'Aran; en altres modalitats de l'occità es diu Vath d'Aran o Vau d'Aran), en aranès, és una vall pirinenca i una comarca (parçan) situada al sud-est de la regió històrica i cultural de Gascunya, a la també regió històrica, encara més gran, d'Occitània.

Veure Gascunya і Vall d'Aran

Varossa

La Varossa és una vall pirinenca de mitja muntanya i alhora un sub-parçan (sub-comarca occitana) que formà part històricament del comtat del Comenge (Gascunya).

Veure Gascunya і Varossa

Vasadès

El Vasadès (en occità Vasadés, en francès Bazadais) és una comarca d'Occitània, situada al departament francès de la Gironda, a la regió de Gascunya.

Veure Gascunya і Vasadès

Venus de Brassempouy

Vista frontal i lateral de la '''dama de Brassempouy'''. La venus de Brassempouy o dama de Brassempouy és un fragment d'estatueta femenina d'ivori.

Veure Gascunya і Venus de Brassempouy

Vergonha

genocidis lingüístics. La vergonha, 'vergonya' en occità (IPA), i de vegades lo vergonhament en el sentit d'avergonyiment, però també d'humiliació, és com els occitans anomenen les pràctiques —i per extensió els efectes— que sobre els nens i la resta de ciutadans no francòfons de França, tingueren diverses polítiques governamentals respecte del que hom va anomenar patuès, en al·lusió despectiva general a les llengües no oficials de l'Estat.

Veure Gascunya і Vergonha

Vescomtat d'Auloron

El vescomtat d'Auloron fou una jurisdicció feudal de Gascunya centrada en l'antiga vila romana d'Iluro (Auloron) format per les valls de Varetons, Aspa i Aussau.

Veure Gascunya і Vescomtat d'Auloron

Vescomtat d'Orte

El vescomtat d'Orte (en francès Orthe) fou una jurisdicció feudal de Gascunya que abraçava un territori similar a l'actual cantó de Peyrehorade, al sud de Dacs amb tretze parròquies: Orte (Orthevielle), Peyrehorade (Igaas), Lanne (Port-de-Lanne), Sant Esteve d'Orte (Saint-Étienne-d'Orthe), Belús, Orist, Sant Lon (Saint-Lon-les-Mines), Pey, Siest, Cagnotte, Cazorditte, Cauneille i Oeyregave (les dues darreres foren baronies vinculades a la casa vescomtal).

Veure Gascunya і Vescomtat d'Orte

Vescomtat de Bearn

El vescomtat de Bearn fou una jurisdicció feudal de Gascunya, que abraçava inicialment el Bearn, sense l'Auloron.

Veure Gascunya і Vescomtat de Bearn

Vescomtat de Brulhès

El vescomtat de Brulhès fou una jurisdicció feudal de Gascunya a l'est de l'Agenès.

Veure Gascunya і Vescomtat de Brulhès

Vescomtat de Castilhon

El vescomtat de Castilhon (Castillon, Châtillon) fou una jurisdicció feudal de la Gascunya.

Veure Gascunya і Vescomtat de Castilhon

Vescomtat de Dacs

El vescomtat de Dacs (en francès Dax) fou una jurisdicció feudal de Gascunya centrada a la ciutat de Dacs.

Veure Gascunya і Vescomtat de Dacs

Vescomtat de Fesensaguet

El vescomtat de Fesensaguet (en francès Fèzensaguet) fou una jurisdicció feudal de Gascunya.

Veure Gascunya і Vescomtat de Fesensaguet

Vescomtat de Fronsac

El vescomtat de Fronsac fou una jurisdicció feudal de Gascunya (després Guyena) sorgida al.

Veure Gascunya і Vescomtat de Fronsac

Vescomtat de Gabardà

El vescomtat de Gabardà o Gabarret fou una jurisdicció feudal de la Gascunya, abraçant la comarca del Gabardà.

Veure Gascunya і Vescomtat de Gabardà

Vescomtat de Gimois

El vescomtat de Gimoés fou una jurisdicció feudal de Gascunya sorgit cap a l'any 1000 a la comarca homònima.

Veure Gascunya і Vescomtat de Gimois

Vescomtat de Lapurdi

El vescomtat de Lapurdi fou una jurisdicció feudal de Gascunya centrada a la ciutat de Baiona i abraçant el Lapurdi, que va existir del 1023 fins al 1103.

Veure Gascunya і Vescomtat de Lapurdi

Vescomtat de Larboust

El vescomtat de Larboust fou una jurisdicció feudal de la Gascunya.

Veure Gascunya і Vescomtat de Larboust

Vescomtat de Lobinhèr

El vescomtat de Lobinhèr fou una jurisdicció feudal a Gascunya, al Bearn al sud de Marsan, a l'est de Orte, i al nord de Pau (al Bearn).

Veure Gascunya і Vescomtat de Lobinhèr

Vescomtat de Lomanha

El vescomtat de Lomanha fou una jurisdicció feudal de Gascunya, sorgida de la divisió del ducat el 977.

Veure Gascunya і Vescomtat de Lomanha

Vescomtat de Manhoac

El vescomtat de Manhoac (en francès Magnoac) fou una jurisdicció feudal de la Gascunya, a les Quatre Valls, entre Labarta, al sud, Comenge a l'est, Bigorra a l'oest i Astarac al nord.

Veure Gascunya і Vescomtat de Manhoac

Vescomtat de Marçan

El vescomtat de Marçan fou una jurisdicció feudal de Gascunya (Occitània), centrada al voltant de lo Mont, abraçant tota la comarca de Marçan.

Veure Gascunya і Vescomtat de Marçan

Vescomtat de Maremne

El vescomtat de Maremne fou una jurisdicció feudal de Gascunya a França, la capital del qual fou Tòssa.

Veure Gascunya і Vescomtat de Maremne

Vescomtat de Tartas

El vescomtat de Tartàs (en francès Tartas) fou una jurisdicció feudal de França, a Gascunya, entre el vescomtat de Dacs i el vescomtat de Marsan.

Veure Gascunya і Vescomtat de Tartas

Vescomtat de Tursan

El vescomtat de Tursan fou una jurisdicció feudal de Gascunya, al nord del Vescomtat del Bearn.

Veure Gascunya і Vescomtat de Tursan

Vescomtat de Zuberoa

Escut de Zuberoa El vescomtat de Zuberoa o Soule fou una jurisdicció feudal de Gascunya, a França, centrada en Maule-Lextarre.

Veure Gascunya і Vescomtat de Zuberoa

Vi francès

Vinyars a Vosne-Romanée a Borgonya, poble d'on són originaris alguns dels vins més cars de França. El vi francès es produeix a tota França, en quantitats entre 50 i 60 milions d'hectolitres per any, o 7 i 8 milers de milions d'ampolles.

Veure Gascunya і Vi francès

Vicenç de Paül

Vicenç de Paül (Lo Poi, actualment anomenat Sent Vincenç de Pau, Gascunya, 24 d'abril de 1581, o Tamarit de Llitera, Llitera, 1576 - París, 27 de setembre de 1660) fou un sacerdot occità, canonitzat per Climent XII el 1737.

Veure Gascunya і Vicenç de Paül

Vikings

Proa de la reconstrucció d'un drakar viking Els vikings (noruec i danès: vikinger; suec i nynorsk: vikingar; islandès: víkingar), del nòrdic antic víkingr, van ser sobretot navegants nòrdics, que saquejaven i comerciaven amb diverses parts d'Europa des d'Escandinàvia des del fins a la fi del.

Veure Gascunya і Vikings

Waldelens

El Waldelens són els descendents de Waldelè, una família notable de Borgonya que va exercir els principals càrrecs polítics, militars i eclesiàstics i foren gran terratinents.

Veure Gascunya і Waldelens

Xarxa Euroregional de Ràdio i Televisió Sense Fronteres

Signatura de l'acta fundacional de la TSF Network. II Trobada Televisiva Euroregional organitzada per la Xarxa Euroregional de Ràdio i Televisió Sense Fronteres, TSF Network. La Xarxa Euroregional de Ràdio i Televisió Sense Fronteres, també anomenada TSF Network, és una associació que agrupa diferents mitjans de comunicació dels Països Catalans, Occitània, Aragó i el País Basc.

Veure Gascunya і Xarxa Euroregional de Ràdio i Televisió Sense Fronteres

Yves Navarre

Yves Navarre (Condom, Gascunya, 24 de setembre de 1940 - París, 24 de gener de 1994) fou un escriptor occità en francès.

Veure Gascunya і Yves Navarre

1 de desembre

El primer de desembre és el tres-cents trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-sisè en els anys de traspàs.

Veure Gascunya і 1 de desembre

1213

1213 (MCCXIII en numeral romà) fon un any normal del calendari julià, començat en dimarts.

Veure Gascunya і 1213

16 d'abril

El 16 d'abril és el cent sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setè en els anys de traspàs.

Veure Gascunya і 16 d'abril

1658

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Gascunya і 1658

17 de juny

El 17 de juny és el cent seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-novè en els anys de traspàs.

Veure Gascunya і 17 de juny

1921

Països Catalans.

Veure Gascunya і 1921

1991

1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.

Veure Gascunya і 1991

5 de març

El 5 de març és el seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-cinquè en els anys de traspàs.

Veure Gascunya і 5 de març

També conegut com Gascogne, Gasconha, Gascons, Gasconya.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

La informació es basa en articles de Wikipedia i altres projectes de Wikimedia, i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat