Obrir a Google MapsTaula de continguts
855 les relacions: A-26, Accent diacrític, Agustí Pedrico i Espàrzia, Agustí Riera i Pau, Agustins (Sant Aniol de Finestres), Alçament de Mieres, Alexandre Cuéllar i Bassols, Alt Empordà, Alt Ter, Alt Vallespir, Alta Garrotxa, Alzina, Alzina surera, Amer, Angle (desambiguació), Anticapitalistes, Antoni Dot i Arxer, Antoni Francesc de Berenguer i de Novell, Antoni Pujador i Estany, Antoni Soler i Ramos, Antoni Strubell i Trueta, Arcadi Calzada i Salavedra, Arcàngela Badosa i Cuatrecasas, Argelaguer, Arles, Arsenopirita, Art preromànic a Catalunya, Article salat, Arxiprestat d'Àngels - Llémena, Arxiprestat del Ter - Brugent, Arxiu Comarcal de la Garrotxa, Ús dels articles dels topònims en català, Augita, Ausoceretes, Autocròs, Òliba comuna, Òpera rock, Àrea Bàsica Policial, Baboia, Banyils, Banyoles, Basalt, Bassols, Bastons (Riudaura), Batalla de Besalú, Batalla de Castellfollit (1657), Batalla de Vic, Batet de la Serra, Begudà, Benet Fontanella, ... Ampliar l'índex (805 més) »
A-26
L'autovia A-26 és una autovia en construcció, que ha experimentat importants retards, i en ser acabada creuarà tot l'Alt Empordà i bona part de la Garrotxa d'est a oest, enllaçant poblacions importants com Llançà, Figueres, Besalú i Olot.
Veure Garrotxa і A-26
Accent diacrític
Els accents diacrítics formen una subcategoria dels signes diacrítics, que s'afegeixen a una lletra en l'escriptura de moltes llengües per alterar la pronúncia d'una paraula o per distingir-la entre paraules similars.
Veure Garrotxa і Accent diacrític
Agustí Pedrico i Espàrzia
Agustí Pedrico i Espàrzia (Olot, Garrotxa, 19 de novembre de 1968) és intèrpret de contrabaix a la cobla Ciutat de Girona i compositor de sardanes.
Veure Garrotxa і Agustí Pedrico i Espàrzia
Agustí Riera i Pau
Bust d'Agustí Riera i Pau, per Ció Abellí, emplaçat al claustre de la Diputació de Girona Agustí Riera i Pau (Sábalo, Guane, Cuba, 2 de juliol de 1876 - Les Encies, les Planes d'Hostoles, Garrotxa, 27 d'agost de 1936) fou un metge i polític català conservador.
Veure Garrotxa і Agustí Riera i Pau
Agustins (Sant Aniol de Finestres)
Els Agustins és una masia situada al municipi de Sant Aniol de Finestres, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Agustins (Sant Aniol de Finestres)
Alçament de Mieres
L'Alçament de Mieres va ésser una revolta que hi hagué el 22 de setembre de 1484 a la vall de Mieres (La Garrotxa), dirigida per Pere Joan Sala i produïda a causa de l'intent de confiscació de béns dels pagesos que no volien pagar drets senyorials.
Veure Garrotxa і Alçament de Mieres
Alexandre Cuéllar i Bassols
Alexandre Cuéllar i Bassols (Olot, 18 de setembre de 1913 - 2 de gener de 2006), fou secretari d'ajuntament i escriptor.
Veure Garrotxa і Alexandre Cuéllar i Bassols
Alt Empordà
LAlt Empordà és una de les tres comarques en què va quedar dividit l'Empordà en la divisió comarcal de 1936, a les Comarques Gironines.
Veure Garrotxa і Alt Empordà
Alt Ter
Mapa de Vegueries incloses la del Penedès i l'Alt Ter L'Alt Ter és una regió i unitat funcional de Catalunya, formada per les comarques d'Osona, el Lluçanès, el Ripollès i possiblement la Garrotxa que es troba a l'entorn del curs alt i mitjà del riu Ter, i candidata a esdevenir vegueria en la futura organització territorial catalana que hauria de substituir l'actual divisió en províncies.
Veure Garrotxa і Alt Ter
Alt Vallespir
Costoja, un dels dos pobles de l'Alt Vallespir que, en trobar-se fora de la conca de la Tec, miren cap a l'Empordà i la Garrotxa L'Alt Vallespir és una subcomarca natural de la comarca nord-catalana del Vallespir.
Veure Garrotxa і Alt Vallespir
Alta Garrotxa
L'Alta Garrotxa és un ample territori situat al Prepirineu oriental, que té la consideració de subcomarca.
Veure Garrotxa і Alta Garrotxa
Alzina
''Quercus ilex'' Lalzina (Quercus ilex L. o Quercus ilex ssp. ilex L.), també coneguda com a aglaner, aglanera, glaner, aulina i bellotera, és un arbre de fullatge persistent de la família de les fagàcies.
Veure Garrotxa і Alzina
Alzina surera
L'alzina surera (Quercus suber L.), també anomenada surera o suro, és un arbre perennifoli de la família de les fagàcies d'aspecte molt semblant a l'alzina i de mida mitjana.
Veure Garrotxa і Alzina surera
Amer
Amer és una vila i municipi, a la comarca de la Selva, situat a l'extrem septentrional de la comarca.
Veure Garrotxa і Amer
Angle (desambiguació)
* Geometria: regió del pla compresa entre dues semirectes d'origen comú.
Veure Garrotxa і Angle (desambiguació)
Anticapitalistes
Anticapitalistes és una organització política catalana anticapitalista, revolucionària, ecologista, feminista i internacionalista.
Veure Garrotxa і Anticapitalistes
Antoni Dot i Arxer
Antoni Dot i Arxer (Olot, Garrotxa, 8 de juny de 1908 - Houston, Texas, 1972) fou un polític i empresari català.
Veure Garrotxa і Antoni Dot i Arxer
Antoni Francesc de Berenguer i de Novell
Antoni Francesc Berenguer i de Novell (?, - ?) fou un militar català, nomenat diputat militar de la Generalitat de Catalunya el mes de juliol de 1713.
Veure Garrotxa і Antoni Francesc de Berenguer i de Novell
Antoni Pujador i Estany
Antoni Pujador i Estany, Manuheuroroa (Barcelona, 1948-1993) fou un estudiós de l'illa de Pasqua, activista, membre i portaveu del Consell de Caps de Rapa Nui.
Veure Garrotxa і Antoni Pujador i Estany
Antoni Soler i Ramos
Antoni Soler i Ramos, també conegut com a Pare Soler (Olot, Garrotxa, batejat el 3 de desembre de 1729 – El Escorial, Castella, 20 de desembre de 1783), fou un compositor i organista català, un dels màxims representants de la música per a teclat de la península Ibèrica a finals del Barroc i principis del Classicisme.
Veure Garrotxa і Antoni Soler i Ramos
Antoni Strubell i Trueta
Antoni Strubell i Trueta (Oxford, Anglaterra, 29 de juny de 1952) és un filòleg i polític català, fill de Michael B. Strubell i Amèlia Trueta, filla de Josep Trueta i Raspall, i germà de Miquel Strubell i Trueta.
Veure Garrotxa і Antoni Strubell i Trueta
Arcadi Calzada i Salavedra
Arcadi Calzada i Salavedra (Sant Esteve d'en Bas, la Vall d'en Bas, 16 de novembre de 1946) és assessor d'art, consultor financer i comentarista català.
Veure Garrotxa і Arcadi Calzada i Salavedra
Arcàngela Badosa i Cuatrecasas
Arcàngela Badosa i Cuatrecasas (Sant Joan les Fonts, 16 de juny de 1878 - Elda, 27 de novembre de 1918) fou una germana de la congregació de les Germanes de la Mare de Déu del Mont Carmel.
Veure Garrotxa і Arcàngela Badosa i Cuatrecasas
Argelaguer
Argelaguer és un municipi de la comarca de la Garrotxa, a les Comarques Gironines.
Veure Garrotxa і Argelaguer
Arles
Arles (oficialment en francès Arles-sur-Tech i, per calc del francès, Arles de Tec) és una vila i comuna a la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord.
Veure Garrotxa і Arles
Arsenopirita
Larsenopirita o mispíquel és un mineral de ferro i arsènic, que es pot incloure dins del grup dels sulfurs.
Veure Garrotxa і Arsenopirita
Art preromànic a Catalunya
L'art preromànic a Catalunya o primer romànic són totes aquelles obres anteriors al romànic, i s'acostuma a associar-lo amb més propietat al que es practicà després de la dominació sarraïna durant els segles i X. Els clergues, com que llavors tenien el monopoli de l'ensenyament i de la cultura, eren els únics que podien proporcionar a l'Estat els homes preparats per a realitzar tasques administratives que exigien un cert coneixement de l'escrit.
Veure Garrotxa і Art preromànic a Catalunya
Article salat
Exemple de recuperació identitària "'''es''' teu poble" de l'article salat a Sa Riera (Begur) Article salat és el nom que rep un tipus d'article determinat emprat a diversos indrets de la Romània que es caracteritza perquè el nucli del seu morfema és una sibilant o, més precisament, perquè deriva del demostratiu llatí ipse; per aquest motiu, en àmbit científic també és conegut com a article (derivat d') ipse.
Veure Garrotxa і Article salat
Arxiprestat d'Àngels - Llémena
L'arxiprestat d'Àngels-Llémena és un dels 13 arxiprestats en què està organitzat el bisbat de Girona.
Veure Garrotxa і Arxiprestat d'Àngels - Llémena
Arxiprestat del Ter - Brugent
L'arxiprestat del Ter-Brugent és un dels 13 arxiprestats en què està organitzat el bisbat de Girona.
Veure Garrotxa і Arxiprestat del Ter - Brugent
Arxiu Comarcal de la Garrotxa
L'Arxiu Comarcal de la Garrotxa (ACGAX) és la institució que vetlla per la preservació, el tractament arxivístic i la difusió del patrimoni documental de la comarca de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Arxiu Comarcal de la Garrotxa
Ús dels articles dels topònims en català
La majoria de topònims no porten article, però el seu ús és considerable.
Veure Garrotxa і Ús dels articles dels topònims en català
Augita
Laugita és un silicat descrit químicament com: (CaxMgyFez)(Mgy1Fez1)Si₂O₆.
Veure Garrotxa і Augita
Ausoceretes
Els ausoceretes, també anomenats ausoceretans o ausocèretes eren un poble preromà, segurament ibèric, que ens és desconegut en gran manera.
Veure Garrotxa і Ausoceretes
Autocròs
L'Autocròs és una modalitat esportiva automobilística en format velocitat però amb la particularitat de practicar-se sobre circuit de terra, tant amb turismes com amb monoplaces.
Veure Garrotxa і Autocròs
Òliba comuna
XIX a ''Naturgeschichte der Vögel Mitteleuropas'' Crani Fotografia de cos sencer L'òliba comuna o òliba (Tyto alba) és un ocell rapinyaire nocturn de l'ordre dels estrigiformes i de la família dels titònids.
Veure Garrotxa і Òliba comuna
Òpera rock
Una òpera rock és un gènere musical nascut al.
Veure Garrotxa і Òpera rock
Àrea Bàsica Policial
Hospitalet. Àrees bàsiques policials Les Àrees Bàsiques Policials són aquells organismes del cos de Mossos d'Esquadra que s'encarreguen de vetllar per la seguretat ciutadana en un territori concret de Catalunya i proporcionen a la ciutadania del seu territori els serveis policials bàsics.
Veure Garrotxa і Àrea Bàsica Policial
Baboia
L'església de parroquial de Tavertet conserva aquest exemplar policromat de virolla. El joc de la baboia o virolla és un joc d'atzar consistent en un tauler dividit de forma radial en diverses seccions que estan numerades aleatòriament.
Veure Garrotxa і Baboia
Banyils
Banyils és una masia situada al municipi de Sales de Llierca, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Banyils
Banyoles
Banyoles és un municipi de Catalunya i la capital de la comarca del Pla de l'Estany, al centre de les comarques gironines.
Veure Garrotxa і Banyoles
Basalt
El basalt és una roca ígnia volcànica de color fosc, de gra fi, de textura vítria o hipocristal·lina i de composició màfica -rica en silicats de magnesi i ferro (principalment plagiòclasi i piroxens i amb la presència possible d'olivina i foids), i de baix contingut en sílice-; també pot tenir vidre volcànic intersticial.
Veure Garrotxa і Basalt
Bassols
Can Bassols és una masia situada al municipi de Santa Pau, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Bassols
Bastons (Riudaura)
Bastons és una masia situada al municipi de Riudaura a la comarca de la Garrotxa, a 610 metres d'altitud, i construïda l'any 1734.
Veure Garrotxa і Bastons (Riudaura)
Batalla de Besalú
La batalla de Besalú de setembre de 1285 fou una de les batalles de la Croada contra la Corona d'Aragó.
Veure Garrotxa і Batalla de Besalú
Batalla de Castellfollit (1657)
La Batalla de Castellfollit tingué lloc el 1657, a la fi de la guerra dels Segadors, quan les tropes franceses que assetjaven el Castell de Castellfollit, situat a Castellfollit de la Roca, la Garrotxa, per intentar recuperar el castell que el seu governador havia cedit a les forces hispàniques foren derrotades.
Veure Garrotxa і Batalla de Castellfollit (1657)
Batalla de Vic
La batalla de Vic tingué lloc als afores de la capital d'Osona el 20 de febrer de 1810, entre les tropes franceses i italianes del general Souham i les tropes del bàndol patriota, espanyoles i suïsses, comandades pel general O'Donnell.
Veure Garrotxa і Batalla de Vic
Batet de la Serra
Santuari de la Trinitat de Batet. Batet de la Serra és un poble i antic municipi de la Garrotxa, que des del 1971 forma part del municipi d'Olot.
Veure Garrotxa і Batet de la Serra
Begudà
Begudà és un poble del municipi de Sant Joan les Fonts, a la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Begudà
Benet Fontanella
Benet Fontanella (Olot, Garrotxa, 16 de juny de 1575 - 21 de febrer de 1627), fou abat del monestir de Sant Pere de Besalú.
Veure Garrotxa і Benet Fontanella
Besalú
Besalú és una vila i municipi de la comarca de la Garrotxa, a les comarques gironines.
Veure Garrotxa і Besalú
Bescanó
Bescanó és un municipi de la comarca del Gironès, que forma part de l'àrea urbana de Girona.
Veure Garrotxa і Bescanó
Beuda
Beuda és un municipi de la comarca de la Garrotxa, a les comarques gironines, situat a un vessant del massís del Mont, al nord de Besalú.
Veure Garrotxa і Beuda
Bisbat de Girona
El bisbat de Girona és una de les divisions administratives de l'església catòlica a Catalunya, inclòs en la província eclesiàstica de Tarragona.
Veure Garrotxa і Bisbat de Girona
Bismutinita
La bismutinita o bismutina és un mineral, sulfur de bismut (Bi₂S₃), considerat com la principal mena de bismut a nivell mundial, ja que conté un 81,29% d'aquest element.
Veure Garrotxa і Bismutinita
Boïgues
Boïgues és una masia situada al municipi de Santa Pau, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Boïgues
Bodamont
El Bodamont és una muntanya de 539 metres que es troba al municipi de la Vall de Bianya, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Bodamont
Boix comú
El boix comú (Buxus sempervirens) és una espècie d'angiosperma de la família Buxaceae freqüent als Països Catalans.
Veure Garrotxa і Boix comú
Borró (riu)
El Borró és un riu de Catalunya, afluent pel marge esquerre del Fluvià.
Veure Garrotxa і Borró (riu)
Bosc
La Fageda d'en Jordà, a la Garrotxa. Un bosc és una formació vegetal dominada per espècies arbòries, però amb presència d'estrats arbustiu, herbaci i muscinal més o menys importants.
Veure Garrotxa і Bosc
Bosc caducifoli temperat
Distribució dels boscos caducifolis El bosc caducifoli temperat és l'ecosistema o el bioma del bosc d'arbres de fulla caduca.
Veure Garrotxa і Bosc caducifoli temperat
Brugent
* Brugent del Ter, riu de les comarques de la Selva i la Garrotxa, afluent del Ter.
Veure Garrotxa і Brugent
Bruguers
* Geografia.
Veure Garrotxa і Bruguers
C-26
La Carretera C-26 o Eix Prepirinenc, és una carretera de la Xarxa Bàsica Primària de Catalunya que travessa Catalunya d'Oest a Est per sota del Prepirineu, enllaçant les comarques del Segrià, la Noguera, l'Alt Urgell, el Solsonès, el Berguedà, el Ripollès, la Garrotxa i l'Alt Empordà.
Veure Garrotxa і C-26
C-37
La carretera C-37 uneix Alcover (Alt Camp) amb la Vall d'en Bas (la Garrotxa).
Veure Garrotxa і C-37
C-63
La carretera C-63 també anomenada Eix Selva-Garrotxa enllaça Lloret de Mar amb Olot pels seus extrems i per tant, amb una direcció SE-NO, uneix les comarques de la Selva i la Garrotxa.
Veure Garrotxa і C-63
C-66
La carretera C-66 uneix Palafrugell amb Besalú i transcorre per les comarques de la Garrotxa, el Pla de l'Estany, el Gironès i el Baix Empordà.
Veure Garrotxa і C-66
Ca l'Olotí
Ca l'Olotí és una masia situada al municipi de Sant Feliu de Pallerols a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Ca l'Olotí
Ca l'Ouet
Ca l'Ouet és una masia situada al municipi de Montagut i Oix, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Ca l'Ouet
Ca n'Esteve (Sant Aniol de Finestres)
Ca n'Esteve és una masia del municipi de Sant Aniol de Finestres, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Ca n'Esteve (Sant Aniol de Finestres)
Ca n'Oms de Beuda
Ca n'Oms de Beuda és una masia situada al municipi de Beuda, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Ca n'Oms de Beuda
Ca n'Oms de Guixars
Ca n'Oms de Guixars és una masia situada al municipi de Sant Ferriol, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Ca n'Oms de Guixars
Cabrera (l'Esquirol)
Cabrera és una muntanya de 1.308 metres situada entre els municipis de la Vall d'en Bas, a la comarca de la Garrotxa, i de l'Esquirol, a la comarca d'Osona.
Veure Garrotxa і Cabrera (l'Esquirol)
Cadells
Els cadells, també coneguts com a robusters a Vic, eren els membres d'un dels dos bàndols en què estava dividida la noblesa catalana al final del i al començament del.
Veure Garrotxa і Cadells
Cadena SER
La Cadena SER és una de les emissores de ràdio més antigues d'Espanya i compta amb el major nombre d'emissores i els índexs d'audiència més alts a Espanya però no pas a Catalunya, on és la tercera emissora més escoltada per darrere de RAC 1 i Catalunya Ràdio.
Veure Garrotxa і Cadena SER
Cal Borni (Olot)
Cal Borni és una masia situada al municipi d'Olot, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Cal Borni (Olot)
Cal Cavaller (Sant Ferriol)
Cal Cavaller és una masia situada al municipi de Sant Ferriol, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Cal Cavaller (Sant Ferriol)
Cal Gall (Olot)
Cal Gall és una masia situada al municipi d'Olot, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Cal Gall (Olot)
Cal Santpare
* Toponímia.
Veure Garrotxa і Cal Santpare
Cal Santpare (la Vall d'en Bas)
Cal Santpare és una masia situada al municipi de la Vall d'en Bas, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Cal Santpare (la Vall d'en Bas)
Calçada del Gegant
La Calçada del Gegant (Giant's Causeway, en anglès) és un conjunt d'unes 40.000 columnes basàltiques entrellaçades, resultat d'una erupció volcànica ocorreguda fa 60 milions d'anys.
Veure Garrotxa і Calçada del Gegant
Calcita
La calcita és un mineral de la classe dels carbonats que pertany i dona nom al grup de la calcita.
Veure Garrotxa і Calcita
Camamilla
La camamilla (Matricaria chamomilla) és una planta herbàcia anual de la família de les asteràcies.
Veure Garrotxa і Camamilla
Camp de Rodet
Camp de Rodet és una masia situada al municipi de Riudaura a la comarca de la Garrotxa, a 967 metres d'altitud Va ser construïda l'any 1900, i consta de 294 m² La cabanya se situa separada del mas i cap en un cantó, formant juntament amb el mas i uns coberts existents un pati.
Veure Garrotxa і Camp de Rodet
Campolier
Campolier és una masia situada al municipi de Sant Ferriol, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Campolier
Camprodon
Camprodon (pronúncia local 'camprudon') és un municipi de la comarca del Ripollès i està situat al nord-est de la regió de l'Alt Ter.
Veure Garrotxa і Camprodon
Can Bac del Freixe
Can Bac del Freixe és una masia situada al municipi de Sant Aniol de Finestres a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Can Bac del Freixe
Can Barret
Can Barret és una masia situada al municipi de les Planes d'Hostoles, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Can Barret
Can Batlle (Santa Pau)
Can Batlle és una masia situada al municipi de Santa Pau, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Can Batlle (Santa Pau)
Can Bosc (la Vall de Bianya)
Can Bosc és una masia situada al municipi de la Vall de Bianya, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Can Bosc (la Vall de Bianya)
Can Bosc (Mieres)
Can Bosc és una masia situada al municipi de Mieres, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Can Bosc (Mieres)
Can Bossoga
Can Bossoga és una masia situada al municipi de la Vall de Bianya, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Can Bossoga
Can Bruguer (Mieres)
Can Bruguer és una masia situada al municipi de Mieres, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Can Bruguer (Mieres)
Can Camps (Tortellà)
Can Camps és una masia situada al municipi de Tortellà, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Can Camps (Tortellà)
Can Coima
Can Coima és una masia situada al municipi de les Planes d'Hostoles, a la comarca de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Can Coima
Can Collboni
Can Collboni és una masia situada al municipi de Mieres, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Can Collboni
Can Ganxola
Can Ganxola és una masia situada al municipi de Sant Ferriol, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Can Ganxola
Can Güell (Sant Ferriol)
Can Güell és una masia situada al municipi de Sant Ferriol, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Can Güell (Sant Ferriol)
Can Goita (Maià de Montcal)
Can Goita és una masia situada al municipi de Maià de Montcal, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Can Goita (Maià de Montcal)
Can Guixeres
Can Guixeres és una masia situada al municipi de Sales de Llierca a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Can Guixeres
Can Lleona (Beuda)
Can Lleona és una masia situada al municipi de Beuda, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Can Lleona (Beuda)
Can Lloreda (Montagut i Oix)
Can Lloreda és una masia situada al municipi de Montagut i Oix, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Can Lloreda (Montagut i Oix)
Can Lluís (les Planes d'Hostoles)
Can Lluís és una masia situada al municipi de les Planes d'Hostoles, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Can Lluís (les Planes d'Hostoles)
Can Mas (Mieres)
Can Mas és una masia situada al municipi de Mieres, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Can Mas (Mieres)
Can Masó (Montagut i Oix)
Can Masó és una masia situada al municipi de Montagut i Oix, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Can Masó (Montagut i Oix)
Can Nic
Can Nic és una masia situada al municipi d'Olot, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Can Nic
Can Pei
Can Pei és una masia situada al municipi de Montagut i Oix, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Can Pei
Can Pentinet
Can Pentinet és una masia situada al municipi de Sales de Llierca, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Can Pentinet
Can Planes (la Vall de Bianya)
Can Planes és una masia situada al municipi de la Vall de Bianya, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Can Planes (la Vall de Bianya)
Can Pubill (Riudaura)
Can Pubill és una masia situada al municipi de Riudaura a la comarca de la Garrotxa, a 967 metres d'altitud Va ser construïda el 1900, amb una superfície total construïda de 756 m², i el seu estat actual de conservació és bo.
Veure Garrotxa і Can Pubill (Riudaura)
Can Riera (Montagut i Oix)
Can Riera és una masia situada al municipi de Montagut i Oix, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Can Riera (Montagut i Oix)
Can Sala (Sant Feliu de Pallerols)
Can Sala és una masia del terme de de Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa).
Veure Garrotxa і Can Sala (Sant Feliu de Pallerols)
Can Sants (Maià de Montcal)
Can Sants és una masia situada al municipi de Maià de Montcal, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Can Sants (Maià de Montcal)
Can Serradavall
Can Serradavall és una masia situada al municipi de la Vall de Bianya, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Can Serradavall
Can Servosa del Racó
Can Servosa del Racó és una masia situada al municipi de Sales de Llierca a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Can Servosa del Racó
Can Sila
Can Sila és una masia situada al municipi d'Olot, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Can Sila
Can Solà (Mieres)
Can Solà és una masia situada al municipi de Mieres, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Can Solà (Mieres)
Can Solei (Beuda)
Can Solei és una masia situada al municipi de Beuda, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Can Solei (Beuda)
Can Teixidor (la Vall de Bianya)
Can Teixidor és una masia situada al municipi de la Vall de Bianya, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Can Teixidor (la Vall de Bianya)
Can Teixidor (Maià de Montcal)
Can Teixidor és una masia situada al municipi de Maià de Montcal, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Can Teixidor (Maià de Montcal)
Can Teixidor (Santa Pau)
Can Teixidor és una masia dins del municipi de Santa Pau, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Can Teixidor (Santa Pau)
Can Vergers
Can Vergers és una masia situada al municipi de Maià de Montcal, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Can Vergers
Can Vinyoles (Montagut i Oix)
Can Vinyoles és una masia situada al municipi de Montagut i Oix, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Can Vinyoles (Montagut i Oix)
Candidatura d'Unitat Popular
La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) és una organització política assembleària anticapitalista i d'extrema esquerra que partint de l'àmbit municipal, diuen treballar per uns Països Catalans independents, socialistes, ecològicament sostenibles, territorialment equilibrats i no patriarcals.
Veure Garrotxa і Candidatura d'Unitat Popular
Canet d'Adri
Canet d'Adri és un municipi i un poble que forma part de la comarca del Gironès.
Veure Garrotxa і Canet d'Adri
Cap de la Baga
* Muntanyes.
Veure Garrotxa і Cap de la Baga
Cap de la Baga (la Vall de Bianya)
El Cap de la Baga és una muntanya de 917 metres que es troba al municipi de la Vall de Bianya, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Cap de la Baga (la Vall de Bianya)
Capgròs
Capgròs de ''Litoria xanthomera'' El capgròs, cabot, cabut (valencià), cap de bou, renoc, cullereta o cullerot és la forma que presenten els amfibis anurs en el seu estat larvari, com la granota o la reineta.
Veure Garrotxa і Capgròs
Capot
El capot és l'equivalent militar de l'abric civil, amb què comparteix la majoria de característiques.
Veure Garrotxa і Capot
Capsacosta
El Capsacosta és una muntanya de 1.100 metres que es troba entre els municipis de la Vall de Bianya, a la comarca de la Garrotxa i de Sant Pau de Segúries, a la comarca catalana del Ripollès.
Veure Garrotxa і Capsacosta
Capsec
Capsec (antigament, Capsech) és una entitat de població pertanyent al municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa).
Veure Garrotxa і Capsec
Carena de Puigsolana
La Carena de Puigsolana és una serra situada al municipi de la Vall de Bianya a la comarca de la Garrotxa, amb una elevació màxima de 497 metres.
Veure Garrotxa і Carena de Puigsolana
Carena del Montcal
La Carena del Montcal és una serra situada als municipis de Beuda i Maià de Montcal a la Garrotxa, amb una elevació màxima de 550,3 metres.
Veure Garrotxa і Carena del Montcal
Carenar de les Boixedes
La Carenar de les Boixedes és una serra situada al municipi de la Vall de Bianya a la comarca de la Garrotxa, amb una elevació màxima de 775 metres.
Veure Garrotxa і Carenar de les Boixedes
Carles Badia i Malagrida
Carles Badia i Malagrida (Olot, Garrotxa, 1890 - Madrid, febrer de 1937) fou un diplomàtic i polític català, cunyat del catedràtic Pere Bosch i Gimpera.
Veure Garrotxa і Carles Badia i Malagrida
Carme Gotarde i Camps
Carme Gotarde i Camps (Olot, Garrotxa, 14 de març de 1892 - id. 19 de novembre de 1953) fou una fotògrafa catalana, pintora, dibuixant i escultora, que va treballar també amb el cuir i el vidre.
Veure Garrotxa і Carme Gotarde i Camps
Carrer de la Garrotxa
El carrer de la Garrotxa és el tram més ben conservat de l'antiga carretera d'Horta.
Veure Garrotxa і Carrer de la Garrotxa
Casa forta
La Casa Forta de Juvinyà. Una casa forta o mas fortificat és una petita fortalesa on vivien membres de la baixa noblesa.
Veure Garrotxa і Casa forta
Casa Forta de Juvinyà
La Casa Forta de Juvinyà o estada de Juvinyà es troba al municipi garrotxí de Sant Joan les Fonts.
Veure Garrotxa і Casa Forta de Juvinyà
Casa Llaudes
La Casa Llaudes o Casa Cornellà és un edifici de Besalú (La Garrotxa).
Veure Garrotxa і Casa Llaudes
Caselles (la Vall de Bianya)
El Caselles és una muntanya de 680 metres que es troba al municipi de la Vall de Bianya, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Caselles (la Vall de Bianya)
Castel·lans
Els castel·lans (Καστελλανοὶ) és un suposat poble iber de la Tarraconense al sud dels Pirineus.
Veure Garrotxa і Castel·lans
Castell Comtal de Besalú
Restes del castell de Besalú.
Veure Garrotxa і Castell Comtal de Besalú
Castell de Castellfollit (Vimbodí)
El castell de Castellfollit conegut popularment com a torre del Moro, és damunt una roca al vessant est del barranc de Castellfollit.
Veure Garrotxa і Castell de Castellfollit (Vimbodí)
Castell de Colltort
El castell de Colltort és un castell situat entre Sant Feliu de Pallerols i Santa Pau (Garrotxa).
Veure Garrotxa і Castell de Colltort
Castell de Montagut (Sant Julià de Ramis)
El castell de Montagut és un castell al nord-oest del nucli de Sarrià de Ter al terme de Sant Julià de Ramis (Gironès) catalogat com a bé cultural d'interès nacional.
Veure Garrotxa і Castell de Montagut (Sant Julià de Ramis)
Castell de Montpalau (desambiguació)
* Geografia.
Veure Garrotxa і Castell de Montpalau (desambiguació)
Castell de Santa Pau
El castell de Santa Pau, a la Garrotxa, és de l'època feudal i està situat al bell-mig de la vila de Santa Pau, perfectament integrat dins del seu nucli urbà.
Veure Garrotxa і Castell de Santa Pau
Castellar de la Muntanya
Castellar de la Muntanya és un nucli de població pertanyent al municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), que l'any 2008 tenia 10 habitants.
Veure Garrotxa і Castellar de la Muntanya
Castelló d'en Bas
Castelló d'en Bas és un castell de la Vall d'en Bas (Garrotxa) declarat bé cultural d'interès nacional.
Veure Garrotxa і Castelló d'en Bas
Castellets (Beuda)
Els Castellets és una muntanya de 986 metres que es troba al municipi de Beuda, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Castellets (Beuda)
Castellfollit de la Roca
Castellfollit de la Roca és una vila i municipi de la comarca de la Garrotxa, a les comarques gironines.
Veure Garrotxa і Castellfollit de la Roca
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Veure Garrotxa і Catalunya
Càndida Pérez i Martínez
Càndida Pérez Martínez (Olot, la Garrotxa, 28 de juliol de 1893 - 15 de novembre de 1989) va ser una cupletista i, també, una compositora de cuplets catalana.
Veure Garrotxa і Càndida Pérez i Martínez
Cèntul VI de Bearn
Cèntul VI fou vescomte de Bearn des de la mort del seu pare Gastó IV en 1131 fins a la seua pròpia mort en 1134.
Veure Garrotxa і Cèntul VI de Bearn
Charles Mathieu Isidore Decaen
Charles Mathieu Isidore Decaen, comte de Decaen, (Caen, Normandia, 13 d'abril de 1769 – Montmorency (Val-d'Oise), 9 de setembre de 1832) fou un militar francès que combaté a les Guerres de la Revolució Francesa, governador general de l'Índia Francesa i capità general de Catalunya entre el 1811 i el 1813.
Veure Garrotxa і Charles Mathieu Isidore Decaen
Cim de la Pastera
El Cim de la Pastera és una muntanya de 1.201 metres que es troba entre els municipis de la Vall d'en Bas, a la comarca de la Garrotxa i de Sant Pere de Torelló, a la comarca d'Osona.
Veure Garrotxa і Cim de la Pastera
Cingle
El cingle de la Creu, a la serra de Busa (Solsonès, Catalunya Boira als Cingles de Tavertet, Tavertet (Osona, Catalunya). Cingles calcaris als Ports de Tortosa-Beseit. Els cingles de Bertí vistos des de Puiggraciós (Vallès Oriental, Catalunya). Cingles a les Talaies d'Alcalà (Baix Maestrat, País Valencià) Castellfollit amb els edificis situats damunt del cingle (La Garrotxa, Catalunya).
Veure Garrotxa і Cingle
Cinglera de Castellfollit
La cinglera de Castellfollit La cinglera basàltica de Castellfollit de la Roca és un cingle o espadat de pedra de basalt al poble del mateix nom a la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Cinglera de Castellfollit
Cingles de Gitarriu
La Cingles de Gitarriu és una serra situada al municipi de Montagut i Oix a la comarca de la Garrotxa, amb una elevació màxima de 1.193 metres.
Veure Garrotxa і Cingles de Gitarriu
Cingles de Sant Roc
Els cingles de Sant Roc és una cinglera que fa de termenal entre els municipis d'Amer (la Selva), Sant Aniol de Finestres (la Garrotxa), i Sant Martí de Llémena (Gironès).
Veure Garrotxa і Cingles de Sant Roc
Ciutat Pubilla de la Sardana
La Ciutat Pubilla de la Sardana va ser una designació anual a un municipi al qual se li reconeixien els seus mèrits i la seva tasca de foment i difusió de la sardana, i que es constituïa anualment en la capital del sardanisme.
Veure Garrotxa і Ciutat Pubilla de la Sardana
Claustre de l'antic Convent del Carme
El Claustre de l'antic Convent del Carme d'Olot (la Garrotxa) és una obra del 1603, de dos pisos i planta quadrada irregular.
Veure Garrotxa і Claustre de l'antic Convent del Carme
Clima atlàntic
Cwc div col end El clima atlàntic o clima oceànic és un tipus de clima que pertany a la zona temperada, que es caracteritza per hiverns suaus i plujosos i estius frescos i relativament humits.
Veure Garrotxa і Clima atlàntic
Clipic
Clipic és una empresa catalana fabricant de motocicletes infantils de trial amb seu a Sant Jaume de Llierca, Garrotxa.
Veure Garrotxa і Clipic
Clot de Cascaric
El Clot de Cascaric és un clot i un barranc del terme municipal de Sant Feliu de Pallerols, a la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Clot de Cascaric
Coca de llardons
La coca de llardons és una coca dolça típica de gran part del Pirineu català.
Veure Garrotxa і Coca de llardons
Cogolls
Cogolls és un poble que pertany al municipi de les Planes d'Hostoles, a la comarca de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Cogolls
Coll de Faja (Sales de Llierca)
El Coll de Faja o creu de Faja (dita així per què s'hi troba una post de fusta amb una creu al damunt) és una cruïlla de camins a la divisòria d'aigües del Llierca i del Borró, a 987,2 metres d'altitud, dins el terme municipal de Sales de Llierca, a la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Coll de Faja (Sales de Llierca)
Coll de Jou (Sales de Llierca)
El Coll de Jou és una collada de 938 metres d'altitud, dins el terme municipal de Sales de Llierca, a la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Coll de Jou (Sales de Llierca)
Coll del Bes
El Coll del Bes és una collada de 794,3 metres d'altitud, dins el terme municipal de Sales de Llierca, a la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Coll del Bes
Coll Sabassa
El Coll Sabassa és una collada de 941,1 metres d'altitud, dins el terme municipal de Sales de Llierca, a la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Coll Sabassa
Coll Sacreu
El Coll Sacreu és una collada que uneix els municipis de Beuda, a la Garrotxa, i Cabanelles, a l'Alt Empordà.
Veure Garrotxa і Coll Sacreu
Collada de Bracons
La collada de Bracons és un port de muntanya situat entre els municipis de Sant Pere de Torelló a Osona i La Vall d'en Bas, a la Garrotxa, a 1.132 m. d'altitud.
Veure Garrotxa і Collada de Bracons
Collet de l'Arç
* Toponímia.
Veure Garrotxa і Collet de l'Arç
Collet de Santa Maria
El Collet de Santa Maria és una collada de 558 metres d'altitud, dins el terme municipal de Sales de Llierca, a la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Collet de Santa Maria
Collsacabra
El Collsacabra o Cabrerès és una comarca natural de la Catalunya interior, de 142 km² d'extensió, situada entre Osona, la Garrotxa i la Selva.
Veure Garrotxa і Collsacabra
COM Ràdio
COM Ràdio va ser una cadena pública de ràdio, creada l'any 1995 com una agrupació d'emissores municipals catalanes, impulsada per la Diputació de Barcelona i gestionada pel Consorci de Comunicació Local.
Veure Garrotxa і COM Ràdio
Comadavall
Comadavall o Mas la Comadavall és una masia situada al municipi d'Olot, a la comarca de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Comadavall
Comanegra
El Comanegra és una muntanya de 1.557,4 metres que es troba entre els municipis de Montagut i Oix, a la comarca de la Garrotxa, el de la Menera a la del Vallespir, i el de Camprodon, al Ripollès.
Veure Garrotxa і Comanegra
Comarca d'Olot
Localització de la Comarca d'Olot La Comarca d'Olot és una subcomarca o comarca natural de la Garrotxa, que agrupa tots els municipis que no formen part de l'Alta Garrotxa, és a dir, equivaldria a la "Baixa Garrotxa".
Veure Garrotxa і Comarca d'Olot
Comarques de Catalunya
L'actual divisió de Catalunya en comarques té el seu origen en un decret de la Generalitat de Catalunya de l'any 1936 (divisió comarcal de 1936), que tingué vigència fins al 1939, fou suprimida pel règim franquista.
Veure Garrotxa і Comarques de Catalunya
Comarques gironines
Comarques gironines Mapa comarcal i municipal Les Comarques Gironines és un dels vuit àmbits funcionals territorials de la Generalitat de Catalunya definits en el Pla territorial general de Catalunya.
Veure Garrotxa і Comarques gironines
Comarques naturals de Catalunya
Algunes comarques naturals de Catalunya Les comarques naturals de Catalunya són territoris que pertanyen en part o totalment al Principat de Catalunya que per la seva orografia es diferencien de les comarques o regions limítrofes.
Veure Garrotxa і Comarques naturals de Catalunya
Comtat de Besalú
El Comtat de Besalú fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Veure Garrotxa і Comtat de Besalú
Comtat de Montagut
El comtat de Montagut és un títol nobiliari concedit l'any 1599 sobre la senyoria de Montagut (Garrotxa) a Guerau de Cruïlles de Santapau i de Cabrera, baró de Castellfollit, Mosset i Llagostera.
Veure Garrotxa і Comtat de Montagut
Confederació Nacional del Treball
La Confederació Nacional del Treball, CNT (Confederación Nacional del Trabajo, en castellà), és una central sindical espanyola d'estructura confederal d'ideologia anarcosindicalista, fundada al Saló de les Belles Arts de Barcelona el 30 d'octubre de 1910.
Veure Garrotxa і Confederació Nacional del Treball
Consell Comarcal de la Garrotxa
El Consell Comarcal de la Garrotxa és una administració pública d'àmbit local que escull de manera indirecta els seus membres d'acord amb els resultats de les eleccions municipals.
Veure Garrotxa і Consell Comarcal de la Garrotxa
Corda (música)
Cordes de piano Una corda és l'element vibratori que origina el so en els instruments musicals de corda, com ara la guitarra, el baix, l'arpa o el piano; el contrabaix i la resta de membres de la família dels violins, i descendents llunyans d'antics instruments com la vihuela, la viella, el rabec i el saltiri.
Veure Garrotxa і Corda (música)
Cos d'Agents Rurals
El Cos d'Agents Rurals és un cos d'administració especial de la Generalitat de Catalunya, actualment adscrit al Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya.
Veure Garrotxa і Cos d'Agents Rurals
Costa Brava
La Costa Brava és la costa gironina que comença a la roca de Sa Palomera (Blanes) i acaba a la frontera amb França, al municipi de Portbou; la seva longitud és de més de 200 km.
Veure Garrotxa і Costa Brava
Costabella
Costabella és una masia situada al municipi de Sant Aniol de Finestres a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Costabella
Cràter volcànic
pàgina.
Veure Garrotxa і Cràter volcànic
Crespell
* Gastronomia.
Veure Garrotxa і Crespell
Cristóbal Colón Palasí
Cristóbal Colón Palasí (Zuera, província de Saragossa, 1949) és un psicòleg i empresari català d'origen aragonès.
Veure Garrotxa і Cristóbal Colón Palasí
Dalmau González Albiol
Dalmau González Albiol, de vegades amb el nom artístic de Dalmacio González o Gonzales (Olot, Garrotxa, 1940), és un tenor català que ha tingut una destacada carrera de tenor líric lleuger i reconegut com un dels tenors més importants del repertori rossinià.
Veure Garrotxa і Dalmau González Albiol
Damas I
Damas I, a vegades Dames I, (Hispània, 304 - Roma, 11 de desembre de 384) fou papa de Roma de 366 a 384.
Veure Garrotxa і Damas I
Daniel Terradellas i Redon
Daniel Terradellas i Redon (les Preses, Garrotxa, 19 de setembre de 1951) és un sindicalista i polític català.
Veure Garrotxa і Daniel Terradellas i Redon
Daniela Grau i Humbert
Daniela Grau i Humbert (Elna, 1948) és una militant associativa, social i política nord-catalana, professora d'alemany i de català jubilada.
Veure Garrotxa і Daniela Grau i Humbert
Depressió de la Selva
La depressió de la Selva és una plana situada entre 100 i 150 m sobre el nivell del mar a la comarca de la Selva i al Gironès d'una extensió aproximada d'uns 600 km².
Veure Garrotxa і Depressió de la Selva
Dijous Sant
Reus, imatge de la Processó del Silenci En el calendari cristià, el dijous Sant és el dijous de la Setmana Santa.
Veure Garrotxa і Dijous Sant
Dipòsit de llavors
Dipòsit de llavors, dins sobres, en una institució oficial Un dipòsit de llavors o banc de llavors emmagatzema les llavors com un recurs en cas que les reserves de llavors es destrueixin.
Veure Garrotxa і Dipòsit de llavors
Divisió territorial de Catalunya de 1936
Regions i comarques de 1936 La divisió territorial de Catalunya de 1936 va definir per primer cop les comarques administratives i les regions o vegueries modernes de Catalunya.
Veure Garrotxa і Divisió territorial de Catalunya de 1936
Dolores Gil de Pardo
Dolores Gil de Pardo (Almonecir de la Sierra, 1842 - Saragossa, 22 de setembre de 1876), de nom complet Dolores Fausta Dorotea Gil Pérez, va ser una fotògrafa pertanyent a la primera generació de dones dedicades professionalment a la fotografia.
Veure Garrotxa і Dolores Gil de Pardo
Dolors Hubach i Vilarrodà
Dolors Hubach Vilarrodà (Molló, Ripollès, 26 de juny de 1928 - Calonge, Baix Empordà, 26 de desembre de 2012) va ser una mestra que va ocupar la presidència del Centre d'Estudis Calongins Colònico entre els anys 1998 i 2012.
Veure Garrotxa і Dolors Hubach i Vilarrodà
Dosquers
Dosquers (etimologia: Duobus queriis) és un poble al municipi de Maià de Montcal (la Garrotxa), estès a la riba esquerra del Fluvià.
Veure Garrotxa і Dosquers
Eixample Malagrida
L'Eixample Malagrida és un barri d'Olot, a la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Eixample Malagrida
El Baumet
El Baumet és una muntanya de 817 metres que es troba entre els municipis de Sant Aniol de Finestres, a la comarca de la Garrotxa i de Sant Martí de Llémena, a la comarca del Gironès.
Veure Garrotxa і El Baumet
El Bover
El Bover (antigament, mas Gil) és una masia situada al municipi de Riudaura, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і El Bover
El Brugent (del Ter)
El Brugent és un riu de les comarques de la Garrotxa i la Selva; és afluent del riu Ter per l'esquerra.
Veure Garrotxa і El Brugent (del Ter)
El Camós
El Camós és una masia situada al municipi de Sant Aniol de Finestres a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і El Camós
El Castellot (Beuda)
El Castellot és una muntanya de 561 metres que es troba al municipi de Beuda, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і El Castellot (Beuda)
El Cós (Montagut i Oix)
El Cós és una muntanya de 604 metres que es troba al municipi de Montagut i Oix, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і El Cós (Montagut i Oix)
El Cortils
El Cortils és una masia situada al municipi de Riudaura a la comarca de la Garrotxa, a 967 metres d'altitud Va ser construïda al, i té 501 m² de superfície construïda.
Veure Garrotxa і El Cortils
El Duran
El Duran és una masia situada al municipi de les Planes d'Hostoles, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і El Duran
El Ferran (Montagut i Oix)
El Ferran és una muntanya de 985 metres que es troba al municipi de Montagut i Oix, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і El Ferran (Montagut i Oix)
El Fontanil
El Fontanil és una masia situada al municipi de les Planes d'Hostoles, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і El Fontanil
El foraster (programa de televisió)
El foraster és un programa de televisió produït per TV3 i i estrenat el 25 de setembre del 2013.
Veure Garrotxa і El foraster (programa de televisió)
El Franc
El Franc és una masia situada al municipi de Sant Feliu de Pallerols, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і El Franc
El Mallol (la Vall d'en Bas)
Vista des del Puig dels Llops El Mallol és una vila que forma part del municipi garrotxí de la Vall d'en Bas.
Veure Garrotxa і El Mallol (la Vall d'en Bas)
El Mont (Albanyà)
La serra del Mont o simplement el Mont és un massís muntanyós del Prepirineu, fronterer entre les comarques de l'Alt Empordà i la Garrotxa, a l'extrem meridional de l'antic municipi de Bassegoda, actualment agregat al d'Albanyà (Alt Empordà), i al nord del de Beuda (Garrotxa).
Veure Garrotxa і El Mont (Albanyà)
El Montcal
El Montcal és una muntanya de 550 metres que es troba entre els municipis de Beuda i Maià de Montcal, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і El Montcal
El paisatge favorit de Catalunya
El paisatge favorit de Catalunya fou un programa de TV3 presentat per Raquel Sans.
Veure Garrotxa і El paisatge favorit de Catalunya
El Pedró
* Transports.
Veure Garrotxa і El Pedró
El Pi de Sant Josep
El Pi de Sant Josep és un cim de 451,5 metres a cavall dels municipis de Sant Ferriol, a la comarca de la Garrotxa i de Sant Miquel de Campmajor, a la comarca del Pla de l'Estany.
Veure Garrotxa і El Pi de Sant Josep
El Pla de Baix
* Geografia.
Veure Garrotxa і El Pla de Baix
El Pla de la Grevolosa
El Pla de la Grevolosa és una muntanya de 1.274 metres que es troba entre els municipis de La Vall d'en Bas, a la comarca de la Garrotxa i de Sant Pere de Torelló, a la comarca d'Osona.
Veure Garrotxa і El Pla de la Grevolosa
El Pla del Prat
El Pla del Prat és una muntanya de 1.316 metres que es troba entre els municipis de La Vall d'en Bas, a la comarca de Garrotxa i de l'Esquirol, a la comarca d'Osona.
Veure Garrotxa і El Pla del Prat
El Puig Alt
El Puig Alt és una muntanya de 668 metres al municipi de Sant Feliu de Pallerols, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і El Puig Alt
El Puig Subià
El Puig Subià és un volcà extint situat al municipi de Santa Pau, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і El Puig Subià
El Relleixat
El Relleixat és una masia situada al municipi de Sant Feliu de Pallerols a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і El Relleixat
El Sallent
El Sallent és un veïnat a l'est del terme municipal de Santa Pau (la Garrotxa).
Veure Garrotxa і El Sallent
El Serradell (Sales de Llierca)
El Serradell és una masia situada al municipi de Sales de Llierca, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і El Serradell (Sales de Llierca)
El Talló
* El Talló, muntanya del terme municipal de Castellgalí, al Bages.
Veure Garrotxa і El Talló
El Talló (Camprodon)
El Talló és una muntanya de 1.277 metres que es troba entre els municipis de la Vall de Bianya, a la comarca de la Garrotxa i de Camprodon, a la comarca catalana del Ripollès.
Veure Garrotxa і El Talló (Camprodon)
El Torn
El Torn és un llogaret garrotxí pertanyent al municipi de Sant Ferriol.
Veure Garrotxa і El Torn
Eleccions al Parlament de Catalunya de 2015
Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents a la XI legislatura se celebraren el 27 de setembre de l'any 2015.
Veure Garrotxa і Eleccions al Parlament de Catalunya de 2015
Eleccions municipals espanyoles de 2015
Segons el que estableix la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG),, a el 24 de maig del 2015 (quart diumenge de maig), es van celebrar eleccions municipals a Espanya.
Veure Garrotxa і Eleccions municipals espanyoles de 2015
Els Castellets
Els Castellets és una muntanya de 1.142 metres que es troba al municipi de la Vall d'en Bas, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Els Castellets
Els Castellets (Sant Feliu de Pallerols)
Els Castellets és una serra situada al municipi de Sant Feliu de Pallerols a la comarca de la Garrotxa, amb una elevació màxima de 753 metres.
Veure Garrotxa і Els Castellets (Sant Feliu de Pallerols)
Els Esquers
Els Esquers és una muntanya de 1.258 metres que es troba entre els municipis de La Vall d'en Bas, a la comarca de la Garrotxa i de Sant Pere de Torelló, a la comarca d'Osona.
Veure Garrotxa і Els Esquers
Els Gronys
Els Gronys és una muntanya de 1.290 metres que es troba al municipi de la Vall d'en Bas, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Els Gronys
Els Hostalets
* Toponímia.
Veure Garrotxa і Els Hostalets
Els Tres Rocs
Els Tres Rocs és una muntanya de 497 metres que es troba entre els municipis de Sant Aniol de Finestres, a la comarca de la Garrotxa i d'Amer, a la comarca de la Selva.
Veure Garrotxa і Els Tres Rocs
Emboscat
El terme emboscat s'utilitza per designar aquells homes en edat militar que, durant la Guerra Civil espanyola, no es van presentar a la crida de files de l'Exèrcit Popular de la República per evitar anar al front.
Veure Garrotxa і Emboscat
Empúries
Empúries (en Ἐμπόριον, Empórion 'mercat'; en llatí: Emporiae) fou una antiga colònia grega fundada pels foceus i posteriorment romana ubicada a l'extrem sud del golf de Roses, al nord-est de l'actual municipi de l'Escala, al sud de Sant Martí d'Empúries, que en conserva el nom.
Veure Garrotxa і Empúries
Enric Galwey i Garcia
Enric Galwey i Garcia (Barcelona, 1864 - Barcelona, 10 de febrer de 1931) fou un pintor català, deixeble de Joaquim Vayreda i membre de la segona generació de l'Escola paisatgística d'Olot.
Veure Garrotxa і Enric Galwey i Garcia
Erupció volcànica
Diverses estructures eruptives formades durant l'activitat volcànica: columna eruptiva; fluixs de lava i arc de lava. Una erupció volcànica és una emissió violenta a la superfície terrestre de matèries procedents de l'interior del volcà.
Veure Garrotxa і Erupció volcànica
Escola d'Art i Superior de Disseny d'Olot
LEscola d'Art i Superior de Disseny d'Olot o simplement Escola d'Art d'Olot és l'escola oficial d'art i disseny de les comarques gironines.
Veure Garrotxa і Escola d'Art i Superior de Disseny d'Olot
Escola paisatgística d'Olot
Joaquim Vayreda: ''Estiu'' (1877). MNAC. LEscola paisatgística o Escola pictòrica d'Olot és un grup d'artistes pintors que varen iniciar un estil pictòric a la segona meitat del.
Veure Garrotxa і Escola paisatgística d'Olot
Escoles de Maria Reina
Les Escoles de Maria Reina és una obra del municipi d'Olot protegida com a bé cultural d'interès local.
Veure Garrotxa і Escoles de Maria Reina
Escorpí cec
Hàbitat típic del ''Belisarius xambeui'' L'escorpí cec (Belisarius xambeui) és un escorpí endèmic dels Pirineus, que es troba a ambdues bandes dels Pirineus entre els 650 i els 1.500 m d'altitud.
Veure Garrotxa і Escorpí cec
Escut d'Olot
Olot és un dels tres municipis de la Garrotxa (amb Maià de Montcal i les Planes d'Hostoles) que no té escut oficialitzat.
Veure Garrotxa і Escut d'Olot
Escut de Sant Aniol de Finestres
L'escut oficial de Sant Aniol de Finestres és un dels símbols d'aquest municipi i es descriu mitjançant el següent blasonament.
Veure Garrotxa і Escut de Sant Aniol de Finestres
Escut de Sant Ferriol
L'escut oficial de Sant Ferriol és un dels símbols d'aquest municipi i es descriu mitjançant el següent blasonament.
Veure Garrotxa і Escut de Sant Ferriol
Escuts i banderes de la Garrotxa
Els escuts i banderes de la Garrotxa són el conjunt de símbols que representen els municipis d'aquesta comarca.
Veure Garrotxa і Escuts i banderes de la Garrotxa
Església de Sant Andreu de Socarrats
Sant Andreu de Socarrats és una església romànica situada al nucli de Sant Andreu de Socarrats, del municipi de la Vall de Bianya, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Església de Sant Andreu de Socarrats
Església de Sant Aniol de Finestres
L'església de Sant Aniol de Finestres és d'origen romànic dels segles X-XI amb reformes del.Està dedicada a Sant Aniol i situada al terme municipal de Sant Aniol de Finestres a la Vall del Llémena, a la comarca de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Església de Sant Aniol de Finestres
Església de Sant Esteve d'Olot
Sant Esteve d'Olot és una església parroquial a la ciutat d'Olot (la Garrotxa) protegida com a bé cultural d'interès nacional.
Veure Garrotxa і Església de Sant Esteve d'Olot
Església de Sant Salvador de Bianya
L'Església de Sant Salvador de Bianya és una església romànica situada al municipi de la Vall de Bianya, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Església de Sant Salvador de Bianya
Esporgada
Gràfic que mostra la forma d'esporgada. Olivera de la varietat 'farga' esporgada'.La poda, esporgada o exsecallada és el procés de retallar un arbre o arbust.
Veure Garrotxa і Esporgada
Estació del Carrilet (Anglès)
Lestació d'Anglès és l'antiga parada del desaparegut carrilet de Girona a Olot, línia de via estreta que unia Olot amb Girona.
Veure Garrotxa і Estació del Carrilet (Anglès)
Eusebi Fargas i Alió
Eusebi Fargas i Alió (Olot, Garrotxa, 1846 - Sant Carles de la Ràpita, Montsià, 1916) va ésser mestre a Sant Carles de la Ràpita durant trenta-nou anys fins a la seua jubilació el 1912.
Veure Garrotxa і Eusebi Fargas i Alió
Fabià Puigserver i Plana
Fabià Puigserver i Plana (Olot, Garrotxa, 28 d'octubre de 1938 - Barcelona, 30 de juliol de 1991) fou un escenògraf, figurinista, actor, director teatral, activista i promotor català de les arts escèniques i de la cultura.
Veure Garrotxa і Fabià Puigserver i Plana
Fageda d'en Jordà
Croscat es va assentar sobre extensions d'aigua de la zona. L'aigua escalfada va emetre "bombes" calentes de vapor d'aigua. Aquests van pujar a la superfície ràpidament i van trencar la lava solidificada. Això va deixar els monticles de fragments de lava coneguts com "tossols".
Veure Garrotxa і Fageda d'en Jordà
Fagus
Fagus (faig) és un gènere de plantes amb flor de la família Fagaceae (la mateixa família que el garric l'alzina i el roure).
Veure Garrotxa і Fagus
Faig
La Fageda d'en Jordà, bosc situat a Santa Pau (Garrotxa) ''Fagus sylvatica'' El faig (Fagus sylvatica) és un gran arbre caducifoli del gènere Fagus i de la família Fagaceae.
Veure Garrotxa і Faig
Faig Rodó
El Faig Rodó és una muntanya de 1.020 metres que es troba al municipi de Sant Aniol de Finestres, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Faig Rodó
Fajol
El fajol, blat cairut, blat negre, cairat, cairut, fajol ver, milloc, blat moruno, faiol, blat negre, blat moro o blat sarraí es refereix a un grup de plantes de la família de les poligonàcies, que no són cereals, però tenen característiques químiques similars i se'n fa el mateix ús tot i que no tenen gluten; és el que s'anomena un pseudocereal.
Veure Garrotxa і Fajol
Falzia fina
left La falzia fina (Anogramma leptophylla) és una espècie de falguera de la família de les pteridàcies.
Veure Garrotxa і Falzia fina
Fares
* Geografia.
Veure Garrotxa і Fares
Fares (Sant Ferriol)
Fares és un poble del terme municipal de Sant Ferriol a la comarca de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Fares (Sant Ferriol)
Farinetes
Farinetes,FÀBREGA, Jaume: Totes les sopes pàgs.
Veure Garrotxa і Farinetes
Ferran Blanch i Arché
Ferran Blanch i Arché (Nando) (Tortellà, Garrotxa, 13 de juny del 1904 - Barcelona, Barcelonès, 14 d'abril del 1967) va ser un compositor de sardanes i intèrpret de tible.
Veure Garrotxa і Ferran Blanch i Arché
Ferriol de Viena
Ferriol (Gàl·lia, segona meitat del - Viena del Delfinat, ca. 250 o 304) fou un militar romà, mort màrtir per la fe cristiana.
Veure Garrotxa і Ferriol de Viena
Ferrocarril
Ferrocarril de vapor alemany Ferrocarril modern a Birmingham Tren creuant un viaducte a l'Argentina El ferrocarril és un mitjà de transport que circula entre carrils, normalment d'acer, compost per un o més vagons o cotxes arrossegats per una locomotora.
Veure Garrotxa і Ferrocarril
Fets de Prats de Molló
La invasió des de Prats de Molló fou una temptativa d'invasió militar des de la Catalunya del Nord per a independitzar Catalunya, planificada per Francesc Macià i la direcció d'Estat Català, descoberta i avortada el 1926.
Veure Garrotxa і Fets de Prats de Molló
Figueres
La plaça del mercat de Figueres Figueres és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Empordà i cap del partit judicial de Figueres.
Veure Garrotxa і Figueres
Fina Puigdevall i Nogareda
Fina Puigdevall i Nogareda (Olot, 30 de maig de 1963) és xef, cap de cuina i propietària, des de l'any 1990, del restaurant Les Cols a Olot (província de Girona).
Veure Garrotxa і Fina Puigdevall i Nogareda
Fluvià
El Fluvià és un riu del Pirineu Oriental.
Veure Garrotxa і Fluvià
Folk català
El Folk català (de l'anglès folk, poble) és un estil de música que parteix de la barreja entre el folk, la música popular i tradicional per arranjar-la.
Veure Garrotxa і Folk català
Fornells (desambiguació)
* Biografies.
Veure Garrotxa і Fornells (desambiguació)
Forsterita
La forsterita (Mg₂SiO₄) és un mineral de la classe dels silicats.
Veure Garrotxa і Forsterita
Francesc Bernic
Francesc Bernic (Collbató, c. 1680 – Barcelona, 1719?) fou coronel de l'exèrcit francès del Duc de Berwick, cap d'un regiment darquebusiers de nova lleva, el mateix any de la seva mort, format al Rosselló.
Veure Garrotxa і Francesc Bernic
Francesc Josep Estorch i Siqués
Francesc Josep Estorch i Siqués (Olot, Garrotxa, 1815 — Barcelona, 1842) fou un compositor català.
Veure Garrotxa і Francesc Josep Estorch i Siqués
Francesc Juanola i Reixach
Francesc Juanola i Reixach (Tortellà, Garrotxa, 3 d'agost de 1891 - Manresa, Bages, 3 de desembre de 1968) va ser un fiscornaire i prolífic compositor de sardanes.
Veure Garrotxa і Francesc Juanola i Reixach
Francesc Savalls i Massot
fou un militar carlí empordanès.
Veure Garrotxa і Francesc Savalls i Massot
Francesc Serés Guillén
Francesc Serés Guillén (Saidí, Baix Cinca, 22 de desembre de 1972) és un escriptor franjolí en llengua catalana establert a la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Francesc Serés Guillén
Francesc Xavier Arnau i Grabalosa
Francesc Arnau i Grabalosa (Les Planes d'Hostoles, Garrotxa, 23 de maig de 1975 - Oviedo, Astúries, 22 de maig de 2021) fou un futbolista professional català, que va jugar com a porter del primer equip del FC Barcelona entre els anys 1998 i 2001.
Veure Garrotxa і Francesc Xavier Arnau i Grabalosa
Francesc Xavier de Bolòs i Germà
Francesc Xavier de Bolòs i Germà (Olot, 1773 - Olot, 1844) fou un farmacèutic i naturalista català.
Veure Garrotxa і Francesc Xavier de Bolòs i Germà
Fredorada de desembre de 2001
La fredorada de desembre de 2001 va ser una onada de fred que va afectar la península Ibèrica.
Veure Garrotxa і Fredorada de desembre de 2001
Freixeneda (la Vall d'en Bas)
Freixeneda és una masia situada al municipi de la Vall d'en Bas, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Freixeneda (la Vall d'en Bas)
Garrotxa
La Garrotxa és una comarca catalana prepirinenca que limita amb les comarques del Ripollès, Osona, la Selva, el Gironès, el Pla de l'Estany, l'Alt Empordà i el Vallespir.
Veure Garrotxa і Garrotxa
Gastronomia de la Garrotxa
La cuina de la Garrotxa tracta sobre el menjar i les begudes típics de la cuina garrotxina.
Veure Garrotxa і Gastronomia de la Garrotxa
Gastronomia de la Vall d'Aran
La cuina de la Vall d'Aran tracta sobre el menjar i les begudes típics de la cuina aranesa.
Veure Garrotxa і Gastronomia de la Vall d'Aran
Gastronomia del Gironès i el Pla de l'Estany
La cuina del Gironès i el Pla de l'Estany tracta sobre el menjar i les begudes típics de la cuina gironina i de l'Estany de Banyoles.
Veure Garrotxa і Gastronomia del Gironès i el Pla de l'Estany
Gegant (folklore)
Una parella de gegants a Barcelona durant les Festes de la Mercè del 2003 Els gegants són unes figures d'imatgeria festiva de grans dimensions que representen majoritàriament reis, nobles o personatges amb indumentària tradicional.
Veure Garrotxa і Gegant (folklore)
Geografia de Catalunya
Imatge de satèl·lit de Catalunya La geografia de Catalunya descriu el relleu i com afecta aquest a les relacions humanes (comerç, demografia, transport) que s'estableixen sobre el territori de Catalunya, en el sentit de la comunitat autònoma, té una superfície aproximada de 32.000 km².
Veure Garrotxa і Geografia de Catalunya
Geografia dels Països Catalans
Territoris dels Països Catalans Els Països Catalans són una entitat lingüística que abasta quatre zones diferenciades administrativament.
Veure Garrotxa і Geografia dels Països Catalans
Ges
El Ges és un riu català que neix a la Serra de Santa Magdalena, comarca d'Osona; travessa la Serra de Bellmunt i penetra a la Plana de Vic pel Forat Micó.
Veure Garrotxa і Ges
Gironès
El Gironès és una comarca que limita amb les comarques de la Selva, el Baix Empordà, l'Alt Empordà, el Pla de l'Estany i la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Gironès
GR 1
El GR 1 o Sender Històric és un sender de gran recorregut que uneix la població de Sant Martí d'Empúries a l'Alt Empordà amb la de Fisterra a Galícia.
Veure Garrotxa і GR 1
GR 11
Marca característica del GR 11 El GR 11, o Sender del Pirineu, és un sender de gran recorregut que recorre els Pirineus pel seu vessant sud, des del Cantàbric fins a la Mediterrània, travessant pics, valls, poblets, boscos i serralades d'una gran bellesa i valor natural.
Veure Garrotxa і GR 11
GR 2
El GR 2 és un sender de gran recorregut que uneix la població de la Jonquera a l'Alt Empordà amb la d'Aiguafreda al Vallès Oriental, posteriorment estès cap al sud fins a Sant Adrià de Besòs.
Veure Garrotxa і GR 2
Guerau de Liost
Poema de Guerau de Liost a la font de l'Oreneta de Viladrau, on acostumava a passejar Guerau de Liost, nom de ploma de Jaume Bofill i Mates (Olot, la Garrotxa, 30 d'agost de 1878 – Barcelona, 2 d'abril de 1933), fou un escriptor, poeta noucentista, polític i periodista català, pare del filòsof Jaume Bofill i Bofill i cosí segon del també escriptor Jaume Bofill i Ferro.
Veure Garrotxa і Guerau de Liost
Guerra dels remences
La Guerra dels remences o Revolta dels remences fou el conjunt de moviments revolucionaris que va protagonitzar la pagesia de la Catalunya Vella durant la segona meitat del per reivindicar l'abolició dels mals usos, un conjunt de gravàmens, servituds i subordinació humiliant cap al seu senyor.
Veure Garrotxa і Guerra dels remences
Gurn
El Gurn o el Gurni és un riu de la Vall d'en Bas, a la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Gurn
Haüyna
Lhaüyna, o hauynita és un mineral de la classe dels silicats (tectosilicats).
Veure Garrotxa і Haüyna
Hariat
El hariat de milhòcLa cuina tradicional catalana, pàg.
Veure Garrotxa і Hariat
Herba d'eruga
Lherba d'eruga o cua d'escorpí entre d'altres denominacions vernacles (Scorpiurus muricatus) és una espècie de la família de les lleguminoses oriünda del sud d'Europa.
Veure Garrotxa і Herba d'eruga
Higini Torras i Majem
Higini Torras i Magem (Olot, Garrotxa, 3 de setembre de 1934 – São Paulo, 16 d'octubre del 1989) va ser un empresari català del sector paperer i bancari.Nascut a Olot i establert a Barcelona.
Veure Garrotxa і Higini Torras i Majem
Història de l'automobilisme a Catalunya
Un moment de la cursa durant la II Copa Catalunya, organitzada pel RACC el 1909 La història de l'automobilisme a Catalunya és el conjunt de fets relacionats amb la pràctica esportiva de l'automobilisme en aquest país al llarg de l'època històrica en què hi ha estat present, des de començaments del fins a l'època actual.
Veure Garrotxa і Història de l'automobilisme a Catalunya
Home de Cromanyó
Els homes de Cromanyó o homes moderns més antics d'Europa foren les primeres poblacions europees dHomo sapiens que van desenvolupar-se des d'aproximadament fa uns 50.000 anys i que podrien descendir d'individus migrats des de l'Àfrica fa uns 100.000 anys.
Veure Garrotxa і Home de Cromanyó
Honor de cavalleria
Honor de cavalleria és una pel·lícula d'Albert Serra i Juanola estrenada l'any 2006.
Veure Garrotxa і Honor de cavalleria
Icones Turístiques de Catalunya
modernisme pictòric català; és inclosa en el catàleg d'Icones Turístiques de Catalunya Els correfocs i la cultura del foc de Catalunya nadalenca Icones Turístiques de Catalunya és un projecte impulsat pel Govern català amb l'objectiu de promoure el turisme de Catalunya a partir de les icones o manifestacions visuals pròpies, a més de ser font d'inspiració per a oferir productes de qualitat al turista elaborats per artesans catalans.
Veure Garrotxa і Icones Turístiques de Catalunya
Ignasi de Ventós i Mir
Ignasi de Ventós i Mir (Badalona, 1879- Olot, 1958) fou un terratinent i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.
Veure Garrotxa і Ignasi de Ventós i Mir
Informe Roca
L'Informe sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya, conegut informalment com l'Informe Roca, és la proposta de reorganització territorial de Catalunya feta per iniciativa del Parlament de Catalunya.
Veure Garrotxa і Informe Roca
Jaciment arqueològic de la Rodona
La Rodona és un jaciment arqueològic que està situat al municipi d'Olot, a la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Jaciment arqueològic de la Rodona
Jardí Botànic de Vegetació Natural Olotina
Porta d'entrada al Parc Nou El Jardí Botànic de Vegetació Natural Olotina, és un jardí botànic creat l'any 1986 que forma part del Parc Nou, situat a la ciutat d'Olot (Garrotxa).
Veure Garrotxa і Jardí Botànic de Vegetació Natural Olotina
Joan Boada i Masoliver
Joan Boada i Masoliver (Hostalets d'en Bas, Garrotxa, 9 de juny de 1959) és un polític català, resident de la ciutat de Girona, i diputat al Parlament de Catalunya de la V a la VIII legislatures.
Veure Garrotxa і Joan Boada i Masoliver
Joan Carles Panyó i Figaró
''Sant Sopar'', Obra conservada als Museus d'Olot. MCGO-4263 Joan Carles Panyó i Figaró (Mataró, Maresme, 1755 - Olot, Garrotxa, 1840) fou un pintor, decorador i director d'escoles.
Veure Garrotxa і Joan Carles Panyó i Figaró
Joan de Safont i de Ferrer
Joan de Safont i de Ferrer (Besalú, Garrotxa, 15 de juliol de 1789 - Barcelona, 23 de febrer de 1847) fou un abat benedictí del monestir de Sant Pau del Camp, historiador i filòsof.
Veure Garrotxa і Joan de Safont i de Ferrer
Joan Figueras i Soler
Joan Figueras i Soler (Sabadell, 19 de juliol de 1863 - 21 d'agost de 1921) fou un pintor català.
Veure Garrotxa і Joan Figueras i Soler
Joan Pere Fontanella
Joan Pere Fontanella (Olot, Garrotxa, 22 de juliol del 1575 - Perpinyà, 1649) fou un destacat jurista i polític català, que va arribar a ser nomenat conseller en cap durant la Guerra dels Segadors i a presidir la Junta de Guerra que organitzà la resistència de Barcelona contra el setge del marquès de Los Vélez el gener de 1641.
Veure Garrotxa і Joan Pere Fontanella
Joan Sala i Papell
Joan Sala i Papell (Besalú, Garrotxa, 1839 - Amposta, Montsià, 1895) va ésser un metge que signà el Missatge a la Reina Regent (1888) i fou designat delegat a l'Assemblea de Manresa (1892).
Veure Garrotxa і Joan Sala i Papell
Joanetes
Joanetes és un nucli urbà de la Garrotxa que el 1970 es va integrar al municipi de la Vall d'en Bas.
Veure Garrotxa і Joanetes
Joaquim Bosch i Codina
Joaquim Bosch i Codina (18 d'agost de 1924 - 2 de Març de 2021) fou un jugador d'escacs català, soci fundador del Club Escacs Olot el 1948.
Veure Garrotxa і Joaquim Bosch i Codina
Joaquim Claret i Vallès
Joaquim Claret i Vallès (Camprodon, 21 de novembre de 1879 - Olot, Nadal de 1964) fou un escultor català, que va destacar per la seva obra de petit format, inscrita en el moviment de relectura del classisme que es va dur a terme a l'Europa meridional durant el primer terç de.
Veure Garrotxa і Joaquim Claret i Vallès
Joaquim Vayreda i Vila
Monument de Joaquim Vayreda al Parc de la Ciutadella de Barcelona Casa Natal de Vayreda a Girona Joaquim Vayreda i Vila (Girona, 23 de maig de 1843 - Olot, la Garrotxa, 31 d'octubre de 1894) fou un pintor català, un dels més destacats paisatgistes catalans del.
Veure Garrotxa і Joaquim Vayreda i Vila
Joc
Nens jugant a saltar i parar en una pintura de Pieter Brueghel el Vell El joc o jugar és una activitat física o mental que té com a principal finalitat la diversió o l'entreteniment de qui l'executa.
Veure Garrotxa і Joc
Jocs Florals Internacionals
Els Jocs Florals Internacionals van ser un concurs literari en esperanto, basats en el model dels Jocs Florals de Barcelona.
Veure Garrotxa і Jocs Florals Internacionals
Jordi Mitjà
Jordi Mitjà (Figueres, 22 de maig de 1970) és un artista empordanès que ha realitzat residències a Ciutat de Mèxic i a São Paulo.
Veure Garrotxa і Jordi Mitjà
Jordi Pujiula i Ribera
Jordi Pujiula i Ribera (Olot, 1947-2011) fou un psiquiatre i historiador català.
Veure Garrotxa і Jordi Pujiula i Ribera
Josep Berga i Boix
''Paisatge'' (finals s.XIX - principis XX) Josep Berga i Boix (La Pinya, La Garrotxa, 25 d'octubre de 1837 - Olot, La Garrotxa, 8 d'octubre de 1914), també conegut popularment com l'Avi Berga, fou un pintor català paisatgista que, influenciat per l'Escola de Barbizon, va fundar junt amb el seu amic Joaquim Vayreda l'Escola d'Olot de Pintura.
Veure Garrotxa і Josep Berga i Boix
Josep Busoms
Josep Busoms, o Bussoms, conegut com a «Jep dels Estanys» (Vallcebre, Berguedà, 1770 - Olot, la Garrotxa, 1828), fou un militar i guerriller català de finals del i del primer terç del.
Veure Garrotxa і Josep Busoms
Josep Esquena i Mas
Josep Esquena i Mas (Sant Esteve d'en Bas, la Vall d'en Bas, Garrotxa, 1850 - Barcelona, Barcelonès, 1900) va ésser un industrial.
Veure Garrotxa і Josep Esquena i Mas
Josep Estartús i Aiguabella
Josep Estartús i Aiguabella (Sant Privat d'en Bas, 1811 - Sant Privat d'en Bas, Garrotxa 1887) va ser un capitost carlí.
Veure Garrotxa і Josep Estartús i Aiguabella
Josep Maria Capdevila i Balanzó
Josep Maria Capdevila i Balanzó (Olot, Garrotxa, 14 de juny de 1892 - Banyoles, Pla de l'Estany, 3 de gener de 1972) fou un escriptor i filòsof català, llicenciat en Dret, i durant un temps passà pels Estudis Universitaris Catalans.
Veure Garrotxa і Josep Maria Capdevila i Balanzó
Josep Maria de Garganta i Vila-Manyà
Josep Maria de Garganta i Vila-Manyà (Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa, 1878 - Olot, 1 de maig 1928) va ser un escriptor, traductor i esperantista català amb una àmplia formació cultural.
Veure Garrotxa і Josep Maria de Garganta i Vila-Manyà
Josep Mas i Torre
Josep Mas i Torre (Roda de Ter, Osona, - Roda de Ter, Osona) fou un polític i guerriller català, ciutadà honrat de Barcelona, conegut amb el nom de Josep Mas de Roda.
Veure Garrotxa і Josep Mas i Torre
Josep Mir i Bagó
Josep Mir i Bagó (Vall de Bianya, Garrotxa, 26 de març de 1954) és un jurista i polític català, diputat al Parlament de Catalunya en la IV Legislatura Es llicencià en Dret a la Universitat Autònoma de Barcelona el 1997 i es doctorà en Dret a la Universitat Pompeu Fabra el 1991.
Veure Garrotxa і Josep Mir i Bagó
Josep Puigbó i Valeri
Josep Puigbó i Valeri (Olot, 17 de febrer de 1958) és un periodista català.
Veure Garrotxa і Josep Puigbó i Valeri
Josep Pujol i Ripoll
Josep Pujol i Ripoll (Olot, Garrotxa 1905 - 1987) fou un pintor català.
Veure Garrotxa і Josep Pujol i Ripoll
Josep Romeu i Figueras
Josep Romeu i Figueras (Òdena, Anoia, 16 de març de 1917 - Barcelona, 18 de desembre de 2004) fou un poeta i crític literari català, especialitzat en literatura catalana modernista i contemporània, poesia tradicional i teatre popular.
Veure Garrotxa і Josep Romeu i Figueras
Josep Saderra i Puigferrer
Josep Saderra i Puigferrer (Sant Feliu de Pallerols, la Garrotxa, 20 de febrer de 1883 - Banyoles, el Pla de l'Estany, 22 d'abril de 1970),https://portalsardanista.cat/enciclopedia/sardanes/2/15 conegut com «el noi», fou un popularíssim compositor de sardanes prototip dels autors populars.
Veure Garrotxa і Josep Saderra i Puigferrer
Josep Valls i Grau
Josep Valls i Grau (Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa, 1944) és un escriptor català.
Veure Garrotxa і Josep Valls i Grau
Juiàs
El Juiàs és un riu de Catalunya, afluent pel marge esquerre del Fluvià.
Veure Garrotxa і Juiàs
L'Aulina de la Creu
L'Aulina de la Creu és una muntanya de 506 metres que es troba entre els municipis de les Planes d'Hostoles i de Sant Aniol de Finestres, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і L'Aulina de la Creu
L'Estrada
* L'Estrada (Aguilar de Segarra), masia d'Aguilar de Segarra, al Bages.
Veure Garrotxa і L'Estrada
L'Oriol (desambiguació)
* Geografia.
Veure Garrotxa і L'Oriol (desambiguació)
La Calma (Sales de Llierca)
La Calma és una muntanya de 1.083 metres que es troba al municipi de Sales de Llierca, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і La Calma (Sales de Llierca)
La Canova (les Preses)
La Canova és una masia al terme de les Preses (Garrotxa).
Veure Garrotxa і La Canova (les Preses)
La Canya
La Canya és un nucli de població dins la comarca de la Garrotxa repartit entre els municipis de la Vall de Bianya i Sant Joan les Fonts (dins del terme municipal d'Olot també hi trobem la capella d'Esperança i una zona industrial que té el nom del poble).
Veure Garrotxa і La Canya
La Casanova
* Toponímia.
Veure Garrotxa і La Casanova
La Clota (la Vall d'en Bas)
La Clota és una masia situada al municipi de la Vall d'en Bas, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і La Clota (la Vall d'en Bas)
La Cot
La Cot, també denominat Sant Miquel Sacot o Sa Cot, és una urbanització del municipi de Santa Pau, a la comarca de la Garrotxa, Catalunya.
Veure Garrotxa і La Cot
La Creu Blanca
La Creu Blanca és una muntanya de 355 metres que es troba al municipi de Sant Ferriol, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і La Creu Blanca
La Creu del Rabadà
La Creu del Rabadà és una muntanya de 1.262 metres que es troba al municipi de la Vall d'en Bas, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і La Creu del Rabadà
La Crosa de Sant Dalmai
Aparcament de Les Guilloteres i panells informatius. La Crosa de Sant Dalmai o volcà de la Crosa és una muntanya i volcà de tipus maar freatomagmàtic de 155 metres que es troba entre els municipis de Vilobí d'Onyar (comarca de la Selva), Aiguaviva i Bescanó (comarca del Gironès).
Veure Garrotxa і La Crosa de Sant Dalmai
La Fageda
La Fageda és una societat cooperativa catalana del sector alimentari creada el 1982 pels cònjuges Carme Jordà Plujà i Cristóbal Colón Palasí amb seu a la Fageda d'en Jordà, al municipi de Santa Pau, situat al centre del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і La Fageda
La Freixeneda (la Vall d'en Bas)
La Freixeneda és una masia situada al municipi de la Vall d'en Bas, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і La Freixeneda (la Vall d'en Bas)
La lleona
La lleona, també anomenada Cul de la Lleona o Lleona de Girona, és una peça escultòrica de pedra calcària de Girona datada del que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Garrotxa і La lleona
La Lloreda
* La Lloreda (Cardona).
Veure Garrotxa і La Lloreda
La Menera
La Menera (en francès Lamanère) és un vilatge de la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord.
Veure Garrotxa і La Menera
La Miana
La Miana és un poble del municipi de Sant Ferriol (Garrotxa), al vessant sud de Sant Julià del Mont, damunt la vall de la riera de Junyell.
Veure Garrotxa і La Miana
La Pinya
La Pinya és un poble garrotxí i antic municipi que des del 1968 forma part de la Vall d'en Bas.
Veure Garrotxa і La Pinya
La retirada
Homenatge al coll dels Belitres dedicat als "republicans i internacionalistes" que van travessar el Pirineu per Portbou-Cervère en febrer de 1939 La retirada, en català, article publicat al diari francès La Croix, 27 de març de 2009.
Veure Garrotxa і La retirada
La Salut (desambiguació)
* Antroponímia.
Veure Garrotxa і La Salut (desambiguació)
La Salut (Sant Feliu de Pallerols)
El Santuari de la Salut està situat al municipi de Sant Feliu de Pallerols, a la carretera que segueix el camí ral de Vic a Olot (Ctra. C-153 km. 40 trencall del zig-zag), a la comarca de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і La Salut (Sant Feliu de Pallerols)
La sega (Vayreda, mdA 250.364)
La sega és una pintura a l'oli realitzada per Joaquim Vayreda el 1881 i que actualment s'exposa al Museu d'Art de Girona.
Veure Garrotxa і La sega (Vayreda, mdA 250.364)
La Suca
La Suca és una muntanya de 811 metres que es troba al municipi de Sales de Llierca, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і La Suca
La Torre de Canadell
La Torre de Canadell és una fortificació medieval al municipi de Sant Joan les Fonts (Garrotxa).
Veure Garrotxa і La Torre de Canadell
La Tremoleda (les Planes d'Hostoles)
La Tremoleda és una muntanya de 847 metres que es troba entre els municipis de les Planes d'Hostoles i de Sant Aniol de Finestres, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і La Tremoleda (les Planes d'Hostoles)
La Vall d'en Bas
La Vall d'en Bas és un municipi de la comarca de la Garrotxa, a les Comarques Gironines.
Veure Garrotxa і La Vall d'en Bas
La Vall de Bianya
La Vall de Bianya (també anomenat simplement Bianya) és un municipi de la Garrotxa, a les Comarques Gironines.
Veure Garrotxa і La Vall de Bianya
La Violinada
La Violinada és un esdeveniment periòdic que es fa des de l'any 2008 a Argelaguer, un poble de la comarca de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і La Violinada
Les Agulles
* Geografia.
Veure Garrotxa і Les Agulles
Les Canals
* Toponímia.
Veure Garrotxa і Les Canals
Les Encies
Les Encies, antigament conegut com les Ansies, és una entitat de població del terme municipal de Les Planes d'Hostoles, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Les Encies
Les Planes d'Hostoles
Les Planes d'Hostoles és un municipi de la comarca de la Garrotxa, a les comarques Gironines.
Veure Garrotxa і Les Planes d'Hostoles
Les Preses
Les Preses és un municipi de la comarca de la Garrotxa, a les Comarques Gironines.
Veure Garrotxa і Les Preses
Les Rompudes (la Vall de Bianya)
Les Rompudes és una muntanya de 892 metres que es troba al municipi de la Vall de Bianya, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Les Rompudes (la Vall de Bianya)
Llac
Llac Titicaca. Puno. Perú Un llac o estany és una acumulació d'aigua, situada en una depressió a terra ferma.
Veure Garrotxa і Llac
Llei d'alta muntanya
La Llei d'alta muntanya fou una llei aprovada pel govern de la Generalitat de Catalunya el 1983 que abastava la Val d'Aran, l'Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l'Alt Urgell, la Cerdanya, el Solsonès, el Berguedà, el Ripollès i la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Llei d'alta muntanya
Llei de vegueries de Catalunya
La Llei de vegueries de Catalunya (STC 31/2010) és una llei que estableix les bases de l'organització en vegueries de Catalunya.
Veure Garrotxa і Llei de vegueries de Catalunya
Llinatge dels Banyuls
Els Banyuls foren una coneguda dinastia de cavallers catalans que posseïa diverses senyories al Rosselló, el Conflent el Vallespir i el Capcir, de les quals destacaven Nyer, Montferrer, Porcinyans, Fórnols, Puig, Real i Odelló.
Veure Garrotxa і Llinatge dels Banyuls
Llinda
Llinda de pedra a Stonehenge Una llinda és un element estructural horitzontal que descansa sobre dos muntants o rebranques.
Veure Garrotxa і Llinda
Llista d'antics municipis de Catalunya
Aquesta és la llista dels municipis i comuns que, per absorció, incorporació o agrupació, han desaparegut a Catalunya (sensu lato, vegeu Principat de Catalunya).
Veure Garrotxa і Llista d'antics municipis de Catalunya
Llista de banderes municipals de la Garrotxa
Llista de les banderes oficials dels municipis de la comarca de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Llista de banderes municipals de la Garrotxa
Llista de Béns Culturals d'Interès Nacional de la Garrotxa
Llista de Béns Culturals d'Interès Nacional de la Garrotxa inscrits en el Registre de Béns Culturals d'Interès Nacional (BCIN) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya per a la comarca de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Llista de Béns Culturals d'Interès Nacional de la Garrotxa
Llista de canals de televisió en català
S'entén que la televisió en català és aquella que emeti com a mínim un 95% del seu temps d'emissió o més en llengua catalana.
Veure Garrotxa і Llista de canals de televisió en català
Llista de capitals de comarca dels Països Catalans
Vet aquí una llista de les capitals de comarca dels Països Catalans, ordenades alfabèticament, amb la comarca a la qual corresponen indicada al costat de cadascuna.
Veure Garrotxa і Llista de capitals de comarca dels Països Catalans
Llista de castells dels Països Catalans
La llista dels castells dels Països Catalans és una llista de les fortificacions intactes, significants, famoses o documentades als territoris destacats a sota.
Veure Garrotxa і Llista de castells dels Països Catalans
Llista de circuits de motociclisme dels Països Catalans
Aquesta llista de circuits de motociclisme dels Països Catalans inclou els circuits de motociclisme de l'àmbit dels Països Catalans més destacats al llarg de la història d'aquest esport dins aquest territori.
Veure Garrotxa і Llista de circuits de motociclisme dels Països Catalans
Llista de clubs de bàsquet de la província de Girona
Això és una llista dels clubs de bàsquet de la província de Girona.
Veure Garrotxa і Llista de clubs de bàsquet de la província de Girona
Llista de clubs de futbol
Un club de futbol és una associació esportiva legalment constituïda i inscrita en la respectiva federació nacional o estatal i que, per tant, pot intervenir amb el seu equip en competicions oficials d'aquest esport.
Veure Garrotxa і Llista de clubs de futbol
Llista de colònies tèxtils de Catalunya
Aquest article és una llista de colònies tèxtils de Catalunya aparegudes de mitjan a principis del XX.
Veure Garrotxa і Llista de colònies tèxtils de Catalunya
Llista de colles castelleres
Aquesta és una llista de colles castelleres actives, universitàries, en formació, desaparegudes i de fora de l'àmbit cultural català.
Veure Garrotxa і Llista de colles castelleres
Llista de corredors de bicitrial dels Països Catalans
Aquesta és una llista amb alguns dels corredors de bicitrial dels Països Catalans més destacats.
Veure Garrotxa і Llista de corredors de bicitrial dels Països Catalans
Llista de fabricants de motocicletes dels Països Catalans
Aquesta és una llista amb els fabricants de motocicletes dels Països Catalans al llarg de la història.
Veure Garrotxa і Llista de fabricants de motocicletes dels Països Catalans
Llista de les comarques dels Països Catalans
Tot seguit hi ha una llista de comarques tradicionals i oficials dels Països Catalans, amb la capital respectiva i el gentilici (si existeix).
Veure Garrotxa і Llista de les comarques dels Països Catalans
Llista de llocs d'enterrament als Països Catalans de sants i altres persones venerades
Aquesta llista de llocs d'enterrament de sants, beats, etc. indica on es troben les tombes de persones venerades al cristianisme (sants, beats, venerables i servents de Déu, janeri cossos sants) que es poden trobar en llocs de l'ambit catalanoparlant.
Veure Garrotxa і Llista de llocs d'enterrament als Països Catalans de sants i altres persones venerades
Llista de municipis de la província de Girona
A continuació es mostra una llista de municipis de la província de Girona.
Veure Garrotxa і Llista de municipis de la província de Girona
Llista de muntanyes de Catalunya
Aquesta és una llista de les muntanyes catalanes.
Veure Garrotxa і Llista de muntanyes de Catalunya
Llista de pel·lícules filmades a la Costa Brava
La Llista de pel·lícules filmades a la Costa Brava llista les pel·lícules que molts directors de cinema l'han convertit en escenari de les seves històries amb actors com Ava Gardner o Kirk Douglas, el que ha contribuït a la seva promoció a l'estranger.
Veure Garrotxa і Llista de pel·lícules filmades a la Costa Brava
Llista de pilots de motociclisme dels Països Catalans
Aquesta llista de pilots de motociclisme dels Països Catalans inclou els pilots de motociclisme de l'àmbit dels Països Catalans més destacats, agrupats per la modalitat en què van excel·lir.
Veure Garrotxa і Llista de pilots de motociclisme dels Països Catalans
Llista de premsa en català
Aquesta llista de premsa en català presenta els diaris, revistes i periòdics, tant en paper com en versió electrònica, escrits totalment o parcialment en català.
Veure Garrotxa і Llista de premsa en català
Llista de revistes de l'Associació de Publicacions Periòdiques en Català
Aquesta és una llista de revistes de l'Associació de Publicacions Periòdiques en Català.
Veure Garrotxa і Llista de revistes de l'Associació de Publicacions Periòdiques en Català
Llista de volcans
Llista de volcans del món.
Veure Garrotxa і Llista de volcans
Llista de zones de protecció dels Pirineus
Parc Nacional d'Aigüestortes, a Catalunya. La fauna i la flora dels Pirineus s'han protegit en part per la creació al llarg del de nombroses zones de protecció, detallades a continuació.
Veure Garrotxa і Llista de zones de protecció dels Pirineus
Lliurona
Lliurona o Llorona és un nucli de població muntanyenc de l'antic municipi fronterer de Bassegoda, el qual va ésser desagregat de la comarca de la Garrotxa per a ser agregat al municipi d'Albanyà i, per consegüent, va canviar administrativament de comarca a l'Alt Empordà.
Veure Garrotxa і Lliurona
Llocalou
Llocalou (pronúncia local,, i molt sovint escrit de forma errònia Lloc-alou) és un poble a la comarca de la Garrotxa i pertanyent al municipi de la Vall de Bianya.
Veure Garrotxa і Llocalou
Llorenç Juanola i Gibert
Llorenç Juanola i Gibert (1864-1931) fou un músic de cobla i compositor de sardanes.
Veure Garrotxa і Llorenç Juanola i Gibert
Llorens de Barutell i d'Erill
Llorenç de Barutell i d'Erill (Oix, la Garrotxa, 4 de gener de 1670 - 1704) fou baró d'Oix i de BestracàWeb 11setembre1714.org i membre de l'Acadèmia dels Desconfiats de Barcelona.
Veure Garrotxa і Llorens de Barutell i d'Erill
Lluís Riu Bertran
Lluís Riu Bertran (Olot, 1933 - Palma, 7 d'abril de 1998) fou un empresari català del sector turístic, fill de Joan Riu Casamitjana, originaris d'Olot (La Garrotxa).
Veure Garrotxa і Lluís Riu Bertran
Lluert occidental
El lluert occidental o llangardaix verd occidental (Lacerta bilineata) és una espècie de sauròpsid (rèptil) de la família dels lacèrtids que viu a Europa occidental, incloent-hi Catalunya i Andorra.
Veure Garrotxa і Lluert occidental
Maià de Montcal
Maià de Montcal és un municipi de la comarca de la Garrotxa, a les Comarques Gironines.
Veure Garrotxa і Maià de Montcal
Majestat Batlló
La Majestat Batlló és una imatge tallada en fusta policromada de mitjans del que representa Crist crucificat en actitud de Crist Majestat o triomfant, sense rastres de sofriment.
Veure Garrotxa і Majestat Batlló
Malforat
El Malforat és una muntanya de 923 metres que es troba al municipi de la Vall de Bianya, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Malforat
Manuel Malagrida i Fontanet
Panteó de '''Manuel Malagrida i Fontanet''' al Cementiri de Montjuïc, coronat per una escultura d'Eduard Alentorn Manuel Malagrida i Fontanet (Olot, 20 d'abril del 1864 – Barcelona, 15 de maig del 1946) va ser empresari del ram del tabac i promotor de l'Eixample Malagrida d'Olot.
Veure Garrotxa і Manuel Malagrida i Fontanet
Manuel Saderra i Puigferrer
Manuel Saderra i Puigferrer (Tortellà, la Garrotxa, 4 de juliol de 1908 - Porqueres, el Pla de l'Estany, 7 de març de 2000) fou un músic i compositor de sardanes, gran innovador del gènere.
Veure Garrotxa і Manuel Saderra i Puigferrer
Marçal Casanovas i Guerri
Marçal Casanovas i Guerri (Barcelona, 21 de setembre de 1921 - Olot, 25 de gener de 2017) fou un enginyer, polític i activista cultural català nascut a Barcelona i instal·lat a Olot de ben jove.
Veure Garrotxa і Marçal Casanovas i Guerri
Marbolenya
La Marbolenya és una serra situada al municipi de Sant Feliu de Pallerols a la comarca de la Garrotxa, amb una elevació màxima de 895 metres.
Veure Garrotxa і Marbolenya
Marcel Borràs
Marcel Borràs (Olot, Garrotxa, 27 de novembre de 1989) és un actor de teatre, cinema i televisió català.
Veure Garrotxa і Marcel Borràs
Maria Àngels Feliu Bassols
Maria Àngels Feliu Bassols (Olot, La Garrotxa, 1958) és una farmacèutica catalana, filla d'un important industrial de la mateixa població.
Veure Garrotxa і Maria Àngels Feliu Bassols
Maria dels Àngels Vayreda i Trullol
Maria dels Àngels Vayreda i Trullol (Lladó, 18 de juliol de 1910 - Figueres, 25 de maig de 1977) fou una escriptora catalana.
Veure Garrotxa і Maria dels Àngels Vayreda i Trullol
Maria Serradell i Sureda
Maria Serradell i Sureda (Palamós, Baix Empordà, 1917 - Olot, Garrotxa, 1997) fou una fotògrafa catalana.
Veure Garrotxa і Maria Serradell i Sureda
Marià Albero i Silla
Marià Albero i Silla (València, 27 de desembre de 1949 - Sales de Llierca, la Garrotxa, 12 de maig del 2013) fou un músic i cantautor valencià resident a Catalunya i reconegut artísticament com a Marià Albero (en els seus inicis com a Marian Albero), lligat a la cançó en català (Nova cançó) i al moviment de l'Ona Laietana.
Veure Garrotxa і Marià Albero i Silla
Marià Llavanera i Miralles
''Paisatge'', de Marià Llavanera Miralles, conservat a la col·lecció del Banc Sabadell. Marià Llavanera i Miralles (Lladó, 1890 – 1927) fou un pintor català.
Veure Garrotxa і Marià Llavanera i Miralles
Marià Vayreda i Vila
Marià Vayreda i Vila (Olot, 14 d'octubre de 1853 – Olot, 6 de febrer de 1903) fou un escriptor i pintor català.
Veure Garrotxa і Marià Vayreda i Vila
Martanyà
El Puig Martanyà és una muntanya de 1.031 metres que es troba al municipi de Montagut i Oix, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Martanyà
Mas de Morenet
El Mas de Morenet o torre de Cal Morenet és una masia a l'est del terme municipal de Vilaplana (Baix Camp) protegida com a bé cultural d'interès local.
Veure Garrotxa і Mas de Morenet
Mas Pinós
Mas Pinós és una masia situada al municipi de Mieres, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Mas Pinós
Mas Sobiràs
** Mas Sobiràs: mas del municipi d'Ordis (Alt Empordà).
Veure Garrotxa і Mas Sobiràs
Mateu Oliveras Blanch
Mateu Oliveras i Blanch (Tortellà, Garrotxa, 16 de març de 1929 - Caldes de Malavella, La Selva, 17 de juny de 2002),https://ca.unionpedia.org/i/Llista_alfab%C3%A8tica_de_compositors_de_sardanes va ser un músic, fotògraf i compositor de sardanes català.
Veure Garrotxa і Mateu Oliveras Blanch
Meius Ferrés Fluvià
Meius Ferrés Fluvià (Olot, 2 de juny de 1963) és una filòloga catalana.
Veure Garrotxa і Meius Ferrés Fluvià
Mercats de bolets dels Països Catalans
Els bolets a l'engròs apareixen als diferents mercats de bolets especialitzats dels Països Catalans segons quin sigui el moment de més abundor.
Veure Garrotxa і Mercats de bolets dels Països Catalans
Mestre de Cabestany
Detall del sarcòfag de sant Sadurní. Martiri del sant (abadia de Sant Hilari)El Mestre de Cabestany fou un escultor desconegut de l'època romànica que va treballar bàsicament entre el sud del Llenguadoc-Rosselló (el departament francès de l'Aude i el Rosselló) i les comarques de Girona.
Veure Garrotxa і Mestre de Cabestany
Mieres
Mieres és una vila i municipi de la comarca de la Garrotxa, a les Comarques Gironines amb una extensió de 26,29 km².
Veure Garrotxa і Mieres
Miquel Blay i Fàbrega
Miquel Blay i Fàbrega (Olot, La Garrotxa, 1866 - Madrid 1936) fou un escultor català.
Veure Garrotxa і Miquel Blay i Fàbrega
Miquel de Garganta i Fàbrega
Miquel de Garganta i Fàbrega (Olot, Garrotxa 1903 - 1988) fou un farmacèutic i botànic català, germà de Joan i de Josep Maria de Garganta.
Veure Garrotxa і Miquel de Garganta i Fàbrega
Miquel Duran Portas
Miquel Duran Portas (Maià de Montcal, Garrotxa, 16 de febrer de 1957) és catedràtic de química física a la Universitat de Girona, en la qual imparteix docència a la Facultat de Ciències, duu a terme recerca en el marc de l'Institut de Química Computacional i Catàlisi, i és membre de la Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital.
Veure Garrotxa і Miquel Duran Portas
Miquelet
Els miquelets o micalets, convertits a partir de la Guerra de Successió en fusellers voluntaris o fusellers de muntanya, eren els membres de la milícia de caràcter mercenari o voluntari reclutada per les diputacions i juntes de la Corona d'Aragó per a accions especials o com a reforç de les forces regulars.
Veure Garrotxa і Miquelet
Mitologia dels Pirineus
El cim de l'Aneto, un gegant adormit segons la mitologia aragonesa La mitologia dels Pirineus és el conjunt de religions, tradicions i supersiticions present a la serralada pirinenca.
Veure Garrotxa і Mitologia dels Pirineus
Modernisme català
'El drac' del Parc Güell, obra d'Antoni Gaudí El modernisme català va ser un moviment politicocultural que anhelava transformar la societat catalana.
Veure Garrotxa і Modernisme català
Modest Urgell i Inglada
Modest Urgell i Inglada (Barcelona, 13 de juny de 1839 - 3 d'abril de 1919), també conegut pel pseudònim de Katúfol, fou un pintor i autor teatral català.
Veure Garrotxa і Modest Urgell i Inglada
Monars
Monars és una entitat de població del municipi de Montagut i Oix a la comarca de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Monars
Monestir de Santa Maria de Riudaura
El monestir de Santa Maria de Riudaura fou un monestir benedictí radicat a l'actual església parroquial de Riudaura (Garrotxa).
Veure Garrotxa і Monestir de Santa Maria de Riudaura
Monestir del Sant Sepulcre de Palera
El Sant Sepulcre de Palera és un monestir del municipi de Beuda, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Monestir del Sant Sepulcre de Palera
Montagut (Montagut i Oix)
Montagut és un poble (276 m alt.) i capital del municipi de Montagut i Oix (Garrotxa).
Veure Garrotxa і Montagut (Montagut i Oix)
Montagut i Oix
Montagut i Oix (antigament anomenat Montagut de Fluvià) és un municipi de la comarca de la Garrotxa, a les Comarques Gironines, al sector de l'Alta Garrotxa, amb capital al poble de Montagut.
Veure Garrotxa і Montagut i Oix
Montestí
El Montestí és una serra situada als municipis de Mieres i Santa Pau a la Garrotxa, amb una elevació màxima de 686 metres.
Veure Garrotxa і Montestí
Monticalvari
El Monticalvari és una muntanya de 523 metres que es troba al municipi de les Planes d'Hostoles, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Monticalvari
Montmajor (Montagut i Oix)
El Montmajor és una muntanya de 1.074 metres que es troba al municipi de Montagut i Oix, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Montmajor (Montagut i Oix)
Montnegre (Vallespir)
El Montnegre, en alguns mapes Mont Negre, és un cim de la serra que separa les valls del Tec, a la Catalunya del Nord, i l'empordanesa de la Muga, a la del Sud, per bé que la muntanya està situada enterament a la comarca del Vallespir, on fa de termenal entre les comunes de la Menera i Serrallonga.
Veure Garrotxa і Montnegre (Vallespir)
Montoriol (Sales de Llierca)
El Montoriol és una muntanya de 797 metres que es troba entre els municipis de Sales de Llierca i de Tortellà, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Montoriol (Sales de Llierca)
Montpetit
El Montpetit és una muntanya de 900 metres que es troba al municipi de Montagut i Oix, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Montpetit
Montsipòsit
El Montsipòsit és una muntanya de 490 metres que es troba al municipi de Tortellà, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Montsipòsit
Muntanya de Canemàs
La Muntanya de Canemàs és una serra situada entre els municipis de Montagut i Oix i de Sant Joan les Fonts a la comarca de la Garrotxa, amb una elevació màxima de 733 metres.
Veure Garrotxa і Muntanya de Canemàs
Muntanya de Colitzà
La Muntanya de Colitzà és una muntanya de 517 metres que es troba entre els municipis de Mieres i de Santa Pau, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Muntanya de Colitzà
Muntanya de Cugul
La Muntanya de Cugul és una muntanya de 538 metres que es troba al municipi de Sant Aniol de Finestres, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Muntanya de Cugul
Muntanya mitjana
La muntanya mitjana és aquell territori muntanyenc que, a l'àrea dels Països Catalans, va des de l'estatge basal (600 a 900 metres) fins a l'inici de l'alta muntanya (a partir de 1.600 metres).
Veure Garrotxa і Muntanya mitjana
Murrià
El Murrià és una muntanya de 820 metres que es troba al municipi de la Vall d'en Bas, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Murrià
Museu Alzamora Group
El Museu Alzamora de les arts gràfiques, ubicat a l'empresa Alzamora Carton Packaging a Sant Joan les Fonts (Garrotxa), està dedicat a la impremta i la seva història: materials i màquines.
Veure Garrotxa і Museu Alzamora Group
Museu de Miniatures i Microminiatures de Besalú
El Museu de Miniatures i Microminiatures de Besalú (Micromundi) és un museu de miniatures que fins al 2020 estava situat a Besalú (la Garrotxa), a l'edifici de l'antiga fàbrica tèxtil de Cal Coro (situada al costat del monestir de Sant Pere).
Veure Garrotxa і Museu de Miniatures i Microminiatures de Besalú
Nació Digital
Nació Digital és un diari digital d'informació general en català que neix el setembre de 1995 amb la constitució a Vic de l'empresa SCG Aquitània SL.
Veure Garrotxa і Nació Digital
Narcís Juanola i Reixach
Narcís Juanola i Reixach (Tortellà, Garrotxa, 5 d'agost de 1907 - Manresa, Bages, 8 de febrer de 1985) va ser un intèrpret de tenora i tible i compositor de sardanes.
Veure Garrotxa і Narcís Juanola i Reixach
Narcís Molins i Fàbregas
Narcís Molins i Fàbregas (Tortellà, Garrotxa, 1901 - Cuatla, Mèxic, 1962) fou un periodista i polític català.
Veure Garrotxa і Narcís Molins i Fàbregas
Nevada a Catalunya del 2010
La nevada del 8 de març del 2010 a un parc infantil de Castellar del Vallès Barcelona el 9 de març de 2010 vista des de Badalona Fornells de la Selva (Girona) el dia 9 de març al matí La nevada a Catalunya del 7 i 8 de març del 2010 va afectar principalment les comarques de la província de Girona, l'interior de la província de Barcelona, la de Lleida i el nord de la de Tarragona.
Veure Garrotxa і Nevada a Catalunya del 2010
Nevada Grossa
La Nevada Grossa del 23 al 26 de febrer de 1944, la més important de tot el segle XX a les Terres de Ponent i Prelitoral tarragoní, així com els intensos aiguats a la meitat est de Catalunya, que van provocar importants desbordaments de molts rius i rieres amb danys molt greus.
Veure Garrotxa і Nevada Grossa
Nissaga Batlló
Els Batlló van ser una nissaga d'industrials tèxtils d'origen olotí durant el i la primera meitat del a Catalunya.
Veure Garrotxa і Nissaga Batlló
Nucli antic de Tavertet
El nucli antic de Tavertet és l'espai geogràfic del municipi de Tavertet considerat Bé Cultural d'Interès Nacional.
Veure Garrotxa і Nucli antic de Tavertet
Oix
Oix és un nucli de població del municipi garrotxí de Montagut i Oix situat al marge esquerre de la riera d'Oix, a 413 m d'altitud.
Veure Garrotxa і Oix
Olot
Olot (pronunciat) és un municipi i ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Garrotxa i cap del partit judicial d'Olot.
Veure Garrotxa і Olot
Osona
La comarca d'Osona, situada a l'extrem nord-est de la depressió central Catalana, està envoltada pel prepirineu (al nord) la serralada transversal al nord-est, la serralada prelitoral al sud-est, i al nord-est la Depressió Central.
Veure Garrotxa і Osona
Ossinyà
Ossinyà, sovint anomenat Aussinyà i Sant Fruitós d'Ossinyà, és un poble i cap de parròquia del terme municipal de Sant Ferriol a la comarca de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Ossinyà
Palera
* Geografia.
Veure Garrotxa і Palera
Paltruc
Un paltruc (poltruc, peltruc, poltrú) o bull o donegal és la botifarra cuita més gruixuda.
Veure Garrotxa і Paltruc
Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa
El Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa és un parc natural que es troba a la comarca de la Garrotxa i protegeix gran part de la zona volcànica de la Garrotxa, el millor exponent de paisatge volcànic de la península Ibèrica.
Veure Garrotxa і Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa
Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà
El Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà té una superfície aproximada de 4.722,7 ha, de les quals unes 824 són reserva natural integral estrictament protegida.
Veure Garrotxa і Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà
Pare de la neu
El Pare de la neu és un personatge de la mitologia catalana, considerat com la causa de nevades des de la fi de novembre.
Veure Garrotxa і Pare de la neu
Partit Socialista Unificat de Catalunya
El Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) va ser un partit català d'ideologia comunista.
Veure Garrotxa і Partit Socialista Unificat de Catalunya
Patates fregides
Les patates fregides, pataques fregides, patates rosses (a l'Anoia, Osona, el Lluçanès i la Garrotxa) (o trumfos rossos), patates viues (al Baix Empordà) o creïlles fregides al País Valencià, és un plat fet amb patates que primer es tallen en rodanxes o en bastonets i després es fregeixen en oli vegetal o saïm.
Veure Garrotxa і Patates fregides
Paté
Assortiment de patés El paté és una preparació cuita a partir de diferents productes d'origen carni que solem menjar acompanyat de pa, en el qual es pot untar o posar un tros a sobre, sense aixafar-lo ni estendre'l.
Veure Garrotxa і Paté
Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca
El Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca (PEHOC) és una institució cultural catalana creada el 1933 a Olot.
Veure Garrotxa і Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca
Pau López i Sabata
Pau López i Sabata (Sant Esteve de Llémena, La Garrotxa, 13 de desembre de 1994), conegut simplement com a Pau, és un futbolista professional català que juga com a porter per l'Olympique de Marsella.
Veure Garrotxa і Pau López i Sabata
Penjabocs
El Penjabocs és una muntanya de 614 metres que es troba entre els municipis de les Planes d'Hostoles i de Sant Aniol de Finestres, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Penjabocs
Període iber a Catalunya
El període iber a Catalunya s'encavalca per una banda amb la prehistòria i amb el període romà per l'altra.
Veure Garrotxa і Període iber a Catalunya
Pere Mates
Pere Mates (~1490 - Girona, 1558) fou un pintor renaixentista català.
Veure Garrotxa і Pere Mates
Pere Màrtir Rossell i Vilar
Pere Màrtir Rossell i Vilar (Olot, Garrotxa 2 de gener de 1883 - Barcelona 25 de juliol de 1933) fou un veterinari i polític català.
Veure Garrotxa і Pere Màrtir Rossell i Vilar
Pere Planella i Reixach
Pere Planella i Reixach (Olot, Garrotxa, 28 d'abril de 1948) és un director de teatre i professor d'interpretació català.
Veure Garrotxa і Pere Planella i Reixach
Pererols
Pererols és una masia situada al municipi de Sant Joan les Fonts, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Pererols
Perot Rocaguinarda
Perot Rocaguinarda (Oristà, Lluçanès, 1582 - Nàpols?, 1635?) va ser un bandoler català.
Veure Garrotxa і Perot Rocaguinarda
Pic dels Moros
El Pic dels Moros és una muntanya de 954 metres que es troba entre els municipis d'Albanyà, a la comarca de l'Alt Empordà i de Sales de Llierca, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Pic dels Moros
Pineda (Montagut i Oix)
Pineda és una masia situada al municipi de Montagut i Oix, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Pineda (Montagut i Oix)
Pirineus Orientals
Els Pirineus Orientals (en i oficialment en) són un departament francès (número 66) situat a la regió d'Occitània.
Veure Garrotxa і Pirineus Orientals
Pla de l'Estany
El Pla de l'Estany és una comarca situada al nord est de Catalunya, a la plana de l'estany de Banyoles, que limita amb les comarques de la Garrotxa, l'Alt Empordà i el Gironès.
Veure Garrotxa і Pla de l'Estany
Pla de la Canova del Riu
El Pla de la Canova del Riu és una plana del terme municipal de Maià de Montcal, just al nord-est d'on es troba aquest terme amb els de Besalú i Beuda, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Pla de la Canova del Riu
Pla territorial general de Catalunya
Terres de l'Ebre El Pla territorial general de Catalunya (PTGC) és l'instrument bàsic d'ordenació del territori de Catalunya, la seva planificació i definició de polítiques específiques de desenvolupament i reequilibri territorial.
Veure Garrotxa і Pla territorial general de Catalunya
Places i diades castelleres
la Mercè del 2009. Pilar de 5 dels Castellers de la Sagrada Família. Plaça del Mercadal de Reus. data.
Veure Garrotxa і Places i diades castelleres
Platraver
Platraver és una masia situada al municipi de la Vall d'en Bas, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Platraver
Poble (localitat)
Un poble al Marroc. Un poble és una entitat de població petita, contraposada a la ciutat i a la vila.
Veure Garrotxa і Poble (localitat)
Polla menuda
La polla menuda (Paragallinula angulata) és una espècie d'ocell de la família dels ràl·lids (Rallidae) i única espècie del monotípic gènere Paragallinula Sangster, Garcia-R et Trewick, 2015.
Veure Garrotxa і Polla menuda
Pont de Llierca
El Pont de Llierca també anomenat Pont de Sadernes és un pont de 28 metres d'alçada que travessa el Llierca entre Tortellà i Sadernes a la comarca de La Garrotxa.
Veure Garrotxa і Pont de Llierca
Pont medieval de Sant Joan les Fonts
El pont medieval de Sant Joan les Fonts està situat al municipi de Sant Joan les Fonts, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Pont medieval de Sant Joan les Fonts
Prats de Molló i la Presta
Prats de Molló i la Presta (oficialment en francès, Prats-de-Mollo-la-Preste) és una comuna de la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord.
Veure Garrotxa і Prats de Molló i la Presta
Premi Crítica Serra d'Or de Recerca
El Premi Crítica Serra d'Or, en la categoria de Recerca és un guardó atorgat anualment per la revista Serra d'Or, editada per Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Veure Garrotxa і Premi Crítica Serra d'Or de Recerca
Premis Literaris Ciutat d'Olot
Els Premis Literaris Ciutat d'Olot eren uns guardons que s'atorgaven anualment en el camp de l'escriptura.
Veure Garrotxa і Premis Literaris Ciutat d'Olot
Prepirineus
Els Prepirineus, o Prepirineu, són un conjunt de serres muntanyoses situades paral·lelament a banda i banda del Pirineu axial.
Veure Garrotxa і Prepirineus
Prepirineus catalans
Els Prepinineus catalans, habitualment reduïts a Prepirineus, és una unitat de relleu a Catalunya.
Veure Garrotxa і Prepirineus catalans
Província de Girona
La província de Girona és una demarcació administrativa amb capital a Girona que aglutina 221 municipis del nord-est de Catalunya, amb una població total de 753.054 habitants.
Veure Garrotxa і Província de Girona
Províncies de Catalunya
Els límits provincials de Catalunya marcats sobre el mapa de comarques. Les províncies de Catalunya són quatre: Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.
Veure Garrotxa і Províncies de Catalunya
Puig Alt de la Nespleda
El Puig Alt de la Nespleda és una muntanya de 702 metres que es troba entre els municipis de les Planes d'Hostoles i de Sant Feliu de Pallerols, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Puig Alt de la Nespleda
Puig Blanc (Sant Feliu de Pallerols)
El Puig Blanc és una muntanya de 728 metres que es troba entre els municipis de la Vall d'en Bas i de Sant Feliu de Pallerols, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Puig Blanc (Sant Feliu de Pallerols)
Puig Bronzer
El Puig Bronzer és una muntanya de 934 metres que es troba al municipi de les Preses, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Puig Bronzer
Puig Caçador
El Puig Caçador és una muntanya de 1.056 metres que es troba entre els municipis d'Albanyà, a la comarca de l'Alt Empordà i de Beuda, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Puig Caçador
Puig Cornador
* Geografia.
Veure Garrotxa і Puig Cornador
Puig Cornador (Sant Ferriol)
El Puig Cornador és una muntanya de 451 metres que es troba al municipi de Sant Ferriol, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Puig Cornador (Sant Ferriol)
Puig Cornelis
El Puig Cornelis és una muntanya de 1.360 metres que es troba al municipi de la Vall d'en Bas, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Puig Cornelis
Puig Cubell (Montagut i Oix)
El Puig Cubell és una muntanya de 572 metres que es troba al municipi de Montagut i Oix, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Puig Cubell (Montagut i Oix)
Puig d'Aulines
El Puig d'Aulines és una muntanya de 878 metres que es troba al municipi de la Vall d'en Bas, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Puig d'Aulines
Puig d'Elena
El Puig d'Elena és una muntanya de 560 metres al municipi de Sant Aniol de Finestres, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Puig d'Elena
Puig d'en Roure
* Geografia.
Veure Garrotxa і Puig d'en Roure
Puig d'en Roure (Beuda)
El Puig d'en Roure és una muntanya de 691 metres que es troba entre els municipis de Beuda i de Sales de Llierca, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Puig d'en Roure (Beuda)
Puig d'Espinavell
El Puig d'Espinavell és una muntanya de 1.060 metres que es troba entre els municipis d'Albanyà, a la comarca de l'Alt Empordà i de Montagut i Oix, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Puig d'Espinavell
Puig de Bassegoda
El Puig de Bassegoda o simplement el Bassegoda (o el Puig, com el coneixen els pocs habitants de les rodalies) és un cim situat entre els municipis de Montagut i Oix, a la comarca de la Garrotxa i el d'Albanyà a la de l'Alt Empordà, amb 1.373,7 metres d'altitud.
Veure Garrotxa і Puig de Bassegoda
Puig de Benet
El Puig de Benet és una muntanya de 307 metres que es troba al municipi de Maià de Montcal, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Puig de Benet
Puig de Burí
El Puig de Burí és una muntanya de 612 metres que es troba al municipi de la Vall d'en Bas, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Puig de Burí
Puig de Can Mic
El Puig de Can Mic és una muntanya de 1.136 metres que es troba entre els municipis de la Vall de Bianya, a la comarca de la Garrotxa i de Sant Pau de Segúries i Sant Joan de les Abadesses, a la comarca catalana del Ripollès.
Veure Garrotxa і Puig de Can Mic
Puig de Cantallops (Beuda)
El Puig de Cantallops és una muntanya de 438 metres que es troba al municipi de Beuda, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Puig de Cantallops (Beuda)
Puig de Cofí
El Puig de Cofí és una muntanya de 607 metres que es troba al municipi de Sales de Llierca, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Puig de Cofí
Puig de Cubell (la Vall d'en Bas)
El Puig de Cubell és una muntanya de 1.488 metres que es troba entre els municipis de la Vall d'en Bas (Garrotxa) i Vidrà (Osona).
Veure Garrotxa і Puig de Cubell (la Vall d'en Bas)
Puig de Gorners (la Vall d'en Bas)
El Puig de Gorners és una muntanya de 1.101 metres que es troba al municipi de la Vall d'en Bas, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Puig de Gorners (la Vall d'en Bas)
Puig de Guardiola (Sant Joan les Fonts)
El Puig de la Guardiola és una muntanya de 450 metres que es troba al municipi de Sant Joan les Fonts, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Puig de Guardiola (Sant Joan les Fonts)
Puig de l'Amat
El Puig de l'Amat és una muntanya de 942 metres que es troba al municipi de la Vall d'en Bas, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Puig de l'Amat
Puig de l'Espigoler
El Puig de l'Espigoler és una muntanya de 568 metres que es troba al municipi de Montagut i Oix, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Puig de l'Espigoler
Puig de la Bastida
El Puig de la Bastida és una muntanya de 1.239 metres que es troba al municipi de la Vall d'en Bas, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Puig de la Bastida
Puig de la Caritat (Sant Joan de les Abadesses)
El Puig de la Caritat és una muntanya de 1.079 metres que es troba entre els municipis de la Vall de Bianya, a la comarca de la Garrotxa i de Sant Joan de les Abadesses, a la comarca catalana del Ripollès.
Veure Garrotxa і Puig de la Caritat (Sant Joan de les Abadesses)
Puig de la Cau
El Puig de la Cau és una muntanya de 822 metres al municipi de Sant Joan les Fonts, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Puig de la Cau
Puig de la Freixeneda
El Puig de la Freixeneda és una muntanya de 1.004 metres que es troba entre els municipis de la Vall d'en Bas, a la comarca de la Garrotxa i de Sant Pere de Torelló, a la comarca d'Osona.
Veure Garrotxa і Puig de la Freixeneda
Puig de la Gatonera
El Puig de la Gatonera és una muntanya de 734 metres que es troba entre els municipis de la Vall d'en Bas i de Sant Feliu de Pallerols, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Puig de la Gatonera
Puig de la Miranda
El Puig de la Miranda és una muntanya de 630 metres que es troba al municipi de Sant Feliu de Pallerols, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Puig de la Miranda
Puig de les Civaderes
El Puig de les Civaderes és una muntanya de 1.448 metres que es troba entre els municipis de la Vall d'en Bas, a la comarca de la Garrotxa i de Vidrà, a la comarca d'Osona.
Veure Garrotxa і Puig de les Civaderes
Puig de les Suques
El Puig de les Suques és una muntanya de 849 metres que es troba al municipi de Sant Aniol de Finestres, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Puig de les Suques
Puig de les Tres Fonts
El Puig o Pic de les Tres Fonts és una muntanya de 1.131,6 metres que es troba a cavall dels municipis de Sant Joan de les Abadesses, a la comarca catalana del Ripollès, i de la Vall de Bianya, a la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Puig de les Tres Fonts
Puig de Lliurella
El Puig de Lliurella és una muntanya de 733 metres que es troba al municipi de Sant Joan les Fonts, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Puig de Lliurella
Puig de Malveí
El Puig de Malveí és una muntanya de 1.024 metres que es troba entre els municipis d'Albanyà, a la comarca de l'Alt Empordà i de Beuda, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Puig de Malveí
Puig de Mas d'en Coll
El Puig de Mas d'en Coll és una muntanya de 1.031 metres que es troba al municipi de Montagut i Oix, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Puig de Mas d'en Coll
Puig de Miralles (Vidrà)
El Puig de Miralles és una muntanya de 1.435 metres que es troba entre els municipis de la Vall d'en Bas, a la comarca de la Garrotxa, i de Vidrà, a la comarca d'Osona.
Veure Garrotxa і Puig de Miralles (Vidrà)
Puig de Pallenc
El Puig de Pallenc és una muntanya de 516 metres que es troba entre els municipis d'Argelaguer i de Sant Ferriol, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Puig de Pallenc
Puig de Pla Boscàs
El Puig de Pla Boscàs és una muntanya de 671 metres que es troba al municipi de Sant Aniol de Finestres, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Puig de Pla Boscàs
Puig de Plansesserres
El Puig de Plansesserres és una muntanya de 807 metres que es troba al municipi de Montagut i Oix, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Puig de Plansesserres
Puig de Rauta
El Puig de Rauta o Puig de la Rauta és una muntanya de 952 metres que es troba entre els municipis de Riudaura i la Vall d'en Bas, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Puig de Rauta
Puig de Sallols
El Puig de Sallols és una muntanya de 1.211 metres que es troba al municipi de Riudaura, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Puig de Sallols
Puig de Sant Cosme
El Puig de Sant Cosme és una muntanya de 616 metres que es troba al municipi de Sant Joan les Fonts, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Puig de Sant Cosme
Puig de Sant Isidre (Sant Joan les Fonts)
El Puig de Sant Isidre és una muntanya de 550 metres que es troba al municipi de Sant Joan les Fonts, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Puig de Sant Isidre (Sant Joan les Fonts)
Puig de Sant Marc
El Puig de Sant Marc és una muntanya de 1.327 metres que es troba entre els municipis d'Albanyà, a la comarca de l'Alt Empordà i de Montagut i Oix, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Puig de Sant Marc
Puig de Sant Miquel
* A la Catalunya estricta.
Veure Garrotxa і Puig de Sant Miquel
Puig de Santa Magdalena
El Puig de Santa Magdalena és una muntanya de 331 metres, part de la Serralada Transversal, que es troba al municipi de Maià de Montcal, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Puig de Santa Magdalena
Puig del Soi
El Puig del Soi és una muntanya de 1.023 metres que es troba al municipi de la Vall d'en Bas, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Puig del Soi
Puig del Sucre
El Puig del Sucre és una muntanya de 570 metres que es troba entre els municipis d'Argelaguer i de Sant Ferriol, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Puig del Sucre
Puig dels Llops
El Puig dels Llops és una muntanya de 1.486 metres que es troba al municipi de la Vall d'en Bas, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Puig dels Llops
Puig dels Tres Quartos
El Puig dels Tres Quartos és una muntanya de 763 metres que es troba al municipi de Santa Pau, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Puig dels Tres Quartos
Puig Estela (Riudaura)
El Puig Estela és una muntanya de 1.361 metres que es troba al municipi de Riudaura, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Puig Estela (Riudaura)
Puig Gavarrós
El Puig Gavarrós és una muntanya de 666 metres que es troba al municipi de Montagut i Oix, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Puig Gavarrós
Puig Oriol
* Geografia.
Veure Garrotxa і Puig Oriol
Puig Oriol (la Vall d'en Bas)
El Puig Oriol és una muntanya de 894 metres que es troba al municipi de la Vall d'en Bas, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Puig Oriol (la Vall d'en Bas)
Puig Ou
El Puig Ou és una muntanya de 1.299,5 metres de municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa) i separa la Vall del Bac al sud, de la Vall de Bolòs i Salarsa al nord.
Veure Garrotxa і Puig Ou
Puig Rodó (les Planes d'Hostoles)
El Puig Rodó és una muntanya de 807 metres que es troba al municipi de les Planes d'Hostoles, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Puig Rodó (les Planes d'Hostoles)
Puig Rodó (les Preses)
El Puig Rodó és una muntanya de 934 metres que es troba al municipi de les Preses, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Puig Rodó (les Preses)
Puig Rodon (la Vall de Bianya)
El Puig Rodon és una muntanya de 478 metres que es troba al municipi de la Vall de Bianya, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Puig Rodon (la Vall de Bianya)
Puig Sabarraca
El Puig Sabarraca és una muntanya de 1.266 metres que es troba al municipi de la Vall d'en Bas, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Puig Sabarraca
Puig Sacreu (Montagut i Oix)
El Puig Sacreu és una muntanya de 595 metres que es troba al municipi de Montagut i Oix, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Puig Sacreu (Montagut i Oix)
Puig Sanoguera
El Puig Sanoguera és una muntanya de 1.029 metres que es troba entre els municipis d'Albanyà, a la comarca de l'Alt Empordà i de Montagut i Oix, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Puig Sanoguera
Puig Sariol
El Puig Sariol és una muntanya de 553 metres que es troba al municipi de les Planes d'Hostoles, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Puig Sariol
Puig Satoies
El Puig Satoies és una muntanya de 1.251 metres que es troba al municipi de la Vall d'en Bas, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Puig Satoies
Puig Sec (Sales de Llierca)
El Puig Sec és una muntanya de 957 metres que es troba al municipi de Sales de Llierca, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Puig Sec (Sales de Llierca)
Puig Torroella (Albanyà)
El Puig Torroella és una muntanya de 1.056 metres que es troba entre els municipis d'Albanyà, a la comarca de l'Alt Empordà i de Beuda, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Puig Torroella (Albanyà)
Puigpardines
Puigpardines és una entitat de població del municipi garrotxí de la Vall d'en Bas.
Veure Garrotxa і Puigpardines
Puigsacalm
El Puigsacalm és una muntanya de 1.515 metres que es troba al municipi de la Vall d'en Bas a la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Puigsacalm
Puigsacalm Xic
El Puigsacalm Xic és una muntanya de 1.490 metres que es troba al municipi de la Vall d'en Bas a la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Puigsacalm Xic
Puigsacreu (Sant Pau de Segúries)
El Puigsacreu és una muntanya de 1.112 metres que es troba entre els municipis de la Vall de Bianya, a la comarca de la Garrotxa i de Sant Pau de Segúries, a la comarca catalana del Ripollès.
Veure Garrotxa і Puigsacreu (Sant Pau de Segúries)
Puigsacreu (Santa Pau)
El Puigsacreu és una muntanya de 768 metres que es troba al municipi de Santa Pau, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Puigsacreu (Santa Pau)
Puigsallança
El Puigsallança és el cim mes alt de la Serra de Finestres, de 1026 m. Es troba al municipi de Sant Aniol de Finestres, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Puigsallança
Puigserrador
El Puigserrador és una muntanya de 483 metres que es troba entre els municipis de Sant Aniol de Finestres, a la comarca de la Garrotxa i d'Amer, a la comarca de la Selva.
Veure Garrotxa і Puigserrador
Puigsespunya
Puigsespunya és una muntanya de 1.041 metres que es troba entre els municipis de Riudaura i la Vall de Bianya, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Puigsespunya
Puigventós (desambiguació)
* Toponímia.
Veure Garrotxa і Puigventós (desambiguació)
Puigvoltors
El Puigvoltors és una muntanya de 1.010 metres que es troba al municipi de la Vall d'en Bas, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Puigvoltors
Pyracantha
Pyracantha és un gènere de la família de les rosàcies.
Veure Garrotxa і Pyracantha
Quer (orografia)
Castell de Querbús Un quer és un accident geogràfic de menor o major envergadura constituït per un promontori rocós.
Veure Garrotxa і Quer (orografia)
Quim Domene i Berga
Quim Domene i Berga (Olot, La Garrotxa, 1948) és un artista visual català.
Veure Garrotxa і Quim Domene i Berga
Quinto (joc)
El quinto, també anomenat segons la zona quina, plena, rifla o loteria vella, és un joc d'atzar típic de les dates nadalenques que es juga a diversos llocs de la Garrotxa, del Vallès, del Baix Llobregat, del Moianès, entre d'altres.
Veure Garrotxa і Quinto (joc)
Raimon Arjona i Toledo
Raimon Arjona i Toledo, més conegut com a Rai Arjona (Còrdova, Espanya, 29 de juny de 1970) és un dirigent esportiu català d'origen andalús amb un llarg currículum federatiu dins l'esport del biketrial.
Veure Garrotxa і Raimon Arjona i Toledo
Ramon Amadeu i Grau
''Ecce Homo'' de Ramon Amadeu, al santuari de la Mare de Déu del Tura d'Olot Pas de la Santa Espina, a la sala gremial de la casa del Gremi de Velers Ramon Amadeu i Grau (Barcelona, 7 de febrer de 1745 - 16 d'octubre de 1821) fou un escultor català deixeble de Josep Trulls i Lluis Bonifaç i Massó.
Veure Garrotxa і Ramon Amadeu i Grau
Ramon Comaplà i Casamitjana
Ramon Comaplà i Casamitjana (Batet de la Serra, Garrotxa, 15 de maig del 1849 – Olot, 31 de desembre del 1917).
Veure Garrotxa і Ramon Comaplà i Casamitjana
Ramon Ferrusola i Feixas
Ramon Ferrusola i Feixas (Montagut i Oix, Garrotxa, 1853 - 1900) va ésser un hisendat que es dedicà a l'explotació de les terres del mas Ferrusola i a l'administració d'altres propietats.
Veure Garrotxa і Ramon Ferrusola i Feixas
Ratafia
La ratafia és una beguda alcohòlica macerada dolça que es pren generalment com a digestiu.
Veure Garrotxa і Ratafia
Ràdio 4
Ràdio 4 és una emissora de ràdio que emet en català a Catalunya i que pertany al grup d'emissores de Radio Nacional de España.
Veure Garrotxa і Ràdio 4
Ràdio Olot
Ràdio Olot és una emissora de ràdio privada d'àmbit local fundada el 8 de setembre de 1951 a Olot.
Veure Garrotxa і Ràdio Olot
RCR Arquitectes
RCR Arquitectes és un estudi d'arquitectura fundat l'any 1988 a Olot per Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta.
Veure Garrotxa і RCR Arquitectes
Referèndum estatutari a Catalunya de 2006
El referèndum sobre l'Estatut d'Autonomia de Catalunya va tenir lloc en aquest territori, amb caràcter vinculant, el 18 de juny de 2006, per a decidir al voltant de l'entrada o no en vigor de la reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya aprovada per les Corts Generals d'Espanya, en sessió del Senat, el 10 de maig de 2006.
Veure Garrotxa і Referèndum estatutari a Catalunya de 2006
Regió Policial (Mossos d'Esquadra)
Rangs dels organismes de la policia catalana. Regió Policial és el terme amb què es coneixen els 9 organismes policials territorials dels Mossos d'Esquadra a Catalunya.
Veure Garrotxa і Regió Policial (Mossos d'Esquadra)
Remigio Ozcoz y Calahorra
Remigio Ozcoz y Calahorra (Villafranca, Navarra, 1 d'octubre de 1833 - Madrid, 1899) fou un compositor navarrès.
Veure Garrotxa і Remigio Ozcoz y Calahorra
Repalassa
''Arctium lappa'' La repalassa, bardana, catxurrera, cuspinera, gaferot, gafet, llapa, llaparassa, llapassa o llapassera (Arctium lappa), és una espècie de planta angiosperma arbustiva que pertany al gènere Arctium dins la família de les asteràcies.
Veure Garrotxa і Repalassa
Repassot
Repassot és una masia situada al municipi de Sant Joan les Fonts, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Repassot
Resultats de les consultes sobre la independència de Catalunya
Resultats de les consultes A continuació es detallen els resultats de les consultes sobre la independència de Catalunya que es van celebrar en diverses onades entre el 2009 i el 2011.
Veure Garrotxa і Resultats de les consultes sobre la independència de Catalunya
Riera de Cogolls
La riera de Cogolls és afluent, per la dreta, del riu Brugent, riu de les comarques de la Garrotxa i la Selva i un dels principals afluents, al seu torn, del riu Ter.
Veure Garrotxa і Riera de Cogolls
Riera de Llémena
La Riera de Llémena és un afluent del Ter pel seu marge esquerre, d'orientació nord-oest-sud-est.
Veure Garrotxa і Riera de Llémena
Riera de Riudaura
La riera de Riudaura o de Ridaura és un curs d'aigua de la Garrotxa que forma part de la conca alta del riu Fluvià.
Veure Garrotxa і Riera de Riudaura
Riera dels Arcs
La Riera dels Arcs és un curs fluvial de la comarca de la Garrotxa, que neix a la Serra de Finestres i desemboca al Ser.
Veure Garrotxa і Riera dels Arcs
Ripollès
El Ripollès és una comarca pertanyent a la regió de l'Alt Ter, i administritament adscrit a les Comarques gironines situada al vessant sud del Pirineu Oriental que comprèn la capçalera del riu Ter i el seu afluent Freser (valls de Camprodon i de Ribes respectivament).
Veure Garrotxa і Ripollès
Riu Fornès
El riu Fornès és un afluent de vessant esquerrà del riu Ges, un afluent del Ter.
Veure Garrotxa і Riu Fornès
Riudaura
Riudaura (pronunciat), també Ridaura, és un municipi de la comarca de la Garrotxa, a les Comarques Gironines.
Veure Garrotxa і Riudaura
Roca Bellera
La Roca Bellera, més coneguda com a Puig Murrià, és una muntanya de 821 metres que es troba entre els municipis de la Vall d'en Bas i de les Preses, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Roca Bellera
Roca del Migdia (les Planes d'Hostoles)
La Roca del Migdia és una muntanya de 787 metres que es troba entre els municipis de les Planes d'Hostoles i de Sant Aniol de Finestres, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Roca del Migdia (les Planes d'Hostoles)
Roca Forcada
La Roca Forcada és una muntanya de 605 metres que es troba al municipi de la Vall de Bianya, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Roca Forcada
Roca Lladre
La Roca Lladre és una muntanya de 907 metres que es troba entre els municipis de les Preses, Sant Feliu de Pallerols i Santa Pau, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Roca Lladre
Rocabertí (cim)
El Rocabertí és un cim de la comarca de la Garrotxa, dins del municipi de Beuda, situat sobre el cap del municipi, vers el sud.
Veure Garrotxa і Rocabertí (cim)
Roques Blanques (la Vall de Bianya)
Les Roques Blanques és una muntanya de 881 metres que es troba al municipi de la Vall de Bianya, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Roques Blanques (la Vall de Bianya)
Roques del Serrat del Moro
Les Roques del Serrat del Moro és una muntanya de 1.152 metres que es troba entre els municipis de les Planes d'Hostoles, a la comarca de la Garrotxa i de Susqueda, a la comarca de Selva.
Veure Garrotxa і Roques del Serrat del Moro
Rosa Maria Noguer Carbonés
Rosa Maria Noguer Carbonés (les Planes d'Hostoles, la Garrotxa, 1954) és una poeta catalana i mestra jubilada.
Veure Garrotxa і Rosa Maria Noguer Carbonés
Rost d'en Pi
El camp conegut com a Rost d'en Pi a Argelaguer va ser un lloc d'enterrament de l'època medieval, una necròpolis dels segles i. És una estructura amb tres lloses en posició horitzontal que constituïen una planta rectangular-trapezoïdal amb una tomba al seu interior.
Veure Garrotxa і Rost d'en Pi
Roure pènol
El roure pènol (Quercus robur) és un arbre caducifoli molt gran, fins a 40 m.
Veure Garrotxa і Roure pènol
Roureda
Roure blanc (''Quercus alba'') a Nova Jersey. La roureda o rovira és un bosc on dominen els roures de diferents espècies (Quercus spp.). Pel que fa al tancament de la coberta, els boscos d'alzines contenen el dosser més tancat, en comparació amb les sabanes de roures.
Veure Garrotxa і Roureda
Rusc
'''Rusc''' del tipus ''Dadant''. '''Arna''' feta de canya i fang. El rusc és el niu de les abelles.
Veure Garrotxa і Rusc
Ruta del Carrilet I
La Ruta del Carrilet I: Olot-Girona és una via verda amb un traçat de 57 quilòmetres que travessa tres comarques i dotze pobles recorrent les valls dels rius Fluvià, Brugent i Ter.
Veure Garrotxa і Ruta del Carrilet I
Ruta del Ferro i del Carbó
La Ruta del Ferro i del Carbó de Ripoll és una via verda que ressegueix en 15 km el trajecte que feia antigament la línia de tren entre Ripoll i Ogassa, passant per Sant Joan de les Abadesses.
Veure Garrotxa і Ruta del Ferro i del Carbó
Salamandra comuna
La salamandra, salamandra comuna o salamàndria (Salamandra salamandra) és una espècie amfibi urodel de la família dels salamàndrids (Salamandridae), en la qual estan inclosos la majoria dels urodels europeus.
Veure Garrotxa і Salamandra comuna
Salarça
Salarça és un veïnat de masies disseminades al voltant d'una plana de la riera de Salarça.
Veure Garrotxa і Salarça
Sales de Llierca
Sales de Llierca és un municipi de la comarca de la Garrotxa, a les Comarques Gironines.
Veure Garrotxa і Sales de Llierca
Sallent (desambiguació)
* Sallent o salt d'aigua.
Veure Garrotxa і Sallent (desambiguació)
Salut (prenom)
Salut és un prenom femení català, variant simplificada del prenom Maria de la Salut, derivat de l'advocació mariana a la Mare de Déu de la Salut, patrona de Palma i d'altres viles dels Països Catalans.
Veure Garrotxa і Salut (prenom)
Salvador Juanola i Reixach
Salvador Juanola i Reixach (Tortellà, Garrotxa, 1893 - Manresa, Bages, 1975) va ser un intèrpret de tenora i tible i compositor de sardanes.
Veure Garrotxa і Salvador Juanola i Reixach
Sanguinyol
Flors Il·lustració El sanguinyol o cir(er)er salvatge (Cornus sanguinea) és una espècie de planta caducifòlia del gènere Cornus.
Veure Garrotxa і Sanguinyol
Sanidina
La sanidina és un mineral que pertany a la classe dels silicats (tectosilicats), i dins d'aquesta classe al grup dels feldespats potàssics.
Veure Garrotxa і Sanidina
Sant Andreu de la Vola
Sant Andreu de la Vola és una entitat de població del municipi osonenc de Sant Pere de Torelló.
Veure Garrotxa і Sant Andreu de la Vola
Sant Andreu de Llorona
Sant Andreu de Llorona, o Lliurona, és l'església parroquial del poble de Lliurona, al municipi d'Albanyà, si bé dins de l'antic terme extingit de Bassegoda, pertanyent a la Garrotxa, i inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Garrotxa і Sant Andreu de Llorona
Sant Aniol d'Aguja
Sant Aniol d'Aguja és una església romànica del municipi de Montagut i Oix (Garrotxa).
Veure Garrotxa і Sant Aniol d'Aguja
Sant Aniol de Finestres
Sant Aniol de Finestres és un municipi de la comarca de la Garrotxa, a les Comarques Gironines.
Veure Garrotxa і Sant Aniol de Finestres
Sant Cristòfol les Fonts
Sant Cristòfol les Fonts és un poble del municipi d'Olot (Garrotxa), al sud de la ciutat, a la dreta de la carretera de Santa Pau.
Veure Garrotxa і Sant Cristòfol les Fonts
Sant Esteve d'en Bas
Sant Esteve d'en Bas és el poble capital de la Vall d'en Bas, a la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Sant Esteve d'en Bas
Sant Feliu de Pallerols
Sant Feliu de Pallerols és una vila i municipi de la comarca de la Garrotxa, a les Comarques Gironines.
Veure Garrotxa і Sant Feliu de Pallerols
Sant Ferriol
Sant Ferriol és un municipi de la comarca de la Garrotxa, a les Comarques Gironines.
Veure Garrotxa і Sant Ferriol
Sant Fructuós
* Sants.
Veure Garrotxa і Sant Fructuós
Sant Genís i Sant Miquel de Besalú
Sant Genís i Sant Miquel de Besalú, o Sant Miquel de Besalú, fou una antiga església de la vila de Besalú (Garrotxa), a la part de llevant de la població, sota les muralles; dins de la muralla i sota el castell.
Veure Garrotxa і Sant Genís i Sant Miquel de Besalú
Sant Jaume de Llierca
Sant Jaume de Llierca és un municipi de la comarca de la Garrotxa, a les Comarques Gironines.
Veure Garrotxa і Sant Jaume de Llierca
Sant Joan de Bossols
Sant Joan de Bossols, de Baussols o de Mussols, és una capella i antic santuari dalt d'una penya al municipi d'Albanyà protegit com a bé cultural d'interès local.
Veure Garrotxa і Sant Joan de Bossols
Sant Joan de les Abadesses
Sant Joan de les Abadesses és una vila i municipi de Catalunya situat al sud-est de la comarca del Ripollès i situat al centre-est de la regió de l'Alt Ter.
Veure Garrotxa і Sant Joan de les Abadesses
Sant Joan les Fonts
Sant Joan les Fonts és un municipi de la comarca de la Garrotxa, a les Comarques Gironines, sent el segon municipi més habitat de la comarca (després d'Olot), i forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i del consorci de l'Alta Garrotxa.
Veure Garrotxa і Sant Joan les Fonts
Sant Jordi (Sant Aniol de Finestres)
El Sant Jordi és una muntanya de 971 metres que es troba entre els municipis de Sant Aniol de Finestres i de Santa Pau, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Sant Jordi (Sant Aniol de Finestres)
Sant Llorenç de Cerdans
Sant Llorenç de Cerdans, també simplement Cerdans, (en francès Saint-Laurent-de-Cerdans) és una vila i comuna del Vallespir, a la comarca natural de l'Alt Vallespir, de la Catalunya del Nord.
Veure Garrotxa і Sant Llorenç de Cerdans
Sant Llorenç de Sous
L'església de Sant Llorenç de Sous fou el temple parroquial de l'antic poble de masies disperses de Sous (Albanyà, Alt Empordà), actualment deshabitat.
Veure Garrotxa і Sant Llorenç de Sous
Sant Llorenç del Mont
Sant Llorenç del Mont o monestir de Sant Llorenç de Sous fou una abadia benedictina de l'antic comtat de Besalú, dins els límits del bisbat de Girona, situada a l'extrem més meridional de l'actual terme municipal d'Albanyà (Alt Empordà).
Veure Garrotxa і Sant Llorenç del Mont
Sant Miquel de Castelló
Sant Miquel de Castelló és una ermita al terme municipal de la Vall d'en Bas, a la comarca de la Garrotxa, justament al damunt del poble dels Hostalets d'en Bas.
Veure Garrotxa і Sant Miquel de Castelló
Sant Miquel de Monteia
Sant Miquel de Monteia és una església romànica de principi del que es troba al municipi de Sales de Llierca (Garrotxa), a prop del Mas Monteia, una casa de pagès rellevant d'aquesta zona de l'Alta Garrotxa.
Veure Garrotxa і Sant Miquel de Monteia
Sant Miquel de Pera
Sant Miquel de Pera (o simplement Pera) és un llogarret del municipi de Montagut i Oix (Garrotxa), dins l'antic terme d'Oix, a l'esquerra de la riera d'Oix, als contraforts sud-occidentals de la serra de Bestracà.
Veure Garrotxa і Sant Miquel de Pera
Sant Miquel del Mont
Sant Miquel del Mont és una església del municipi de la Vall de Bianya, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Sant Miquel del Mont
Sant Miquel Sacot
Sant Miquel Sacot és una església romànica de La Cot, nucli disseminat de Santa Pau (la Garrotxa, Catalunya).
Veure Garrotxa і Sant Miquel Sacot
Sant Pau de Segúries
Sant Pau de Segúries, històricament Seguries, és un municipi català de la vall de Camprodon, que pertany oficialment a la comarca del Ripollès i està situat al nord-est de la regió de l'Alt Ter.
Veure Garrotxa і Sant Pau de Segúries
Sant Pere de Montagut
esquerra esquerra Sant Pere de Montagut és una església del s. XII amb reformes posteriors que es troba al poble de Montagut, al municipi de Montagut i Oix, a la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Sant Pere de Montagut
Sant Pere Pescador
Sant Pere Pescador és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà al centre del golf de Roses de 18 km² amb una població de poc més de dos milers d'habitants.
Veure Garrotxa і Sant Pere Pescador
Sant Privat d'en Bas
Sant Privat d'en Bas és un antic municipi de la comarca de la Garrotxa, que el 1968 va ser integrat dins de la Vall d'en Bas.
Veure Garrotxa і Sant Privat d'en Bas
Sant Quintí d'en Bas
Sant Quintí és una església romànica del amb modificacions al que està situada al poble de Sant Esteve d'en Bas, que pertany al municipi de Vall d'en Bas (Garrotxa).
Veure Garrotxa і Sant Quintí d'en Bas
Sant Quirze de Besora
Sant Quirze de Besora és un municipi de Catalunya situat a la comarca d'Osona, tot i que fins al 1989 pertanyia a la comarca del Ripollès.
Veure Garrotxa і Sant Quirze de Besora
Sant Tomàs (la Vall de Bianya)
Sant Tomàs és una serra situada al municipi de la Vall de Bianya a la comarca de la Garrotxa, amb una elevació màxima de 901 metres.
Veure Garrotxa і Sant Tomàs (la Vall de Bianya)
Sant Valentí (Olot)
El Sant Valentí és una serra situada entre els municipis d'Olot i de la Vall de Bianya a la comarca de la Garrotxa, amb una elevació màxima de 711 metres.
Veure Garrotxa і Sant Valentí (Olot)
Sant Valentí de la Pinya
El Sant Valentí de la Pinya és una muntanya de 650 metres que es troba entre els municipis de la Vall d'en Bas i d'Olot, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Sant Valentí de la Pinya
Santa Margarida de Sacot
Santa Margarida de Sacot és una ermita romànica al municipi de Santa Pau, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Santa Margarida de Sacot
Santa Maria d'Escales
Santa Maria d'Escales és una església romànica de l'antiga parròquia d'Escales, al municipi actual de Montagut i Oix (Garrotxa).
Veure Garrotxa і Santa Maria d'Escales
Santa Maria de Castellar de la Muntanya
Santa Maria de Castellar de la Muntanya és una església romànica del molt modificada, situada al municipi de la Vall de Bianya, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Santa Maria de Castellar de la Muntanya
Santa Maria de Castelló d'Empúries
Santa Maria de Castelló d'Empúries, Catedral de l'Empordà o Catedral de Castelló d'Empúries és una església gòtica situada al barri del Puig Salner del nucli antic de Castelló d'Empúries (Alt Empordà).
Veure Garrotxa і Santa Maria de Castelló d'Empúries
Santa Maria del Collell
Santa Maria del Collell és una església i santuari al municipi de Sant Ferriol (la Garrotxa) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Garrotxa і Santa Maria del Collell
Santa Maria del Freixe
Santa Maria del Freixe és una església del municipi de Mieres (Garrotxa) protegit com a bé cultural d'interès local.
Veure Garrotxa і Santa Maria del Freixe
Santa Pau
Santa Pau és una vila i municipi de la comarca de la Garrotxa, a les Comarques Gironines.
Veure Garrotxa і Santa Pau
Sardana
Ventura La Capritxosa, Esmuc La sardana és una dansa popular catalana considerada el ball nacional de Catalunya.
Veure Garrotxa і Sardana
Segueró
Segueró és un dels quatre pobles que conformen el municipi de Beuda, a l'Alta Garrotxa.
Veure Garrotxa і Segueró
Selva
La Selva és una comarca situada entre la Serralada Transversal i la Costa Brava que limita amb les comarques del Maresme, el Vallès Oriental, Osona, la Garrotxa, el Gironès, el Baix Empordà i la Mar Mediterrània.
Veure Garrotxa і Selva
Sender de gran recorregut
Marca de Sender de Gran Recorregut Les sigles GR® designen un sender de gran recorregut homologat, és a dir, un sender senyalitzat, de més de 50 km, utilitzat principalment per excursionistes, que transita per llocs considerats d'interès paisatgístic, cultural, turístic, històric, social, etc.
Veure Garrotxa і Sender de gran recorregut
Senyoria d'Hostoles
La Senyoria d'Hostoles va ser un territori al voltant d'Hostoles (la Garrotxa).
Veure Garrotxa і Senyoria d'Hostoles
Ser
El Ser és un riu de Catalunya neix a la Serra de Finestres prop de Santa Pau dins del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Ser
Serinyà
Serinyà és un municipi a la comarca del Pla de l'Estany, situat a la dreta del riu Ser, al nord-oest de la comarca, just al límit amb la comarca de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Serinyà
Serra Alta
* Toponímia.
Veure Garrotxa і Serra Alta
Serra Alta (Montagut i Oix)
La Serra Alta és una serra situada entre els municipis de Montagut i Oix i de Sales de Llierca a la comarca de la Garrotxa, amb una elevació màxima de 615 metres.
Veure Garrotxa і Serra Alta (Montagut i Oix)
Serra d'Aiguanegra
La Serra d'Aiguanegra és una serra repartida administrativament entre els municipis de la Vall d'en Bas i Sant Joan les Fonts a la comarca de la Garrotxa, amb una elevació màxima de 629,8 metres.
Veure Garrotxa і Serra d'Aiguanegra
Serra d'en Coll (Mieres)
La Serra d'en Coll és una serra situada entre els municipis de Mieres, Sant Ferriol, i Santa Pau a la comarca de la Garrotxa, amb una elevació màxima de 1.087 metres.
Veure Garrotxa і Serra d'en Coll (Mieres)
Serra d'Entreperes
La Serra d'Entreperes és una serra situada al municipi de Sales de Llierca a la comarca de la Garrotxa, amb una elevació màxima de 1.087 metres.
Veure Garrotxa і Serra d'Entreperes
Serra de Cabrera
La serra de Cabrera és un sistema muntanyenc al nord del Collsacabra, comarca natural de la Catalunya central que es troba entre Osona, la Garrotxa i la Selva.
Veure Garrotxa і Serra de Cabrera
Serra de Coloma
La Serra de Coloma és una serra situada als municipis d'Argelaguer i Sant Ferriol a la Garrotxa, amb una elevació màxima de 550 metres.
Veure Garrotxa і Serra de Coloma
Serra de Finestres
La Serra de Finestres és una unitat de relleu situada a la comarca de la Garrotxa, essent el límit natural entre el municipi de Sant Aniol de Finestres, situat al sud de la serra, amb els límits de Santa Pau i Mieres, situats al nord i al nord-est.
Veure Garrotxa і Serra de Finestres
Serra de Fontanals
La Serra de Fontanals és una serra situada al municipi d'Argelaguer (Garrotxa), amb una elevació màxima de 426 metres.
Veure Garrotxa і Serra de Fontanals
Serra de Freixeneda
La Serra de Freixeneda és una serra situada al municipi de la Vall d'en Bas a la comarca de la Garrotxa, amb una elevació màxima de 1.412 metres.
Veure Garrotxa і Serra de Freixeneda
Serra de la Cadamont
La Serra de la Cadamont és una serra situada al municipis de Sant Ferriol a la comarca de la Garrotxa i el de Sant Miquel de Campmajor a la comarca del Pla de l'Estany, amb una elevació màxima de 477 metres.
Veure Garrotxa і Serra de la Cadamont
Serra de la Creu (Beuda)
La Serra de la Creu és una serra situada al municipis de Cabanelles a la comarca de l'Alt Empordà i el de Beuda a la comarca de la Garrotxa, amb una elevació màxima de 324 metres.
Veure Garrotxa і Serra de la Creu (Beuda)
Serra de les Cambres
La Serra de les Cambres és una serra situada al municipis de la Vall de Bianya a la comarca de la Garrotxa i el de Sant Joan de les Abadesses a la comarca del Ripollès, amb una elevació màxima de 982 metres.
Veure Garrotxa і Serra de les Cambres
Serra de les Medes
La Serra de les Medes és una serra situada al municipi de les Planes d'Hostoles a la comarca de la Garrotxa, amb una elevació màxima de 887 metres.
Veure Garrotxa і Serra de les Medes
Serra de Malforat
La Serra de Malforat és una serra situada al municipi de la Vall de Bianya a la comarca de la Garrotxa, amb una elevació màxima de 923 metres.
Veure Garrotxa і Serra de Malforat
Serra de Mont-ros
La Serra de Mont-ros és una serra situada al municipi de Sant Joan les Fonts a la comarca de la Garrotxa, amb una elevació màxima de 733 metres.
Veure Garrotxa і Serra de Mont-ros
Serra de Palomers
La Serra de Palomers és una serra situada als municipis d'Argelaguer i Sant Ferriol a la Garrotxa, amb una elevació màxima de 621 metres.
Veure Garrotxa і Serra de Palomers
Serra de Puig d'Estela
La Serra de Puig d'Estela és una serra situada al municipis de Riudaura a la comarca de la Garrotxa i el de Vallfogona de Ripollès a la comarca del Ripollès, amb una elevació màxima de 1.361 metres.
Veure Garrotxa і Serra de Puig d'Estela
Serra de Santa Llúcia de Trenteres
La Serra de Santa Llúcia de Trenteres és una serra situada al municipi de Santa Pau a la comarca de la Garrotxa, amb una elevació màxima de 678 metres.
Veure Garrotxa і Serra de Santa Llúcia de Trenteres
Serra de Vivers
La Serra de Vivers és una serra situada al municipi de la Vall de Bianya a la comarca de la Garrotxa, amb una elevació màxima de 1.038 metres.
Veure Garrotxa і Serra de Vivers
Serra de Xenacs
La Serra de Xenacs és una serra situada al municipi de les Preses a la comarca de la (Garrotxa), amb una elevació màxima de 934 metres.
Veure Garrotxa і Serra de Xenacs
Serra del Corb (Sant Feliu de Pallerols)
La Serra del Corb és una serra situada al municipi de Sant Feliu de Pallerols a la comarca de la Garrotxa, amb una elevació màxima de 933 metres.
Veure Garrotxa і Serra del Corb (Sant Feliu de Pallerols)
Serra del Moro (les Planes d'Hostoles)
La Serra del Moro és una serra situada al municipis de les Planes d'Hostoles a la comarca de la Garrotxa i el de Susqueda a la comarca de la Selva, amb una elevació màxima de 1.152 metres.
Veure Garrotxa і Serra del Moro (les Planes d'Hostoles)
Serra dels Llancers
La Serra dels Llancers és una serra situada al municipis de la Vall d'en Bas a la comarca de la Garrotxa i el de Sant Pere de Torelló a la comarca d'Osona, amb una elevació màxima de 1.281 metres.
Veure Garrotxa і Serra dels Llancers
Serra dels Saiols
La Serra dels Saiols és una serra situada al municipi de Sant Feliu de Pallerols a la comarca de la Garrotxa, amb una elevació màxima de 893 metres.
Veure Garrotxa і Serra dels Saiols
Serra dels Segalars
La Serra dels Segalars és una serra situada al municipi de Sant Aniol de Finestres a la comarca de la Garrotxa, amb una elevació màxima de 1.020 metres.
Veure Garrotxa і Serra dels Segalars
Serra el Mor
El Mor o la Serra el Mor és una serra situada al municipi de Sant Ferriol a la comarca de la Garrotxa, amb una elevació màxima de 594 metres.
Veure Garrotxa і Serra el Mor
Serradell (Sant Joan les Fonts)
Serradell és una masia situada al municipi de Sant Joan les Fonts, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Serradell (Sant Joan les Fonts)
Serralada Transversal
La Serralada Transversal és una unitat de relleu a Catalunya.
Veure Garrotxa і Serralada Transversal
Serrallonga (Vallespir)
Serrallonga (en francès Serralongue) és un vilatge català de la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord.
Veure Garrotxa і Serrallonga (Vallespir)
Serrat d'en Gou
El Serrat d'en Gou és una serra situada al municipi de Mieres a la comarca de la Garrotxa, amb una elevació màxima de 330 metres.
Veure Garrotxa і Serrat d'en Gou
Serrat de Can Batlle
La Serrat de Can Batlle és una serra situada al municipi de Santa Pau a la comarca de la Garrotxa, amb una elevació màxima de 587 metres.
Veure Garrotxa і Serrat de Can Batlle
Serrat de Codolars
El Serrat de Codolars és una serra situada al municipi de Sant Aniol de Finestres a la comarca de la Garrotxa, amb una elevació màxima de 696 metres.
Veure Garrotxa і Serrat de Codolars
Serrat de Comarrol
La Serrat de Comarrol és una serra situada al municipi de la Vall de Bianya a la comarca de la Garrotxa, amb una elevació màxima de 901 metres.
Veure Garrotxa і Serrat de Comarrol
Serrat de Fontanils
La Serrat de Fontanils és una serra situada al municipi de la Vall d'en Bas a la comarca de la Garrotxa, amb una elevació màxima de 1.142 metres.
Veure Garrotxa і Serrat de Fontanils
Serrat de la Calcina
El Serrat de la Calcina és una serra situada entre els municipis de la Vall d'en Bas i de Sant Feliu de Pallerols a la comarca de la Garrotxa, amb una elevació màxima de 756 metres.
Veure Garrotxa і Serrat de la Calcina
Serrat de la Clapera
El Serrat de la Clapera és una serra situada al municipi de la Vall d'en Bas a la comarca de la Garrotxa, amb una elevació màxima de 907 metres.
Veure Garrotxa і Serrat de la Clapera
Serrat de les Ginebres
El Serrat de les Ginebres és una serra situada al municipi de la Vall de Bianya a la comarca de la Garrotxa, amb una elevació màxima de 1.223 metres.
Veure Garrotxa і Serrat de les Ginebres
Serrat de Pineda
El Serrat de Pineda és una serra situada al municipi de Montagut i Oix a la comarca de la Garrotxa, amb una elevació màxima de 767 metres.
Veure Garrotxa і Serrat de Pineda
Serrat del Bertran
El Serrat del Bertran és una serra al municipi de la Vall de Bianya a la comarca de la Garrotxa, amb una elevació màxima de 923 metres.
Veure Garrotxa і Serrat del Bertran
Serrat del Fumàs
El Serrat del Fumàs és una serra situada al municipi de la Vall d'en Bas a la comarca de la Garrotxa, amb una elevació màxima de 1.195 metres.
Veure Garrotxa і Serrat del Fumàs
Serrat del Pedrós
El Serrat del Pedrós és una serra situada al municipi de la Vall de Bianya a la comarca de la Garrotxa, amb una elevació màxima de 1.100 metres.
Veure Garrotxa і Serrat del Pedrós
Serrat del Solà (Olot)
El Serrat del Solà és una muntanya de 820 metres que es troba entre els municipis de la Vall d'en Bas i d'Olot, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Serrat del Solà (Olot)
Silvicultura
Plantació d'Avet Douglas (Lorena, França) La silvicultura (del llatí silva, selva o bosc i de cultura, conreu) és la ciència, la tècnica i l'art de gestionar les masses forestals.
Veure Garrotxa і Silvicultura
Sismògraf (festival)
''Lazurd'', de Senza Tempo, a Sismògraf 2014.La dansa contemporània pren els carrers d'Olot durant el festival Sismògraf. Sismògraf és un festival de dansa contemporània que se celebra cada mes d'abril a Olot (la Garrotxa) durant tot un cap de setmana, incloent àrees com el circ, l'art audiovisual o la poesia.
Veure Garrotxa і Sismògraf (festival)
Soler de Morell
Soler de Morell és una masia situada al municipi de Sant Joan les Fonts, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Soler de Morell
Sometent a Catalunya
Sometent a Catalunya és una pintura a l'oli sobre tela realitzada pel pintor olotí Josep Berga i Boix l'any 1877.
Veure Garrotxa і Sometent a Catalunya
Sous
Sous és una antiga entitat de població de masies disperses del municipi altempordanès d'Albanyà, actualment deshabitada.
Veure Garrotxa і Sous
Subpirineu
Mapa Catalunya Mapa geogràfic de Catalunya assenyalant els principals sistemes morfològicsFronteres orientatives segons articles de la Enciclopèdia Catalana Nostra Senyora de Bellmunt'' a Sant Pere de Torelló dins de la zona del Subpirineu El Subpirineu és una zona muntanyosa a Catalunya.
Veure Garrotxa і Subpirineu
Susqueda
Susqueda és un municipi de la comarca de la Selva.
Veure Garrotxa і Susqueda
Túnel de Bracons
Boca sud del Túnel de la Carrera, just sortint del Túnel de Bracons El túnel de Bracons és un túnel de la carretera C-37 situat a la Vall d'en Bas.
Veure Garrotxa і Túnel de Bracons
Televisió del Ripollès
Cobertura comarcal de TDT de Televisió del Ripollès Televisió del Ripollès és l'únic canal de televisió comarcal del Ripollès.
Veure Garrotxa і Televisió del Ripollès
Teràpia de shock
Teràpia de shock és un grup de pop-rock català creat l'any 2006 per uns joves de les Preses (la Garrotxa).
Veure Garrotxa і Teràpia de shock
Tercera divisió espanyola de futbol 2011-2012
La temporada 2011/12 és la 75a edició de la Tercera Divisió.
Veure Garrotxa і Tercera divisió espanyola de futbol 2011-2012
Terrades
Terrades és un municipi de les Garrotxes d'Empordà, una àrea entre la plana de l'Alt Empordà i els contraforts de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Terrades
Territori català lliure
consulta.
Veure Garrotxa і Territori català lliure
Thelypteris palustris
La falguera dels pantans, (Thelypteris palustris) és una espècie de falguera de la família de les Thelypteridaceae.
Veure Garrotxa і Thelypteris palustris
Tommy Robredo i Garcés
Tommy Robredo Garcés (Hostalric, 1 de maig de 1982) és un jugador català de tennis professional.
Veure Garrotxa і Tommy Robredo i Garcés
Toponímia
La toponímia (del grec τόπος topos, 'lloc', i ὄνομα ónoma, 'nom') és el conjunt de topònims, és a dir, noms d'indret, de lloc.
Veure Garrotxa і Toponímia
Tora blava
La tora blava, acònit, matallops o napel (Aconitum napellus), és una planta verinosa de la família de les ranunculàcies del gènere Aconitum.
Veure Garrotxa і Tora blava
Toralles
Toralles és un petit nucli de població del municipi de Montagut i Oix, a la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Toralles
Torrent de Castellar
* Torrents.
Veure Garrotxa і Torrent de Castellar
Tortú
Un torton (Tula i Briva),Corrèze, Encyclopedie Bonneton, any 2002, crespa (Usèrcha i Donzenac, a la Corresa) (creipa a la Creusa), pompa (Ussel i Maimac, a la Corresa), borriòl (Sentria i Alvèrnia), galeton,Creuse, de G. Gouyet i altres autors, ed.
Veure Garrotxa і Tortú
Tortellà
Tortellà és un municipi de la comarca de la Garrotxa, situat a l'Alta Garrotxa, a les Comarques Gironines.
Veure Garrotxa і Tortellà
Tossa d'Espinau
El Tossa d'Espinau és una muntanya de 1.087 metres que es troba entre els municipis d'Albanyà a l'Alt Empordà i de Beuda, a la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Tossa d'Espinau
Tossa de Pibernat
La Tossa de Pibernat és una muntanya de 1.195 metres que es troba al municipi de la Vall d'en Bas, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Tossa de Pibernat
Tossa de Pujolriu
El Tossa de Pujolriu és una muntanya de 932 metres que es troba al municipi de la Vall d'en Bas, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Tossa de Pujolriu
Tossal Gros (Montagut i Oix)
El Tossal Gros és una muntanya de 827 metres que es troba al municipi de Montagut i Oix, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Tossal Gros (Montagut i Oix)
Trencalòs
El trencalòs, trencaossos o ossífrag (Gypaetus barbatus) és una espècie de voltor de la família dels accipítrids (Accipitridae).
Veure Garrotxa і Trencalòs
Tres Comuns de Catalunya
Els assistents a les '''conferències''' dels Tres Comuns es reuniren sovint a l'actual Palau de la Generalitat de Catalunya. Els Tres Comuns de Catalunya és la denominació conjunta que tingueren les tres institucions més dinàmiques del sistema constitucional català modern a principis del.
Veure Garrotxa і Tres Comuns de Catalunya
Tres Dies de Trial de Santigosa
Els Tres Dies de Trial de Santigosa, coneguts també com als Tres Dies de Santigosa o els Tres Dies Trial Santigosa (abreujat 3dTS), són una competició de trial internacional que es disputa anualment pels voltants de la Collada de "Santigosa" (oficialment Sentigosa), situada entre el Ripollès i la Garrotxa, vora la zona on limiten ambdues comarques prop de la Vall de Bianya.
Veure Garrotxa і Tres Dies de Trial de Santigosa
Trial de Sant Llorenç
El Trial de Sant Llorenç va ser una prova puntuable per al Campionat del Món de trial que es disputà anualment entre 1967 i 1994 a Catalunya, les primeres edicions de la qual discorrien pels voltants del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt.
Veure Garrotxa і Trial de Sant Llorenç
Trial de Sant Llorenç 1980
. El trial era la quarta prova del Campionat del Món d'aquell any i tingué lloc el 9 de març a Olot, Garrotxa.
Veure Garrotxa і Trial de Sant Llorenç 1980
Trial de Sant Llorenç 1982
. El trial era la primera prova del Campionat del Món d'aquell any i tingué lloc el 21 de febrer a Olot, Garrotxa.
Veure Garrotxa і Trial de Sant Llorenç 1982
Trial de Sant Llorenç 1983
. El trial era la primera prova del Campionat del Món d'aquell any i tingué lloc el 20 de febrer a Olot, Garrotxa.
Veure Garrotxa і Trial de Sant Llorenç 1983
Trial de Sant Llorenç 1984
. El trial era la primera prova del Campionat del Món d'aquell any i tingué lloc el 4 de març a Olot, Garrotxa.
Veure Garrotxa і Trial de Sant Llorenç 1984
Trofeu Montesa
El Trofeu Montesa (en castellà i oficialment, Trofeo Montesa) fou una fórmula promocional de competició organitzada per entre 1976 i 1981.
Veure Garrotxa і Trofeu Montesa
Turó comú
La fura de bosc comuna, fura boscana comuna (Mustela putorius), també conegut com a turó comú, o fura salvatge, és un carnívor poc conegut i amenaçat a la península Ibèrica.
Veure Garrotxa і Turó comú
Turó d'en Xa
El Turó d'en Xa és una muntanya de 921 metres que es troba entre els municipis de Montagut i Oix, a la comarca de la Garrotxa i de Camprodon, a la comarca catalana del Ripollès.
Veure Garrotxa і Turó d'en Xa
Turó de Ca n'Alzina
El Turó de Ca n'Alzina és una muntanya de 363 metres que es troba al municipi de Beuda, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Turó de Ca n'Alzina
Turó de Can Felip
El Turó de Can Felip és una muntanya de 314 metres que es troba al municipi de Beuda, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Turó de Can Felip
Turó de Can Gordi
El Turó de Can Gordi és una muntanya de 593 metres que es troba al municipi de Santa Pau, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Turó de Can Gordi
Turó de l'Oriol
* Geografia.
Veure Garrotxa і Turó de l'Oriol
Turó de la Rovira (Sant Aniol de Finestres)
El Turó de la Rovira és una muntanya de 812 metres que es troba al municipi de Sant Aniol de Finestres, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Turó de la Rovira (Sant Aniol de Finestres)
Turó de la Torre (la Vall de Bianya)
El Turó de la Torre és una muntanya de 619 metres que es troba al municipi de la Vall de Bianya, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Turó de la Torre (la Vall de Bianya)
Turó de les Ofrenes
El Turó de les Ofrenes és una muntanya de 555 metres que es troba al municipi de Sant Ferriol, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Turó de les Ofrenes
Turó de Mainou
El Turó de Mainou és una muntanya de 776 metres que es troba al municipi de la Vall de Bianya, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Turó de Mainou
Turó de Sant Joan (Santa Pau)
El Turó de Sant Joan és una muntanya de 868 metres que es troba entre els municipis de Santa Pau i de Sant Feliu de Pallerols, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Turó de Sant Joan (Santa Pau)
Turó del Bruguer
El Turó del Bruguer és una muntanya de 529 metres que es troba al municipi de Sant Aniol de Finestres, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Turó del Bruguer
Turó dels Pujals
El Turó dels Pujals és una muntanya de 777 metres que es troba al municipi de la Vall de Bianya, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Turó dels Pujals
Unió Catalana de BikeTrial
La Unió Catalana de BikeTrial, abans Biketrial Associació Catalana (BAC), coneguda també com a Associació Catalana de Biketrial, és l'òrgan rector de l'esport del Biketrial a Catalunya.
Veure Garrotxa і Unió Catalana de BikeTrial
Unió Esportiva Olot
La Unió Esportiva Olot, S.A.D. és el club de futbol amb una trajectòria més llarga de la ciutat d'Olot (Garrotxa).
Veure Garrotxa і Unió Esportiva Olot
Usall (Maià de Montcal)
Usall és un nucli de població del poble de Dosquers, municipi de Maià de Montcal (Garrotxa).
Veure Garrotxa і Usall (Maià de Montcal)
Vaca bruna dels Pirineus
Vaques al Ripollès. La vaca bruna dels Pirineus és una raça de vaca pròpia de les comarques dels Pirineus Catalans: Vall d'Aran, Alta Ribagorça, Alt Empordà, Alt Urgell, Berguedà, Cerdanya, Garrotxa, Pallars Sobirà, Pallars Jussà, Ripollès i Solsonès.
Veure Garrotxa і Vaca bruna dels Pirineus
Vaca pirinenca
La vaca pirinenca procedeix dels bovins rossos d'Europa Central, que van arribar a la península Ibèrica a través dels Pirineus cap al 1700-600 aC, en onades diverses de la migració dels pobles indoeuropeus.
Veure Garrotxa і Vaca pirinenca
Vall de Camprodon
Localització de la Vall de Camprodon L'Alta Vall del Ter, més coneguda com a Vall de Camprodon, és una contrada geogràfica i humana situada al terç nord-oriental del Ripollès, centrat en la vila de Camprodon, que inclou l'alta vall del Ter i el seu afluent el Ritort, amb els municipis de Sant Pau de Segúries, Molló, Setcases, Vilallonga de Ter i Llanars.
Veure Garrotxa і Vall de Camprodon
Vall de Llémena
La vall de Llémena és una subcomarca o comarca natural de Catalunya emmarcada en la conca fluvial de la riera de Llémena.
Veure Garrotxa і Vall de Llémena
Vall-llobera (cognom)
El cognom Vall-llobera (i les seves variants Vall-llovera, Batllovera) es troba sobretot a les comarques de Girona (excepte el Ripollès i la Garrotxa), a Osona (al sud) i a les del Maresme.
Veure Garrotxa і Vall-llobera (cognom)
Vallespir
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Vallespir és una comarca de la Catalunya del Nord, amb capital a Ceret.
Veure Garrotxa і Vallespir
Vegetació de Catalunya
Pineda de Collserola, Barcelona La vegetació de Catalunya en el seu estat actual depèn en gran manera del clima dels sòls però acusadament de factors econòmics, polítics i històrics.
Veure Garrotxa і Vegetació de Catalunya
Vegetació dels Països Catalans
Roureda a la Font del Racó (Barcelona) La vegetació dels Països Catalans comprèn la cobertura vegetal, tant l'espontània com la conreada, d'aquest territori que ocupa una superfície d'uns 70.000 km².
Veure Garrotxa і Vegetació dels Països Catalans
Vegueria
230x230px Una vegueria és la divisió territorial de Catalunya que estableix l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, amb personalitat jurídica pròpia i amb dues funcions: el govern intermunicipal de cooperació local i l'organització dels serveis de la Generalitat de Catalunya.
Veure Garrotxa і Vegueria
Venerable Congregació de la Mare de Déu dels Dolors de Besalú
La Venerable Congregació de la Mare de Déu dels Dolors de Besalú és una entitat fundada el 1699, que va celebrar la primera processó el mateix any.
Veure Garrotxa і Venerable Congregació de la Mare de Déu dels Dolors de Besalú
Vescomtat de Cabrera
El vescomtat de Cabrera fou una jurisdicció feudal del Principat de Catalunya regida pel llinatge dels Cabrera i que s'estenia per una bona part de l'actual comarca de la Selva, l'Alt Maresme, l'extrem est del Vallès Oriental i el Collsacabra, a Osona.
Veure Garrotxa і Vescomtat de Cabrera
Via romana del Capsacosta
La via romana del Capsacosta és una antiga via romana entre el Pas dels Traginers a la Vall de Bianya i Sant Pau Vell a Sant Pau de Segúries passant pel coll del Capsacosta.
Veure Garrotxa і Via romana del Capsacosta
Vidrà
Vidrà és un municipi de la comarca d'Osona, està situat al centre de la regió de l'Alt Ter.
Veure Garrotxa і Vidrà
Vies Verdes de Girona
Tram de la Ruta del Tren Petit, entre Palamós i Palafrugell. Les vies verdes de Girona són un conjunt d'infraestructures sense tràfic motoritzat desenvolupades sobre antics traçats ferroviaris que discorren per les comarques gironines.
Veure Garrotxa і Vies Verdes de Girona
Visó americà
El visó americà (Neogale vison) és un mustèlid originari de Nord-amèrica introduït a gairebé tot Europa.
Veure Garrotxa і Visó americà
Volcans de Cabrioler
Els Volcans de Cabrioler és un antic volcà situat entre els municipis de Santa Pau i Olot, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Volcans de Cabrioler
Volcà
Tall transversal d'un estratovolcà Un volcà és una estructura geològica per la qual emergeix magma de l'interior del nucli d'un planeta que en sortir a l'exterior es converteix en lava, roca fosa, a causa de la pèrdua de gasos.
Veure Garrotxa і Volcà
Volcà d'Aiguanegra
El Volcà d'Aiguanegra és un volcà situat al municipi de Sant Joan les Fonts, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Volcà d'Aiguanegra
Volcà de Can Tià
El Volcà de Can Tià és un antic volcà situat als municipis de Sant Aniol de Finestres i de Sant Feliu de Pallerols, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Volcà de Can Tià
Volcà de Claperols
El Volcà de Claperols és un volcà situat al municipi de Sant Joan les Fonts, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Volcà de Claperols
Volcà de la Canya
El Volcà de la Canya és un antic volcà situat al municipi de Sant Joan les Fonts, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Volcà de la Canya
Volcà de la Garrinada
El volcà de la Garrinada és dins la ciutat d'Olot (La Garrotxa).
Veure Garrotxa і Volcà de la Garrinada
Volcà de Montolivet
El Montolivet és un volcà situat a la ciutat d'Olot (la Garrotxa), a 250 metres del riu Fluvià, recolzat en la serra de la Pinya i a poca distància del volcà del Montsacopa.
Veure Garrotxa і Volcà de Montolivet
Volcà de Pujalós
El Volcà de Pujalós és un volcà extint de la Serralada Transversal situat al municipi d'Olot, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Volcà de Pujalós
Volcà de Repassot
El Volcà de Repassot és un volcà situat al municipi de Sant Joan les Fonts, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Volcà de Repassot
Volcà de Repàs
El Volcà de Repàs és un volcà situat al municipi de Sant Joan les Fonts, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Volcà de Repàs
Volcà de Rocanegra
El Volcà de Rocanegra és un volcà extint situat al municipi de Santa Pau, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Volcà de Rocanegra
Volcà de Sant Marc
El Volcà de Sant Marc és un antic volcà situat al municipi de Sant Feliu de Pallerols, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Volcà de Sant Marc
Volcà de Santa Margarida
El volcà de Santa Margarida és un volcà apagat de 766 m d'altitud situat a la regió volcànica d'Olot.
Veure Garrotxa і Volcà de Santa Margarida
Volcà del Cairat
El Volcà del Cairat és un volcà situat al municipi de Sant Joan les Fonts, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Volcà del Cairat
Volcà del Croscat
El Croscat és un antic volcà situat entre els municipis de Santa Pau i Olot (Garrotxa), és el volcà de major altitud de la regió volcànica de la comarca d'Olot, (786 msnm) i el con abasta 800 m. de diàmetre a la seva base, amb 160 m d'alçada (prominència), és el més gran de la península Ibèrica.
Veure Garrotxa і Volcà del Croscat
Volcà del Puig Astrol
El Volcà del Puig Astrol és un antic volcà situat al municipi d'Olot, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Volcà del Puig Astrol
Volcà del Puig de l'Ós
El Volcà del Puig de l'Ós és un volcà situat al municipi de Sant Joan les Fonts, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Volcà del Puig de l'Ós
Volcà del Puig de la Costa
El Volcà del Puig de la Costa, anomenat també Puig de la Costa de Sant Miquel o Puig de la Roureda, és un antic volcà situat al municipi de Santa Pau, a la comarca de la Garrotxa, que s'eleva 727 msnm.
Veure Garrotxa і Volcà del Puig de la Costa
Volcà del Puig de la Garsa
El Volcà del Puig de la Garsa és un antic volcà situat al municipi d'Olot.
Veure Garrotxa і Volcà del Puig de la Garsa
Volcà del Puig de Mar
El Volcà del Puig de Mar és un volcà situat al municipi de Santa Pau, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Volcà del Puig de Mar
Volcà del Puig de Martinyà
El Volcà del Puig de Martinyà és un volcà situat al municipi de Santa Pau, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Volcà del Puig de Martinyà
Volcà del Puig Jordà
El Volcà del Puig Jordà és un volcà situat al municipi de Santa Pau, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Volcà del Puig Jordà
Volcà del Traiter
El Volcà del Traiter és un volcà situat al municipi de les Planes d'Hostoles, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Veure Garrotxa і Volcà del Traiter
Volta a Catalunya de 2013
Podi de la Volta a Catalunya de 2013, amb Daniel Martin (centre), Joaquim Rodríguez (esquerra) i Michele Scarponi (dreta). La Volta a Catalunya de 2013 és la 93a edició de la Volta a Catalunya.
Veure Garrotxa і Volta a Catalunya de 2013
Xarranca
Joc de la '''xarranca''' segons una auca set-centista Xarranca o sambori és el nom donat a diversos jocs en què es dibuixen una sèrie de caselles numerades a terra per on han de saltar els jugadors per ordre després de tirar-hi un tros de teula o una pedra plana que caldrà arrossegar mentre se salta a peu coix.
Veure Garrotxa і Xarranca
Xarxa ferroviària de Catalunya
Línies de rodalia, regional i alta velocitat a la Sagrera, Barcelona Línia de metro a Sant Antoni, Barcelona Línia de tramvia a Cornellà La xarxa ferroviària de Catalunya està formada per una xarxa de ferrocarrils d'ample ibèric, ample estàndard, ample mètric i altres tipus de ferrocarrils com el tramvia, funiculars i trens cremallera.
Veure Garrotxa і Xarxa ferroviària de Catalunya
Xerrics d'Olot
4 de 6 dels Xerrics d'Olot Els Xerrics d'Olot són una colla castellera de la Garrotxa amb seu a Olot.
Veure Garrotxa і Xerrics d'Olot
Xirivia
La xirivia o xerevia (Pastinaca sativa), és una espècie de la família de les apiaceae.
Veure Garrotxa і Xirivia
Zona Escolar Rural
Una Zona Escolar Rural (ZER) fa referència a l'agrupació d'Escoles rurals públiques ubicades a diferents poblacions rurals de Catalunya.
Veure Garrotxa і Zona Escolar Rural
Zona Volcànica de la Garrotxa
La Zona Volcànica de la Garrotxa, situada entre les ciutats d'Olot i Girona, al nord-est de la península Ibèrica, forma part del camp volcànic català.
Veure Garrotxa і Zona Volcànica de la Garrotxa
1 de setembre
El primer de setembre és el dos-cents quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Garrotxa і 1 de setembre
11 d'abril
L'11 d'abril és el cent unè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent dosè en els anys de traspàs.
Veure Garrotxa і 11 d'abril
11 de juliol
L11 de juliol és el cent noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Garrotxa і 11 de juliol
14 d'octubre
El 14 d'octubre és el dos-cents vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Garrotxa і 14 d'octubre
15 de març
El 15 de març és el setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Garrotxa і 15 de març
15 de novembre
El 15 de novembre o 15 de santandria és el tres-cents dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vintè en els anys de traspàs.
Veure Garrotxa і 15 de novembre
16 de juny
El 16 de juny és el cent seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Garrotxa і 16 de juny
1729
;Països Catalans.
Veure Garrotxa і 1729
1806
Plànol de Barcelona, l'any 1806.
Veure Garrotxa і 1806
1893
;Països Catalans.
Veure Garrotxa і 1893
1894
St. Charles Avenue, Nova Orleans.
Veure Garrotxa і 1894
1903
;Països Catalans.
Veure Garrotxa і 1903
1910
1910 (MCMX) fou un any començat en dissabte.
Veure Garrotxa і 1910
1937
;Països Catalans: Bitllet del Consell Municipal de Reus, de '''1937'''.
Veure Garrotxa і 1937
1938
;Països Catalans.
Veure Garrotxa і 1938
1989
1989 (MCMLXXXIX) fou un any començat en diumenge.
Veure Garrotxa і 1989
2 de juny
El 2 de juny és el cent cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Garrotxa і 2 de juny
2010
L'any 2010 fou un any normal començat en divendres en el calendari gregorià.
Veure Garrotxa і 2010
2011
L'any 2011 fou un any normal començat en dissabte.
Veure Garrotxa і 2011
2016
L'any 2016 fou un any de traspàs començat en divendres.
Veure Garrotxa і 2016
2021
L'any 2021 fou un any comú que va començar en divendres en el calendari gregorià.
Veure Garrotxa і 2021
25 d'octubre
El 25 d'octubre és el dos-cents noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-novè en els anys de traspàs.
Veure Garrotxa і 25 d'octubre
25 de febrer
El 25 de febrer és el cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Garrotxa і 25 de febrer
28 d'octubre
El 28 d'octubre és el tres-cents unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dosè en els anys de traspàs.
Veure Garrotxa і 28 d'octubre
28 de juliol
El 28 de juliol és el dos-cents novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents desè en els anys de traspàs.
Veure Garrotxa і 28 de juliol
29 d'octubre
El 29 d'octubre és el tres-cents dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents tresè en els anys de traspàs.
Veure Garrotxa і 29 d'octubre
29 de desembre
El 29 de desembre és el tres-cents seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Garrotxa і 29 de desembre
3 de desembre
El 3 de desembre és el tres-cents trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Garrotxa і 3 de desembre
3 de març
El 3 de març és el seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-tretzè en els anys de traspàs.
Veure Garrotxa і 3 de març
30 d'agost
El 30 d'agost és el dos-cents quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Garrotxa і 30 d'agost
31 d'octubre
El 31 d'octubre és el tres-cents quart dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquè en els anys de traspàs.
Veure Garrotxa і 31 d'octubre
31 de maig
El 31 de maig és el cent cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Garrotxa і 31 de maig
6 de setembre
El 6 de setembre és el dos-cents quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquantè en els anys de traspàs.
Veure Garrotxa і 6 de setembre
8 d'octubre
El 8 d'octubre és el dos-cents vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Garrotxa і 8 d'octubre
8 de setembre
El 8 de setembre és el dos-cents cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Garrotxa і 8 de setembre
També conegut com La Garrotxa, SIGMA, Turisme Garrotxa.
, Besalú, Bescanó, Beuda, Bisbat de Girona, Bismutinita, Boïgues, Bodamont, Boix comú, Borró (riu), Bosc, Bosc caducifoli temperat, Brugent, Bruguers, C-26, C-37, C-63, C-66, Ca l'Olotí, Ca l'Ouet, Ca n'Esteve (Sant Aniol de Finestres), Ca n'Oms de Beuda, Ca n'Oms de Guixars, Cabrera (l'Esquirol), Cadells, Cadena SER, Cal Borni (Olot), Cal Cavaller (Sant Ferriol), Cal Gall (Olot), Cal Santpare, Cal Santpare (la Vall d'en Bas), Calçada del Gegant, Calcita, Camamilla, Camp de Rodet, Campolier, Camprodon, Can Bac del Freixe, Can Barret, Can Batlle (Santa Pau), Can Bosc (la Vall de Bianya), Can Bosc (Mieres), Can Bossoga, Can Bruguer (Mieres), Can Camps (Tortellà), Can Coima, Can Collboni, Can Ganxola, Can Güell (Sant Ferriol), Can Goita (Maià de Montcal), Can Guixeres, Can Lleona (Beuda), Can Lloreda (Montagut i Oix), Can Lluís (les Planes d'Hostoles), Can Mas (Mieres), Can Masó (Montagut i Oix), Can Nic, Can Pei, Can Pentinet, Can Planes (la Vall de Bianya), Can Pubill (Riudaura), Can Riera (Montagut i Oix), Can Sala (Sant Feliu de Pallerols), Can Sants (Maià de Montcal), Can Serradavall, Can Servosa del Racó, Can Sila, Can Solà (Mieres), Can Solei (Beuda), Can Teixidor (la Vall de Bianya), Can Teixidor (Maià de Montcal), Can Teixidor (Santa Pau), Can Vergers, Can Vinyoles (Montagut i Oix), Candidatura d'Unitat Popular, Canet d'Adri, Cap de la Baga, Cap de la Baga (la Vall de Bianya), Capgròs, Capot, Capsacosta, Capsec, Carena de Puigsolana, Carena del Montcal, Carenar de les Boixedes, Carles Badia i Malagrida, Carme Gotarde i Camps, Carrer de la Garrotxa, Casa forta, Casa Forta de Juvinyà, Casa Llaudes, Caselles (la Vall de Bianya), Castel·lans, Castell Comtal de Besalú, Castell de Castellfollit (Vimbodí), Castell de Colltort, Castell de Montagut (Sant Julià de Ramis), Castell de Montpalau (desambiguació), Castell de Santa Pau, Castellar de la Muntanya, Castelló d'en Bas, Castellets (Beuda), Castellfollit de la Roca, Catalunya, Càndida Pérez i Martínez, Cèntul VI de Bearn, Charles Mathieu Isidore Decaen, Cim de la Pastera, Cingle, Cinglera de Castellfollit, Cingles de Gitarriu, Cingles de Sant Roc, Ciutat Pubilla de la Sardana, Claustre de l'antic Convent del Carme, Clima atlàntic, Clipic, Clot de Cascaric, Coca de llardons, Cogolls, Coll de Faja (Sales de Llierca), Coll de Jou (Sales de Llierca), Coll del Bes, Coll Sabassa, Coll Sacreu, Collada de Bracons, Collet de l'Arç, Collet de Santa Maria, Collsacabra, COM Ràdio, Comadavall, Comanegra, Comarca d'Olot, Comarques de Catalunya, Comarques gironines, Comarques naturals de Catalunya, Comtat de Besalú, Comtat de Montagut, Confederació Nacional del Treball, Consell Comarcal de la Garrotxa, Corda (música), Cos d'Agents Rurals, Costa Brava, Costabella, Cràter volcànic, Crespell, Cristóbal Colón Palasí, Dalmau González Albiol, Damas I, Daniel Terradellas i Redon, Daniela Grau i Humbert, Depressió de la Selva, Dijous Sant, Dipòsit de llavors, Divisió territorial de Catalunya de 1936, Dolores Gil de Pardo, Dolors Hubach i Vilarrodà, Dosquers, Eixample Malagrida, El Baumet, El Bover, El Brugent (del Ter), El Camós, El Castellot (Beuda), El Cós (Montagut i Oix), El Cortils, El Duran, El Ferran (Montagut i Oix), El Fontanil, El foraster (programa de televisió), El Franc, El Mallol (la Vall d'en Bas), El Mont (Albanyà), El Montcal, El paisatge favorit de Catalunya, El Pedró, El Pi de Sant Josep, El Pla de Baix, El Pla de la Grevolosa, El Pla del Prat, El Puig Alt, El Puig Subià, El Relleixat, El Sallent, El Serradell (Sales de Llierca), El Talló, El Talló (Camprodon), El Torn, Eleccions al Parlament de Catalunya de 2015, Eleccions municipals espanyoles de 2015, Els Castellets, Els Castellets (Sant Feliu de Pallerols), Els Esquers, Els Gronys, Els Hostalets, Els Tres Rocs, Emboscat, Empúries, Enric Galwey i Garcia, Erupció volcànica, Escola d'Art i Superior de Disseny d'Olot, Escola paisatgística d'Olot, Escoles de Maria Reina, Escorpí cec, Escut d'Olot, Escut de Sant Aniol de Finestres, Escut de Sant Ferriol, Escuts i banderes de la Garrotxa, Església de Sant Andreu de Socarrats, Església de Sant Aniol de Finestres, Església de Sant Esteve d'Olot, Església de Sant Salvador de Bianya, Esporgada, Estació del Carrilet (Anglès), Eusebi Fargas i Alió, Fabià Puigserver i Plana, Fageda d'en Jordà, Fagus, Faig, Faig Rodó, Fajol, Falzia fina, Fares, Fares (Sant Ferriol), Farinetes, Ferran Blanch i Arché, Ferriol de Viena, Ferrocarril, Fets de Prats de Molló, Figueres, Fina Puigdevall i Nogareda, Fluvià, Folk català, Fornells (desambiguació), Forsterita, Francesc Bernic, Francesc Josep Estorch i Siqués, Francesc Juanola i Reixach, Francesc Savalls i Massot, Francesc Serés Guillén, Francesc Xavier Arnau i Grabalosa, Francesc Xavier de Bolòs i Germà, Fredorada de desembre de 2001, Freixeneda (la Vall d'en Bas), Garrotxa, Gastronomia de la Garrotxa, Gastronomia de la Vall d'Aran, Gastronomia del Gironès i el Pla de l'Estany, Gegant (folklore), Geografia de Catalunya, Geografia dels Països Catalans, Ges, Gironès, GR 1, GR 11, GR 2, Guerau de Liost, Guerra dels remences, Gurn, Haüyna, Hariat, Herba d'eruga, Higini Torras i Majem, Història de l'automobilisme a Catalunya, Home de Cromanyó, Honor de cavalleria, Icones Turístiques de Catalunya, Ignasi de Ventós i Mir, Informe Roca, Jaciment arqueològic de la Rodona, Jardí Botànic de Vegetació Natural Olotina, Joan Boada i Masoliver, Joan Carles Panyó i Figaró, Joan de Safont i de Ferrer, Joan Figueras i Soler, Joan Pere Fontanella, Joan Sala i Papell, Joanetes, Joaquim Bosch i Codina, Joaquim Claret i Vallès, Joaquim Vayreda i Vila, Joc, Jocs Florals Internacionals, Jordi Mitjà, Jordi Pujiula i Ribera, Josep Berga i Boix, Josep Busoms, Josep Esquena i Mas, Josep Estartús i Aiguabella, Josep Maria Capdevila i Balanzó, Josep Maria de Garganta i Vila-Manyà, Josep Mas i Torre, Josep Mir i Bagó, Josep Puigbó i Valeri, Josep Pujol i Ripoll, Josep Romeu i Figueras, Josep Saderra i Puigferrer, Josep Valls i Grau, Juiàs, L'Aulina de la Creu, L'Estrada, L'Oriol (desambiguació), La Calma (Sales de Llierca), La Canova (les Preses), La Canya, La Casanova, La Clota (la Vall d'en Bas), La Cot, La Creu Blanca, La Creu del Rabadà, La Crosa de Sant Dalmai, La Fageda, La Freixeneda (la Vall d'en Bas), La lleona, La Lloreda, La Menera, La Miana, La Pinya, La retirada, La Salut (desambiguació), La Salut (Sant Feliu de Pallerols), La sega (Vayreda, mdA 250.364), La Suca, La Torre de Canadell, La Tremoleda (les Planes d'Hostoles), La Vall d'en Bas, La Vall de Bianya, La Violinada, Les Agulles, Les Canals, Les Encies, Les Planes d'Hostoles, Les Preses, Les Rompudes (la Vall de Bianya), Llac, Llei d'alta muntanya, Llei de vegueries de Catalunya, Llinatge dels Banyuls, Llinda, Llista d'antics municipis de Catalunya, Llista de banderes municipals de la Garrotxa, Llista de Béns Culturals d'Interès Nacional de la Garrotxa, Llista de canals de televisió en català, Llista de capitals de comarca dels Països Catalans, Llista de castells dels Països Catalans, Llista de circuits de motociclisme dels Països Catalans, Llista de clubs de bàsquet de la província de Girona, Llista de clubs de futbol, Llista de colònies tèxtils de Catalunya, Llista de colles castelleres, Llista de corredors de bicitrial dels Països Catalans, Llista de fabricants de motocicletes dels Països Catalans, Llista de les comarques dels Països Catalans, Llista de llocs d'enterrament als Països Catalans de sants i altres persones venerades, Llista de municipis de la província de Girona, Llista de muntanyes de Catalunya, Llista de pel·lícules filmades a la Costa Brava, Llista de pilots de motociclisme dels Països Catalans, Llista de premsa en català, Llista de revistes de l'Associació de Publicacions Periòdiques en Català, Llista de volcans, Llista de zones de protecció dels Pirineus, Lliurona, Llocalou, Llorenç Juanola i Gibert, Llorens de Barutell i d'Erill, Lluís Riu Bertran, Lluert occidental, Maià de Montcal, Majestat Batlló, Malforat, Manuel Malagrida i Fontanet, Manuel Saderra i Puigferrer, Marçal Casanovas i Guerri, Marbolenya, Marcel Borràs, Maria Àngels Feliu Bassols, Maria dels Àngels Vayreda i Trullol, Maria Serradell i Sureda, Marià Albero i Silla, Marià Llavanera i Miralles, Marià Vayreda i Vila, Martanyà, Mas de Morenet, Mas Pinós, Mas Sobiràs, Mateu Oliveras Blanch, Meius Ferrés Fluvià, Mercats de bolets dels Països Catalans, Mestre de Cabestany, Mieres, Miquel Blay i Fàbrega, Miquel de Garganta i Fàbrega, Miquel Duran Portas, Miquelet, Mitologia dels Pirineus, Modernisme català, Modest Urgell i Inglada, Monars, Monestir de Santa Maria de Riudaura, Monestir del Sant Sepulcre de Palera, Montagut (Montagut i Oix), Montagut i Oix, Montestí, Monticalvari, Montmajor (Montagut i Oix), Montnegre (Vallespir), Montoriol (Sales de Llierca), Montpetit, Montsipòsit, Muntanya de Canemàs, Muntanya de Colitzà, Muntanya de Cugul, Muntanya mitjana, Murrià, Museu Alzamora Group, Museu de Miniatures i Microminiatures de Besalú, Nació Digital, Narcís Juanola i Reixach, Narcís Molins i Fàbregas, Nevada a Catalunya del 2010, Nevada Grossa, Nissaga Batlló, Nucli antic de Tavertet, Oix, Olot, Osona, Ossinyà, Palera, Paltruc, Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, Pare de la neu, Partit Socialista Unificat de Catalunya, Patates fregides, Paté, Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca, Pau López i Sabata, Penjabocs, Període iber a Catalunya, Pere Mates, Pere Màrtir Rossell i Vilar, Pere Planella i Reixach, Pererols, Perot Rocaguinarda, Pic dels Moros, Pineda (Montagut i Oix), Pirineus Orientals, Pla de l'Estany, Pla de la Canova del Riu, Pla territorial general de Catalunya, Places i diades castelleres, Platraver, Poble (localitat), Polla menuda, Pont de Llierca, Pont medieval de Sant Joan les Fonts, Prats de Molló i la Presta, Premi Crítica Serra d'Or de Recerca, Premis Literaris Ciutat d'Olot, Prepirineus, Prepirineus catalans, Província de Girona, Províncies de Catalunya, Puig Alt de la Nespleda, Puig Blanc (Sant Feliu de Pallerols), Puig Bronzer, Puig Caçador, Puig Cornador, Puig Cornador (Sant Ferriol), Puig Cornelis, Puig Cubell (Montagut i Oix), Puig d'Aulines, Puig d'Elena, Puig d'en Roure, Puig d'en Roure (Beuda), Puig d'Espinavell, Puig de Bassegoda, Puig de Benet, Puig de Burí, Puig de Can Mic, Puig de Cantallops (Beuda), Puig de Cofí, Puig de Cubell (la Vall d'en Bas), Puig de Gorners (la Vall d'en Bas), Puig de Guardiola (Sant Joan les Fonts), Puig de l'Amat, Puig de l'Espigoler, Puig de la Bastida, Puig de la Caritat (Sant Joan de les Abadesses), Puig de la Cau, Puig de la Freixeneda, Puig de la Gatonera, Puig de la Miranda, Puig de les Civaderes, Puig de les Suques, Puig de les Tres Fonts, Puig de Lliurella, Puig de Malveí, Puig de Mas d'en Coll, Puig de Miralles (Vidrà), Puig de Pallenc, Puig de Pla Boscàs, Puig de Plansesserres, Puig de Rauta, Puig de Sallols, Puig de Sant Cosme, Puig de Sant Isidre (Sant Joan les Fonts), Puig de Sant Marc, Puig de Sant Miquel, Puig de Santa Magdalena, Puig del Soi, Puig del Sucre, Puig dels Llops, Puig dels Tres Quartos, Puig Estela (Riudaura), Puig Gavarrós, Puig Oriol, Puig Oriol (la Vall d'en Bas), Puig Ou, Puig Rodó (les Planes d'Hostoles), Puig Rodó (les Preses), Puig Rodon (la Vall de Bianya), Puig Sabarraca, Puig Sacreu (Montagut i Oix), Puig Sanoguera, Puig Sariol, Puig Satoies, Puig Sec (Sales de Llierca), Puig Torroella (Albanyà), Puigpardines, Puigsacalm, Puigsacalm Xic, Puigsacreu (Sant Pau de Segúries), Puigsacreu (Santa Pau), Puigsallança, Puigserrador, Puigsespunya, Puigventós (desambiguació), Puigvoltors, Pyracantha, Quer (orografia), Quim Domene i Berga, Quinto (joc), Raimon Arjona i Toledo, Ramon Amadeu i Grau, Ramon Comaplà i Casamitjana, Ramon Ferrusola i Feixas, Ratafia, Ràdio 4, Ràdio Olot, RCR Arquitectes, Referèndum estatutari a Catalunya de 2006, Regió Policial (Mossos d'Esquadra), Remigio Ozcoz y Calahorra, Repalassa, Repassot, Resultats de les consultes sobre la independència de Catalunya, Riera de Cogolls, Riera de Llémena, Riera de Riudaura, Riera dels Arcs, Ripollès, Riu Fornès, Riudaura, Roca Bellera, Roca del Migdia (les Planes d'Hostoles), Roca Forcada, Roca Lladre, Rocabertí (cim), Roques Blanques (la Vall de Bianya), Roques del Serrat del Moro, Rosa Maria Noguer Carbonés, Rost d'en Pi, Roure pènol, Roureda, Rusc, Ruta del Carrilet I, Ruta del Ferro i del Carbó, Salamandra comuna, Salarça, Sales de Llierca, Sallent (desambiguació), Salut (prenom), Salvador Juanola i Reixach, Sanguinyol, Sanidina, Sant Andreu de la Vola, Sant Andreu de Llorona, Sant Aniol d'Aguja, Sant Aniol de Finestres, Sant Cristòfol les Fonts, Sant Esteve d'en Bas, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Fructuós, Sant Genís i Sant Miquel de Besalú, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan de Bossols, Sant Joan de les Abadesses, Sant Joan les Fonts, Sant Jordi (Sant Aniol de Finestres), Sant Llorenç de Cerdans, Sant Llorenç de Sous, Sant Llorenç del Mont, Sant Miquel de Castelló, Sant Miquel de Monteia, Sant Miquel de Pera, Sant Miquel del Mont, Sant Miquel Sacot, Sant Pau de Segúries, Sant Pere de Montagut, Sant Pere Pescador, Sant Privat d'en Bas, Sant Quintí d'en Bas, Sant Quirze de Besora, Sant Tomàs (la Vall de Bianya), Sant Valentí (Olot), Sant Valentí de la Pinya, Santa Margarida de Sacot, Santa Maria d'Escales, Santa Maria de Castellar de la Muntanya, Santa Maria de Castelló d'Empúries, Santa Maria del Collell, Santa Maria del Freixe, Santa Pau, Sardana, Segueró, Selva, Sender de gran recorregut, Senyoria d'Hostoles, Ser, Serinyà, Serra Alta, Serra Alta (Montagut i Oix), Serra d'Aiguanegra, Serra d'en Coll (Mieres), Serra d'Entreperes, Serra de Cabrera, Serra de Coloma, Serra de Finestres, Serra de Fontanals, Serra de Freixeneda, Serra de la Cadamont, Serra de la Creu (Beuda), Serra de les Cambres, Serra de les Medes, Serra de Malforat, Serra de Mont-ros, Serra de Palomers, Serra de Puig d'Estela, Serra de Santa Llúcia de Trenteres, Serra de Vivers, Serra de Xenacs, Serra del Corb (Sant Feliu de Pallerols), Serra del Moro (les Planes d'Hostoles), Serra dels Llancers, Serra dels Saiols, Serra dels Segalars, Serra el Mor, Serradell (Sant Joan les Fonts), Serralada Transversal, Serrallonga (Vallespir), Serrat d'en Gou, Serrat de Can Batlle, Serrat de Codolars, Serrat de Comarrol, Serrat de Fontanils, Serrat de la Calcina, Serrat de la Clapera, Serrat de les Ginebres, Serrat de Pineda, Serrat del Bertran, Serrat del Fumàs, Serrat del Pedrós, Serrat del Solà (Olot), Silvicultura, Sismògraf (festival), Soler de Morell, Sometent a Catalunya, Sous, Subpirineu, Susqueda, Túnel de Bracons, Televisió del Ripollès, Teràpia de shock, Tercera divisió espanyola de futbol 2011-2012, Terrades, Territori català lliure, Thelypteris palustris, Tommy Robredo i Garcés, Toponímia, Tora blava, Toralles, Torrent de Castellar, Tortú, Tortellà, Tossa d'Espinau, Tossa de Pibernat, Tossa de Pujolriu, Tossal Gros (Montagut i Oix), Trencalòs, Tres Comuns de Catalunya, Tres Dies de Trial de Santigosa, Trial de Sant Llorenç, Trial de Sant Llorenç 1980, Trial de Sant Llorenç 1982, Trial de Sant Llorenç 1983, Trial de Sant Llorenç 1984, Trofeu Montesa, Turó comú, Turó d'en Xa, Turó de Ca n'Alzina, Turó de Can Felip, Turó de Can Gordi, Turó de l'Oriol, Turó de la Rovira (Sant Aniol de Finestres), Turó de la Torre (la Vall de Bianya), Turó de les Ofrenes, Turó de Mainou, Turó de Sant Joan (Santa Pau), Turó del Bruguer, Turó dels Pujals, Unió Catalana de BikeTrial, Unió Esportiva Olot, Usall (Maià de Montcal), Vaca bruna dels Pirineus, Vaca pirinenca, Vall de Camprodon, Vall de Llémena, Vall-llobera (cognom), Vallespir, Vegetació de Catalunya, Vegetació dels Països Catalans, Vegueria, Venerable Congregació de la Mare de Déu dels Dolors de Besalú, Vescomtat de Cabrera, Via romana del Capsacosta, Vidrà, Vies Verdes de Girona, Visó americà, Volcans de Cabrioler, Volcà, Volcà d'Aiguanegra, Volcà de Can Tià, Volcà de Claperols, Volcà de la Canya, Volcà de la Garrinada, Volcà de Montolivet, Volcà de Pujalós, Volcà de Repassot, Volcà de Repàs, Volcà de Rocanegra, Volcà de Sant Marc, Volcà de Santa Margarida, Volcà del Cairat, Volcà del Croscat, Volcà del Puig Astrol, Volcà del Puig de l'Ós, Volcà del Puig de la Costa, Volcà del Puig de la Garsa, Volcà del Puig de Mar, Volcà del Puig de Martinyà, Volcà del Puig Jordà, Volcà del Traiter, Volta a Catalunya de 2013, Xarranca, Xarxa ferroviària de Catalunya, Xerrics d'Olot, Xirivia, Zona Escolar Rural, Zona Volcànica de la Garrotxa, 1 de setembre, 11 d'abril, 11 de juliol, 14 d'octubre, 15 de març, 15 de novembre, 16 de juny, 1729, 1806, 1893, 1894, 1903, 1910, 1937, 1938, 1989, 2 de juny, 2010, 2011, 2016, 2021, 25 d'octubre, 25 de febrer, 28 d'octubre, 28 de juliol, 29 d'octubre, 29 de desembre, 3 de desembre, 3 de març, 30 d'agost, 31 d'octubre, 31 de maig, 6 de setembre, 8 d'octubre, 8 de setembre.