Taula de continguts
38 les relacions: Amoníac, Àcid nítric, Breslau, Carl Bosch, Cicle de Born-Haber, Clara Immerwahr, Cronologia de la química, Elèctrode de vidre, Energia reticular, Enric Moles i Ormella, Gas verinós a la Primera Guerra Mundial, Haber (cràter), Hermann Staudinger, Institut Tecnològic de Karlsruhe, Kurt Heinrich Meyer, Lavoslav Ružička, Llista de cràters de la Lluna: G-K, Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Química, Llista de químics, Max Born, Medalla Liebig, Medalla Rumford, Medalla Wilhelm Exner, Mines de nitre de Humberstone i Santa Laura, Nitrat de potassi, Otto Sackur, Polaritzabilitat, Procés de Haber-Bosch, Química agrícola, Química de superfícies, Química inorgànica, Richard Willstätter, Universitat Humboldt de Berlín, 1868, 1918, 1934, 29 de gener, 9 de desembre.
Amoníac
Lamoníac, de noms sistemàtics trihidrur de nitrogen o azà, és un compost químic molecular, la molècula del qual consta d'un àtom de nitrogen enllaçat mitjançant enllaços simples covalents a tres àtoms d'hidrogen d'acord amb la fórmula NH3.
Veure Fritz Haber і Amoníac
Àcid nítric
Làcid nítric és un oxoàcid de nitrogen de fórmula HNO3, a temperatura ambient és un líquid incolor que forma fums a l'aire humit i que té tendència a descompondre's per a formar òxids de nitrogen.
Veure Fritz Haber і Àcid nítric
Breslau
Breslau, Wrocław,, Breslau, Vratislav en txec i Vratislavia en llatí, és el nom de la capital de la Baixa Silèsia, al sud-oest de Polònia, situada a la riba del riu Oder (polonès: Odra).
Veure Fritz Haber і Breslau
Carl Bosch
Carl Bosch (Colònia, Alemanya, 1874 - Heidelberg, 1940) fou un químic i enginyer alemany guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1931.
Veure Fritz Haber і Carl Bosch
Cicle de Born-Haber
Cicle de Born-Haber-Fajans pel fluorur de liti, LiF. El cicle de Born-Haber o cicle de Born-Fajans-Haber és un cicle termodinàmic que té la finalitat de determinar experimentalment les energies reticulars dels cristalls iònics de manera indirecta utilitzant la llei de Hess, ja que la seva determinació directa és difícil.
Veure Fritz Haber і Cicle de Born-Haber
Clara Immerwahr
fou una química alemanya i sufragista, la primera dona d'aconseguir un doctorat en Química a una universitat alemanya.
Veure Fritz Haber і Clara Immerwahr
Cronologia de la química
teoria atòmica. La cronologia de la química és un llistat d'obres, descobriments, idees, invents i experiments importants que han canviat l'enteniment de la humanitat sobre la ciència en el camp de la química.
Veure Fritz Haber і Cronologia de la química
Elèctrode de vidre
Esquema d'un elèctrode de vidre:1. Bulb sensible 2. Precipitat d'AgCl dintre del tub 3. Dissolució interna 0,1 M, HCl 4. Elèctrode de referència intern 5. Cos de l'elèctrode 6. Elèctrode de referència extern 7. Diafragma ceràmic: contacte amb la dissolució problema L'elèctrode de vidre és un tipus d'elèctrode constituït per un tub de vidre acabat a la part inferior en un bulb de parets molt fines, que actua com a membrana semipermeable als cations hidrogen, H+.
Veure Fritz Haber і Elèctrode de vidre
Energia reticular
Representació de la formació d'un cristall de clorur de sodi, NaCl, a partir dels anions clorur, Cl- (en verd) i dels cations sodi, Na+ (en lila), segons l'equació química: Na_(g)^+ + Cl_(g)^- \xrightarrowU_r NaCl_(s) Lenergia reticular, o energia de xarxa, Ur, és l'energia alliberada en formar-se un mol d'un compost iònic sòlid a partir dels seus ions en estat gasós i a distància infinita.
Veure Fritz Haber і Energia reticular
Enric Moles i Ormella
Enric Moles i Ormella (Vila de Gràcia, 1883 – Madrid, 1953) fou el químic català de més renom i prestigi internacional de la primera meitat del; expert en la determinació de pesos atòmics i considerat l'introductor de la Química física a Espanya.
Veure Fritz Haber і Enric Moles i Ormella
Gas verinós a la Primera Guerra Mundial
Un atac amb gas verinós usant cilindres de gas durant la Primera Guerra Mundial. L'ús de gas verinós en la Primera Guerra Mundial va ser una important innovació militar.
Veure Fritz Haber і Gas verinós a la Primera Guerra Mundial
Haber (cràter)
Haber és un cràter d'impacte molt proper al Pol Nord de la Lluna.
Veure Fritz Haber і Haber (cràter)
Hermann Staudinger
Hermann Staudinger (Worms, Alemanya, 23 de març de 1881 - Friburg de Brisgòvia 1965) va ser un químic i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1953.
Veure Fritz Haber і Hermann Staudinger
Institut Tecnològic de Karlsruhe
L'Institut Tecnològic de Karlsruhe, també conegut com a KIT per les seves sigles en alemany (Karlsruher Institut für Technologie), és una de les majors i més prestigioses institucions acadèmiques i de recerca d'Alemanya, reconeguda mundialment per l'alt nivell dels treballs de recerca que en ella es desenvolupen.
Veure Fritz Haber і Institut Tecnològic de Karlsruhe
Kurt Heinrich Meyer
fou un químic alemany.
Veure Fritz Haber і Kurt Heinrich Meyer
Lavoslav Ružička
Lavoslav Ružička o Leopold Ružičkaa, ForMemRS (1887 -1976) va ser un científic croat-suís, professor universitari i guanyador del Premi Nobel de Química l'any 1939, que va treballar la major part de la seva vida a Suïssa.
Veure Fritz Haber і Lavoslav Ružička
Llista de cràters de la Lluna: G-K
Llista de cràters de la Lluna (G-K) amb noms aprovats a la ''Gazetteer of Planetary Nomenclature'' mantinguda per la Unió Astronòmica Internacional, on s'inclou el diàmetre del cràter i l'epònim amb el qual es nomena el cràter.
Veure Fritz Haber і Llista de cràters de la Lluna: G-K
Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Química
El Premi Nobel de Química va ser establert en el testament de 1895 del químic suec Alfred Nobel. El Premi Nobel de Química (en suec Nobelpriset i kemi) és lliurat anualment per l'Acadèmia Sueca a «científics que sobresurten per les seves contribucions en el camp de la química».
Veure Fritz Haber і Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Química
Llista de químics
Un químic és un científic especialitzat en la química.
Veure Fritz Haber і Llista de químics
Max Born
fou un matemàtic i físic alemany, que féu importants contribucions en la física de l'estat sòlid, en l'òptica i, especialment, en el desenvolupament de la mecànica quàntica.
Veure Fritz Haber і Max Born
Medalla Liebig
La Medalla Liebig (en alemany Liebig-Denkmünze) són un premi atorgat per la societat científica Verein Deutscher Chemiker (Societat de Químics d'Alemanya) des del 1903, any de la seva creació, i després per la Gesellschaft Deutscher Chemiker.
Veure Fritz Haber і Medalla Liebig
Medalla Rumford
Medalla Rumford La Medalla Rumford és un premi científic atorgat per la Royal Society a científics europeus que hagin destacat en la recerca de les propietats tèrmiques o òptiques de la matèria.
Veure Fritz Haber і Medalla Rumford
Medalla Wilhelm Exner
La medalla Wilhelm Exner és atorgada per l'Associació de la indústria austríaca, Österreichischer Gewerbeverein (ÖGV), per l'excel·lència en recerca i ciència, des de 1921.
Veure Fritz Haber і Medalla Wilhelm Exner
Mines de nitre de Humberstone i Santa Laura
Les oficines salitreras d'Humberstone i Santa Laura són dues antigues oficines salitreres, abandonades en l'actualitat, ubicades als municipis de Pozo Almonte, I Regió de Tarapacá, a Xile.
Veure Fritz Haber і Mines de nitre de Humberstone i Santa Laura
Nitrat de potassi
El nitrat de potassi, també conegut com a salnitre o salpetre, és un compost químic inorgànic de fórmula KNO3, una sal constituïda per anions nitrat NO3- i cations potassi K+ enllaçats mitjançant enllaç iònic.
Veure Fritz Haber і Nitrat de potassi
Otto Sackur
Otto Sackur (28 de setembre de 1880, Breslau, Baixa Silèsia - 17 de desembre de 1914, Berlín) fou un químic alemany conegut per l'equació de Sackur-Tetrode.
Veure Fritz Haber і Otto Sackur
Polaritzabilitat
Polarització d'ions. Superior: dos ions no polaritzats; mitjà: catió i anió lleugerament polaritzats; inferior: ions polaritzats amb superposició dels niguls electrònics. La polaritzabilitat és la tendència a deformar-se un ió, perdent la simetria esfèrica de l'ió lliure, a conseqüència d'atraccions o repulsions electroestàtiques que experimenta el núvol electrònic.
Veure Fritz Haber і Polaritzabilitat
Procés de Haber-Bosch
El procés de Haber-Bosch, també anomenat síntesi de Haber–Bosch, o simplement síntesi de Haber, és la reacció de fixació del nitrogen amb nitrogen gas i hidrogen gas, sobre un catalitzador de ferro enriquit, per produir amoníac.
Veure Fritz Haber і Procés de Haber-Bosch
Química agrícola
Cartell publicitari de nitrat de Xile, un adob natural que conté una mescla de nitrat de sodi i nitrat de potassi. La química agrícola o agroquímica és la disciplina que estudia els processos químics i bioquímics relacionats amb els elements químics essencials en el sistema sòl-planta i la seva incidència en els rendiments, la qualitat i la transformació dels productes agrícoles.
Veure Fritz Haber і Química agrícola
Química de superfícies
Catalitzador d'un cotxe La química de superfícies és una branca de la química física que es dedica fonamentalment en l'estudi químic-físic de les interfícies derivades dels tres estats de la matèria: sòlid, líquid i gas.
Veure Fritz Haber і Química de superfícies
Química inorgànica
químics teòric amb el seu dimagnetisme La química inorgànica és la branca de la química que s'ocupa de l'estudi del comportament dels compostos inorgànics, és a dir, els que no contenen carboni (en contraposició als compostos orgànics, que sí que en contenen).
Veure Fritz Haber і Química inorgànica
Richard Willstätter
Richard Martin Willstätter (Karlsruhe, Imperi Alemany, 13 d'agost de 1872 - Locarno, Suïssa, 3 d'agost de 1942) fou un químic i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1915.
Veure Fritz Haber і Richard Willstätter
Universitat Humboldt de Berlín
La Universitat Humboldt de Berlín (en alemany: Humboldt-Universität zu Berlin) és el centre universitari més antic de Berlín, fundat l'any 1810.
Veure Fritz Haber і Universitat Humboldt de Berlín
1868
;Països Catalans.
Veure Fritz Haber і 1868
1918
1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.
Veure Fritz Haber і 1918
1934
;Països Catalans.
Veure Fritz Haber і 1934
29 de gener
El 29 de gener és el vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Fritz Haber і 29 de gener
9 de desembre
El 9 de desembre és el tres-cents quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Fritz Haber і 9 de desembre