Taula de continguts
37 les relacions: Alfabet búlgar, Alfabet català, Alfabet hebreu, Alfabet macedònic, Aproximant labiodental sonora, Awjila, Belarús (llengua), Bet, Betacisme, Brescià, Català tarragoní, Consonant fricativa, Consonant labiodental, Crioll capverdià, Crioll reunionès, Fámjin, Fonema, Fonologia del català, Francès, Fricativa labiodental sorda, Gal·lès mitjà, Gramàtica del català, Gramàtica hongaresa, Grec, Hvalba, Kaqtxikel, Maria I d'Escòcia, Mizo, Pe, Quenya, Substrat (lingüística), Tahitià, Trongisvágur, Txec, V, Waw, Б.
Alfabet búlgar
L'alfabet búlgar, incloent formes en cursiva de les lletres Lalfabet búlgar, българскa азбука bàlgarska àzbuka, s'utilitza per escriure la llengua búlgara.
Veure Fricativa labiodental sonora і Alfabet búlgar
Alfabet català
L'alfabet català és la variant de l'alfabet llatí usada per a escriure la llengua catalana.
Veure Fricativa labiodental sonora і Alfabet català
Alfabet hebreu
Lalfabet hebreu, també conegut com a àlef-bet en hebreu a partir del nom de les primeres dues lletres, és un conjunt de 22 lletres usades en l'escriptura del llenguatge hebreu.
Veure Fricativa labiodental sonora і Alfabet hebreu
Alfabet macedònic
L'alfabet macedònic (en macedònic Македонска азбука, makedonska azbuka) és la variant de l'alfabet ciríl·lic emprada per escriure la llengua macedònica.
Veure Fricativa labiodental sonora і Alfabet macedònic
Aproximant labiodental sonora
L'aproximant labiodental sonora és un fonema que es representa a l'AFI (una V amb el pal final arrodonit o una ípsilon minúscula de l'alfabet grec, per marcar la proximitat fònica amb la fricativa labiodental sonora, que se simbolitza amb). Aquest so és relativament freqüent, es troba a llengües com el danès, el finès, el neerlandès, l'hindi o l'hawaià, entre altres.
Veure Fricativa labiodental sonora і Aproximant labiodental sonora
Awjila
L'awjila (també: aujila, augila, aoudjila, awgila, awdjila, nom nadiu: Tawjilit) és una llengua severament amenaçada (considerada «moribunda» per Ethnologue) a Ethnologue del grup de llengües amazigues orientals parlada a Cirenaica, Líbia,a l'oasi d'Augila.
Veure Fricativa labiodental sonora і Awjila
Belarús (llengua)
El belarús o bielorús (беларуская мова, 'bielarúskaia mova') és una llengua eslava de la branca oriental, parlada a Belarús i a parts de Polònia per uns 7 milions de persones (set milions a Belarús, mig milió a Rússia, unes 200.000 a Polònia i potser 150.000 a Ucraïna).
Veure Fricativa labiodental sonora і Belarús (llengua)
Bet
La és la segona lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent bēt 𐤁 en fenici, bēṯ ܒ en siríac, bet ב en hebreu, ba ب en àrab i bet በ en amhàric.
Veure Fricativa labiodental sonora і Bet
Betacisme
Expansió del betacisme a CastellóEl betacisme és un fenomen fonètic que consistix a pronunciar la consonant v (el fonema fricatiu labiodental sonor) com a b (el fonema oclusiu bilabial sonor), cosa que provoca la pèrdua de l'oposició fonemàtica entre les dues consonants.
Veure Fricativa labiodental sonora і Betacisme
Brescià
El dialecte brescià (en brescià dialèt bresà djaˈlɛt breˈsa, o simplement bresà breˈsa, escrit històricament com bresà, bressà segons l'ús) és, juntament amb el bergamasc, el cremasc i els dialectes de les zones al confí de les províncies de Cremona i Màntua, un idioma del grup oriental de la llengua llombarda, pertanyent a la família de les llengües gal·loitàliques.
Veure Fricativa labiodental sonora і Brescià
Català tarragoní
El català tarragoní és un subdialecte del català central que es parla al Tarragonès, l'Alt Camp, el Baix Camp i a la Conca de Barberà.
Veure Fricativa labiodental sonora і Català tarragoní
Consonant fricativa
Una consonant fricativa (o simplement fricativa en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una fricció o turbulència en el pas de l'aire per la boca provocada per l'apropament màxim dels òrgans articuladors sense que s'arribin a tancar del tot (en aquest cas s'articularia una oclusiva).
Veure Fricativa labiodental sonora і Consonant fricativa
Consonant labiodental
Una consonant labiodental (o simplement labiodental en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant l'acostament del llavi inferior i les dents incisives superiors.
Veure Fricativa labiodental sonora і Consonant labiodental
Crioll capverdià
El crioll capverdià és una llengua criolla de base lingüística portuguesa parlada a l'arxipèlag de Cap Verd.
Veure Fricativa labiodental sonora і Crioll capverdià
Crioll reunionès
Missatge en crioll de Reunió en un rètol en Saint-André. El crioll reunionès (en crioll de La Reunió: Kréol Réyoné) és un crioll de base lexical francesa parlat en la Reunió. Prové sobretot del francès (principalment dels dialectes del nord-oest com el normand i el gal) però també sofreix la influència de llengües d'altres ètnies arribades a l'illa, algunes com el malgaix, l'hindi, el gujarati, l'indoportuguès i el tamil).
Veure Fricativa labiodental sonora і Crioll reunionès
Fámjin
Fámjin (pronunciat o) és una localitat situada a la costa occidental de l'illa de Suðuroy, a les Illes Fèroe.
Veure Fricativa labiodental sonora і Fámjin
Fonema
El fonema (del grec φώνημα, 'so de la veu') és l'abstracció del so, és a dir, la realització ideal d'un so sense tenir en compte com es pronuncia realment en un context concret.
Veure Fricativa labiodental sonora і Fonema
Fonologia del català
La fonologia del català, com a llengua romànica derivada del llatí vulgar, comparteix trets fonètics amb les llengües fortament romanitzades.
Veure Fricativa labiodental sonora і Fonologia del català
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»).
Veure Fricativa labiodental sonora і Francès
Fricativa labiodental sorda
El fonema fricatiu labiodental sord es transcriu en l'alfabet fonètic internacional, és a dir, la lletra efa minúscula.
Veure Fricativa labiodental sonora і Fricativa labiodental sorda
Gal·lès mitjà
El gal·lès mitjà (en gal·lès Cymraeg Canol) és el nom que se li dona a la llengua gal·lesa dels segles XII al XV.
Veure Fricativa labiodental sonora і Gal·lès mitjà
Gramàtica del català
La gramàtica del català és la ciència que estudia i descriu l'estructura de la llengua catalana.
Veure Fricativa labiodental sonora і Gramàtica del català
Gramàtica hongaresa
Aquest article descriu la gramàtica hongaresa, en particular aquelles característiques que són particularment remarcables de l'hongarès en comparació amb altres idiomes europeus.
Veure Fricativa labiodental sonora і Gramàtica hongaresa
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Veure Fricativa labiodental sonora і Grec
Hvalba
Hvalba és un poble i municipi situat al nord de l'illa de Suðuroy, a les Illes Fèroe.
Veure Fricativa labiodental sonora і Hvalba
Kaqtxikel
El kaqtxikel o kaktxikel és una llengua maia parlat pels kaqtxikels a la regió centro occidental de Guatemala.
Veure Fricativa labiodental sonora і Kaqtxikel
Maria I d'Escòcia
Maria d'Escòcia, també coneguda com a Maria Stuart (8 de desembre de 1542 - 8 de febrer de 1587) Fou reina d'Escòcia del 14 de desembre de 1542 al 24 de juliol de 1567.
Veure Fricativa labiodental sonora і Maria I d'Escòcia
Mizo
El mizo és una llengua tibetobirmana parlada a l'Estat del Mizoram, a l'Índia, així com als estats veïns de l'Assam i del Manipur.
Veure Fricativa labiodental sonora і Mizo
Pe
La és la dissetena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent pe 𐤐 en fenici, pē ܦ en siríac, pe פ en hebreu, fā ف en àrab i äf ፈ en amhàric.
Veure Fricativa labiodental sonora і Pe
Quenya
Text en quenya, escrit en l'alfabet tengwar i en l'alfabet llatí El quenya (pronunciat: kwéɲə) és un idioma creat per J. R. R. Tolkien en el context de la seva obra literària referida a la Terra Mitjana (El Senyor dels Anells, El hòbbit, etc.). En aquest marc, el quenya és la llengua pròpia dels elfs que varen arribar a Vàlinor, els Calaquendi.
Veure Fricativa labiodental sonora і Quenya
Substrat (lingüística)
En lingüística, un substrat és la llengua o llengües que en un territori determinat ha estat substituïda per una llengua dominant, per causes d'una colonització o una conquesta, i la seva influència en la nova llengua amb alguns trets lingüístics.
Veure Fricativa labiodental sonora і Substrat (lingüística)
Tahitià
El tahitià (o reo Tahiti) és una llengua austronèsia parlada a l'illa de Tahití i a la resta de les illes de la Societat.
Veure Fricativa labiodental sonora і Tahitià
Trongisvágur
Trongisvágur és un poble de l'illa de Suðuroy, a les Illes Fèroe.
Veure Fricativa labiodental sonora і Trongisvágur
Txec
El txec (čeština en txec), també conegut com a bohemi, és una llengua eslava occidental amb uns dotze milions de parlants nadius.
Veure Fricativa labiodental sonora і Txec
V
La V (pronunciat v) és la vint-i-dosena lletra de l'alfabet català i dissetena de les consonants.
Veure Fricativa labiodental sonora і V
Waw
La (wāw, a vegades vau, o vav) és la sisena (o vint-i-setena en orde modern àrab) lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent waw 𐤅en fenici, wāw ܘ en siríac, vau (vav) ו en hebreu, wāw و en àrab i wäwe ወ en amhàric.
Veure Fricativa labiodental sonora і Waw
Б
Б majúscula juntament amb les seves variants estàndard i serbomacedònia minúscules Б, б (en cursiva Б, б) és la segona lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Veure Fricativa labiodental sonora і Б
També conegut com Fonema fricatiu labiodental sonor.