35 les relacions: Alfabet català, Alfabet fenici, Alfabet hebreu, Alfabet lituà, Alfabet macedònic, Alfabet siríac, Awjila, Ç, Bakairí, Belarús (llengua), Brescià, Catalanitat de Cristòfor Colom, Consonant alveolar, Consonant coronal, Consonant fricativa, Consonant sonora, Crioll capverdià, Crioll reunionès, Fonema, Fonologia del català, Fonologia del japonès, Fonologia del romanès, Francès, Gramàtica del català, Gramàtica hongaresa, Grec, Hiragana, Katakana, Llengua mandea, Mizo, Ortografia de les sibilants, Quenya, Siríac, Txec, Zain.
Alfabet català
L'alfabet català és la variant de l'alfabet llatí usada per a escriure la llengua catalana.
Nou!!: Fricativa alveolar sonora і Alfabet català · Veure més »
Alfabet fenici
Làpida al Museu de Pèrgam, a Berlín, amb inscripcions en alfabet fenici Lalfabet fenici és un dels primers alfabets dels sistemes d'escriptura fonètica en la història de la humanitat.
Nou!!: Fricativa alveolar sonora і Alfabet fenici · Veure més »
Alfabet hebreu
Lalfabet hebreu, també conegut com a àlef-bet en hebreu a partir del nom de les primeres dues lletres, és un conjunt de 22 lletres usades en l'escriptura del llenguatge hebreu.
Nou!!: Fricativa alveolar sonora і Alfabet hebreu · Veure més »
Alfabet lituà
L'alfabet lituà és l'alfabet derivat del llatí que es fa servir per escriure el lituà.
Nou!!: Fricativa alveolar sonora і Alfabet lituà · Veure més »
Alfabet macedònic
L'alfabet macedònic (en macedònic Македонска азбука, makedonska azbuka) és la variant de l'alfabet ciríl·lic emprada per escriure la llengua macedònica.
Nou!!: Fricativa alveolar sonora і Alfabet macedònic · Veure més »
Alfabet siríac
Lalfabet siríac és un sistema d'escriptura utilitzat per escriure el siríac a partir del.
Nou!!: Fricativa alveolar sonora і Alfabet siríac · Veure més »
Awjila
L'awjila (també: aujila, augila, aoudjila, awgila, awdjila, nom nadiu: Tawjilit) és una llengua severament amenaçada (considerada «moribunda» per Ethnologue) a Ethnologue del grup de llengües amazigues orientals parlada a Cirenaica, Líbia,a l'oasi d'Augila.
Nou!!: Fricativa alveolar sonora і Awjila · Veure més »
Ç
La ç, anomenada ce trencada, és la lletra ce de l'alfabet català, procedent del llatí, modificada per un signe diacrític (el trenc).
Nou!!: Fricativa alveolar sonora і Ç · Veure més »
Bakairí
El bakairí (bacairí) és una llengua carib, parlada pels bakairís a l'estat de Mato Grosso al Brasil.
Nou!!: Fricativa alveolar sonora і Bakairí · Veure més »
Belarús (llengua)
El belarús o bielorús (беларуская мова, 'bielarúskaia mova') és una llengua eslava de la branca oriental, parlada a Belarús i a parts de Polònia per uns 7 milions de persones (set milions a Belarús, mig milió a Rússia, unes 200.000 a Polònia i potser 150.000 a Ucraïna).
Nou!!: Fricativa alveolar sonora і Belarús (llengua) · Veure més »
Brescià
El dialecte brescià (en brescià dialèt bresà djaˈlɛt breˈsa, o simplement bresà breˈsa, escrit històricament com bresà, bressà segons l'ús) és, juntament amb el bergamasc, el cremasc i els dialectes de les zones al confí de les províncies de Cremona i Màntua, un idioma del grup oriental de la llengua llombarda, pertanyent a la família de les llengües gal·loitàliques.
Nou!!: Fricativa alveolar sonora і Brescià · Veure més »
Catalanitat de Cristòfor Colom
La tesi de la catalanitat de Cristòfor Colom ha estat defensada per diversos historiadors al llarg dels anys; està enfrontada a la majoritàriament acceptada tesi genovesa.
Nou!!: Fricativa alveolar sonora і Catalanitat de Cristòfor Colom · Veure més »
Consonant alveolar
Una consonant alveolar o simplement alveolar en fonètica és aquella consonant que s'articula mitjançant l'acostament de la punta o la part superior de la llengua i la cresta alveolar.
Nou!!: Fricativa alveolar sonora і Consonant alveolar · Veure més »
Consonant coronal
Una consonant coronal (o simplement coronal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula amb la part davantera flexible de la llengua.
Nou!!: Fricativa alveolar sonora і Consonant coronal · Veure més »
Consonant fricativa
Una consonant fricativa (o simplement fricativa en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una fricció o turbulència en el pas de l'aire per la boca provocada per l'apropament màxim dels òrgans articuladors sense que s'arribin a tancar del tot (en aquest cas s'articularia una oclusiva).
Nou!!: Fricativa alveolar sonora і Consonant fricativa · Veure més »
Consonant sonora
En fonètica articulatòria, una consonant sonora és una consonant articulada amb la vibració de les cordes vocals, al contrari d'una consonant sorda.
Nou!!: Fricativa alveolar sonora і Consonant sonora · Veure més »
Crioll capverdià
El crioll capverdià és una llengua criolla de base lingüística portuguesa parlada a l'arxipèlag de Cap Verd.
Nou!!: Fricativa alveolar sonora і Crioll capverdià · Veure més »
Crioll reunionès
Missatge en crioll de Reunió en un rètol en Saint-André. El crioll reunionès (en crioll de La Reunió: Kréol Réyoné) és un crioll de base lexical francesa parlat en la Reunió. Prové sobretot del francès (principalment dels dialectes del nord-oest com el normand i el gal) però també sofreix la influència de llengües d'altres ètnies arribades a l'illa, algunes com el malgaix, l'hindi, el gujarati, l'indoportuguès i el tamil).
Nou!!: Fricativa alveolar sonora і Crioll reunionès · Veure més »
Fonema
El fonema (del grec φώνημα, 'so de la veu') és l'abstracció del so, és a dir, la realització ideal d'un so sense tenir en compte com es pronuncia realment en un context concret.
Nou!!: Fricativa alveolar sonora і Fonema · Veure més »
Fonologia del català
La fonologia del català, com a llengua romànica derivada del llatí vulgar, comparteix trets fonètics amb les llengües fortament romanitzades.
Nou!!: Fricativa alveolar sonora і Fonologia del català · Veure més »
Fonologia del japonès
La fonologia del japonès comprèn uns 15 fonemes consonàntics, el típic sistema de cinc vocals transversals de i una distribució fonotàctica relativament senzilla de fonemes que permet pocs grups consonàntics.
Nou!!: Fricativa alveolar sonora і Fonologia del japonès · Veure més »
Fonologia del romanès
A la fonologia de l'idioma romanès, l'inventari de fonemes consta de set vocals, dues o quatre semivocals (hi ha diferents punts de vista) i vint consonants.
Nou!!: Fricativa alveolar sonora і Fonologia del romanès · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Fricativa alveolar sonora і Francès · Veure més »
Gramàtica del català
La gramàtica del català és la ciència que estudia i descriu l'estructura de la llengua catalana.
Nou!!: Fricativa alveolar sonora і Gramàtica del català · Veure més »
Gramàtica hongaresa
Aquest article descriu la gramàtica hongaresa, en particular aquelles característiques que són particularment remarcables de l'hongarès en comparació amb altres idiomes europeus.
Nou!!: Fricativa alveolar sonora і Gramàtica hongaresa · Veure més »
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Fricativa alveolar sonora і Grec · Veure més »
Hiragana
El hiragana (平仮名; ひらがな) és un dels dos sil·labaris emprats en l'escriptura japonesa junt amb el katakana.
Nou!!: Fricativa alveolar sonora і Hiragana · Veure més »
Katakana
Origen del Katakana El katakana (片仮名; カタカナ) és un dels dos sil·labaris emprats en l'escriptura japonesa juntament amb l'hiragana.
Nou!!: Fricativa alveolar sonora і Katakana · Veure més »
Llengua mandea
El mandeu és la llengua pròpia del poble mandeu, el qual és oriünd de l'Orient Mitjà.
Nou!!: Fricativa alveolar sonora і Llengua mandea · Veure més »
Mizo
El mizo és una llengua tibetobirmana parlada a l'Estat del Mizoram, a l'Índia, així com als estats veïns de l'Assam i del Manipur.
Nou!!: Fricativa alveolar sonora і Mizo · Veure més »
Ortografia de les sibilants
L'ortografia de les sibilants constitueix un cas en l'ortografia del català en el qual un mateix so sibilant es representa en grafies diferents.
Nou!!: Fricativa alveolar sonora і Ortografia de les sibilants · Veure més »
Quenya
Text en quenya, escrit en l'alfabet tengwar i en l'alfabet llatí El quenya (pronunciat: kwéɲə) és un idioma creat per J. R. R. Tolkien en el context de la seva obra literària referida a la Terra Mitjana (El Senyor dels Anells, El hòbbit, etc.). En aquest marc, el quenya és la llengua pròpia dels elfs que varen arribar a Vàlinor, els Calaquendi.
Nou!!: Fricativa alveolar sonora і Quenya · Veure més »
Siríac
El siríac (en siríac) és un conjunt de dialectes de l'arameu, una llengua semítica parlada a l'Orient Mitjà; durant el seu apogeu es va parlar a la major part del Creixent Fèrtil.
Nou!!: Fricativa alveolar sonora і Siríac · Veure més »
Txec
El txec (čeština en txec), també conegut com a bohemi, és una llengua eslava occidental amb uns dotze milions de parlants nadius.
Nou!!: Fricativa alveolar sonora і Txec · Veure més »
Zain
La (anomenada també zayin, zayn o zay) és la setena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent zain 𐤆 en fenici, zayn ܙ en siríac, zayin (zain) ז en hebreu, zāyn ز en àrab i zäy ዘ en amhàric.
Nou!!: Fricativa alveolar sonora і Zain · Veure més »
Redirigeix aquí:
/z/, Essa sonora, Fonema fricatiu alveolar sonor.