Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Fonoll

Índex Fonoll

Llavors de fonoll Bulbs de fonoll El fenoll o fonoll (Foeniculum vulgare) és una espècie silvestre i conreada dins de la família Apiaceae, originària del sud d'Europa i el Pròxim Orient.

Taula de continguts

  1. 132 les relacions: Abortiu, Absenta, Afidoïdeus, Alcalà de Xivert, Alticinis, Alzina de Gabrielet, Alzina de Mas Rabassa, Alzinera de Can Gaspar, Alzinera de Linyola, Anís, Anet, Anetol, Aperitiu, Api-rave, Apiol, Arrel comestible, Auguste André Cahours, Àcid húmic, Boix de l'Església, Bosc de Volpelleres, Botifarra, Bsissa, Calendari republicà francès, Camamilla pudent, Canet de Mar, Canyaferla, Capelles de la catedral de Toledo, Capitular de Villis, Caragol (gastronomia), Caragols cuinats, Carminatiu, Carn d'ovella, Catedral de Toledo, Catral, Càlig, Corona de flors, Cuina medieval, Cuina tibetana, Cultiu d'acompanyament, Curri, Escut del Genovés, Espècia, Faune gran, Fenolhet, Fines herbes, Flora del País Valencià, Foeniculum, Fonoll marí, Freixe d'Aiguaviva, Frit de matances, ... Ampliar l'índex (82 més) »

Abortiu

Un abortiu és una substància o pràctica que provoca l'avortament.

Veure Fonoll і Abortiu

Absenta

L'absenta és una beguda alcohòlica destil·lada a partir d'una licor macerada amb herbes, principalment donzell (Artemisia absinthium), anís verd, melissa i fonoll.

Veure Fonoll і Absenta

Afidoïdeus

Els afidoïdeus (Aphidoidea) són una superfamília d'insectes hemípters del subordre dels esternorrincs, que inclou els populars pugons.

Veure Fonoll і Afidoïdeus

Alcalà de Xivert

Alcalà de Xivert és un municipi valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.

Veure Fonoll і Alcalà de Xivert

Alticinis

Els alticinis (Alticini) són una tribu de coleòpters de la família dels crisomèlids.

Veure Fonoll і Alticinis

Alzina de Gabrielet

L'Alzina de Gabrielet (Quercus ilex subsp. ballota) és un arbre que es troba a Maials (el Segrià).

Veure Fonoll і Alzina de Gabrielet

Alzina de Mas Rabassa

L'Alzina de Mas Rabassa (Quercus ilex subsp. ballota) és un arbre que es troba a Olèrdola (comarca de l'Alt Penedès), el qual té una capçada molt ampla i de les més grosses de tot Catalunya.

Veure Fonoll і Alzina de Mas Rabassa

Alzinera de Can Gaspar

L'Alzinera de Can Gaspar (Quercus ilex subsp. ballota) és un arbre que es troba a Llindars (la Ribera d'Ondara, la Segarra), la qual és una alzina de mida considerable, d'una gran bellesa estètica i emmarcada en un paratge agrícola molt bonic.

Veure Fonoll і Alzinera de Can Gaspar

Alzinera de Linyola

L'Alzinera de Linyola (Quercus ilex subsp. ballota) és un arbre que es troba a Linyola (el Pla d'Urgell), el qual apareix en diversos escuts (del poble i d'entitats esportives), postals i símbols del municipi.

Veure Fonoll і Alzinera de Linyola

Anís

Lanís, anís verd, batafaluga o matafaluga, és una planta herbàcia anual (Pimpinella anisum) de la família Apiaceae, de llavors aromàtiques (per la qual raó rep el nom de llavoretes al País Valencià), que es fa servir per fer el licor del mateix nom.

Veure Fonoll і Anís

Anet

Lanet o fonoll pudent (Anethum graveolens), és una espècie de planta amb flors dins el gènere Anethum de la família de les apiàcies.

Veure Fonoll і Anet

Anetol

L'anetol de nom IUPAC:(E)-1-Metoxi-4-(1-propenil)benzè, en anglès:Anethole, és un compost orgànic que es fa servir molt com saboritzant.

Veure Fonoll і Anetol

Aperitiu

Martini blanc. L'aperitiu o vermut és una menja lleugera que es pot fer abans d'un àpat, habitualment el sopar o, en dies festius, el dinar.

Veure Fonoll і Aperitiu

Api-rave

Lapi-rave (Apium graveolens var. rapaceum), és una varietat dApium graveolens pertanyent a la família de les apiàcies.

Veure Fonoll і Api-rave

Apiol

Apiol és un compost químic orgànic de fórmula C₁₂H14O₄ que es troba a l'api, les llavors de julivert i l'oli essencial de julivert.

Veure Fonoll і Apiol

Arrel comestible

Pastanagues Una arrel comestible és aquella arrel usada com a aliment, entenent com a "arrel" qualsevol part subterrània comestible d'una planta, i no estrictament el que com a tal s'entén en botànica.

Veure Fonoll і Arrel comestible

Auguste André Cahours

Auguste André Thomas Cahours (2 d'octubre de 1813, París - 17 de març de 1891, París) va ser un químic francès que va descobrir i sintetitzar un gran nombre de compostos, entre els quals destaquen els alcohols amílic (pentan-1-ol) i al·lílic (propen-2-en-1-ol), el toluè, el xilè, els àcids anísic i cumínic, la piperidina, els compostos i radicals organometàl·lics i derivats de la fosfina i l'arsina.

Veure Fonoll і Auguste André Cahours

Àcid húmic

Les aigües àcides i oligotròfiques proporcionen àcids húmics de color del te (Bosc de Tasmània occidental) Els àcids húmics constitueixen una de les fraccions més importants de l'humus.

Veure Fonoll і Àcid húmic

Boix de l'Església

El Boix de l'Església (Buxus sempervirens) és un arbre que es troba al municipi de Montseny (el Vallès Oriental), el qual és un dels boixos més grossos (tant de dimensions de tronc com de port) de tot Catalunya.

Veure Fonoll і Boix de l'Església

Bosc de Volpelleres

El bosc de Volpelleres és un bosc mediterrani centenari d'una extensió aproximada de 15 ha.

Veure Fonoll і Bosc de Volpelleres

Botifarra

Una botifarra és un embotit fet amb budell gros de porc farcit de carn picada i adobada del mateix animal.

Veure Fonoll і Botifarra

Bsissa

La bsisa és una preparació dolça a base de cereals d'origen amazic que a Tunísia se serveix sobretot per esmorzar.

Veure Fonoll і Bsissa

Calendari republicà francès

Calendari republicà francès de 1794, dibuixat per ''Louis-Philibert Debucourt'' El calendari republicà francès (o calendari revolucionari francès) va ser un calendari utilitzat durant la Revolució Francesa que fou instaurat el 5 d'octubre de 1793 per un decret de la Convenció Nacional i es definia el 22 de setembre de 1792 com el primer de l'era, dia de la proclamació de França com a república.

Veure Fonoll і Calendari republicà francès

Camamilla pudent

La camamilla pudent, herba de la mare o segura (Anthemis cotula), és una espècie de planta amb flors anual de la família de les asteràcies que té una olor forta pudent.

Veure Fonoll і Camamilla pudent

Canet de Mar

Canet de Mar és un municipi de la costa del Maresme que es troba a uns 40 km al nord-est de Barcelona ciutat, a la província homònima, i a 15 km de la capital comarcal, Mataró.

Veure Fonoll і Canet de Mar

Canyaferla

La canyaferla (C), fenollassa (PV) o fèl·lera (B) (Ferula communis) pertany a la família de les apiàcies nativa del Mediterrani.

Veure Fonoll і Canyaferla

Capelles de la catedral de Toledo

Interior de la catedral Girola de la catedral Les capelles de la catedral de Santa María de Toledo són un conjunt arquitectònic i artístic que contribueix al fet que sigui considerada com la magnum opus de l'estil gòtic a Espanya.

Veure Fonoll і Capelles de la catedral de Toledo

Capitular de Villis

El Capitulare de villis vel curtis imperii (o imperialibus) és una acta legislativa (un capitular) i reial decret que data de finals del segle VIII o principis del segle IX.

Veure Fonoll і Capitular de Villis

Caragol (gastronomia)

a la llauna'' caragol que fuig amb por, fent referència al fet de menjar caragols. Caragolada Caragols en salsa Arròs amb bledes i caragols valencià El caragol és un element habitual en la gastronomia de diversos països.

Veure Fonoll і Caragol (gastronomia)

Caragols cuinats

Els caragols cuinats és una recepta típica de Mallorca Els ingredients que la componen a més del caragols són la sal, herbes culinàries com el fonoll, la menta, el moraduix, la tarongina i el llorer també la ceba els alls la sobrassada, la xulla, la botifarra i l'oli.

Veure Fonoll і Caragols cuinats

Carminatiu

Un carminatiu és una substància medicinal d'acció antiespasmòdica, que afavoreix l'expulsió de gasos que es formen al tub digestiu, especialment a l'intestí.

Veure Fonoll і Carminatiu

Carn d'ovella

Mitja ovella La carn d'ovella és la carn de l'ovella domèstica (Ovis aries) i es consumeix com a aliment en moltes zones geogràfiques del món.

Veure Fonoll і Carn d'ovella

Catedral de Toledo

Retaule de la Capilla Mayor La Catedral de Santa María de Toledo, anomenada també Catedral Primada de Toledo, seu de l'Arxidiòcesi de Toledo, és un edifici considerat com el magnum opus, de l'estil gòtic a Espanya.

Veure Fonoll і Catedral de Toledo

Catral

Catral és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Baix Segura.

Veure Fonoll і Catral

Càlig

Càlig (IPA) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Baix Maestrat.

Veure Fonoll і Càlig

Corona de flors

Una corona de Nadal a la porta de la casa a Anglaterra. -. Una corona de flors és un assortiment de flors, fulles, fruits, branquetes o diversos materials que es construeix per formar un anell.

Veure Fonoll і Corona de flors

Cuina medieval

XIV. La cuina medieval és l'exposició dels hàbits alimentaris i els mètodes de cuinar de diverses cultures europees durant l'edat mitjana, un període que aproximadament va des del fins al.

Veure Fonoll і Cuina medieval

Cuina tibetana

Un esmorzar tibetà senzill momos en una reunió als EUA gra d'ordi, un aliment bàsic. Es rosteix i es tritura en pols per fer una farina Bols i culleres tibetans, Museu Field d'Història Natural Exemples de formatge tibetà al mercat de Zhongdian La cuina tibetana inclou les tradicions i pràctiques culinàries dels pobles del Tibet.

Veure Fonoll і Cuina tibetana

Cultiu d'acompanyament

Exemple de cultiu d'acompanyament on els clavells de moro (Tagetes) protegeixen les tomaqueres dels àtacs de paràsits. El cultiu amb acompanyament (en anglès companion planting) és una tècnica d'horticultura que consisteix a plantar ben a prop diferents cultius.

Veure Fonoll і Cultiu d'acompanyament

Curri

Preparació del curri El curri, tal com es coneix en el món occidental, és una barreja d'espècies molt estesa en la gastronomia de l'Índia i del Pakistan.

Veure Fonoll і Curri

Escut del Genovés

L'escut del Genovés és un símbol representatiu oficial del municipi del Genovés, municipi del País Valencià, a la comarca de la Costera.

Veure Fonoll і Escut del Genovés

Espècia

Botiga d'espècies al Marroc Les espècies són parts de plantes aromàtiques de sabor fort o també preparacions fetes a partir de barreges d'aquestes plantes.

Veure Fonoll і Espècia

Faune gran

El faune gran (Hipparchia fagi) és un lepidòpter ropalòcer de la família Nymphalidae.

Veure Fonoll і Faune gran

Fenolhet

Topònim occità derivat de fenolh, 'fonoll'.

Veure Fonoll і Fenolhet

Fines herbes

Fines herbes Les fines herbes en gastronomia són un assortiment d'herbes aromàtiques combinades i molt ben picades amb què s'adoben certs menjars.

Veure Fonoll і Fines herbes

Flora del País Valencià

La flora del País Valencià es caracteritza per pertànyer a un bioma de boscos i matolls mediterranis, desenvolupats en un clima caracteritzat per hiverns temperats, estius secs, tardors i primaveres amb abundants precipitacions, és a dir, el clima mediterrani.

Veure Fonoll і Flora del País Valencià

Foeniculum

Foeniculum és un gènere de plantes amb flors, el membre més conegut del qual és el fonoll (Foeniculum vulgare).

Veure Fonoll і Foeniculum

Fonoll marí

El fenoll marí o fonoll marí (Crithmum maritimum) és una planta comestible i l'única espècie dins del gènere Crithmum.

Veure Fonoll і Fonoll marí

Freixe d'Aiguaviva

miniatura El freixe d'Aiguaviva (Fraxinus angustifolia) és un arbre que es troba a Aiguaviva (El Montmell, el Baix Penedès).

Veure Fonoll і Freixe d'Aiguaviva

Frit de matances

El frit de matances és un plat tradicional de Mallorca elaborat tradicionalment a partir de la carn, la freixura, el fetge i la sang cuita de porc durant l'època de les matances.

Veure Fonoll і Frit de matances

Frit mallorquí

El frit o frit mallorquí és un plat tradicional de Mallorca elaborat tradicionalment a partir de la carn, la freixura, el fetge i la sang cuita de porc, be, cabrit o fins i tot indiot.

Veure Fonoll і Frit mallorquí

Funchal

Funchal és la capital de la regió autòmona de Madeira, pertanyent a la república de Portugal.

Veure Fonoll і Funchal

Garam masala

Garam masala empolvorat. El garam masala (गरम मसाला en hindi) és una mescla d'espècies molt emprada en les cuines índia i pakistanesa.

Veure Fonoll і Garam masala

Gastronomia de Grècia

La gastronomia de Grècia correspon al conjunt de costums culinaris dels habitants de les regions de Grècia.

Veure Fonoll і Gastronomia de Grècia

Gastronomia de l'Alcoià

Els dos plats per antonomàsia de la gastronomia alcoiana són l'olleta alcoiana i les bajoques farcides, poc conegudes fora d'Alcoi, així com la pericana.

Veure Fonoll і Gastronomia de l'Alcoià

Gastronomia gitana

Olla gitana, un potatge espanyol de Múrcia La gastronomia romaní és la tradició culinària del poble caló, influïda notablement per la cuina espanyola.

Veure Fonoll і Gastronomia gitana

Gastronomia peu-negre

La gastronomia peu-negre és la cuina pròpia dels francesos algerians (denominats «rapatriés» per l'Estat francès i popularment Pieds-Noirs), colons en l'antiga Algèria francesa.

Veure Fonoll і Gastronomia peu-negre

Grècia

Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.

Veure Fonoll і Grècia

Haydari

''Haydari'' servit com a ''meze'' a un restaurant a Ankara Haydari és un plat de la cuina turca fet amb yogurt, similar al tzatziki, però més picant, sense cogombre i més espès.

Veure Fonoll і Haydari

Hemicriptòfit

Els hemicriptòfits, en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer, del danès Christen Christiansen Raunkiær, establerta el 1934, són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus, normalment de plantes herbàcies, renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

Veure Fonoll і Hemicriptòfit

Herba

Un manat de farigola Una herba és una planta utilitzada com a aliment, medicament, perfum, o per donar gust.

Veure Fonoll і Herba

Herba de Santa Margarida

Aspecte general L'herba de Santa Margarida,, Diccionari de la llengua catalana de l'IEC herba centaura o pericó vermell (Centaurium erythraea) és una herba de la família de les gencianàcies típica d'Europa, Nord d'Àfrica, Àsia i Amèrica.

Veure Fonoll і Herba de Santa Margarida

Herbero de la Serra de Mariola

L'herber o herberet, conegut popularment com a herbero, és una beguda alcohòlica típica de les comarques del Comtat, l'Alcoià i la Vall d'Albaida, al País Valencià, així com als voltants de la serra de Mariola en general.

Veure Fonoll і Herbero de la Serra de Mariola

Herbes de Mallorca

Herbes de Mallorca és una beguda tradicional d'aquesta illa.

Veure Fonoll і Herbes de Mallorca

Herbes de Provença

Herbes de Provença Les herbes de Provença o simplement herbes són una barreja de plantes aromàtiques i condimentàries provinents o cultivades tradicionalment de la Provença occitana que es va inventar cap a la dècada de 1970.

Veure Fonoll і Herbes de Provença

Herbes Eivissenques

Les Herbes Eivissenques són una beguda espirituosa anisada amb extractes d'aromes de diverses plantes medicinals i amb un grau variable d'edulcoració.

Veure Fonoll і Herbes Eivissenques

Història del vi

El déu "Bacus" (segons els romans) o "Dionís" (segons els grecs). Pintat per Diego Velázquez La història del vi s'ha entrellaçat amb la història d'altres activitats humanes com l'agricultura, la gastronomia, les activitats lúdiques de les civilitzacions, així com de la humanitat mateixa.

Veure Fonoll і Història del vi

Homosexualitat

figures vermelles, 480 aC (Boston, Museu de Belles Arts). Lhomosexualitat és l'interès i l'atracció sexual, emocional, romàntica i afectiva cap a les persones del mateix sexe.

Veure Fonoll і Homosexualitat

Horta (amanida)

Horta (χόρτα) o horta vrasta (χόρτα βραστά) és una amanida grega a base de verdures bullides.

Veure Fonoll і Horta (amanida)

Hortalissa

Hortalisses variades Conreu d'hortalisses Les hortalisses són plantes herbàcies, o llegums verds, que es conreen amb fins alimentaris per als humans o animals, i que es poden consumir en estat fresc o cuinats.

Veure Fonoll і Hortalissa

Jägermeister

Jägermeister (popularment abreujat Jäger) és un licor d'herbes amb un contingut alcohòlic del 35%.

Veure Fonoll і Jägermeister

Kémia

La kémia o kamia (literalment « quantitat » en àrab tunisià) és un assortiment d'amuse-gueules que se serveix al moment de l'aperitiu (l'anís en els peu-negres) o en acompanyament de begudes alcoholitzades a tots els taulells de bistrots algerians i tunisians.

Veure Fonoll і Kémia

La Llentriscla

La Llentriscla (Pistacia lentiscus) és un arbre que es troba a Galliners (Vilademuls, el Pla de l'Estany), el qual és un llentiscle totalment arbori (cosa que és rara de veure en aquesta espècie a Catalunya).

Veure Fonoll і La Llentriscla

Llacunes de Rabassa

Les Llacunes de Rabassa són un paratge situat al nord-oest de la ciutat valenciana d'Alacant, proper al terme municipal de Sant Vicent del Raspeig.

Veure Fonoll і Llacunes de Rabassa

Lledoner de Can Ginebreda

El Lledoner de Can Ginebreda (Celtis australis) és un arbre que es troba a Gelida (l'Alt Penedès).

Veure Fonoll і Lledoner de Can Ginebreda

Llevant (Mallorca)

Llevant és una comarca mallorquina que comprèn l'est de l'illa de Mallorca.

Veure Fonoll і Llevant (Mallorca)

Llista de flors comestibles

Aquesta és una llista de flors comestibles.

Veure Fonoll і Llista de flors comestibles

Llista de noms de plantes de Catalunya

Llistat dels principals noms populars de les plantes vasculars autòctones o naturalitzades (així com algunes de cultivades o subespontànies més freqüents) presents en el territori administratiu de Catalunya segons el criteri taxonòmic de l'obra Flora dels Països Catalans (2a edició, 1993).

Veure Fonoll і Llista de noms de plantes de Catalunya

Llista de plantes cultivades

La FAO estima que en l'actualitat només 30 cultius proporcionen el 95% de les necessitats energètiquees de l'ésser humà i quatre d'ells (arròs, blat, dacsa i patates) en proporcionen el 60%.

Veure Fonoll і Llista de plantes cultivades

Llista de plantes de Catalunya

Llista de totes les plantes vasculars autòctones o naturalitzades (no subespontànies, ni cultivades) presents en el territori administratiu de Catalunya segons el criteri taxonòmic de l'obra Flora dels Països Catalans (2a edició, 1993) ordenades alfabèticament segons el seu nom específic.

Veure Fonoll і Llista de plantes de Catalunya

Llista de plantes de fulla comestible

Fulles d'enciam cultivat Plat d'espinacs Hi ha un gran nombre de plantes de fulla comestible.

Veure Fonoll і Llista de plantes de fulla comestible

Llista de plantes de les Illes Balears

Llistat de totes les plantes vasculars autòctones (i algunes introduïdes, i/o cultivades) presents en el territori administratiu de les Illes Balears segons el criteri taxonòmic de l'obra Flora dels Països Catalans (1a edició, 1993).

Veure Fonoll і Llista de plantes de les Illes Balears

Llista de plantes del País Valencià

Relació de totes les plantes vasculars autòctones (i algunes introduïdes, i/o cultivades) presents en el territori administratiu del País Valencià segons el criteri taxonòmic de l'obra Flora dels Països Catalans (1a edició, 1993).

Veure Fonoll і Llista de plantes del País Valencià

Llista de plantes medicinals

Llista de les plantes medicinals més utilitzades a Occident segons el criteri de tres fonts de l'Estat espanyol: el Catálogo de Plantas Medicinales del Consejo General de Colegios Farmacéuticos, el Catálogo de Especialidades Farmacéuticas, Base de Datos del Medicamento y Parafarmacia també del Consejo General de Colegios Farmacéuticos, i el Vademécum de Prescripción de Fitoterapia de la Sociedad Española de Fitoterapia (SEFIT), del catàleg de monografies de la Comissió EThe Complete German Commission E Monographs, Therapeutic Guide to Herbal Medicines (Comissió E), 1a ed.

Veure Fonoll і Llista de plantes medicinals

Malva major

La malva major, malva comuna o malva de cementiri (Malva sylvestris) és una planta herbàcia de la família de les malvàcies present a bona part d'Europa, Àsia occidental i el nord d'Àfrica.

Veure Fonoll і Malva major

Medicina a l'antiga Roma

La medicina a l'antiga Roma combinava diverses tècniques utilitzant diferents eines.

Veure Fonoll і Medicina a l'antiga Roma

Merluça amb alhòli

La merluça amb alhòli o bacallà amb allioli a l'estil provençal és un plat tradicional occità a base de bacallà (que en occità es diu merluça) amb patates bullides, verdures -normalment mongetes tendres i pastanagues- i cargols que es mengen amb allioli.

Veure Fonoll і Merluça amb alhòli

Nèctar

Nèctar de camèlia El nèctar, en botànica és una solució aquosa més o menys concentrada de sucres, aminoàcids, ions minerals i substàncies aromàtiques que tenen moltes flors com a reclam i recompensa per als animals pol·linitzadors que duen a terme el transport involuntari de pol·len d'unes flors a altres de la mateixa o diferent planta.

Veure Fonoll і Nèctar

Nitrofília

El marxant gros és una planta nitròfilaLa nitrofília en botànica es refereix a les plantes que els agrada els sòls molt rics en elements nitrogenats solubles.

Veure Fonoll і Nitrofília

Oenanthe conioides

Oenanthe conioides és una espècie endèmica alemanya del gènere dels felandrins de la subfamília de les apiòidia.

Veure Fonoll і Oenanthe conioides

Oli de l'Empordà

Logotip DOP Oli de l'Empordà L'oli de l'Empordà és un oli d'oliva verge extra amb Denominació d'Origen Protegida (DOP, que es produeix a les comarques de l'Alt i el Baix Empordà i en alguns municipis del Pla de l'Estany i el Gironès, que conformen conjuntament l'Empordà.

Veure Fonoll і Oli de l'Empordà

Oli essencial

Eucaliptus Un oli essencial o simplement una essència és el nom tradicional d'aquelles substàncies líquides hidròfobes concentrades que contenen compostos d'aromes volàtils i que s'obtenen de les plantes.

Veure Fonoll і Oli essencial

Olivera del Mas Genesta

L'Olivera del Mas Genesta (Olea europaea var. europaea) és un arbre que es troba a Vall-llobrega (el Baix Empordà), el qual és, sens dubte, l'olivera més gruixuda de les comarques del nord-est català i només superada per alguna de les oliveres fargues d'Ulldecona i per Lo Parot, d'Horta de Sant Joan.

Veure Fonoll і Olivera del Mas Genesta

Olla de blat

L'olla de blat (de vegades també olla de blat amb fenoll) es tracta d'un bullit molt popular en la cuina andalusa (especialment d'Almería).

Veure Fonoll і Olla de blat

Pa de figa

El pa de figues o pa de figa (panfigo, panfígol, pamfígol al País Valencià) o pampolfígol és un producte típic de la gastronomia mediterrània.

Veure Fonoll і Pa de figa

Pa de sègol

Pa de sègol fosc Pa de sègol corrent Pa de sègol o pa negre és un tipus de pa fet amb farina provinent del sègol en diferents proporcions.

Veure Fonoll і Pa de sègol

Papallona reina

La papallona reina (Papilio machaon) és una papallona diürna de la família dels papilionidae.

Veure Fonoll і Papallona reina

Papilio

Papilio és un gènere de papallones dins la família Papilionidae.

Veure Fonoll і Papilio

Pasta con le sarde

La pasta amb sardines (pasta chî sardi o pasta cche sardi en sicilià, pasta con le sarde en italià) és un plat típic tradicional de la cuina siciliana, en concret de les ciutats italianes de Palerm (nord-oest de Sicília) i Messina (nord-est).

Veure Fonoll і Pasta con le sarde

Pastanaga

La pastanaga (del llatí pastināca), safanòria (de l’àrab isfanāríya), carrota (en darrer terme de l'antic grec καρῶτον, karôton) o carlota (Daucus carota subsp. Sativus) és una arrel comestible, generalment de color taronja, tot i que hi ha cultius de color porpra, negre, vermell, blanc i groc.

Veure Fonoll і Pastanaga

Pesto

El pesto és una salsa típica de la Ligúria que s'utilitza per acompanyar principalment plats de pasta.

Veure Fonoll і Pesto

Pi Blanc de Llobets

El Pi Blanc de Llobets (Pinus halepensis) és un arbre que es troba a Sant Jaume dels Domenys (el Baix Penedès), el qual és, possiblement, el pi blanc amb la capçada més ampla de tot Catalunya.

Veure Fonoll і Pi Blanc de Llobets

Planta aromàtica

espígol per a perfumar els armaris Les plantes aromàtiques són un aplec de plantes utilitzades en cuina i fitoterapia pels aromes que desprenen, i els seus olis essencials que se'n poden extreure.

Veure Fonoll і Planta aromàtica

Planta insectari

Les plantes insectari són aquelles que es cultiven per atraure, alimentar i protegir els parasitoides i els depredadors d'insectes que poden esdevenirplaga, i així millorar-ne el control biològic i oferir una alternativa més segura i natural als pesticides.

Veure Fonoll і Planta insectari

Planta psicoactiva

Una planta psicoactiva és qualsevol planta que afecta les funcions del sistema nerviós central (el cervell i/o la medul·la espinal).

Veure Fonoll і Planta psicoactiva

Plàtan d'en Gibert

El plàtan d'en Gibert (Platanus × hispanica) és un arbre que es troba al municipi de Monistrol de Montserrat (el Bages).

Veure Fonoll і Plàtan d'en Gibert

Polinyà de Xúquer

Polinyà de Xúquer és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Baixa.

Veure Fonoll і Polinyà de Xúquer

Pols de cinc espècies

pols de cinc espècies Les cinc espècies o la pols de cinc espècies és una mescla d'espècies formada per cinc components i que es fa servir principalment en la gastronomia xinesa, però també en altres gastronomies d'Àsia i àrabs.

Veure Fonoll і Pols de cinc espècies

Popurri

Pintura d'una dona que fa popurri per Herbert James Draper, 1897. Popurri (també dit popurrí o potpurrí) és una barreja de materials vegetals secs i perfumats de manera natural o artificial, usats per proporcionar un aroma suau, especialment en entorns residencials.

Veure Fonoll і Popurri

Pot del pebre del tresor de Hoxne

El Pot del pebre del tresor de Hoxne, conegut com el "Pot del pebre de l'emperadriu", tot i que ara no semble representar una emperadriu, és un "piperatorium" d'argent, parcialment daurat, i data de prop del 400.

Veure Fonoll і Pot del pebre del tresor de Hoxne

Psoralèn

El psoralèn és un compost que de la família de la furanocumarina amb fórmula C11H₆O₃.

Veure Fonoll і Psoralèn

Ratafia

La ratafia és una beguda alcohòlica macerada dolça que es pren generalment com a digestiu.

Veure Fonoll і Ratafia

Ratafia catalana

La ratafia catalana és un licor artesanal elaborat tradicionalment a les comarques de Catalunya, macerant nous verdes en aiguardent i que, per aromatitzar-ho, s'afegeixen a la maceració herbes i/o plantes que es recullen fresques la matinada del dia 24 de juny, festa de Sant Joan, als camps del voltant de qui l'elabora.

Veure Fonoll і Ratafia catalana

Receptari de Manresa

El Receptari de Manresa és un manuscrit de receptes de l'apotecari Bernat Despujol, redactades entre els anys 1347 i 1348.

Veure Fonoll і Receptari de Manresa

Repel·lent d'insectes

Mosquit en una ampolla amb repel·lent fet a base de plantes. Un repel·lent d'insectes és una substància aplicada a la pell, vestits, o altres superfícies que evita que els insectes i els artròpodes en general aterrin o s'enfilin per aquestes superfícies.

Veure Fonoll і Repel·lent d'insectes

Roure de la Senyora

El Roure de la Senyora o Roure del Vilar (Quercus pubescens) és un arbre que es troba a Sant Boi de Lluçanès (el Lluçanès, tot i que adscrit administrativament a Osona) i un dels roures amb la capçada més extensa de tot Catalunya.

Veure Fonoll і Roure de la Senyora

Roure de Llindars

El Roure de Llindars (Quercus lusitanica) és un arbre que es troba a Llindars (la Ribera d'Ondara, la Segarra), el qual és un roure de dimensions remarcables i molt bell (sobretot, si tenim en compte que la Segarra està molt mancada de roures d'aquest estil).

Veure Fonoll і Roure de Llindars

Roures dels Ullals

Els Roures dels Ullals (Quercus faginea subsp. faginea) són un parell de roures que es troben a la font de l'Ullal (Alfara de Carles, el Baix Ebre), els quals, segurament, són uns dels més grans del sud de Catalunya.

Veure Fonoll і Roures dels Ullals

Salsa tàrtara

Salsa tàrtara en un bol petit. La salsa tàrtara és una salsa espessa de color blanquinós, especialitat de la cuina francesa arribada dels països d'Europa de l'Est.

Veure Fonoll і Salsa tàrtara

Salsitxa italiana

La salsitxa italiana (anomenada en anglès Italian sausage) és un embotit de carn de porc picada que és molt popular als Estats Units.

Veure Fonoll і Salsitxa italiana

Serra de Montclar

La Serra de Montclar és una serra repartida entre les comarques de la Noguera, Urgell i Segarra, amb una elevació màxima de 538 metres.

Veure Fonoll і Serra de Montclar

Simbologia del franquisme

Plus ultra'') uns altres presos de l'escut dels Reis Catòlics: l'àguila de Sant Joan i el jou i les fletxes que també va prendre la Falange (els reis els havien adoptat per coincidir amb les inicials de Ysabel i Fernando). La simbologia del franquisme és el conjunt de símbols que es van utilitzar com a referent icònic per identificar visualment el règim franquista i les persones i institucions que s'identificaven amb ell, i marcar l'apropiació simbòlica de llocs emblemàtics, molts d'ells utilitzats com a espais de la memòria.

Veure Fonoll і Simbologia del franquisme

Suro del Mas Perxés

Suro del Mas Perxés El Suro del Mas Perxés (Quercus suber) és un arbre que es troba a Agullana (comarca de l'Alt Empordà) i un dels suros més grans de tot Catalunya.

Veure Fonoll і Suro del Mas Perxés

Tacuinum sanitatis

El Tacuinum sanitatis (també anomenat Taccuinum sanitatis) es tracta d'un manual medieval principalment sobre salut, dirigit a un públic laic culte, basat en les Taqwim al‑Sihha (en àrab: تقويمالصحة; Taules de salut), un tractat de medicina àrab escrit per Ibn Butlan cap al 1050.

Veure Fonoll і Tacuinum sanitatis

Taronja sanguina

Varietats ''Tarocco'' i ''Sanguinelli''. La taronja de sang o sanguina és una varietat de taronja (Citrus x sinensis'') que es caracteritza pel seu color carmesí, com de sang. El seu color distintiu es deu la presència d'antocianina, una família de pigments antioxidants comuns a moltes flors i fruita, però estrany a cítrics.

Veure Fonoll і Taronja sanguina

Te de roca

El te de roca, te de roquer o te d'Aragó (Jasonia glutinosa) és una planta herbàcia, aromàtica, de la família de les asteràcies o compostes de tacte viscós.

Veure Fonoll і Te de roca

Tisana

Una tisana és una beguda obtinguda per infusió o decocció de substàncies vegetals (plantes medicinals, espècies i altres) en aigua i generalment edulcorada amb sacarosa.

Veure Fonoll і Tisana

Tomme de Savoie

El tomme de Savoie és una formatge de pasta premsada no cuita francès de la regió de Savoia (Savoia i Alta Savoia).

Veure Fonoll і Tomme de Savoie

Valdemeca (Conca)

Valdemeca és un municipi de la província de Conca a la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.

Veure Fonoll і Valdemeca (Conca)

Verdura

Verdures i hortalisses en un mercat de les Filipines. Les verdures són aquelles hortalisses de fulles, tiges tendres i inflorescències.

Veure Fonoll і Verdura

Wincarnis

Wincarnis (que deriva de Wine Carnis, en anglès vi i del llatí 'de carn') és un nom de marca d'un vi tònic britànic, popular a Jamaica i algunes altres colònies britàniques anteriors.

Veure Fonoll і Wincarnis

Xereix pota de gall

El xereix pota de gall (Echinochloa crus-galli) és un tipus d’herba silvestre que es va originar a l’âsia tropical i que abans estava classificada dins del gènere panicum grass.

Veure Fonoll і Xereix pota de gall

També conegut com Fenoll, Foeniculum vulgare.

, Frit mallorquí, Funchal, Garam masala, Gastronomia de Grècia, Gastronomia de l'Alcoià, Gastronomia gitana, Gastronomia peu-negre, Grècia, Haydari, Hemicriptòfit, Herba, Herba de Santa Margarida, Herbero de la Serra de Mariola, Herbes de Mallorca, Herbes de Provença, Herbes Eivissenques, Història del vi, Homosexualitat, Horta (amanida), Hortalissa, Jägermeister, Kémia, La Llentriscla, Llacunes de Rabassa, Lledoner de Can Ginebreda, Llevant (Mallorca), Llista de flors comestibles, Llista de noms de plantes de Catalunya, Llista de plantes cultivades, Llista de plantes de Catalunya, Llista de plantes de fulla comestible, Llista de plantes de les Illes Balears, Llista de plantes del País Valencià, Llista de plantes medicinals, Malva major, Medicina a l'antiga Roma, Merluça amb alhòli, Nèctar, Nitrofília, Oenanthe conioides, Oli de l'Empordà, Oli essencial, Olivera del Mas Genesta, Olla de blat, Pa de figa, Pa de sègol, Papallona reina, Papilio, Pasta con le sarde, Pastanaga, Pesto, Pi Blanc de Llobets, Planta aromàtica, Planta insectari, Planta psicoactiva, Plàtan d'en Gibert, Polinyà de Xúquer, Pols de cinc espècies, Popurri, Pot del pebre del tresor de Hoxne, Psoralèn, Ratafia, Ratafia catalana, Receptari de Manresa, Repel·lent d'insectes, Roure de la Senyora, Roure de Llindars, Roures dels Ullals, Salsa tàrtara, Salsitxa italiana, Serra de Montclar, Simbologia del franquisme, Suro del Mas Perxés, Tacuinum sanitatis, Taronja sanguina, Te de roca, Tisana, Tomme de Savoie, Valdemeca (Conca), Verdura, Wincarnis, Xereix pota de gall.