Taula de continguts
7 les relacions: Catàlegs regionaris, Espoliació arqueològica i artística, Fest (historiador), Flavio Gioia, Gai Corneli Gal, Llegenda dels orígens troians dels francs, Unificació italiana.
Catàlegs regionaris
Els catàlegs regionaris de Roma són dos catàlegs de monuments de Roma classificats segons les catorze regions de la ciutat, establertes l'any per August, que daten tots dos del.
Veure Flavio Biondo і Catàlegs regionaris
Espoliació arqueològica i artística
Hom denomina espoliació, saqueig o pillatge arqueològic i artístic el delicte consistent en la confiscació del patrimoni històric, arqueològic i artístic per part de professionals amb afany de lucre, per col·leccionistes, per arqueòlegs aficionats i inexperts, antiquaris sense escrúpols o turistes, sense el permís ni la informació prèvia de les autoritats civils i governatives dels llocs saquejats ni respecte a les lleis de protecció de béns culturals.
Veure Flavio Biondo і Espoliació arqueològica i artística
Fest (historiador)
Fest (Festus) fou un polític i historiador romà del que va florir en temps de l'emperador Valent.
Veure Flavio Biondo і Fest (historiador)
Flavio Gioia
Flavio Gioia (Amalfi, entre el 1250 i el 1300 – Amalfi…) hauria estat, segons alguns, un inventor i navegant italià que va viure entre els segles i, a qui se li atribueix la invenció o el perfeccionament de la brúixola.
Veure Flavio Biondo і Flavio Gioia
Gai Corneli Gal
Gai Corneli Gal (Gaius Cornelius Gallus) va ser un general, poeta i orador romà, del.
Veure Flavio Biondo і Gai Corneli Gal
Llegenda dels orígens troians dels francs
La llegenda dels orígens troians dels francs és un mite fundacional que va aparèixer al i es va utilitzar habitualment fins a la segona meitat del.
Veure Flavio Biondo і Llegenda dels orígens troians dels francs
Unificació italiana
La unificació italiana. Procés de la unificació d'Itàlia La unificació italiana (en la historiografia italiana Unità d'Italia o l'Unità per antonomàsia) fou, en sentit estricte, el procés mitjançant el qual, entre 1859 i 1870, foren unificats els diversos estats en què s'estructurava la península Itàlica (i illes del voltant) per tal de crear l'actual Estat italià; en la pràctica consistí en l'annexió de tots al nucli impulsor del procés, Piemont-Sardenya (oficialment "Regne de Sardenya"), esdevingut Regne d'Itàlia el 17 de març de 1861 sota la dinastia de Savoia, que era d'origen tan extraitàlic com totes les dinasties reputades "no italianes" (els Habsburg i els Borbó, especialment).