Taula de continguts
32 les relacions: Bisbat de Piacenza-Bobbio, Carles II de Parma, Carolina de Borbó-Parma (princesa de Saxònia), Ducat de Parma, Felip I de Parma, Ferran (nom), Ferran d'Àustria-Este, Ferran I, Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic, Frederic August II de Saxònia, Genealogia dels Borbons, Genealogia general dels Capets, Giambattista Bodoni, Giuseppe Colla, Isabel de Borbó-Parma, Joan I de Saxònia, Lluís I d'Etrúria, Lluïsa Elisabet de França, Maria Amàlia d'Àustria (duquessa de Parma), Maria Anna de Saxònia (gran duquessa de Toscana), Maria Cristina d'Àustria (duquessa de Teschen), Maria Ferranda de Saxònia, Maria Josepa Amàlia de Saxònia, Maria Lluïsa d'Àustria, Maria Teresa de Borbó i de Borbó-Parma, Maria Teresa I d'Àustria, Maximilià de Saxònia, Panteons i tombes de sobirans a Itàlia, Parma, Tractat d'Aranjuez (1801), Tractat de Sant Ildefons (1800), Universitat de Palerm.
Bisbat de Piacenza-Bobbio
El bisbat de Piacenza-Bobbio (italià: diocesi di Piacenza-Bobbio; llatí: Dioecesis Placentina-Bobiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Mòdena-Nonantola, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Veure Ferran I de Parma і Bisbat de Piacenza-Bobbio
Carles II de Parma
Carles Lluís de Borbó-Parma, també conegut amb els noms de Lluís II d'Etrúria, Carles I de Lucca i Carles II de Parma, (Madrid, Regne d'Espanya 1799 - Niça, França 1883) fou el Duc de Parma i Piacenza des de l'any 1847 i fins a l'any següent en què abdicà.
Veure Ferran I de Parma і Carles II de Parma
Carolina de Borbó-Parma (princesa de Saxònia)
Carolina de Borbó-Parma, princesa de Saxònia (Parma 1770 - Dresden 1804).
Veure Ferran I de Parma і Carolina de Borbó-Parma (princesa de Saxònia)
Ducat de Parma
El Ducat de Parma i Piacenza, anomenat simplement Ducat de Parma, (en llatí: Ducatus Parmae et Placentiae; en italià: Ducato di Parma e Piacenza) fou una de les entitats polítiques que existí a la península italiana al llarg de més de tres-cents anys, des de l'any 1545 i fins a l'any 1860.
Veure Ferran I de Parma і Ducat de Parma
Felip I de Parma
Felip I de Parma o Felip de Borbó i Farnese (Madrid, Regne d'Espanya, 1720 - Alessandria, Ducat de Parma, 1765) nascut infant d'Espanya fou el Duc de Parma, Piacenza i Guastalla entre 1748 i 1765.
Veure Ferran I de Parma і Felip I de Parma
Ferran (nom)
Ferran és un prenom masculí català d'origen germànic.
Veure Ferran I de Parma і Ferran (nom)
Ferran d'Àustria-Este
, també conegut amb el nom de Ferran III de Mòdena, fou un príncep imperial que va esdevenir pretendent del Ducat de Mòdena durant les Guerres Napoleòniques.
Veure Ferran I de Parma і Ferran d'Àustria-Este
Ferran I
* Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic, emperador (1556 - 1564).
Veure Ferran I de Parma і Ferran I
Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic
Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic, conegut també amb els noms de Francesc II de Toscana o Francesc III de Lorena (8 de desembre de 1708, Nancy, ducat de Lorena – 1765, Viena, Sacre Imperi Romanogermànic) fou el duc de Lorena, gran duc de la Toscana i nomenat emperador romanogermànic gràcies al seu matrimoni amb l'arxiduquessa hereva Maria Teresa I d'Àustria.
Veure Ferran I de Parma і Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic August II de Saxònia
Frederic August II de Saxònia (Dresden, 18 de maig de 1797 - Brennbüchel, Tirol, 9 d'agost de 1854) fou Rei de Saxònia des de 1836 fins a 1854.
Veure Ferran I de Parma і Frederic August II de Saxònia
Genealogia dels Borbons
La genealogia del borbons és una recopilació genealògica general de les diferents branques de la família.
Veure Ferran I de Parma і Genealogia dels Borbons
Genealogia general dels Capets
Aquesta és la genealogia general del Capets incloent-hi només les branques legítimes.
Veure Ferran I de Parma і Genealogia general dels Capets
Giambattista Bodoni
Giovanni Battista (Giambattista) Bodoni (Saluzzo, 26 de febrer de 1740 - Parma, 30 de novembre de 1813) fou un gravador, impressor, editor i tipògraf italià, considerat com el pare de la tipografia moderna.
Veure Ferran I de Parma і Giambattista Bodoni
Giuseppe Colla
Giuseppe Colla (Parma, 4 d'agost de 1731 - idm. 16 de març de 1806) fou un compositor i músic italià.
Veure Ferran I de Parma і Giuseppe Colla
Isabel de Borbó-Parma
Isabel de Borbó-Parma, arxiduquessa d'Àustria (Madrid 1741 - Viena 1763).
Veure Ferran I de Parma і Isabel de Borbó-Parma
Joan I de Saxònia
Joan I de Saxònia (Dresden 1801 - Pillnitz 1873).
Veure Ferran I de Parma і Joan I de Saxònia
Lluís I d'Etrúria
Lluís I d'Etrúria, també conegut amb el nom de Lluís Francesc Filibert de Borbó o Lluís I de Borbó-Parma, (Piacenza, Ducat de Parma, 1773 – Florència, Regne d'Etrúria, 1803) fou el primer dels dos únics reis d'Etrúria i cap de la casa ducal dels Borbó-Parma.
Veure Ferran I de Parma і Lluís I d'Etrúria
Lluïsa Elisabet de França
Elisabet de França, obra de Jean-Marc Nattier. Elisabet de França o Lluïsa Elisabet de França (Versalles, Regne de França 1727 - íd. 1759) fou una princesa francesa de la branca primogènita de la família de Borbó.
Veure Ferran I de Parma і Lluïsa Elisabet de França
Maria Amàlia d'Àustria (duquessa de Parma)
Maria Amàlia d'Àustria (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1746 - Praga 1804) fou una arxiduquessa d'Àustria, princesa d'Hongria i de Bohèmia amb el tractament d'altesa imperial i reial.
Veure Ferran I de Parma і Maria Amàlia d'Àustria (duquessa de Parma)
Maria Anna de Saxònia (gran duquessa de Toscana)
Maria Anna de Saxònia, gran duquessa de Toscana (Dresden 1799 - Pisa 1835) va ser princesa de Saxònia amb el tractament d'altesa reial que contragué matrimoni amb el gran duc Leopold II de Toscana.
Veure Ferran I de Parma і Maria Anna de Saxònia (gran duquessa de Toscana)
Maria Cristina d'Àustria (duquessa de Teschen)
Maria Cristina d'Àustria, duquessa de Teschen (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de maig de 1742 - íd. 24 de juny de 1798) fou una Arxiduquessa d'Àustria i princesa d'Hongria i de Bohèmia amb el doble tractament d'altesa reial i imperial.
Veure Ferran I de Parma і Maria Cristina d'Àustria (duquessa de Teschen)
Maria Ferranda de Saxònia
Maria Ferranda de Saxònia, gran duquessa de Toscana (Dresden 1796 - Castell de Brandeis 1865).
Veure Ferran I de Parma і Maria Ferranda de Saxònia
Maria Josepa Amàlia de Saxònia
Maria Josepa Amàlia de Saxònia (Dresden, 6 de desembre de 1803 - Aranjuez, 17 de maig de 1829) va ser una princesa saxona, va esdevenir reina consort d'Espanya entre 1819 i 1829, sent la tercera esposa del rei Ferran VII.
Veure Ferran I de Parma і Maria Josepa Amàlia de Saxònia
Maria Lluïsa d'Àustria
Maria Lluïsa d'Àustria Maria Lluïsa d'Àustria (Viena, Arxiducat d'Àustria, 12 de desembre de 1791 - Parma, Ducat de Parma, 17 de desembre de 1847) fou una arxiduquessa d'Àustria, princesa d'Hongria i de Bohèmia amb el doble tractament d'altesa reial i imperial.
Veure Ferran I de Parma і Maria Lluïsa d'Àustria
Maria Teresa de Borbó i de Borbó-Parma
Maria Teresa Felipina de Borbó i de Borbó-Parma (Aranjuez, 16 de febrer de 1791-El Escorial, 2 de novembre de 1794) va ser una infanta d'Espanya morta prematurament.
Veure Ferran I de Parma і Maria Teresa de Borbó i de Borbó-Parma
Maria Teresa I d'Àustria
Maria Teresa I d'Àustria (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1717 - íd. 1780) fou una arxiduquessa d'Àustria que alhora fou duquessa de Milà, reina d'Hongria i Bohèmia (1740-1780), gran duquessa consort de la Toscana i emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Ferran I de Parma і Maria Teresa I d'Àustria
Maximilià de Saxònia
Maximilià de Saxònia (Dresden 1759 - 1838), Duc de Saxònia i membre de la casa reial dels Wettin.
Veure Ferran I de Parma і Maximilià de Saxònia
Panteons i tombes de sobirans a Itàlia
Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans indica on hi ha les tombes de monarques, titulars i consorts, de territoris sobirans que hi ha en llocs de l'actual Itàlia.
Veure Ferran I de Parma і Panteons i tombes de sobirans a Itàlia
Parma
Parma (en emilià-romanyol Pärma) és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Parma.
Veure Ferran I de Parma і Parma
Tractat d'Aranjuez (1801)
El Tractat d'Aranjuez de 1801 fou un tractat internacional signat el 21 de març de 1801 entre el Regne d'Espanya i la Primera República Francesa.
Veure Ferran I de Parma і Tractat d'Aranjuez (1801)
Tractat de Sant Ildefons (1800)
El tractat de Sant Ildefons de 1800 i el tractat d'Aranjuez de 1801 van ser dos acords secrets signats entre Espanya i França en el transcurs de les Guerres Napoleòniques.
Veure Ferran I de Parma і Tractat de Sant Ildefons (1800)
Universitat de Palerm
La Universitat de Palerm, nom oficial en italià Università degli Studi di Palermo o en llatií Panormitana Studiorum Universitas, fundada el 1805 en l'antiga Reial Acadèmia d'Estudis, és una de les més grans universitats d'Itàlia per nombre d'inscripcions.
Veure Ferran I de Parma і Universitat de Palerm
També conegut com Ferran I de Borbó-Parma.