Accés més ràpid que el navegador!
180 les relacions: Albert I de Wittelsbach, Aliénor de Poitiers, Amor cortès, Amsterdam, António Martins de Chaves, Antoine de Lonhy, Antoni de Borgonya, Antoni de Vaudémont, Artur III de Bretanya, Balduí V d'Hainaut, Barthélemy d'Eyck, Batalla de Brustem, Batalla de Bulgnéville, Batalla de Montenaken, Batalla de Nancy, Batalla naval de Ponça (1435), Beatriu de Coïmbra i d'Urgell, Biblioteca Reial de Bèlgica, Blankenberge, Bonna d'Artois, Bulgnéville, Campanya mediterrània d'Alfons el Magnànim, Canal Brussel·les-Charleroi, Canal marítim Brussel·les-Escalda, Canonges Seculars de Sant Joan Evangelista, Cardenal de la corona, Carles I d'Orleans, Carles I de Borbó, Carles I de Borgonya, Carles II de Lorena, Carles VI de França, Carles VII de França, Cartoixa de Champmol, Castell de Meysembourg, Castell de Wiltz, Catedral de Troyes, Ciutat de Luxemburg, Collar de lliurea, Comtat d'Alvèrnia, Comtat d'Artois, Comtat d'Auxerre, Comtat d'Hainaut, Comtat d'Holanda, Comtat de Borgonya, Comtat de Boulogne, Comtat de Flandes, Comtat de Luxemburg, Comtat de Namur, Comtat de Nevers, Comtat de Ponthieu, ..., Comtat del Charolais, Conquesta del Regne de Nàpols, Croada de Varna, Cronologia de la història de França, David de Borgonya, David de Trebisonda, Díptic del retrat de Felip de Croÿ, Dinant, Dinastia Valois, Ducat de Borgonya, Ducat de Brabant, Ducat de Limburg, Ducat de Luxemburg, El Judici Final (Van der Weyden), El matrimoni Arnolfini, Elisabet d'Urgell i d'Aragó, Elisabet de Baviera (reina de França), Elisabet de Görlitz, Enguerrand de Monstrelet, Enric V (pel·lícula de 1944), Enric VI d'Anglaterra, Escola borgonyona, Estaments, Estats Generals dels Països Baixos, Eugeni IV, Família Gran Ducal Luxemburguesa, Felip de Borgonya, Felip de Borgonya (bisbe), Felip de Brabant, Felip I de Castella, Felip III, Ferry de Clugny, Genealogia de la dinastia d'Avís, Genealogia general dels Capets, Gilbert de Brederode, Gilles Binchois, Giovanni Arnolfini, Gran Duc, Grans Cròniques de França, Guerra dels Cent Anys, Guerres otomanes a Europa, Henri Arnault de Zwolle, Herència borgonyona, Història de Bèlgica, Història de Luxemburg, Hubert van Eyck, Isabel de Portugal i de Lancaster, Ivan III de Moscou, Jacquelina de Baviera, Jan van Eyck, Jaume de Coïmbra i d'Urgell, Jàson, Jean Jouffroy, Joan de Coïmbra i d'Urgell, Joan de Lancaster, Primer Duc de Bedford, Joan I de Borgonya, Joan I de Portugal, Joan III de Baviera, Joan IV d'Alençon, Joan IV de Brabant, Joan VIII d'Heinsberg, Joana de Brabant, João Vicente, Jordi de la Trémoille, L'adoració de l'Anyell Místic, L'Anunciació (Van Eyck, Washington), La Font de la Gràcia, La Mare de Déu de Sant Lluc, La Mare de Déu del canceller Rolin, La Mare de Déu del canonge Van der Paele, Léal Souvenir, Lieja, Llista de ducs de Borgonya, Llista de panteons i tombes de sobirans a França, Llista de personatges històrics medievals a l'òpera, Lluís Dalmau, Lluís de Borbó (Lieja), Lluís de Gruuthuse, Lluís XI de França, Lorena, Malines, Mare de Déu a l'església, Mare de Déu dels Consellers, Margarida de Baviera-Straubing, Maria d'Alvèrnia, Maria d'Hongria (governadora dels Països Baixos), Maria de Berry, Maria de Borgonya, Mateu de Foix (comte de Comenge), Mathieu d'Escouchy, Maximí I Smassmann, Mehmet II, Melchior Broederlam, Miquela de Valois, Musée de l'Hôtel-Dieu, Museu de Belles Arts de Dijon, Namur, Negre, Nicolau Rolin, Odette de Champdivers, Orde del Toisó d'Or, Països Baixos Borgonyons, Panells de Sant Vicent de Lisboa, Pau de Sint-Truiden, Petrus Christus, Philippe de Commines, Pontoise, Principat de Lieja, Ramla, Renat I, Retrat d'Antoni de Borgonya, Retrat d'una dama (Van der Weyden), Retrat de Balduí de Lannoy, Retrat de Felip "el Bo", Robert Campin, Rodolf de Diepholt, Rogier van der Weyden, Sant Eloi al seu taller, Setge de Nàpols (1437-1442), Sleidinge, Spiere, Theodor de Bry, Tractat d'Arras (1435), Unió de Kalmar, Vrancke van der Stockt, 1430, 1455, 1465, 20 d'octubre, 22 de novembre. Ampliar l'índex (130 més) »
Albert I de Wittelsbach
Albert I de Wittelsbach (alemany Albrecht) (Munic 25 de juliol de 1336 - La Haia 13 de desembre de 1404) va ser un governant feudal dels comtats d'Holanda, Zelanda, i Hainaut, als Països Baixos (en tots conegut com a Albert I) i a més, va ser duc d'una part de Baviera, primer mancomunadament amb els seus cinc germans de tota Baviera, després amb dos germans de Baixa Baviera i finalment sol de Baviera-Straubing.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Albert I de Wittelsbach · Veure més »
Aliénor de Poitiers
Aliénor de Poitiers o Eleanor de Poitiers (1444 / 1446-1509) va ser una cortesana i escriptora borgonyesa.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Aliénor de Poitiers · Veure més »
Amor cortès
''God Speed!'', d'Edmund Blair Leighton (1900). Visió tardana victoriana d'una dama que concedeix el seu favor a un cavaller moments abans d'una batalla. L'amor cortès, també conegut com a fin' amor en occità, és una de les temàtiques més importants de la literatura trobadoresca.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Amor cortès · Veure més »
Amsterdam
Amsterdam és la capital dels Països Baixos (tot i que la seu del govern és a La Haia).
Nou!!: Felip III de Borgonya і Amsterdam · Veure més »
António Martins de Chaves
António Martins de Chaves (castell d'Eaus de Flavia, a prop de Porto, Portugal, 1390 - Roma, 6 de juliol de 1447) va ser un cardenal portuguès del.
Nou!!: Felip III de Borgonya і António Martins de Chaves · Veure més »
Antoine de Lonhy
Retaule de la Mare de Déu, sant Agustí i sant Nicolau de Tolentino Les dues taules de la predel·la al museu del Castell de Perelada Antoine de Lonhy també conegut com a Antoni Llonye, (documentat el 1446 a Borgonya – mort vers el 1490 al ducat de Savoia) fou un pintor, vidrier i miniaturista francès força itinerant, molt actiu al Piemont.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Antoine de Lonhy · Veure més »
Antoni de Borgonya
Dominis borgonyons Antoni de Borgonya (també apareix com Antoni de Brabant i Antoni de Valois, nascut l'agost de 1384, va morir el 25 d'octubre de 1415 a Agincourt), fou comte de Rethel (1393-1406), duc de Brabant, de Limburg i de Lothier (1406-1415), fill del Felip el Bo, duc de Borgonya, i Margarida III de Flandes, comtessa de Flandes, Nevers i Rethel, era també el germà de Joan Sense Por.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Antoni de Borgonya · Veure més »
Antoni de Vaudémont
Tomba d'Antoni de Vaudémont i de Maria d'Harcourt, a l'església dels franciscans de Nancy. Antoni de Vaudémont, nascut cap a 1400, mort el 22 de març de 1458 va ser comte de vaudémont i senyor de Joinville de 1418 a 1458.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Antoni de Vaudémont · Veure més »
Artur III de Bretanya
Artur III de Bretanya conegut com el Conestable de Richemont o Artur III el Justicier (castell de Suscinio /Sarzeau, 24 d'agost de 1393 - Nantes, 26 de desembre de 1458), fill de Joan IV de Bretanya, duc de Bretanya, i de la seva tercera esposa Joana de Navarra, va ser conestable de França a partir de 1425 i duc de Bretanya de 1457 a 1458.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Artur III de Bretanya · Veure més »
Balduí V d'Hainaut
Balduí V d'Hainaut (vers 1150 - Mons 17 de desembre de 1195), dit també Balduí el Valent, va ser comte d'Hainaut de 1171 a 1195, comte de Flandes sota el nom de Balduí VIII de Flandes de 1191 a 1194 i comte o marquès de Namur sota el nom de Balduí I de Namur de 1187 a 1195, així com senyor de Beaumont (Hainaut).
Nou!!: Felip III de Borgonya і Balduí V d'Hainaut · Veure més »
Barthélemy d'Eyck
Barthélemy d'Eyck o van Eyck (ca. 1420 – 1470) fou un pintor de l'escola dels primitius flamencs que va treballar a França i probablement al ducat de Borgonya com a pintor i il·luminador de manuscrits.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Barthélemy d'Eyck · Veure més »
Batalla de Brustem
La batalla de Brustem va tenir lloc al 28 d'octubre de 1467 a Brustem, un poble del principat de Lieja, actualment a Limburg a Bèlgica.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Batalla de Brustem · Veure més »
Batalla de Bulgnéville
La batalla de Bulgnéville va tenir lloc el 2 de juliol de 1431 entre els exèrcits dels cosins Renat I d'Anjou i Antoni de Vaudémont sobre partició del ducat de Lorena després de la mort del duc Carles II de Lorena.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Batalla de Bulgnéville · Veure més »
Batalla de Montenaken
La batalla de Montenaken va tenir lloc el 20 d'octubre de 1465 als afores de Sint-Truiden al poble de Montenaken (Gingelom), situat entre Landen i Waremme, actualment a Bèlgica, entre les milícies del principat de Lieja, que esperaven el suport de Lluís XI de França, contra les tropes de Felip el Bo, conduïdes per al seu fill Carles, duc de Charolais.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Batalla de Montenaken · Veure més »
Batalla de Nancy
La batalla de Nancy es va lliurar el 5 de gener del 1477, i els seus principals protagonistes, d'una banda, el duc de Borgonya, Carles I de Borgonya i el duc de Lorena, Renat II de Lorena.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Batalla de Nancy · Veure més »
Batalla naval de Ponça (1435)
La batalla de Ponça s'esdevingué el 5 d'agost de 1435 entre una esquadra genovesa i l'estol catalanoaragonès del rei Alfons IV.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Batalla naval de Ponça (1435) · Veure més »
Beatriu de Coïmbra i d'Urgell
L'infanta Beatriu de Coïmbra i d'Urgell (Coïmbra, 1435 – Bruges, 1462), coneguda com a «dona Brites» fou una noble portuguesa, membre de la casa reial catalana, que va esdevenir senyora de Clèveris-Ravenstein després de casar-se amb Adolf de Clèveris i de La Mark, senyor de Clèveris.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Beatriu de Coïmbra i d'Urgell · Veure més »
Biblioteca Reial de Bèlgica
La Biblioteca Reial de Bèlgica (en Koninklijke Bibliotheek van België) —també coneguda com a Biblioteca Reial Albert I o la Albertine o la Reial—, amb el nom abreujat KBR, és la biblioteca nacional de l'estat federal belga.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Biblioteca Reial de Bèlgica · Veure més »
Blankenberge
Blankenberge és una ciutat de Bèlgica, situat a l'embocadura del Blankenbergse Vaart i el Mar del Nord a la província de Flandes Occidental, que forma part de la regió flamenca.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Blankenberge · Veure més »
Bonna d'Artois
Bonna d'Artois (1396 - Dijon 1425), duquessa consort de Borgonya (1424-1425).
Nou!!: Felip III de Borgonya і Bonna d'Artois · Veure més »
Bulgnéville
Bulgnéville és un municipi francès, situat al departament dels Vosges i a la regió del Gran Est.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Bulgnéville · Veure més »
Campanya mediterrània d'Alfons el Magnànim
La reina Joana II de Nàpols regnava a Nàpols sense descendència i va adoptar Alfons el Magnànim com a futur hereu l'agost de 1420.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Campanya mediterrània d'Alfons el Magnànim · Veure més »
Canal Brussel·les-Charleroi
El Canal Brussel·les-Charleroi és un canal de Bèlgica que enllaça Brussel·les amb Charleroi.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Canal Brussel·les-Charleroi · Veure més »
Canal marítim Brussel·les-Escalda
El Canal marítim Brussel·les-Escalda (Zeekanaal Brussel-Schelde en neerlandès, canal maritime Bruxelles-Escaut en francès) és un enllaç important de la xarxa de les vies navegables de Bèlgica.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Canal marítim Brussel·les-Escalda · Veure més »
Canonges Seculars de Sant Joan Evangelista
La Congregació dels Canonges Seculars de Sant Joan Evangelista, en portuguès Cónegos Seculares de São João Evangelista, era una congregació clerical de canonges seculars, que només feien vots temporals.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Canonges Seculars de Sant Joan Evangelista · Veure més »
Cardenal de la corona
Enric I de Portugal, qui va ser tant cardinal com rei de Portugal. El cardenal Thomas Wolsey Un cardenal de la corona (italià: cardinale della corona) era un cardenal protector d'una nació catòlica romana, designat o finançat per un monarca catòlic per servir com a representant seu dins del Col·legi de Cardenals i, ocasió, per exercir el dret reclamat per alguns monarques per vetar un candidat per a l'elecció del papat.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Cardenal de la corona · Veure més »
Carles I d'Orleans
Carles I d'Orleans rebent l'homenatge d'un vassall Carles I d'Orleans i I de Valois (París 1394 - Amboise 1465), príncep de França, duc d'Orleans i duc de Valois (1407-1465).
Nou!!: Felip III de Borgonya і Carles I d'Orleans · Veure més »
Carles I de Borbó
Carles I de Borbó, nascut el 1401, mort el 4 de desembre de 1456 al castell de Moulins, fou duc de Borbó i d'Alvèrnia de 1434 a 1456.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Carles I de Borbó · Veure més »
Carles I de Borgonya
Carles I de Borgonya "el Temerari" (Dijon 1433 - Nancy, 5 de gener 1477) fou duc de Borgonya, Brabant, Limburg i comte d'Artois i de Namur (després marquès), Borgonya, Flandes i Holanda (1467 - 1477).
Nou!!: Felip III de Borgonya і Carles I de Borgonya · Veure més »
Carles II de Lorena
Carles II de Lorena, dit l'Intrepid (1364 - Nancy, 25 de gener de 1431) fou duc de Lorena de 1390 a 1431.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Carles II de Lorena · Veure més »
Carles VI de França
Carles VI de FrançaCarles VI de França el Ben Estimat o el Boig (París 1368 - íd. 1422), rei de França (1380-1422).
Nou!!: Felip III de Borgonya і Carles VI de França · Veure més »
Carles VII de França
Carles VII de França el Victoriòs o el Ben Servit (París, 1403 – 1461), rei de França (1422-1461).
Nou!!: Felip III de Borgonya і Carles VII de França · Veure més »
Cartoixa de Champmol
La Cartoixa de Champmol, formalment Chartreuse de la Sainte-Trinité de Champmol, era un monestir Cartoixà a la rodalia de Dijon, que si bé ara és a França, al era la capital del ducat de Borgonya.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Cartoixa de Champmol · Veure més »
Castell de Meysembourg
El Castell de Meysembourg (en francès: Château de Meysembourg) es troba a uns 2 km al sud-oest de Larochette en el centre de Luxemburg.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Castell de Meysembourg · Veure més »
Castell de Wiltz
El Castell de Wiltz (en luxemburguès: Schlass Wolz; en francès: Château de Wiltz) situat en el poble de Wiltz al nord de Luxemburg, data de 1573.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Castell de Wiltz · Veure més »
Catedral de Troyes
Catedral de Troyes (Cathédrale Saint-Pierre-et-Saint-Paul de Troyes) és una església Catòlica Romana localitzada en la ciutat de Troyes a la Xampanya, França.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Catedral de Troyes · Veure més »
Ciutat de Luxemburg
Ciutat de Luxemburg (en luxemburguès: Stad Lëtzebuerg, en alemany: Stadt Luxemburg, en francès: Ville de Luxembourg) és la capital del Gran Ducat de Luxemburg, del districte i del cantó homònims.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Ciutat de Luxemburg · Veure més »
Collar de lliurea
Retrat de Thomas More portant el “collar de les esses”. El duc de Borgonya Felip el Bo amb el collar del Toisó d'or. Collar del Suprem Orde de Crist. Un collar de lliurea és un collar honorífic que forma part d'una lliurea.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Collar de lliurea · Veure més »
Comtat d'Alvèrnia
El comtat d'Alvèrnia (en occità Comtat d'Auvèrnhe, en francès comté d'Auvergne) fou una jurisdicció feudal d'Occitània, a França, centrada a Clarmont d'Alvèrnia (Clarmont-Ferrand), a la regió anomenada Alvèrnia (en francès Auvergne), regida per comtes sota control visigot (475-507) i dels francs merovingis (507-751).
Nou!!: Felip III de Borgonya і Comtat d'Alvèrnia · Veure més »
Comtat d'Artois
El comtat d'Artois fou una jurisdicció feudal del nord del Regne de França.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Comtat d'Artois · Veure més »
Comtat d'Auxerre
Auxerre fou una jurisdicció feudal del regne de França a l'edat mitjana.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Comtat d'Auxerre · Veure més »
Comtat d'Hainaut
províncies contemporànies en vermell El comtat d'Hainaut és un antic comtat del Sacre Imperi Romanogermànic, a les marques del regne de França.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Comtat d'Hainaut · Veure més »
Comtat d'Holanda
El Comtat d'Holanda o Holanda era un comtat del Sacre Imperi Romanogermànic del qual el territori comprenia les actuals províncies d'Holanda Meridional i d'Holanda Septentrional, sense les illes meridionals al delta del Rin i del Mosa i amb les illes septentrionals Terschelling, Vlieland, Urk i Schokland que van integrar-se a l'inici del a altres províncies.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Comtat d'Holanda · Veure més »
Comtat de Borgonya
Comtat de Borgonya El comtat de Borgonya (o comtat palatí de Borgonya) fou una important jurisdicció feudal de França, que tenia per capital Dole.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Comtat de Borgonya · Veure més »
Comtat de Boulogne
El comtat de Boulogne fou una jurisdicció feudal del Regne de França, establerta a l'entorn de la ciutat de Boulogne-sur-Mer (generalment anomenada simplement Boulogne) que va formar un pagus romà i que és coneguda a França com a Boulonnais (Bulonès en català).
Nou!!: Felip III de Borgonya і Comtat de Boulogne · Veure més »
Comtat de Flandes
El Comtat de Flandes té el seu origen al, com a feu del rei de França, en un territori comprès entre el riu Escalda i el riu Authie.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Comtat de Flandes · Veure més »
Comtat de Luxemburg
El comtat de Luxemburg després ducat de Luxemburg fou una jurisdicció del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Comtat de Luxemburg · Veure més »
Comtat de Namur
El '''Comtat de Namur''' a les Disset Províncies (1559-1608) El comtat de Namur era un feu del Sacre Imperi Romanogermànic, situat entre el principat de Lieja, el ducat de Brabant i el comtat d'Hainaut.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Comtat de Namur · Veure més »
Comtat de Nevers
El comtat de Nevers fou una jurisdicció feudal del Regne de França centrada a Nevers.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Comtat de Nevers · Veure més »
Comtat de Ponthieu
El comtat de Ponthieu fou una jurisdicció feudal del nord de França, sorgida com una marca defensiva de la Picardia contra els normands.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Comtat de Ponthieu · Veure més »
Comtat del Charolais
Escut d'armes dels comtes del Charolais: ''de gules, lleó daurat amb cap girat, armat (ungles) i llengua d'atzur'' El comtat del Charolais o de Charolles fou una jurisdicció feudal de França centrada a la població de Charolles a l'actual departament de Saône-et-Loire a Borgonya.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Comtat del Charolais · Veure més »
Conquesta del Regne de Nàpols
La Conquesta del Regne de Nàpols foren les campanyes dutes a terme entre 1435 i 1442 que significaren la incorporació del Regne de Nàpols a la Corona Catalano-Aragonesa de mans dels Anjou.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Conquesta del Regne de Nàpols · Veure més »
Croada de Varna
La croada de Varna fou una fracassada campanya militar organitzada els anys 1443 i 1444 per diversos monarques europeus amb intenció de contrarestar l'expansió de l'Imperi Otomà per l'Europa central, en especial per la zona de penetració dels Balcans.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Croada de Varna · Veure més »
Cronologia de la història de França
Aquesta és una taula amb la cronologia de la història de França.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Cronologia de la història de França · Veure més »
David de Borgonya
David de Borgonya (Utrecht, 1427 - Wijk bij Duurstede, 1496) va ser un prelat de l'Església Catòlica Romana, i un dels nombrosos fills il·legítims del duc Felip III de Borgonya.
Nou!!: Felip III de Borgonya і David de Borgonya · Veure més »
David de Trebisonda
David Comnè fou el darrer emperador de Trebisonda, que va governar en vint-i-dosè lloc durant el període 1460-1463.
Nou!!: Felip III de Borgonya і David de Trebisonda · Veure més »
Díptic del retrat de Felip de Croÿ
El Díptic amb el Retrat de Felip de Croy va ser pintat c. 1460 en oli sobre taula de roure pel pintor flamenc Rogier van der Weyden i actualment es troba separat entre el Museu de Belles Arts d'Anvers, on es troba l'ala dreta amb el retrat de Felip de Croy, i la Huntington Library on es mostra l'ala esquerra amb una Mare de Déu.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Díptic del retrat de Felip de Croÿ · Veure més »
Dinant
Dinant és un municipi belga de la província de Namur, que forma part de la regió valona.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Dinant · Veure més »
Dinastia Valois
La dinastia Valois és una branca de la Dinastia Capet que va governar el Regne de França entre els anys 1328 i 1589, el Regne de Polònia entre el 1573 i 1574 i el Ducat de Borgonya entre el 1363 i 1477.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Dinastia Valois · Veure més »
Ducat de Borgonya
El Ducat de Borgonya (877 – 1477) va ser un dels estats més importants de França durant l'edat mitjana arribant a comprendre l'actual regió francesa de Borgonya, així com les Disset Províncies dels Països Baixos.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Ducat de Borgonya · Veure més »
Ducat de Brabant
Mapa del ducat de Brabanti les fronteres belgoneerlandeses actuals El ducat de Brabant era un feu del Sacre Imperi romanogermànic, situat entre el principat de Lieja, el comtat de Namur, el comtat de Flandes i el comtat d'Hainaut.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Ducat de Brabant · Veure més »
Ducat de Limburg
El Ducat de Limburg era un territori del Sacre Imperi Romanogermànic i una de les Disset Províncies.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Ducat de Limburg · Veure més »
Ducat de Luxemburg
El ducat de Luxemburg fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic, formada amb l'antic comtat de Luxemburg.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Ducat de Luxemburg · Veure més »
El Judici Final (Van der Weyden)
El Judici Final és un políptic obra de Rogier van der Weyden, pintat c. 1445-1450.
Nou!!: Felip III de Borgonya і El Judici Final (Van der Weyden) · Veure més »
El matrimoni Arnolfini
El matrimoni Arnolfini o el Retrat de Giovanni Arnolfini i la seva esposa és un quadre del pintor flamenc Jan van Eyck datat el 1434.
Nou!!: Felip III de Borgonya і El matrimoni Arnolfini · Veure més »
Elisabet d'Urgell i d'Aragó
Armes d'Isabel d'Aragó, duquessa de Coïmbra i comtessa d'Urgell Isabel o Elisabet d'Urgell (Balaguer, 1409 - Coïmbra, 29 d'agost de 1439), fou una noble de la casa reial catalana.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Elisabet d'Urgell i d'Aragó · Veure més »
Elisabet de Baviera (reina de França)
Elisabet de Baviera (1371 - París 1435), princesa de Baviera i reina consort de França (1385-1422).
Nou!!: Felip III de Borgonya і Elisabet de Baviera (reina de França) · Veure més »
Elisabet de Görlitz
Elisabet de Görlitz (Hořovice -Bohèmia-, 2 de novembre de 1390 - Trèveris, 2 d'agost de 1451) fou una aristòcrata bohèmia, Duquessa de Luxemburg per patrimoni del 1415 al 1443.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Elisabet de Görlitz · Veure més »
Enguerrand de Monstrelet
Enguerrand de Monstrelet batalla d'Agincourt de la ''Crònica de França'' d'Enguerrand de Monstrelet, mostrada en miniatura pel Mestre dels llibres d'oracions cap al 1500 Enguerrand de Monstrelet (c. 140020 de juliol de 1453) va ser un cronista francès.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Enguerrand de Monstrelet · Veure més »
Enric V (pel·lícula de 1944)
Enric V (títol original en anglès: The Chronicle History of King Henry the Fift with His Battell Fought at Agincourt in France, més coneguda com a Henry V) és una pel·lícula britànica de Laurence Olivier, estrenada el 1944, adaptació de l'obra homònima de William Shakespeare.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Enric V (pel·lícula de 1944) · Veure més »
Enric VI d'Anglaterra
Enric VI (6 de desembre de 1421 - 21 de maig de 1471) va ser rei d'Anglaterra des del 1422 fins al 1461, i després de ser deposat recuperà el poder i regnà des del 1470 fins a la seva mort el 1471.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Enric VI d'Anglaterra · Veure més »
Escola borgonyona
El compositor Guillaume Dufay a l'esquerra i Gilles Binchois L'Escola borgonyona fou un grup de compositors actius al en el que actualment és el nord i nord-est de França, Bèlgica, i els Països Baixos, centrats a la cort dels Ducs de Borgonya.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Escola borgonyona · Veure més »
Estaments
XIII de l’ordre social tripartit de l'edat mitjana: ''Oratores'' ("els que resen"), ''Bellatores'' ("els que lluiten") i ''Laboratores'' ("els que treballen").Els estaments, els tres estaments, els tres estats o els tres braços (per al cas específic de la Corona d'Aragó) eren els grans ordres de jerarquia social utilitzats a la cristiandat (Europa cristiana) des de l'edat mitjana fins a l'inici de l'Europa moderna.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Estaments · Veure més »
Estats Generals dels Països Baixos
Els Estats Generals dels Països Baixos (en neerlandès, Staten-Generaal) és el parlament bicameral dels Països Baixos, format pel Senat (Eerste Kamer) i la Cambra de Representants (Tweede Kamer).
Nou!!: Felip III de Borgonya і Estats Generals dels Països Baixos · Veure més »
Eugeni IV
Eugeni IV (Venècia, 1383 - † Roma, 23 de febrer de 1447) va ser papa de l'Església Catòlica des del 1431 al 1447.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Eugeni IV · Veure més »
Família Gran Ducal Luxemburguesa
La Família Gran Ducal Luxemburguesa està constituïda per la Casa de Nassau-Weilburg i la Casa de Borbó-Parma, és encapçalada pel Gran Duc Enric de Luxemburg.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Família Gran Ducal Luxemburguesa · Veure més »
Felip de Borgonya
* Felip de Borgonya dit Felip Monsieur (1323 - Agulhon, 1346), infant de Borgonya i comte d'Alvèrnia i Boulogne (1338-1346).
Nou!!: Felip III de Borgonya і Felip de Borgonya · Veure més »
Felip de Borgonya (bisbe)
Felip de Borgonya (Brussel·les, 1464 - Wijk bij Duurstede, 7 d'abril de 1524), era fill il·legítim de Felip III de Borgonya dit «el Bó».
Nou!!: Felip III de Borgonya і Felip de Borgonya (bisbe) · Veure més »
Felip de Brabant
Felip I (25 de juliol de 1404 - Lovaina 4 d'agost de 1430) fou duc de Brabant i de Limburg, també conegut com a Felip de Saint-Pol, el fill menor d'Antoni de Brabant i Joana de Saint-Pol, va succeir al seu germà Joan com duc de Brabant el 1427.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Felip de Brabant · Veure més »
Felip I de Castella
Felip el Bell en un retrat de 1500 Felip I de Castella, dit el Bell (el Hermoso en castellà; Bruges, Flandes, 22 de juny de 1478 - Burgos, 25 de setembre de 1506), fou un arxiduc d'Àustria i sobirà dels territoris pertanyents a la dinastia del ducat –nominal– de Borgonya des del 1482 al 1506.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Felip I de Castella · Veure més »
Felip III
* Felip III d'Anjou (1683 - 1746), rei d'Espanya, Nàpols i Sicília.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Felip III · Veure més »
Ferry de Clugny
fou un cardenal i bisbe francès que va ser un alt dignatari i un eclesiàstic al servei dels ducs de Borgonya.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Ferry de Clugny · Veure més »
Genealogia de la dinastia d'Avís
La dinastia d'Avís fou una casa reial que va governar a Portugal i breument a Catalunya.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Genealogia de la dinastia d'Avís · Veure més »
Genealogia general dels Capets
Aquesta és la genealogia general del Capets incloent-hi només les branques legítimes.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Genealogia general dels Capets · Veure més »
Gilbert de Brederode
Gilbert de Brederode (1416 - Breda, 15 d'agost de 1475) va ser un prelat molt influent dels Països Baixos a l'edat mitjana.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Gilbert de Brederode · Veure més »
Gilles Binchois
va ser un compositor francoflamenc de música del primer Renaixement.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Gilles Binchois · Veure més »
Giovanni Arnolfini
El matrimoni Arnolfini de Jan van Eyck. Giovanni di Nicolao Arnolfini (Lucca c. 1400 – Bruges 1472) era un comerciant de Lucca, una ciutat de la Toscana, Itàlia, qui va residir la major part de la seva vida a Flandes, llavors part del Ducat de Borgonya, probablement sempre residint a Bruges, una ciutat comercial rica i una de les ciutats principals de la cort de Borgonya.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Giovanni Arnolfini · Veure més »
Gran Duc
Corona del Gran Duc de Luxemburg Gran Duc (femení: Gran Duquessa) és un títol hereditari europeu, utilitzat per certs monarques o per membres de famílies de certs monarques.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Gran Duc · Veure més »
Grans Cròniques de França
Il·lustració que pertany al manuscrit de les ''Grans Cròniques de França'' pertanyent a Felip el Bo de Borgonya, en què es recrea el moment en què Felip mateix rep el manuscrit de mans de Simon Marmion, l'artista autor de les il·lustracions, en presència del canceller Nicolau Rolin i el futur Carles I de Borgonya. Les Grans Cròniques de França (Grandes Chroniques de France, en francès) són una compilació reial d'història de França, els manuscrits de la qual es troben notablement il·luminats.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Grans Cròniques de França · Veure més »
Guerra dels Cent Anys
La Guerra dels Cent Anys és un conflicte intercalat amb treves més o menys llargues, que enfronta, des del 1337 al 1453 (o sigui, gairebé 116 anys) a la dinastia Plantagenet a la dels Valois i, a través d'ells, al regne d'Anglaterra i al de França.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Guerra dels Cent Anys · Veure més »
Guerres otomanes a Europa
'''Setge de Viena (1683)''' Les guerres otomanes a Europa són les guerres de l'Imperi Otomà a Europa també conegudes com a guerres turques, particularment en textos antics europeus.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Guerres otomanes a Europa · Veure més »
Henri Arnault de Zwolle
Henri Arnaut de Zwolle (c. 1400 a Zwolle, Països Baixos – 6 de setembre de 1466 a París) (sovint Henri Arnault, també Henricus Arnold/Arnoldus/Arnoul de/van Zwolle) va treballar com a físic, astrònom, astròleg, i organista al servei de Felip III de Borgonya.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Henri Arnault de Zwolle · Veure més »
Herència borgonyona
Herència borgonyona és el nom dels territoris de la dinastia borgonyona que van acabar en mans de la Corona de Castella i la Corona d'Aragó representada per Carles I, per herencia de Felip el Bell, rei consort de Castella.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Herència borgonyona · Veure més »
Història de Bèlgica
477x477px La història de Bèlgica comença el 1830, quan la part meridional del Regne Unit dels Països Baixos decidí després de la Revolució belga d'expulsar les tropes neerlandeses i de declarar la independència.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Història de Bèlgica · Veure més »
Història de Luxemburg
(1) Vila romana a Luxemburg, vestigi de l'ocupació llatina al microestat (2) Fotografia retrat del gran duc Adolf de Luxemburg; (2) La Vil·la Eugénie de Biarritz, des d'on es mantingueren les negociacions crítiques entre Napoleó III i Bismarck; (3) Còdex Mariendalensis escrit en variant propera al luxemburguès actual; (4) Fotografia retrat del gran duc Adolf de Luxemburg; (5) Jean-Claude Juncker, protagonista del cas LuxLeaks i expresident de la Comissió de la Unió Europea; (6) Antiga bandera de Luxemburg amb el lleó del comtat de Limburg, adoptat pel govern luxemburguès, imatge simbòlica dels Grans Països Baixos; (7) Imatge de la Gran Guerra on s'hi pot apreciar ciutadans luxemburguesos celebrant l'alliberament per part dels Aliats Per la seua forma geogràfica i política actual, el Gran Ducat de Luxemburg és una creació de la diplomàtica del.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Història de Luxemburg · Veure més »
Hubert van Eyck
Hubert van Eyck (també Huybrecht van Eyck i Hubertus van Eyck) (Maaseik, cap a 1366–Gant, 27 de setembre de 1426) va ser un pintor pertanyent a l'estil dels primitius flamencs dins del període gòtic, i germà gran de Jan van Eyck.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Hubert van Eyck · Veure més »
Isabel de Portugal i de Lancaster
Isabel de Portugal i de Lancaster, també dita Isabel de Portugal o Isabel d'Avís,(Évora, 1397 - Dijon, 1471) fou infanta de Portugal i duquessa consort de Borgonya (1430-1467).
Nou!!: Felip III de Borgonya і Isabel de Portugal i de Lancaster · Veure més »
Ivan III de Moscou
Ivan Vassílievitx (Moscou, 22 de gener de 1440 – Moscou, 27 d'octubre de 1505), anomenat el Gran.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Ivan III de Moscou · Veure més »
Jacquelina de Baviera
Jacquelina de Baviera o Jacquelina de Wittelsbach (Le Quesnoy, 15 de juliol de 1401 - Teylingen, 8 d'octubre de 1436) va ser comtessa d'Hainaut, d'Holanda i de Zelanda.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Jacquelina de Baviera · Veure més »
Jan van Eyck
Jan van Eyck (Maaseik, principat de Lieja, ca. 1390 - Bruges, comtat de Flandes, 9 de juliol del 1441) fou un pintor flamenc del gòtic tardà que va treballar a Bruges.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Jan van Eyck · Veure més »
Jaume de Coïmbra i d'Urgell
El cardenal-infant Jaume de Coïmbra i d'Urgell, també conegut com a Jaume d'Avis i d'Urgell o Jaume de Portugal (Coïmbra, 1433- Florència, 1459) fou un noble portuguès de la Casa d'Avís i alhora membre de la Casa Reial Catalana (Casa d'Avis-Urgell), que esdevindria cardenal i administrador apostòlic de Lisboa.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Jaume de Coïmbra i d'Urgell · Veure més »
Jàson
Jàson i Medea donant-se la mà en senyal de maridatge En la mitologia grega, Jàson (grec antic: Ἰάσων; grec modern: Ιάσονας) és un heroi tessali, cap dels argonautes i espòs de Medea.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Jàson · Veure més »
Jean Jouffroy
fou un cardenal i bisbe francès.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Jean Jouffroy · Veure més »
Joan de Coïmbra i d'Urgell
Joan de Coïmbra i d'Urgell (Portugal, 1431 — Nicòsia, 7 d'octubre de 1457) fou príncep d'Antioquia (1431-1457) segon fill de Pere de Coïmbra, duc de Coïmbra i de la urgellenca Elisabet d'Urgell i Aragó, filla del comte Jaume II el Dissortat.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Joan de Coïmbra i d'Urgell · Veure més »
Joan de Lancaster, Primer Duc de Bedford
Ordre de la Lligacama, agenollat davant de Sant Jordi, el qual porta la capa blava de la Ordre de la Lligacama. Miniatura pertanyent al llibre d'hores de la biblioteca privada del duc. va ser un príncep, general i estadista medieval anglès que va comandar els exèrcits d'Anglaterra a França durant una fase crítica de la Guerra dels Cent Anys.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Joan de Lancaster, Primer Duc de Bedford · Veure més »
Joan I de Borgonya
va ser duc de Borgonya (1404-1419) i comte de Borgonya, Flandes i d'Artois (1405-1419).
Nou!!: Felip III de Borgonya і Joan I de Borgonya · Veure més »
Joan I de Portugal
Joan I de Portugal, dit el Gran o el de Bona Memòria (Lisboa, 1357 - ibíd., 1433) fou rei de Portugal (1385-1433), el primer de la dinastia Avís.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Joan I de Portugal · Veure més »
Joan III de Baviera
Joan III de Baviera també anomenat Joan sense Mercè (nascut el 1374 a Le Quesnoy (Hainaut) i - mort enverinat el 6 de gener de 1425 a La Haia (Holanda) fou príncep-bisbe del Principat de Lieja i duc de Baviera-Straubing a Holanda-Zelanda i a Hainaut. Era el fill d'Albert I de Baviera i de Margarida de Brieg. Segell de Joan III.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Joan III de Baviera · Veure més »
Joan IV d'Alençon
Joan IV d'Alençon,(o Joan II, perquè va ser el segon que va portar el títol de duc), nascut a Argentan el 2 de març de 1409, mort a París el 8 de setembre de 1476, duc d'Alençon, comte de Perche, fill de Joan I i de Maria de Bretanya, fou un príncep de sang i un cap de guerra francès del.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Joan IV d'Alençon · Veure més »
Joan IV de Brabant
Joan IV (Arràs, 11 de juny de 1403 - Brussel·les 17 d'abril de 1427) fou duc de Brabant, de Limburg i de Lothier.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Joan IV de Brabant · Veure més »
Joan VIII d'Heinsberg
Joan VIII de Heinsberg (± 1396 - mort el 1459 a Kuringen, actualment un nucli d'Hasselt) va ser príncep-bisbe del principat de Lieja de 1456 fins al 1455 quan va haver d'abdicar en favor de Lluís de Borbó, el protegit de Felip el Bo.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Joan VIII d'Heinsberg · Veure més »
Joana de Brabant
Joana, duquessa de Brabant (24 de juny de 1322 - 1 de novembre de 1406), va ser l'hereva del duc Joan III de Brabant, que havia mort a Brussel·les el 5 de desembre de 1355.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Joana de Brabant · Veure més »
João Vicente
João Vicente, conegut com a Mestre João (Lisboa, Portugal, 1380 - Viseu, 30 d'agost de 1463) fou un bisbe de Lamego i Viseu, fundador de la Congregació dels Canonges Seculars de Sant Joan Evangelista.
Nou!!: Felip III de Borgonya і João Vicente · Veure més »
Jordi de la Trémoille
Jordi de la Trémoille (1384 - 6 de maig de 1446, castell de Sully-sur-Loire) va ser comte de Guînes de 1398 a 1446, comte consort de Boulogne i d'Alvèrnia, comte baró i senyor de Sully, Craon, i de la Trémoille, de Saint-Hermine, de l'Isle-Bouchard, i gran camarlenc de França (1428).
Nou!!: Felip III de Borgonya і Jordi de la Trémoille · Veure més »
L'adoració de l'Anyell Místic
Vista del políptic tancat, amb els plafons pel darrere El retaule L'adoració de l'Anyell Místic o Retaule de Gant (neerlandès: Het Lam Gods o L'Agnus Dei) és una obra realitzada per Jan van Eyck l'any 1432.
Nou!!: Felip III de Borgonya і L'adoració de l'Anyell Místic · Veure més »
L'Anunciació (Van Eyck, Washington)
L'Anunciació, coneguda també com a Anunciació Mellon, és una pintura sobre taula a l'oli obra de Jan van Eyck de l'escola dels primitius flamencs, realitzada entre 1432-1436.
Nou!!: Felip III de Borgonya і L'Anunciació (Van Eyck, Washington) · Veure més »
La Font de la Gràcia
La Font de la Gràcia, també coneguda com La Font de la Vida i subtitulada a partir del com El triomf de l'Església sobre la Sinagoga, és una obra pictòrica realitzada a l'oli sobre taula de roure.
Nou!!: Felip III de Borgonya і La Font de la Gràcia · Veure més »
La Mare de Déu de Sant Lluc
La Mare de Déu de Sant Lluc, també coneguda com a Sant Lluc dibuixant a la Verge, és una obra del pintor flamenc Rogier van der Weyden.
Nou!!: Felip III de Borgonya і La Mare de Déu de Sant Lluc · Veure més »
La Mare de Déu del canceller Rolin
La Mare de Déu del Canceller Rolin és una pintura a l'oli del mestre flamenc Jan van Eyck, datada al voltant de 1435.
Nou!!: Felip III de Borgonya і La Mare de Déu del canceller Rolin · Veure més »
La Mare de Déu del canonge Van der Paele
La Mare de Déu del canonge Van der Paele (en neerlandès Madonna met kanunnik Joris van der Paele) és una pintura religiosa realitzada a l'oli sobre taula per Jan van Eyck el 1436.
Nou!!: Felip III de Borgonya і La Mare de Déu del canonge Van der Paele · Veure més »
Léal Souvenir
Léal Souvenir (o Timoteu o Retrat d'un jove) és un petit oli sobre taula de roure fet el 1432 per l'artista primitiu flamenc Jan van Eyck.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Léal Souvenir · Veure més »
Lieja
Lieja (en francès i oficialment, Liège; en való, Lîdje; en neerlandès, Luik; en alemany, Lüttich) és la capital de la província belga del mateix nom, la més oriental de les valones.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Lieja · Veure més »
Llista de ducs de Borgonya
Llista de ducs de Borgonya, sobirans del Ducat de Borgonya.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Llista de ducs de Borgonya · Veure més »
Llista de panteons i tombes de sobirans a França
Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans a França indica on hi han les tombes ubicades a França de sobirans d'algun territori: emperadors, reis, ducs i comtes sobirans, i qualsevol altre monarca d'un territori independent o sobirà durant el temps de regnat d'aquestes persones.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Llista de panteons i tombes de sobirans a França · Veure més »
Llista de personatges històrics medievals a l'òpera
A la llista de personatges històrics medievals a l'òpera consten noms de personalitats històriques d'entre els segles cap al que apareixen com a personatges en obres escèniques musicals: òperes, operetes, sarsueles i altres obres similars.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Llista de personatges històrics medievals a l'òpera · Veure més »
Lluís Dalmau
va ser un pintor gòtic, és una de les figures cabdals del gòtic català que va treballar al servei de la Corona d'Aragó durant el regnat d'Alfons el Magnànim.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Lluís Dalmau · Veure més »
Lluís de Borbó (Lieja)
Lluís de Borbó (1438-1482) va ser príncep-bisbe de Lieja del 1456 fins a la mort.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Lluís de Borbó (Lieja) · Veure més »
Lluís de Gruuthuse
va ser un empresari, bibliòfil i diplomata del comtat de Flandes, actiu a la cort dels ducs de Borgonya.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Lluís de Gruuthuse · Veure més »
Lluís XI de França
Lluís XI de França el Prudent (Bourges, Cher 1423 - Castell de Plessis-lèz-Tours, Indre i Loira 1483), va ser rei de França (1461-1483), el sisè rei de la branca coneguda com Valois de la dinastia dels Capets.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Lluís XI de França · Veure més »
Lorena
La Lorena (en francès Lorraine; en lorenès Louréne, en alemany, Lothringen) és una antiga regió administrativa francesa, actualment inclosa en la regió del Gran Est.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Lorena · Veure més »
Malines
Malines (neerlandès i oficial: Mechelen, francès: Malines, Alemany: Mecheln, Anglès: Mechlin, vell, poc usat) és una ciutat de Bèlgica, de la província d'Anvers i de la regió Flamenca, regat pel riu Dijle.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Malines · Veure més »
Mare de Déu a l'església
La Mare de Déu a l'església és una petita taula a l'oli del pintor primitiu flamenc Jan van Eyck.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Mare de Déu a l'església · Veure més »
Mare de Déu dels Consellers
Mare de Déu dels Consellers és una taula pintada a l'oli per l'artista Lluís Dalmau el 1445 i que es troba al Museu Nacional d'Art de Catalunya a Barcelona.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Mare de Déu dels Consellers · Veure més »
Margarida de Baviera-Straubing
Margarida de Baviera-Straubing (1363 - Dijon 1423), infanta de Baviera i duquessa consort de Borgonya (1404-1419).
Nou!!: Felip III de Borgonya і Margarida de Baviera-Straubing · Veure més »
Maria d'Alvèrnia
Maria I d'Alvèrnia i II de Boulogne (1376 - 1437), filla de Godofreu d'Alvèrnia (mort vers 1385), senyor de Montgascon, i de Joana de Ventadour (morta el 1376), neta de Robert VII d'Alvèrnia el Gran i de Maria de Flandes, esposa (des de 1388) del senyor de La Tour Bertran IV.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Maria d'Alvèrnia · Veure més »
Maria d'Hongria (governadora dels Països Baixos)
Maria d'Habsburg Maria d'Habsburg, Maria d'Àustria o Maria d'Hongria (palau de Coudenberg, Brussel·les, 18 de setembre de 1505 - Cigales, província de Valladolid, 18 d'octubre de 1558) va ser la tercera filla (i cinquè descendent en ordre de naixement) de Felip el Bell, arxiduc d'Àustria i duc de Borgonya, i de Joana de Castella, hereva dels regnes d'Aragó i Castella, coneguda com a Joana la Boja.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Maria d'Hongria (governadora dels Països Baixos) · Veure més »
Maria de Berry
Maria de Berry, nascuda el 1370, morta el juny de 1434 a Lió, fou duquessa d'Alvèrnia, i comtessa de Montpensier; era la filla de Joan I de Berry duc de Berry i de Joana d'Armanyac.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Maria de Berry · Veure més »
Maria de Borgonya
Maria de Borgonya (Brussel·les 1457 - Bruges 1482), duquessa de Borgonya, Brabant i Limburg; Comtessa de Flandes, d'Hainaut i d'Holanda (1477-1482), l'última de la dinastia Valois en regnar a Borgonya.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Maria de Borgonya · Veure més »
Mateu de Foix (comte de Comenge)
Mateu de Foix, o Mateu de Grailly, († Muret, 8 de gener de 1453) va ser comte de Comenge del 1419 al 1443 arran del seu matrimoni amb Margarida de Comenge.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Mateu de Foix (comte de Comenge) · Veure més »
Mathieu d'Escouchy
Mathieu d'Escouchy (Le Quesnoy, Nord, 1420 – 1482) va ser un cronista picard durant les últimes etapes de la Guerra dels Cent Anys.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Mathieu d'Escouchy · Veure més »
Maximí I Smassmann
Maximí I Smassmann (o Schassmann) fill de Brunó de Rappolstein, fou senyor de Rappolstein des de 1398, succeint al seu pare i junt al seu germà Ulric VIII.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Maximí I Smassmann · Veure més »
Mehmet II
Mehmet II (Edirne, 30 de març de 1432 – 3 de maig de 1481) va ser soldà de l'Imperi Otomà entre el 1444 i el 1446 i, posteriorment, entre el 1451 i el 1481.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Mehmet II · Veure més »
Melchior Broederlam
L'Anunciació i la Visitació. Panell esquerre. (Museu de Belles Arts de Dijon) ''Presentació de Jesús'' i ''Fugida a Egipte''. Panell dret. 167 x 125 cm, marc inclòs. Melchior Broederlam (Ypres, c. 1350 - Ypres?, després de 1409) era un dels primers treballs que sobreviuen.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Melchior Broederlam · Veure més »
Miquela de Valois
Miquela de Valois (París 1395 - Gant 1422), princesa de França i duquessa consort de Borgonya (1419-1422).
Nou!!: Felip III de Borgonya і Miquela de Valois · Veure més »
Musée de l'Hôtel-Dieu
LHôtel-Dieu de Beaune, també conegut com a Hospices de Beaune ("hospital de Déu" o "hospicis de Beaune") fou una institució de caritativa de l'antic ducat de Borgonya fundada el 1443 per Nicolau Rolin (canceller del duc Felip "el Bo"), convertida actualment en un museu que rep més de 400.000 visites anuals (els serveis hospitalaris s'han traslladat a instal·lacions modernes).
Nou!!: Felip III de Borgonya і Musée de l'Hôtel-Dieu · Veure més »
Museu de Belles Arts de Dijon
El Museu de Belles Arts de Dijon (Musée des beaux-arts de Dijon) es troba instal·lat a l'antic Palau dels ducs de Borgonya i en la part oriental del palau dels estats.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Museu de Belles Arts de Dijon · Veure més »
Namur
Namur (Nameur en való, Namen en neerlandès) és una ciutat francòfona de Bèlgica al sud de Brussel·les en la confluència dels rius Sambre i Mosa.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Namur · Veure més »
Negre
El negre és un color pur que indica labsència de color o de llum.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Negre · Veure més »
Nicolau Rolin
(Louvre) Nicolau Rolin (1376-1462) va ser una figura principal en la història de Borgonya i França, que va arribar a ser canceller de Felip "el bo", duc de Borgonya.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Nicolau Rolin · Veure més »
Odette de Champdivers
Odette de Champdivers (Comtat de Borgonya, 18 de desembre 1390 - París, 24 de març, 1425), coneguda com la "petite reine", va ser una favorita de Carles VI, rei de França.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Odette de Champdivers · Veure més »
Orde del Toisó d'Or
'''Felip III de Borgonya''' fundador de l'orde, pintat per Rogier van der Weyden L'Orde del Toisó d'Or és un orde civil i de cavalleria fundat l'any 1429 pel duc de Borgonya i comte de Flandes, Felip III de Borgonya.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Orde del Toisó d'Or · Veure més »
Països Baixos Borgonyons
Països Baixos Borgonyons el 1477 Els Països Baixos Borgonyons (francès: Pays-Bas Bourguignons; luxemburguès: Burgundeschen Nidderlanden; neerlandès: Bourgondische Nederlanden), és un terme que descriu l'entitat geopolítica que abastava els territoris de la regió dels Països Baixos -Bèlgica, Països Baixos, Luxemburg i parts del nord de França- que van anar incorporant-se al domini dels ducs de Borgonya i que abasta un període comprès entre 1384 i 1482.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Països Baixos Borgonyons · Veure més »
Panells de Sant Vicent de Lisboa
Els Panells de Sant Vicent de Lisboa, o retaule de Sant Vicent de Fora, en portuguès Panéis de São Vicente de Fora és una pintura portuguesa del formada per sis retaules, els dos centrals més grans, i els quatre dels costats més estrets.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Panells de Sant Vicent de Lisboa · Veure més »
Pau de Sint-Truiden
La Pau de Sint-Truiden és un tractat que va signar-se el 22 de desembre de 1465 a Sint-Truiden després de la batalla de Montenaken entre el ducat de Borgonya i el Principat de Lieja.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Pau de Sint-Truiden · Veure més »
Petrus Christus
Petrus Christus (Baarle-Hertog, ca. 1410/1415A falta de documentació oficial, diferents historiadors han proposat: Panofsky, 1410; Waele, 1412; Sterling, 1405 - Bruges, ca. 1472/1473)La darrera presència registrada en un acte en representació de la guilda fou el 19 de març de 1472 i el novembre de 1473 el seu nom apareix a l'obituari de la guilda, sense data.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Petrus Christus · Veure més »
Philippe de Commines
Philippe de Commines. Philippe de Commines, Philippe de Comines o de Commynes, en llatí: Philippus Cominaeus; núm 1447 - c. 1511) va ser un escriptor francès d'origen flamenc i diplomàtic de la cort de Borgonya i França. Ha estat anomenat "el primer escriptor veritablement modern" (segons Charles Augustin Sainte-Beuve) i "el primer crític i historiador filosòfic des de temps clàssics". Si bé no es va tractar d'un cronista o d'un historiador en el sentit actual del terme, les seves anàlisis de l'escena política contemporània van ser el que el van convertir en únic en el seu propi temps.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Philippe de Commines · Veure més »
Pontoise
Pontoise és un municipi francès al departament de la Val-d'Oise (regió de l'Illa de França).
Nou!!: Felip III de Borgonya і Pontoise · Veure més »
Principat de Lieja
El Principat de Lieja (francès Principauté de Liège, való Principåté d'Lidje) era un estat del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Principat de Lieja · Veure més »
Ramla
267x267px Ramla (Ramlāh) —també transcrita Ramlah, al-Ramlah, Ramle o Remle i fins i tot Rama— és una ciutat israeliana pertanyent al Districte Central d'Israel.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Ramla · Veure més »
Renat I
Estàtua del rei Renat I a Ais de Provença, Provença Renat I, dit el Bo (en occità lo Rei Rainier, Rainier lo Bòn; Angers, Regne de França, 16 de juliol de 1409 – Ais de Provença, 1480) fou duc de Lorena (1431 – 1453), comte de Provença i duc d'Anjou (1434 – 1480), rei de Nàpols i de Sicília (1435 – 1442), rei titular de Jerusalem (1435 – 1480) i comte de Barcelona (1466 – 1472).
Nou!!: Felip III de Borgonya і Renat I · Veure més »
Retrat d'Antoni de Borgonya
El retrat d'Antoni de Borgonya, també anomenat Retrat d'Antoni 'Gran Bâtard' de Borgonya, és una pintura sobre taula a l'oli del pintor Primitius flamenc Rogier van der Weyden retratant Anthony de Burgundy, el fill bastard de Felip el Bo i una de les seves amants, Jeanne de Presle.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Retrat d'Antoni de Borgonya · Veure més »
Retrat d'una dama (Van der Weyden)
Retrat d'una dama (o Retrat d'una jove) és un petita pintura sobre taula executada al voltant de 1460 per Rogier van der Weyden, un pintor flamenc primitiu.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Retrat d'una dama (Van der Weyden) · Veure més »
Retrat de Balduí de Lannoy
El retrat de Balduí de Lannoy és un petit quadre pintant a l'oli sobre taula del pintor primitiu flamenc Jan van Eyck, completat c. 1435.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Retrat de Balduí de Lannoy · Veure més »
Retrat de Felip "el Bo"
El retrat de Felip III de Borgonya, anomenat "el Bo", és una pintura a l'oli sobre taula atribuït al pintor Rogier van der Weyden o al seu taller, realitzat després de 1450, que es troba al Museu de Belles Arts de Dijon, França.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Retrat de Felip "el Bo" · Veure més »
Robert Campin
Robert Campin (Valenciennes, 1375 - Tournai, 26 d'abril de 1444) fou un pintor i escultor flamenc del gòtic.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Robert Campin · Veure més »
Rodolf de Diepholt
Rodolf de Diepholt (Diepholz, circa 1390 - Vollenhove, 24 de març de 1455) va ser bisbe d'Utrecht entre 1423 i 1455 i bisbe d'Osnabrück entre 1454 i 1455.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Rodolf de Diepholt · Veure més »
Rogier van der Weyden
Rogier van der Weyden o Rogier de le Pasture (Tournai, Hainaut, Bèlgica, 1399/1400 - Brussel·les, 18 de juny de 1464) era un pintor que formà part del moviment dels primitius flamencs.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Rogier van der Weyden · Veure més »
Sant Eloi al seu taller
Sant Eloi al seu taller, també coneguda com a Retrat d'un joier al seu taller, és una pintura a l'oli sobre taula de roure obra de Petrus Christus del moviment dels primitius flamencs del 1449, tal com figura a la inscripció feta per l'artista.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Sant Eloi al seu taller · Veure més »
Setge de Nàpols (1437-1442)
El Setge de Nàpols fou un conjunt d'operacions que van dur a la conquesta de la capital del Regne de Nàpols per part d'Alfons el Magnànim.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Setge de Nàpols (1437-1442) · Veure més »
Sleidinge
Sleidinge és un antic municipi de Bèlgica a la província de Flandes Oriental.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Sleidinge · Veure més »
Spiere
Spiere és un nucli del municipi de Spiere-Helkijn a la província Flandes Occidental de Bèlgica.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Spiere · Veure més »
Theodor de Bry
El poble de Pomeiooc dibuixat per de Bry. Joan Teodor de Bry (1528 – 1598) fou un gravador, orfebre i editor liegès, crea també en la cartografia.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Theodor de Bry · Veure més »
Tractat d'Arras (1435)
Pel tractat d'Arras, signat el 20 de setembre de 1435, el rei Carles VII de França cedia les ciutats de la Somme, el comtat de Mâcon i el comtat d'Auxerre a Felip III de Borgonya i posava fi a la Guerra Civil entre Armagnacs i Borgonyons, dins del marc de la Guerra dels Cent Anys.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Tractat d'Arras (1435) · Veure més »
Unió de Kalmar
La Unió de Kalmar (danès, noruec i Kalmarunionen; finès: Kalmarin unioni; Unio Calmariensis) va ser una unió escandinava entre els regnes de Dinamarca, Noruega i Suècia que es va formar l'any 1397 i va durar fins al 6 de juny de 1523.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Unió de Kalmar · Veure més »
Vrancke van der Stockt
Vrancke van der Stockt (Brussel·les, abans de 1420 - 14 de juliol de 1495) fou un dibuixant i pintor flamenc seguidor de Rogier van der Weyden, amb qui probablement va treballar.
Nou!!: Felip III de Borgonya і Vrancke van der Stockt · Veure més »
1430
Mapa d'Europa a l'any 1430.
Nou!!: Felip III de Borgonya і 1430 · Veure més »
1455
;Països Catalans:; Resta del món.
Nou!!: Felip III de Borgonya і 1455 · Veure més »
1465
; Països Catalans.
Nou!!: Felip III de Borgonya і 1465 · Veure més »
20 d'octubre
El 20 d'octubre és el dos-cents noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Felip III de Borgonya і 20 d'octubre · Veure més »
22 de novembre
El 22 de novembre o 22 de santandria és el tres-cents vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Felip III de Borgonya і 22 de novembre · Veure més »
