Taula de continguts
529 les relacions: Abisinio, Acanalat, Agnès Sorel, Agricultura romana, Agullent, Alagoas, Alcoleja (Osca), Aleuromància, Algar de Palància, Aliment, Alimentació de l'antiga Grècia, Allipebre, Alma (Illinois), Almoixàvena, Amilamia, Amilasa, Anacard, Annam, Antic forn de pa de Castellet, Antiga Fàbrica de Farina de González, Anzac biscuit, Aranyel, Arbolí, Arnavut ciğeri, Arròs, Arròs i llet, Arrebossat, Ash reshteh, Aylesbury, Època de Rosas, Çörek, Àcid fòlic, Badem tatlısı, Bagel, Balık çorbası, Baltic Centre for Contemporary Art, Banana, Bandera de Nova York, Banitsa, Banya del sègol, Banyeres de Mariola, Bazin (menjar), Bazlama, Beixamel, Beltane, Bescuit, Biscotti, Blat, Blat dur, Blat escairat, ... Ampliar l'índex (479 més) »
Abisinio
L'abisinio és un pastís tradicional que consisteix en un congret fregit i farcit de crema.
Veure Farina і Abisinio
Acanalat
L'acanalat (en occità, canelat) és un pastisset de la cuina occitana perfumat amb rom, mantega i vainilla.
Veure Farina і Acanalat
Agnès Sorel
, coneguda pel sobrenom Dame de Beauté, va ser una dama de companyia d'Isabel de Lorena, esposa de Renat I. L'any 1443 esdevingué l'amant favorita del rei Carles VII de França, a qui donà tres filles que serien legitimades com a princeses de França i casades amb els grans senyors de la cort.
Veure Farina і Agnès Sorel
Agricultura romana
Conreu de blat L'agricultura romana durant el període republicà era la base econòmica de l'estat; els pagesos formaven el nucli de la societat de Roma.
Veure Farina і Agricultura romana
Agullent
Agullent és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Vall d'Albaida.
Veure Farina і Agullent
Alagoas
Alagoas és un petit estat del Brasil situat a la Regió Nord-est, entre els estats de Pernambuco i Sergipe.
Veure Farina і Alagoas
Alcoleja (Osca)
Alcoleja (en aragonès: Alcoleya de Cinca i en castellà: Alcolea de Cinca) és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca del Cinca Mitjà.
Veure Farina і Alcoleja (Osca)
Aleuromància
L'aleuromància és l'ús de la farina en endevinació.
Veure Farina і Aleuromància
Algar de Palància
Algar de Palància o simplement Algar és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Morvedre.
Veure Farina і Algar de Palància
Aliment
Exemples d'aliments d'origen vegetal. Un aliment (del llatí alimentum) és qualsevol substància, composta normalment de carbohidrats, lípids, aigua o proteïnes, que pot ser ingerida per un animal per nodrir-se o per plaer.
Veure Farina і Aliment
Alimentació de l'antiga Grècia
Kílix, una mena de copa del Segle V aC Dona amassant pa. Segle VI aC Lalimentació a l'antiga Grècia es fonamentava en el pa de blat, el vi, l'oli d'oliva, el porc i els embotits, l'ús d'herbes aromàtiques i la cuina del peix.
Veure Farina і Alimentació de l'antiga Grècia
Allipebre
Lallipebre és una tècnica culinaria pròpia del sud de l'Horta de València i el nord de la Ribera Alta i la Ribera Baixa, comarques que voregen l'Albufera de València.
Veure Farina і Allipebre
Alma (Illinois)
Alma és una població dels Estats Units a l'estat d'Illinois.
Veure Farina і Alma (Illinois)
Almoixàvena
La monjàvena, que també rep el nom d'almoixàvena o almonxàvena (de l'àrab al-mugábbana, "coca o bunyol de formatge") és un dolç d'origen àrab característic de Xàtiva i de les comarques valencianes de La Costera i La Vall d'Albaida.
Veure Farina і Almoixàvena
Amilamia
L'Amilamia és un geni de la mitologia basca, originari d'Agurain.
Veure Farina і Amilamia
Amilasa
L'amilasa, anomenada també ptialina és un enzim hidrolasa que té la funció de trencar el glucogen i el midó en sucres simples.
Veure Farina і Amilasa
Anacard
L'anacard (Anacardium occidentale) és un arbre fruiter perennifoli tropical de la família de les anacardiàcies, inclosa dins l'ordre de les sapindals.
Veure Farina і Anacard
Annam
Annam (en vietnamita: An Nam) va ser un protectorat francès que abasta la regió central del Vietnam.
Veure Farina і Annam
Antic forn de pa de Castellet
L'Antic forn de pa de Castellet i la Gornal és una obra de Castellet i la Gornal (Alt Penedès) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Veure Farina і Antic forn de pa de Castellet
Antiga Fàbrica de Farina de González
L'Antiga Fàbrica de Farina de González és una obra eclèctica de Tivenys (Baix Ebre) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Farina і Antiga Fàbrica de Farina de González
Anzac biscuit
Les Anzac biscuits són unes galetes molt populars que tenen el seu origen a Nova Zelanda i Austràlia.
Veure Farina і Anzac biscuit
Aranyel
Aranyel (en castellà i oficialment, Arañuel) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Alt Millars, a la província de Castelló.
Veure Farina і Aranyel
Arbolí
Arbolí és un poble i municipi de la comarca del Baix Camp (abans pertanyia a la comarca del Priorat) des del 1990 segons una llei de la Generalitat de Catalunya.
Veure Farina і Arbolí
Arnavut ciğeri
yaprak sarma i midye dolma al mercat de Kadıköy, Istanbul. Arnavut ciğeri és un plat tipus meze de la cuina turca fet a base de fetge d'ovella o de vedella.
Veure Farina і Arnavut ciğeri
Arròs
Larròs és una planta herbàcia i semiaquàtica del gènere Oryza, de la família de les poàcies.
Veure Farina і Arròs
Arròs i llet
L'arròs i llet o arròs amb llet són unes postres fetes amb arròs cuit amb llet ensucrada i aromatitzada amb peles de cítrics (normalment llimona) i amb canyella.
Veure Farina і Arròs i llet
Arrebossat
Bacallà arrebossat a Madrid. L'arrebossament, arrebossada (castellanismes) o empanament és una tècnica culinària que consisteix a cobrir un aliment, normalment tallat a llesques fines, primer amb ou batut i després amb pa ratllat o farina, per a després fregir-lo en una paella amb oli.
Veure Farina і Arrebossat
Ash reshteh
Lash reshteh de vegades escrit ash-i reshteh és una mena dāsh (sopa espessa) preparada amb reshteh (fideus prims), kashk (un producte lacti fermentat semblant a un iogurt agre), pròpia de l'Iran i l'Azerbaidjan.
Veure Farina і Ash reshteh
Aylesbury
Aylesbury (pronunciat /ˈeɪəlzbri/) és un municipi del Regne Unit, que pertany al comtat d'Buckinghamshire i és la capital d'aquest comtat.
Veure Farina і Aylesbury
Època de Rosas
L'època de Rosas va ser un període en la història de l'Argentina en la primera meitat del, en què el poder polític va estar controlat directament o indirectament pel general Juan Manuel de Rosas, governador de la província de Buenos Aires.
Veure Farina і Època de Rosas
Çörek
Un çörek comú (de ''mahlep'') Çörek (turc) són uns pans dolços a la cuina turca amb moltes varietats.
Veure Farina і Çörek
Àcid fòlic
Làcid fòlic, folacina o àcid pteroil-L-glutàmic (la forma aniònica s'anomena folat), també coneguda com a vitamina B9 o vitamina M (o factor de fermentació de Lactobacillus Casei, factor d'eluat de norita, vitamina Bc, factors R, S i U, i factor SLR), és una vitamina hidrosoluble necessària per a la formació de proteïnes estructurals i l'hemoglobina (i, per tant, dels glòbuls vermells).
Veure Farina і Àcid fòlic
Badem tatlısı
Badem tatlısı són unes postres de pasta amb xarop de la cuina turca.
Veure Farina і Badem tatlısı
Bagel
El bagel (o de vegades també beigel; en jiddisch בײגל beygl) és un pa elaborat tradicionalment de farina de blat i que acostuma a tenir un forat al centre.
Veure Farina і Bagel
Balık çorbası
Balık çorbası o sopa de peix a la turca. Balık çorbası és una sopa de peix de la cuina turca.
Veure Farina і Balık çorbası
Baltic Centre for Contemporary Art
Baltic Centre for Contemporary Art, abreujadament Baltic, és un museu dedicat a l'art contemporani d'abast internacional que es troba a la ciutat de Gateshead, al nord d'Anglaterra.
Veure Farina і Baltic Centre for Contemporary Art
Banana
Les bananes de tipus silvestre tenen un gran nombre de llavors. Llavors de bananer (escala en centímetres) Dones de Belize manipulen bananes. Camp de bananers arrasat pel cicló Larry l'any 2006. Un manat de bananes Raïm de bananes a Saint Lucia encapsulat en una bossa de plàstic per a la seua protecció.
Veure Farina і Banana
Bandera de Nova York
La bandera de la Ciutat de Nova York és rectangular, dividida en tres franges verticals de la mateixa grandària, de color blau (més proper al masteler), blanca la central i taronja la del batient.
Veure Farina і Bandera de Nova York
Banitsa
Bànitsa i ayran Bànitsa (búlgar: Баница, també transcrit com a banica i banitza) és un aliment tradicional búlgar preparat per capes amb una mescla d'ous batuts i trossos de formatge entre pasta fil·lo i després cuit en un forn.
Veure Farina і Banitsa
Banya del sègol
La banya del sègol o ergot (Claviceps purpurea) és un fong ascomicot de la família de les Clavicipitàcies que parasita de manera predominant el sègol i també a altres poàcies o gramínies com el blat de moro, el triticale, l'ordi, el mill, la civada i l'arròs, entre d'altres.
Veure Farina і Banya del sègol
Banyeres de Mariola
Banyeres de Mariola és una població del País Valencià de la comarca de l'Alcoià.
Veure Farina і Banyeres de Mariola
Bazin (menjar)
El bazin (en àrab البازين, al-bāzīn) és un tipus de pa sense llevat propi de Líbia, que es prepara amb ordi, aigua i sal.
Veure Farina і Bazin (menjar)
Bazlama
Un parell de ''bazlama'' en embalatge de niló higiènic. El bazlama és un pa pla turc.
Veure Farina і Bazlama
Beixamel
Plat gratinat amb beixamel La salsa beixamel, de béchamel, és una salsa blanca feta amb llet o crema de llet i farina.
Veure Farina і Beixamel
Beltane
Beltane o Beltaine (en irlandès antic: «foguera» o «foc lluminós») és el festival gaèlic del Dia de Maig.
Veure Farina і Beltane
Bescuit
Un bescuit, a la majoria dels països, és un producte alimentari amassat i cuit dues vegades a base de farina, la segona fornejada feta a foc lent.
Veure Farina і Bescuit
Biscotti
Biscotti (Italià), coneguts també com cantucci, són uns biscotti italians d'ametlla originaris de la ciutat toscana de Prato.
Veure Farina і Biscotti
Blat
Blat o forment és el nom d'algunes espècies de plantes del gènere Triticum, de la família de les poàcies.
Veure Farina і Blat
Blat dur
El blat dur o forment (Triticum durum) o Triticum turgidum durum, si es considera una subespècie de T. turgidum) de vegades anomenat Durum, és l'única espècie tetraploide del gènere del blat (gènere Triticum) que té importància comercial de les actualment cultivades extensament.
Veure Farina і Blat dur
Blat escairat
El blat escairat és un menjar típic del Berguedà.
Veure Farina і Blat escairat
Blini
Un blini és una mena de crep gruixuda d'origen rus fet a base de farina, ous, llet i llevat, que es pot menjar cuit al forn o fregit.
Veure Farina і Blini
Bloqueig de l'Artsakh de 2022-2023
El bloqueig de la República de l'Artsakh va començar el 12 de desembre de 2022, quan els àzeris van bloquejar l'única carretera que connectava l'Artsakh amb Armènia en l'àrea de la intersecció Xuixí-Karin.
Veure Farina і Bloqueig de l'Artsakh de 2022-2023
Boles de matsà
Mandonguilles Matzah en una sopa. Les mandonguilles de Matsà o kneydlech (pl.) (kneydel, singular) en Jiddisch, (també boles de Matsà) són una recepta típica de la cuina asquenazita (jueus d'Europa central i oriental) elaborat a força de farina de matsà.
Veure Farina і Boles de matsà
Boles de picolat
Les boles de picolat són una mena de mandonguilles típiques del Rosselló, un dels plats més coneguts de la Catalunya del Nord.
Veure Farina і Boles de picolat
Bolet de noguer
El bolet de noguer (Polyporus squamosus), degut al seu llarg període de creixement, es pot trobar gairebé durant tot l'any.
Veure Farina і Bolet de noguer
Bolo (aliment)
El bolo és un producte alimentari que s'obté a partir dels ingredients que proporciona la matança del porc.
Veure Farina і Bolo (aliment)
Borș
'''Borş''' comercialitzat en ampolla El borș és un preparat líquid agre elaborada a partir de segó de blat o de sègol fermentat.
Veure Farina і Borș
Boyoz
Boyoz és el nom d'un panet tipus çörek de la cuina turca, especialment de la ciutat d'Esmirna i dels seus voltants.
Veure Farina і Boyoz
Braç de gitano
Braç de gitano de crema Tall prim d'un braç de gitano de la Xina Braç de gitano El braç de gitano és un pastís de forma cilíndrica farcit tradicionalment amb crema més espessaBraç de gitano a La cuina tradicional catalana, pàg.
Veure Farina і Braç de gitano
Brètzel
Brètzel dur Brètzel tou Un brètzel dels Estats Units és un tipus de galeta o pa fet al forn, i retort en forma de llaç.
Veure Farina і Brètzel
Brötchen
Típics Brötchen llestos per ser emprats en un esmorzar alemany Brötchen (en alemany significa literalment panet brot.
Veure Farina і Brötchen
Bricelet
El bricelet (de l'alemany bretzel; a principis del segle XX encara es troben casos d'ús de la grafia brisselet en francès, però està en desús.) és un pastís que consisteix en una massa dolça d'origen suís, sobretot elaborat a l'oest de Suïssa.
Veure Farina і Bricelet
Brioix
El brioix (a la dreta) és excel·lent com a àpat lleuger i per acompanyar begudes dolces Un brioix (del francès brioche; pronunciat) o pa de llet (més rarament) és un pa de pasta lleugera moderadament dolça.
Veure Farina і Brioix
Brunyols de l'Empordà
Els Brunyols de l'Empordà tal com s'anomenen a l'Empordà, i no pas bunyols, és un plat de postres que es comença a menjar per Quaresma i és durant la Setmana Santa quan té el seu moment culminant.
Veure Farina і Brunyols de l'Empordà
Budisme tibetà
El budisme tibetà, també anomenat lamaisme (per ser molt important la figura del lama o guru), designa un corrent del budisme vajrayana o tàntric desenvolupat a l'Himàlaia.
Veure Farina і Budisme tibetà
Bulamaç
El Bulamaç són unes postres tradicionals de la cuina turca.
Veure Farina і Bulamaç
Bunyol (gastronomia)
Un bunyol o brunyol és una massa de pasta (generalment feta d'aigua, rent i farina de forment amb, possiblement, algun altre ingredient), fregida en oli.
Veure Farina і Bunyol (gastronomia)
Bunyols de bacallà
Els bunyols de bacallà són bunyols salats fets amb una massa de pasta (generalment feta d'aigua, rent i farina de forment, ous i llet) i bacallà dessalat, sovint condimentada amb altres ingredients (com all i julivert), fregida en oli.
Veure Farina і Bunyols de bacallà
Bunyols de vent
Madrid. Safata de bunyols farcits de xocolata. Els bunyols de vent són boles de massa elaborades amb farina de blat, llard i ous que resulta ser fregida a oli calent.
Veure Farina і Bunyols de vent
Cabo Machichaco
moll, durant l'incendi, a la ciutat de Santander (Cantàbria) (Cantàbria). El Cabo Machichaco va ser un vaixell de vapor construït el 1882 a Newcastle.
Veure Farina і Cabo Machichaco
Cal Florensa (Aspa)
Cal Florensa és una obra amb elements barrocs d'Aspa (Segrià) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Farina і Cal Florensa (Aspa)
Calamars fregits
Els calamars fregits (en ocasions també anomenats calamars a la romana o rabas) són un producte fregit preparat a força de calamars fregits arrebossats en farina que es pot trobar en molts bars i restaurants dels països de cuina mediterrània i atlàntica.
Veure Farina і Calamars fregits
Calzones rotos
Els calzones rotos (literalment, calçons romputs) són un dolç xilè, elaborats a partir d'una massa fregida de farina, llevat químic i ous, empolvorats amb sucre de llustre, i de preparació semblant a la d'una rosquilla.
Veure Farina і Calzones rotos
Camí de Montcada (València)
El camí de Montcada és una via urbana i interurbana del nord-oest de València situada entre l'avinguda de la Constitució i la població de Montcada.
Veure Farina і Camí de Montcada (València)
Can Marines
Can Marines és una possessió mallorquina de Santanyí, delimitada pel partió del terme de Felanitx i l'antiga possessió de cas Senyor, situad al llogaret de Calonge.
Veure Farina і Can Marines
Candela geganta
La candela geganta (Leucopaxillus giganteus) és una espècie de fong detritívora de la família Tricholomataceae.
Veure Farina і Candela geganta
Carlet d'ovella taronja
El carlet d'ovella taronja (Tricholoma aurantium) és una espècie de bolet pertanyent al grup dels carlets d'ovella, de la família de les tricolomatàcies.
Veure Farina і Carlet d'ovella taronja
Carme Enguix Sifré
Maria del Carme Enguix Sifré (Alzira, anys 30-anys 90) va ser una mestra d'educació primària d'Alzira, Ribera Alta, on té un carrer dedicat a la seua persona.
Veure Farina і Carme Enguix Sifré
Carquinyoli
Carquinyolis de Sant Quintí de Mediona (50g). Els carquinyolis o carquinyols són bescuits dolços típics de Catalunya, les Balears, el País Valencià, l'Aragó, Occitània, Sicília i la Toscana (cantuccini), totes les variants es fornegen dues vegades.
Veure Farina і Carquinyoli
Cartó ondulat
Planxes de cartó ondulat de perfils B, C, E i F. El cartó ondulat o cartó corrugat és un material utilitzat fonamentalment per a la fabricació d'envasos i embalatges.
Veure Farina і Cartó ondulat
Casa Blava (Sant Joan les Fonts)
La Casa Blava és una obra de Sant Joan les Fonts (Garrotxa) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Farina і Casa Blava (Sant Joan les Fonts)
Casa Ensesa
La Casa Ensesa és una obra de Girona inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Farina і Casa Ensesa
Casa Forcada (Vic)
La Casa Forcada era una obra eclèctica de Vic (Osona) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Farina і Casa Forcada (Vic)
Casqueta
Les casquetes, també anomenades pastissets, són un producte típic de les Terres de l'Ebre (Matarranya, els Ports, Terra Alta, Ribera d'Ebre, Baix Ebre i Montsià).
Veure Farina і Casqueta
Cassoleta taronja
La cassoleta taronja (Aleuria aurantia, del grec áleuron -farina de blat- i del llatí aurantia -taronja-) és un bolet fàcil d'identificar pel seu viu i escandalós color ataronjat, ja que no hi ha cap altra cassoleta d'aquest color.
Veure Farina і Cassoleta taronja
Castanya
Castanyes Castanya closa en el pelló Parada de torrar castanyes davant la font del Pla de la Boqueria, a la Rambla de Barcelona La castanya és la fruita del castanyer, arbre de la família de les fagàcies.
Veure Farina і Castanya
Castelló d'Empúries
Castelló d'Empúries és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de l'Alt Empordà.
Veure Farina і Castelló d'Empúries
Castellet de Bernabé
El poblat ibèric del Castellet de Bernabé és un jaciment arqueològic que es troba a la localitat de Llíria, a la comarca del Camp de Túria, al País Valencià, i que pertany a la cultura ibèrica.
Veure Farina і Castellet de Bernabé
Castro de San Cibrao de Las
El Castro de San Cibrao de Las, també conegut com "A Cidade" ("la ciutat"), Lambrica, Lansbrica, Lanobrica o Lansbricae, és un dels poblats fortificats en procés d'excavació de major grandària entre els localitzats al territori de Galícia, a cavall dels termes municipals de Punxín i San Amaro, a la província d'Ourense.
Veure Farina і Castro de San Cibrao de Las
Càrrega a granel
Manejant material a granel a Brest, França. La càrrega a granel és un conjunt de béns que es transporten sense empaquetar, ni embalar en grans quantitats.
Veure Farina і Càrrega a granel
Cecile Hoover Edwards
va ser una investigadora nutricionista afroamericana i degana de la Universitat Howard, que va centrar la seva carrera a millorar la nutrició i el benestar de les persones més desfavorides.
Veure Farina і Cecile Hoover Edwards
Cereal
Blat amb flors Els cereals (de la deessa romana del gra; Ceres) són plantes que s'aprofiten pel gra, que botànicament s'anomena cariopsi, la qual té l'endosperma amb midó que es pot transformar en farina que es presta a diverses preparacions alimentàries (pa, pasta, coca, etc.) i són la matèria primera per a la fabricació de begudes alcohòliques (cervesa, whisky, sake) també del germen dels cereals a més del seu ús dietètic i en alimentació animal, se'n treu oli, especialment del blat de moro.
Veure Farina і Cereal
Cervesa
Got o canya de cervesa blanca La cervesa (del cèltic cerevĭsĭa del mateix significat, vegeu la secció d'etimologia), anomenada col·loquialment birra, és una beguda alcohòlica, no destil·lada, de gust més o menys amarg.
Veure Farina і Cervesa
Cheetos
Cheetos logo Cheetos és una marca registrada que engloba diversos tipus de snacks de farina a blat de moro amb gust de formatge, distribuïda per Frito Lay, una empresa que el 1965 es va integrar en el grup multinacional PepsiCo.
Veure Farina і Cheetos
Chicharrón (plat)
''Chicharrones'' Un tros de greix. ''Chicharrones'' ''Chicharron'' premsat. El chicharrón és un menjar que en alguns països s'obté després de fondre el greix del porc, en uns altres s'usa el greix del porc per a cuinar la carn i en uns altres consisteix en una fritada de la pell del porc amb o sense carn.
Veure Farina і Chicharrón (plat)
Cianocobalamina
La cianocobalamina és una forma artificial de vitamina B12.
Veure Farina і Cianocobalamina
Cicle del cotó
Dona treballant el cotó. El cicle del cotó fa referència al període en què aquest producte va tenir un gran protagonisme en l'economia brasilera, especialment a Maranhão, entre mitjans del i principis del, sent responsable del fort creixement econòmic d'aquesta regió.
Veure Farina і Cicle del cotó
Ciorbă de perișoare
Ciorbă de perișoare és un dels brous més típics de Romania.
Veure Farina і Ciorbă de perișoare
Clafotís
Se sol servir al recipient El clafotís (de clafir, omplir atapeïdament) és un pastís típic de la cuina occitana originari de la regió del Llemosí i en la seva versió més tradicional guarnit amb cireres.
Veure Farina і Clafotís
Coc cruesà
El coc cruesà, conegut simplement en llemosí com a coc de nous, és un pa de pessic tradicionalment rodó, més aviat estret i molt alt, a l'estil típic dels cocs occitans, perfumat amb nous i ratafia de nou verda i que es menja tebi, sovint acompanyat d'una crema lleugera.
Veure Farina і Coc cruesà
Coc de nous
El coc de nous és una coca típica de les Terres de l'Ebre.
Veure Farina і Coc de nous
Coc de poma
El coc de poma és una coca típica de les Terres de l'Ebre, on també es coneix per coca de maçana.
Veure Farina і Coc de poma
Coc ràpid
El coc ràpid és un tipus de postres en forma de coca, típica dels Ports de Morella, el Baix Maestrat, les Terres de l'Ebre i parts del Camp de Tarragona.
Veure Farina і Coc ràpid
Coca (pastís)
reis, un exemple de la coca dolça Coca de mullador, un exemple de la coca salada Coca de xulla, una coca habitual a indrets de muntanya. Aquesta s'anomena ''bollo'' i es fa a la Plana d'Utiel Coca de garlanda, una coca foradada típica del Penedès Coca d'anís, una coca plana típica d'Osona.
Veure Farina і Coca (pastís)
Coca amb tonyina
La Coca amb tonyina, també anomenada Coca de Sant Joan, és una coca tapada salada típica del sud del País Valencià, i més concretament de l'Alacantí, on se'n menja la Nit de Sant Joan.
Veure Farina і Coca amb tonyina
Coca bamba
La coca bamba (també coca de Sant Joan, només a Ciutadella, ja que les festes majors en aquesta ciutat són per Sant Joan) o ensaïmada menorquina és una coca alta enroscada en forma d'espiral típica de les festes patronals a Menorca; se'n sol consumir a l'hivern al País Valencià, mentre la coca de llanda hi és més habitual a l'estiu.
Veure Farina і Coca bamba
Coca d'albercocs
La coca d'albercocs és un pastís típic de Mallorca de pasta fluixa dolça fet amb farina, saïm, patata, sucre i llevat.
Veure Farina і Coca d'albercocs
Coca de Castelló
La Coca de Castelló és una coca feta principalment amb patata en comptes de farina i els elements bàsics comuns de les coques.
Veure Farina і Coca de Castelló
Coca de dacsa
Ròtova. Les coques escaldades són un plat tipic al poble. Les coques de dacsa o coques de ploure, són unes coques redones i planes que es fan de farina de dacsa, sovint mesclada amb farina de forment, aigua, oli i sal.
Veure Farina і Coca de dacsa
Coca de llanda
La coca de llanda, també coneguda com a coca de mida, o coca malfeta a les comarques del nord, és una coca dolça de bescuit feta dins d'una llanda, per la qual agafa una forma rectangular.
Veure Farina і Coca de llanda
Coca de mestall
Les coques de mestall són un menjar típic de la Valldigna, una subcomarca històrica que actualment es troba inclosa administrativament a la comarca de la Safor, al litoral central del País Valencià.
Veure Farina і Coca de mestall
Coca de molletes
La coca de molletes és un article de rebosteria típic d'Alacant i la comarca de l'Alacantí.
Veure Farina і Coca de molletes
Coca de Montserrat
La montserratina o coca de Montserrat és una coca esponjosa i senzilla, plana, allargada i coberta de sucre, que es menja tradicionalment per berenar, sovint acompanyada d'un tros de xocolata.
Veure Farina і Coca de Montserrat
Coca de pastanaga
La coca de pastanaga és una coca dolça típica de l'Empordà, a base d'ous, sucre, pell de llimona, panses, farina i pastanaga (carlota) ratllada.
Veure Farina і Coca de pastanaga
Coca de patata
La coca de patata és una coca dolça típica de Mallorca.
Veure Farina і Coca de patata
Cocarroi
Una safata de cocarrois. El cocarroi és una espècie de panada típica de Mallorca.
Veure Farina і Cocarroi
Coco
Cocos a Quintana Roo, Mèxic miniatura El coco és una fruita tropical obtinguda del cocoter (Cocos nucifera), la palmera més conreada a nivell mundial.
Veure Farina і Coco
Colonialisme
Territoris colonitzats el 1800 El colonialisme és la submissió política, comercial i cultural d'un territori sobre un altre.
Veure Farina і Colonialisme
Congret
Un congret, (sovint en plural congrets) és un panellet dolç de pasta seca feta de farina, sucre i ous, de forma oblonga i consistència blana, en certes regions aromatitzat amb licor d'anís o de cassalla.
Veure Farina і Congret
Conjuració bahiana
La Conjuració Bahiana, també denominada Revolta dels Sastres o Revolta de les Conquilles (Conjuração Baiana, Revolta dos Alfaiates o dos Búzios, en portuguès), va ser un moviment d'emancipació, ocorregut entre 1798 i 1799 a la capitania de Bahia (avui estat de Bahia), al Brasil Colonial.
Veure Farina і Conjuració bahiana
Corc del pa
El corc del pa (Stegobium paniceum) és un petit coleòpter de la família dels ptínids que en la seva fase adulta fa uns tres mil·límetres, i és d'un color marró cafè.
Veure Farina і Corc del pa
Coryphaenoides rupestris
Coryphaenoides rupestris és una espècie de peix de la família dels macrúrids i de l'ordre dels gadiformes.
Veure Farina і Coryphaenoides rupestris
Cozonac
Cozonac(romanès) o Kozunak (en búlgar: козунак) és un pa especial de llevat dolç, tradicional al sud-est d’Europa, Romania, Bulgària i Sèrbia, Macedònia, Grècia, etc.
Veure Farina і Cozonac
Cracker (aliment)
Un ''cracker'' Cheez-It. La galeta d'aigua, bescuit d'aigua o en anglès en plural water crackers, són quadrats plans i petits fets al forn amb massa de farina sense llevat i elaborats amb diverses formes, mides, sabors i colors.
Veure Farina і Cracker (aliment)
Crema (tècnica culinària)
Crema en un bol de vidre. Una crema de carbassa. La crema (gal·licisme de crème) és una família de preparacions amb una consistència cremosa, que pot fer referència tant a plats dolços com salats.
Veure Farina і Crema (tècnica culinària)
Crema de mantega
Un bol de crema de mantega. La crema de mantega és una crema composta per mantega pomada, ous (rovell, blanc o sencer segons les receptes), sucre i, de vegades, llet.
Veure Farina і Crema de mantega
Crema de pastisseria
Crema de pastisseria amb una bola de Berlín. La crema de pastisseria, o simplement crema, és una emulsió dolça de consistència mitjanament espessa, de color groc o groguenc, sovint present a alguns productes de pastisseria.
Veure Farina і Crema de pastisseria
Crep
Una crep (del francès crêpe, i aquest al seu torn del llatí crispus, 'crespo') és un dolç fet fonamentalment de farina de blat, amb el qual s'elabora una massa en forma de disc.
Veure Farina і Crep
Croqueta
Una croqueta Una croqueta o raola és una preparació gastronòmica sovint en forma de cilindre o esfera.
Veure Farina і Croqueta
Crostada
La crostada és una pasta de full tradicional estesa al llarg dels Pirineus i que des de l'època medieval forma part de la seva cuina popular d'oest a est d'aquests, tant en el vessant nord com al sud.
Veure Farina і Crostada
Crumble
Crumble acabat de treure del forn El crumble és un pastís de fruites típic irlandès.
Veure Farina і Crumble
Cupcake
Un cupcake, també conegut al Regne Unit com fairy cake, és un petit pastís arrodonit individual, amb una base de pa de pessic.
Veure Farina і Cupcake
Düğün çorbası
Düğün çorbası (lit. sopa de casament) és una çorba (sopa) tradicional de la cuina turca.
Veure Farina і Düğün çorbası
De re coquinaria
De Re Coquinaria (en català, L'art de la cuina) o Ars Magirica és el llibre de cuina més antic que es coneix.
Veure Farina і De re coquinaria
Densígraf
Un densígraf és una màquina que serveix per mesurar la qualitat en el procés de producció de la farina.
Veure Farina і Densígraf
Descobriment de la ruta marítima a l'Índia
Pintura de Vasco da Gama en la seva arribada a l'Índia, portant la bandera emprada als ''Descobriments'': Les armes de Portugal i la Creu de Crist, patrocinadors del moviment d'expansió iniciat per Enric el Navegant. El descobriment de la ruta marítima a l'Índia des d'Europa i a través de l'oceà Atlàntic, tot circumnavegant Àfrica, el protagonitzà el navegant portuguès Vasco da Gama durant el regnat del rei Manuel I, entre 1497 i 1499.
Veure Farina і Descobriment de la ruta marítima a l'Índia
Descriptions des arts et métiers
Descriptions des arts et métiers és el títol general d'una obra enciclopèdica que es va publicar entre 1761-1789.
Veure Farina і Descriptions des arts et métiers
Diòxid de sofre
El diòxid de sofre és un compost binari de sofre i oxigen, un òxid de fórmula SO2.
Veure Farina і Diòxid de sofre
Durazno (Uruguai)
Durazno és una ciutat de l'Uruguai central, capital del departament homònim i, durant els primers anys de la República, també seu administrativa de l'Estat Oriental.
Veure Farina і Durazno (Uruguai)
Dust Bowl
El Dust Bowl (Conca de pols), o els Dirty Thirties (Els bruts anys trenta), va ser un període de fortes tempestes de pols que van danyar molt l'ecologia i l'agricultura de les praderies estatunidenques i canadenques durant la dècada del 1930.
Veure Farina і Dust Bowl
Ecomuseu-Farinera de Castelló d'Empúries
L'Ecomuseu-Farinera de Castelló d'Empúries és un museu del municipi de Castelló d'Empúries (Alt Empordà).
Veure Farina і Ecomuseu-Farinera de Castelló d'Empúries
Economia de Ghana
Mineria d'or a Ghana. L'economia de Ghana es va enfortir gràcies a una sòlida gestió durant un quart de segle, a un ambient de negocis competitiu i les reduccions persistents en els nivells de pobresa.
Veure Farina і Economia de Ghana
Economia de Kenya
El desenvolupament econòmic de Kenya es veu afectat pels alts índexs de corrupció i per la dependència de productes primaris amb baixos preus en el mercat internacional.
Veure Farina і Economia de Kenya
Economia de l'Imperi Romà
consulta.
Veure Farina і Economia de l'Imperi Romà
Economia de la República del Congo
Avió de l'empresa Trans Air Congo. L'economia de la República del Congo és una barreja de caça de subsistència i agricultura amb un sector industrial basat principalment en l'exportació de petroli i serveis de suport, a més de les despeses governamentals.
Veure Farina і Economia de la República del Congo
Edgewood (Illinois)
Edgewood és una població dels Estats Units a l'estat d'Illinois.
Veure Farina і Edgewood (Illinois)
Edifici antiga Cooperació
L'Edifici antiga Cooperació és una fàbrica d'Olot (Garrotxa) protegida com a bé cultural d'interès local.
Veure Farina і Edifici antiga Cooperació
El Molí del Castell (les Oluges)
El Molí del Castell és un edifici de les Oluges inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Farina і El Molí del Castell (les Oluges)
Elasticitat (economia)
Elasticitat, en economia, és la raó formada entre el canvi proporcional d'una variable respecte al canvi proporcional d'una altra variable.
Veure Farina і Elasticitat (economia)
Elda
Elda és una ciutat del País Valencià situada a la vora del Vinalopó, a la comarca del Vinalopó Mitjà de la qual és capital administrativa.
Veure Farina і Elda
Elsie Widdowson
Elsie Widdowson CH CBE FRS (21 d'octubre de 1906 - 14 de juny de 2000), va ser dietista i nutricionista britànica.
Veure Farina і Elsie Widdowson
Embotit
Un embotit o farcit és la peça de carn, generalment de porc, picada, condimentada i introduïda (embotida) dins les tripes de l'animal.
Veure Farina і Embotit
Encefalopatia espongiforme bovina
L'encefalopatia espongiforme bovina (EEB), popularment coneguda com a malaltia de les vaques boges, és una malaltia que afecta a la ramaderia, concretament a vaques i bous, que pertanyen al bestiar boví.
Veure Farina і Encefalopatia espongiforme bovina
Encelia farinosa
Vista de la planta Al seu hàbitat Inflorescència Detall de la inflorescència Encelia farinosa és una espècie de planta de la família de les asteràcies.
Veure Farina і Encelia farinosa
Enfornat
L'enfornament és el procés de cocció per mitjà de calor seca que generalment s'efectua en un forn.
Veure Farina і Enfornat
Engrut
Aplicació d'engrut sobre paper pintat L'engrut és un material adhesiu que s'utilitza per enganxar cartells o paper pintat i realitzar obres d'artesania amb paper i cartró o paper maixé.
Veure Farina і Engrut
Entrepà de calamars
canya de cervesa''. Entrepà de calamars. Lentrepà de calamars (bocadillo de calamares en castellà) o bocata de calamars, és una especialitat gastronòmica molt habitual en certs indrets d'Espanya, que consisteix en calamars arrebossats en farina i fregits en oli, normalment d'oliva,Néstor Luján, (1994), "Como piñones mondados, Cuento de Cuentos de Gastronomía",Ed.
Veure Farina і Entrepà de calamars
Enzim
Diagrama de cintes de l'estructura terciària de la glioxalasa I humana. Els dos ions de zinc necessaris per catalitzar la reacció es mostren com a esferes lila i l'inhibidor enzimàtic S-hexilglutationa es mostra com a model de rebliment d'espai omplint les dues zones actives.
Veure Farina і Enzim
Era de Vielha
Era de Vielha és un edifici de Viella, al municipi de Vielha e Mijaran (Vall d'Aran), inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Farina і Era de Vielha
Escarabat de la farina
El cuc o escarabat de la farina (Tenebrio molitor) és una espècie de coleòpter de la família dels tenebriònids, més conegut pel nom de la seva forma larvària.
Veure Farina і Escarabat de la farina
Esclavitud a l'antiga Grècia
estela funerària de Mnesarete, filla de Sòcrates. L'esclavitud a l'antiga Grècia va ser un component essencial en el desenvolupament econòmic i social del món grec de l'antiguitat i estigué vigent al llarg de la seva història.
Veure Farina і Esclavitud a l'antiga Grècia
Escombra
Una escombra o granera. Una escombra, agraner o granera és una eina de neteja que consisteix en un feix de branquillons flexibles, de palmes, de bruc, de plàstic, etc.
Veure Farina і Escombra
Esparteros
Els esparteros són uns pastissos fets de farina, sucre, oli, ous i canella amb forma enrotllada i allargada.
Veure Farina і Esparteros
Espessidor
Els agents espessidors o, simplement, espessidors són substàncies que, afegides a una mescla aquosa, incrementen la seva viscositat sense modificar substancialment les seves altres propietats, com el gust.
Veure Farina і Espessidor
Espiral de canyella
L'espiral de canyella és un tipus de pa dolç que adopta la forma d'un rotlle o una espiral i que és originari del Nord d'Europa (sobretot d'Escandinàvia, però també d'Àustria i Alemanya) i àdhuc de l'Amèrica del Nord.
Veure Farina і Espiral de canyella
Extrusió alimentària
L'extrusió alimentària es defineix com el processat d'aliments a partir de diferents operacions per finalment fer-los passar a través d'un motlle amb orificis que donarà a aquests una forma determinada.
Veure Farina і Extrusió alimentària
Fajol
El fajol, blat cairut, blat negre, cairat, cairut, fajol ver, milloc, blat moruno, faiol, blat negre, blat moro o blat sarraí es refereix a un grup de plantes de la família de les poligonàcies, que no són cereals, però tenen característiques químiques similars i se'n fa el mateix ús tot i que no tenen gluten; és el que s'anomena un pseudocereal.
Veure Farina і Fajol
Fanurópita
Imatge de Sant Fanuri a l'església de la Mare de Déu de Marusi. La fanuròpita (grec: φανουρόπιτα) és un pastís grec fet amb farina, sucre, oli d'oliva, suc de taronja i espècies com ara canyella i clavell.
Veure Farina і Fanurópita
Far West
Expansió territorial dels Estats Units cap a l'oest. El Far West La tornada de la cançó diu: «Que lluny és el far-west! Que bonic és Oklahoma! Com el far-west, no hi ha res!» (expressió anglesa, literalment 'oest llunyà', tot i que en anglès aquesta és una denominació comuna per a la part més occidental de qualsevol lloc, i es prefereix anomenar-lo més concretament American Old West, és a dir, «Vell Oest americà», o també American frontier, la «Frontera americana») és una regió d'Amèrica del Nord compresa entre el riu Mississipi i les muntanyes Rocoses, i més enllà, fins a l'oceà Pacífic.
Veure Farina і Far West
Fariña (llibre)
Fariña (títol complet: 'Fariña. Història i indiscrecions del narcotràfic a Galícia') és un llibre escrit pel periodista gallec Nacho Carretero, publicat al setembre de 2015 per l'editorial Llibres del KO Fins a març de 2018 havia venut 30 000 exemplars en 10 edicions.
Veure Farina і Fariña (llibre)
Farina d'arròs
Dos tipus de farina d'arròs. La farina d'arròs (també anomenada mochiko en japonès i pirinç unu en turc) és un tipus de farina feta d'arròs molt finament.
Veure Farina і Farina d'arròs
Farina de blat de moro
Menjar a base de farina de blat de moro. Massa de farina de blat de moro. La farina de blat de moro és la pols fina que s'obté molent el blat de moro mitjançant diferents mètodes, com a cultiu tradicional dels pobles originaris d'Amèrica és en aquesta part del món on es consumeix més assíduament, especialment a Llatinoamèrica on és part fonamental de les cuines de Colòmbia, Mèxic, Perú i Veneçuela.
Veure Farina і Farina de blat de moro
Farina integral
La farina integral és una farina molta de blat que conté la pell i la beina (és considerada com no refinada). Fins a mitjans del, la major part de les farines de blat eren farines integrals de blat però a partir de finals del segle XX es van deixar d'emprar, per les millores en els sistemes de molturació.
Veure Farina і Farina integral
Farinera
La farinera vera, cogomassa farinera o cogoma (Amanita ovoidea) és un bolet que apareix freqüentment als terrenys calcaris en tota mena de boscos i voreres d'aquests.
Veure Farina і Farinera
Farinera Balcells (Tàrrega)
Farinera Balcells és un edifici de Tàrrega (Urgell) protegit com a bé cultural d'interès local.
Veure Farina і Farinera Balcells (Tàrrega)
Farinera Costa
La Farinera Costa és una fàbrica modernista de Vic (Osona), obra d'Enric Sagnier, protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Veure Farina і Farinera Costa
Farinera del Sindicat Agrícola de Cervera
La Farinera del Sindicat Agrícola de Cervera és un edifici modernista projectat per l'arquitecte Cèsar Martinell i Brunet a Cervera.
Veure Farina і Farinera del Sindicat Agrícola de Cervera
Farinera Moretó
La Farinera Moretó és una construcció fabril de Mollet del Vallès (Vallès Oriental) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Farina і Farinera Moretó
Fartó
Els fartons són una especialitat de pastisseria d'Alboraia (País Valencià).
Veure Farina і Fartó
Fàbrica Albiñana Ribas
La Fàbrica Albiñana Ribas, coneguda també com el Vapor Albiñana i popularment com la Farinera, és un conjunt d'edificis del centre de Terrassa, protegit com a bé cultural d'interès local.
Veure Farina і Fàbrica Albiñana Ribas
Fàbrica de Ciment (Ribera d'Ondara)
La Fàbrica de Ciment és una obra del poble de Sant Antolí i Vilanova, al municipi de Ribera d'Ondara (Segarra) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Farina і Fàbrica de Ciment (Ribera d'Ondara)
Fàbrica de Farines (les Borges Blanques)
La fàbrica de Farines és un edifici de les Borges Blanques (Garrigues) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Farina і Fàbrica de Farines (les Borges Blanques)
Fàbrica de Farines Gualda
La Fàbrica de Farines Gualda és una obra de Lleida (Segrià) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Farina і Fàbrica de Farines Gualda
Fàbrica del Clot d'en Daina
La fàbrica del Clot d'en Daina és un edifici d'Olot inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Farina і Fàbrica del Clot d'en Daina
Fàbrica la Jesusa
La fàbrica la Jesusa era un edifici del raval de Jesús, a Tortosa (Baix Ebre) inclòsa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Farina і Fàbrica la Jesusa
Fàbrica la Providència (Tortosa)
La fàbrica la Providència és un edifici de Tortosa (Baix Ebre) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Farina і Fàbrica la Providència (Tortosa)
Fàbrica Masias de Sant Joan les Fonts
La Fàbrica Masias de Sant Joan les Fonts és una obra de Sant Joan les Fonts (Garrotxa) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Farina і Fàbrica Masias de Sant Joan les Fonts
Fàbrica tèxtil la Sebastiana
La Fàbrica tèxtil la Sebastiana és una obra de Sant Joan les Fonts (Garrotxa) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Farina і Fàbrica tèxtil la Sebastiana
Fàrfel
El fàrfel (ídix: פֿאַרפֿל, farfl) és un plat elaborat amb farina i ou, de manera que forma una mena de pasta, típic asquenazita.
Veure Farina і Fàrfel
Festa dels Enfarinats
La Festa dels Enfarinats o de la Justícia Nova és una festa popular que se celebra en el municipi alacantí d'Ibi (l'Alcoià) el 28 de desembre, dia dels Sants Innocents.
Veure Farina і Festa dels Enfarinats
Festes d'hivern d'Ibi
Les festes d'hivern són un conjunt d'actes que se celebren en la localitat valenciana d'Ibi (l'Alcoià), entre els dies 13 de desembre i 6 de gener.
Veure Farina і Festes d'hivern d'Ibi
Fettuccine
'''Fettuccine''' amb ''"pesto alla genovese"'' Fettuccine, singular "fettuccina", és un tipus de pasta originari del Laci.
Veure Farina і Fettuccine
Fideus gruixuts
Plat de fideus gruixuts amb formatge Macarrons, i altres de formes de pasta similars Els fideus gruixuts són un tipus de fideu confeccionat amb aigua, farina de blat i, de vegades, ou, que sol tenir forma tubular no gaire llarga, amb forat longitudinal o no, tall perpendicular i forma una mica còncava.
Veure Farina і Fideus gruixuts
Fideus xinesos
Els fideus xinesos són un tipus de pasta bàsica en forma de fil, és a dir, molt prima i llarga, més llarga que els espaguetis italians.
Veure Farina і Fideus xinesos
Filhós
Un filhós (plural filhoses) és un postre tradicional de Nadal a Portugal i al nord-est del Brasil.
Veure Farina і Filhós
Flaó
Flaó d'Eivissa. Flaó de Menorca. El flaó és un pastís fet amb pasta de farina farcida de brull o brossat, formatge o crema, amb diferents ingredients i amb diferents formes segons les comarques d'origen.
Veure Farina і Flaó
Flammkuchen
Una flammkuchen casolana. La Flammkuchen o Flammenkuchen és una mena de coca destapada i salada originària d'Alsàcia (França) que també es menja a Mosel·la (França), a Baden-Württemberg i Renània-Palatinat (Alemanya).
Veure Farina і Flammkuchen
Flaona
La flaona és una pasta farcida de crema en forma de mitja lluna que pot trobar-se en diferents pastisseries de l'Empordà, amb una antiguitat de dos-cents anys.
Veure Farina і Flaona
Flasona
La flasona o flausona és una especialitat culinària occitana, del sud de Roergue, a base d'una mena brossat o recuit, lleugerament salat, que és molt típic de Roergue i del Rocafort en general.
Veure Farina і Flasona
Flequer
medieval. Un flequer o forner és una persona que té com a ofici la elaboració de pa en una fleca, obrador o forn de pa i la venda o comercialització del pa i altres productes de rebosteria.
Veure Farina і Flequer
Flonyarda
La flonyarda, en occità flaunharda o flonharda és un pastís de fruita, típicament de pomes, pertanyent a la cuina occitana i més concretament de la cuina llemosina.
Veure Farina і Flonyarda
Focaccia
romaní. La focaccia, 'fogassa' en italià) és una espècie de pa pla cobert amb herbes i altres productes alimentaris. Es tracta d'un plat molt tradicional de la cuina italiana molt relacionat amb la popular pizza. La recepta bàsica d'aquest preparat es creu que procedeix dels antics etruscs o els antics grecs, però és considerat com una famosa delícia de la gastronomia de Ligúria, anomenada fugàssa en ligur.
Veure Farina і Focaccia
Formatge de Maó
El formatge de Maó és un formatge de pasta premsada no cuita de llet de vaca que té un Consell Regulador de Denominació d'Origen Protegida (DOP), de pasta premsada no cuita, de forma paral·lelepipèdica i d'arestes arrodonides, elaborat i madurat exclusivament a Menorca, segons la tradició i la normativa recollida en el reglament de la DOP.
Veure Farina і Formatge de Maó
Forn del Morruno
El Forn del Morruno és una obra de Prat de Comte (Terra Alta) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Veure Farina і Forn del Morruno
Frangipane
Crema frangipane abans de la cocció. La frangipane o la frangipana, és una crema emprada en rebosteria, composta de crema d'ametlla i crema pastissera en una proporció 2 a 1 respectivament.
Veure Farina і Frangipane
Fredolic anellat
El fredolic anellat (Tricholoma cingulatum) és una espècie de bolet pertanyent a la família de les tricolomatàcies.
Veure Farina і Fredolic anellat
Fredolic gros
Fredolic gros El fredolic gros (Tricholoma portentosum), és una espècie de bolet pertanyent a la família de les tricolomatàcies.
Veure Farina і Fredolic gros
Fricandó
El fricandó és un plat tradicional de la cuina catalana que es fa a base de filets fins de carn de vedella i que gairebé sempre té bolets (típicament moixernons o cama-secs, però poden ser ceps, gírgoles, rovellons o altres).
Veure Farina і Fricandó
Fritz Teufel
Fritz Teufel (Ingelheim, 17 de juny de 1943 - Berlín, 6 de juliol de 2010) va ser un activista polític alemany, figura destacada del panorama polític de l'esquerra a l'Alemanya Occidental de la dècada de 1960.
Veure Farina і Fritz Teufel
Frixuelu
El frixuelu, fayuelu o frisuelo és un dolç típic d'Astúries, Lleó i Cantàbria fet a base de farina, llet i ou.
Veure Farina і Frixuelu
Fructà
Estructura d'un fructà, la inulina. Els fructans són homopolímers de la fructosa lligats al residu fructosil o glucosil d'una molècula de sacarosa.
Veure Farina і Fructà
Fufu
Fufu en una sopa de nous juntament amb un peix. Elaboració del Fufu. El fufu (també foofoo, foufou, foutou) es tracta d'una preparació culinària l'origen de la qual en la cuina ghanesa (de l'ètnia aixanti), del que es considera és un aliment bàsic.
Veure Farina і Fufu
Fumonisines
Les fumonisines són substàncies classificades com a micotoxines, les quals són produïdes principalment per dues espècies del gènere de fong Fusarium (floridura): Fusarium verticillioides i Fusarium proliferatum.
Veure Farina і Fumonisines
Gachas
Zona aproximada del consum tradicional de ''gachas''. Les gachas o gatxes són un plat a base de farina amb aigua.
Veure Farina і Gachas
Galerina marginata
La galerina marginata és un bolet petit que creix damunt de soques i branques mortes de pi.
Veure Farina і Galerina marginata
Galeta
Galetes variades Una galeta maria Una galeta, galleta, o, si es fornegen dues vegades, bescuit és una pasta dolça i seca que en general se sol fer amb farina, ou, sucre i llet, si bé pot contenir també altres ingredients.
Veure Farina і Galeta
Galeta de civada escocesa
A la dreta, dos pastissos de civada com es fan a Escòcia Una galeta de civada escocesa (en anglès, oatcake escocès) és una mena de galeta feta amb farina de civada i que és molt tradicional a Escòcia.
Veure Farina і Galeta de civada escocesa
Galeta de mantega
Els bescuits de mantega, coneguts també com a bescuits danesos, són uns bescuits sense llevat fets de mantega, farina i sucre.
Veure Farina і Galeta de mantega
Gargulló
El gargulló és un pastís tradicional occità d'hivern, típic de la cuina llemosina, que consta de làmines molt primes de pera lligades amb molt poca massa semblant a un flam o a una crema espessa.
Veure Farina і Gargulló
Gastronomia a Al-Àndalus
El consum d'olives en la cuina espanyola, típica de l'Àndalus. El gust pels escabetxos en la cuina espanyola, procedeix de la seva època andalusina.Francisco Abad Alegría, (2001),"''Color rojizo en nuestra historia culinaria. '' Es coneixen com a gastronomia de l'Àndalus els costums gastronòmics practicats a l'Àndalus durant l'edat mitjana (711 - 1492).
Veure Farina і Gastronomia a Al-Àndalus
Gastronomia d'Andalusia
Vi fi amb tapa de formatge i becs. Andalusia posseeix una rica gastronomia pròpia, i a nivell general pertany a la dieta mediterrània.
Veure Farina і Gastronomia d'Andalusia
Gastronomia d'Etiòpia
La gastronomia d'Etiòpia és la gastronomia tradicional pròpia d'Etiòpia i d'Eritrea.
Veure Farina і Gastronomia d'Etiòpia
Gastronomia d'Extremadura
Una part important de la cuina extremenya està basada en els cigrons. Tradicionalment als nens extremenys els agradava menjar cigrons verds crus. Una gran part dels porcs extremenys viuen en semi-llibertat. La gastronomia d'Extremadura és la gastronomia tradicional d'Extremadura.
Veure Farina і Gastronomia d'Extremadura
Gastronomia de l'Índia
La gastronomia de l'Índia és el conjunt de les diverses cuines regionals que existeixen a l'Índia.
Veure Farina і Gastronomia de l'Índia
Gastronomia de la Costera
La cuina de la Costera tracta sobre el menjar i les begudes típics de la gastronomia d'aquesta comarca.
Veure Farina і Gastronomia de la Costera
Gastronomia de la Safor
La cuina de la Safor tracta sobre el menjar, les begudes i els preparats gastronòmics propis dels pobles saforencs.
Veure Farina і Gastronomia de la Safor
Gastronomia de Mallorca
Rubiols cuits. Dones fent bunyols de vent. Preparació de sobrassada el dia de les matances. La gastronomia de Mallorca tracta sobre el menjar i les begudes típics de la gastronomia de Mallorca.
Veure Farina і Gastronomia de Mallorca
Gastronomia de Mèxic
La gastronomia de Mèxic és la gastronomia que es fa i es menja de manera tradicional a Mèxic.
Veure Farina і Gastronomia de Mèxic
Gastronomia de Menorca
La gastronomia de Menorca tracta sobre el menjar i les begudes típics de la gastronomia de Menorca.
Veure Farina і Gastronomia de Menorca
Gastronomia de Mongòlia
Khorkhog Boortsog, aaruul, i ul boov. Buuz Khuushuur Khorkhog Boodog La gastronomia de Mongòlia (en mongol: Монголын хоол) consisteix principalment en l'ús de productes làctics, carn i greixos d'origen animal.
Veure Farina і Gastronomia de Mongòlia
Gastronomia de Polònia
La gastronomia de Polònia és una barreja de gastronomies d'origen eslau, alemany, així com tradicions culinàries pròpies de la zona.
Veure Farina і Gastronomia de Polònia
Gastronomia de Setmana Santa
El ''pa de pasqua'' (en ucraïnès Kulich) -Pintorː Mykola Pymonenko. La gastronomia de la Setmana Santa es correspon a tots els costums culinaris i tots els aliments permesos durant el període sagrat del cristianisme i sol transcórrer des del Diumenge de Rams fins al Diumenge de Resurrecció, des del punt de vista litúrgic.
Veure Farina і Gastronomia de Setmana Santa
Gastronomia mediterrània
Amanida típica grega Per gastronomia mediterrànea s'entén el conjunt de plats típics i métodes de preparació que trobem a la Conca del Mediterrani, sobre tot al sud d'Europa.
Veure Farina і Gastronomia mediterrània
Gatxamiga
La gatxamiga és un plat tradicional del País Valencià.
Veure Farina і Gatxamiga
Găluște cu prune
Els găluște cu prune (en català boletes de prunes) són una mena de postres tradicionals d'Europa central i oriental, especialment a Romania, elaborades amb patates, farina, ous, pa ratllat, canyella i prunes.
Veure Farina і Găluște cu prune
Germen de cereal
Llavor de blat amb el seu valor nutritiu El germen dels cereals és la part reproductiva que germina per a convertir-se en una planta; és l'embrió de la llavor.
Veure Farina і Germen de cereal
Glúcid
El sucre és un aliment ric en '''glúcids''' Els glúcids són biomolècules orgàniques formades per carboni, hidrogen i oxigen que contenen grups funcionals carbonil (aldehid o cetona) i molts grups hidroxil (-OH).
Veure Farina і Glúcid
Gluten
El gluten és un conjunt de proteïnes que es troba a la llavor de molts cereals barrejat amb midó.
Veure Farina і Gluten
Glutenina
La glutenina és una glutelina derivada del blat (Triticum).
Veure Farina і Glutenina
Gofra
Una gofra (del francès gaufre i del neerlandès wafel) és una mena de galeta, generalment rectangular, cuita entre dues planxes -anomenades gofreres- que hi graven un dibuix alveolar en relleu.
Veure Farina і Gofra
Gravy
La gravy és una salsa espessida, feta generalment a partir d'una base dels sucs despresos de la carn o de les verdures (pastanaga, etc.) o totes dues coses alhora, durant la cocció.
Veure Farina і Gravy
Guerra Civil xinesa
La Guerra Civil xinesa, (també coneguda com, en fonts comunistes), és el conflicte que va tenir lloc a la Xina entre el Guomindang o Partit Nacionalista xinès (KMT) i el Partit Comunista Xinès (PCX).
Veure Farina і Guerra Civil xinesa
Haggis
El haggis és el plat típic escocès més conegut.
Veure Farina і Haggis
Halah (Talmud)
El tractat Halah (en hebreu: חלה) (significa literalment: "Pa"), encara que en un sentit bíblic es refereix a la "ofrena de la massa", és el novè tractat de l'ordre Zeraïm ("Llavors") de la Mixnà i el Talmud, que tracta sobre les 24 ofrenes sacerdotals esmentades en la Bíblia hebrea (el Tanaj).
Veure Farina і Halah (Talmud)
Hamida Javanshir
Hamida Ahmad bey qizi Javanshir (en) (19 de gener del 1873 - 6 de febrer del 1955) fou una activista pels drets de les dones àzeri.
Veure Farina і Hamida Javanshir
Hariat
El hariat de milhòcLa cuina tradicional catalana, pàg.
Veure Farina і Hariat
Harira
La harira (chelja: o) és la sopa tradicional marroquina.
Veure Farina і Harira
Història de la gastronomia als Països Catalans
romana Banquet d'estat (servint el paó). Facsímil d'una xilografia d'una edició de Virgili La història de la gastronomia als Països Catalans és el conjunt d'ingredients, preparacions, costums i tradicions lligats al menjar o al beure, així com la manera de fer-ho, de totes les classes socials en totes les civilitzacions que han estat en aquest territori al llarg de la història, del neolític a l'època actual.
Veure Farina і Història de la gastronomia als Països Catalans
Història de la xocolata
Grans de cacau, entesos com a moneda a les cultures de Mesoamèrica La història de la xocolata és la descripció seqüenciada d'esdeveniments sobre com s'ha propagat al llarg del món la xocolata des de la domesticació d'un arbre anomenat cacau (Theobroma cacao) originari de Mesoamèrica La seva elaboració procedeix del processament de la fruita del theobroma cacao.
Veure Farina і Història de la xocolata
Història de Nova York
Nova Amsterdam el 1664 El sud de Manhattan el 1931 Vista àrea de Manhattan el 1971 La història de Nova York es va desenvolupar durant diversos segles i va començar amb l'ocupació del territori per les poblacions ameríndies, molt abans de l'arribada dels primers colons al que és actualment Manhattan.
Veure Farina і Història de Nova York
Història del ferrocarril a Espanya
La història del ferrocarril a Espanya comença al amb la construcció de les primeres línies ferroviàries i s'estén fins a l'actualitat, i aquest sistema de transport s'ha convertit en un dels elements més importants de la societat i l'economia espanyoles.
Veure Farina і Història del ferrocarril a Espanya
Història del pa
El pa és un aliment bàsic que de vegades ha estat associat a les classes humils (Il·lustració de Giovanni Giacometti) La història del pa en l'alimentació corre paral·lela a la història de l'ús de cereals per part de l'home.
Veure Farina і Història del pa
Història dels ferrocarrils a Bolívia
Mapa interactiu de la xarxa ferroviària boliviana c. 2014 La història dels ferrocarrils a Bolívia s'inicia en els anys 1870 després de gairebé tres dècades d'esforços fallits per construir ferrocarrils que integressin al país, i està associada a l'origen al desenvolupament de la mineria.
Veure Farina і Història dels ferrocarrils a Bolívia
Història dels jueus de Tessalònica
Família jueva de Tessalònica en 1917. Evolució de la població a Tessalònica de la comunitat jueva, turca i grega. (1500–1950). La història dels jueus de Tessalònica és la de la comunitat majoritàriament sefardita que va habitar a la ciutat grega de Tessalònica des de la seva arribada cap a finals del fins a la seva anihilació gairebé completa a la Segona Guerra Mundial.
Veure Farina і Història dels jueus de Tessalònica
Hummus
Lhummus és un puré de cigrons aixafats amb una forquilla o en un morter amb una pasta de farina de sèsam anomenada tahina, amb oli d'oliva, all, i suc de llimona, que sol presentar-se adornada amb pebre vermell (paprika).
Veure Farina і Hummus
Ibi
Ibi és una població del País Valencià, la més gran en quant a nombre d'habitants de la Foia de Castalla, a la comarca de l'Alcoià.
Veure Farina і Ibi
Injera
Plat consistent en ''injera'' i alguns tipus de ''wat'' o ''tsebhi''. La injera és un pa pla molt fi, semblant a una crêpe, que forma la base de qualsevol menjar etíop i d'Eritrea.
Veure Farina і Injera
Inundacions de la Xina de 1931
Les inundacions de la Xina de 1931 van ser una sèrie d'inundacions que es van produir del juny a l'agost de 1931 a la Xina.
Veure Farina і Inundacions de la Xina de 1931
Iola (Illinois)
Iola és una població dels Estats Units a l'estat d'Illinois.
Veure Farina і Iola (Illinois)
Jean Daniel
fou un periodista francès.
Veure Farina і Jean Daniel
Jiaozi
Un plat de ''jiaozi'' bullits Jiǎozi (xinès tradicional: 餃子; xinès simplificat: 饺子; vietnamita: bánh chẻo; nepalès: म:म:, momo; pronúncia cantonesa: gaau; pronúncia japonesa: gyōza), és una mena de ravioli que va sorgir de la cuina xinesa.
Veure Farina і Jiaozi
Joan Grau Ferrer
Joan Grau Ferrer (Reus, 1835 - Argentona, 1889) va ser un comerciant i polític català.
Veure Farina і Joan Grau Ferrer
Joell
Exemplars de la Toscana (Itàlia) Exemplars de la desembocadura del riu Negro (Ḷḷuarca, Astúries) El joell, la cabeçuda, el jovell, el moixó, el moixonet, el xanguet o el xanquet (Atherina boyeri) és un peix teleosti del gènere Atherina pertanyent a la família dels aterínids.
Veure Farina і Joell
Josep Batlle i Carreó
Josep Batlle i Carreó (Sitges, 1773 - Montevideo, 1854) fou un comerciant i cronista a l'Uruguai, iniciador d'una cèlebre dinastia de prohoms uruguaians amb quatre presidents de la república.
Veure Farina і Josep Batlle i Carreó
Kadınbudu köfte
Un parell de kadınbudu köftes amb puré de patates. Kadınbudu köftes, (a la fila del centre, a l'esquerra) entre uns mezes a l'aparador d'un supermercat d'Ankara. El kadınbudu köfte (turc, de vegades també kadın budu köfte) és un plat de la cuina turca.
Veure Farina і Kadınbudu köfte
Kalács
kalács, kalach, kalács, kolache, kolac, colac és un pa tradicional d'Europa de l'Est, que se serveix habitualment durant diversos àpats rituals.
Veure Farina і Kalács
Kaygana
Kaygana és un plat d'ou de la cuina turca més conegut a la Regió de la Mar Negra.
Veure Farina і Kaygana
Königsberger Klopse
Königsberger Klopse. Les Königsberger Klopse, denominades també Soß- o Kochklopse en les regions properes a Berlín, són una especialitat de la regió de Prússia Oriental que es cuina com una espècie de mandonguilles de carn amb una salsa base de crema amb tàperes.
Veure Farina і Königsberger Klopse
Künefe
''Antakya Künefesi'' amb kaymak i festucs Künefe (en turc) són unes postres de kadaif farcides amb formatge, a la cuina turca.
Veure Farina і Künefe
Keşkül
Keşkül per a cuinar a casa. Les molles de galetes d'ametlla amarga (acıbadem kurabiyesi) es poden usar per fer un llit per al keşkül. Keşkül o keşkül-ü fukara (especialment a Istanbul, en turc otomà literalment significa ‘bol de pobres’) són unes postres de llet de la cuina turca fetes a base de llet, ametlles, sucre comú i midó o farina d'arròs.
Veure Farina і Keşkül
Khapsey
Khapsey (khapse) o zhero és una mena de galeta fregida de la gastronomia tibetana i xerpa, que tradicionalment es prepara per les grans festes, especialment per la festa d'any nou tibetà o Losar.
Veure Farina і Khapsey
Knödel
Preparació d'unes ''boles'' de patata ''Kartoffelknödel'' típiques de Baviera. Klöße (plural de Kloß a alemany) o també Knödel (denominació al sud) o Klopse (si la massa és de carn) és un menjar molt típic de la cuina d'Alemanya al sud-est, de la cuina d'Àustria, de la cuina de Bohèmia, i del Tirol del Sud (Tirol del Sud).
Veure Farina і Knödel
Kopytka
Kopytka, o també coneguts a Polònia com szagówki, és un plat típic de massa de la gastronomia de Polònia, semblant als nyoquis italians.
Veure Farina і Kopytka
Kuzu paça
Kuzu paça és un plat de la cuina turca fet amb la peülla d'anyell o d'ovella.
Veure Farina і Kuzu paça
L'Alcora
L'Alcora és un municipi valencià, capital de la comarca de l'Alcalatén, a la província de Castelló.
Veure Farina і L'Alcora
La Farinera (Móra d'Ebre)
La Farinera és una construcció inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya al nucli urbà de la població de Móra d'Ebre (Ribera d'Ebre), al bell mig del terme i delimitada per les places de la Democràcia i Llanterna, i el carrer de Miquel Rojals.
Veure Farina і La Farinera (Móra d'Ebre)
La Farinera (Mollerussa)
La Farinera fou un monument del municipi de Mollerussa (Pla d'Urgell) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Farina і La Farinera (Mollerussa)
Langoš
Langoš de Budapest amb formatge El langoš —lángos, langoš / podplamenník, langoš лангош, langosz — és un àpat d'origen hongarès molt estès a Àustria, Romania, Sèrbia i Eslovàquia.
Veure Farina і Langoš
Legió romana
La legió romana (del llatí legio, 'lleva') era la unitat militar bàsica de la Roma antiga.
Veure Farina і Legió romana
Lepidium meyenii
Lepidium meyenii, coneguda com a maca o ginseng peruà, és una planta herbàcia biennal comestible de la família Brassicaceae que és originària d'Amèrica del Sud a les altes muntanyes dels Andes del Perú.
Veure Farina і Lepidium meyenii
Llaminadura
Llaminadures Una llaminadura, llamí, gormanderia o llepolia, i encara infantilment un bobò, és un menjar fet més per a plaure al paladar que per nodrir.
Veure Farina і Llaminadura
Llangollen
Cases de maó i teulades inclinades de Llangollen. '''Llangollen:''' les restes del Castell Dinas Brân (segle XII) Plas Newydd Llangollen (pronúncia en gal·lès) és una petita localitat de Denbighshire, al nord-oest de Gal·les, Regne Unit, situada al costat del riu Dee i als peus de la serralada Berwyn, prop del límit amb Anglaterra.
Veure Farina і Llangollen
Llista d'especialitats 33 de la Nomenclatura de la UNESCO
Llista d'especialitats del camp 33 (Ciències tecnològiques) de la Nomenclatura de la UNESCO.
Veure Farina і Llista d'especialitats 33 de la Nomenclatura de la UNESCO
Llista de tipus de pa
Aquest aliment rep apel·latius molt diferents segons la forma, el mode, el pes, etc., i segons també les diferents localitats dels diferents països.
Veure Farina і Llista de tipus de pa
M'samen
Un m'samen, de vegades transcrit msemen (àrab magrebí), és un pa molt prim i tou, com una truita dolça o una crep, que està doblegada diverses vegades sobre ella mateixa.
Veure Farina і M'samen
Macarró
Macarrons Macarrons, i altres de formes de pasta similars El macarró (de l'italià maccherone o maccarone) és un tipus de pasta confeccionat amb aigua, farina de blat i, de vegades, ou.
Veure Farina і Macarró
Mamaliga
Mămăligă miniatura La mamaliga o polenta romanesa (pulizka en hongarès /puliskɒ/) és una mena de farinetes, feta de farina de blat de moro tradicional a Romania.
Veure Farina і Mamaliga
Manjū
揚げ饅頭. El és un tipus de wagashi (llaminadura japonesa) tradicional.
Veure Farina і Manjū
Manjoia
La manjoia és una pasta dolça típica de la Sénia, al Montsià.
Veure Farina і Manjoia
Manuel López de Aguirre
Manuel López de Aguirre, de vegades Emanuel López d'Aguirre (Toledo, 5 de gener de 1690 - Barcelona, 7 de febrer de 1754) fou un eclesiàstic i bisbe de Barcelona entre 1750 i 1754.
Veure Farina і Manuel López de Aguirre
Marbre de Carrara
Vistes de les pedreres de marbre de Carrara. David de Miquel Àngel en marbre de Carrara. El marbre de Carrara (pels romans marmor lunensis, o «marbre lunenc») és un tipus de marbre, extret de les pedreres dels Alps Apuans a Carrara.
Veure Farina і Marbre de Carrara
Mare de Déu del Rosari de Casa Miret
La Mare de Déu del Rosari de Casa Miret és una capella situada dins la finca de Casa Miret, al municipi de Castell de Mur (Pallars Jussà) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Veure Farina і Mare de Déu del Rosari de Casa Miret
Marquesat de la Mina
El Marquesat de la Mina és un títol nobiliari espanyol de caràcter hereditari que va ser concedit per Carles II d'Espanya el 23 de setembre de 1681, amb el vescomtat previ de Santaren, a Pedro José de Guzmán-Dávalos y Ponce de León, senyor dels mayorazgos de la Mina, Santaren, Salteras i Santillán, patró de la capella major de la parròquia d'Omnium Sanctorum, veinticuatro de Sevilla, cavaller maestrant de Sevilla i general d'artilleria.
Veure Farina і Marquesat de la Mina
Mas del Molí
El Mas del Molí o molí del Mas de Baix és un edifici al poble de Sant Pere dels Arquells, al municipi de Ribera d'Ondara (Segarra) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Farina і Mas del Molí
Masia
300x300px Una masia és l'edifici central d'un mas, dins una explotació agrícola solitaria o allunyada del nucli d'un poble.
Veure Farina і Masia
Mason (Illinois)
Mason és una població dels Estats Units a l'estat d'Illinois.
Veure Farina і Mason (Illinois)
Massa (aliment)
Massa. En el domini alimentari, una massa és el resultat de barrejar farina amb aigua o llet, i és la base de l'elaboració del pa, de la pasta, de la tortilla americana, de l'empanada, de la galeta i de molts pastissos.
Veure Farina і Massa (aliment)
Massa de lioneses
Cuita al forn Fregida La pasta de lioneses (en francès, pâte à choux) o pasta de lioneses i bunyols és una preparació de massa típica d'algunes pastes de pastisseria que es pot coure fregida, i en aquest cas dona pastes fregides del tipus dels bunyols, o bé al forn, donant pastes del tipus lioneses.
Veure Farina і Massa de lioneses
Massa mare
Massa mare elaborada a partir de farina integral de blat i aigua i refrescada durant 3 dies La massa mare o cap de feina, en algunes zones també anomenat creixent o rent, és una barreja de farina, principalment de blat o sègol, i aigua que fermenta espontàniament gràcies a la presència de bacteris acidolàctics i llevats procedents de la farina i l'ambient.
Veure Farina і Massa mare
Matemàtica inca
Quipukamayuq amb el seu quipu i una yupana, els principals instruments que van usar els inques en matemàtiques. La matemàtica inca —o matemàtica de Tawantinsuyu— fa referència al conjunt de coneixements numèrics i geomètrics i als instruments desenvolupats i usats en la nació dels inques abans de l'arribada dels espanyols.
Veure Farina і Matemàtica inca
Maternitat d'Elna
La Maternitat d'Elna va ser una institució humanitària dedicada a ajudar dones, sobretot exiliades.
Veure Farina і Maternitat d'Elna
Matsà
Matzot manufacturades. La Matsà és un pa àzim (pa sense llevat), tradicional de la gastronomia jueva, elaborat amb farina i aigua.
Veure Farina і Matsà
Mayaimi
Els mayaimi (també maymi i maimi) fou un grup d'amerindis de Florida que vivien als voltants del Llac Okeechobee (a l'àrea de la cultura Belle Glade) a Florida des del principi de l'Era Comuna fins al o XVIII.
Veure Farina і Mayaimi
Mücver
Mücver és un plat tradicional de la cuina turca on l'ingredient bàsic és el carabassó (ratllat i fregit).
Veure Farina і Mücver
Melindro
Un melindro és una pasta petita i allargada en forma de dit amb les puntes arrodonides, una mica tova i esponjosa, però amb una certa rigiditat.
Veure Farina і Melindro
Melitòpol
Melitòpol (en Мелитополь, en Мелітополь, en Μελιτόπολις — 'ciutat de la mel') és una ciutat de la Província de Zaporíjia al sud-oest d'Rússia.
Veure Farina і Melitòpol
Menahot
El tractat Menahot, és el segon tractat de l'ordre de Kodaixim, de la Mixnà i el Talmud.
Veure Farina і Menahot
Mezquite
Un exemplar de mezquite (''Prosopis velutina'') a Tucson, Arizona. Els mezquites (del náhuatl mizquitl) són espècies de plantes lleguminoses del gènere Prosopis.
Veure Farina і Mezquite
Migas
Miques andalusesLes migas o miques (denominació en valencià) també conegudes com a migues de pastor, són un plat típic en el qual s'aprofiten les sobres del pa dur, tot i que també es fan de farina.
Veure Farina і Migas
Millorador de la panificació
Milloradors de panificació (també anomenats agents de millora) són uns additius alimentaris afegits a la farina per tal de millorar-ne les propietats en la panificació.
Veure Farina і Millorador de la panificació
Milloradors del pa
Els milloradors del pa de vegades incideixen en evitar l'atac de fongs (fungicida s). Es denominen milloradors del pa aquells additius afegits a la farina i l'aigua que procuren millorar les qualitats físiques, d'elaboració, propietats organolèptiques finals i de conservació del pa.
Veure Farina і Milloradors del pa
Mitja lluna
Les mitges llunes són uns dolços tradicionals menorquins amb forma semicircular.
Veure Farina і Mitja lluna
Mitologia gal·lesa
VI'') La mitologia gal·lesa es compon tant de les tradicions populars desenvolupades a Gal·les com de les tradicions desenvolupades pels celtes britons en altres llocs abans del final del primer mil·lenni.
Veure Farina і Mitologia gal·lesa
Moixernó
El moixernó (Calocybe gambosa) és un bolet de la família de les liofilàcies.
Veure Farina і Moixernó
Mola de Sellui
El Molí Mola de Sellui és una obra de Baix Pallars (Pallars Sobirà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Farina і Mola de Sellui
Molí al Pont d'Orrit
El Molí al Pont d'Orrit és una obra de Tremp (Pallars Jussà) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Veure Farina і Molí al Pont d'Orrit
Molí d'en Daina
El Molí d'en Daina, Can Daina o Molí d'en Conill és un antic molí fariner del municipi d'Olot que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Farina і Molí d'en Daina
Molí d'en Peres
El Molí d'en Peres és una obra de Sant Gregori (Gironès) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Veure Farina і Molí d'en Peres
Molí d'en Rata
El Molí d'en Rata és un antic molí fariner rehabilitat, un dels darrers molins fariners que van funcionar al Vallès Occidental.
Veure Farina і Molí d'en Rata
Molí d'en Sala
El Molí d'en Sala fou un molí i una masoveria del terme municipal de Monistrol de Calders, de la comarca del Moianès.
Veure Farina і Molí d'en Sala
Molí d'en Xuncla
El Molí d'en Xuncla és una obra de Sarrià de Ter (Gironès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Farina і Molí d'en Xuncla
Molí d'Enfesta
El Molí d'Enfesta és una masia situada prop del nucli d'Enfesta, al terme municipal de la Molsosa (Solsonès).
Veure Farina і Molí d'Enfesta
Molí d'Hostafrancs
El Molí d'Hostafrancs és una obra d'Hostafrancs, al municipi dels Plans de Sió (Segarra), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Farina і Molí d'Hostafrancs
Molí de Baix de Sant Antolí
El Molí de Baix és un antic molí fariner molt reformat i adaptat com habitatge al nucli de Sant Antolí i Vilanova (Segarra) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Farina і Molí de Baix de Sant Antolí
Molí de Bellver
Molí de Bellver és un antic molí de Bellver de Cerdanya (Baixa Cerdanya) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Farina і Molí de Bellver
Molí de Boixadera
El Molí de Boixadera és una obra de Cabó (Alt Urgell) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Veure Farina і Molí de Boixadera
Molí de Can Milleres
El Molí de Can Milleres és una obra de Camós (Pla de l'Estany) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Farina і Molí de Can Milleres
Molí de l'Abella
El Molí de l'Abella és un edifici de la Sénia (Montsià) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Farina і Molí de l'Abella
Molí de l'Adam
El Molí de l'Adam és una obra de Bellvís (Pla d'Urgell) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Farina і Molí de l'Adam
Molí de l'Arbre Sec
El Molí de l'Arbre Sec és un edifici protegit com a bé cultural d'interès local al veïnat de l'Arbre Sec nord-est del nucli urbà de la població de Ventalló, a escassa distància del veïnat de Valveralla i a pocs metres de l'encreuament entre la C-31 i la GIV-6302.
Veure Farina і Molí de l'Arbre Sec
Molí de l'Ardiaca (Cambrils)
El molí de l'Ardiaca és un edifici de Cambrils (Baix Camp) protegit com a bé cultural d'interès local.
Veure Farina і Molí de l'Ardiaca (Cambrils)
Molí de la Conqueta
El Molí de la Conqueta és una obra de Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Veure Farina і Molí de la Conqueta
Molí de la Rupit
El Molí de la Rupit és una obra de Riudarenes (Selva) protegida com a bé cultural d'interès local.
Veure Farina і Molí de la Rupit
Molí de la Vila
El Molí de la Vila és un molí hidràulic al nucli urbà de la població de Maçanet de Cabrenys (l'Alt Empordà), a la banda de ponent del nucli antic, al carrer de la pujada de can Barris, tocant la riera de Fraussa.
Veure Farina і Molí de la Vila
Molí de les Tries
El Molí de les Tries és un molí del municipi d'Olot que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Farina і Molí de les Tries
Molí de les Vinyes
El Molí de les Vinyes és una obra d'Argençola (Anoia) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Farina і Molí de les Vinyes
Molí de Llor
El Molí de Llor és una obra de Sant Julià del Llor i Bonmatí (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Farina і Molí de Llor
Molí de Mostert
El Molí de Mostert (en afrikaans: Mostert se Meul) va ser un molí de vent històric a Mowbray, Ciutat del Cap, Sud-àfrica.
Veure Farina і Molí de Mostert
Molí de Sant Pere dels Arquells
El molí de Sant Pere dels Arquells és un edifici del poble de Sant Pere dels Arquells, al municipi de Ribera d'Ondara (Segarra) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Farina і Molí de Sant Pere dels Arquells
Molí de Térmens
El Molí és una obra de Térmens (Noguera) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Farina і Molí de Térmens
Molí de Tiraburres
El Molí de Tiraburres o Molí de la Torre és un molí del municipi d'Olot protegit com a bé cultural d'interès local.
Veure Farina і Molí de Tiraburres
Molí del Camell de Dalt
El molí del Camell de Dalt és un molí fariner de Montoliu de Segarra (Segarra) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Farina і Molí del Camell de Dalt
Molí del Foix
El Molí del Foix o Molí de Macià és un molí medieval del municipi espanyol de Santa Margarida i els Monjos, a la província de Barcelona.
Veure Farina і Molí del Foix
Molí del Nuix
El Molí del Nuix és un molí fariner de Ivorra (Segarra) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Farina і Molí del Nuix
Molí del Perot
Molí del Perot és un antic molí d'Albinyana (Baix Penedès) protegit com a Bé Cultural d'Interès Local.
Veure Farina і Molí del Perot
Molí del Valles
El Molí del Valles és un molí fariner de Talavera (Segarra) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Farina і Molí del Valles
Molí dels Hostalets
El molí dels Hostalets és un antic molí fariner que actualment s'ha convertit en habitatge i a l'esquerra del riu Ondara al nucli dels Hostalets al terme de Ribera d'Ondara (Segarra) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Farina і Molí dels Hostalets
Molí fariner (Regencós)
El Molí fariner és una obra de Regencós (Baix Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Farina і Molí fariner (Regencós)
Molí fariner la Mola de Bellera
El Molí fariner la Mola de Bellera és una obra de Rialp (Pallars Sobirà) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Veure Farina і Molí fariner la Mola de Bellera
Molí hidràulic
Un molí d'aigua a Sythen (Alemanya). Un molí hidràulic o molí d'aigua és un tipus de molí mogut per l'aigua que permet moldre el gra, generar electricitat, i el drenatge de grans àrees d'aiguamolls emprant l'energia potencial de l'aigua alliberada en fluir.
Veure Farina і Molí hidràulic
Molí Koba-Errota
El Molí de Koba-Errota, també conegut per Ozollo Errota o Portu Errota, se situa en el marge esquerre de la Ria de Guernica, al barri d'Ozollo de Arteaga (Biscaia, Espanya).
Veure Farina і Molí Koba-Errota
Molí Vell (Bellpuig)
El Molí Vell és una obra amb elements gòtics de Bellpuig (Urgell) protegida com a bé cultural d'interès local.
Veure Farina і Molí Vell (Bellpuig)
Molinot de Civit
El Molinot de Civit és una obra del poble de Civit, al municipi de Talavera (Segarra) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Farina і Molinot de Civit
Molins d'en Carabina
Els Molins d'en Carabina és una obra romànica de Cabó (Alt Urgell) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Farina і Molins d'en Carabina
Molins fariners de Can Planell
Els molins fariners de Can Planell són un conjunt de Santa Margarida de Montbui (Anoia) protegits com a bé cultural d'interès local.
Veure Farina і Molins fariners de Can Planell
Molla del pa
Un tros de molla de pa. Molles de pastor elaborades en concretes cuines d'Espanya. La molla del pa és la part tova i esponjosa de l'interior del pa.
Veure Farina і Molla del pa
Monòver
Monòver (oficialment Monòver/Monóvar) és una població del País Valencià situada a la comarca del Vinalopó Mitjà.
Veure Farina і Monòver
Mostassa (condiment)
La planta de la mostassa La mostassa - del llatí mustum ardens, most ardent - és un condiment preparat a partir de les llavors de plantes de la família de les Brassicàcia, dels gèneres Brassica i Sinapis, que també s'anomena mostassa.
Veure Farina і Mostassa (condiment)
Mucenici
Els mucenici són unes postres romaneses que es preparen el 9 de març, amb motiu de la festivitat dels Quaranta Màrtirs de Sebaste (mucenici vol dir màrtirs en romanès).
Veure Farina і Mucenici
Museu del pa de Torà
L'Antic Forn de Pa és un edifici de la vila de Torà, a la comarca del Solsonès, protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català, i en ell es troba el museu del pa de Torà.
Veure Farina і Museu del pa de Torà
Nürnberger Lebkuchen
La Nürnberger Lebkuchen és un tipus de galeta.
Veure Farina і Nürnberger Lebkuchen
Neolític antic
El neolític antic es va iniciar a l'Orient abans del 7000 aC i s'estengué cap a l'oest a través del Danubi i la Mediterrània.
Veure Farina і Neolític antic
Neula
La neula és un dels dolços més típics de la cuina catalana que es menja tradicionalment per Nadal.
Veure Farina і Neula
Norma Plá
Norma Beatriz Guimil de Plá (Buenos Aires, Argentina, 7 de setembre de 1932 - Barri San José, Temperley, Argentina, 18 de juny de 1996) va ser una activa militant argentina que reclamava l'augment de les pensions dels jubilats, arribant a encapçalar diverses marxes pels drets dels ancians a l'Argentina.
Veure Farina і Norma Plá
Nyoquis
Nyoquis (gnocchi en italià, singular gnocco) és el nom d'un tipus de trossets de pasta cuinada, en principi a base de patata.
Veure Farina і Nyoquis
Oblia
Reconstrucció gràfica d'un oblia segons el motlle de ferro de la imatge de més avall Una oblia és un pastís que data de l'edat mitjana, de forma prima i rodona, composta de farina i aigua, llet o vi blanc amb ous, sucre i de vegades, mel.
Veure Farina і Oblia
Okonomiyaki
Okonomiyaki L'okonomiyaki (お好み焼き) és un plat típic japonès que consisteix en una massa amb diversos ingredients cuinats a la planxa.
Veure Farina і Okonomiyaki
Oladi
Oladi amb caviar negre i smetiana Els oladi - oладьи - són unes postres tradicionals russes semblants a les creps, fetes a partir de farina, ous, sucre i llet.
Veure Farina і Oladi
Orchis
Orchis és un gènere amb una vintena d'espècies i nombroses notoespècies d'orquídies pertanyents a la subfamília Orchidoideae.
Veure Farina і Orchis
Ordi
L'ordi (Hordeum vulgare) és una planta herbàcia anual de la família de les poàcies que es caracteritza per espigues amb llargues arestes.
Veure Farina і Ordi
Orelletes
Les orelletes són un dolç de pasta plana i rodona, fregit i ensucrat.
Veure Farina і Orelletes
Orelletes (Pitiüses)
L'orelleta és un dolç típic de les Pitiüses.
Veure Farina і Orelletes (Pitiüses)
Ortells
Ortells, Morella Ortells (o Hortells) és un poble situat al marge dret del riu Bergantes, actualment una pedania integrada dins del municipi de Morella.
Veure Farina і Ortells
Pa
Pa francès El pa (del llatí panis) és un aliment bàsic que forma part de la dieta tradicional a Europa, l'Orient Mitjà, l'Índia, l'Amèrica i Oceania.
Veure Farina і Pa
Pa d'escorça
Escorça interna (floema) de pi rajolet sobre una foguera assecant-se per a fer el ''Pa d'escorça El Pa d'escorça és una mena d'aliment de fam que s'elabora afegint el floema molt a la farina per tal que duri més de temps.
Veure Farina і Pa d'escorça
Pa de pessic
Pa de pessic de xocolata El pa de pessic, bescuit (com es diu al País Valencià i a altres llocs) o pa d'En Pou (com s'anomena a Mallorca) és un tipus de coca de pasta fina, lleugera i esponjosa, feta de farina, ous, sucre i amb freqüència rent.
Veure Farina і Pa de pessic
Pa de Sant Jordi
El pa de Sant Jordi és un pa de festes molt típic a Barcelona que té forma de pa de pagès i la particularitat d'estar enriquit, a bandes alternades, amb formatge (que sol ser formatge de Maó) i amb sobrassada, de manera que en tallar les llesques, aquestes queden amb el dibuix de les quatres barres catalanes.
Veure Farina і Pa de Sant Jordi
Pa de sègol
Pa de sègol fosc Pa de sègol corrent Pa de sègol o pa negre és un tipus de pa fet amb farina provinent del sègol en diferents proporcions.
Veure Farina і Pa de sègol
Pa de soda
integral. El pa de soda (soda bread en anglès) és un tipus de pa en què el llevat ha estat substituït per hidrogencarbonat de sodi.
Veure Farina і Pa de soda
Pa de tres crostons
El pa de tres crostons o pa Dalí és una varietat catalana de pa que rep el seu nom del pintor surrealista Salvador Dalí.
Veure Farina і Pa de tres crostons
Pa sense llevat
El pa àzim, pa alís, pa de pasta llisa, o pa sense llevat o rent és un tipus de pa pla que s'elabora barrejant farina amb aigua i formant una massa a la qual s'afegeix sal i es dona forma abans de sotmetre-la a una alta temperatura.
Veure Farina і Pa sense llevat
Pagès
''Les espigoladores'' (Jean-François Millet, 1857) Un pagès (o pagés), camperol o llaurador és una persona que té com a ofici treballar les terres.
Veure Farina і Pagès
Pallissó
El Pallissó del forn de ''Ca la Flora'', a l'Ecomuseu-Farinera de Castelló d'Empúries. Un pallissó és un recipient semiesfèric, un cabàs petit, fet de fibra de cànem dins del qual es posava la massa de pa per tal que fermentés, adoptés la forma rodona i fos més fàcil traslladar-lo fins al forn.
Veure Farina і Pallissó
Panada
La panada és una pasta cuita normalment de farina, en forma d'una capsa rodona o triangular, farcida de carn, de peix o de verdura.
Veure Farina і Panada
Pandoro
Un pandoro casolà El pandoro és un dolç típic de la zona vèneta de Verona que es consumeix principalment durant les vacances de Nadal.
Veure Farina і Pandoro
Panificació
Procedent del verb “panificar”, que vol dir transformar la farina en pa, fer els processos de panificació.
Veure Farina і Panificació
Pansoti
Pansoti amb salsa de nous. Els pansoti, pansotti o panzerotti són una especialitat de la cuina de Ligúria similars als ravioli.
Veure Farina і Pansoti
Pantxineta
La pantxineta (del basca pantxineta) és una darreria típica del País Basc.
Veure Farina і Pantxineta
Papa rellena
La papa rellena (patata farcida, en català) és un plat tradicional de les gastronomies peruana i xilena.
Veure Farina і Papa rellena
Pappardelle
Pappardelle Pappardelle, singular "pappardella", és un tipus de pasta originari de la Toscana.
Veure Farina і Pappardelle
Paracota
La paracota són unes postres típiques de la gastronomia dels pobles del Delta de l'Ebre (Deltebre, Sant Jaume d'Enveja, etc.). La seva elaboració és simple i ràpida, està composta per farina i ous, també es pot afegir la figa i la mel.
Veure Farina і Paracota
Parentalia
Per la Parentàlia els romans visitaven els cementiris, com aquest d'Ostia Antica Les festes parentals o Parentalia eren festes fúnebres que se celebraven a l'antiga Roma tots els anys del 13 al 21 de febrer en honor dels difunts d'una família (parentiu), que també va adquirir un vessant col·lectiu, en memòria de tots els morts del país.
Veure Farina і Parentalia
Paskalya çöreği
Paskalya çöreği és un tipus de çörek (pa dolç) de la gastronomia turca.
Veure Farina і Paskalya çöreği
Pasta
s La pasta és un tipus d'aliment elaborat amb una massa, l'ingredient bàsic de la qual és la farina de blat barrejada amb aigua, i a la qual es pot afegir sal, ou o altres ingredients, conformant un producte que generalment es cou en aigua bullent.
Veure Farina і Pasta
Pasta (desambiguació)
* La pasta, en general, és una massa tova, blana i plàstica, formada amb una substància sòlida molta o polvoritzada mesclada íntimament amb aigua o algun altre líquid.
Veure Farina і Pasta (desambiguació)
Pasta ensucrada
Pasta en sucrada d'una crostata La pasta ensucrada o dolça és una de les pastes de base de la pastisseria.
Veure Farina і Pasta ensucrada
Pasta fullada
Pasta de fulls farcida de compota de poma La pasta fullada, pasta fullosa, pasta de full o pasta de fulls, és una massa cruixent que s'elabora amb farina, un greix (mantega, saïm, o margarina), aigua i sal.
Veure Farina і Pasta fullada
Pasta mantegada
Realització d'una pasta mantegada. En cuina, la pasta mantegada o pasta fina és una de les pastes de base de la pastisseria.
Veure Farina і Pasta mantegada
Pasta seca
Una pasta seca és una especialitat de rebosteria, un petit pastís cuit al forn, fet amb una pasta a base de farina, mantega, ous, i, sucre o sal segons el tipus.
Veure Farina і Pasta seca
Pastís
Pastís de xocolata Pastís de formatge Un pastís és un aliment elaborat amb una base de pasta i un farcit, dolç o salat, de diversos ingredients.
Veure Farina і Pastís
Pastís basc
El pastís basc és un pastís de la cuina basca fet d'una massa densa feta amb mantega, farina, ametlla polvoritzada i sucre; i farcit de fruita o de crema amb ametlla polvoritzada (a França, sobretot si la massa base que utilitzen és una pasta brisa ja comprada, i que per tant no la conté) o amb ratlladures de pell de cítrics (al sud).
Veure Farina і Pastís basc
Pastís de carn
Un pastís de carn, coca de carn o tarta de carn (en francès tourte à la viande o tarte à la viande) és un coca farcida (en francès tourte) amb un farciment que consisteix en carn i sovint altres ingredients salats.
Veure Farina і Pastís de carn
Pastís de formatge
Tall de pastís de formatge Un pastís de formatge són unes postres de textura llisa fetes de formatge fresc, llet, sucre, ous i farina.
Veure Farina і Pastís de formatge
Pastís de poma
El pastís de poma són unes postres fetes de farina, sucre, oli, iogurt de llimona o natural, ous, llevat, ratlladura de llimona i de poma.
Veure Farina і Pastís de poma
Pastís gal·lès
Els pastissos gal·lesos o coques gal·leses (en anglès Welsh cakes, en gal·lès picau ar i maen, pice bach, cacin gri o teisen radell) són aperitius tradicionals de la cuina gal·lesa.
Veure Farina і Pastís gal·lès
Pastítsio
El pastítsio (grec: παστίτσιο) és un plat tradicional de la cuina grega que es prepara amb pasta al forn, de forma molt semblant a la lasanya.
Veure Farina і Pastítsio
Pastis bourrit
El pastís borrit és un pastís tradicional popular occità, concretament de la zona de les Lanas, a sobre del País Basc.
Veure Farina і Pastis bourrit
Pastisset (Menorca)
Talla-pastes per a fer pastissets. Els pastissets menorquins són unes pastes dolces fetes amb sucre, saïm, ratlladura de llimona, vermell d'ou i farina, que té forma de flor amb les puntes arrodonides i cobertes de sucre glas.
Veure Farina і Pastisset (Menorca)
Pastisset de moniato
Detall Pastissets de moniato (Torreblanca) El pastisset de moniato és una espècie de panada menuda o casqueta que conté una pasta de moniato al seu interior.
Veure Farina і Pastisset de moniato
Pastisset de pinya
El pastisset de pinya és un tipus de pastís dolç popular a Hong Kong, Macau, algunes altres regions del sud de la Xina i les comunitats xineses d'Amèrica del Nord.
Veure Farina і Pastisset de pinya
Pão de queijo
El pão de queijo («pa de formatge») és una menja d'Amèrica del Sud, molt apreciada al Brasil.
Veure Farina і Pão de queijo
Pörkölt
Pörkölt és un plat que se serveix calent.
Veure Farina і Pörkölt
Peix fregit
El peix fregit, peix torrat o sonso fregit, dit també genèricament fritada o frit, és un plat molt tradicional a la cuina catalana i a la mediterrània que consisteix a fregir en oli d'oliva, prèviament passats per farina, peixets petits de platja, de vegades de poc valor comercial però molt gustosos.
Veure Farina і Peix fregit
Peixera de la Prenyanosa al riu Sió
Peixera de la Prenyanosa al riu Sió és una obra de Cervera (Segarra) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Veure Farina і Peixera de la Prenyanosa al riu Sió
Pel·lagra
La pel·lagra (derivat del llombard: pell agra, 'pell aspra') és una malaltia produïda per una deficiència dietètica motivada per la ingestió o absorció inadequada de vitamina B3, niacina, un dels compostos del complex de la vitamina B. Històricament va ser considerada una afecció infecciosa fins als estudis (cap a 1914) de Joseph Goldberger, qui demostrà que era derivada per una deficiència vitamínica.
Veure Farina і Pel·lagra
Pelmeni
Pelmeni (pronunciació en rus: ; —Plural, пельмень pronunciació en rus: —singular) són unes boletes tradicionals de la cuina russa que consisteixen en un farcit embolicat en massa fina i sense llevat.
Veure Farina і Pelmeni
Pepeçura
Pepeçura (pronunciació: pepetxura) és una espècie de pudding (muhallebi) a la cuina turca, especialment de la Regió de la Mar Negra oriental (Províncies de Rize i Trebisonda), feta de most de raïm barrejat amb farina i/o midó de blat es bull fins que espesseixi.
Veure Farina і Pepeçura
Peròxid de calci
El peròxid de calci o diòxid de calci és un peròxid inorgànic amb la fórmula CaO₂, format per cations Ca2+ i anions O₂2-.
Veure Farina і Peròxid de calci
Percentatge de forner
El percentatge de forner (de l'anglès, Baker's percent)), és un procediment tradicional en terres de parla anglesa d'expressar la proporció dels ingredients quan s'elabora el pa. És equivalent al també sistema tradicional de donar les receptes en proporcions o parts, tipus "dues parts de farina per cada part d'aigua").
Veure Farina і Percentatge de forner
Piadina
La piadina o piada és un producte alimentari que consisteix en una fina focaccia de farina de blat, saïm o oli d’oliva, bicarbonat o rent, sal i aigua, que es cuina tradicionalment en una planxa de terracota, anomenada «teglia» (tégia en romanyol) o «testo» (tëst), però actualment es cuina més sovint sobre una planxa de metall o sobre una planxa de pedra refractària.
Veure Farina і Piadina
Pişmaniye
Pişmaniye de Turquia en la seva caixa de cartró clàssica. Pişmaniye és un dolç tradicional de la cuina turca, fet amb farina de blat, mantega i sucre.
Veure Farina і Pişmaniye
Pica (medicina)
La pica és un comportament basat en l'apetència i ingestió de substàncies no alimentàries, com sorra, paper, femta (coprofàgia), pèls, carbó, terra, guix, o gel, entre altres possibles.
Veure Farina і Pica (medicina)
Picarón
Els picarones són unes postres típiques de la gastronomia peruana.
Veure Farina і Picarón
Pietra
Pietra és una marca de cervesa de l'illa de Còrsega.
Veure Farina і Pietra
Pit-roig
El pit-roig, barba-roig, rupit o ropit també a les Balears, reiet (País Valencià), reientí, reientinc o piquet roget (Erithacus rubecula) és un ocell menut i relativament abundant al Països Catalans.
Veure Farina і Pit-roig
Pizza
La pizza és un plat típic de la cuina casolana napolitana, consistent en una base de pa (normalment rodona) elaborada amb farina de blat, llevat, aigua i sal (de vegades oli d'oliva) amb salsa de tomàquet i formatge (normalment mozzarella) pel damunt.
Veure Farina і Pizza
Play-Doh
Objectes fets amb Play-Doh Play-Doh és una pasta de modelar utilitzada pels nens per realitzar treballs manuals i projectes d'art a casa o a l'escola.
Veure Farina і Play-Doh
Pobles indígenes del Brasil
Els pobles indígenes del Brasil comprenen un gran nombre de diferents grups ètnics que habitaven l'actual territori brasiler abans de l'arribada dels europeus al.
Veure Farina і Pobles indígenes del Brasil
Polenta
Polenta. Polenta fregida (a l'esquerra), amb pollastre i creïlles La polenta són unes farinetes de farina de dacsa (blat de moro, moresc o panís) que es mengen al nord d'Itàlia.
Veure Farina і Polenta
Pollastre fregit
Pollastre fregit amb patates fregides. El pollastre fregit és un plat que consisteix en trossos de pollastre arrebossats i fregits.
Veure Farina і Pollastre fregit
Pontin
El pontin, pounti o pontard (farçon o farçum al nord de l'Avairon) és un pastís de carn occità típic sobretot a la cuina alvernesa.
Veure Farina і Pontin
Proporcionalitat
La proporcionalitat és una relació entre magnituds mesurables.
Veure Farina і Proporcionalitat
Província de Rize
Rize és una província de Turquia situada a la part nord-est del país, costa oriental de la mar Negra, entre Trebisonda i Artvin.
Veure Farina і Província de Rize
Pseudocereal
Els pseudocereals són plantes que no són pas gramínies (són de fulla ampla), però que s'empren de la mateixa manera que els cereals, que sí que són gramínies.
Veure Farina і Pseudocereal
Punta de plata
Hans Holbein, Retrat de Dorothea Meyer, Kunstmuseum, Basilea Retrat de Mozart, punta de plata per Doris Stock, 1789 La punta de plata és una eina de dibuix i escriptura que consisteix en una vareta de plata fina amb punta, de diferents mides, que s'adjunta a un mànec o un portamines.
Veure Farina і Punta de plata
Pupusa
Una pupusa (del pipil pupusawa) és la pronunciació espanyolitzada de popotlax, una conjugació de les paraules en l'idioma Nàhuatl popotl, que significa gran, farcit, gruixut, i de tlaxkalli o truita.
Veure Farina і Pupusa
Quenelle
''Quenelle'' de lluç de riu en salsa Nantua, servida en un restaurant tradicional de Lió. Com formar una quenelle (il·lustració de 1896). Quenelles de Lió envasades al buit. La quenelle és una especialitat gastronòmica francesa, típica de la regió de Lió i, en menor mesura, de Bourg-en-Bresse.
Veure Farina і Quenelle
Quetschentaart
Quetschentaart és una especialitat de les postres populars de Luxemburg, és un pastís de fruita amb Zwetschgen o prunes.
Veure Farina і Quetschentaart
Quiche
Una quiche (pronunciació, "quix") és una mena de pastís salat d'origen francès.
Veure Farina і Quiche
Ramen
El ramen (en japonès: 拉麺 o ラーメン; pronunciat aproximadament) és una sopa de fideus japonesa.
Veure Farina і Ramen
Rangoli
Rangoli multicolor al temple Bharat Mata de Varanasi. Rangoli de flors a Chennai. Pigments per fer rangolis. El rangoli és un tipus d'art popular de l'Índia consistent en la creació de dissenys decoratius a terra especialment durant els festivals hindús.
Veure Farina і Rangoli
Rank Organisation
La Rank Organisation va ser un conglomerat empresarial britànic d'entreteniment fundadt per l'industrial J. Arthur Rank l'abril de 1937.
Veure Farina і Rank Organisation
Ravioli
Raviolis amb anet i gambes. Un ravioli és una peça de pasta de farina de forma quadrada o rodona, farcida amb carn picada, verdura o formatge i tancada pels quatre costats.
Veure Farina і Ravioli
Rebosteria
Pastís de natalici decorat. La rebosteria és el cojunt de pastissos petits, molt variats de sabor i forma.
Veure Farina і Rebosteria
Rec Major (Tarragona)
El Rec Major és una conducció d'aigua de Tarragona, una obra arquitectònica protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Veure Farina і Rec Major (Tarragona)
Recepta original de KFC
La recepta original de KFC és una barreja secreta d'ingredients que la cadena de restaurants de menjar ràpid KFC utilitza per produir pollastre fregit.
Veure Farina і Recepta original de KFC
Reinosa
Reinosa és un municipi i ciutat de la comunitat autònoma de Cantàbria (Espanya) i el centre administratiu i econòmic de la comarca de Campoo-Los Valles, a més d'un dels nuclis urbans més importants de l'interior de Cantàbria.
Veure Farina і Reinosa
Riu Ripoll
El Ripoll és un riu de la Depressió Prelitoral, al Vallès Occidental, afluent del Besòs pel marge dret.
Veure Farina і Riu Ripoll
Rosario (Argentina)
Rosario és la ciutat més poblada de la província de Santa Fe, a l'Argentina.
Veure Farina і Rosario (Argentina)
Roscos de vi
Els roscos de vi són uns dolços típics de Nadal en forma de rosquilla, és a dir, rodons amb un forat en el centre.
Veure Farina і Roscos de vi
Rosquilleta
La rosquilleta (en plural, rosquilletes) és un pa allargat, semblant als grissini italians, típics del País Valencià.
Veure Farina і Rosquilleta
Roux
Un roux és la mescla de farina i greix que es fa servir per lligar moltes de les salses bàsiques: beixamel, salsa espanyola, salsa velouté i altres preparacions.
Veure Farina і Roux
Rubiol
Rubiols dolços oberts, amb sucre en pols per sobre. '''Rubiol'''s (esquerra) i crespells (dreta) en un plat. El rubiol és una pasta típica de Mallorca i Menorca consistent en una peça de pasta de farina fina, pastada amb oli, saïm i ou, doblegada en forma semicircular i amb un farcit dolç o salat.
Veure Farina і Rubiol
Rugbrød
El rugbrød és un pa de sègol molt popular a Dinamarca.
Veure Farina і Rugbrød
Rus (dolç)
El Rus és una especialitat dolça típica de la Bisbal d’Empordà (Baix Empordà).
Veure Farina і Rus (dolç)
Sabadell
Sabadell és una ciutat de Catalunya, cocapital de la comarca del Vallès Occidental juntament amb Terrassa.
Veure Farina і Sabadell
Sac
Sacs Un sac és un recipient similar a una bossa, però en general més gran i sense nanses.
Veure Farina і Sac
Sac de paper
Sacs de ciment Un sac de paper és un embalatge fabricat en paper d'alta qualitat i gramatge, generalment paper d'estrassa de fibra verge, que és utilitzat normalment per al transport de matèria en pols, com ara farina, ciment, aliment d'animals, etc.
Veure Farina і Sac de paper
Sagunt
Sagunt (oficialment Sagunt/Sagunto; de l'edat mitjana al anomenada Morvedre) és una ciutat i un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Morvedre.
Veure Farina і Sagunt
Salsa caçadora
Costeleta a la caçadora – una costeleta servida amb salsa caçadora, acompanyada de pasta. La salsa chasseur o salsa caçadora és una salsa típica de la cuina francesa que conté entre els seus ingredients xampinyons tallats en làmines i saltats en mantega juntament amb unes rodelles de ceba.
Veure Farina і Salsa caçadora
Salsa de soia
Salsa de soia La salsa de soia o de soja (en xinés 酱油 /jiàngyóu/; en japonès醤油 /shōyu/) és una preparació fermentada feta a base de soia, aigua i sal, a la que se li sol afegir blat torrat, encara que no sempre.
Veure Farina і Salsa de soia
Salsa velouté
Una salsa velouté junt amb la salsa alemanya, béchamel, i la salsa espanyola, és una de les salses de la gastronomia francesa que varen ser designades com salses mare per Antonin Carême al.
Veure Farina і Salsa velouté
Salsitxa
El nom salsitxa (del llatí salsus, «salat») denomina una classe d'embotit allargat i cilíndric amb significat ampli que es presenta en diverses varietats i aparences.
Veure Farina і Salsitxa
Salsitxa de Frankfurt
Dues salsitxes de Frankfurt amb amanida de patata Una salsitxa de Frankfurt és una mena de botifarra cuita de carn de porc emulsionada, i per tant de textura extremadament homogènia en comparació amb les de carn picada, embotida en budell natural de xai o budell artificial, i posteriorment fumada i escaldada.
Veure Farina і Salsitxa de Frankfurt
Salt del Duran
El Salt del Duran és un salt d'aigua de 4,5 metres de desnivell brut, situat a la tercera séquia del Canal d'Urgell, uns 4 km més amunt de Mollerussa, en un extrem del terme municipal de Golmés i prop del terme de Vilanova de Bellpuig.
Veure Farina і Salt del Duran
Sampo
''El robatori del Sampo'', Akseli Gallen-Kallela, 1897 En la mitologia finesa, el Sampo és un dispositiu o objecte màgic descrit de moltes maneres diferents que va ser construït pel ferrer Ilmarinen i que va portar riquesa i bona fortuna al seu titular (semblant a la banya de l'abundància de la mitologia grega).
Veure Farina і Sampo
Sant Celoni
Sant Celoni és una vila i municipi a l'extrem oriental de la comarca del Vallès Oriental, a la vall mitjana de la Tordera.
Veure Farina і Sant Celoni
Sant Martí de Provençals
Església de Sant Martí Coberta del campanar de l'església de Sant Martí de Provençals Sant Martí de Provençals és un dels deu barris en què es divideix el districte de Sant Martí a la ciutat de Barcelona.
Veure Farina і Sant Martí de Provençals
Sègol
El sègol (Secale cereale) és una planta herbàcia anual, monocotiledònia de la família de les gramínies de 60 a 200 cm d'alçària, de fulles amplament linears i planes, d'espiga llarga, densa i una mica comprimida, i d'espícules amb dues flors aristades.
Veure Farina і Sègol
Sèmola
La sèmola és la farina gruixuda (poc molta) que procedeix de cereals.
Veure Farina і Sèmola
Segó
Segó de blat El segó o bren (antigament breny) és la capa externa del gra dels cereals que se separa del nucli del gra en la molta.
Veure Farina і Segó
Shortbread
''Shortbread rounds'' en una safata El shortbread és un tipus de galeta típica d'Escòcia que s'elabora tradicionalment amb una part de sucre blanc, dues parts de mantega i tres parts de farina de civada, i no porta llevat.
Veure Farina і Shortbread
Singapur
Singapur és un país insular del sud-est asiàtic que engloba 64 illes (la principal de les quals és Pulau Ujong o illa de Singapur) i illots al capdavall de la península de Malacca.
Veure Farina і Singapur
Slot
Tram de ral·li en un club professional. Lslot, autopistes en miniatura o fórmula de saló, és una joguina d'automòbils a escala, equipats amb motors elèctrics que corren per unes pistes equipades amb ranures especialment dissenyades per a aquesta funció, de les quals s'alimenten elèctricament els cotxes; és d'aquestes ranures de les quals ve el nom del terme anglès "slot".
Veure Farina і Slot
Soca de Niça
Una soca de Niça La soca (segons l'occità de Niça) o socca és una especialitat culinària de Niça i la seua rodalia.
Veure Farina і Soca de Niça
Sohan papdi
Soan papdi (també conegut com a patisa, son papri, sohan papdi o shonpapri) són unes postres originari del nord de l'Índia.
Veure Farina і Sohan papdi
Son Fornés
El jaciment arqueològic de Son Fornés, ocasionalment anomenat Son Forners, és un dels més importants de la prehistòria balear.
Veure Farina і Son Fornés
Sopa
Sopa La sopa és un plat alimentós de base líquida, generalment aigua.
Veure Farina і Sopa
Sopa de ceba
La sopa de ceba és un brou en el qual el principal ingredient és la ceba (encara que normalment porta una base de pa).
Veure Farina і Sopa de ceba
Sopaipilla
Robiols en dues de les seves presentacions: secs, i ''passats'' en panela. Sopaipilla és el nom que es dona a una mena de robiol al Xile, a la regió de Cuyo (Argentina), en els estats de Nou Mèxic i Texas al sud-oest d'Estats Units, al sud d'Espanya (en la cuina andalusa), i en els estats de Chihuahua i el nord de Durango, a un aplec d'aliments de diverses classes, el seu tret comú essent de ser fets amb una massa de farina de blat fregida en oli o llard.
Veure Farina і Sopaipilla
Soyo (Gastronomia)
El soyo és un brou o sopa espessa de carn triturada a morter condimentada amb diverses espècies i hortalisses.
Veure Farina і Soyo (Gastronomia)
Spätzle
El spätzle (en alt alamànic) és una preparació culinària de pasta de la regió que s'estén pel sud d'Alemanya, Suïssa, la Itàlia alpina, l'Àustria occidental i Alsàcia - Mosel·la.
Veure Farina і Spätzle
St. Elmo (Illinois)
St.
Veure Farina і St. Elmo (Illinois)
St. Peter (Illinois)
St.
Veure Farina і St. Peter (Illinois)
Stollen
''Stollen'' amb fruits confitats L'Stollen, anomenat també Christstollen (en referència a Crist) o Weihnachtsstollen (en referència a Weihnachten, Nadal en alemany) és un pastís tradicional alemany d'origen molt antic.
Veure Farina і Stollen
Stroopwafel
Les stroopwafels (originalment siroopwafels, 'gofres de xarop') són un tipus de gofra molt menjat als Països Baixos. Màquina de fer ''stroopwafels''Consisteix en dues peces rodones de gofra amb un xarop dolç entre les dues. La gofra es cou i després es talla per la meitat.
Veure Farina і Stroopwafel
Su muhallebisi
Su muhallebisi (literalment muhallebi d'aigua) són unes postres de la cuina turca.
Veure Farina і Su muhallebisi
Sulfat de sodi
El sulfat de sodi (antigament sulfat sòdic) és un compost químic, una sal de fórmula química Na2SO4, constituïda per cations sodi Na+ i anions sulfat SO4^2-.
Veure Farina і Sulfat de sodi
Suquet de peix
Suquet de peix amb llagostí El suquet de peix, ocasionalment cruet de peix, és un plat fet habitualment en cassola amb trossos de diferents peixos i patata, típic de tota la zona costanera i illenca dels Països Catalans.
Veure Farina і Suquet de peix
Surimi
El és un producte d'origen japonès que consisteix en una pasta gelatinosa feta a partir de carn triturada de peixos blancs. Com que aquesta pasta resultant és incolora, inodora i insípida, posteriorment se li afegeixen colorants i saboritzants com ara la clara d'ou, sal, oli vegetal, sucre, derivats làctics i glutamat potàssic.
Veure Farina і Surimi
Tacuinum sanitatis
El Tacuinum sanitatis (també anomenat Taccuinum sanitatis) es tracta d'un manual medieval principalment sobre salut, dirigit a un públic laic culte, basat en les Taqwim al‑Sihha (en àrab: تقويمالصحة; Taules de salut), un tractat de medicina àrab escrit per Ibn Butlan cap al 1050.
Veure Farina і Tacuinum sanitatis
Tahinli çörek
Tahinli çörek és una varietat de çörek turca tradicional amb tahini.
Veure Farina і Tahinli çörek
Tàrraco
Tàrraco (Tarraco; Ταρρακών) fou la ciutat romana capital de la Hispània Citerior i després de la província de la Tarraconense, actualment Tarragona.
Veure Farina і Tàrraco
Tembleque
Tembleque és un municipi de la província de Toledo, a la comunitat autònoma de Castella la Manxa.
Veure Farina і Tembleque
Tempeh
275x275px El tempeh és un aliment que prové del procés de fermentació de la soja.
Veure Farina і Tempeh
Tenebriònids
Els tenebriònids (Tenebrionidae) són una de les grans famílies de coleòpters amb 2300 gèneres i unes 20.000 espècies descrites.
Veure Farina і Tenebriònids
Terratrèmol del Kirguizstan de 2008
El terratrèmol del Kirguizstan de 2008 va ocórrer el 5 d'octubre a les 21.52 hora local (15.52 UTC) amb una magnitud de moment de 6,6, matant a 75 persones, entre elles 41 nens, i ferint a 150 persones, entre elles 93 nens.
Veure Farina і Terratrèmol del Kirguizstan de 2008
Testi kebabı
Testi kebabı (també Desti kebabı) o Çömlek kebabı és un plat de carn de la cuina turca.
Veure Farina і Testi kebabı
Thermobia domestica
Thermobia domestica és un petit insecte zigentom de la família Lepismatidae similar al peixet d'argent (gènere Lepisma).
Veure Farina і Thermobia domestica
Thomas Addison
Thomas Addison (Longbenton, 2 d'abril de 1793 - Brighton, 29 de juny de 1860), va ser un científic i metge britànic del segle XIX.
Veure Farina і Thomas Addison
Tibet
Bandera del govern tibetà a l'exili (fou la bandera del Tibet abans del 1950) Fronteres històriques del Tibet El Tibet (en tibetà བོད Bod, pronunciat pö en el dialecte de Lhasa; en xinès 西 藏) és una regió de l'Àsia Central que designa quatre entitats geogràfiques superposades.
Veure Farina і Tibet
Tolba
* Per la classe social dels tolbes (singular tolba) del Magreb vegeu Zouaïa Tolba és una vila i municipi de la Baixa Ribagorça d'administració aragonesa, situada a la vall del riu de Queixigar.
Veure Farina і Tolba
Tonya
La tonya, també dita '''mona''', pa socarrat, fogassa, coca bova (a la Marina Alta) o panou (a la Safor), és una coca rodona feta de blat de xeixa, patata, ous, oli i sucre, i que es menja principalment per les festes de Pasqua al País Valencià.
Veure Farina і Tonya
Torre Blanca (Sant Joan les Fonts)
La Torre Blanca és una obra de Sant Joan les Fonts (Garrotxa) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Farina і Torre Blanca (Sant Joan les Fonts)
Torta
Una torta és un pa de pagès rodó occità, molt semblant al català.
Veure Farina і Torta
Tortó
Tortó El tortó és el residu de vegetals després d'haver-ne extret l'oli.
Veure Farina і Tortó
Tortú
Un torton (Tula i Briva),Corrèze, Encyclopedie Bonneton, any 2002, crespa (Usèrcha i Donzenac, a la Corresa) (creipa a la Creusa), pompa (Ussel i Maimac, a la Corresa), borriòl (Sentria i Alvèrnia), galeton,Creuse, de G. Gouyet i altres autors, ed.
Veure Farina і Tortú
Tortell
El tortell és un pastís típic de la cuina catalana i de la cuina occitana en forma d'anella o cèrcol, fet de pasta de brioix, pasta fullada o d'alguna altra mena i farcit de diversos ingredients com ara massapà, nata, crema, melmelada, cabell d'àngel, etc.
Veure Farina і Tortell
Tortilla
A Mèxic i Amèrica Central una tortilla és una preparació alimentària elaborada a base de massa de blat de moro nixtamalitzat.
Veure Farina і Tortilla
Triticale
Triticale (× Triticosecale) és un híbrid entre el blat (Triticum) i el sègol (Secale).
Veure Farina і Triticale
Tsampa
El tsampa - en tibetà རྩམ་པ་rtsam pa - és un menjar bàsic particularment utilitzat al Tibet.
Veure Farina і Tsampa
Txilindron
El txilindron és una preparació típica de l'Aragó, Navarra i algunes zones del País Basc.
Veure Farina і Txilindron
Udon
Bol amb udon. és un tipus de fideu gruixut fet de farina, popular al menjar japonès.
Veure Farina і Udon
Ulleres (dolç)
Unes ulleres són un dolç de pasta de full fet en forma d'ulleres.
Veure Farina і Ulleres (dolç)
Un helvası
Un helvası (dolç de farina) són unes postres tradicionals de la cuina turca, fetes amb farina de blat, sucre, llet, vainilla, mantega o oli de cuinar.
Veure Farina і Un helvası
Un kurabiyesi
Lun kurabiyesi (Kurabiye de farina en turc) és un tipus de kurabiye que es fa amb mantega, oli de gira-sol, sucre glas, midó de blat de moro, vainilla en pols i farina de blat.
Veure Farina і Un kurabiyesi
Wantan
Indonèsia El wantan, wanton o wonton (Xinès tradicional: 餛 飩) és una massa molt fina i farcida (generalment de carn picada de porc o vedella) molt comú en la gastronomia de la Xina.
Veure Farina і Wantan
Xanguet
El xanguet o cabeçuda (Aphia minuta) és un peix teleosti de la família Gobiidae.
Veure Farina і Xanguet
Xarop de maltosa
El xarop de maltosa és un additiu alimentari emprat com edulcorant, espessidor i conservant.
Veure Farina і Xarop de maltosa
Xèrica
Xèrica (en castellà i oficialment, Jérica, i en la parla xurra Jerica o Ejerica) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.
Veure Farina і Xèrica
Xerta
Xerta és una vila i municipi de la comarca del Baix Ebre.
Veure Farina і Xerta
Xiaolongbao
El Xiaolongbao (en xinès: 小籠包literalment "cistella de panets menuts"; conegut com a sopa de massa guisada) o Xiaolongpao, és una bola de massa guisada tipus baozi.
Veure Farina і Xiaolongbao
Xocolata desfeta
És comú sucar els bunyols (o coca, pa, pastes, etc.) a la xocolata desfeta La xocolata desfeta o xocolate bullit és una beguda calenta i més o menys densa a base de xocolata dissolta habitualment en llet, tot i que pot ser en aigua.
Veure Farina і Xocolata desfeta
Xurro
El xurro és una peça de pasta de bunyol de forma allargada.
Veure Farina і Xurro
Yakisoba
, literalment «fideu fregit», és un plat japonès de pasta fregida.
Veure Farina і Yakisoba
Yarma çorbası
Yarma çorbası o Yoğurtlu yarma çorbası (Sopa de yarma o sopa de yarma amb iogurt respectivament) és una çorba (sopa) de la cuina turca.
Veure Farina і Yarma çorbası
Yufka
Yufka o ''sac ekmeği'' (pa de planxa) sobre la taula. El yufka significa pasta fil·lo en turc i el pa fet de yufka (Sac ekmeği o Yufka ekmeği, ref. pàgina 56) és un pa pla tradicional.
Veure Farina і Yufka
Zeytinyağlı bakla
Zeytinyağlı taze bakla, acabat de cuinar, amb l'anet a sobre. Zeytinyağlı bakla, llesta per menjar, amb la seva salsa de iogurt amb all a sobre. Zeytinyağlı bakla o Zeytinyağlı taze bakla (fava amb oli d'oliva o fava fresca amb oli d'oliva, respectivament, en turc, p. 7) és un plat típic de la cuina turca.
Veure Farina і Zeytinyağlı bakla
Zlabia
''Zlabia'' en un plat La zlabia, zlebia o zalabia (de l') és un dolç de la cuina oriental d'origen molt antic.
Veure Farina і Zlabia
, Blini, Bloqueig de l'Artsakh de 2022-2023, Boles de matsà, Boles de picolat, Bolet de noguer, Bolo (aliment), Borș, Boyoz, Braç de gitano, Brètzel, Brötchen, Bricelet, Brioix, Brunyols de l'Empordà, Budisme tibetà, Bulamaç, Bunyol (gastronomia), Bunyols de bacallà, Bunyols de vent, Cabo Machichaco, Cal Florensa (Aspa), Calamars fregits, Calzones rotos, Camí de Montcada (València), Can Marines, Candela geganta, Carlet d'ovella taronja, Carme Enguix Sifré, Carquinyoli, Cartó ondulat, Casa Blava (Sant Joan les Fonts), Casa Ensesa, Casa Forcada (Vic), Casqueta, Cassoleta taronja, Castanya, Castelló d'Empúries, Castellet de Bernabé, Castro de San Cibrao de Las, Càrrega a granel, Cecile Hoover Edwards, Cereal, Cervesa, Cheetos, Chicharrón (plat), Cianocobalamina, Cicle del cotó, Ciorbă de perișoare, Clafotís, Coc cruesà, Coc de nous, Coc de poma, Coc ràpid, Coca (pastís), Coca amb tonyina, Coca bamba, Coca d'albercocs, Coca de Castelló, Coca de dacsa, Coca de llanda, Coca de mestall, Coca de molletes, Coca de Montserrat, Coca de pastanaga, Coca de patata, Cocarroi, Coco, Colonialisme, Congret, Conjuració bahiana, Corc del pa, Coryphaenoides rupestris, Cozonac, Cracker (aliment), Crema (tècnica culinària), Crema de mantega, Crema de pastisseria, Crep, Croqueta, Crostada, Crumble, Cupcake, Düğün çorbası, De re coquinaria, Densígraf, Descobriment de la ruta marítima a l'Índia, Descriptions des arts et métiers, Diòxid de sofre, Durazno (Uruguai), Dust Bowl, Ecomuseu-Farinera de Castelló d'Empúries, Economia de Ghana, Economia de Kenya, Economia de l'Imperi Romà, Economia de la República del Congo, Edgewood (Illinois), Edifici antiga Cooperació, El Molí del Castell (les Oluges), Elasticitat (economia), Elda, Elsie Widdowson, Embotit, Encefalopatia espongiforme bovina, Encelia farinosa, Enfornat, Engrut, Entrepà de calamars, Enzim, Era de Vielha, Escarabat de la farina, Esclavitud a l'antiga Grècia, Escombra, Esparteros, Espessidor, Espiral de canyella, Extrusió alimentària, Fajol, Fanurópita, Far West, Fariña (llibre), Farina d'arròs, Farina de blat de moro, Farina integral, Farinera, Farinera Balcells (Tàrrega), Farinera Costa, Farinera del Sindicat Agrícola de Cervera, Farinera Moretó, Fartó, Fàbrica Albiñana Ribas, Fàbrica de Ciment (Ribera d'Ondara), Fàbrica de Farines (les Borges Blanques), Fàbrica de Farines Gualda, Fàbrica del Clot d'en Daina, Fàbrica la Jesusa, Fàbrica la Providència (Tortosa), Fàbrica Masias de Sant Joan les Fonts, Fàbrica tèxtil la Sebastiana, Fàrfel, Festa dels Enfarinats, Festes d'hivern d'Ibi, Fettuccine, Fideus gruixuts, Fideus xinesos, Filhós, Flaó, Flammkuchen, Flaona, Flasona, Flequer, Flonyarda, Focaccia, Formatge de Maó, Forn del Morruno, Frangipane, Fredolic anellat, Fredolic gros, Fricandó, Fritz Teufel, Frixuelu, Fructà, Fufu, Fumonisines, Gachas, Galerina marginata, Galeta, Galeta de civada escocesa, Galeta de mantega, Gargulló, Gastronomia a Al-Àndalus, Gastronomia d'Andalusia, Gastronomia d'Etiòpia, Gastronomia d'Extremadura, Gastronomia de l'Índia, Gastronomia de la Costera, Gastronomia de la Safor, Gastronomia de Mallorca, Gastronomia de Mèxic, Gastronomia de Menorca, Gastronomia de Mongòlia, Gastronomia de Polònia, Gastronomia de Setmana Santa, Gastronomia mediterrània, Gatxamiga, Găluște cu prune, Germen de cereal, Glúcid, Gluten, Glutenina, Gofra, Gravy, Guerra Civil xinesa, Haggis, Halah (Talmud), Hamida Javanshir, Hariat, Harira, Història de la gastronomia als Països Catalans, Història de la xocolata, Història de Nova York, Història del ferrocarril a Espanya, Història del pa, Història dels ferrocarrils a Bolívia, Història dels jueus de Tessalònica, Hummus, Ibi, Injera, Inundacions de la Xina de 1931, Iola (Illinois), Jean Daniel, Jiaozi, Joan Grau Ferrer, Joell, Josep Batlle i Carreó, Kadınbudu köfte, Kalács, Kaygana, Königsberger Klopse, Künefe, Keşkül, Khapsey, Knödel, Kopytka, Kuzu paça, L'Alcora, La Farinera (Móra d'Ebre), La Farinera (Mollerussa), Langoš, Legió romana, Lepidium meyenii, Llaminadura, Llangollen, Llista d'especialitats 33 de la Nomenclatura de la UNESCO, Llista de tipus de pa, M'samen, Macarró, Mamaliga, Manjū, Manjoia, Manuel López de Aguirre, Marbre de Carrara, Mare de Déu del Rosari de Casa Miret, Marquesat de la Mina, Mas del Molí, Masia, Mason (Illinois), Massa (aliment), Massa de lioneses, Massa mare, Matemàtica inca, Maternitat d'Elna, Matsà, Mayaimi, Mücver, Melindro, Melitòpol, Menahot, Mezquite, Migas, Millorador de la panificació, Milloradors del pa, Mitja lluna, Mitologia gal·lesa, Moixernó, Mola de Sellui, Molí al Pont d'Orrit, Molí d'en Daina, Molí d'en Peres, Molí d'en Rata, Molí d'en Sala, Molí d'en Xuncla, Molí d'Enfesta, Molí d'Hostafrancs, Molí de Baix de Sant Antolí, Molí de Bellver, Molí de Boixadera, Molí de Can Milleres, Molí de l'Abella, Molí de l'Adam, Molí de l'Arbre Sec, Molí de l'Ardiaca (Cambrils), Molí de la Conqueta, Molí de la Rupit, Molí de la Vila, Molí de les Tries, Molí de les Vinyes, Molí de Llor, Molí de Mostert, Molí de Sant Pere dels Arquells, Molí de Térmens, Molí de Tiraburres, Molí del Camell de Dalt, Molí del Foix, Molí del Nuix, Molí del Perot, Molí del Valles, Molí dels Hostalets, Molí fariner (Regencós), Molí fariner la Mola de Bellera, Molí hidràulic, Molí Koba-Errota, Molí Vell (Bellpuig), Molinot de Civit, Molins d'en Carabina, Molins fariners de Can Planell, Molla del pa, Monòver, Mostassa (condiment), Mucenici, Museu del pa de Torà, Nürnberger Lebkuchen, Neolític antic, Neula, Norma Plá, Nyoquis, Oblia, Okonomiyaki, Oladi, Orchis, Ordi, Orelletes, Orelletes (Pitiüses), Ortells, Pa, Pa d'escorça, Pa de pessic, Pa de Sant Jordi, Pa de sègol, Pa de soda, Pa de tres crostons, Pa sense llevat, Pagès, Pallissó, Panada, Pandoro, Panificació, Pansoti, Pantxineta, Papa rellena, Pappardelle, Paracota, Parentalia, Paskalya çöreği, Pasta, Pasta (desambiguació), Pasta ensucrada, Pasta fullada, Pasta mantegada, Pasta seca, Pastís, Pastís basc, Pastís de carn, Pastís de formatge, Pastís de poma, Pastís gal·lès, Pastítsio, Pastis bourrit, Pastisset (Menorca), Pastisset de moniato, Pastisset de pinya, Pão de queijo, Pörkölt, Peix fregit, Peixera de la Prenyanosa al riu Sió, Pel·lagra, Pelmeni, Pepeçura, Peròxid de calci, Percentatge de forner, Piadina, Pişmaniye, Pica (medicina), Picarón, Pietra, Pit-roig, Pizza, Play-Doh, Pobles indígenes del Brasil, Polenta, Pollastre fregit, Pontin, Proporcionalitat, Província de Rize, Pseudocereal, Punta de plata, Pupusa, Quenelle, Quetschentaart, Quiche, Ramen, Rangoli, Rank Organisation, Ravioli, Rebosteria, Rec Major (Tarragona), Recepta original de KFC, Reinosa, Riu Ripoll, Rosario (Argentina), Roscos de vi, Rosquilleta, Roux, Rubiol, Rugbrød, Rus (dolç), Sabadell, Sac, Sac de paper, Sagunt, Salsa caçadora, Salsa de soia, Salsa velouté, Salsitxa, Salsitxa de Frankfurt, Salt del Duran, Sampo, Sant Celoni, Sant Martí de Provençals, Sègol, Sèmola, Segó, Shortbread, Singapur, Slot, Soca de Niça, Sohan papdi, Son Fornés, Sopa, Sopa de ceba, Sopaipilla, Soyo (Gastronomia), Spätzle, St. Elmo (Illinois), St. Peter (Illinois), Stollen, Stroopwafel, Su muhallebisi, Sulfat de sodi, Suquet de peix, Surimi, Tacuinum sanitatis, Tahinli çörek, Tàrraco, Tembleque, Tempeh, Tenebriònids, Terratrèmol del Kirguizstan de 2008, Testi kebabı, Thermobia domestica, Thomas Addison, Tibet, Tolba, Tonya, Torre Blanca (Sant Joan les Fonts), Torta, Tortó, Tortú, Tortell, Tortilla, Triticale, Tsampa, Txilindron, Udon, Ulleres (dolç), Un helvası, Un kurabiyesi, Wantan, Xanguet, Xarop de maltosa, Xèrica, Xerta, Xiaolongbao, Xocolata desfeta, Xurro, Yakisoba, Yarma çorbası, Yufka, Zeytinyağlı bakla, Zlabia.