Comunicació

530 les relacions: Abisinio, Acanalat, Agnès Sorel, Agricultura romana, Agullent, Alagoas, Alcoleja (Osca), Aleuromància, Algar de Palància, Aliment, Alimentació de l'antiga Grècia, Allipebre, Alma (Illinois), Almoixàvena, Amilamia, Amilasa, Anacard, Annam, Antic forn de pa de Castellet, Antiga Fàbrica de Farina de González, Anzac biscuit, Aranyel, Arbolí, Arnavut ciğeri, Arròs, Arròs i llet, Arrebossat, Ash reshteh, Aylesbury, Època de Rosas, Çörek, Àcid fòlic, Badem tatlısı, Bagel, Balık çorbası, Baltic Centre for Contemporary Art, Banana, Bandera de Nova York, Banitsa, Banya del sègol, Banyeres de Mariola, Bazin (menjar), Bazlama, Beixamel, Beltane, Bescuit, Biscotti, Blat, Blat dur, Blat escairat, ..., Blini, Bloqueig de l'Artsakh de 2022-2023, Boles de matsà, Boles de picolat, Bolet de noguer, Bolo (aliment), Borș, Boyoz, Braç de gitano, Brètzel, Brötchen, Bricelet, Brioix, Brunyols de l'Empordà, Budisme tibetà, Bulamaç, Bunyol (gastronomia), Bunyols de bacallà, Bunyols de vent, Cabo Machichaco, Cal Florensa (Aspa), Calamars fregits, Calzones rotos, Camí de Montcada (València), Can Marines, Candela geganta, Carlet d'ovella taronja, Carme Enguix Sifré, Carquinyoli, Cartó ondulat, Casa Blava (Sant Joan les Fonts), Casa Ensesa, Casa Forcada (Vic), Casqueta, Cassoleta taronja, Castanya, Castelló d'Empúries, Castellet de Bernabé, Castro de San Cibrao de Las, Càrrega a granel, Cecile Hoover Edwards, Cereal, Cervesa, Cheetos, Chicharrón (plat), Cianocobalamina, Cicle del cotó, Ciorbă de perișoare, Clafotís, Coc cruesà, Coc de nous, Coc de poma, Coc ràpid, Coca (pastís), Coca amb tonyina, Coca bamba, Coca d'albercocs, Coca de Castelló, Coca de dacsa, Coca de llanda, Coca de mestall, Coca de molletes, Coca de Montserrat, Coca de pastanaga, Coca de patata, Cocarroi, Coco, Colonialisme, Congret, Conjuració bahiana, Corc del pa, Coryphaenoides rupestris, Cozonac, Cracker (aliment), Crema (tècnica culinària), Crema de mantega, Crema de pastisseria, Crep, Croqueta, Crostada, Crumble, Cupcake, Düğün çorbası, De re coquinaria, Densígraf, Descobriment de la ruta marítima a l'Índia, Descriptions des arts et métiers, Diòxid de sofre, Durazno (Uruguai), Dust Bowl, Ecomuseu-Farinera de Castelló d'Empúries, Economia de Ghana, Economia de Kenya, Economia de l'Imperi Romà, Economia de la República del Congo, Edgewood (Illinois), Edifici antiga Cooperació, El Molí del Castell (les Oluges), Elasticitat (economia), Elda, Elsie Widdowson, Embotit, Encefalopatia espongiforme bovina, Encelia farinosa, Enfornat, Engrut, Entrepà de calamars, Enzim, Era de Vielha, Escarabat de la farina, Esclavitud a l'antiga Grècia, Escombra, Esparteros, Espessidor, Espiral de canyella, Extrusió alimentària, Fajol, Fanurópita, Far West, Fariña (llibre), Farina d'arròs, Farina de blat de moro, Farina integral, Farinera, Farinera Balcells (Tàrrega), Farinera Costa, Farinera del Sindicat Agrícola de Cervera, Farinera Moretó, Fartó, Fàbrica Albiñana Ribas, Fàbrica de Ciment (Ribera d'Ondara), Fàbrica de Farines (les Borges Blanques), Fàbrica de Farines Gualda, Fàbrica del Clot d'en Daina, Fàbrica la Jesusa, Fàbrica la Providència (Tortosa), Fàbrica Masias de Sant Joan les Fonts, Fàbrica tèxtil la Sebastiana, Fàrfel, Festa dels Enfarinats, Festes d'hivern d'Ibi, Fettuccine, Fideus gruixuts, Fideus xinesos, Filhós, Flaó, Flammkuchen, Flaona, Flasona, Flequer, Flonyarda, Focaccia, Formatge de Maó, Forn del Morruno, Frangipane, Fredolic anellat, Fredolic gros, Fricandó, Fritz Teufel, Frixuelu, Fructà, Fufu, Fumonisines, Gachas, Galerina marginata, Galeta, Galeta de civada escocesa, Galeta de mantega, Gargulló, Gastronomia a Al-Àndalus, Gastronomia d'Andalusia, Gastronomia d'Etiòpia, Gastronomia d'Extremadura, Gastronomia de l'Índia, Gastronomia de la Costera, Gastronomia de la Safor, Gastronomia de Mallorca, Gastronomia de Mèxic, Gastronomia de Menorca, Gastronomia de Mongòlia, Gastronomia de Polònia, Gastronomia de Setmana Santa, Gastronomia mediterrània, Gatxamiga, Găluște cu prune, Germen de cereal, Glúcid, Gluten, Glutenina, Gofra, Gravy, Guerra Civil xinesa, Haggis, Halah (Talmud), Hamida Javanshir, Hariat, Harira, Història de la gastronomia als Països Catalans, Història de la xocolata, Història de Nova York, Història del ferrocarril a Espanya, Història del pa, Història dels ferrocarrils a Bolívia, Història dels jueus de Tessalònica, Hummus, Ibi, Injera, Inundacions de la Xina de 1931, Iola (Illinois), Jean Daniel, Jiaozi, Joan Grau Ferrer, Joell, Josep Batlle i Carreó, Kadınbudu köfte, Kalács, Kaygana, Königsberger Klopse, Künefe, Keşkül, Khapsey, Knödel, Kopytka, Kuzu paça, Kvass, L'Alcora, La Farinera (Móra d'Ebre), La Farinera (Mollerussa), Langoš, Legió romana, Lepidium meyenii, Llaminadura, Llangollen, Llista d'especialitats 33 de la Nomenclatura de la UNESCO, Llista de tipus de pa, M'samen, Macarró, Mamaliga, Manjū, Manjoia, Manuel López de Aguirre, Marbre de Carrara, Mare de Déu del Rosari de Casa Miret, Marquesat de la Mina, Mas del Molí, Masia, Mason (Illinois), Massa (aliment), Massa de lioneses, Massa mare, Matemàtica inca, Maternitat d'Elna, Matsà, Mayaimi, Mücver, Melindro, Melitòpol, Menahot, Mezquite, Migas, Millorador de la panificació, Milloradors del pa, Mitja lluna, Mitologia gal·lesa, Moixernó, Mola de Sellui, Molí al Pont d'Orrit, Molí d'en Daina, Molí d'en Peres, Molí d'en Rata, Molí d'en Sala, Molí d'en Xuncla, Molí d'Enfesta, Molí d'Hostafrancs, Molí de Baix de Sant Antolí, Molí de Bellver, Molí de Boixadera, Molí de Can Milleres, Molí de l'Abella, Molí de l'Adam, Molí de l'Arbre Sec, Molí de l'Ardiaca (Cambrils), Molí de la Conqueta, Molí de la Rupit, Molí de la Vila, Molí de les Tries, Molí de les Vinyes, Molí de Llor, Molí de Mostert, Molí de Sant Pere dels Arquells, Molí de Térmens, Molí de Tiraburres, Molí del Camell de Dalt, Molí del Foix, Molí del Nuix, Molí del Perot, Molí del Valles, Molí dels Hostalets, Molí fariner (Regencós), Molí fariner la Mola de Bellera, Molí hidràulic, Molí Koba-Errota, Molí Vell (Bellpuig), Molinot de Civit, Molins d'en Carabina, Molins fariners de Can Planell, Molla del pa, Monòver, Mostassa (condiment), Mucenici, Museu del pa de Torà, Nürnberger Lebkuchen, Neolític antic, Neula, Norma Plá, Nyoquis, Oblia, Okonomiyaki, Oladi, Orchis, Ordi, Orelletes, Orelletes (Pitiüses), Ortells, Pa, Pa d'escorça, Pa de pessic, Pa de Sant Jordi, Pa de sègol, Pa de soda, Pa de tres crostons, Pa sense llevat, Pagès, Pallissó, Panada, Pandoro, Panificació, Pansoti, Pantxineta, Papa rellena, Pappardelle, Paracota, Parentalia, Paskalya çöreği, Pasta, Pasta (desambiguació), Pasta ensucrada, Pasta fullada, Pasta mantegada, Pasta seca, Pastís, Pastís basc, Pastís de carn, Pastís de formatge, Pastís de poma, Pastís gal·lès, Pastítsio, Pastis bourrit, Pastisset (Menorca), Pastisset de moniato, Pastisset de pinya, Pão de queijo, Pörkölt, Peix fregit, Peixera de la Prenyanosa al riu Sió, Pel·lagra, Pelmeni, Pepeçura, Peròxid de calci, Percentatge de forner, Piadina, Pişmaniye, Pica (medicina), Picarón, Pietra, Pit-roig, Pizza, Play-Doh, Pobles indígenes del Brasil, Polenta, Pollastre fregit, Pontin, Proporcionalitat, Província de Rize, Pseudocereal, Punta de plata, Pupusa, Quenelle, Quetschentaart, Quiche, Ramen, Rangoli, Rank Organisation, Ravioli, Rebosteria, Rec Major (Tarragona), Recepta original de KFC, Reinosa, Riu Ripoll, Rosario (Argentina), Roscos de vi, Rosquilleta, Roux, Rubiol, Rugbrød, Rus (dolç), Sabadell, Sac, Sac de paper, Sagunt, Salsa caçadora, Salsa de soia, Salsa velouté, Salsitxa, Salsitxa de Frankfurt, Salt del Duran, Sampo, Sant Celoni, Sant Martí de Provençals, Sègol, Sèmola, Segó, Shortbread, Singapur, Slot, Soca de Niça, Sohan papdi, Son Fornés, Sopa, Sopa de ceba, Sopaipilla, Soyo (Gastronomia), Spätzle, St. Elmo (Illinois), St. Peter (Illinois), Stollen, Stroopwafel, Su muhallebisi, Sulfat de sodi, Suquet de peix, Surimi, Tacuinum sanitatis, Tahinli çörek, Tàrraco, Tembleque, Tempeh, Tenebriònids, Terratrèmol del Kirguizstan de 2008, Testi kebabı, Thermobia domestica, Thomas Addison, Tibet, Tolba, Tonya, Torre Blanca (Sant Joan les Fonts), Torta, Tortó, Tortú, Tortell, Tortilla, Triticale, Tsampa, Txilindron, Udon, Ulleres (dolç), Un helvası, Un kurabiyesi, Wantan, Xanguet, Xarop de maltosa, Xèrica, Xerta, Xiaolongbao, Xocolata desfeta, Xurro, Yakisoba, Yarma çorbası, Yufka, Zeytinyağlı bakla, Zlabia. Ampliar l'índex (480 més) » « Shrink índex

Abisinio

L'abisinio és un pastís tradicional que consisteix en un congret fregit i farcit de crema.

Nou!!: Farina і Abisinio · Veure més »

Acanalat

L'acanalat (en occità, canelat) és un pastisset de la cuina occitana perfumat amb rom, mantega i vainilla.

Nou!!: Farina і Acanalat · Veure més »

Agnès Sorel

, coneguda pel sobrenom Dame de Beauté, va ser una dama de companyia d'Isabel de Lorena, esposa de Renat I. L'any 1443 esdevingué l'amant favorita del rei Carles VII de França, a qui donà tres filles que serien legitimades com a princeses de França i casades amb els grans senyors de la cort.

Nou!!: Farina і Agnès Sorel · Veure més »

Agricultura romana

Conreu de blat L'agricultura romana durant el període republicà era la base econòmica de l'estat; els pagesos formaven el nucli de la societat de Roma.

Nou!!: Farina і Agricultura romana · Veure més »

Agullent

Agullent és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Vall d'Albaida.

Nou!!: Farina і Agullent · Veure més »

Alagoas

Alagoas és un petit estat del Brasil situat a la Regió Nord-est, entre els estats de Pernambuco i Sergipe.

Nou!!: Farina і Alagoas · Veure més »

Alcoleja (Osca)

Alcoleja (en aragonès: Alcoleya de Cinca i en castellà: Alcolea de Cinca) és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca del Cinca Mitjà.

Nou!!: Farina і Alcoleja (Osca) · Veure més »

Aleuromància

L'aleuromància és l'ús de la farina en endevinació.

Nou!!: Farina і Aleuromància · Veure més »

Algar de Palància

Algar de Palància o simplement Algar és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Morvedre.

Nou!!: Farina і Algar de Palància · Veure més »

Aliment

Exemples d'aliments d'origen vegetal. Un aliment (del llatí alimentum) és qualsevol substància, composta normalment de carbohidrats, lípids, aigua o proteïnes, que pot ser ingerida per un animal per nodrir-se o per plaer.

Nou!!: Farina і Aliment · Veure més »

Alimentació de l'antiga Grècia

Kílix, una mena de copa del Segle V aC Dona amassant pa. Segle VI aC Lalimentació a l'antiga Grècia es fonamentava en el pa de blat, el vi, l'oli d'oliva, el porc i els embotits, l'ús d'herbes aromàtiques i la cuina del peix.

Nou!!: Farina і Alimentació de l'antiga Grècia · Veure més »

Allipebre

Lallipebre és una tècnica culinaria pròpia del sud de l'Horta de València i el nord de la Ribera Alta i la Ribera Baixa, comarques que voregen l'Albufera de València.

Nou!!: Farina і Allipebre · Veure més »

Alma (Illinois)

Alma és una població dels Estats Units a l'estat d'Illinois.

Nou!!: Farina і Alma (Illinois) · Veure més »

Almoixàvena

La monjàvena, que també rep el nom d'almoixàvena o almonxàvena (de l'àrab al-mugábbana, "coca o bunyol de formatge") és un dolç d'origen àrab característic de Xàtiva i de les comarques valencianes de La Costera i La Vall d'Albaida.

Nou!!: Farina і Almoixàvena · Veure més »

Amilamia

L'Amilamia és un geni de la mitologia basca, originari d'Agurain.

Nou!!: Farina і Amilamia · Veure més »

Amilasa

L'amilasa, anomenada també ptialina és un enzim hidrolasa que té la funció de trencar el glucogen i el midó en sucres simples.

Nou!!: Farina і Amilasa · Veure més »

Anacard

L'anacard (Anacardium occidentale) és un arbre fruiter perennifoli tropical de la família de les anacardiàcies, inclosa dins l'ordre de les sapindals.

Nou!!: Farina і Anacard · Veure més »

Annam

Annam (en vietnamita: An Nam) va ser un protectorat francès que abasta la regió central del Vietnam.

Nou!!: Farina і Annam · Veure més »

Antic forn de pa de Castellet

L'Antic forn de pa de Castellet i la Gornal és una obra de Castellet i la Gornal (Alt Penedès) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Farina і Antic forn de pa de Castellet · Veure més »

Antiga Fàbrica de Farina de González

L'Antiga Fàbrica de Farina de González és una obra eclèctica de Tivenys (Baix Ebre) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Farina і Antiga Fàbrica de Farina de González · Veure més »

Anzac biscuit

Les Anzac biscuits són unes galetes molt populars que tenen el seu origen a Nova Zelanda i Austràlia.

Nou!!: Farina і Anzac biscuit · Veure més »

Aranyel

Aranyel (en castellà i oficialment, Arañuel) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Alt Millars, a la província de Castelló.

Nou!!: Farina і Aranyel · Veure més »

Arbolí

Arbolí és un poble i municipi de la comarca del Baix Camp (abans pertanyia a la comarca del Priorat) des del 1990 segons una llei de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Farina і Arbolí · Veure més »

Arnavut ciğeri

yaprak sarma i midye dolma al mercat de Kadıköy, Istanbul. Arnavut ciğeri és un plat tipus meze de la cuina turca fet a base de fetge d'ovella o de vedella.

Nou!!: Farina і Arnavut ciğeri · Veure més »

Arròs

Larròs és una planta herbàcia i semiaquàtica del gènere Oryza, de la família de les poàcies.

Nou!!: Farina і Arròs · Veure més »

Arròs i llet

L'arròs i llet o arròs amb llet són unes postres fetes amb arròs cuit amb llet ensucrada i aromatitzada amb peles de cítrics (normalment llimona) i amb canyella.

Nou!!: Farina і Arròs i llet · Veure més »

Arrebossat

Bacallà arrebossat a Madrid. L'arrebossament, arrebossada (castellanismes) o empanament és una tècnica culinària que consisteix a cobrir un aliment, normalment tallat a llesques fines, primer amb ou batut i després amb pa ratllat o farina, per a després fregir-lo en una paella amb oli.

Nou!!: Farina і Arrebossat · Veure més »

Ash reshteh

Lash reshteh de vegades escrit ash-i reshteh és una mena dāsh (sopa espessa) preparada amb reshteh (fideus prims), kashk (un producte lacti fermentat semblant a un iogurt agre), pròpia de l'Iran i l'Azerbaidjan.

Nou!!: Farina і Ash reshteh · Veure més »

Aylesbury

Aylesbury (pronunciat /ˈeɪəlzbri/) és un municipi del Regne Unit, que pertany al comtat d'Buckinghamshire i és la capital d'aquest comtat.

Nou!!: Farina і Aylesbury · Veure més »

Època de Rosas

L'època de Rosas va ser un període en la història de l'Argentina en la primera meitat del, en què el poder polític va estar controlat directament o indirectament pel general Juan Manuel de Rosas, governador de la província de Buenos Aires.

Nou!!: Farina і Època de Rosas · Veure més »

Çörek

Un çörek comú (de ''mahlep'') Çörek (turc) són uns pans dolços a la cuina turca amb moltes varietats.

Nou!!: Farina і Çörek · Veure més »

Àcid fòlic

Làcid fòlic, folacina o àcid pteroil-L-glutàmic (la forma aniònica s'anomena folat), també coneguda com a vitamina B9 o vitamina M (o factor de fermentació de Lactobacillus Casei, factor d'eluat de norita, vitamina Bc, factors R, S i U, i factor SLR), és una vitamina hidrosoluble necessària per a la formació de proteïnes estructurals i l'hemoglobina (i, per tant, dels glòbuls vermells).

Nou!!: Farina і Àcid fòlic · Veure més »

Badem tatlısı

Badem tatlısı són unes postres de pasta amb xarop de la cuina turca.

Nou!!: Farina і Badem tatlısı · Veure més »

Bagel

El bagel (o de vegades també beigel; en jiddisch בײגל beygl) és un pa elaborat tradicionalment de farina de blat i que acostuma a tenir un forat al centre.

Nou!!: Farina і Bagel · Veure més »

Balık çorbası

Balık çorbası o sopa de peix a la turca. Balık çorbası és una sopa de peix de la cuina turca.

Nou!!: Farina і Balık çorbası · Veure més »

Baltic Centre for Contemporary Art

Baltic Centre for Contemporary Art, abreujadament Baltic, és un museu dedicat a l'art contemporani d'abast internacional que es troba a la ciutat de Gateshead, al nord d'Anglaterra.

Nou!!: Farina і Baltic Centre for Contemporary Art · Veure més »

Banana

Les bananes de tipus silvestre tenen un gran nombre de llavors. Llavors de bananer (escala en centímetres) Dones de Belize manipulen bananes. Camp de bananers arrasat pel cicló Larry l'any 2006. Un manat de bananes Raïm de bananes a Saint Lucia encapsulat en una bossa de plàstic per a la seua protecció. Xips cruixents de banana La banana o plàtan és el fruit en forma de baia oblonga i arquejada del bananer o plataner, de polpa farinosa i pell gruixuda, mancada de llavors i comestible.

Nou!!: Farina і Banana · Veure més »

Bandera de Nova York

La bandera de la Ciutat de Nova York és rectangular, dividida en tres franges verticals de la mateixa grandària, de color blau (més proper al masteler), blanca la central i taronja la del batient.

Nou!!: Farina і Bandera de Nova York · Veure més »

Banitsa

Bànitsa i ayran Bànitsa (búlgar: Баница, també transcrit com a banica i banitza) és un aliment tradicional búlgar preparat per capes amb una mescla d'ous batuts i trossos de formatge entre pasta fil·lo i després cuit en un forn.

Nou!!: Farina і Banitsa · Veure més »

Banya del sègol

La banya del sègol o ergot (Claviceps purpurea) és un fong ascomicot de la família de les Clavicipitàcies que parasita de manera predominant el sègol i també a altres poàcies o gramínies com el blat de moro, el triticale, l'ordi, el mill, la civada i l'arròs, entre d'altres.

Nou!!: Farina і Banya del sègol · Veure més »

Banyeres de Mariola

Banyeres de Mariola és una població del País Valencià de la comarca de l'Alcoià.

Nou!!: Farina і Banyeres de Mariola · Veure més »

Bazin (menjar)

El bazin (en àrab البازين, al-bāzīn) és un tipus de pa sense llevat propi de Líbia, que es prepara amb ordi, aigua i sal.

Nou!!: Farina і Bazin (menjar) · Veure més »

Bazlama

Un parell de ''bazlama'' en embalatge de niló higiènic. El bazlama és un pa pla turc.

Nou!!: Farina і Bazlama · Veure més »

Beixamel

Plat gratinat amb beixamel La salsa beixamel, de béchamel, és una salsa blanca feta amb llet o crema de llet i farina.

Nou!!: Farina і Beixamel · Veure més »

Beltane

Beltane o Beltaine (en irlandès antic: «foguera» o «foc lluminós») és el festival gaèlic del Dia de Maig.

Nou!!: Farina і Beltane · Veure més »

Bescuit

Un bescuit, a la majoria dels països, és un producte alimentari amassat i cuit dues vegades a base de farina, la segona fornejada feta a foc lent.

Nou!!: Farina і Bescuit · Veure més »

Biscotti

Biscotti (Italià), coneguts també com cantucci, són uns biscotti italians d'ametlla originaris de la ciutat toscana de Prato.

Nou!!: Farina і Biscotti · Veure més »

Blat

Blat o forment és el nom d'algunes espècies de plantes del gènere Triticum, de la família de les poàcies.

Nou!!: Farina і Blat · Veure més »

Blat dur

El blat dur o forment (Triticum durum) o Triticum turgidum durum, si es considera una subespècie de T. turgidum) de vegades anomenat Durum, és l'única espècie tetraploide del gènere del blat (gènere Triticum) que té importància comercial de les actualment cultivades extensament. L'ús més conegut del blat dur és per a fer la pasta alimentària que es considera de més qualitat que la feta de blat tou. La seva densitat combinada amb el seu alt contingut proteic i la força del seu gluten són les qualitats que el fan útils per a determinades aplicacions. Va ser desenvolupada en l'antiguitat per selecció artificial clàssica a partir de línies del blat escanda domesticat que abans ja creixien a l'Europa central i al Pròxim Orient (al voltant del 7000 aC., els quals desenvoluparen una forma de blat sense clofolla.

Nou!!: Farina і Blat dur · Veure més »

Blat escairat

El blat escairat és un menjar típic del Berguedà.

Nou!!: Farina і Blat escairat · Veure més »

Blini

Un blini és una mena de crep gruixuda d'origen rus fet a base de farina, ous, llet i llevat, que es pot menjar cuit al forn o fregit.

Nou!!: Farina і Blini · Veure més »

Bloqueig de l'Artsakh de 2022-2023

El bloqueig de la República de l'Artsakh va començar el 12 de desembre de 2022, quan els àzeris van bloquejar l'única carretera que connectava l'Artsakh amb Armènia en l'àrea de la intersecció Xuixí-Karin.

Nou!!: Farina і Bloqueig de l'Artsakh de 2022-2023 · Veure més »

Boles de matsà

Mandonguilles Matzah en una sopa. Les mandonguilles de Matsà o kneydlech (pl.) (kneydel, singular) en Jiddisch, (també boles de Matsà) són una recepta típica de la cuina asquenazita (jueus d'Europa central i oriental) elaborat a força de farina de matsà.

Nou!!: Farina і Boles de matsà · Veure més »

Boles de picolat

Les boles de picolat són una mena de mandonguilles típiques del Rosselló, un dels plats més coneguts de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Farina і Boles de picolat · Veure més »

Bolet de noguer

El bolet de noguer (Polyporus squamosus), degut al seu llarg període de creixement, es pot trobar gairebé durant tot l'any.

Nou!!: Farina і Bolet de noguer · Veure més »

Bolo (aliment)

El bolo és un producte alimentari que s'obté a partir dels ingredients que proporciona la matança del porc.

Nou!!: Farina і Bolo (aliment) · Veure més »

Borș

'''Borş''' comercialitzat en ampolla El borș és un preparat líquid agre elaborada a partir de segó de blat o de sègol fermentat.

Nou!!: Farina і Borș · Veure més »

Boyoz

Boyoz és el nom d'un panet tipus çörek de la cuina turca, especialment de la ciutat d'Esmirna i dels seus voltants.

Nou!!: Farina і Boyoz · Veure més »

Braç de gitano

Braç de gitano de crema Tall prim d'un braç de gitano de la Xina Braç de gitano El braç de gitano és un pastís de forma cilíndrica farcit tradicionalment amb crema més espessaBraç de gitano a La cuina tradicional catalana, pàg.

Nou!!: Farina і Braç de gitano · Veure més »

Brètzel

Brètzel dur Brètzel tou Un brètzel dels Estats Units és un tipus de galeta o pa fet al forn, i retort en forma de llaç.

Nou!!: Farina і Brètzel · Veure més »

Brötchen

Típics Brötchen llestos per ser emprats en un esmorzar alemany Brötchen (en alemany significa literalment panet brot.

Nou!!: Farina і Brötchen · Veure més »

Bricelet

El bricelet (de l'alemany bretzel; a principis del segle XX encara es troben casos d'ús de la grafia brisselet en francès, però està en desús.) és un pastís que consisteix en una massa dolça d'origen suís, sobretot elaborat a l'oest de Suïssa.

Nou!!: Farina і Bricelet · Veure més »

Brioix

El brioix (a la dreta) és excel·lent com a àpat lleuger i per acompanyar begudes dolces Un brioix (del francès brioche; pronunciat) o pa de llet (més rarament) és un pa de pasta lleugera moderadament dolça.

Nou!!: Farina і Brioix · Veure més »

Brunyols de l'Empordà

Els Brunyols de l'Empordà tal com s'anomenen a l'Empordà, i no pas bunyols, és un plat de postres que es comença a menjar per Quaresma i és durant la Setmana Santa quan té el seu moment culminant.

Nou!!: Farina і Brunyols de l'Empordà · Veure més »

Budisme tibetà

El budisme tibetà, també anomenat lamaisme (per ser molt important la figura del lama o guru), designa un corrent del budisme vajrayana o tàntric desenvolupat a l'Himàlaia.

Nou!!: Farina і Budisme tibetà · Veure més »

Bulamaç

El Bulamaç són unes postres tradicionals de la cuina turca.

Nou!!: Farina і Bulamaç · Veure més »

Bunyol (gastronomia)

Un bunyol o brunyol és una massa de pasta (generalment feta d'aigua, rent i farina de forment amb, possiblement, algun altre ingredient), fregida en oli.

Nou!!: Farina і Bunyol (gastronomia) · Veure més »

Bunyols de bacallà

Els bunyols de bacallà són bunyols salats fets amb una massa de pasta (generalment feta d'aigua, rent i farina de forment, ous i llet) i bacallà dessalat, sovint condimentada amb altres ingredients (com all i julivert), fregida en oli.

Nou!!: Farina і Bunyols de bacallà · Veure més »

Bunyols de vent

Madrid. Safata de bunyols farcits de xocolata. Els bunyols de vent són boles de massa elaborades amb farina de blat, llard i ous que resulta ser fregida a oli calent.

Nou!!: Farina і Bunyols de vent · Veure més »

Cabo Machichaco

moll, durant l'incendi, a la ciutat de Santander (Cantàbria) (Cantàbria). El Cabo Machichaco va ser un vaixell de vapor construït el 1882 a Newcastle.

Nou!!: Farina і Cabo Machichaco · Veure més »

Cal Florensa (Aspa)

Cal Florensa és una obra amb elements barrocs d'Aspa (Segrià) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Farina і Cal Florensa (Aspa) · Veure més »

Calamars fregits

Els calamars fregits (en ocasions també anomenats calamars a la romana o rabas) són un producte fregit preparat a força de calamars fregits arrebossats en farina que es pot trobar en molts bars i restaurants dels països de cuina mediterrània i atlàntica.

Nou!!: Farina і Calamars fregits · Veure més »

Calzones rotos

Els calzones rotos (literalment, calçons romputs) són un dolç xilè, elaborats a partir d'una massa fregida de farina, llevat químic i ous, empolvorats amb sucre de llustre, i de preparació semblant a la d'una rosquilla.

Nou!!: Farina і Calzones rotos · Veure més »

Camí de Montcada (València)

El camí de Montcada és una via urbana i interurbana del nord-oest de València situada entre l'avinguda de la Constitució i la població de Montcada.

Nou!!: Farina і Camí de Montcada (València) · Veure més »

Can Marines

Can Marines és una possessió mallorquina de Santanyí, delimitada pel partió del terme de Felanitx i l'antiga possessió de cas Senyor, situad al llogaret de Calonge.

Nou!!: Farina і Can Marines · Veure més »

Candela geganta

La candela geganta (Leucopaxillus giganteus) és una espècie de fong detritívora de la família Tricholomataceae.

Nou!!: Farina і Candela geganta · Veure més »

Carlet d'ovella taronja

El carlet d'ovella taronja (Tricholoma aurantium) és una espècie de bolet pertanyent al grup dels carlets d'ovella, de la família de les tricolomatàcies.

Nou!!: Farina і Carlet d'ovella taronja · Veure més »

Carme Enguix Sifré

Maria del Carme Enguix Sifré (Alzira, anys 30-anys 90) va ser una mestra d'educació primària d'Alzira, Ribera Alta, on té un carrer dedicat a la seua persona.

Nou!!: Farina і Carme Enguix Sifré · Veure més »

Carquinyoli

Carquinyolis de Sant Quintí de Mediona (50g). Els carquinyolis o carquinyols són bescuits dolços típics de Catalunya, les Balears, el País Valencià, l'Aragó, Occitània, Sicília i la Toscana (cantuccini), totes les variants es fornegen dues vegades.

Nou!!: Farina і Carquinyoli · Veure més »

Cartó ondulat

Planxes de cartó ondulat de perfils B, C, E i F. El cartó ondulat o cartó corrugat és un material utilitzat fonamentalment per a la fabricació d'envasos i embalatges.

Nou!!: Farina і Cartó ondulat · Veure més »

Casa Blava (Sant Joan les Fonts)

La Casa Blava és una obra de Sant Joan les Fonts (Garrotxa) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Farina і Casa Blava (Sant Joan les Fonts) · Veure més »

Casa Ensesa

La Casa Ensesa és una obra de Girona inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Farina і Casa Ensesa · Veure més »

Casa Forcada (Vic)

La Casa Forcada era una obra eclèctica de Vic (Osona) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Farina і Casa Forcada (Vic) · Veure més »

Casqueta

Les casquetes, també anomenades pastissets, són un producte típic de les Terres de l'Ebre (Matarranya, els Ports, Terra Alta, Ribera d'Ebre, Baix Ebre i Montsià).

Nou!!: Farina і Casqueta · Veure més »

Cassoleta taronja

La cassoleta taronja (Aleuria aurantia, del grec áleuron -farina de blat- i del llatí aurantia -taronja-) és un bolet fàcil d'identificar pel seu viu i escandalós color ataronjat, ja que no hi ha cap altra cassoleta d'aquest color.

Nou!!: Farina і Cassoleta taronja · Veure més »

Castanya

Castanyes Castanya closa en el pelló Parada de torrar castanyes davant la font del Pla de la Boqueria, a la Rambla de Barcelona La castanya és la fruita del castanyer, arbre de la família de les fagàcies.

Nou!!: Farina і Castanya · Veure més »

Castelló d'Empúries

Castelló d'Empúries és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de l'Alt Empordà.

Nou!!: Farina і Castelló d'Empúries · Veure més »

Castellet de Bernabé

El poblat ibèric del Castellet de Bernabé és un jaciment arqueològic que es troba a la localitat de Llíria, a la comarca del Camp de Túria, al País Valencià, i que pertany a la cultura ibèrica.

Nou!!: Farina і Castellet de Bernabé · Veure més »

Castro de San Cibrao de Las

El Castro de San Cibrao de Las, també conegut com "A Cidade" ("la ciutat"), Lambrica, Lansbrica, Lanobrica o Lansbricae, és un dels poblats fortificats en procés d'excavació de major grandària entre els localitzats al territori de Galícia, a cavall dels termes municipals de Punxín i San Amaro, a la província d'Ourense.

Nou!!: Farina і Castro de San Cibrao de Las · Veure més »

Càrrega a granel

Manejant material a granel a Brest, França. La càrrega a granel és un conjunt de béns que es transporten sense empaquetar, ni embalar en grans quantitats.

Nou!!: Farina і Càrrega a granel · Veure més »

Cecile Hoover Edwards

va ser una investigadora nutricionista afroamericana i degana de la Universitat Howard, que va centrar la seva carrera a millorar la nutrició i el benestar de les persones més desfavorides.

Nou!!: Farina і Cecile Hoover Edwards · Veure més »

Cereal

Blat amb flors Els cereals (de la deessa romana del gra; Ceres) són plantes que s'aprofiten pel gra, que botànicament s'anomena cariopsi, la qual té l'endosperma amb midó que es pot transformar en farina que es presta a diverses preparacions alimentàries (pa, pasta, coca, etc.) i són la matèria primera per a la fabricació de begudes alcohòliques (cervesa, whisky, sake) també del germen dels cereals a més del seu ús dietètic i en alimentació animal, se'n treu oli, especialment del blat de moro.

Nou!!: Farina і Cereal · Veure més »

Cervesa

Got o canya de cervesa blanca La cervesa (del cèltic cerevĭsĭa del mateix significat, vegeu la secció d'etimologia), anomenada col·loquialment birra, és una beguda alcohòlica, no destil·lada, de gust més o menys amarg.

Nou!!: Farina і Cervesa · Veure més »

Cheetos

Cheetos logo Cheetos és una marca registrada que engloba diversos tipus de snacks de farina a blat de moro amb gust de formatge, distribuïda per Frito Lay, una empresa que el 1965 es va integrar en el grup multinacional PepsiCo.

Nou!!: Farina і Cheetos · Veure més »

Chicharrón (plat)

''Chicharrones'' Un tros de greix. ''Chicharrones'' ''Chicharron'' premsat. El chicharrón és un menjar que en alguns països s'obté després de fondre el greix del porc, en uns altres s'usa el greix del porc per a cuinar la carn i en uns altres consisteix en una fritada de la pell del porc amb o sense carn.

Nou!!: Farina і Chicharrón (plat) · Veure més »

Cianocobalamina

La cianocobalamina és una forma artificial de vitamina B12.

Nou!!: Farina і Cianocobalamina · Veure més »

Cicle del cotó

Dona treballant el cotó. El cicle del cotó fa referència al període en què aquest producte va tenir un gran protagonisme en l'economia brasilera, especialment a Maranhão, entre mitjans del i principis del, sent responsable del fort creixement econòmic d'aquesta regió.

Nou!!: Farina і Cicle del cotó · Veure més »

Ciorbă de perișoare

Ciorbă de perișoare és un dels brous més típics de Romania.

Nou!!: Farina і Ciorbă de perișoare · Veure més »

Clafotís

Se sol servir al recipient El clafotís (de clafir, omplir atapeïdament) és un pastís típic de la cuina occitana originari de la regió del Llemosí i en la seva versió més tradicional guarnit amb cireres.

Nou!!: Farina і Clafotís · Veure més »

Coc cruesà

El coc cruesà, conegut simplement en llemosí com a coc de nous, és un pa de pessic tradicionalment rodó, més aviat estret i molt alt, a l'estil típic dels cocs occitans, perfumat amb nous i ratafia de nou verda i que es menja tebi, sovint acompanyat d'una crema lleugera.

Nou!!: Farina і Coc cruesà · Veure més »

Coc de nous

El coc de nous és una coca típica de les Terres de l'Ebre.

Nou!!: Farina і Coc de nous · Veure més »

Coc de poma

El coc de poma és una coca típica de les Terres de l'Ebre, on també es coneix per coca de maçana.

Nou!!: Farina і Coc de poma · Veure més »

Coc ràpid

El coc ràpid és un tipus de postres en forma de coca, típica dels Ports de Morella, el Baix Maestrat, les Terres de l'Ebre i parts del Camp de Tarragona.

Nou!!: Farina і Coc ràpid · Veure més »

Coca (pastís)

reis, un exemple de la coca dolça Coca de mullador, un exemple de la coca salada Coca de xulla, una coca habitual a indrets de muntanya. Aquesta s'anomena ''bollo'' i es fa a la Plana d'Utiel Coca de garlanda, una coca foradada típica del Penedès Coca d'anís, una coca plana típica d'Osona. Aquesta és d'Altafulla, Tarragonès Coca d'escalivada Coca de peix i coca de recapte en preparació Coca de Sant Joan Coca de molletes, típica de l'Alacantí Coca de crema a Les, Vall d'Aran. És una preparació habitual arreu de Catalunya. En aquest cas, hom pot notar la semblança amb el ''fogasset'' o brioix occità. Coca de llanda de sabor carabassa, a València. És una coca habitual arreu del centre del País Valencià Coca de sucre del Priorat Coca bamba de Menorca Coca de xoriç de la Marina Alta, un berenar o esmorzar molt habitual Ribera, que s'assembla molt a una pizzeta Coca de trempó, molt típica als sopars d'estiu a les illes Balears Corpus Coca de cireres de la Salzadella, consumides per la collita de juny La coca i en algunes zones occidentals, coc o també fogassa a la Catalunya del Nord (calc del occità fogaça), és un menjar que té molta tradició arreu de la conca mediterrània.

Nou!!: Farina і Coca (pastís) · Veure més »

Coca amb tonyina

La Coca amb tonyina, també anomenada Coca de Sant Joan, és una coca tapada salada típica del sud del País Valencià, i més concretament de l'Alacantí, on se'n menja la Nit de Sant Joan.

Nou!!: Farina і Coca amb tonyina · Veure més »

Coca bamba

La coca bamba (també coca de Sant Joan, només a Ciutadella, ja que les festes majors en aquesta ciutat són per Sant Joan) o ensaïmada menorquina és una coca alta enroscada en forma d'espiral típica de les festes patronals a Menorca; se'n sol consumir a l'hivern al País Valencià, mentre la coca de llanda hi és més habitual a l'estiu.

Nou!!: Farina і Coca bamba · Veure més »

Coca d'albercocs

La coca d'albercocs és un pastís típic de Mallorca de pasta fluixa dolça fet amb farina, saïm, patata, sucre i llevat.

Nou!!: Farina і Coca d'albercocs · Veure més »

Coca de Castelló

La Coca de Castelló és una coca feta principalment amb patata en comptes de farina i els elements bàsics comuns de les coques.

Nou!!: Farina і Coca de Castelló · Veure més »

Coca de dacsa

Ròtova. Les coques escaldades són un plat tipic al poble. Les coques de dacsa o coques de ploure, són unes coques redones i planes que es fan de farina de dacsa, sovint mesclada amb farina de forment, aigua, oli i sal.

Nou!!: Farina і Coca de dacsa · Veure més »

Coca de llanda

La coca de llanda, també coneguda com a coca de mida, o coca malfeta a les comarques del nord, és una coca dolça de bescuit feta dins d'una llanda, per la qual agafa una forma rectangular.

Nou!!: Farina і Coca de llanda · Veure més »

Coca de mestall

Les coques de mestall són un menjar típic de la Valldigna, una subcomarca històrica que actualment es troba inclosa administrativament a la comarca de la Safor, al litoral central del País Valencià.

Nou!!: Farina і Coca de mestall · Veure més »

Coca de molletes

La coca de molletes és un article de rebosteria típic d'Alacant i la comarca de l'Alacantí.

Nou!!: Farina і Coca de molletes · Veure més »

Coca de Montserrat

La montserratina o coca de Montserrat és una coca esponjosa i senzilla, plana, allargada i coberta de sucre, que es menja tradicionalment per berenar, sovint acompanyada d'un tros de xocolata.

Nou!!: Farina і Coca de Montserrat · Veure més »

Coca de pastanaga

La coca de pastanaga és una coca dolça típica de l'Empordà, a base d'ous, sucre, pell de llimona, panses, farina i pastanaga (carlota) ratllada.

Nou!!: Farina і Coca de pastanaga · Veure més »

Coca de patata

La coca de patata és una coca dolça típica de Mallorca.

Nou!!: Farina і Coca de patata · Veure més »

Cocarroi

Una safata de cocarrois. El cocarroi és una espècie de panada típica de Mallorca.

Nou!!: Farina і Cocarroi · Veure més »

Coco

Cocos a Quintana Roo, Mèxic miniatura El coco és una fruita tropical obtinguda del cocoter (Cocos nucifera), la palmera més conreada a nivell mundial.

Nou!!: Farina і Coco · Veure més »

Colonialisme

Territoris colonitzats el 1800 El colonialisme és la submissió política, comercial i cultural d'un territori sobre un altre.

Nou!!: Farina і Colonialisme · Veure més »

Congret

Un congret, (sovint en plural congrets) és un panellet dolç de pasta seca feta de farina, sucre i ous, de forma oblonga i consistència blana, en certes regions aromatitzat amb licor d'anís o de cassalla.

Nou!!: Farina і Congret · Veure més »

Conjuració bahiana

La Conjuració Bahiana, també denominada Revolta dels Sastres o Revolta de les Conquilles (Conjuração Baiana, Revolta dos Alfaiates o dos Búzios, en portuguès), va ser un moviment d'emancipació, ocorregut entre 1798 i 1799 a la capitania de Bahia (avui estat de Bahia), al Brasil Colonial.

Nou!!: Farina і Conjuració bahiana · Veure més »

Corc del pa

El corc del pa (Stegobium paniceum) és un petit coleòpter de la família dels ptínids que en la seva fase adulta fa uns tres mil·límetres, i és d'un color marró cafè.

Nou!!: Farina і Corc del pa · Veure més »

Coryphaenoides rupestris

Coryphaenoides rupestris és una espècie de peix de la família dels macrúrids i de l'ordre dels gadiformes.

Nou!!: Farina і Coryphaenoides rupestris · Veure més »

Cozonac

Cozonac(romanès) o Kozunak (en búlgar: козунак) és un pa especial de llevat dolç, tradicional al sud-est d’Europa, Romania, Bulgària i Sèrbia, Macedònia, Grècia, etc.

Nou!!: Farina і Cozonac · Veure més »

Cracker (aliment)

Un ''cracker'' Cheez-It. La galeta d'aigua, bescuit d'aigua o en anglès en plural water crackers, són quadrats plans i petits fets al forn amb massa de farina sense llevat i elaborats amb diverses formes, mides, sabors i colors.

Nou!!: Farina і Cracker (aliment) · Veure més »

Crema (tècnica culinària)

Crema en un bol de vidre. Una crema de carbassa. La crema (gal·licisme de crème) és una família de preparacions amb una consistència cremosa, que pot fer referència tant a plats dolços com salats.

Nou!!: Farina і Crema (tècnica culinària) · Veure més »

Crema de mantega

Un bol de crema de mantega. La crema de mantega és una crema composta per mantega pomada, ous (rovell, blanc o sencer segons les receptes), sucre i, de vegades, llet.

Nou!!: Farina і Crema de mantega · Veure més »

Crema de pastisseria

Crema de pastisseria amb una bola de Berlín. La crema de pastisseria, o simplement crema, és una emulsió dolça de consistència mitjanament espessa, de color groc o groguenc, sovint present a alguns productes de pastisseria.

Nou!!: Farina і Crema de pastisseria · Veure més »

Crep

Una crep (del francès crêpe, i aquest al seu torn del llatí crispus, 'crespo') és un dolç fet fonamentalment de farina de blat, amb el qual s'elabora una massa en forma de disc.

Nou!!: Farina і Crep · Veure més »

Croqueta

Una croqueta Una croqueta o raola és una preparació gastronòmica sovint en forma de cilindre o esfera.

Nou!!: Farina і Croqueta · Veure més »

Crostada

La crostada és una pasta de full tradicional estesa al llarg dels Pirineus i que des de l'època medieval forma part de la seva cuina popular d'oest a est d'aquests, tant en el vessant nord com al sud.

Nou!!: Farina і Crostada · Veure més »

Crumble

Crumble acabat de treure del forn El crumble és un pastís de fruites típic irlandès.

Nou!!: Farina і Crumble · Veure més »

Cupcake

Un cupcake, també conegut al Regne Unit com fairy cake, és un petit pastís arrodonit individual, amb una base de pa de pessic.

Nou!!: Farina і Cupcake · Veure més »

Düğün çorbası

Düğün çorbası (lit. sopa de casament) és una çorba (sopa) tradicional de la cuina turca.

Nou!!: Farina і Düğün çorbası · Veure més »

De re coquinaria

De Re Coquinaria (en català, L'art de la cuina) o Ars Magirica és el llibre de cuina més antic que es coneix.

Nou!!: Farina і De re coquinaria · Veure més »

Densígraf

Un densígraf és una màquina que serveix per mesurar la qualitat en el procés de producció de la farina.

Nou!!: Farina і Densígraf · Veure més »

Descobriment de la ruta marítima a l'Índia

Pintura de Vasco da Gama en la seva arribada a l'Índia, portant la bandera emprada als ''Descobriments'': Les armes de Portugal i la Creu de Crist, patrocinadors del moviment d'expansió iniciat per Enric el Navegant. El descobriment de la ruta marítima a l'Índia des d'Europa i a través de l'oceà Atlàntic, tot circumnavegant Àfrica, el protagonitzà el navegant portuguès Vasco da Gama durant el regnat del rei Manuel I, entre 1497 i 1499.

Nou!!: Farina і Descobriment de la ruta marítima a l'Índia · Veure més »

Descriptions des arts et métiers

Descriptions des arts et métiers és el títol general d'una obra enciclopèdica que es va publicar entre 1761-1789.

Nou!!: Farina і Descriptions des arts et métiers · Veure més »

Diòxid de sofre

El diòxid de sofre és un compost binari de sofre i oxigen, un òxid de fórmula SO2.

Nou!!: Farina і Diòxid de sofre · Veure més »

Durazno (Uruguai)

Durazno és una ciutat de l'Uruguai central, capital del departament homònim i, durant els primers anys de la República, també seu administrativa de l'Estat Oriental.

Nou!!: Farina і Durazno (Uruguai) · Veure més »

Dust Bowl

El Dust Bowl (Conca de pols), o els Dirty Thirties (Els bruts anys trenta), va ser un període de fortes tempestes de pols que van danyar molt l'ecologia i l'agricultura de les praderies estatunidenques i canadenques durant la dècada del 1930.

Nou!!: Farina і Dust Bowl · Veure més »

Ecomuseu-Farinera de Castelló d'Empúries

L'Ecomuseu-Farinera de Castelló d'Empúries és un museu del municipi de Castelló d'Empúries (Alt Empordà).

Nou!!: Farina і Ecomuseu-Farinera de Castelló d'Empúries · Veure més »

Economia de Ghana

Mineria d'or a Ghana. L'economia de Ghana es va enfortir gràcies a una sòlida gestió durant un quart de segle, a un ambient de negocis competitiu i les reduccions persistents en els nivells de pobresa.

Nou!!: Farina і Economia de Ghana · Veure més »

Economia de Kenya

El desenvolupament econòmic de Kenya es veu afectat pels alts índexs de corrupció i per la dependència de productes primaris amb baixos preus en el mercat internacional.

Nou!!: Farina і Economia de Kenya · Veure més »

Economia de l'Imperi Romà

consulta.

Nou!!: Farina і Economia de l'Imperi Romà · Veure més »

Economia de la República del Congo

Avió de l'empresa Trans Air Congo. L'economia de la República del Congo és una barreja de caça de subsistència i agricultura amb un sector industrial basat principalment en l'exportació de petroli i serveis de suport, a més de les despeses governamentals.

Nou!!: Farina і Economia de la República del Congo · Veure més »

Edgewood (Illinois)

Edgewood és una població dels Estats Units a l'estat d'Illinois.

Nou!!: Farina і Edgewood (Illinois) · Veure més »

Edifici antiga Cooperació

L'Edifici antiga Cooperació és una fàbrica d'Olot (Garrotxa) protegida com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Farina і Edifici antiga Cooperació · Veure més »

El Molí del Castell (les Oluges)

El Molí del Castell és un edifici de les Oluges inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Farina і El Molí del Castell (les Oluges) · Veure més »

Elasticitat (economia)

Elasticitat, en economia, és la raó formada entre el canvi proporcional d'una variable respecte al canvi proporcional d'una altra variable.

Nou!!: Farina і Elasticitat (economia) · Veure més »

Elda

Elda és una ciutat del País Valencià situada a la vora del Vinalopó, a la comarca del Vinalopó Mitjà de la qual és capital administrativa.

Nou!!: Farina і Elda · Veure més »

Elsie Widdowson

Elsie Widdowson CH CBE FRS (21 d'octubre de 1906 - 14 de juny de 2000), va ser dietista i nutricionista britànica.

Nou!!: Farina і Elsie Widdowson · Veure més »

Embotit

Un embotit o farcit és la peça de carn, generalment de porc, picada, condimentada i introduïda (embotida) dins les tripes de l'animal.

Nou!!: Farina і Embotit · Veure més »

Encefalopatia espongiforme bovina

L'encefalopatia espongiforme bovina (EEB), popularment coneguda com a malaltia de les vaques boges, és una malaltia que afecta a la ramaderia, concretament a vaques i bous, que pertanyen al bestiar boví.

Nou!!: Farina і Encefalopatia espongiforme bovina · Veure més »

Encelia farinosa

Vista de la planta Al seu hàbitat Inflorescència Detall de la inflorescència Encelia farinosa és una espècie de planta de la família de les asteràcies.

Nou!!: Farina і Encelia farinosa · Veure més »

Enfornat

L'enfornament és el procés de cocció per mitjà de calor seca que generalment s'efectua en un forn.

Nou!!: Farina і Enfornat · Veure més »

Engrut

Aplicació d'engrut sobre paper pintat L'engrut és un material adhesiu que s'utilitza per enganxar cartells o paper pintat i realitzar obres d'artesania amb paper i cartró o paper maixé.

Nou!!: Farina і Engrut · Veure més »

Entrepà de calamars

canya de cervesa''. Entrepà de calamars. Lentrepà de calamars (bocadillo de calamares en castellà) o bocata de calamars, és una especialitat gastronòmica molt habitual en certs indrets d'Espanya, que consisteix en calamars arrebossats en farina i fregits en oli, normalment d'oliva,Néstor Luján, (1994), "Como piñones mondados, Cuento de Cuentos de Gastronomía",Ed.

Nou!!: Farina і Entrepà de calamars · Veure més »

Enzim

Diagrama de cintes de l'estructura terciària de la glioxalasa I humana. Els dos ions de zinc necessaris per catalitzar la reacció es mostren com a esferes lila i l'inhibidor enzimàtic S-hexilglutationa es mostra com a model de rebliment d'espai omplint les dues zones actives. Els enzims són substàncies orgàniques, gairebé sempre de natura proteica, que acceleren reaccions químiques.

Nou!!: Farina і Enzim · Veure més »

Era de Vielha

Era de Vielha és un edifici de Viella, al municipi de Vielha e Mijaran (Vall d'Aran), inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Farina і Era de Vielha · Veure més »

Escarabat de la farina

El cuc o escarabat de la farina (Tenebrio molitor) és una espècie de coleòpter de la família dels tenebriònids, més conegut pel nom de la seva forma larvària.

Nou!!: Farina і Escarabat de la farina · Veure més »

Esclavitud a l'antiga Grècia

estela funerària de Mnesarete, filla de Sòcrates. L'esclavitud a l'antiga Grècia va ser un component essencial en el desenvolupament econòmic i social del món grec de l'antiguitat i estigué vigent al llarg de la seva història.

Nou!!: Farina і Esclavitud a l'antiga Grècia · Veure més »

Escombra

Una escombra o granera. Una escombra, agraner o granera és una eina de neteja que consisteix en un feix de branquillons flexibles, de palmes, de bruc, de plàstic, etc.

Nou!!: Farina і Escombra · Veure més »

Esparteros

Els esparteros són uns pastissos fets de farina, sucre, oli, ous i canella amb forma enrotllada i allargada.

Nou!!: Farina і Esparteros · Veure més »

Espessidor

Els agents espessidors o, simplement, espessidors són substàncies que, afegides a una mescla aquosa, incrementen la seva viscositat sense modificar substancialment les seves altres propietats, com el gust.

Nou!!: Farina і Espessidor · Veure més »

Espiral de canyella

L'espiral de canyella és un tipus de pa dolç que adopta la forma d'un rotlle o una espiral i que és originari del Nord d'Europa (sobretot d'Escandinàvia, però també d'Àustria i Alemanya) i àdhuc de l'Amèrica del Nord.

Nou!!: Farina і Espiral de canyella · Veure més »

Extrusió alimentària

L'extrusió alimentària es defineix com el processat d'aliments a partir de diferents operacions per finalment fer-los passar a través d'un motlle amb orificis que donarà a aquests una forma determinada.

Nou!!: Farina і Extrusió alimentària · Veure més »

Fajol

El fajol, blat cairut, blat negre, cairat, cairut, fajol ver, milloc, blat moruno, faiol, blat negre, blat moro o blat sarraí es refereix a un grup de plantes de la família de les poligonàcies, que no són cereals, però tenen característiques químiques similars i se'n fa el mateix ús tot i que no tenen gluten; és el que s'anomena un pseudocereal.

Nou!!: Farina і Fajol · Veure més »

Fanurópita

Imatge de Sant Fanuri a l'església de la Mare de Déu de Marusi. La fanuròpita (grec: φανουρόπιτα) és un pastís grec fet amb farina, sucre, oli d'oliva, suc de taronja i espècies com ara canyella i clavell.

Nou!!: Farina і Fanurópita · Veure més »

Far West

Expansió territorial dels Estats Units cap a l'oest. El Far West La tornada de la cançó diu: «Que lluny és el far-west! Que bonic és Oklahoma! Com el far-west, no hi ha res!» (expressió anglesa, literalment 'oest llunyà', tot i que en anglès aquesta és una denominació comuna per a la part més occidental de qualsevol lloc, i es prefereix anomenar-lo més concretament American Old West, és a dir, «Vell Oest americà», o també American frontier, la «Frontera americana») és una regió d'Amèrica del Nord compresa entre el riu Mississipi i les muntanyes Rocoses, i més enllà, fins a l'oceà Pacífic.

Nou!!: Farina і Far West · Veure més »

Fariña (llibre)

Fariña (títol complet: 'Fariña. Història i indiscrecions del narcotràfic a Galícia') és un llibre escrit pel periodista gallec Nacho Carretero, publicat al setembre de 2015 per l'editorial Llibres del KO Fins a març de 2018 havia venut 30 000 exemplars en 10 edicions.

Nou!!: Farina і Fariña (llibre) · Veure més »

Farina d'arròs

Dos tipus de farina d'arròs. La farina d'arròs (també anomenada mochiko en japonès i pirinç unu en turc) és un tipus de farina feta d'arròs molt finament.

Nou!!: Farina і Farina d'arròs · Veure més »

Farina de blat de moro

Menjar a base de farina de blat de moro. Massa de farina de blat de moro. La farina de blat de moro és la pols fina que s'obté molent el blat de moro mitjançant diferents mètodes, com a cultiu tradicional dels pobles originaris d'Amèrica és en aquesta part del món on es consumeix més assíduament, especialment a Llatinoamèrica on és part fonamental de les cuines de Colòmbia, Mèxic, Perú i Veneçuela.

Nou!!: Farina і Farina de blat de moro · Veure més »

Farina integral

La farina integral és una farina molta de blat que conté la pell i la beina (és considerada com no refinada). Fins a mitjans del, la major part de les farines de blat eren farines integrals de blat però a partir de finals del segle XX es van deixar d'emprar, per les millores en els sistemes de molturació.

Nou!!: Farina і Farina integral · Veure més »

Farinera

La farinera vera, cogomassa farinera o cogoma (Amanita ovoidea) és un bolet que apareix freqüentment als terrenys calcaris en tota mena de boscos i voreres d'aquests.

Nou!!: Farina і Farinera · Veure més »

Farinera Balcells (Tàrrega)

Farinera Balcells és un edifici de Tàrrega (Urgell) protegit com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Farina і Farinera Balcells (Tàrrega) · Veure més »

Farinera Costa

La Farinera Costa és una fàbrica modernista de Vic (Osona), obra d'Enric Sagnier, protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Farina і Farinera Costa · Veure més »

Farinera del Sindicat Agrícola de Cervera

La Farinera del Sindicat Agrícola de Cervera és un edifici modernista projectat per l'arquitecte Cèsar Martinell i Brunet a Cervera.

Nou!!: Farina і Farinera del Sindicat Agrícola de Cervera · Veure més »

Farinera Moretó

La Farinera Moretó és una construcció fabril de Mollet del Vallès (Vallès Oriental) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Farina і Farinera Moretó · Veure més »

Fartó

Els fartons són una especialitat de pastisseria d'Alboraia (País Valencià).

Nou!!: Farina і Fartó · Veure més »

Fàbrica Albiñana Ribas

La Fàbrica Albiñana Ribas, coneguda també com el Vapor Albiñana i popularment com la Farinera, és un conjunt d'edificis del centre de Terrassa, protegit com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Farina і Fàbrica Albiñana Ribas · Veure més »

Fàbrica de Ciment (Ribera d'Ondara)

La Fàbrica de Ciment és una obra del poble de Sant Antolí i Vilanova, al municipi de Ribera d'Ondara (Segarra) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Farina і Fàbrica de Ciment (Ribera d'Ondara) · Veure més »

Fàbrica de Farines (les Borges Blanques)

La fàbrica de Farines és un edifici de les Borges Blanques (Garrigues) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Farina і Fàbrica de Farines (les Borges Blanques) · Veure més »

Fàbrica de Farines Gualda

La Fàbrica de Farines Gualda és una obra de Lleida (Segrià) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Farina і Fàbrica de Farines Gualda · Veure més »

Fàbrica del Clot d'en Daina

La fàbrica del Clot d'en Daina és un edifici d'Olot inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Farina і Fàbrica del Clot d'en Daina · Veure més »

Fàbrica la Jesusa

La fàbrica la Jesusa era un edifici del raval de Jesús, a Tortosa (Baix Ebre) inclòsa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Farina і Fàbrica la Jesusa · Veure més »

Fàbrica la Providència (Tortosa)

La fàbrica la Providència és un edifici de Tortosa (Baix Ebre) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Farina і Fàbrica la Providència (Tortosa) · Veure més »

Fàbrica Masias de Sant Joan les Fonts

La Fàbrica Masias de Sant Joan les Fonts és una obra de Sant Joan les Fonts (Garrotxa) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Farina і Fàbrica Masias de Sant Joan les Fonts · Veure més »

Fàbrica tèxtil la Sebastiana

La Fàbrica tèxtil la Sebastiana és una obra de Sant Joan les Fonts (Garrotxa) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Farina і Fàbrica tèxtil la Sebastiana · Veure més »

Fàrfel

El fàrfel (ídix: פֿאַרפֿל, farfl) és un plat elaborat amb farina i ou, de manera que forma una mena de pasta, típic asquenazita.

Nou!!: Farina і Fàrfel · Veure més »

Festa dels Enfarinats

La Festa dels Enfarinats o de la Justícia Nova és una festa popular que se celebra en el municipi alacantí d'Ibi (l'Alcoià) el 28 de desembre, dia dels Sants Innocents.

Nou!!: Farina і Festa dels Enfarinats · Veure més »

Festes d'hivern d'Ibi

Les festes d'hivern són un conjunt d'actes que se celebren en la localitat valenciana d'Ibi (l'Alcoià), entre els dies 13 de desembre i 6 de gener.

Nou!!: Farina і Festes d'hivern d'Ibi · Veure més »

Fettuccine

'''Fettuccine''' amb ''"pesto alla genovese"'' Fettuccine, singular "fettuccina", és un tipus de pasta originari del Laci.

Nou!!: Farina і Fettuccine · Veure més »

Fideus gruixuts

Plat de fideus gruixuts amb formatge Macarrons, i altres de formes de pasta similars Els fideus gruixuts són un tipus de fideu confeccionat amb aigua, farina de blat i, de vegades, ou, que sol tenir forma tubular no gaire llarga, amb forat longitudinal o no, tall perpendicular i forma una mica còncava.

Nou!!: Farina і Fideus gruixuts · Veure més »

Fideus xinesos

Els fideus xinesos són un tipus de pasta bàsica en forma de fil, és a dir, molt prima i llarga, més llarga que els espaguetis italians.

Nou!!: Farina і Fideus xinesos · Veure més »

Filhós

Un filhós (plural filhoses) és un postre tradicional de Nadal a Portugal i al nord-est del Brasil.

Nou!!: Farina і Filhós · Veure més »

Flaó

Flaó d'Eivissa. Flaó de Menorca. El flaó és un pastís fet amb pasta de farina farcida de brull o brossat, formatge o crema, amb diferents ingredients i amb diferents formes segons les comarques d'origen.

Nou!!: Farina і Flaó · Veure més »

Flammkuchen

Una flammkuchen casolana. La Flammkuchen o Flammenkuchen és una mena de coca destapada i salada originària d'Alsàcia (França) que també es menja a Mosel·la (França), a Baden-Württemberg i Renània-Palatinat (Alemanya).

Nou!!: Farina і Flammkuchen · Veure més »

Flaona

La flaona és una pasta farcida de crema en forma de mitja lluna que pot trobar-se en diferents pastisseries de l'Empordà, amb una antiguitat de dos-cents anys.

Nou!!: Farina і Flaona · Veure més »

Flasona

La flasona o flausona és una especialitat culinària occitana, del sud de Roergue, a base d'una mena brossat o recuit, lleugerament salat, que és molt típic de Roergue i del Rocafort en general.

Nou!!: Farina і Flasona · Veure més »

Flequer

medieval. Un flequer o forner és una persona que té com a ofici la elaboració de pa en una fleca, obrador o forn de pa i la venda o comercialització del pa i altres productes de rebosteria.

Nou!!: Farina і Flequer · Veure més »

Flonyarda

La flonyarda, en occità flaunharda o flonharda és un pastís de fruita, típicament de pomes, pertanyent a la cuina occitana i més concretament de la cuina llemosina.

Nou!!: Farina і Flonyarda · Veure més »

Focaccia

romaní. La focaccia, 'fogassa' en italià) és una espècie de pa pla cobert amb herbes i altres productes alimentaris. Es tracta d'un plat molt tradicional de la cuina italiana molt relacionat amb la popular pizza. La recepta bàsica d'aquest preparat es creu que procedeix dels antics etruscs o els antics grecs, però és considerat com una famosa delícia de la gastronomia de Ligúria, anomenada fugàssa en ligur. L'especialitat local denominada fugàssa formaggio en ligur o focaccia amb formaggio en italià (amb formatge) s'elabora freqüentment a Recco, localitat propera a Gènova i no constitueix una variant de la fugassa (focaccia) per no contenir llevat.

Nou!!: Farina і Focaccia · Veure més »

Formatge de Maó

El formatge de Maó és un formatge de pasta premsada no cuita de llet de vaca que té un Consell Regulador de Denominació d'Origen Protegida (DOP), de pasta premsada no cuita, de forma paral·lelepipèdica i d'arestes arrodonides, elaborat i madurat exclusivament a Menorca, segons la tradició i la normativa recollida en el reglament de la DOP.

Nou!!: Farina і Formatge de Maó · Veure més »

Forn del Morruno

El Forn del Morruno és una obra de Prat de Comte (Terra Alta) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Farina і Forn del Morruno · Veure més »

Frangipane

Crema frangipane abans de la cocció. La frangipane o la frangipana, és una crema emprada en rebosteria, composta de crema d'ametlla i crema pastissera en una proporció 2 a 1 respectivament.

Nou!!: Farina і Frangipane · Veure més »

Fredolic anellat

El fredolic anellat (Tricholoma cingulatum) és una espècie de bolet pertanyent a la família de les tricolomatàcies.

Nou!!: Farina і Fredolic anellat · Veure més »

Fredolic gros

Fredolic gros El fredolic gros (Tricholoma portentosum), és una espècie de bolet pertanyent a la família de les tricolomatàcies.

Nou!!: Farina і Fredolic gros · Veure més »

Fricandó

El fricandó és un plat tradicional de la cuina catalana que es fa a base de filets fins de carn de vedella i que gairebé sempre té bolets (típicament moixernons o cama-secs, però poden ser ceps, gírgoles, rovellons o altres).

Nou!!: Farina і Fricandó · Veure més »

Fritz Teufel

Fritz Teufel (Ingelheim, 17 de juny de 1943 - Berlín, 6 de juliol de 2010) va ser un activista polític alemany, figura destacada del panorama polític de l'esquerra a l'Alemanya Occidental de la dècada de 1960.

Nou!!: Farina і Fritz Teufel · Veure més »

Frixuelu

El frixuelu, fayuelu o frisuelo és un dolç típic d'Astúries, Lleó i Cantàbria fet a base de farina, llet i ou.

Nou!!: Farina і Frixuelu · Veure més »

Fructà

Estructura d'un fructà, la inulina. Els fructans són homopolímers de la fructosa lligats al residu fructosil o glucosil d'una molècula de sacarosa.

Nou!!: Farina і Fructà · Veure més »

Fufu

Fufu en una sopa de nous juntament amb un peix. Elaboració del Fufu. El fufu (també foofoo, foufou, foutou) es tracta d'una preparació culinària l'origen de la qual en la cuina ghanesa (de l'ètnia aixanti), del que es considera és un aliment bàsic.

Nou!!: Farina і Fufu · Veure més »

Fumonisines

Les fumonisines són substàncies classificades com a micotoxines, les quals són produïdes principalment per dues espècies del gènere de fong Fusarium (floridura): Fusarium verticillioides i Fusarium proliferatum.

Nou!!: Farina і Fumonisines · Veure més »

Gachas

Zona aproximada del consum tradicional de ''gachas''. Les gachas o gatxes són un plat a base de farina amb aigua.

Nou!!: Farina і Gachas · Veure més »

Galerina marginata

La galerina marginata és un bolet petit que creix damunt de soques i branques mortes de pi.

Nou!!: Farina і Galerina marginata · Veure més »

Galeta

Galetes variades Una galeta maria Una galeta, galleta, o, si es fornegen dues vegades, bescuit és una pasta dolça i seca que en general se sol fer amb farina, ou, sucre i llet, si bé pot contenir també altres ingredients.

Nou!!: Farina і Galeta · Veure més »

Galeta de civada escocesa

A la dreta, dos pastissos de civada com es fan a Escòcia Una galeta de civada escocesa (en anglès, oatcake escocès) és una mena de galeta feta amb farina de civada i que és molt tradicional a Escòcia.

Nou!!: Farina і Galeta de civada escocesa · Veure més »

Galeta de mantega

Els bescuits de mantega, coneguts també com a bescuits danesos, són uns bescuits sense llevat fets de mantega, farina i sucre.

Nou!!: Farina і Galeta de mantega · Veure més »

Gargulló

El gargulló és un pastís tradicional occità d'hivern, típic de la cuina llemosina, que consta de làmines molt primes de pera lligades amb molt poca massa semblant a un flam o a una crema espessa.

Nou!!: Farina і Gargulló · Veure més »

Gastronomia a Al-Àndalus

El consum d'olives en la cuina espanyola, típica de l'Àndalus. El gust pels escabetxos en la cuina espanyola, procedeix de la seva època andalusina.Francisco Abad Alegría, (2001),"''Color rojizo en nuestra historia culinaria. '' Es coneixen com a gastronomia de l'Àndalus els costums gastronòmics practicats a l'Àndalus durant l'edat mitjana (711 - 1492).

Nou!!: Farina і Gastronomia a Al-Àndalus · Veure més »

Gastronomia d'Andalusia

Vi fi amb tapa de formatge i becs. Andalusia posseeix una rica gastronomia pròpia, i a nivell general pertany a la dieta mediterrània.

Nou!!: Farina і Gastronomia d'Andalusia · Veure més »

Gastronomia d'Etiòpia

La gastronomia d'Etiòpia és la gastronomia tradicional pròpia d'Etiòpia i d'Eritrea.

Nou!!: Farina і Gastronomia d'Etiòpia · Veure més »

Gastronomia d'Extremadura

Una part important de la cuina extremenya està basada en els cigrons. Tradicionalment als nens extremenys els agradava menjar cigrons verds crus. Una gran part dels porcs extremenys viuen en semi-llibertat. La gastronomia d'Extremadura és la gastronomia tradicional d'Extremadura.

Nou!!: Farina і Gastronomia d'Extremadura · Veure més »

Gastronomia de l'Índia

La gastronomia de l'Índia és el conjunt de les diverses cuines regionals que existeixen a l'Índia.

Nou!!: Farina і Gastronomia de l'Índia · Veure més »

Gastronomia de la Costera

La cuina de la Costera tracta sobre el menjar i les begudes típics de la gastronomia d'aquesta comarca.

Nou!!: Farina і Gastronomia de la Costera · Veure més »

Gastronomia de la Safor

La cuina de la Safor tracta sobre el menjar, les begudes i els preparats gastronòmics propis dels pobles saforencs.

Nou!!: Farina і Gastronomia de la Safor · Veure més »

Gastronomia de Mallorca

Rubiols cuits. Dones fent bunyols de vent. Preparació de sobrassada el dia de les matances. La gastronomia de Mallorca tracta sobre el menjar i les begudes típics de la gastronomia de Mallorca.

Nou!!: Farina і Gastronomia de Mallorca · Veure més »

Gastronomia de Mèxic

La gastronomia de Mèxic és la gastronomia que es fa i es menja de manera tradicional a Mèxic.

Nou!!: Farina і Gastronomia de Mèxic · Veure més »

Gastronomia de Menorca

La gastronomia de Menorca tracta sobre el menjar i les begudes típics de la gastronomia de Menorca.

Nou!!: Farina і Gastronomia de Menorca · Veure més »

Gastronomia de Mongòlia

Khorkhog Boortsog, aaruul, i ul boov. Buuz Khuushuur Khorkhog Boodog La gastronomia de Mongòlia (en mongol: Монголын хоол) consisteix principalment en l'ús de productes làctics, carn i greixos d'origen animal.

Nou!!: Farina і Gastronomia de Mongòlia · Veure més »

Gastronomia de Polònia

La gastronomia de Polònia és una barreja de gastronomies d'origen eslau, alemany, així com tradicions culinàries pròpies de la zona.

Nou!!: Farina і Gastronomia de Polònia · Veure més »

Gastronomia de Setmana Santa

El ''pa de pasqua'' (en ucraïnès Kulich) -Pintorː Mykola Pymonenko. La gastronomia de la Setmana Santa es correspon a tots els costums culinaris i tots els aliments permesos durant el període sagrat del cristianisme i sol transcórrer des del Diumenge de Rams fins al Diumenge de Resurrecció, des del punt de vista litúrgic.

Nou!!: Farina і Gastronomia de Setmana Santa · Veure més »

Gastronomia mediterrània

Amanida típica grega Per gastronomia mediterrànea s'entén el conjunt de plats típics i métodes de preparació que trobem a la Conca del Mediterrani, sobre tot al sud d'Europa.

Nou!!: Farina і Gastronomia mediterrània · Veure més »

Gatxamiga

La gatxamiga és un plat tradicional del País Valencià.

Nou!!: Farina і Gatxamiga · Veure més »

Găluște cu prune

Els găluște cu prune (en català boletes de prunes) són una mena de postres tradicionals d'Europa central i oriental, especialment a Romania, elaborades amb patates, farina, ous, pa ratllat, canyella i prunes.

Nou!!: Farina і Găluște cu prune · Veure més »

Germen de cereal

Llavor de blat amb el seu valor nutritiu El germen dels cereals és la part reproductiva que germina per a convertir-se en una planta; és l'embrió de la llavor.

Nou!!: Farina і Germen de cereal · Veure més »

Glúcid

El sucre és un aliment ric en '''glúcids''' Els glúcids són biomolècules orgàniques formades per carboni, hidrogen i oxigen que contenen grups funcionals carbonil (aldehid o cetona) i molts grups hidroxil (-OH).

Nou!!: Farina і Glúcid · Veure més »

Gluten

El gluten és un conjunt de proteïnes que es troba a la llavor de molts cereals barrejat amb midó.

Nou!!: Farina і Gluten · Veure més »

Glutenina

La glutenina és una glutelina derivada del blat (Triticum).

Nou!!: Farina і Glutenina · Veure més »

Gofra

Una gofra (del francès gaufre i del neerlandès wafel) és una mena de galeta, generalment rectangular, cuita entre dues planxes -anomenades gofreres- que hi graven un dibuix alveolar en relleu.

Nou!!: Farina і Gofra · Veure més »

Gravy

La gravy és una salsa espessida, feta generalment a partir d'una base dels sucs despresos de la carn o de les verdures (pastanaga, etc.) o totes dues coses alhora, durant la cocció.

Nou!!: Farina і Gravy · Veure més »

Guerra Civil xinesa

La Guerra Civil xinesa, (també coneguda com, en fonts comunistes), és el conflicte que va tenir lloc a la Xina entre el Guomindang o Partit Nacionalista xinès (KMT) i el Partit Comunista Xinès (PCX).

Nou!!: Farina і Guerra Civil xinesa · Veure més »

Haggis

El haggis és el plat típic escocès més conegut.

Nou!!: Farina і Haggis · Veure més »

Halah (Talmud)

El tractat Halah (en hebreu: חלה) (significa literalment: "Pa"), encara que en un sentit bíblic es refereix a la "ofrena de la massa", és el novè tractat de l'ordre Zeraïm ("Llavors") de la Mixnà i el Talmud, que tracta sobre les 24 ofrenes sacerdotals esmentades en la Bíblia hebrea (el Tanaj).

Nou!!: Farina і Halah (Talmud) · Veure més »

Hamida Javanshir

Hamida Ahmad bey qizi Javanshir (en) (19 de gener del 1873 - 6 de febrer del 1955) fou una activista pels drets de les dones àzeri.

Nou!!: Farina і Hamida Javanshir · Veure més »

Hariat

El hariat de milhòcLa cuina tradicional catalana, pàg.

Nou!!: Farina і Hariat · Veure més »

Harira

La harira (chelja: o) és la sopa tradicional marroquina.

Nou!!: Farina і Harira · Veure més »

Història de la gastronomia als Països Catalans

romana Banquet d'estat (servint el paó). Facsímil d'una xilografia d'una edició de Virgili La història de la gastronomia als Països Catalans és el conjunt d'ingredients, preparacions, costums i tradicions lligats al menjar o al beure, així com la manera de fer-ho, de totes les classes socials en totes les civilitzacions que han estat en aquest territori al llarg de la història, del neolític a l'època actual.

Nou!!: Farina і Història de la gastronomia als Països Catalans · Veure més »

Història de la xocolata

Grans de cacau, entesos com a moneda a les cultures de Mesoamèrica La història de la xocolata és la descripció seqüenciada d'esdeveniments sobre com s'ha propagat al llarg del món la xocolata des de la domesticació d'un arbre anomenat cacau (Theobroma cacao) originari de Mesoamèrica La seva elaboració procedeix del processament de la fruita del theobroma cacao.

Nou!!: Farina і Història de la xocolata · Veure més »

Història de Nova York

Nova Amsterdam el 1664 El sud de Manhattan el 1931 Vista àrea de Manhattan el 1971 La història de Nova York es va desenvolupar durant diversos segles i va començar amb l'ocupació del territori per les poblacions ameríndies, molt abans de l'arribada dels primers colons al que és actualment Manhattan.

Nou!!: Farina і Història de Nova York · Veure més »

Història del ferrocarril a Espanya

La història del ferrocarril a Espanya comença al amb la construcció de les primeres línies ferroviàries i s'estén fins a l'actualitat, i aquest sistema de transport s'ha convertit en un dels elements més importants de la societat i l'economia espanyoles.

Nou!!: Farina і Història del ferrocarril a Espanya · Veure més »

Història del pa

El pa és un aliment bàsic que de vegades ha estat associat a les classes humils (Il·lustració de Giovanni Giacometti) La història del pa en l'alimentació corre paral·lela a la història de l'ús de cereals per part de l'home.

Nou!!: Farina і Història del pa · Veure més »

Història dels ferrocarrils a Bolívia

Mapa interactiu de la xarxa ferroviària boliviana c. 2014 La història dels ferrocarrils a Bolívia s'inicia en els anys 1870 després de gairebé tres dècades d'esforços fallits per construir ferrocarrils que integressin al país, i està associada a l'origen al desenvolupament de la mineria.

Nou!!: Farina і Història dels ferrocarrils a Bolívia · Veure més »

Història dels jueus de Tessalònica

Família jueva de Tessalònica en 1917. Evolució de la població a Tessalònica de la comunitat jueva, turca i grega. (1500–1950). La història dels jueus de Tessalònica és la de la comunitat majoritàriament sefardita que va habitar a la ciutat grega de Tessalònica des de la seva arribada cap a finals del  fins a la seva anihilació gairebé completa a la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Farina і Història dels jueus de Tessalònica · Veure més »

Hummus

Lhummus és un puré de cigrons aixafats amb una forquilla o en un morter amb una pasta de farina de sèsam anomenada tahina, amb oli d'oliva, all, i suc de llimona, que sol presentar-se adornada amb pebre vermell (paprika).

Nou!!: Farina і Hummus · Veure més »

Ibi

Ibi és una població del País Valencià, la més gran en quant a nombre d'habitants de la Foia de Castalla, a la comarca de l'Alcoià.

Nou!!: Farina і Ibi · Veure més »

Injera

Plat consistent en ''injera'' i alguns tipus de ''wat'' o ''tsebhi''. La injera és un pa pla molt fi, semblant a una crêpe, que forma la base de qualsevol menjar etíop i d'Eritrea.

Nou!!: Farina і Injera · Veure més »

Inundacions de la Xina de 1931

Les inundacions de la Xina de 1931 van ser una sèrie d'inundacions que es van produir del juny a l'agost de 1931 a la Xina.

Nou!!: Farina і Inundacions de la Xina de 1931 · Veure més »

Iola (Illinois)

Iola és una població dels Estats Units a l'estat d'Illinois.

Nou!!: Farina і Iola (Illinois) · Veure més »

Jean Daniel

fou un periodista francès.

Nou!!: Farina і Jean Daniel · Veure més »

Jiaozi

Un plat de ''jiaozi'' bullits Jiǎozi (xinès tradicional: 餃子; xinès simplificat: 饺子; vietnamita: bánh chẻo; nepalès: म:म:, momo; pronúncia cantonesa: gaau; pronúncia japonesa: gyōza), és una mena de ravioli que va sorgir de la cuina xinesa.

Nou!!: Farina і Jiaozi · Veure més »

Joan Grau Ferrer

Joan Grau Ferrer (Reus, 1835 - Argentona, 1889) va ser un comerciant i polític català.

Nou!!: Farina і Joan Grau Ferrer · Veure més »

Joell

Exemplars de la Toscana (Itàlia) Exemplars de la desembocadura del riu Negro (Ḷḷuarca, Astúries) El joell, la cabeçuda, el jovell, el moixó, el moixonet, el xanguet o el xanquet (Atherina boyeri) és un peix teleosti del gènere Atherina pertanyent a la família dels aterínids.

Nou!!: Farina і Joell · Veure més »

Josep Batlle i Carreó

Josep Batlle i Carreó (Sitges, 1773 - Montevideo, 1854) fou un comerciant i cronista a l'Uruguai, iniciador d'una cèlebre dinastia de prohoms uruguaians amb quatre presidents de la república.

Nou!!: Farina і Josep Batlle i Carreó · Veure més »

Kadınbudu köfte

Un parell de kadınbudu köftes amb puré de patates. Kadınbudu köftes, (a la fila del centre, a l'esquerra) entre uns mezes a l'aparador d'un supermercat d'Ankara. El kadınbudu köfte (turc, de vegades també kadın budu köfte) és un plat de la cuina turca.

Nou!!: Farina і Kadınbudu köfte · Veure més »

Kalács

kalács, kalach, kalács, kolache, kolac, colac és un pa tradicional d'Europa de l'Est, que se serveix habitualment durant diversos àpats rituals.

Nou!!: Farina і Kalács · Veure més »

Kaygana

Kaygana és un plat d'ou de la cuina turca més conegut a la Regió de la Mar Negra.

Nou!!: Farina і Kaygana · Veure més »

Königsberger Klopse

Königsberger Klopse. Les Königsberger Klopse, denominades també Soß- o Kochklopse en les regions properes a Berlín, són una especialitat de la regió de Prússia Oriental que es cuina com una espècie de mandonguilles de carn amb una salsa base de crema amb tàperes.

Nou!!: Farina і Königsberger Klopse · Veure més »

Künefe

''Antakya Künefesi'' amb kaymak i festucs Künefe (en turc) són unes postres de kadaif farcides amb formatge, a la cuina turca.

Nou!!: Farina і Künefe · Veure més »

Keşkül

Keşkül per a cuinar a casa. Les molles de galetes d'ametlla amarga (acıbadem kurabiyesi) es poden usar per fer un llit per al keşkül. Keşkül o keşkül-ü fukara (especialment a Istanbul, en turc otomà literalment significa ‘bol de pobres’) són unes postres de llet de la cuina turca fetes a base de llet, ametlles, sucre comú i midó o farina d'arròs.

Nou!!: Farina і Keşkül · Veure més »

Khapsey

Khapsey (khapse) o zhero és una mena de galeta fregida de la gastronomia tibetana i xerpa, que tradicionalment es prepara per les grans festes, especialment per la festa d'any nou tibetà o Losar.

Nou!!: Farina і Khapsey · Veure més »

Knödel

Preparació d'unes ''boles'' de patata ''Kartoffelknödel'' típiques de Baviera. Klöße (plural de Kloß a alemany) o també Knödel (denominació al sud) o Klopse (si la massa és de carn) és un menjar molt típic de la cuina d'Alemanya al sud-est, de la cuina d'Àustria, de la cuina de Bohèmia, i del Tirol del Sud (Tirol del Sud).

Nou!!: Farina і Knödel · Veure més »

Kopytka

Kopytka, o també coneguts a Polònia com szagówki, és un plat típic de massa de la gastronomia de Polònia, semblant als nyoquis italians.

Nou!!: Farina і Kopytka · Veure més »

Kuzu paça

Kuzu paça és un plat de la cuina turca fet amb la peülla d'anyell o d'ovella.

Nou!!: Farina і Kuzu paça · Veure més »

Kvass

Sense descripció.

Nou!!: Farina і Kvass · Veure més »

L'Alcora

L'Alcora és un municipi valencià, capital de la comarca de l'Alcalatén, a la província de Castelló.

Nou!!: Farina і L'Alcora · Veure més »

La Farinera (Móra d'Ebre)

La Farinera és una construcció inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya al nucli urbà de la població de Móra d'Ebre (Ribera d'Ebre), al bell mig del terme i delimitada per les places de la Democràcia i Llanterna, i el carrer de Miquel Rojals.

Nou!!: Farina і La Farinera (Móra d'Ebre) · Veure més »

La Farinera (Mollerussa)

La Farinera fou un monument del municipi de Mollerussa (Pla d'Urgell) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Farina і La Farinera (Mollerussa) · Veure més »

Langoš

Langoš de Budapest amb formatge El langoš —lángos, langoš / podplamenník, langoš лангош, langosz — és un àpat d'origen hongarès molt estès a Àustria, Romania, Sèrbia i Eslovàquia.

Nou!!: Farina і Langoš · Veure més »

Legió romana

La legió romana (del llatí legio, 'lleva') era la unitat militar bàsica de la Roma antiga.

Nou!!: Farina і Legió romana · Veure més »

Lepidium meyenii

Lepidium meyenii, coneguda com a maca o ginseng peruà, és una planta herbàcia biennal comestible de la família Brassicaceae que és originària d'Amèrica del Sud a les altes muntanyes dels Andes del Perú.

Nou!!: Farina і Lepidium meyenii · Veure més »

Llaminadura

Llaminadures Una llaminadura, llamí, gormanderia o llepolia, i encara infantilment un bobò, és un menjar fet més per a plaure al paladar que per nodrir.

Nou!!: Farina і Llaminadura · Veure més »

Llangollen

Cases de maó i teulades inclinades de Llangollen. '''Llangollen:''' les restes del Castell Dinas Brân (segle XII) Plas Newydd Llangollen (pronúncia en gal·lès) és una petita localitat de Denbighshire, al nord-oest de Gal·les, Regne Unit, situada al costat del riu Dee i als peus de la serralada Berwyn, prop del límit amb Anglaterra.

Nou!!: Farina і Llangollen · Veure més »

Llista d'especialitats 33 de la Nomenclatura de la UNESCO

Llista d'especialitats del camp 33 (Ciències tecnològiques) de la Nomenclatura de la UNESCO.

Nou!!: Farina і Llista d'especialitats 33 de la Nomenclatura de la UNESCO · Veure més »

Llista de tipus de pa

Aquest aliment rep apel·latius molt diferents segons la forma, el mode, el pes, etc., i segons també les diferents localitats dels diferents països.

Nou!!: Farina і Llista de tipus de pa · Veure més »

M'samen

Un m'samen, de vegades transcrit msemen (àrab magrebí), és un pa molt prim i tou, com una truita dolça o una crep, que està doblegada diverses vegades sobre ella mateixa.

Nou!!: Farina і M'samen · Veure més »

Macarró

Macarrons Macarrons, i altres de formes de pasta similars El macarró (de l'italià maccherone o maccarone) és un tipus de pasta confeccionat amb aigua, farina de blat i, de vegades, ou.

Nou!!: Farina і Macarró · Veure més »

Mamaliga

Mămăligă miniatura La mamaliga o polenta romanesa (pulizka en hongarès /puliskɒ/) és una mena de farinetes, feta de farina de blat de moro tradicional a Romania.

Nou!!: Farina і Mamaliga · Veure més »

Manjū

揚げ饅頭. El és un tipus de wagashi (llaminadura japonesa) tradicional.

Nou!!: Farina і Manjū · Veure més »

Manjoia

La manjoia és una pasta dolça típica de la Sénia, al Montsià.

Nou!!: Farina і Manjoia · Veure més »

Manuel López de Aguirre

Manuel López de Aguirre, de vegades Emanuel López d'Aguirre (Toledo, 5 de gener de 1690 - Barcelona, 7 de febrer de 1754) fou un eclesiàstic i bisbe de Barcelona entre 1750 i 1754.

Nou!!: Farina і Manuel López de Aguirre · Veure més »

Marbre de Carrara

Vistes de les pedreres de marbre de Carrara. David de Miquel Àngel en marbre de Carrara. El marbre de Carrara (pels romans marmor lunensis, o «marbre lunenc») és un tipus de marbre, extret de les pedreres dels Alps Apuans a Carrara.

Nou!!: Farina і Marbre de Carrara · Veure més »

Mare de Déu del Rosari de Casa Miret

La Mare de Déu del Rosari de Casa Miret és una capella situada dins la finca de Casa Miret, al municipi de Castell de Mur (Pallars Jussà) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Farina і Mare de Déu del Rosari de Casa Miret · Veure més »

Marquesat de la Mina

El Marquesat de la Mina és un títol nobiliari espanyol de caràcter hereditari que va ser concedit per Carles II d'Espanya el 23 de setembre de 1681, amb el vescomtat previ de Santaren, a Pedro José de Guzmán-Dávalos y Ponce de León, senyor dels mayorazgos de la Mina, Santaren, Salteras i Santillán, patró de la capella major de la parròquia d'Omnium Sanctorum, veinticuatro de Sevilla, cavaller maestrant de Sevilla i general d'artilleria.

Nou!!: Farina і Marquesat de la Mina · Veure més »

Mas del Molí

El Mas del Molí o molí del Mas de Baix és un edifici al poble de Sant Pere dels Arquells, al municipi de Ribera d'Ondara (Segarra) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Farina і Mas del Molí · Veure més »

Masia

300x300px Una masia és l'edifici central d'un mas, dins una explotació agrícola solitaria o allunyada del nucli d'un poble.

Nou!!: Farina і Masia · Veure més »

Mason (Illinois)

Mason és una població dels Estats Units a l'estat d'Illinois.

Nou!!: Farina і Mason (Illinois) · Veure més »

Massa (aliment)

Massa. En el domini alimentari, una massa és el resultat de barrejar farina amb aigua o llet, i és la base de l'elaboració del pa, de la pasta, de la tortilla americana, de l'empanada, de la galeta i de molts pastissos.

Nou!!: Farina і Massa (aliment) · Veure més »

Massa de lioneses

Cuita al forn Fregida La pasta de lioneses (en francès, pâte à choux) o pasta de lioneses i bunyols és una preparació de massa típica d'algunes pastes de pastisseria que es pot coure fregida, i en aquest cas dona pastes fregides del tipus dels bunyols, o bé al forn, donant pastes del tipus lioneses.

Nou!!: Farina і Massa de lioneses · Veure més »

Massa mare

Massa mare elaborada a partir de farina integral de blat i aigua i refrescada durant 3 dies La massa mare o cap de feina, en algunes zones també anomenat creixent o rent, és una barreja de farina, principalment de blat o sègol, i aigua que fermenta espontàniament gràcies a la presència de bacteris acidolàctics i llevats procedents de la farina i l'ambient.

Nou!!: Farina і Massa mare · Veure més »

Matemàtica inca

Quipukamayuq amb el seu quipu i una yupana, els principals instruments que van usar els inques en matemàtiques. La matemàtica inca —o matemàtica de Tawantinsuyu— fa referència al conjunt de coneixements numèrics i geomètrics i als instruments desenvolupats i usats en la nació dels inques abans de l'arribada dels espanyols.

Nou!!: Farina і Matemàtica inca · Veure més »

Maternitat d'Elna

La Maternitat d'Elna va ser una institució humanitària dedicada a ajudar dones, sobretot exiliades.

Nou!!: Farina і Maternitat d'Elna · Veure més »

Matsà

Matzot manufacturades. La Matsà és un pa àzim (pa sense llevat), tradicional de la gastronomia jueva, elaborat amb farina i aigua.

Nou!!: Farina і Matsà · Veure més »

Mayaimi

Els mayaimi (també maymi i maimi) fou un grup d'amerindis de Florida que vivien als voltants del Llac Okeechobee (a l'àrea de la cultura Belle Glade) a Florida des del principi de l'Era Comuna fins al o XVIII.

Nou!!: Farina і Mayaimi · Veure més »

Mücver

Mücver és un plat tradicional de la cuina turca on l'ingredient bàsic és el carabassó (ratllat i fregit).

Nou!!: Farina і Mücver · Veure més »

Melindro

Un melindro és una pasta petita i allargada en forma de dit amb les puntes arrodonides, una mica tova i esponjosa, però amb una certa rigiditat.

Nou!!: Farina і Melindro · Veure més »

Melitòpol

Melitòpol (en Мелитополь, en Мелітополь, en Μελιτόπολις — 'ciutat de la mel') és una ciutat de la Província de Zaporíjia al sud-oest d'Rússia.

Nou!!: Farina і Melitòpol · Veure més »

Menahot

El tractat Menahot, és el segon tractat de l'ordre de Kodaixim, de la Mixnà i el Talmud.

Nou!!: Farina і Menahot · Veure més »

Mezquite

Un exemplar de mezquite (''Prosopis velutina'') a Tucson, Arizona. Els mezquites (del náhuatl mizquitl) són espècies de plantes lleguminoses del gènere Prosopis.

Nou!!: Farina і Mezquite · Veure més »

Migas

Miques andalusesLes migas o miques (denominació en valencià) també conegudes com a migues de pastor, són un plat típic en el qual s'aprofiten les sobres del pa dur, tot i que també es fan de farina.

Nou!!: Farina і Migas · Veure més »

Millorador de la panificació

Milloradors de panificació (també anomenats agents de millora) són uns additius alimentaris afegits a la farina per tal de millorar-ne les propietats en la panificació.

Nou!!: Farina і Millorador de la panificació · Veure més »

Milloradors del pa

Els milloradors del pa de vegades incideixen en evitar l'atac de fongs (fungicida s). Es denominen milloradors del pa aquells additius afegits a la farina i l'aigua que procuren millorar les qualitats físiques, d'elaboració, propietats organolèptiques finals i de conservació del pa.

Nou!!: Farina і Milloradors del pa · Veure més »

Mitja lluna

Les mitges llunes són uns dolços tradicionals menorquins amb forma semicircular.

Nou!!: Farina і Mitja lluna · Veure més »

Mitologia gal·lesa

VI'') La mitologia gal·lesa es compon tant de les tradicions populars desenvolupades a Gal·les com de les tradicions desenvolupades pels celtes britons en altres llocs abans del final del primer mil·lenni.

Nou!!: Farina і Mitologia gal·lesa · Veure més »

Moixernó

El moixernó (Calocybe gambosa) és un bolet de la família de les liofilàcies.

Nou!!: Farina і Moixernó · Veure més »

Mola de Sellui

El Molí Mola de Sellui és una obra de Baix Pallars (Pallars Sobirà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Farina і Mola de Sellui · Veure més »

Molí al Pont d'Orrit

El Molí al Pont d'Orrit és una obra de Tremp (Pallars Jussà) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Farina і Molí al Pont d'Orrit · Veure més »

Molí d'en Daina

El Molí d'en Daina, Can Daina o Molí d'en Conill és un antic molí fariner del municipi d'Olot que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Farina і Molí d'en Daina · Veure més »

Molí d'en Peres

El Molí d'en Peres és una obra de Sant Gregori (Gironès) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Farina і Molí d'en Peres · Veure més »

Molí d'en Rata

El Molí d'en Rata és un antic molí fariner rehabilitat, un dels darrers molins fariners que van funcionar al Vallès Occidental.

Nou!!: Farina і Molí d'en Rata · Veure més »

Molí d'en Sala

El Molí d'en Sala fou un molí i una masoveria del terme municipal de Monistrol de Calders, de la comarca del Moianès.

Nou!!: Farina і Molí d'en Sala · Veure més »

Molí d'en Xuncla

El Molí d'en Xuncla és una obra de Sarrià de Ter (Gironès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Farina і Molí d'en Xuncla · Veure més »

Molí d'Enfesta

El Molí d'Enfesta és una masia situada prop del nucli d'Enfesta, al terme municipal de la Molsosa (Solsonès).

Nou!!: Farina і Molí d'Enfesta · Veure més »

Molí d'Hostafrancs

El Molí d'Hostafrancs és una obra d'Hostafrancs, al municipi dels Plans de Sió (Segarra), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Farina і Molí d'Hostafrancs · Veure més »

Molí de Baix de Sant Antolí

El Molí de Baix és un antic molí fariner molt reformat i adaptat com habitatge al nucli de Sant Antolí i Vilanova (Segarra) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Farina і Molí de Baix de Sant Antolí · Veure més »

Molí de Bellver

Molí de Bellver és un antic molí de Bellver de Cerdanya (Baixa Cerdanya) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Farina і Molí de Bellver · Veure més »

Molí de Boixadera

El Molí de Boixadera és una obra de Cabó (Alt Urgell) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Farina і Molí de Boixadera · Veure més »

Molí de Can Milleres

El Molí de Can Milleres és una obra de Camós (Pla de l'Estany) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Farina і Molí de Can Milleres · Veure més »

Molí de l'Abella

El Molí de l'Abella és un edifici de la Sénia (Montsià) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Farina і Molí de l'Abella · Veure més »

Molí de l'Adam

El Molí de l'Adam és una obra de Bellvís (Pla d'Urgell) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Farina і Molí de l'Adam · Veure més »

Molí de l'Arbre Sec

El Molí de l'Arbre Sec és un edifici protegit com a bé cultural d'interès local al veïnat de l'Arbre Sec nord-est del nucli urbà de la població de Ventalló, a escassa distància del veïnat de Valveralla i a pocs metres de l'encreuament entre la C-31 i la GIV-6302.

Nou!!: Farina і Molí de l'Arbre Sec · Veure més »

Molí de l'Ardiaca (Cambrils)

El molí de l'Ardiaca és un edifici de Cambrils (Baix Camp) protegit com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Farina і Molí de l'Ardiaca (Cambrils) · Veure més »

Molí de la Conqueta

El Molí de la Conqueta és una obra de Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Farina і Molí de la Conqueta · Veure més »

Molí de la Rupit

El Molí de la Rupit és una obra de Riudarenes (Selva) protegida com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Farina і Molí de la Rupit · Veure més »

Molí de la Vila

El Molí de la Vila és un molí hidràulic al nucli urbà de la població de Maçanet de Cabrenys (l'Alt Empordà), a la banda de ponent del nucli antic, al carrer de la pujada de can Barris, tocant la riera de Fraussa.

Nou!!: Farina і Molí de la Vila · Veure més »

Molí de les Tries

El Molí de les Tries és un molí del municipi d'Olot que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Farina і Molí de les Tries · Veure més »

Molí de les Vinyes

El Molí de les Vinyes és una obra d'Argençola (Anoia) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Farina і Molí de les Vinyes · Veure més »

Molí de Llor

El Molí de Llor és una obra de Sant Julià del Llor i Bonmatí (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Farina і Molí de Llor · Veure més »

Molí de Mostert

El Molí de Mostert (en afrikaans: Mostert se Meul) va ser un molí de vent històric a Mowbray, Ciutat del Cap, Sud-àfrica.

Nou!!: Farina і Molí de Mostert · Veure més »

Molí de Sant Pere dels Arquells

El molí de Sant Pere dels Arquells és un edifici del poble de Sant Pere dels Arquells, al municipi de Ribera d'Ondara (Segarra) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Farina і Molí de Sant Pere dels Arquells · Veure més »

Molí de Térmens

El Molí és una obra de Térmens (Noguera) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Farina і Molí de Térmens · Veure més »

Molí de Tiraburres

El Molí de Tiraburres o Molí de la Torre és un molí del municipi d'Olot protegit com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Farina і Molí de Tiraburres · Veure més »

Molí del Camell de Dalt

El molí del Camell de Dalt és un molí fariner de Montoliu de Segarra (Segarra) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Farina і Molí del Camell de Dalt · Veure més »

Molí del Foix

El Molí del Foix o Molí de Macià és un molí medieval del municipi espanyol de Santa Margarida i els Monjos, a la província de Barcelona.

Nou!!: Farina і Molí del Foix · Veure més »

Molí del Nuix

El Molí del Nuix és un molí fariner de Ivorra (Segarra) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Farina і Molí del Nuix · Veure més »

Molí del Perot

Molí del Perot és un antic molí d'Albinyana (Baix Penedès) protegit com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Farina і Molí del Perot · Veure més »

Molí del Valles

El Molí del Valles és un molí fariner de Talavera (Segarra) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Farina і Molí del Valles · Veure més »

Molí dels Hostalets

El molí dels Hostalets és un antic molí fariner que actualment s'ha convertit en habitatge i a l'esquerra del riu Ondara al nucli dels Hostalets al terme de Ribera d'Ondara (Segarra) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Farina і Molí dels Hostalets · Veure més »

Molí fariner (Regencós)

El Molí fariner és una obra de Regencós (Baix Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Farina і Molí fariner (Regencós) · Veure més »

Molí fariner la Mola de Bellera

El Molí fariner la Mola de Bellera és una obra de Rialp (Pallars Sobirà) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Farina і Molí fariner la Mola de Bellera · Veure més »

Molí hidràulic

Un molí d'aigua a Sythen (Alemanya). Un molí hidràulic o molí d'aigua és un tipus de molí mogut per l'aigua que permet moldre el gra, generar electricitat, i el drenatge de grans àrees d'aiguamolls emprant l'energia potencial de l'aigua alliberada en fluir.

Nou!!: Farina і Molí hidràulic · Veure més »

Molí Koba-Errota

El Molí de Koba-Errota, també conegut per Ozollo Errota o Portu Errota, se situa en el marge esquerre de la Ria de Guernica, al barri d'Ozollo de Arteaga (Biscaia, Espanya).

Nou!!: Farina і Molí Koba-Errota · Veure més »

Molí Vell (Bellpuig)

El Molí Vell és una obra amb elements gòtics de Bellpuig (Urgell) protegida com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Farina і Molí Vell (Bellpuig) · Veure més »

Molinot de Civit

El Molinot de Civit és una obra del poble de Civit, al municipi de Talavera (Segarra) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Farina і Molinot de Civit · Veure més »

Molins d'en Carabina

Els Molins d'en Carabina és una obra romànica de Cabó (Alt Urgell) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Farina і Molins d'en Carabina · Veure més »

Molins fariners de Can Planell

Els molins fariners de Can Planell són un conjunt de Santa Margarida de Montbui (Anoia) protegits com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Farina і Molins fariners de Can Planell · Veure més »

Molla del pa

Un tros de molla de pa. Molles de pastor elaborades en concretes cuines d'Espanya. La molla del pa és la part tova i esponjosa de l'interior del pa.

Nou!!: Farina і Molla del pa · Veure més »

Monòver

Monòver (oficialment Monòver/Monóvar) és una població del País Valencià situada a la comarca del Vinalopó Mitjà.

Nou!!: Farina і Monòver · Veure més »

Mostassa (condiment)

La planta de la mostassa La mostassa - del llatí mustum ardens, most ardent - és un condiment preparat a partir de les llavors de plantes de la família de les Brassicàcia, dels gèneres Brassica i Sinapis, que també s'anomena mostassa.

Nou!!: Farina і Mostassa (condiment) · Veure més »

Mucenici

Els mucenici són unes postres romaneses que es preparen el 9 de març, amb motiu de la festivitat dels Quaranta Màrtirs de Sebaste (mucenici vol dir màrtirs en romanès).

Nou!!: Farina і Mucenici · Veure més »

Museu del pa de Torà

L'Antic Forn de Pa és un edifici de la vila de Torà, a la comarca del Solsonès, protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català, i en ell es troba el museu del pa de Torà.

Nou!!: Farina і Museu del pa de Torà · Veure més »

Nürnberger Lebkuchen

La Nürnberger Lebkuchen és un tipus de galeta.

Nou!!: Farina і Nürnberger Lebkuchen · Veure més »

Neolític antic

El neolític antic es va iniciar a l'Orient abans del 7000 aC i s'estengué cap a l'oest a través del Danubi i la Mediterrània.

Nou!!: Farina і Neolític antic · Veure més »

Neula

La neula és un dels dolços més típics de la cuina catalana que es menja tradicionalment per Nadal.

Nou!!: Farina і Neula · Veure més »

Norma Plá

Norma Beatriz Guimil de Plá (Buenos Aires, Argentina, 7 de setembre de 1932 - Barri San José, Temperley, Argentina, 18 de juny de 1996) va ser una activa militant argentina que reclamava l'augment de les pensions dels jubilats, arribant a encapçalar diverses marxes pels drets dels ancians a l'Argentina.

Nou!!: Farina і Norma Plá · Veure més »

Nyoquis

Nyoquis (gnocchi en italià, singular gnocco) és el nom d'un tipus de trossets de pasta cuinada, en principi a base de patata.

Nou!!: Farina і Nyoquis · Veure més »

Oblia

Reconstrucció gràfica d'un oblia segons el motlle de ferro de la imatge de més avall Una oblia és un pastís que data de l'edat mitjana, de forma prima i rodona, composta de farina i aigua, llet o vi blanc amb ous, sucre i de vegades, mel.

Nou!!: Farina і Oblia · Veure més »

Okonomiyaki

Okonomiyaki L'okonomiyaki (お好み焼き) és un plat típic japonès que consisteix en una massa amb diversos ingredients cuinats a la planxa.

Nou!!: Farina і Okonomiyaki · Veure més »

Oladi

Oladi amb caviar negre i smetiana Els oladi - oладьи - són unes postres tradicionals russes semblants a les creps, fetes a partir de farina, ous, sucre i llet.

Nou!!: Farina і Oladi · Veure més »

Orchis

Orchis és un gènere amb una vintena d'espècies i nombroses notoespècies d'orquídies pertanyents a la subfamília Orchidoideae.

Nou!!: Farina і Orchis · Veure més »

Ordi

L'ordi (Hordeum vulgare) és una planta herbàcia anual de la família de les poàcies que es caracteritza per espigues amb llargues arestes.

Nou!!: Farina і Ordi · Veure més »

Orelletes

Les orelletes són un dolç de pasta plana i rodona, fregit i ensucrat.

Nou!!: Farina і Orelletes · Veure més »

Orelletes (Pitiüses)

L'orelleta és un dolç típic de les Pitiüses.

Nou!!: Farina і Orelletes (Pitiüses) · Veure més »

Ortells

Ortells, Morella Ortells (o Hortells) és un poble situat al marge dret del riu Bergantes, actualment una pedania integrada dins del municipi de Morella.

Nou!!: Farina і Ortells · Veure més »

Pa

Pa francès El pa (del llatí panis) és un aliment bàsic que forma part de la dieta tradicional a Europa, l'Orient Mitjà, l'Índia, l'Amèrica i Oceania.

Nou!!: Farina і Pa · Veure més »

Pa d'escorça

Escorça interna (floema) de pi rajolet sobre una foguera assecant-se per a fer el ''Pa d'escorça El Pa d'escorça és una mena d'aliment de fam que s'elabora afegint el floema molt a la farina per tal que duri més de temps.

Nou!!: Farina і Pa d'escorça · Veure més »

Pa de pessic

Pa de pessic de xocolata El pa de pessic, bescuit (com es diu al País Valencià i a altres llocs) o pa d'En Pou (com s'anomena a Mallorca) és un tipus de coca de pasta fina, lleugera i esponjosa, feta de farina, ous, sucre i amb freqüència rent.

Nou!!: Farina і Pa de pessic · Veure més »

Pa de Sant Jordi

El pa de Sant Jordi és un pa de festes molt típic a Barcelona que té forma de pa de pagès i la particularitat d'estar enriquit, a bandes alternades, amb formatge (que sol ser formatge de Maó) i amb sobrassada, de manera que en tallar les llesques, aquestes queden amb el dibuix de les quatres barres catalanes.

Nou!!: Farina і Pa de Sant Jordi · Veure més »

Pa de sègol

Pa de sègol fosc Pa de sègol corrent Pa de sègol o pa negre és un tipus de pa fet amb farina provinent del sègol en diferents proporcions.

Nou!!: Farina і Pa de sègol · Veure més »

Pa de soda

integral. El pa de soda (soda bread en anglès) és un tipus de pa en què el llevat ha estat substituït per hidrogencarbonat de sodi.

Nou!!: Farina і Pa de soda · Veure més »

Pa de tres crostons

El pa de tres crostons o pa Dalí és una varietat catalana de pa que rep el seu nom del pintor surrealista Salvador Dalí.

Nou!!: Farina і Pa de tres crostons · Veure més »

Pa sense llevat

El pa àzim, pa alís, pa de pasta llisa, o pa sense llevat o rent és un tipus de pa pla que s'elabora barrejant farina amb aigua i formant una massa a la qual s'afegeix sal i es dona forma abans de sotmetre-la a una alta temperatura.

Nou!!: Farina і Pa sense llevat · Veure més »

Pagès

''Les espigoladores'' (Jean-François Millet, 1857) Un pagès (o pagés), camperol o llaurador és una persona que té com a ofici treballar les terres.

Nou!!: Farina і Pagès · Veure més »

Pallissó

El Pallissó del forn de ''Ca la Flora'', a l'Ecomuseu-Farinera de Castelló d'Empúries. Un pallissó és un recipient semiesfèric, un cabàs petit, fet de fibra de cànem dins del qual es posava la massa de pa per tal que fermentés, adoptés la forma rodona i fos més fàcil traslladar-lo fins al forn.

Nou!!: Farina і Pallissó · Veure més »

Panada

La panada és una pasta cuita normalment de farina, en forma d'una capsa rodona o triangular, farcida de carn, de peix o de verdura.

Nou!!: Farina і Panada · Veure més »

Pandoro

Un pandoro casolà El pandoro és un dolç típic de la zona vèneta de Verona que es consumeix principalment durant les vacances de Nadal.

Nou!!: Farina і Pandoro · Veure més »

Panificació

Procedent del verb “panificar”, que vol dir transformar la farina en pa, fer els processos de panificació.

Nou!!: Farina і Panificació · Veure més »

Pansoti

Pansoti amb salsa de nous. Els pansoti, pansotti o panzerotti són una especialitat de la cuina de Ligúria similars als ravioli.

Nou!!: Farina і Pansoti · Veure més »

Pantxineta

La pantxineta (del basca pantxineta) és una darreria típica del País Basc.

Nou!!: Farina і Pantxineta · Veure més »

Papa rellena

La papa rellena (patata farcida, en català) és un plat tradicional de les gastronomies peruana i xilena.

Nou!!: Farina і Papa rellena · Veure més »

Pappardelle

Pappardelle Pappardelle, singular "pappardella", és un tipus de pasta originari de la Toscana.

Nou!!: Farina і Pappardelle · Veure més »

Paracota

La paracota són unes postres típiques de la gastronomia dels pobles del Delta de l'Ebre (Deltebre, Sant Jaume d'Enveja, etc.). La seva elaboració és simple i ràpida, està composta per farina i ous, també es pot afegir la figa i la mel.

Nou!!: Farina і Paracota · Veure més »

Parentalia

Per la Parentàlia els romans visitaven els cementiris, com aquest d'Ostia Antica Les festes parentals o Parentalia eren festes fúnebres que se celebraven a l'antiga Roma tots els anys del 13 al 21 de febrer en honor dels difunts d'una família (parentiu), que també va adquirir un vessant col·lectiu, en memòria de tots els morts del país.

Nou!!: Farina і Parentalia · Veure més »

Paskalya çöreği

Paskalya çöreği és un tipus de çörek (pa dolç) de la gastronomia turca.

Nou!!: Farina і Paskalya çöreği · Veure més »

Pasta

s La pasta és un tipus d'aliment elaborat amb una massa, l'ingredient bàsic de la qual és la farina de blat barrejada amb aigua, i a la qual es pot afegir sal, ou o altres ingredients, conformant un producte que generalment es cou en aigua bullent.

Nou!!: Farina і Pasta · Veure més »

Pasta (desambiguació)

* La pasta, en general, és una massa tova, blana i plàstica, formada amb una substància sòlida molta o polvoritzada mesclada íntimament amb aigua o algun altre líquid.

Nou!!: Farina і Pasta (desambiguació) · Veure més »

Pasta ensucrada

Pasta en sucrada d'una crostata La pasta ensucrada o dolça és una de les pastes de base de la pastisseria.

Nou!!: Farina і Pasta ensucrada · Veure més »

Pasta fullada

Pasta de fulls farcida de compota de poma La pasta fullada, pasta fullosa, pasta de full o pasta de fulls, és una massa cruixent que s'elabora amb farina, un greix (mantega, saïm, o margarina), aigua i sal.

Nou!!: Farina і Pasta fullada · Veure més »

Pasta mantegada

Realització d'una pasta mantegada. En cuina, la pasta mantegada o pasta fina és una de les pastes de base de la pastisseria.

Nou!!: Farina і Pasta mantegada · Veure més »

Pasta seca

Una pasta seca és una especialitat de rebosteria, un petit pastís cuit al forn, fet amb una pasta a base de farina, mantega, ous, i, sucre o sal segons el tipus.

Nou!!: Farina і Pasta seca · Veure més »

Pastís

Pastís de xocolata Pastís de formatge Un pastís és un aliment elaborat amb una base de pasta i un farcit, dolç o salat, de diversos ingredients.

Nou!!: Farina і Pastís · Veure més »

Pastís basc

El pastís basc és un pastís de la cuina basca fet d'una massa densa feta amb mantega, farina, ametlla polvoritzada i sucre; i farcit de fruita o de crema amb ametlla polvoritzada (a França, sobretot si la massa base que utilitzen és una pasta brisa ja comprada, i que per tant no la conté) o amb ratlladures de pell de cítrics (al sud).

Nou!!: Farina і Pastís basc · Veure més »

Pastís de carn

Un pastís de carn, coca de carn o tarta de carn (en francès tourte à la viande o tarte à la viande) és un coca farcida (en francès tourte) amb un farciment que consisteix en carn i sovint altres ingredients salats.

Nou!!: Farina і Pastís de carn · Veure més »

Pastís de formatge

Tall de pastís de formatge Un pastís de formatge són unes postres de textura llisa fetes de formatge fresc, llet, sucre, ous i farina.

Nou!!: Farina і Pastís de formatge · Veure més »

Pastís de poma

El pastís de poma són unes postres fetes de farina, sucre, oli, iogurt de llimona o natural, ous, llevat, ratlladura de llimona i de poma.

Nou!!: Farina і Pastís de poma · Veure més »

Pastís gal·lès

Els pastissos gal·lesos o coques gal·leses (en anglès Welsh cakes, en gal·lès picau ar i maen, pice bach, cacin gri o teisen radell) són aperitius tradicionals de la cuina gal·lesa.

Nou!!: Farina і Pastís gal·lès · Veure més »

Pastítsio

El pastítsio (grec: παστίτσιο) és un plat tradicional de la cuina grega que es prepara amb pasta al forn, de forma molt semblant a la lasanya.

Nou!!: Farina і Pastítsio · Veure més »

Pastis bourrit

El pastís borrit és un pastís tradicional popular occità, concretament de la zona de les Lanas, a sobre del País Basc.

Nou!!: Farina і Pastis bourrit · Veure més »

Pastisset (Menorca)

Talla-pastes per a fer pastissets. Els pastissets menorquins són unes pastes dolces fetes amb sucre, saïm, ratlladura de llimona, vermell d'ou i farina, que té forma de flor amb les puntes arrodonides i cobertes de sucre glas.

Nou!!: Farina і Pastisset (Menorca) · Veure més »

Pastisset de moniato

Detall Pastissets de moniato (Torreblanca) El pastisset de moniato és una espècie de panada menuda o casqueta que conté una pasta de moniato al seu interior.

Nou!!: Farina і Pastisset de moniato · Veure més »

Pastisset de pinya

El pastisset de pinya és un tipus de pastís dolç popular a Hong Kong, Macau, algunes altres regions del sud de la Xina i les comunitats xineses d'Amèrica del Nord.

Nou!!: Farina і Pastisset de pinya · Veure més »

Pão de queijo

El pão de queijo («pa de formatge») és una menja d'Amèrica del Sud, molt apreciada al Brasil.

Nou!!: Farina і Pão de queijo · Veure més »

Pörkölt

Pörkölt és un plat que se serveix calent.

Nou!!: Farina і Pörkölt · Veure més »

Peix fregit

El peix fregit, peix torrat o sonso fregit, dit també genèricament fritada o frit, és un plat molt tradicional a la cuina catalana i a la mediterrània que consisteix a fregir en oli d'oliva, prèviament passats per farina, peixets petits de platja, de vegades de poc valor comercial però molt gustosos.

Nou!!: Farina і Peix fregit · Veure més »

Peixera de la Prenyanosa al riu Sió

Peixera de la Prenyanosa al riu Sió és una obra de Cervera (Segarra) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Farina і Peixera de la Prenyanosa al riu Sió · Veure més »

Pel·lagra

La pel·lagra (derivat del llombard: pell agra, 'pell aspra') és una malaltia produïda per una deficiència dietètica motivada per la ingestió o absorció inadequada de vitamina B3, niacina, un dels compostos del complex de la vitamina B. Històricament va ser considerada una afecció infecciosa fins als estudis (cap a 1914) de Joseph Goldberger, qui demostrà que era derivada per una deficiència vitamínica.

Nou!!: Farina і Pel·lagra · Veure més »

Pelmeni

Pelmeni (pronunciació en rus: ; —Plural, пельмень pronunciació en rus:  —singular) són unes boletes tradicionals de la cuina russa que consisteixen en un farcit embolicat en massa fina i sense llevat.

Nou!!: Farina і Pelmeni · Veure més »

Pepeçura

Pepeçura (pronunciació: pepetxura) és una espècie de pudding (muhallebi) a la cuina turca, especialment de la Regió de la Mar Negra oriental (Províncies de Rize i Trebisonda), feta de most de raïm barrejat amb farina i/o midó de blat es bull fins que espesseixi.

Nou!!: Farina і Pepeçura · Veure més »

Peròxid de calci

El peròxid de calci o diòxid de calci és un peròxid inorgànic amb la fórmula CaO₂, format per cations Ca2+ i anions O₂2-.

Nou!!: Farina і Peròxid de calci · Veure més »

Percentatge de forner

El percentatge de forner (de l'anglès, Baker's percent)), és un procediment tradicional en terres de parla anglesa d'expressar la proporció dels ingredients quan s'elabora el pa. És equivalent al també sistema tradicional de donar les receptes en proporcions o parts, tipus "dues parts de farina per cada part d'aigua"). És una forma, que contràriament a la idea d'expressar els percentatges d'acord amb el volum (o el pes) total, es fa d'acord amb el pes de farina emprat, que es pren com 100%, els ingredients intervinents es donen en percentatges sobre la farina emprada. A termes generals es pot dir que el percentatge forner presa com a centre la determinació d'un ingredient "base" pel qual tots els altres ingredients es relacionaran amb percentatges a la recepta, d'aquesta forma en mantenir estrictament aquestes relacions percentuals el pa elaborat serà sempre igual i independentment de l'escala de la preparació. Aquest sistema s'acostuma a utilitzar a la fleca, rebosteria i qualsevol altre ofici relacionat amb el manejament d'ingredients a l'elaboració d'aliments.

Nou!!: Farina і Percentatge de forner · Veure més »

Piadina

La piadina o piada és un producte alimentari que consisteix en una fina focaccia de farina de blat, saïm o oli d’oliva, bicarbonat o rent, sal i aigua, que es cuina tradicionalment en una planxa de terracota, anomenada «teglia» (tégia en romanyol) o «testo» (tëst), però actualment es cuina més sovint sobre una planxa de metall o sobre una planxa de pedra refractària.

Nou!!: Farina і Piadina · Veure més »

Pişmaniye

Pişmaniye de Turquia en la seva caixa de cartró clàssica. Pişmaniye és un dolç tradicional de la cuina turca, fet amb farina de blat, mantega i sucre.

Nou!!: Farina і Pişmaniye · Veure més »

Pica (medicina)

La pica és un comportament basat en l'apetència i ingestió de substàncies no alimentàries, com sorra, paper, femta (coprofàgia), pèls, carbó, terra, guix, o gel, entre altres possibles.

Nou!!: Farina і Pica (medicina) · Veure més »

Picarón

Els picarones són unes postres típiques de la gastronomia peruana.

Nou!!: Farina і Picarón · Veure més »

Pietra

Pietra és una marca de cervesa de l'illa de Còrsega.

Nou!!: Farina і Pietra · Veure més »

Pit-roig

El pit-roig, barba-roig, rupit o ropit també a les Balears, reiet (País Valencià), reientí, reientinc o piquet roget (Erithacus rubecula) és un ocell menut i relativament abundant al Països Catalans.

Nou!!: Farina і Pit-roig · Veure més »

Pizza

La pizza és un plat típic de la cuina casolana napolitana, consistent en una base de pa (normalment rodona) elaborada amb farina de blat, llevat, aigua i sal (de vegades oli d'oliva) amb salsa de tomàquet i formatge (normalment mozzarella) pel damunt.

Nou!!: Farina і Pizza · Veure més »

Play-Doh

Objectes fets amb Play-Doh Play-Doh és una pasta de modelar utilitzada pels nens per realitzar treballs manuals i projectes d'art a casa o a l'escola.

Nou!!: Farina і Play-Doh · Veure més »

Pobles indígenes del Brasil

Els pobles indígenes del Brasil comprenen un gran nombre de diferents grups ètnics que habitaven l'actual territori brasiler abans de l'arribada dels europeus al.

Nou!!: Farina і Pobles indígenes del Brasil · Veure més »

Polenta

Polenta. Polenta fregida (a l'esquerra), amb pollastre i creïlles La polenta són unes farinetes de farina de dacsa (blat de moro, moresc o panís) que es mengen al nord d'Itàlia.

Nou!!: Farina і Polenta · Veure més »

Pollastre fregit

Pollastre fregit amb patates fregides. El pollastre fregit és un plat que consisteix en trossos de pollastre arrebossats i fregits.

Nou!!: Farina і Pollastre fregit · Veure més »

Pontin

El pontin, pounti o pontard (farçon o farçum al nord de l'Avairon) és un pastís de carn occità típic sobretot a la cuina alvernesa.

Nou!!: Farina і Pontin · Veure més »

Proporcionalitat

La proporcionalitat és una relació entre magnituds mesurables.

Nou!!: Farina і Proporcionalitat · Veure més »

Província de Rize

Rize és una província de Turquia situada a la part nord-est del país, costa oriental de la mar Negra, entre Trebisonda i Artvin.

Nou!!: Farina і Província de Rize · Veure més »

Pseudocereal

Els pseudocereals són plantes que no són pas gramínies (són de fulla ampla), però que s'empren de la mateixa manera que els cereals, que sí que són gramínies.

Nou!!: Farina і Pseudocereal · Veure més »

Punta de plata

Hans Holbein, Retrat de Dorothea Meyer, Kunstmuseum, Basilea Retrat de Mozart, punta de plata per Doris Stock, 1789 La punta de plata és una eina de dibuix i escriptura que consisteix en una vareta de plata fina amb punta, de diferents mides, que s'adjunta a un mànec o un portamines.

Nou!!: Farina і Punta de plata · Veure més »

Pupusa

Una pupusa (del pipil pupusawa) és la pronunciació espanyolitzada de popotlax, una conjugació de les paraules en l'idioma Nàhuatl popotl, que significa gran, farcit, gruixut, i de tlaxkalli o truita.

Nou!!: Farina і Pupusa · Veure més »

Quenelle

''Quenelle'' de lluç de riu en salsa Nantua, servida en un restaurant tradicional de Lió. Com formar una quenelle (il·lustració de 1896). Quenelles de Lió envasades al buit. La quenelle és una especialitat gastronòmica francesa, típica de la regió de Lió i, en menor mesura, de Bourg-en-Bresse.

Nou!!: Farina і Quenelle · Veure més »

Quetschentaart

Quetschentaart és una especialitat de les postres populars de Luxemburg, és un pastís de fruita amb Zwetschgen o prunes.

Nou!!: Farina і Quetschentaart · Veure més »

Quiche

Una quiche (pronunciació, "quix") és una mena de pastís salat d'origen francès.

Nou!!: Farina і Quiche · Veure més »

Ramen

El ramen (en japonès: 拉麺 o ラーメン; pronunciat aproximadament) és una sopa de fideus japonesa.

Nou!!: Farina і Ramen · Veure més »

Rangoli

Rangoli multicolor al temple Bharat Mata de Varanasi. Rangoli de flors a Chennai. Pigments per fer rangolis. El rangoli és un tipus d'art popular de l'Índia consistent en la creació de dissenys decoratius a terra especialment durant els festivals hindús.

Nou!!: Farina і Rangoli · Veure més »

Rank Organisation

La Rank Organisation va ser un conglomerat empresarial britànic d'entreteniment fundadt per l'industrial J. Arthur Rank l'abril de 1937.

Nou!!: Farina і Rank Organisation · Veure més »

Ravioli

Raviolis amb anet i gambes. Un ravioli és una peça de pasta de farina de forma quadrada o rodona, farcida amb carn picada, verdura o formatge i tancada pels quatre costats.

Nou!!: Farina і Ravioli · Veure més »

Rebosteria

Pastís de natalici decorat. La rebosteria és el cojunt de pastissos petits, molt variats de sabor i forma.

Nou!!: Farina і Rebosteria · Veure més »

Rec Major (Tarragona)

El Rec Major és una conducció d'aigua de Tarragona, una obra arquitectònica protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Farina і Rec Major (Tarragona) · Veure més »

Recepta original de KFC

La recepta original de KFC és una barreja secreta d'ingredients que la cadena de restaurants de menjar ràpid KFC utilitza per produir pollastre fregit.

Nou!!: Farina і Recepta original de KFC · Veure més »

Reinosa

Reinosa és un municipi i ciutat de la comunitat autònoma de Cantàbria (Espanya) i el centre administratiu i econòmic de la comarca de Campoo-Los Valles, a més d'un dels nuclis urbans més importants de l'interior de Cantàbria.

Nou!!: Farina і Reinosa · Veure més »

Riu Ripoll

El Ripoll és un riu de la Depressió Prelitoral, al Vallès Occidental, afluent del Besòs pel marge dret.

Nou!!: Farina і Riu Ripoll · Veure més »

Rosario (Argentina)

Rosario és la ciutat més poblada de la província de Santa Fe, a l'Argentina.

Nou!!: Farina і Rosario (Argentina) · Veure més »

Roscos de vi

Els roscos de vi són uns dolços típics de Nadal en forma de rosquilla, és a dir, rodons amb un forat en el centre.

Nou!!: Farina і Roscos de vi · Veure més »

Rosquilleta

La rosquilleta (en plural, rosquilletes) és un pa allargat, semblant als grissini italians, típics del País Valencià.

Nou!!: Farina і Rosquilleta · Veure més »

Roux

Un roux és la mescla de farina i greix que es fa servir per lligar moltes de les salses bàsiques: beixamel, salsa espanyola, salsa velouté i altres preparacions.

Nou!!: Farina і Roux · Veure més »

Rubiol

Rubiols dolços oberts, amb sucre en pols per sobre. '''Rubiol'''s (esquerra) i crespells (dreta) en un plat. El rubiol és una pasta típica de Mallorca i Menorca consistent en una peça de pasta de farina fina, pastada amb oli, saïm i ou, doblegada en forma semicircular i amb un farcit dolç o salat.

Nou!!: Farina і Rubiol · Veure més »

Rugbrød

El rugbrød és un pa de sègol molt popular a Dinamarca.

Nou!!: Farina і Rugbrød · Veure més »

Rus (dolç)

El Rus és una especialitat dolça típica de la Bisbal d’Empordà (Baix Empordà).

Nou!!: Farina і Rus (dolç) · Veure més »

Sabadell

Sabadell és una ciutat de Catalunya, cocapital de la comarca del Vallès Occidental juntament amb Terrassa.

Nou!!: Farina і Sabadell · Veure més »

Sac

Sacs Un sac és un recipient similar a una bossa, però en general més gran i sense nanses.

Nou!!: Farina і Sac · Veure més »

Sac de paper

Sacs de ciment Un sac de paper és un embalatge fabricat en paper d'alta qualitat i gramatge, generalment paper d'estrassa de fibra verge, que és utilitzat normalment per al transport de matèria en pols, com ara farina, ciment, aliment d'animals, etc.

Nou!!: Farina і Sac de paper · Veure més »

Sagunt

Sagunt (oficialment Sagunt/Sagunto; de l'edat mitjana al anomenada Morvedre) és una ciutat i un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Morvedre.

Nou!!: Farina і Sagunt · Veure més »

Salsa caçadora

Costeleta a la caçadora – una costeleta servida amb salsa caçadora, acompanyada de pasta. La salsa chasseur o salsa caçadora és una salsa típica de la cuina francesa que conté entre els seus ingredients xampinyons tallats en làmines i saltats en mantega juntament amb unes rodelles de ceba.

Nou!!: Farina і Salsa caçadora · Veure més »

Salsa de soia

Salsa de soia La salsa de soia o de soja (en xinés 酱油 /jiàngyóu/; en japonès醤油 /shōyu/) és una preparació fermentada feta a base de soia, aigua i sal, a la que se li sol afegir blat torrat, encara que no sempre.

Nou!!: Farina і Salsa de soia · Veure més »

Salsa velouté

Una salsa velouté junt amb la salsa alemanya, béchamel, i la salsa espanyola, és una de les salses de la gastronomia francesa que varen ser designades com salses mare per Antonin Carême al.

Nou!!: Farina і Salsa velouté · Veure més »

Salsitxa

El nom salsitxa (del llatí salsus, «salat») denomina una classe d'embotit allargat i cilíndric amb significat ampli que es presenta en diverses varietats i aparences.

Nou!!: Farina і Salsitxa · Veure més »

Salsitxa de Frankfurt

Dues salsitxes de Frankfurt amb amanida de patata Una salsitxa de Frankfurt és una mena de botifarra cuita de carn de porc emulsionada, i per tant de textura extremadament homogènia en comparació amb les de carn picada, embotida en budell natural de xai o budell artificial, i posteriorment fumada i escaldada.

Nou!!: Farina і Salsitxa de Frankfurt · Veure més »

Salt del Duran

El Salt del Duran és un salt d'aigua de 4,5 metres de desnivell brut, situat a la tercera séquia del Canal d'Urgell, uns 4 km més amunt de Mollerussa, en un extrem del terme municipal de Golmés i prop del terme de Vilanova de Bellpuig.

Nou!!: Farina і Salt del Duran · Veure més »

Sampo

''El robatori del Sampo'', Akseli Gallen-Kallela, 1897 En la mitologia finesa, el Sampo és un dispositiu o objecte màgic descrit de moltes maneres diferents que va ser construït pel ferrer Ilmarinen i que va portar riquesa i bona fortuna al seu titular (semblant a la banya de l'abundància de la mitologia grega).

Nou!!: Farina і Sampo · Veure més »

Sant Celoni

Sant Celoni és una vila i municipi a l'extrem oriental de la comarca del Vallès Oriental, a la vall mitjana de la Tordera.

Nou!!: Farina і Sant Celoni · Veure més »

Sant Martí de Provençals

Església de Sant Martí Coberta del campanar de l'església de Sant Martí de Provençals Sant Martí de Provençals és un dels deu barris en què es divideix el districte de Sant Martí a la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Farina і Sant Martí de Provençals · Veure més »

Sègol

El sègol (Secale cereale) és una planta herbàcia anual, monocotiledònia de la família de les gramínies de 60 a 200 cm d'alçària, de fulles amplament linears i planes, d'espiga llarga, densa i una mica comprimida, i d'espícules amb dues flors aristades.

Nou!!: Farina і Sègol · Veure més »

Sèmola

La sèmola és la farina gruixuda (poc molta) que procedeix de cereals.

Nou!!: Farina і Sèmola · Veure més »

Segó

Segó de blat El segó o bren (antigament breny) és la capa externa del gra dels cereals que se separa del nucli del gra en la molta.

Nou!!: Farina і Segó · Veure més »

Shortbread

''Shortbread rounds'' en una safata El shortbread és un tipus de galeta típica d'Escòcia que s'elabora tradicionalment amb una part de sucre blanc, dues parts de mantega i tres parts de farina de civada, i no porta llevat.

Nou!!: Farina і Shortbread · Veure més »

Singapur

Singapur és un país insular del sud-est asiàtic que engloba 64 illes (la principal de les quals és Pulau Ujong o illa de Singapur) i illots al capdavall de la península de Malacca.

Nou!!: Farina і Singapur · Veure més »

Slot

Tram de ral·li en un club professional. Lslot, autopistes en miniatura o fórmula de saló, és una joguina d'automòbils a escala, equipats amb motors elèctrics que corren per unes pistes equipades amb ranures especialment dissenyades per a aquesta funció, de les quals s'alimenten elèctricament els cotxes; és d'aquestes ranures de les quals ve el nom del terme anglès "slot".

Nou!!: Farina і Slot · Veure més »

Soca de Niça

Una soca de Niça La soca (segons l'occità de Niça) o socca és una especialitat culinària de Niça i la seua rodalia.

Nou!!: Farina і Soca de Niça · Veure més »

Sohan papdi

Soan papdi (també conegut com a patisa, son papri, sohan papdi o shonpapri) són unes postres originari del nord de l'Índia.

Nou!!: Farina і Sohan papdi · Veure més »

Son Fornés

El jaciment arqueològic de Son Fornés, ocasionalment anomenat Son Forners, és un dels més importants de la prehistòria balear.

Nou!!: Farina і Son Fornés · Veure més »

Sopa

Sopa La sopa és un plat alimentós de base líquida, generalment aigua.

Nou!!: Farina і Sopa · Veure més »

Sopa de ceba

La sopa de ceba és un brou en el qual el principal ingredient és la ceba (encara que normalment porta una base de pa).

Nou!!: Farina і Sopa de ceba · Veure més »

Sopaipilla

Robiols en dues de les seves presentacions: secs, i ''passats'' en panela. Sopaipilla és el nom que es dona a una mena de robiol al Xile, a la regió de Cuyo (Argentina), en els estats de Nou Mèxic i Texas al sud-oest d'Estats Units, al sud d'Espanya (en la cuina andalusa), i en els estats de Chihuahua i el nord de Durango, a un aplec d'aliments de diverses classes, el seu tret comú essent de ser fets amb una massa de farina de blat fregida en oli o llard.

Nou!!: Farina і Sopaipilla · Veure més »

Soyo (Gastronomia)

El soyo és un brou o sopa espessa de carn triturada a morter condimentada amb diverses espècies i hortalisses.

Nou!!: Farina і Soyo (Gastronomia) · Veure més »

Spätzle

El spätzle (en alt alamànic) és una preparació culinària de pasta de la regió que s'estén pel sud d'Alemanya, Suïssa, la Itàlia alpina, l'Àustria occidental i Alsàcia - Mosel·la.

Nou!!: Farina і Spätzle · Veure més »

St. Elmo (Illinois)

St.

Nou!!: Farina і St. Elmo (Illinois) · Veure més »

St. Peter (Illinois)

St.

Nou!!: Farina і St. Peter (Illinois) · Veure més »

Stollen

''Stollen'' amb fruits confitats L'Stollen, anomenat també Christstollen (en referència a Crist) o Weihnachtsstollen (en referència a Weihnachten, Nadal en alemany) és un pastís tradicional alemany d'origen molt antic.

Nou!!: Farina і Stollen · Veure més »

Stroopwafel

Les stroopwafels (originalment siroopwafels, 'gofres de xarop') són un tipus de gofra molt menjat als Països Baixos. Màquina de fer ''stroopwafels''Consisteix en dues peces rodones de gofra amb un xarop dolç entre les dues. La gofra es cou i després es talla per la meitat. Es cobreix una de les meitats amb xarop i després se li posa l'altra a sobre. Originalment, les stroopwafels tenien un diàmetre d'uns 10 centímetres, però actualment existeixen en una varietat de mides que van de 5 a 25 cm de diàmetre. La stroopwafel fou confeccionada per primera vegada a principis del a Gouda, motiu pel qual també se'l coneix com a Goudse wafel («gofra de Gouda»). En aquella època, les stroopwafels es feien amb restes de galetes i de pasta amb xarop, de manera que eren molt barates. Al també se les coneixia com a «gofres dels pobres». A partir del 1870 es començaren a vendre stroopwafels a fora de Gouda. També es poden comprar les molles resultants de tallar les gofres, així com les galetes defectuoses (també conegudes com a snippers). A l'exterior dels Països Baixos, es poden trobar stroopwafels en botigues i supermercats especialitzats. A vegades, són més petites i cares que als Països Baixos.

Nou!!: Farina і Stroopwafel · Veure més »

Su muhallebisi

Su muhallebisi (literalment muhallebi d'aigua) són unes postres de la cuina turca.

Nou!!: Farina і Su muhallebisi · Veure més »

Sulfat de sodi

El sulfat de sodi (antigament sulfat sòdic) és un compost químic, una sal de fórmula química Na2SO4, constituïda per cations sodi Na+ i anions sulfat SO4^2-.

Nou!!: Farina і Sulfat de sodi · Veure més »

Suquet de peix

Suquet de peix amb llagostí El suquet de peix, ocasionalment cruet de peix, és un plat fet habitualment en cassola amb trossos de diferents peixos i patata, típic de tota la zona costanera i illenca dels Països Catalans.

Nou!!: Farina і Suquet de peix · Veure més »

Surimi

El és un producte d'origen japonès que consisteix en una pasta gelatinosa feta a partir de carn triturada de peixos blancs. Com que aquesta pasta resultant és incolora, inodora i insípida, posteriorment se li afegeixen colorants i saboritzants com ara la clara d'ou, sal, oli vegetal, sucre, derivats làctics i glutamat potàssic.

Nou!!: Farina і Surimi · Veure més »

Tacuinum sanitatis

El Tacuinum sanitatis (també anomenat Taccuinum sanitatis) es tracta d'un manual medieval principalment sobre salut, dirigit a un públic laic culte, basat en les Taqwim al‑Sihha (en àrab: تقويمالصحة; Taules de salut), un tractat de medicina àrab escrit per Ibn Butlan cap al 1050.

Nou!!: Farina і Tacuinum sanitatis · Veure més »

Tahinli çörek

Tahinli çörek és una varietat de çörek turca tradicional amb tahini.

Nou!!: Farina і Tahinli çörek · Veure més »

Tàrraco

Tàrraco (Tarraco; Ταρρακών) fou la ciutat romana capital de la Hispània Citerior i després de la província de la Tarraconense, actualment Tarragona.

Nou!!: Farina і Tàrraco · Veure més »

Tembleque

Tembleque és un municipi de la província de Toledo, a la comunitat autònoma de Castella la Manxa.

Nou!!: Farina і Tembleque · Veure més »

Tempeh

275x275px El tempeh és un aliment que prové del procés de fermentació de la soja.

Nou!!: Farina і Tempeh · Veure més »

Tenebriònids

Els tenebriònids (Tenebrionidae) són una de les grans famílies de coleòpters amb 2300 gèneres i unes 20.000 espècies descrites.

Nou!!: Farina і Tenebriònids · Veure més »

Terratrèmol del Kirguizstan de 2008

El terratrèmol del Kirguizstan de 2008 va ocórrer el 5 d'octubre a les 21.52 hora local (15.52 UTC) amb una magnitud de moment de 6,6, matant a 75 persones, entre elles 41 nens, i ferint a 150 persones, entre elles 93 nens.

Nou!!: Farina і Terratrèmol del Kirguizstan de 2008 · Veure més »

Testi kebabı

Testi kebabı (també Desti kebabı) o Çömlek kebabı és un plat de carn de la cuina turca.

Nou!!: Farina і Testi kebabı · Veure més »

Thermobia domestica

Thermobia domestica és un petit insecte zigentom de la família Lepismatidae similar al peixet d'argent (gènere Lepisma).

Nou!!: Farina і Thermobia domestica · Veure més »

Thomas Addison

Thomas Addison (Longbenton, 2 d'abril de 1793 - Brighton, 29 de juny de 1860), va ser un científic i metge britànic del segle XIX.

Nou!!: Farina і Thomas Addison · Veure més »

Tibet

Bandera del govern tibetà a l'exili (fou la bandera del Tibet abans del 1950) Fronteres històriques del Tibet El Tibet (en tibetà བོད Bod, pronunciat pö en el dialecte de Lhasa; en xinès 西 藏) és una regió de l'Àsia Central que designa quatre entitats geogràfiques superposades.

Nou!!: Farina і Tibet · Veure més »

Tolba

* Per la classe social dels tolbes (singular tolba) del Magreb vegeu Zouaïa Tolba és una vila i municipi de la Baixa Ribagorça d'administració aragonesa, situada a la vall del riu de Queixigar.

Nou!!: Farina і Tolba · Veure més »

Tonya

La tonya, també dita '''mona''', pa socarrat, fogassa, coca bova (a la Marina Alta) o panou (a la Safor), és una coca rodona feta de blat de xeixa, patata, ous, oli i sucre, i que es menja principalment per les festes de Pasqua al País Valencià.

Nou!!: Farina і Tonya · Veure més »

Torre Blanca (Sant Joan les Fonts)

La Torre Blanca és una obra de Sant Joan les Fonts (Garrotxa) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Farina і Torre Blanca (Sant Joan les Fonts) · Veure més »

Torta

Una torta és un pa de pagès rodó occità, molt semblant al català.

Nou!!: Farina і Torta · Veure més »

Tortó

Tortó El tortó és el residu de vegetals després d'haver-ne extret l'oli.

Nou!!: Farina і Tortó · Veure més »

Tortú

Un torton (Tula i Briva),Corrèze, Encyclopedie Bonneton, any 2002, crespa (Usèrcha i Donzenac, a la Corresa) (creipa a la Creusa), pompa (Ussel i Maimac, a la Corresa), borriòl (Sentria i Alvèrnia), galeton,Creuse, de G. Gouyet i altres autors, ed.

Nou!!: Farina і Tortú · Veure més »

Tortell

El tortell és un pastís típic de la cuina catalana i de la cuina occitana en forma d'anella o cèrcol, fet de pasta de brioix, pasta fullada o d'alguna altra mena i farcit de diversos ingredients com ara massapà, nata, crema, melmelada, cabell d'àngel, etc.

Nou!!: Farina і Tortell · Veure més »

Tortilla

A Mèxic i Amèrica Central una tortilla és una preparació alimentària elaborada a base de massa de blat de moro nixtamalitzat.

Nou!!: Farina і Tortilla · Veure més »

Triticale

Triticale (× Triticosecale) és un híbrid entre el blat (Triticum) i el sègol (Secale).

Nou!!: Farina і Triticale · Veure més »

Tsampa

El tsampa - en tibetà རྩམ་པ་rtsam pa - és un menjar bàsic particularment utilitzat al Tibet.

Nou!!: Farina і Tsampa · Veure més »

Txilindron

El txilindron és una preparació típica de l'Aragó, Navarra i algunes zones del País Basc.

Nou!!: Farina і Txilindron · Veure més »

Udon

Bol amb udon. és un tipus de fideu gruixut fet de farina, popular al menjar japonès.

Nou!!: Farina і Udon · Veure més »

Ulleres (dolç)

Unes ulleres són un dolç de pasta de full fet en forma d'ulleres.

Nou!!: Farina і Ulleres (dolç) · Veure més »

Un helvası

Un helvası (dolç de farina) són unes postres tradicionals de la cuina turca, fetes amb farina de blat, sucre, llet, vainilla, mantega o oli de cuinar.

Nou!!: Farina і Un helvası · Veure més »

Un kurabiyesi

Lun kurabiyesi (Kurabiye de farina en turc) és un tipus de kurabiye que es fa amb mantega, oli de gira-sol, sucre glas, midó de blat de moro, vainilla en pols i farina de blat.

Nou!!: Farina і Un kurabiyesi · Veure més »

Wantan

Indonèsia El wantan, wanton o wonton (Xinès tradicional: 餛 飩) és una massa molt fina i farcida (generalment de carn picada de porc o vedella) molt comú en la gastronomia de la Xina.

Nou!!: Farina і Wantan · Veure més »

Xanguet

El xanguet o cabeçuda (Aphia minuta) és un peix teleosti de la família Gobiidae.

Nou!!: Farina і Xanguet · Veure més »

Xarop de maltosa

El xarop de maltosa és un additiu alimentari emprat com edulcorant, espessidor i conservant.

Nou!!: Farina і Xarop de maltosa · Veure més »

Xèrica

Xèrica (en castellà i oficialment, Jérica, i en la parla xurra Jerica o Ejerica) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.

Nou!!: Farina і Xèrica · Veure més »

Xerta

Xerta és una vila i municipi de la comarca del Baix Ebre.

Nou!!: Farina і Xerta · Veure més »

Xiaolongbao

El Xiaolongbao (en xinès: 小籠包literalment "cistella de panets menuts"; conegut com a sopa de massa guisada) o Xiaolongpao, és una bola de massa guisada tipus baozi.

Nou!!: Farina і Xiaolongbao · Veure més »

Xocolata desfeta

És comú sucar els bunyols (o coca, pa, pastes, etc.) a la xocolata desfeta La xocolata desfeta o xocolate bullit és una beguda calenta i més o menys densa a base de xocolata dissolta habitualment en llet, tot i que pot ser en aigua.

Nou!!: Farina і Xocolata desfeta · Veure més »

Xurro

El xurro és una peça de pasta de bunyol de forma allargada.

Nou!!: Farina і Xurro · Veure més »

Yakisoba

, literalment «fideu fregit», és un plat japonès de pasta fregida.

Nou!!: Farina і Yakisoba · Veure més »

Yarma çorbası

Yarma çorbası o Yoğurtlu yarma çorbası (Sopa de yarma o sopa de yarma amb iogurt respectivament) és una çorba (sopa) de la cuina turca.

Nou!!: Farina і Yarma çorbası · Veure més »

Yufka

Yufka o ''sac ekmeği'' (pa de planxa) sobre la taula. El yufka significa pasta fil·lo en turc i el pa fet de yufka (Sac ekmeği o Yufka ekmeği, ref. pàgina 56) és un pa pla tradicional.

Nou!!: Farina і Yufka · Veure més »

Zeytinyağlı bakla

Zeytinyağlı taze bakla, acabat de cuinar, amb l'anet a sobre. Zeytinyağlı bakla, llesta per menjar, amb la seva salsa de iogurt amb all a sobre. Zeytinyağlı bakla o Zeytinyağlı taze bakla (fava amb oli d'oliva o fava fresca amb oli d'oliva, respectivament, en turc, p. 7) és un plat típic de la cuina turca.

Nou!!: Farina і Zeytinyağlı bakla · Veure més »

Zlabia

''Zlabia'' en un plat La zlabia, zlebia o zalabia (de l') és un dolç de la cuina oriental d'origen molt antic.

Nou!!: Farina і Zlabia · Veure més »

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant