Taula de continguts
15 les relacions: Arquelau de Judea, Asmoneus, Cursus honorum, Demetri II Nicàtor, Diòdot Trifó, Fanariotes, Gran Cisma d'Orient, Hircà II, Història del cristianisme, Joan Hircà, Màlic II, Nicèfor Brienni (etnarca), Setge de Jerusalem (63 aC), Simó Macabeu, Tetrarca.
Arquelau de Judea
Moneda d'Herodes Arquelau Arquelau de Judea (en llatí Archelaus, en grec antic Ἀρχέλαος) va ser fill d'Herodes el Gran i de Maltace, una dona samaritana.
Veure Etnarca і Arquelau de Judea
Asmoneus
Els asmoneus van ser una família jueva que va governar el regne de Judea entre l'any 140 aC i el 36 aC.
Veure Etnarca і Asmoneus
Cursus honorum
Cursus honorum en llatí, que significa la 'carrara política de magistrat', era la successió de càrrecs públics que podia assolir una persona a l'antiga Roma, tant en l'època republicana com durant l'Imperi.
Veure Etnarca і Cursus honorum
Demetri II Nicàtor
Demetri II Nicàtor (el Victoriós) fou rei selèucida del 145 aC al 138 aC i del 129 aC al 126 aC.
Veure Etnarca і Demetri II Nicàtor
Diòdot Trifó
Diòdot Trifó (en grec antic Διόδοτος Τρύφων) fou un rei selèucida, regent del 145 aC al 140 aC i rei del 140 aC al 138 aC.
Veure Etnarca і Diòdot Trifó
Fanariotes
Vista del barri de Fener, el centre històric dels grecs otomans de Constantinoble a l'Imperi Otomà, ca. 1900 Una altra vista del barri de Fener, ca. 1900. En primer pla: l'Església de Sant Esteve dels Búlgars; dalt del turó: el Patriarcat de Constantinoble.
Veure Etnarca і Fanariotes
Gran Cisma d'Orient
El Cisma Est-Oest (també conegut com el Gran Cisma o Cisma de 1054) va ser el trencament de la comunió que es va produir al entre l'Església Catòlica i l'Església Ortodoxa Oriental.
Veure Etnarca і Gran Cisma d'Orient
Hircà II
Hircà II (en llatí Hyrcanus, en grec antic Ὑρκανός) (s.II aC - 30 aC) va ser gran sacerdot, rei dels jueus i etnarca.
Veure Etnarca і Hircà II
Història del cristianisme
Branques del cristianisme La història del cristianisme es refereix a la religió cristiana, els seus seguidors i l'Església amb les seves diverses denominacions, des del fins al present.
Veure Etnarca і Història del cristianisme
Joan Hircà
Joan Hircà (Joannes Hyrcanus, Ὑρκανός) va ser príncep (etnarca) i gran sacerdot dels jueus.
Veure Etnarca і Joan Hircà
Màlic II
Màlic II, fill d'Aretes IV Filopàter, fou rei dels nabateus del 40 al 70.
Veure Etnarca і Màlic II
Nicèfor Brienni (etnarca)
Nicèfor Brienni (grec: Νικηφόρος Βρυέννιος, Nikiforos Vriénnios) fou un important general romà d'Orient implicat en les revoltes contra l'emperadriu Teodora (r. 1055-1056) i l'emperador Miquel VI (r. 1056-1057).
Veure Etnarca і Nicèfor Brienni (etnarca)
Setge de Jerusalem (63 aC)
El setge de Jerusalem (63 aC) es va produir durant les campanyes de Pompeu el Gran a l'Orient, poc després de la conclusió exitosa de la Tercera Guerra Mitridàtica.
Veure Etnarca і Setge de Jerusalem (63 aC)
Simó Macabeu
Simó Macabeu va ser gran sacerdot dels jueus, fill de Mataties (el primer dirigent de la Revolta dels Macabeus el 167 aC).
Veure Etnarca і Simó Macabeu
Tetrarca
Tetrarca (en llatí Tetrarcha, plural Tetrarches, en grec antic τετράρχης) era una paraula que originalment designava a un governant d'una quarta part d'un país, per exemple a Tessàlia dividida en quatre tetrarquies, restaurades per Filip II de Macedònia, segons Valeri Harpocratió i Estrabó.
Veure Etnarca і Tetrarca