Taula de continguts
43 les relacions: Antoni Prunera, Bartomeu Alcalís, Claudi Mas, Cosme Amiguet, Cosme Damià Hortolà, Cosme Mestre, Cristòfor Castellví, Dalmau Moner, Dídac Vieta, Decrets de Nova Planta, Estudi General de Medicina i Arts, Francesc Calça, Francesc Castelló (catedràtic), Francesc Osset, Galcerà Grimosachs, Garcia Gil de Manrique y Maldonado, Guerau Boquet, Guillem Francesc Comes, Història de Barcelona, Hodonímia de Barcelona, Jeroni Pujades, Joan Bofill, Joan Lluís Oms, Josep de Manjarrés i de Bofarull, Josep de Rius i Falguera, La Rambla, Llorenç Benet, Llorenç Llagostera, Manuel Milà i Fontanals, Martí Ivarra, Miquel Çalopa, Pere Benet Atxer, Pere Delmunt, Pere Joan Nunyes, Rafael Casanova i Comes, Revolta dels Barretines, Segimon Comas i Vilar, Studium generale, Universitat de Barcelona, Universitat de l'Estudi General, 1450, 3 de novembre, 3 de setembre.
Antoni Prunera
Antoni Prunera,nascut al darrer terç del, fou un eclesiàstic de Barcelona.
Veure Estudi General de Barcelona і Antoni Prunera
Bartomeu Alcalís
Bartomeu Alcalís va néixer a finals del segle XV o principis del.
Veure Estudi General de Barcelona і Bartomeu Alcalís
Claudi Mas
Claudi Mas va néixer al.
Veure Estudi General de Barcelona і Claudi Mas
Cosme Amiguet
Cosme Amiguet (segle XV - segle XVI), fou un Doctor en Medicina, Síndic de l'Estudi de Medicina i Arts, Rector de l'Estudi General de Barcelona (1536-1537 i 1550-1551), Canceller (1537-1538 i 1557-1558) i Tresorer.
Veure Estudi General de Barcelona і Cosme Amiguet
Cosme Damià Hortolà
Cosme Damià Hortolà (Perpinyà, 1493 - Vilabertran, 3 de febrer de 1568) fou un destacat teòleg i hebraista, assistent al Concili de Trento, que exercí els càrrecs d'abat de Vilabertran - al bisbat de Girona - i rector de l'Estudi General de Barcelona.
Veure Estudi General de Barcelona і Cosme Damià Hortolà
Cosme Mestre
Cosme Mestre va néixer a finals del segle XV o principis del.
Veure Estudi General de Barcelona і Cosme Mestre
Cristòfor Castellví
Cristòfor Castellví Fernández Luzón, Antonio (2005) va néixer a finals del segle XV o molt principis del.
Veure Estudi General de Barcelona і Cristòfor Castellví
Dalmau Moner
El beat Dalmau Moner (Santa Coloma de Farners, la Selva, 1291 - Girona, 1341), conegut popularment com a Sant Dalmau, fou un eremita i frare dominic al convent de Girona.
Veure Estudi General de Barcelona і Dalmau Moner
Dídac Vieta
Didac Vieta (s.XVII - s.XVIII) fou un beneficiat de Santa Maria del Mar i rector de la Universitat de l'Estudi General de Barcelona.
Veure Estudi General de Barcelona і Dídac Vieta
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca.
Veure Estudi General de Barcelona і Decrets de Nova Planta
Estudi General de Medicina i Arts
L'Estudi General de Medicina i Arts de Barcelona (Studi General de Medicina y Arts) és el centre d'educació superior de la ciutat de Barcelona en actiu entre 1402 i 1450.
Veure Estudi General de Barcelona і Estudi General de Medicina i Arts
Francesc Calça
Francesc Calça (Barcelona, 1521 - 3 de gener de 1603), referit a l'època com a Francisco Calça, fou un cavaller català, humanista, especialista en llengües, catedràtic d'arts i filosofia i Rector de l'Estudi General de Medicina i Arts (1545) i de l'Estudi General de Barcelona (1576-1577).
Veure Estudi General de Barcelona і Francesc Calça
Francesc Castelló (catedràtic)
Francesc Castelló (segle XVI) va ser un professor universitari, rector de la Universitat de Barcelona.
Veure Estudi General de Barcelona і Francesc Castelló (catedràtic)
Francesc Osset
Francesc OssetFernández Luzón, Antonio.
Veure Estudi General de Barcelona і Francesc Osset
Galcerà Grimosachs
Galcerà Grimosachs va néixer probablement a principis del.
Veure Estudi General de Barcelona і Galcerà Grimosachs
Garcia Gil de Manrique y Maldonado
Garcia Gil de Manrique y Maldonado (El Pobo de Dueñas, 1575 - Alcalá la Real, 1651), Va ser nomenat rector de l'Estudi General de Barcelona, origen de l'actual Universitat de Barcelona (1626-1628), Bisbe de Girona (1627-1633) i de Barcelona (1633-1651).
Veure Estudi General de Barcelona і Garcia Gil de Manrique y Maldonado
Guerau Boquet
Guerau Boquet va néixer probablement a Tremp a finals del segle XV o principis del.
Veure Estudi General de Barcelona і Guerau Boquet
Guillem Francesc Comes
Guillem Francesc ComesFernández Luzón, Antonio.
Veure Estudi General de Barcelona і Guillem Francesc Comes
Història de Barcelona
Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.
Veure Estudi General de Barcelona і Història de Barcelona
Hodonímia de Barcelona
XIX és el centre neuràlgic de Barcelona. Els hodònims de Barcelona estan regulats per la Ponència de Nomenclàtor dels Carrers de Barcelona, una comissió depenent de la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona.
Veure Estudi General de Barcelona і Hodonímia de Barcelona
Jeroni Pujades
Jeroni Pujades (Barcelona, 1568 - Castelló d'Empúries, 1635) va ser un historiador, cronista i advocat barceloní.
Veure Estudi General de Barcelona і Jeroni Pujades
Joan Bofill
Joan Bofill va néixer al segle XVI a Granollers.
Veure Estudi General de Barcelona і Joan Bofill
Joan Lluís Oms
Joan Lluís Oms va néixer el.
Veure Estudi General de Barcelona і Joan Lluís Oms
Josep de Manjarrés i de Bofarull
Josep de Manjarrés i de Bofarull (Barcelona, 1816 - Barcelona, 1880) fou un escriptor i teòric i historiador de l'art.
Veure Estudi General de Barcelona і Josep de Manjarrés i de Bofarull
Josep de Rius i Falguera
Josep de Rius i Falguera (Barcelona, 1675-1739) fou un eclesiàstic i erudit, doctor en lleis, canons i teologia, el darrer rector de la Universitat de l'Estudi General de Barcelona.
Veure Estudi General de Barcelona і Josep de Rius i Falguera
La Rambla
La Rambla, també anomenada les Rambles perquè té diversos trams amb noms diferents, és un passeig emblemàtic de Barcelona que discorre entre la Plaça de Catalunya, centre neuràlgic de la ciutat, i el Port Vell.
Veure Estudi General de Barcelona і La Rambla
Llorenç Benet
fou Professor de l'Estudi General de Barcelona, va obtenir una de les tres primeres càtedres de medicina creades l'any 1551.
Veure Estudi General de Barcelona і Llorenç Benet
Llorenç Llagostera
Llorenç Llagostera va néixer a probablement a principis del.
Veure Estudi General de Barcelona і Llorenç Llagostera
Manuel Milà i Fontanals
''Romancerillo catalán'' de 1882 Manuel Milà i Fontanals (Vilafranca del Penedès, 4 de maig de 1818 - 16 de juliol de 1884) fou un filòleg, erudit i escriptor català.
Veure Estudi General de Barcelona і Manuel Milà i Fontanals
Martí Ivarra
Martí Ivarra (Viguera, Castella, ? — Barcelona, 1557, o posterior), establert i arrelat a Catalunya des dels volts de 1507, fou un professor de gramàtica llatina a l'estudi general de Barcelona, preceptor particular de fills de juristes i de metges, mestre de grec i autor d'una considerable obra literària i poètica en llatí, i difusor dels mètodes de Nebrija.
Veure Estudi General de Barcelona і Martí Ivarra
Miquel Çalopa
Miquel Çalopa va ser rector de la universitat de l'Estudi General de Barcelona.
Veure Estudi General de Barcelona і Miquel Çalopa
Pere Benet Atxer
Pere Benet Atxer o Pere Benet Arxer (-) fou canonge, Rector de l'Estudi General de Barcelona i capità de granaders.
Veure Estudi General de Barcelona і Pere Benet Atxer
Pere Delmunt
Pere Delmunt va néixer al.
Veure Estudi General de Barcelona і Pere Delmunt
Pere Joan Nunyes
Pere Joan Nunyes, conegut per les seves obres com Petro Ioanne Nunnesio valentino (València, 1522/1529 — València, 12 de març de 1602), fou un humanista valencià que destacà com a filòsof, filòleg i rètor, però sobretot, com a pedagog.
Veure Estudi General de Barcelona і Pere Joan Nunyes
Rafael Casanova i Comes
Rafael Casanova i Comes (Moià, ca. 1660 - Sant Boi de Llobregat, 2 de maig de 1743)Serret (1996: 125) fou un advocat i polític català partidari de Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió Espanyola i darrer conseller en cap de Barcelona (1713-1714).
Veure Estudi General de Barcelona і Rafael Casanova i Comes
Revolta dels Barretines
Cartell institucional advertint sobre la Revolta La Revolta dels Barretines o Revolta dels Gorretes (1687-1689) va ser una revolta pagesa contra els abusos de les tropes del rei Carles II, que va tenir una especial intensitat a Osona, el Lluçanès, el Bages i el Vallès; però que va arribar també al Baix Llobregat, el Penedès, la Segarra, l'Urgell i fins i tot a la Marina.
Veure Estudi General de Barcelona і Revolta dels Barretines
Segimon Comas i Vilar
Segimon Comas i Vilar (o Segimon Comes i Vilar) (Sant Quirze de Besora, ca. 1685 Rossich - 2007, pàg. 5. – Barcelona, 1740)Diccionari biogràfic de l'ABL fou un sacerdot, doctor en ambdós drets, catedràtic de lletres humanes de la Universitat de Barcelona i primer president de l'acadèmia literària de Barcelona.
Veure Estudi General de Barcelona і Segimon Comas i Vilar
Studium generale
Mapa incomplet d'universitats medievals d'Europa. Algunes, com Lund (1425), hi falten. A partir de l'alta edat mitjana es començà a donar el nom de studium generale (studia generalia en plural) "estudi general" en llatí a les institucions d'ensenyament superior, de les quals van sorgir les primeres universitats en la cristiandat llatina (un espai coincident a grans trets amb l'Europa Occidental), i que avui en dia coneixem com Universitats.
Veure Estudi General de Barcelona і Studium generale
Universitat de Barcelona
La Universitat de Barcelona és una universitat pública situada a la ciutat de Barcelona.
Veure Estudi General de Barcelona і Universitat de Barcelona
Universitat de l'Estudi General
La Universitat de l'Estudi General (Universitat del Studi General) és el centre d'educació superior de la ciutat de Barcelona en actiu entre 1558 i 1714.
Veure Estudi General de Barcelona і Universitat de l'Estudi General
1450
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Estudi General de Barcelona і 1450
3 de novembre
El 3 de novembre o 3 de santandria és el tres-cents setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vuitè en els anys de traspàs.
Veure Estudi General de Barcelona і 3 de novembre
3 de setembre
El 3 de setembre és el dos-cents quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-setè en els anys de traspàs.
Veure Estudi General de Barcelona і 3 de setembre