Taula de continguts
29 les relacions: Úrsula Micaela Morata, Bernat d'Aosta, Chamonix, Conseil des Commis, Dinastia dels Habsburg, Dissolució del Sacre Imperi Romanogermànic, Expedició dels Mil, Fets de Peracamps, Fort d'Exilles, François Isaac de Rivaz, Francesc I d'Àustria, Gran glacera de Verraz, Guerres de la Revolució Francesa, Història d'Àustria, Història d'Itàlia, Història de Mònaco, Humbert I del Vienès, Joan II del Vienès, Joseph de Maistre, Llista de reis de Sardenya, Louis Moreau Gottschalk, Occitània durant la Revolució Francesa, Regne de Sardenya, Regne de Sardenya-Piemont, Sacre Imperi Romanogermànic, Savoia, Savoia (regió), Tractat d'Utrecht, Unificació italiana.
Úrsula Micaela Morata
Úrsula Micaela Morata (Cartagena, 21 d'octubre de 1628 - Alacant, 9 de gener de 1703) va ser una religiosa de l'orde de les Clarisses Caputxines, que va fundar el convent de l'orde a Alacant.
Veure Estats de Savoia і Úrsula Micaela Morata
Bernat d'Aosta
Bernat d'Aosta, de Menthon o de Montjoux (Menthon-Saint-Bernard, ca. 1020 - Novara, 1081, o segons la llegenda, segurament incerta, 923-1008) va ser un prevere savoià (el territori va passar el 1861 a França) que l'Església Catòlica venera com a sant.
Veure Estats de Savoia і Bernat d'Aosta
Chamonix
Chamonix-Mont-Blanc o Chamonix (s'ha de pronunciar xamoní), (francoprovençal Chamônix) és un municipi francès, pertanyent al departament de l'Alta Savoia i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Veure Estats de Savoia і Chamonix
Conseil des Commis
La seu del ''Conseil des Commis'' en la plaça Émile Chanoux. El Conseil des Commis, (en italià, Consiglio dei Commessi, és una institució històrica valdostana nascuda el 7 de març del 1536 de la voluntat de l'Assemblea enfront de la invasió dels territoris dels Estats de Savoia pel rei Francesc I de França.
Veure Estats de Savoia і Conseil des Commis
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Veure Estats de Savoia і Dinastia dels Habsburg
Dissolució del Sacre Imperi Romanogermànic
La dissolució del Sacre Imperi Romanogermànic es produí de facto el 6 d'agost del 1806, quan l'últim emperador romanogermànic, Francesc II, de la casa d'Habsburg-Lorena, abdicà el seu títol i alliberà tots els estats i funcionaris imperials dels seus juraments i obligacions envers l'imperi.
Veure Estats de Savoia і Dissolució del Sacre Imperi Romanogermànic
Expedició dels Mil
L'Expedició dels Mil, també anomenada l'expedició dels camises roges, és un famós episodi del risorgimento italià que va tenir lloc el 1860.
Veure Estats de Savoia і Expedició dels Mil
Fets de Peracamps
Els Fets de Peracamps són accions d'armes que tingueren lloc durant la primera guerra Carlina a les formidables posicions i congostos dels voltants del llogaret de Peracamps, a prop de Solsona.
Veure Estats de Savoia і Fets de Peracamps
Fort d'Exilles
El Fort d'Exilles, al municipi del mateix nom a la província de Torí, és un dels sistemes defensius més importants del Piemont, juntament amb el complex fortificat de Fenestrelle i la de Vinadio.
Veure Estats de Savoia і Fort d'Exilles
François Isaac de Rivaz
François Isaac de Rivaz (1752 - 1828) va ser un inventor i un polític.
Veure Estats de Savoia і François Isaac de Rivaz
Francesc I d'Àustria
Francesc II del Sacre Imperi Romanogermànic o Francesc I d'Àustria (Florència 1768 - Viena 1835) fou el darrer portador del mil·lenari títol d'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i primer emperador d'Àustria.
Veure Estats de Savoia і Francesc I d'Àustria
Gran glacera de Verraz
La Gran Glacera de Verraz es troba a la vall d'Aosta, a la vall d'Ayas, a la frontera amb el Valais.
Veure Estats de Savoia і Gran glacera de Verraz
Guerres de la Revolució Francesa
Les Guerres de la Revolució Francesa foren una sèrie de conflictes bèl·lics, esdevinguts entre 1792 i 1802, en què França s'enfrontà a diferents monarquies europees.
Veure Estats de Savoia і Guerres de la Revolució Francesa
Història d'Àustria
Escut d'Àustria La història d'Àustria designa la història de l'estat d'Europa central anomenat actualment Àustria.
Veure Estats de Savoia і Història d'Àustria
Història d'Itàlia
La història d'Itàlia és una de les més importants de tot Europa i de tot el món.
Veure Estats de Savoia і Història d'Itàlia
Història de Mònaco
Mònaco és actualment un principat independent.
Veure Estats de Savoia і Història de Mònaco
Humbert I del Vienès
Humbert I, nascut vers 1240, mort el 12 d'abril de 1307, fou baró de la Tour-du-Pin, abans d'esdevenir, per matrimoni, delfí del Vienès.
Veure Estats de Savoia і Humbert I del Vienès
Joan II del Vienès
Joan II de la Tour du Pin (nascut vers el 1280 - mort el 5 de març de 1319 a Pont de Sorgues, prop d'Avinyó) va ser delfí del Vienès de vers 1307 a 1318. Era fill d'Humbert I de la Tour du Pin, delfí de Vienès i senyor de la Tour-du-Pin, i d'Anna de Borgonya, delfina del Vienès.
Veure Estats de Savoia і Joan II del Vienès
Joseph de Maistre
Joseph de Maistre, comte de Maistre (Chambéry, 1 d'abril de 1753 - Torí, 26 de febrer de 1821), teòric polític i filòsof de Savoia, màxim representant del pensament conservador oposat a les idees de la Il·lustració i la Revolució Francesa.
Veure Estats de Savoia і Joseph de Maistre
Llista de reis de Sardenya
El Regne de Sardenya fou creat el 1297 pel Papa Bonifaci VIII per resoldre els conflictes entre el Casal d'Anjou i la Corona d'Aragó.
Veure Estats de Savoia і Llista de reis de Sardenya
Louis Moreau Gottschalk
Louis Moreau Gottschalk (Nova Orleans, la Louisiana, els Estats Units, 8 de maig de 1829 - Rio de Janeiro, el Brasil, 18 de desembre de 1869) fou un pianista i compositor estatunidenc.
Veure Estats de Savoia і Louis Moreau Gottschalk
Occitània durant la Revolució Francesa
Evolució històrica al territori occità durant la Revolució Francesa, del 1788 al 1795.
Veure Estats de Savoia і Occitània durant la Revolució Francesa
Regne de Sardenya
El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.
Veure Estats de Savoia і Regne de Sardenya
Regne de Sardenya-Piemont
Piemont-Sardenya és el nom amb què sovint la historiografia designa sintèticament els Estats de Savoia (el conjunt d'estats governats per la dinastia dels Savoia) a partir del moment que s'hi inclogué el Regne de Sardenya (1720) i fins a la transformació en Regne d'Itàlia (1861).
Veure Estats de Savoia і Regne de Sardenya-Piemont
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Veure Estats de Savoia і Sacre Imperi Romanogermànic
Savoia
* Savoia (regió), regió europea i antic estat a l'angle nord-oest dels Alps que fou incorporada a França el 1860.
Veure Estats de Savoia і Savoia
Savoia (regió)
Mapa de la Savoia Escut de la Savoia La Savoia (en francès Savoie, en savoià Savouè) és un antic estat europeu situada a l'angle nord-oest dels Alps que fou incorporada a França el 1860.
Veure Estats de Savoia і Savoia (regió)
Tractat d'Utrecht
El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.
Veure Estats de Savoia і Tractat d'Utrecht
Unificació italiana
La unificació italiana. Procés de la unificació d'Itàlia La unificació italiana (en la historiografia italiana Unità d'Italia o l'Unità per antonomàsia) fou, en sentit estricte, el procés mitjançant el qual, entre 1859 i 1870, foren unificats els diversos estats en què s'estructurava la península Itàlica (i illes del voltant) per tal de crear l'actual Estat italià; en la pràctica consistí en l'annexió de tots al nucli impulsor del procés, Piemont-Sardenya (oficialment "Regne de Sardenya"), esdevingut Regne d'Itàlia el 17 de març de 1861 sota la dinastia de Savoia, que era d'origen tan extraitàlic com totes les dinasties reputades "no italianes" (els Habsburg i els Borbó, especialment).
Veure Estats de Savoia і Unificació italiana