Taula de continguts
123 les relacions: ABBA, Agostino Casaroli, Alberto Acosta Espinosa, Alemanya Occidental, Aliats de la Segona Guerra Mundial, Antisocialisme, Assembleia do Povo Unido, Ateisme marxista–leninista, Štěpán Trochta, Bloc de l'Est, Capitalisme, Castrisme, Causes de la Segona Guerra Mundial, Christo i Jeanne-Claude, Col·lectivisme, Comissió Nacional de Defensa de Corea del Nord, Comitès de Defensa de la Revolució, Comunisme soviètic, Constitució de la República Popular de la Xina, Constitució soviètica, Crítica del capitalisme, Creu Negra Anarquista, Cuba, Cubans, Daniel arap Moi, Democràcia popular, Descomunització, Die Linkspartei, Dissidents soviètics, Dissolució de la Unió Soviètica, Divisió de Corea, Dones de Mongòlia, Drets del col·lectiu LGBT a la Corea del Nord, Economia de la Unió Soviètica, El llibre negre del comunisme, Eleccions generals de Tanzània de 2015, Eleccions presidencials de São Tomé i Príncipe de 2011, Estat (desambiguació), Estat satèl·lit, Exèrcit Popular d'Alliberament de Namíbia, Feixisme, Festival Mundial de la Joventut i els Estudiants, FK Estrella Roja de Belgrad, Forces Armades Revolucionàries de Cuba, Frente Popular Galega, Fuerzas Armadas Revolucionarias del Pueblo, Geografia de Lituània, Govern Revolucionari Popular, Gran Jamahiriyya Àrab Líbia Popular Socialista, Guerra Civil d'Etiòpia, ... Ampliar l'índex (73 més) »
ABBA
Membres del grup. En la fila superior, Björn Ulvaeus (esquerra) i Benny Andersson; en la fila inferior, Agnetha Fältskog (esquerra) i Anni-Frid Lyngstad ABBA és un grup suec de música pop format per Agnetha Fältskog, Anni-Frid Lyngstad (Frida), Björn Ulvaeus i Benny Andersson.
Veure Estat socialista і ABBA
Agostino Casaroli
Agostino Casaroli (Castel San Giovanni, Itàlia, 24 de novembre de 1914 - Roma, 9 de juny de 1998) va ser un cardenal de la Santa Església Romana, Secretari d'Estat de la Santa Seu entre 1979 i 1990.
Veure Estat socialista і Agostino Casaroli
Alberto Acosta Espinosa
és un economista i polític equatorià.
Veure Estat socialista і Alberto Acosta Espinosa
Alemanya Occidental
LAlemanya Occidental o de l'Oest, en alemany Westdeutschland o West-Deutschland, coneguda també com a República Federal d'Alemanya (RFA) era un país de l'Europa central que formava part de la Unió Europea (UE).
Veure Estat socialista і Alemanya Occidental
Aliats de la Segona Guerra Mundial
Països neutrals Els Aliats, més tard coneguts formalment com les Nacions Unides, van ser una coalició militar internacional formada durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945) per oposar-se a les potències de l'Eix, dirigides per l'Alemanya nazi, l'Imperi del Japó i la Itàlia feixista.
Veure Estat socialista і Aliats de la Segona Guerra Mundial
Antisocialisme
Publicitat anti-marxista Crítica al socialisme, és qualsevol crítica dels models d'organització econòmica socialistes i de la seva viabilitat, així com de les implicacions polítiques i socials de l'adopció d'aquest sistema.
Veure Estat socialista і Antisocialisme
Assembleia do Povo Unido
L'Assembleia do Povo Unido va ser un partit polític de Galícia que es proclamava independentista, socialista i reintegracionista.
Veure Estat socialista і Assembleia do Povo Unido
Ateisme marxista–leninista
Unió Soviètica En la filosofia marxista, l'ateisme marxista-leninista (també anomenat ateisme científic marxista-leninista) és l'element irreligiós i anticlerical del marxisme-leninisme, la ideologia estatal oficial de la Unió Soviètica.
Veure Estat socialista і Ateisme marxista–leninista
Štěpán Trochta
Štěpán Trochta S.D.B. (Francova Lhota, Vsetín, 26 de març de 1905 - Litoměřice, 6 d'abril de 1974) va ser un bisbe txec de l'Església Catòlica, que patí primer la persecució dels nazis i després del règim comunista de la República Democràtica Txecoslovaca.
Veure Estat socialista і Štěpán Trochta
Bloc de l'Est
Bloc de l'Est. Durant la Guerra Freda, el Bloc de l'Est, també anomenat Bloc soviètic, Bloc comunista, Bloc socialista i Camp socialista, comprenia els següents països d'Europa central i oriental: la Unió Soviètica, Bulgària, Romania, Hongria, la República Democràtica Alemanya, Polònia, Txecoslovàquia i - fins als anys 60 - Albània.
Veure Estat socialista і Bloc de l'Est
Capitalisme
IDH molt alts. El capitalisme es forma per mitjà de la propietat privada dels mitjans de producció i la llibertat de gestionar-los. En la imatge un exemple d'empresa privada a Oxford. El capitalisme és un sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en la seva majoria, propietat privada, i en què el capital s'inverteix en la producció, distribució i el comerç dels béns i serveis per tal d'obtenir guanys o el benefici màxim en un mercat lliure i competitiu.
Veure Estat socialista і Capitalisme
Castrisme
El castrisme és el període històric i el moviment polític de Cuba després del triomf de la Revolució de 1959 i, per extensió, la ideologia marxista i d'arrel antiimperialista esbossada per Fidel Castro al llarg de la seva vida, donant forma així a una interpretació llatinoamericana del marxisme-leninisme basada en la praxis revolucionària i el manteniment del poder popular.
Veure Estat socialista і Castrisme
Causes de la Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va involucrar diverses nacions i es va lliurar en diferents llocs i fronts, separats entre si per grans distàncies.
Veure Estat socialista і Causes de la Segona Guerra Mundial
Christo i Jeanne-Claude
Christo (n. Gàbrovo, Bulgària, 13 de juny de 1935 - Nova York, 31 de maig de 2020) i Jeanne-Claude (n. Casablanca, Marroc, 13 de juny de 1935 - 18 de novembre de 2009) foren un matrimoni d'artistes que realitzà instal·lacions artístiques ambientals (art natura).
Veure Estat socialista і Christo i Jeanne-Claude
Col·lectivisme
Col·lectivisme, en general, és un terme utilitzat per descriure un èmfasi teòric o pràctic en un grup, en oposició a l'individualisme.
Veure Estat socialista і Col·lectivisme
Comissió Nacional de Defensa de Corea del Nord
Comissió Nacional de Defensa de Corea del Nord (en coreà: 조선민주주의인민공화국 국방위원회) la Comissió Nacional de Defensa, manté un control total sobre les Forces Armades de Corea del Nord.
Veure Estat socialista і Comissió Nacional de Defensa de Corea del Nord
Comitès de Defensa de la Revolució
Els Comitès de Defensa de la Revolució (CDR) es van fundar el 28 de setembre de 1960, a l'Havana, amb el paper d'exercir tasques de vigilància col·lectiva enfront de la ingerència externa i els actes de desestabilització del sistema polític cubà.
Veure Estat socialista і Comitès de Defensa de la Revolució
Comunisme soviètic
Comunisme soviètic és una expressió molt utilitzada en la bibliografia, amb la qual es designen a les diferents variants del comunisme, basades en el Marxisme, i desenvolupades teòricament o experimentades en la pràctica en la Unió Soviètica a partir del 1917 (Revolució soviètica).
Veure Estat socialista і Comunisme soviètic
Constitució de la República Popular de la Xina
La Constitució de la República Popular de la Xina és la llei suprema de la República Popular de la Xina (RPX).
Veure Estat socialista і Constitució de la República Popular de la Xina
Constitució soviètica
Constitució de la Unió Soviètica és el nom genèric que es dona al conjunt de les diferents constitucions que van regir políticament la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS) entre la seva fundació l'any 1922 i la seva dissolució el desembre de 1991.
Veure Estat socialista і Constitució soviètica
Crítica del capitalisme
La crítica del capitalisme ha estat objecte d'una forta controvèrsia sociològica i política.
Veure Estat socialista і Crítica del capitalisme
Creu Negra Anarquista
La Creu Negra Anarquista (CNA) és una organització a nivell mundial de grups, autònoms i informals, que promou la llibertat dels presos, principalment anarquistes.
Veure Estat socialista і Creu Negra Anarquista
Cuba
Cuba, oficialment la República de Cuba, és un Estat del mar Carib integrat per l'illa de Cuba —la més gran i la segona més poblada de les Antilles—, l'illa de la Juventud, i altres illes adjacents.
Veure Estat socialista і Cuba
Cubans
Els cubans són els ciutadans de Cuba.
Veure Estat socialista і Cubans
Daniel arap Moi
o Daniel Toroitich arap Moi va ser un polític kenyà que va exercir com a segon president de Kenya entre 1978 i 2002.
Veure Estat socialista і Daniel arap Moi
Democràcia popular
En l'antigor La democràcia popular és un tipus de règim polític.
Veure Estat socialista і Democràcia popular
Descomunització
language.
Veure Estat socialista і Descomunització
Die Linkspartei
Die Linkspartei (Partit de l'Esquerra) va ser un partit polític alemany fins a la seva fusió amb el WASG i la creació de Die Linke el juny de 2007.
Veure Estat socialista і Die Linkspartei
Dissidents soviètics
Membres del Grup Moscou Hèlsinki: Iulia Vixnévskaia, Liudmila Alekséieva, Dina Kamínskaia, Kronid Liubarski a Múnic, 1978 Ielena Bónner i Andrei Sàkharov després de la seva arribada per a la concessió del doctorat honoris causa en Dret per la Universitat de Groningen, 15 de juny de 1989 Els dissidents soviètics, Диссиде́нты Dissidenti, eren ciutadans soviètics que estaven en desacord amb les polítiques del Partit Comunista de la Unió Soviètica i les criticaven obertament, inclosa la seva connexió amb les violacions de drets humans.
Veure Estat socialista і Dissidents soviètics
Dissolució de la Unió Soviètica
Bandera oficial de la Unió Soviètica (1922-1991), també coneguda com '''URSS'''. La dissolució de la Unió Soviètica o la dissolució de l'URSS (en rus: распа́д Сове́тского Сою́за, romanitzat: raspád Sovétskogo Soyúza) va ser la desintegració de les estructures polítiques federals i del govern central de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS), que va culminar amb la independència de les quinze Repúbliques de la Unió Soviètica entre l'11 de març de 1990 i el 25 de desembre de 1991.
Veure Estat socialista і Dissolució de la Unió Soviètica
Divisió de Corea
La divisió de Corea (한반도 분단 en coreà) va ser un esdeveniment històric que, en el context de la Segona Guerra Mundial i la posterior Guerra Freda, va portar a la fragmentació de la península de Corea en dos estats sobirans, Corea del Nord i Corea del Sud, la frontera dels quals es va fixar en el paral·lel 38° per un acord entre la Unió Soviètica (URSS) i els Estats Units d'Amèrica (EUA).
Veure Estat socialista і Divisió de Corea
Dones de Mongòlia
Les dones de Mongòlia són dones nascudes, que viuen o provenen de Mongòlia.
Veure Estat socialista і Dones de Mongòlia
Drets del col·lectiu LGBT a la Corea del Nord
El col·lectiu LGTB a Corea del Nord s'enfronta a certs desafiaments legals i socials no experimentats per altres residents.
Veure Estat socialista і Drets del col·lectiu LGBT a la Corea del Nord
Economia de la Unió Soviètica
El Sistema Econòmic de la Unió Soviètica es basava en la propietat estatal dels mitjans de producció, dins de la teoria general marxista-leninista.
Veure Estat socialista і Economia de la Unió Soviètica
El llibre negre del comunisme
El llibre negre del comunisme: crims, terror i repressió (1997) és un llibre escrit per professors universitaris i investigadors europeus i editat per Stéphane Courtois, director de recerques del Centre Nacional de la Recerca Científica (CNRS), organització pública de recerca de França.
Veure Estat socialista і El llibre negre del comunisme
Eleccions generals de Tanzània de 2015
Les eleccions generals de Tanzània de 2015 van ser el cinquè esdeveniment electoral des de la restauració del multipartidisme al país africà, en 1992.
Veure Estat socialista і Eleccions generals de Tanzània de 2015
Eleccions presidencials de São Tomé i Príncipe de 2011
Les Eleccions presidencials de São Tomé i Príncipe de 2011 van tenir lloc en primera volta el 17 de juliol de 2011 i en segona volta el 7 d'agost de 2011.
Veure Estat socialista і Eleccions presidencials de São Tomé i Príncipe de 2011
Estat (desambiguació)
* Política.
Veure Estat socialista і Estat (desambiguació)
Estat satèl·lit
Estat satèl·lit és un dels noms pejoratius que es dona en política internacional a qualsevol Estat que, si bé és nominalment independent i reconegut per uns altres, en la pràctica es troba suposadament subjecte al domini polític o ideològic d'alguna potència.
Veure Estat socialista і Estat satèl·lit
Exèrcit Popular d'Alliberament de Namíbia
LExèrcit Popular dAlliberament de Namíbia (En anglès: People's Liberation Army of Namibia, més conegut per les seves sigles, PLAN), va ser l'ala militar activa de l'Organització del Poble del Sud-Oest Africà (En anglès: South West Africa People's Organization, SWAPO), el moviment nacionalista de Namíbia més rellevant durant la Guerra de la Independència de Namíbia.
Veure Estat socialista і Exèrcit Popular d'Alliberament de Namíbia
Feixisme
200x200px El ''fascio'' romà, símbol tradicional del feixisme El feixisme és una ideologia i un moviment polític que va sorgir a l'Europa d'entreguerres (1918-1939).
Veure Estat socialista і Feixisme
Festival Mundial de la Joventut i els Estudiants
'''Festival Mundial de la Joventut i els Estudiants''' celebrat a Caracas, Veneçuela l'any 2005. El Festival Mundial de la Joventut i els Estudiants (FMJE) és un esdeveniment internacional organitzat en forma conjunta per la Federació Mundial de la Joventut Democràtica (FMJD) i la Unió Internacional d'Estudiants des de 1947.
Veure Estat socialista і Festival Mundial de la Joventut i els Estudiants
FK Estrella Roja de Belgrad
LEstrella Roja de Belgrad (en serbi ciríl·lic: ФК Црвена Звезда, Fudbalski Klub Crvena Zvezda) és la secció de futbol del club poliesportiu Estrella Roja, a la ciutat de Belgrad, a Sèrbia, fundat el 1945 per les Joventuts Antifeixistes de Belgrad.
Veure Estat socialista і FK Estrella Roja de Belgrad
Forces Armades Revolucionàries de Cuba
Les Forces Armades Cubanes, (en castellà: Fuerzas Armadas Revolucionarias de Cuba) estan formades per l'Exèrcit de terra, la Força aèria i la Marina de guerra.
Veure Estat socialista і Forces Armades Revolucionàries de Cuba
Frente Popular Galega
La Frente Popular Galega (FPG) és una organització política gallega, d'ideologia comunista, nacionalista gallega i independentista.
Veure Estat socialista і Frente Popular Galega
Fuerzas Armadas Revolucionarias del Pueblo
Fuerzas Armadas Revolucionarias del Pueblo (FARP) és una organització polític-militar que s'autodenomina revolucionària en Mèxic i advoquen en favor de l'Estat socialista.
Veure Estat socialista і Fuerzas Armadas Revolucionarias del Pueblo
Geografia de Lituània
Turó de Juozapinė (''Juozapinės Kalnas''), de 292,7 msnm. Llacuna Curoniana. Lituània (en lituà, Lietuvos Respublika) és un estat de l'Europa septentrional situat a la vora del mar Bàltic, entre Letònia i Rússia.
Veure Estat socialista і Geografia de Lituània
Govern Revolucionari Popular
El Govern Revolucionari Popular (PRG, per les seues sigles en anglès) es va proclamar el 13 de març de 1979 després que el Moviment New Jewel enderroqués el govern de Grenada per mitjà d'una revolució, convertint Grenada en l'únic estat socialista de la Commonwealth.
Veure Estat socialista і Govern Revolucionari Popular
Gran Jamahiriyya Àrab Líbia Popular Socialista
La Gran Jamahiriyya Àrab Líbia Popular Socialista va ser el nom oficial que va rebre Líbia durant el període entre 1977 i 2011, després de la proclamació a la Declaració de Sabha de la Jamahiriyya (‘Estat de les masses') pel líder de la llavors República Àrab Líbia, el coronel Muamar el Gadafi, en el poder des de 1969.
Veure Estat socialista і Gran Jamahiriyya Àrab Líbia Popular Socialista
Guerra Civil d'Etiòpia
La Guerra Civil d'Etiòpia va ser una guerra civil a Etiòpia i a l'actual Eritrea, combatuda entre els governs comunistes de la junta militar etíop i els rebels antigovernamentals etíops i eritreus, durant el període comprès entre la Revolució etíop de 1974 i derrocament de Haile Selassie, i la caiguda del règim comunista de Mengistu el juny de 1991.
Veure Estat socialista і Guerra Civil d'Etiòpia
Guerra Civil del Nepal
La Guerra Civil del Nepal va ser un conflicte que va enfrontar al govern monàrquic de Nepal amb els rebels maoistes. Aquests últims pretenien instaurar un Estat socialista al Nepal - amb grans semblances a la veïna República Popular de la Xina, per la qual cosa van iniciar el conflicte el 13 de febrer de 1996.
Veure Estat socialista і Guerra Civil del Nepal
Guerra Freda
El terme Guerra Freda va ser un model de relacions internacionals que va desenvolupar-se després de la Segona Guerra Mundial, fonamentat entre els blocs antagònics liderats pels Estats Units i la Unió Soviètica amb els seus respectius aliats.
Veure Estat socialista і Guerra Freda
Heràldica socialista
bloc comunista. El terme heràldica socialista es refereix a l'estil utilitzat pels països comunistes en el disseny dels seus símbols nacionals, especialment el seu escut d'armes.
Veure Estat socialista і Heràldica socialista
Història de Birmània
La història de Birmània o de Myanmar és una de les més antigues d'Àsia.
Veure Estat socialista і Història de Birmània
Història de Bulgària
La història de Bulgària com a estat independent va començar al amb l'arribada dels búlgars i la fundació del Primer Imperi búlgar, reconegut el 681 per l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Estat socialista і Història de Bulgària
Història de l'ateisme
Encara que el vocable ateisme s'origina al s. XVI basat en el terme del grec antic ('sense déu'), la seua admissió com a concepte positiu no es troba abans del, quan les idees atees i la seua influència filosòfica i política comencen a expandir-se.
Veure Estat socialista і Història de l'ateisme
Història de Polònia (1945-1989)
Destruïda la capital de Polònia, Varsòvia, el gener de 1945. La història de Polònia de 1945 a 1989 abasta el període del règim marxista-leninista a Polònia després del final de la Segona Guerra Mundial.
Veure Estat socialista і Història de Polònia (1945-1989)
Història del comunisme
''El capital'' La història del comunisme està summament unida al pensament que el filòsof alemany Karl Marx va delinear en el.
Veure Estat socialista і Història del comunisme
III Festival Mundial de la Joventut i els Estudiants
El Tercer Festival Mundial de la Joventut i els Estudiants va tenir lloc l'any 1951 a Berlín, capital llavors de la República Democràtica Alemanya.
Veure Estat socialista і III Festival Mundial de la Joventut i els Estudiants
Imperi d'Etiòpia
LImperi d'Etiòpia, també conegut com a Abissínia, estava en el territori que ara es coneix com a Etiòpia i alguna part del sud d'Eritrea.
Veure Estat socialista і Imperi d'Etiòpia
Iugoslàvia
IugoslàviaAquest article versa sobre el territori conegut tradicionalment com a Iugoslàvia, que, en essència, i a més d'una denominació de caràcter cultural i geogràfic, es refereix al país del sud d'Europa la història del qual abasta des del 1918 fins al 2003.
Veure Estat socialista і Iugoslàvia
Lenin
Lenin, Ленин, AFI (Simbirsk, 10 (22) d'abril de 1870-Gorki Leninskie, 21 de gener de 1924), pseudònim de Vladímir Ilitx Uliànov, Владимир Ильич Ульянов, AFI,, fou un activista revolucionari i pensador rus.
Veure Estat socialista і Lenin
Leonilda González
va ser una pintora, dibuixant i gravadora uruguaiana, fundadora del Club de Gravat de Montevideo.
Veure Estat socialista і Leonilda González
Llista d'estats socialistes
En l'actualitat, diferents estats responen a la forma socialista, amb un grau d'adhesió variat.
Veure Estat socialista і Llista d'estats socialistes
Manuel Pinto da Costa
Manuel Pinto da Costa (Água Grande, 5 d'agost de 1937) és un economista de l'arxipèlag africà de São Tomé i Príncipe, encara que és més conegut per haver estat el president d'aquest país des de la independència el 1975 fins a 1991.
Veure Estat socialista і Manuel Pinto da Costa
Michael O'Riordan
va ser polític i sindicalista irlandès.
Veure Estat socialista і Michael O'Riordan
Moviment de Pioners
Organització de Pioners de la URSS (la llegenda diu "Sempre preparats"). RDA. RDA. Unió Soviètica. El Moviment de Pioners agrupa a organitzacions juvenils relacionades amb partits comunistes, en general en Estats socialistes. Els nens entren en aquestes organitzacions en començar l'escola primària (en alguns casos des d'organitzacions per a nens) i continuen en elles fins a l'adolescència, moment en el qual es pot ingressar en la joventut del Partit pròpiament dita, com el Komsomol soviètic.
Veure Estat socialista і Moviment de Pioners
Nacionalisme
Mural independentista dels Països Catalans a Belfast (Irlanda del Nord). Manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim" El nacionalisme és un corrent de pensament que propugna la nació com una de les bases del desenvolupament de la humanitat, tant en termes polítics com culturals.
Veure Estat socialista і Nacionalisme
Pactes Internacionals de Drets Humans
Els Pactes de Nova York o Pactes Internacionals de Drets Humans són dos tractats internacionals sobre drets humans adoptats en el si de l'Assemblea General de les Nacions Unides per la Resolució 2200A (XXI), de 16 de desembre de 1966: el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (PIDCP) i el Pacte Internacional dels Drets Econòmics, Socials i Culturals (PIDESC).
Veure Estat socialista і Pactes Internacionals de Drets Humans
Palau dels Pioners
Palau dels Joves Pioners a Togliatti Palau dels Joves Pioners a Sebastòpol L'antic Palau dels Pioners a Sórmovo, actualment reanomenat "Centre d'Activitats Creatives per a Joves" Els Palaus dels Pioners o Palaus dels Joves Pioners (en rus Дворец пионеров Dvorets pionèrov) eren centres destinats a fomentar el treball creatiu, l'entrenament esportiu i les activitats extracurriculars dels Joves Pioners i dels escolars.
Veure Estat socialista і Palau dels Pioners
Partido Socialista - Frente Amplio
El Partido Socialista - Frente Amplio és un partit polític d'esquerra de l'Equador.
Veure Estat socialista і Partido Socialista - Frente Amplio
Partit Africà per la Independència de Cap Verd
El Partit Africà de la Independència de Cap Verd (PAICV) és un partit polític de Cap Verd, que va sorgir de la separació, en 1981, del Partit Africà per la Independència de Guinea i Cap Verd, a conseqüència del cop d'estat que va succeir a Guinea Bissau.
Veure Estat socialista і Partit Africà per la Independència de Cap Verd
Partit Comunista dels Pobles d'Espanya
El Partit Comunista dels Pobles d'Espanya (en castellà Partido Comunista de los Pueblos de España) és un partit comunista marxista-leninista en l'àmbit de l'Estat Espanyol que es va fundar al "Congrés d'Unitat Comunista" de Madrid, celebrat els dies 13, 14 i 15 de desembre del 1984, per la fusió del Partido Comunista de España-Unificado (PCEU), el Movimiento de Recuperación del PCE (MRPCE), el Movimiento para la Recuperación y Unificación del PCE (MRUPCE), la Candidatura Comunista (CC) i altres grups menors, tots ells escindits del PCE en els darrers 15 anys per la deriva revisionista i eurocomunista del PCE.
Veure Estat socialista і Partit Comunista dels Pobles d'Espanya
Partit del Treball de Corea
El Partit del Treball de Corea (coreà: 조선로동당) (McCune-Reischauer: Chosŏn Rodongdang) governa la República Popular Democràtica de Corea.
Veure Estat socialista і Partit del Treball de Corea
Petó
Festival de l'Orgull d'Edmonton. El petó, bes o besada és l'acte de tocar quelcom amb els llavis, generalment una altra persona, tot i que alguns primats també presenten aquest costum.
Veure Estat socialista і Petó
Poder popular
miniatura El poder popular és un concepte que implica l'exercici efectiu per part del poble organitzat de manera democràtica i participativa dels diferents aspectes de la seva vida en comú.
Veure Estat socialista і Poder popular
Politburó
Stalin, 17 de gener de 1940 El politburó (del rus политбюро politbiuró, contracció de политическое бюро politícheskoye biuró 'oficina política') o buró polític es refereix al màxim òrgan executiu de diferents partits polítics, especialment de partits comunistes.
Veure Estat socialista і Politburó
Presídium
Un Presídium o Praesidium (del llatí Praesidium, protecció o defensa, en plural presidia) és l'òrgan legislatiu principal de diversos cossos legislatius o organitzacions.
Veure Estat socialista і Presídium
Presidència de Bòsnia i Hercegovina
La presidència de Bòsnia i Hercegovina (en bosnià: Predsjedništvo Bosne i Hercegovine/Предсједништво Босне и Херцеговине) constitueix la prefectura d'estat col·legiada de Bòsnia i Hercegovina.
Veure Estat socialista і Presidència de Bòsnia i Hercegovina
President d'Eslovènia
El President d'Eslovènia (eslovè: Predsednik Slovenije) és el cap d'estat d'Eslovènia.
Veure Estat socialista і President d'Eslovènia
President de Croàcia
El president de Croàcia és el cap d'estat de la República de Croàcia.
Veure Estat socialista і President de Croàcia
Ràdio Televisió Iugoslava
La Ràdio Televisió Iugoslava (Jugoslоvenska Radiotelevizija o JRT) va ser l'ens públic de radiodifusió de la República Federal Socialista de Iugoslàvia, fins a la seva desaparició en 1992.
Veure Estat socialista і Ràdio Televisió Iugoslava
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Veure Estat socialista і Rússia
RDV
* República Democràtica del Vietnam, estat socialista històric del nord del Vietnam.
Veure Estat socialista і RDV
Regüelta
''Lábaro'' càntabre, bandera utilitzada pel nacionalisme càntabre en actes i manifestacions. Regüelta és una organització juvenil que defensa l'autodeterminació de Cantàbria com a Estat socialista.
Veure Estat socialista і Regüelta
Relacions Corea del Nord-Guinea Equatorial
Les relacions Corea del Nord-Guinea Equatorial (en coreà: 적도 기니-조선민주주의인민공화국 관계) es refereix a les relacions actuals i històriques entre Guinea Equatorial i Corea del Nord.
Veure Estat socialista і Relacions Corea del Nord-Guinea Equatorial
República de Mahabad
Bandera civil La República de Kurdistan, coneguda generalment com a República de Mahabad, fou un govern república autònom, que va establir l'autonomia kurda dins els seus límits.
Veure Estat socialista і República de Mahabad
República Democràtica Alemanya
La República Democràtica Alemanya (RDA o DDR, en alemany Deutsche Demokratische Republik) va ser un estat comunista d'Europa Central que es va establir al territori alemany ocupat per la Unió Soviètica a la finalització de la Segona Guerra Mundial, que va existir entre els anys 1949 i 1990, any en què els Länder que la formaven es van unificar amb els de la República Federal Alemanya (RFA).
Veure Estat socialista і República Democràtica Alemanya
República Democràtica de Finlàndia
La República Democràtica de Finlàndia (en finès: Suomen kansanvaltainen tasavalta) va ser un estat titella de la Unió Soviètica, d'escassa durada i que no va arribar a ser reconegut.
Veure Estat socialista і República Democràtica de Finlàndia
República Democràtica del Vietnam
La República Democràtica del Vietnam (en vietnamita: Việt Nam Dân Chủ Cộng Hòa), popularment anomenada Vietnam del Nord o República del Vietnam del Nord, fou un estat socialista fundat per diversos revolucionaris polítics presidits per Ho Chi Minh a la ciutat de Hanoi el 2 de setembre de 1945.
Veure Estat socialista і República Democràtica del Vietnam
República Federal Socialista de Iugoslàvia
La República Federal Socialista de Iugoslàvia (RFSI) va ser un Estat socialista europeu que va existir entre els anys 1943 i 1992, substituint en la seva creació a la República Federal Popular de Iugoslàvia.
Veure Estat socialista і República Federal Socialista de Iugoslàvia
República Popular d'Angola
La República Popular d'Angola (portuguès: República Popular de Angola) cobreix el període de la història d'Angola com una autodeclarat estat socialista.
Veure Estat socialista і República Popular d'Angola
República Popular d'Hongria
La República Popular d'Hongria o República Popular hongaresa (en hongarès: Magyar Népköztársaság) fou el nom estatal oficial d'Hongria des de 1949 fins a 1989, durant el període comunista.
Veure Estat socialista і República Popular d'Hongria
República Popular de Bukharà
La República Popular Soviètica de Bukharà (rus Бухарская Народная Советская Республика) fou el nom de l'Uzbekistan del 1920 a 1924.
Veure Estat socialista і República Popular de Bukharà
República Popular de Bulgària
La República Popular de Bulgària (en búlgar, Народна република България; transcrit del ciríl·lic, Narodna republika Bŭlgariya) fou l'Estat socialista que s'implantà en aquest país de l'Europa Oriental des de les Eleccions legislatives búlgares de 1946 un cop acabada la Segona Guerra Mundial i 1990 (amb la caiguda del Bloc de l'Est).
Veure Estat socialista і República Popular de Bulgària
República Popular de Kamputxea
La República Popular de Kamputxea (PRK) fou l'estat que es va fundar a Cambodja després de la precipitada caiguda del règim de la Kamputxea Democràtica de Pol Pot.
Veure Estat socialista і República Popular de Kamputxea
República Popular de Moçambic
La República Popular de Moçambic (en portuguès: República Popular de Moçambique) va ser en Estat socialista d'Àfrica, existent entre 25 de juny de 1975 i l'u de desembre 1990, quan Moçambic va adoptar un sistema pluripartidista.
Veure Estat socialista і República Popular de Moçambic
República Popular de Mongòlia
La República Popular de Mongòlia (en mongol Бугд НайрамдахМонгол Ард Улс, Bugd Nairamdakh Mongol Ard Uls, coneguda amb l'acrònim БНМАУ, BNMAU) va ser un estat socialista de l'Àsia Central que va existir entre 1924 i 1992, el qual va donar pas a l'actual estat de Mongòlia el 1992.
Veure Estat socialista і República Popular de Mongòlia
República Popular de Polònia
La República Popular de Polònia (polonès: Polska Rzeczpospolita Ludowa, PRL) va ser el nom oficial de Polònia entre 1952 i 1990.
Veure Estat socialista і República Popular de Polònia
República Socialista d'Eslovènia
La República Socialista d'Eslovènia (en eslovè: Socialistična republika Slovenija) fou un estat socialista integrant de la República Federal Socialista de Iugoslàvia des de 1944 fins a 1991, el predecessor de la moderna Eslovènia.
Veure Estat socialista і República Socialista d'Eslovènia
República Socialista de Bòsnia i Hercegovina
La República Socialista de Bòsnia i Hercegovina (en serbocroat: Socijalistička Republika Bosna i Hercegovina, transcrit en ciríl·lic: Социјалистичка Pепублика Босна и Херцеговина) fou un Estat socialista que formava part de la ja extinta República Federal Socialista de Iugoslàvia.
Veure Estat socialista і República Socialista de Bòsnia i Hercegovina
República Socialista de Croàcia
La República Socialista de Croàcia (en croat: Socijalistička Republika Hrvatska) fou un estat socialista constitutiu de la República Federal Socialista de Iugoslàvia.
Veure Estat socialista і República Socialista de Croàcia
República Socialista de Macedònia
La República Socialista de Macedònia (en macedònic: Socijalistička republika Crna Gora, transcrit en ciríl·lic: Социјалистичка република Црна Гора) fou un estat socialista constitutiu de la República Federal Socialista de Iugoslàvia.
Veure Estat socialista і República Socialista de Macedònia
República Socialista de Montenegro
La República Socialista de Montenegro (en serbocroat: Socijalistička republika Crna Gora, transcrit en ciríl·lic: Социјалистичка република Црна Гора) fou un estat socialista constitutiu de la República Federal Socialista de Iugoslàvia.
Veure Estat socialista і República Socialista de Montenegro
República Socialista de Romania
La República Socialista de Romania (en romanès: Republica Socialistă România, RSR) fou un estat socialista que va existir entre el 30 de desembre de 1947 i el 22 de desembre de 1989.
Veure Estat socialista і República Socialista de Romania
República Socialista de Sèrbia
La República Socialista de Sèrbia (en serbocroat: Socijalistička Republika Srbija, transcrit en ciríl·lic: Социјалистичка Република Србија) fou un Estat socialista constitutiu de la República Federal Socialista de Iugoslàvia.
Veure Estat socialista і República Socialista de Sèrbia
República Socialista Soviètica Autònoma dels Alemanys del Volga
Mapa de la República Socialista Soviètica Autònoma dels Alemanys del Volga La República Socialista Soviètica Alemanya del Volga —Autonome Sozialistische Sowjet-Republik der Wolga-Deutschen, Автономная Советская Социалистическая Республика Немцев Поволжья — era una de les antigues repúbliques de l'URSS.
Veure Estat socialista і República Socialista Soviètica Autònoma dels Alemanys del Volga
República Socialista Txecoslovaca
La República Socialista Txecoslovaca (en txec/eslovac: Československá socialistická republika) va ser el nom oficial de Txecoslovàquia des de 1960 fins poc després de la Revolució de Vellut, el 1989.
Veure Estat socialista і República Socialista Txecoslovaca
República Soviètica Eslovaca
La República Soviètica Eslovaca va ser una efímera república autònoma comunista fundada per la República Soviètica Hongaresa durant l'avanç de l'exèrcit revolucionari hongarès en la primavera de 1919.
Veure Estat socialista і República Soviètica Eslovaca
Repúbliques de la Unió Soviètica
Divisions administratives de la Unió Soviètica l'any 1989 Es va anomenar Repúbliques de la Unió Soviètica (en rus: сою́зные респу́блики, transcripció: soiúznie respúbliki) a les repúbliques socialistes soviètiques que conformaven constitucionalment la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS).
Veure Estat socialista і Repúbliques de la Unió Soviètica
Revolució proletària
Lenin, líder de la Revolució d'Octubre russa. La revolució proletària o revolució obrera és una revolució classista promulgada pel marxisme en què la classe obrera intenta ocupar la posició de classe dominant, subordinant a les altres classes socials (lluita de classes), mitjançant la presa del govern o altres institucions polítiques (Estat socialista).
Veure Estat socialista і Revolució proletària
Rosa de Peters
Rosa de Peters Rosa de Peters és una matriu, proposada per Arno Peters, que permetria calcular el valor més pròxim possible de qualsevol producte, basant-se en el socialment necessari per la despesa total que es consumeix per a l'acabament d'un producte llest per al consum.
Veure Estat socialista і Rosa de Peters
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Veure Estat socialista і Síria
Seminari d'Economia Crítica Taifa
El Seminari d'Economia Crítica Taifa és un col·lectiu fundat el 1994 per l'economista Miren Etxezarreta i diversos estudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona decebuts amb l'enfocament acadèmic de l'economia.
Veure Estat socialista і Seminari d'Economia Crítica Taifa
Socialisme
El socialisme és un conjunt de doctrines en oposició a l'individualisme, que propugnen una reforma radical de l'organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció i de canvi de la de distribució de la riquesa, així com les teories i moviments polítics associats amb ells.
Veure Estat socialista і Socialisme
Socialisme d'estat
El socialisme d'estat és una classificació utilitzada fins i tot per part de Lenin, anarquistes i llibertaris) per a designar la teoria i praxi del socialisme propugnada pels marxistes (amb excepció del marxistes llibertaris) o el marxisme-leninisme i els socialdemòcrates.
Veure Estat socialista і Socialisme d'estat
Teoria arqueològica
Excavació arqueològica La teoria arqueològica és el conjunt de marcs intel·lectuals mitjançant els quals els arqueòlegs interpreten les dades arqueològiques.
Veure Estat socialista і Teoria arqueològica
Tintín al país dels soviets
Tintín al país dels soviets (en francès Tintin au pays des Soviets) és el primer volum de Les aventures de Tintín, la sèrie de còmics del dibuixant belga Hergé.
Veure Estat socialista і Tintín al país dels soviets
Unió de Joventuts Comunistes d'Espanya
La Unió de Joventuts Comunistes d'Espanya (UJCE) o, simplement, Joventut Comunista, és l'organització juvenil del Partit Comunista d'Espanya.
Veure Estat socialista і Unió de Joventuts Comunistes d'Espanya
Unió de Joves Treballadors d'Albània
La Unió de Joves Treballadors d'Albània (en albanès: Bashkimi i Rinisë së Punës së Shqipërisë) va ser l'organització juvenil del Partit del Treball d'Albània.
Veure Estat socialista і Unió de Joves Treballadors d'Albània
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Veure Estat socialista і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
V Festival Mundial de la Joventut i els Estudiants
El Cinquè Festival Mundial de la Joventut i els Estudiants (en polonès: V Światowy Festiwal Młodzieży i Studentów) va tenir lloc durant 1955 a Varsòvia, capital de la llavors República Popular de Polònia. Organitzada per la Federació Mundial de la Joventut Democràtica (FMJD), la cinquena edició del seu festival va reunir a prop de 31.000 joves de 114 països sota el lema "Per la pau i l'amistat!".
Veure Estat socialista і V Festival Mundial de la Joventut i els Estudiants
VI Festival Mundial de la Joventut i els Estudiants
El VI Festival Mundial de la Joventut i els Estudiants, Всемирный фестиваль молодёжи и студентов, va tenir lloc durant el 1957, i fou inaugurat el 28 de juliol a Moscou, llavors capital de la Unió Soviètica.
Veure Estat socialista і VI Festival Mundial de la Joventut i els Estudiants
També conegut com Estats socialistes.