Taula de continguts
277 les relacions: Abàntia, Acacèsion, Acrefias, Acres (Sicília), Acrocorint, Agatèmer, Agira, Alagònia, Alízia, Albenga, Alexandria Última, Amfípolis, Amicles, Antèdon, Apamea de Pàrtia, Aquileia, Aretírea, Arezzo, Argissa, Argos d'Acaia, Artace, Asandre del Bòsfor, Ascra, Asopos, Aspendos, Aspledon, Atlàntida, Atles Català, Augies (Lacònia), Ítonos, Àccium, Àcries, Àntium, Àrdea, Ària (Pèrsia), Àsea, Belemina, Bubassos, Bulis (ciutat), Bura, Cabira, Calcedònia, Cardàmila, Cízic, Chiusi, Cifant, Cime, Cimmèricon, Cinúria, Cinos (Grècia), ... Ampliar l'índex (227 més) »
Abàntia
Abàntia o Amàntia (Ἀμαντία, Ἀβαντία) va ser una ciutat d'Atintània, a Il·líria, a la vora del riu Poliantes, a uns 45 km al sud-est d'Apol·lònia d'Il·líria.
Veure Estadi (mesura) і Abàntia
Acacèsion
Acacèsion (en grec antic Ἀκακήσιον) era una ciutat de l'Arcàdia del districte de Parràsia, al peu d'un turó que portava el mateix nom.
Veure Estadi (mesura) і Acacèsion
Acrefias
Beòcia. Acrefias és a l'est del llac Copais Acrefias, Acrefia, Acrefion o Acrefnion (en grec, Ἀκραιφίαι, Άκραίϕια, Ἀκραίφιον, Ἀκραίφνιον) és el nom d'una antiga ciutat grega de Beòcia.
Veure Estadi (mesura) і Acrefias
Acres (Sicília)
Acres (en Acras, en Ἄκραι o Ἄκρα) Era una ciutat de Sicília situada al cim d'un turó, a la banda oest de Siracusa, de la que la separaven 24 estadis segons lItinerari d'Antoní i la Taula de Peutinger.
Veure Estadi (mesura) і Acres (Sicília)
Acrocorint
Acrocorint (en grec antic Ακροκόρινθος) és una elevació de roca a tocar de l'antiga ciutat de Corint, que antigament era l'acròpoli de la ciutat.
Veure Estadi (mesura) і Acrocorint
Agatèmer
Agatèmer (Agathemerus) fou un escriptor grec, fill d'Ortó, que va escriure una petita obra en dos volums sobre geografia dirigida al seu deixeble Filó i titulada τῆς γεωγραφίας ὑποτυπώσεις ἐν ἐπιτομῆ ('Esbós de geografia en un epítom') Segurament va viure a inicis del i sens dubte després de Claudi Ptolemeu, qui el cita diverses vegades, i abans que Bizanci canviés el nom per Constantinoble l'any 330, car només l'anomena Bizanci, «l'antiga ciutat».
Veure Estadi (mesura) і Agatèmer
Agira
Localització d'Agira Agira (sicilià Aggira) és un municipi italià, dins de la província d'Enna.
Veure Estadi (mesura) і Agira
Alagònia
Alagònia (en llatí Alagonia, en grec antic Ἀλαγονία) era una antiga ciutat de Lacònia propera a la frontera de Messènia.
Veure Estadi (mesura) і Alagònia
Alízia
Alízia (en grec antic Ἀλυζια) era una ciutat situada a la costa oest d'Acarnània.
Veure Estadi (mesura) і Alízia
Albenga
Albenga és un municipi italià a la província de Savona (regió de la Ligúria).
Veure Estadi (mesura) і Albenga
Alexandria Última
Alexandria Escate (en λεξάνδρεια ἐσχάτη, o Ἀλεξανδρέσχατα, 'Alexandria la més llunyana'), en català també Alexandria de la Fi del Món o Alexandria Última, era una ciutat a l'extrem nord-est de l'imperi d'Alexandre el Gran, que va fundar l'any 328 aC en territori dels escites, segons diu Apià.
Veure Estadi (mesura) і Alexandria Última
Amfípolis
Pla esquemàtic d'Amfípolis Fresc d'una mansió hel·lenística d'Amfípolis Amfípolis (Amphipolis, en Ἀμφίπολις) era una ciutat de Macedònia, fronterera amb Tràcia, a la riba oriental de l'Estrímon a uns 25 estadis o 5 km de la costa, segons Tucídides.
Veure Estadi (mesura) і Amfípolis
Amicles
Amicles (en llatí Amyclae, en grec Ἀμύκλαι) era una antiga ciutat de Lacònia situada a la riba dreta del riu Eurotes, i a 20 estadis del sud d'Esparta en una zona que destacava per l'abundància dels seus boscos i la seva fertilitat, segons Polibi.
Veure Estadi (mesura) і Amicles
Antèdon
Antèdon (Anthedon) era una de les ciutats de la Lliga Beòcia, a la costa de la mar d'Eubea, al peu del Mesàpios.
Veure Estadi (mesura) і Antèdon
Apamea de Pàrtia
Apamea de Pàrtia o també Apamea Rhagiana (en grec antic Απάμεια) era una ciutat fundada pels grecs després de les conquestes macedònies de Pàrtia, prop de la ciutat de Rhagae (Rayy).
Veure Estadi (mesura) і Apamea de Pàrtia
Aquileia
Aquileia (en friülà Aquilee, en grec antic Ἀκυληΐα o Ἀκουιληΐα) és una ciutat italiana de la província d'Udine a regió del Friül-Venècia Júlia, dins la comarca de Bassa Friülana.
Veure Estadi (mesura) і Aquileia
Aretírea
Aretírea (en Ἀραιθυρέα) fou una població de l'antiga Grècia del territori de Fliàsia, al Peloponnès.
Veure Estadi (mesura) і Aretírea
Arezzo
Arezzo és una ciutat de Toscana, capital de la província d'Arezzo, que antigament es deia Arretium, i era a Etrúria.
Veure Estadi (mesura) і Arezzo
Argissa
Argissa (en grec antic Ἄργισσα) o també Argura Ἄργουρα) era una ciutat de la Pelasgiotis a Tessàlia, vora el riu Peneu i a poca distància de Larisa. Homer la menciona al "Catàleg de les naus" a la Ilíada, on diu que els seus habitants van anar a la guerra de Troia comandats per Polipetes.
Veure Estadi (mesura) і Argissa
Argos d'Acaia
Argos (en llatí Argus, en grec antic Ἄργος) era una ciutat d'Acaia, coneguda també com a Argos Amfíloc (Ἄργος τὸ Ἀμφιλοχικόν) perquè era la capital dAmfilòquia, a la part oriental del golf d'Ambràcia, a la riba del riu Ínac.
Veure Estadi (mesura) і Argos d'Acaia
Artace
Artace (en grec antic: Ἀρτάκη) era una ciutat de Mísia, fundada com a colònia de Milet, prop de Cízic, segons Heròdot.
Veure Estadi (mesura) і Artace
Asandre del Bòsfor
Asandre (en llatí Asander, en grec antic Άσανδρoς) era un home d'alt rang que va arribar a ser rei del Bòsfor Cimmeri.
Veure Estadi (mesura) і Asandre del Bòsfor
Ascra
Ascra (en grec antic Ἄσκρη) era una ciutat de Beòcia situada a la muntanya d'Helicó vora la ciutat de Tèspies, de la que la separaven 40 estadis de distància, segons diu Estrabó.
Veure Estadi (mesura) і Ascra
Asopos
Asopos (en grec antic Ἀσωπός) era una antiga ciutat de Lacònia.
Veure Estadi (mesura) і Asopos
Aspendos
Aspendos (en llatí Aspendus, en grec antic Ἄσπενδος) era una ciutat de Pamfília a la riba del riu Eurimedon a uns 60 estadis de la seva desembocadura.
Veure Estadi (mesura) і Aspendos
Aspledon
Aspledon (en grec antic Ἀσπληδών) era una antiga ciutat de Beòcia que Homer menciona al "Catàleg de les naus" a la Ilíada, situada a 20 estadis de distància d'Orcomen.
Veure Estadi (mesura) і Aspledon
Atlàntida
El capità Nemo visitant les restes de l'Atlàntida. L'Atlàntida, segons la mitologia grega, hauria estat una illa o un continent enfonsat sota les aigües en temps remots a causa d'un terratrèmol.
Veure Estadi (mesura) і Atlàntida
Atles Català
LAtles català (1375) és el mapa cartogràfic català més important de l'edat mitjana, atribuït al jueu mallorquí Cresques Abraham (1325-1387).
Veure Estadi (mesura) і Atles Català
Augies (Lacònia)
Augies (en grec antic Αὐγειαί) era una antiga ciutat grega de Lacònia que Homer menciona al "Catàleg de les naus" a la Ilíada.
Veure Estadi (mesura) і Augies (Lacònia)
Ítonos
Ítonos (en grec antic Ἴτωνος) o Itó (Ἴτων) era una ciutat de Tessàlia, al districte de Ftiotis que Homer menciona al "Catàleg de les naus" a la Ilíada, on diu que formava part dels territoris governats per Protesilau.
Veure Estadi (mesura) і Ítonos
Àccium
Àccium o Acci (en grec antic Ἄκτιον, Àction; en llatí Actĭum) era un promontori d'Acarnània a l'entrada del golf d'Arta, enfront del qual es van lliurar dues batalles.
Veure Estadi (mesura) і Àccium
Àcries
Àcries (en Ἀκριαί) o Acrees (Ἀκραῖαι) era una antiga ciutat de Lacònia.
Veure Estadi (mesura) і Àcries
Àntium
Gladiador trobat a les restes d'Àntium Àntium (en Antium, en Ἄντιον o Ἄνθιον) va ser una ciutat del Latium a uns 58 km de Roma.
Veure Estadi (mesura) і Àntium
Àrdea
Àrdea és un municipi italià de la Ciutat metropolitana de Roma Capital a la regió del Laci, a uns 4 km de la mar Tirrena.
Veure Estadi (mesura) і Àrdea
Ària (Pèrsia)
Ària (en persa antic 'Haraiva', en avèstic 'Haraeuua' en grec antic Ἀρεία o Ἀρείων γῆ) va ser una satrapia de l'Imperi Persa situada entre l'Hazaradjat al nord, que la separava de la Hircània i la Margiana, les muntanyes Bagous (Ghor) a l'est, Carmània al sud; i les muntanyes Masdoranos i Pàrtia a l'oest.
Veure Estadi (mesura) і Ària (Pèrsia)
Àsea
Àsea (en grec antic Ἀσέα, gentilici Ἀσεάτης, català aseata) era una antiga ciutat d'Arcàdia del districte de Menàlia situada prop de la frontera amb Lacònia, a la via que anava de Megalòpolis a Pal·làntion i a Tègea.
Veure Estadi (mesura) і Àsea
Belemina
Belemina (en grec antic Βελεμίνα) o Belmina (Βέλμινα) o Belbina (Βελβίνα) era una ciutat del nord-oest de Lacònia, centre del districte de Belminatis (Βελμινᾶτι), segons Estrabó i Polibi.
Veure Estadi (mesura) і Belemina
Bubassos
Bubassos (Bubassus) fou una ciutat de Cària.
Veure Estadi (mesura) і Bubassos
Bulis (ciutat)
Bulis (en llatí Bulis, en grec antic Βοῦλις) era una ciutat a la frontera entre la Fòcida i Beòcia, dalt d'un turó.
Veure Estadi (mesura) і Bulis (ciutat)
Bura
antiga Acaia Bura (Βοῦρα; gentilici Βουραῖος, català bureu) era una de les dotze ciutats del Peloponnès que van formar la Lliga Aquea.
Veure Estadi (mesura) і Bura
Cabira
Cabira (en llatí Cabira en grec antic Κάβειρα) era una ciutat del Pont, a uns 150 estadis al sud de Magnòpolis i a la base de les muntanyes del Pariadres al lloc on s'ajuntaven els rius Iris i Licos.
Veure Estadi (mesura) і Cabira
Calcedònia
Calcedònia (en llatí Chalcedon, en grec antic Χαλκηδών) era una ciutat de Bitínia a l'entrada del Pont Euxí, i l'altre costat de Bizanci, tal com diu Esteve de Bizanci.
Veure Estadi (mesura) і Calcedònia
Cardàmila
Cardàmila (Καρδαμύλη) era una antiga ciutat de Messènia, un dels set llocs que Agamèmnon va oferir a Aquil·les, segons la Ilíada.
Veure Estadi (mesura) і Cardàmila
Cízic
Cízic (en grec antic Κύζικος "Kyzikos", en llatí Cyzicus o Cyzicum) era una ciutat grega de la Propòntida, a Mísia, una península o una illa unida al continent per uns sorrals.
Veure Estadi (mesura) і Cízic
Chiusi
Chiusi és una ciutat de Toscana a Itàlia, a la província de Siena, amb uns 15.000 habitants.
Veure Estadi (mesura) і Chiusi
Cifant
Cifant (Κύφαντα) era una ciutat de la costa oriental de Lacònia que formava part de l'Eleutero-Lacònia.
Veure Estadi (mesura) і Cifant
Cime
Cime (Cyme) era una ciutat de l'Eòlida, a l'Àsia Menor, anomenada així per Cime, una de les amazones.
Veure Estadi (mesura) і Cime
Cimmèricon
Cimmèricon o Cimmèrion (en Κιμμερικόν o Κιμμέριόν) fou una ciutat grega de la Tàurida situada vora el Bòsfor Cimmeri, a la costa del Pont Euxí.
Veure Estadi (mesura) і Cimmèricon
Cinúria
Cinúria (en Cynuria) era un districte de l'antiga Grècia situat a la part oriental del Peloponnès, entre l'Argòlida, Arcàdia i Lacònia, que prenia el nom de l'antiga tribu dels cinuris, una de les tribus més antigues de la península.
Veure Estadi (mesura) і Cinúria
Cinos (Grècia)
Mapa de la zona de Grècia central on se situen algunes de les principals ciutats de l'antiga Lòcrida. Cinos se situava a la costa de la part oriental Cinos (en grec, Κύνος) és un antic assentament amb troballes de l'edat del bronze i primera edat del ferro, que es va descobrir als afores de la ciutat de Livanates, a Grècia central.
Veure Estadi (mesura) і Cinos (Grècia)
Cirra
Cirra (en grec, Κίρρα) és un poble de Grècia que pertany a la perifèria de la Grècia Central, a la unitat perifèrica de Fòcida i al municipi de Delfos.
Veure Estadi (mesura) і Cirra
Cirtone
Cirtone (en grec antic Κυρτώνη), anomenada més tard Círtones (Κύρτωνες) va ser una antiga ciutat grega que va pertànyer en uns períodes a la Lòcrida i en altres a Beòcia.
Veure Estadi (mesura) і Cirtone
Clèobis i Bitó
Vista posterior Clèobis i Bitó (en grec: Κλέοβις καì Βίτων) és el nom d'un grup escultòric, en marbre, de dues figures masculines nues.
Veure Estadi (mesura) і Clèobis i Bitó
Clítor (ciutat)
Clítor (Κλείτωρ) fou una antiga ciutat d'Arcàdia.
Veure Estadi (mesura) і Clítor (ciutat)
Cnidos
Cnidos (en Cnidus) fou una ciutat de l'antiga Grècia situada a la costa de Cària i que formava part de l'Hexàpolis dòrica.
Veure Estadi (mesura) і Cnidos
Colones
Colones (en llatí Colonae, en grec antic Κολωναί) era una ciutat de la Tròade o de Mísia situada a 150 estadis de Troia, i prop de la ciutat de Làmpsac, segons diu Estrabó.
Veure Estadi (mesura) і Colones
Colze (unitat)
El colze (o colzada) és una unitat de longitud emprada en moltes cultures pel seu origen antropomètric.
Veure Estadi (mesura) і Colze (unitat)
Comana del Pont
Comana del Pont (grec Κόμανα τὰ Ποντικά) fou una ciutat del Pont, inicialment part del Pont Gàlata (Pontus Galaticus) i després del Pont Polemoniac, i finalment a la província d'Armènia (a l'Armènia Secunda).
Veure Estadi (mesura) і Comana del Pont
Comitè Olímpic de Catalunya
El Comitè Olímpic de Catalunya (abreviat COC) és el nom amb què s'han conegut, al llarg del temps, a les diverses entitats que han tractat d'organitzar la representació directa de Catalunya en els Jocs Olímpics i els altres esdeveniments esportius lligats a aquest.
Veure Estadi (mesura) і Comitè Olímpic de Catalunya
Cosmos
Peter Apian (Antwerp, 1539). En un sentit general, un cosmos és un sistema ordenat o harmoniós.
Veure Estadi (mesura) і Cosmos
Crannon
Crannon o Cranon (en llatí Crannon, Cranon, en grec antic Κρανών, Κραννών, el nom es troba de les dues maneres en les inscripcions) era una antiga ciutat del districte de Pelasgiotis a Tessàlia, al sud-oest de Larisa i a 100 estadis de Girton, segons Estrabó.
Veure Estadi (mesura) і Crannon
Crítias (diàleg)
Plató. Crítias, o L'Atlàntida és un dels últims diàlegs de Plató.
Veure Estadi (mesura) і Crítias (diàleg)
Cromna
Cromna (en grec antic Κρῶμνα) era una ciutat grega de Paflagònia de la que parla Homer al "Catàleg dels troians" a la Ilíada, on formava part del territori governat pel rei Pilemenes.
Veure Estadi (mesura) і Cromna
Cursa de cavalls
Pintura a la cova de Doushe a Lorstan, Iran 8000 aC representant un cavall i el seu genet Les curses de cavalls són un esport eqüestre de competició, que normalment inclou dos o més cavalls muntats per jockeys,o de vegades conduïts sense genets, a una distància determinada.
Veure Estadi (mesura) і Cursa de cavalls
Dafnunt
Dafnunt (en Daphnûs) era una ciutat de l'antiga Grècia situada a la riba de la mar d'Eubea, a la regió de la Fòcida.
Veure Estadi (mesura) і Dafnunt
Dídima
Dídima (en grec antic Δίδυμα) era un santuari grec dedicat a Apol·lo a la costa de Jònia, prop de Milet, a la rodalia del port de Panormos.
Veure Estadi (mesura) і Dídima
Decelea
Decelea o Decelia (en Deceleia) era un dem de l'Àtica situat a la part oriental del territori, on s'arribava per un pas situat prop del mont Parnàs.
Veure Estadi (mesura) і Decelea
Delfínion
Delfínion (en llatí Delphinium, en grec antic Δελφίνιον) era una ciutat de l'Àtica o segons alguns autors de Beòcia, que feia de port a la ciutat d'Oropos (llatí Oropus).
Veure Estadi (mesura) і Delfínion
Diafragma de Dicearc de Messana
Mapa de l'Imperi Romà amb els paral·lels 35°N i 40° N indicats. XIX (segons Bunbury) del mapa de Eratòstenes del món conegut a la seva època. Està indicat el paral·lel de Rodes (diafragma) i el meridià de Rodes. El diafragma de Dicearc de Messana (prop del 320 aC) és un concepte geogràfic que pot ser interpretat de diverses maneres.
Veure Estadi (mesura) і Diafragma de Dicearc de Messana
Dime (ciutat)
Dime (Δύμη; gentilici Δύμιος, català dimi) era una ciutat d'Acaia, la més occidental de les dotze ciutats que van formar la Lliga Aquea.
Veure Estadi (mesura) і Dime (ciutat)
Dioscúrias
Dioscúrias o Dioscuríada (en Dioscurias) era una colònia grega de Milet situada a la costa oriental de l'Euxí, a la desembocadura del riu Antemos, i al nord de Còlquida, segons que diuen Flavi Arrià i Plini el Vell.
Veure Estadi (mesura) і Dioscúrias
Docímia
Docímia (llatí Docimium, Docimia o Docimeium; grec Δοκίμια i Δοκίμειον)) va ser una ciutat de la Frígia Major, al nord-est de Sinnada, on hi havia unes famoses pedreres del marbre conegut per marbre de Sinnada o marbre docimític (docimites lapis), de color clar amb aigües porpra.
Veure Estadi (mesura) і Docímia
Drimea
Drimea (Drymaea), també Drimos (Δρύμος) era una antiga ciutat de la Fòcida, a la frontera amb la Dòrida; Titus Livi l'inclou a la Dòrida.
Veure Estadi (mesura) і Drimea
Efes
Biblioteca de Cels Nice (filla d'Estix) Efes (Ephesus; Altolloc en català medieval) era una de les dotze ciutats de Jònia, prop de la desembocadura del riu Caïstre, i a la seva riba.
Veure Estadi (mesura) і Efes
Egàleos (turó)
Egàleos (en Aegaleos, en Αἰγάλεως) era un turó situat a la serralada de muntanyes de l'Àtica entre les planes d'Atenes i Eleusis.
Veure Estadi (mesura) і Egàleos (turó)
Egícion
Egícion (en grec antic: Αἱγἱτιον, 'Aigítion', en llatí Aegitium) era una ciutat d'Etòlia, a la frontera amb la Lòcrida, situada entre muntanyes a uns 80 estadis del mar.
Veure Estadi (mesura) і Egícion
Eges (Eubea)
Eges (en Aegae, en Αἰγαί) era una antiga ciutat d'Eubea, situada a la seva costa occidental.
Veure Estadi (mesura) і Eges (Eubea)
Egira
Egira (Αἴγειρα, Aegira) va ser una antiga ciutat de la costa sud del golf de Corint, a Acaia.
Veure Estadi (mesura) і Egira
Elatea
Elatea (en llatí Elateia o Elatia, en grec antic Ἐλάτεια) era una ciutat de Fòcida, la més important del país després de Delfos.
Veure Estadi (mesura) і Elatea
Eleuterna
Eleuterna (en Ἐλεύθερνα; en grec modern, Ελέφθερνα, Eleftherna) fou una important ciutat de Creta al nord-oest del mont Ida, a uns 50 estadis del port d'Astale i de Sibrita.
Veure Estadi (mesura) і Eleuterna
Elir
Elir (en llatí Elyrus, en grec antic Έλυρος) va ser una ciutat del sud-oest de Creta, que Escílax de Carianda situa entre Cidònia i Lissos.
Veure Estadi (mesura) і Elir
Els Quatre-cents
Consell dels Cinc-cents, on els polítics es posaven dempeus mentre parlaven. Al fons hi ha l'Acròpoli d'Atenes Els Quatre-cents (en grec antic οἱ τετρακόσιοι, hoi tetrakósioi) va ser una institució creada a Atenes després de la revolució oligàrquica de l'any 411 aC, durant la Guerra de Decèlia, darrera fase de la Guerra del Peloponès.
Veure Estadi (mesura) і Els Quatre-cents
Epidaure
Epidaure (Epidaurus; gentilici Ἐπιδαύριος, epidauri) fou una ciutat de l'antiga Grècia situada a la regió de l'Argòlida, a la costa oriental del Peloponnès.
Veure Estadi (mesura) і Epidaure
Epidelion
Epidelion (en grec antic Ἐπιδήλιον), que Estrabó anomena només Delion (Δήλιον), era un petit lloc a la costa oriental de Lacònia, segurament una població, situada als territoris de Boees a 100 estadis del cap de Malea i a 200 d'Epidaure Limera.
Veure Estadi (mesura) і Epidelion
Eratòstenes
Eratòstenes (Eratosthenes, Ἐρατοσθένης) va néixer a Cirene (Líbia) l'any 276 aC.
Veure Estadi (mesura) і Eratòstenes
Erítinos
Erítinos (en grec antic Ἐρυθῖνοι) era una ciutat a la costa de Paflagònia que Homer menciona al "Catàleg dels troians" a la Ilíada, li dona l'epítet d'elevada i diu que era una de les ciutats aliades de Príam a la guerra de Troia.
Veure Estadi (mesura) і Erítinos
Ergastèrion
Ergastèrion o Ergastèria (en llatí: Ergasteria) era una ciutat minera de la regió de Mísia, a la via que anava de Pèrgam a Cízic, a uns 400 estadis de la primera.
Veure Estadi (mesura) і Ergastèrion
Escarfea
Escarfea o Escarfa (Σκάρφεια o Σκάρφη) era una ciutat dels locris epicnemidis esmentada ja per Homer al Catàleg de les naus.
Veure Estadi (mesura) і Escarfea
Escepsis
Escepsis (en Scepsis) era una ciutat del sud-est de Mísia a la vora del riu Esep, i a 150 estadis al sud-est d'Alexandria de la Tròada.
Veure Estadi (mesura) і Escepsis
Escil·lunt
Escil·lunt (Σκιλλοῦς, en Scillus; etnònim Σκιλλούντιος, en català escil·lunti) era una ciutat de Trifília, un districte de l'Èlida, situada a uns 20 estadis al sud d'Olímpia, a la vora del riu Selinunt.
Veure Estadi (mesura) і Escil·lunt
Esquenos
Esquenos (en grec, Σχοίνος) és un topònim que apareix al Catàleg de les naus, de la Ilíada, referit a una de les ciutats de Beòcia de les que va sortir el contingent dels beocis que es dirigiren cap a Troia.
Veure Estadi (mesura) і Esquenos
Estadi
Estadi Olímpic Lluís Companys a Barcelona Un estadi és una infraestructura esportiva que serveix per a albergar esports, concerts o altres activitats.
Veure Estadi (mesura) і Estadi
Estadi (desambiguació)
* Estadi, infraestructura esportiva que serveix per a albergar jocs, concerts o altres esdeveniments.
Veure Estadi (mesura) і Estadi (desambiguació)
Estimfal
Estimfal o Estimfel (Στύμφαλος, jònico-àtic Στύμφηλος; en Stymphālus; gentilici Στυμφάλιος, en llatí Stymphālius o Stymphalicus, en català estimfali) era el nom d'una ciutat, un districte, un riu, un llac, i una muntanya al nord-est d'Arcàdia.
Veure Estadi (mesura) і Estimfal
Estiris
Estiris (en llatí Stiris, en grec antic Στῖρις) era una ciutat de la Fòcida, situada a 120 estadis de Queronea vora la via que travessa les muntanyes que hi ha entre els dos llocs.
Veure Estadi (mesura) і Estiris
Estratos
Estratos (en llatí Stratus, en grec antic Στράτος) era la principal ciutat d'Acarnània segons Tucídides, situada a l'interior del país en una fèrtil plana a la dreta del riu Aqueloos.
Veure Estadi (mesura) і Estratos
Etòlia
Mapa d'Etòlia Etòlia (Aetolia) era un territori de l'antiga Grècia.
Veure Estadi (mesura) і Etòlia
Etna
LEtna, també conegut localment com a Mungibeddu (el Montgibell en català medieval), és un volcà de la costa est de Sicília, entre les províncies de Messina i Catània.
Veure Estadi (mesura) і Etna
Etrúria
Etrúria era el nom del país dels etruscs.
Veure Estadi (mesura) і Etrúria
Excavacions arqueològiques d'Estàbia
Les excavacions arqueològiques d'Estàbia han retornat les restes de l'antiga ciutat d'Estàbia (Stabiae), a la zona de l'actual Castellammare di Stabia, prop del turó de Varano, així com un conjunt d'edificis que formaven part del seu ager.
Veure Estadi (mesura) і Excavacions arqueològiques d'Estàbia
Falasarna
Falasarna o Phalasarna (en grec antic Φαλάσαρνα) va ser una ciutat de Creta al nord-oest de l'illa, una mica al sud del cap Coricos (actualment, al municipi de Kíssamos).
Veure Estadi (mesura) і Falasarna
Falèron
Falèron (en llatí Phalerum, en grec antic Φάληρον) era un demos de l'Àtica situat a uns 8 km d'Atenes, a la costa occidental.
Veure Estadi (mesura) і Falèron
Farsàlia
Farsàlia (en grec modern: Φάρσαλα; Pharsālus; en turc Çatalca) és una població de Grècia situada a la Unitat perifèrica de Làrissa, a la riba esquerra de l'Enipeu.
Veure Estadi (mesura) і Farsàlia
Fèneos
Fèneos (en llatí Pheneus, en grec antic Φένεος Pheneos) era una ciutat del nord-est d'Arcàdia que tenia al nord Egira i Pal·lene, a l'est Estimfal, a l'oest Kleitor i al sud Cafiatis i Orcomen.
Veure Estadi (mesura) і Fèneos
Fílace
Fílace era una ciutat de Tessàlia, al districte de Ftiotis que Homer menciona al "Catàleg de les naus" a la Ilíada, on diu que formava part dels territoris governats per Protesilau.
Veure Estadi (mesura) і Fílace
Feres (ciutat)
Font Hipèria a Feres Feres (en Pherae, en Φέραι) era una antiga ciutat de Tessàlia situada a la part del sud-est, al districte de la Pelasgiòtida.
Veure Estadi (mesura) і Feres (ciutat)
Fidenes
Fidenes (Fidenae Φιδήνη) va ser una antiga ciutat del Latium a l'esquerra del Tíber, a la via Salària, a uns 8 km (40 estadis) de Roma.
Veure Estadi (mesura) і Fidenes
File
File (Phyle; actualment Filí) fou una fortalesa de l'Àtica que defensava un pas del mont Parnes, a la via que portava d'Atenes a Tebes.
Veure Estadi (mesura) і File
Fliünt
Situació de Fliunt al sud-oest de Corint. Hebe, la deessa de la joventut, divinitat honrada a la polis de Fliunt. Fliünt o Fliunt (en llatí Phlius, en grec antic Φλιοῦς) era una ciutat de la part nord-oriental del Peloponès, amb un territori conegut com a Fliàsia (Φλιασία).
Veure Estadi (mesura) і Fliünt
Focea
Focea (en Phocaea) va ser la més septentrional de les ciutats de la Jònia a l'Àsia Menor.
Veure Estadi (mesura) і Focea
Fortalesa Antònia
Maqueta de la fortalesa i la Porta Tedi (porta petita amb capçal triangular) La fortalesa Antònia (arameu: קצטרא דאנטוניה) va ser una ciutadella construïda per Herodes el Gran i anomenada així en honor al patró d'Herodes Marc Antoni.
Veure Estadi (mesura) і Fortalesa Antònia
Frejús
Frejús (nom occità, en francès Fréjus) és una ciutat del sud-est de Provença.
Veure Estadi (mesura) і Frejús
Frixa
Frixa (Φρίξα) era una antiga ciutat de Trifília, districte de l'Èlida, situada a la riba esquerra del riu Alfeu, a 30 estadis d'Olímpia, segons que diuen Estrabó i Esteve de Bizanci.
Veure Estadi (mesura) і Frixa
Gelons
Els gelons (en llatí: geloni, en grec antic Γελωνοί) eren un poble emparentat amb els budins segons Heròdot.
Veure Estadi (mesura) і Gelons
Gerontres
Gerontres (en grec antic Γερόνθραι) era una antiga ciutat de Lacònia en una posició alta fent front a la plana de l'Eurotes.
Veure Estadi (mesura) і Gerontres
Gerunium
Gerunium (en grec antic Γερούνιον) era una petita ciutat o fortalesa de la Pulla propera a Larinum, en la qual Anníbal Barca va establir els seus campaments d'hivern després de la campanya contra Quint Fabi Màxim Berrugós l'any 217 aC.
Veure Estadi (mesura) і Gerunium
Glisant
Glisant fou una antiga ciutat de Beòcia esmentada per Homer en el Catàleg de les naus de la Ilíada.«Penèleos i Leit i també Arcesilau, Protoènor i Cloni dirigien els beocis, que habitaven Híria, la rocosa Àulida i els qui vivien als voltants d'Harma, d'Ilesi i dEritres;...
Veure Estadi (mesura) і Glisant
Golf Làtmic
El golf Làtmic i l'evolució del seu rebliment pels sediments del riu Meandre a l'antiguitat Golf Làtmic (en llatí Latmicus Sinus, en grec antic Λατμικὸς κόλπος), era una badia a la costa occidental de Cària, que derivava el seu nom de la muntanya de Latmos, que s'aixeca a la capçalera del golf.
Veure Estadi (mesura) і Golf Làtmic
Grinea
Grinea o Grinèon (Γρύνιον o Γρύνεια, en Grynaeum, Grynea, Grynia o Grynium) era una de les ciutats de l'Eòlia, situada a la badia d'Elea, a uns 70 estadis (8 km.) d'Elea i a uns 40 estadis de Mirina.
Veure Estadi (mesura) і Grinea
Haliart (Beòcia)
Situació d'Haliart a Beòcia Haliart (en grec, Άίαρτος, Άλίαρτος) era una antiga ciutat de Beòcia i una de les ciutats de la Lliga Beòcia.
Veure Estadi (mesura) і Haliart (Beòcia)
Halicirna
Halicirna (en llatí Halicyrna, en grec antic Ἁλίκυρνα) era una ciutat d'Etòlia descrita per Estrabó, que la situa a 30 estadis per sota de Calidó en direcció al mar.
Veure Estadi (mesura) і Halicirna
Hamàxit
Hamàxit (Hamaxĭtus) era una ciutat de Mísia, a la costa sud-oest de la Tròade, a 50 estadis al sud de Larisa i prop de la plana d'Halèsion.
Veure Estadi (mesura) і Hamàxit
Hàrpina
Hàrpina (Ἅρπινα) era una antiga ciutat del districte de la Pisàtida, a l'Èlida, situada a la riba dreta del riu Alfeu a la via que anava a Herea.
Veure Estadi (mesura) і Hàrpina
Hèlice (ciutat)
Hèlice (Ἑλίκη, Helice; gentilici Ἡλικήσιος, català helicesi) era una antiga ciutat d'Acaia, una de les dotze ciutats aquees, situada a la costa entre els rius Selinunt i Cerinites, i no gaire lluny d'Ègion.
Veure Estadi (mesura) і Hèlice (ciutat)
Helicó
L'Helicó (Ελικώνας; Helicon) és una serralada muntanyosa de Grècia situada a la unitat perifèrica de Beòcia; és una prolongació de la serralada del Parnàs.
Veure Estadi (mesura) і Helicó
Heniocs
Els Heniocs al mapa del viatge dels Argonautes d'Abraham Ortelius. 1624 Els heniocs o henioques (en llatí Heniochi, en grec antic Ἡνίοχοι) eren un poble de la Còlquida, a l'est del Pont del que ja parla Hel·lànic de Mitilene.
Veure Estadi (mesura) і Heniocs
Heraclea de la Pisàtide
Heraclea de la Pisàtide (Ἡράκλεια) era una antiga ciutat del districte de la Pisàtida, a l'Èlida.
Veure Estadi (mesura) і Heraclea de la Pisàtide
Heraclea de Lucània
Heraclea —Ἡράκλεια— fou una de les colònies gregues que formava part de la Magna Grècia.
Veure Estadi (mesura) і Heraclea de Lucània
Hierogàmia
group.
Veure Estadi (mesura) і Hierogàmia
Hietos
Hietos (en grec antic Ὕηττος) era una ciutat de Beòcia que es deia que l'havia fundat un argiu de nom Hietos (o Hiet), el primer home que en va matar un altre quan va trobar la seva dona cometent adulteri, i va ser desterrat a Beòcia.
Veure Estadi (mesura) і Hietos
Hippos
Mapa de la Decàpolis (ciutats en vermell). Hippos Hippos (en llatí Hippus, en grec antic Ἵππος 'cavall') era una ciutat de la Decàpolis de Palestina, a uns 30 estadis a l'est del llac de Tiberíades.
Veure Estadi (mesura) і Hippos
Història de l'esport a Catalunya
Luci Minici Natal Quadroni, nascut a Bàrcino el 97 dC, guanyà la cursa de quadrigues de la 227a Olimpíada.
Veure Estadi (mesura) і Història de l'esport a Catalunya
Ialisos
Ialisos (en Ialȳsus) era una de les tres ciutats de l'illa de Rodes i una de les sis de l'hexàpolis dòrica.
Veure Estadi (mesura) і Ialisos
Iapigyum promontorium
Vista del cap des del Santuari de Santa Maria de Finibus Terrae Iapigyum promontorium (en grec antic Ἄκρα Ἰαπυγία 'Akra Iapygia') és el nom romà del modern cap de Santa Maria de Leuca, que forma la punta sud-est d'Itàlia i separa el golf de Tàrent de la mar Adriàtica.
Veure Estadi (mesura) і Iapigyum promontorium
Iasos (ciutat)
Iasos (o Íasos; en Iasus) era una ciutat de Cària en una petita illa a la costa nord.
Veure Estadi (mesura) і Iasos (ciutat)
Ilipa
Ilipa (en Ilipa enἼλιπα) va ser una ciutat d'Hispània al territori dels turdetans, també anomenada Ilpa, que després va formar part de la província d'Hispània Ulterior (reanomenada Bètica) i del convent jurídic d'Hispalis, situada a la dreta del riu Betis (Guadalquivir), a 700 estadis de la seva desembocadura, en un punt on hi podien arribar naus petites amb càrrega.
Veure Estadi (mesura) і Ilipa
Illa de Ponça
L'Illa de Ponça (en Pontia, en Ποντία) és una illa de la mar Tirrena, del grup de les illes Poncianes o de Ponça.
Veure Estadi (mesura) і Illa de Ponça
Iolcos
Iolcos (Iolcus) era una antiga ciutat de Magnèsia (Tessàlia) situada a la punta inicial del golf de Pàgases, al peu del Mont Pèlion.
Veure Estadi (mesura) і Iolcos
Jardins penjants de Babilònia
XIX després de les primeres excavacions als capitells assiris, representa els llegendaris jardins penjats, amb la torre de Babel al fons. Els Jardins penjants de Babilònia van ser una de les set meravelles del món antic catalogades per l'antiga Grècia. Es van descriure com una proesa notable d'enginyeria amb una sèrie ascendent de jardins en capes que contenien una gran varietat d'arbres, arbusts i vinyes, que s’assemblaven a una gran muntanya verda construïda amb maons de fang.
Veure Estadi (mesura) і Jardins penjants de Babilònia
Jocs Olímpics
Els Jocs Olímpics moderns (en grec Ολυμπιακοί Αγώνες, en francès Jeux Olympiques i en anglès Olympic Games;El francès i l'anglès són els idiomes oficials dels Jocs Olímpics.
Veure Estadi (mesura) і Jocs Olímpics
Josep Maria Astell Gilabert
Josep Maria Astell Gilabert fou un periodista i dirigent esportiu català.
Veure Estadi (mesura) і Josep Maria Astell Gilabert
Juli Marial i Mundet
fou un futbolista, dirigent esportiu i empresari català.
Veure Estadi (mesura) і Juli Marial i Mundet
Laüs
Laüs (en grec antic Λᾶος) era una ciutat de la costa oest de Lucània a la boca del riu del mateix nom que feia de frontera entre Lucània i Bruttium.
Veure Estadi (mesura) і Laüs
Labranda
Labranda o també Labraunda (en llatí Labranda, en grec antic Λάβρανδα 'Lábranda' o Λάβραυνδα 'Lábraunda') era una ciutat de l'oest de Cària, situada a uns 60 estadis de Milasa, ciutat de la que depenia, i a la que estava unida per una carretera anomenada "Sagrada".
Veure Estadi (mesura) і Labranda
Lampas
Lampas (en Lampàs) fou un port de la costa meridional del Quersonès Tàuric conegut solament per una referència del Periple del Pont Euxí de Flavi Arrià, i per un altre text semblant, falsament atribuït al mateix Flavi Arrià.
Veure Estadi (mesura) і Lampas
Larisa (Jònia)
Larisa (Λάρισα) era una ciutat de la Jònia, al territori d'Efes, a la riba nord del riu Caïstre, que travessava el seu territori fent-lo fèrtil.
Veure Estadi (mesura) і Larisa (Jònia)
Larisa (Mísia)
Larisa (Λάρισα) era una ciutat de la Tròade, a Mísia, a uns 70 estadis al sud d'Alexandria de la Tròade i al nord d'Hamàxit.
Veure Estadi (mesura) і Larisa (Mísia)
Larisa Cremaste
Larisa Cremaste (ἡ Κρεμαστὴ Λάρισα) era una ciutat de Tessàlia del districte de la Ftiòtida, a una distància de 20 estadis del golf Malíac, a un turó pròxim al mont Otris.
Veure Estadi (mesura) і Larisa Cremaste
Larisa Fricònida
Larisa Fricònida (ἡ Φρικωνὶς Λάρισα) era una ciutat de l'Eòlida, a l'Àsia Menor, que originàriament pertangué als pelasgs.
Veure Estadi (mesura) і Larisa Fricònida
Las
Las o Laas (en grec antic Λᾶς Λάας) era una de les ciutats més antigues de Lacònia, situada a la costa oest del golf de Lacònia.
Veure Estadi (mesura) і Las
Lèbedos
Lèbedos (Λέβεδος) fou una ciutat de l'antiga Grècia de la costa occidental de l'Àsia Menor, situada entre Colofó i Teos, a 90 estadis a l'est del Cap Mionnès.
Veure Estadi (mesura) і Lèbedos
Lèpreon
Lèpreon (en Lepreum, Λέπρεον; gentilici Λεπρεάτης, en català lepreata) era la ciutat principal de Trifília, a l'Èlida, situada al sud del país, a 100 estadis de distància de Samikon i a uns 40 estadis del mar, segons Estrabó.
Veure Estadi (mesura) і Lèpreon
Lebena
Lebena o Leben (en grec antic Λέβηνα, Λέβην) era el nom d'una antiga ciutat de l'illa de Creta.
Veure Estadi (mesura) і Lebena
Ledon
Ledó (Ledon) era una ciutat de la Fòcida al nord de Titorea.
Veure Estadi (mesura) і Ledon
Leuctra de Messènia
Leuctra o Lèuctron (Λεῦκτρα o Λεῦκτρον, Leuctrum) era una ciutat de Lacònia a la part oriental del golf de Messènia, situada a 20 estadis al nord de Pefnos i al sud de Cardàmila.
Veure Estadi (mesura) і Leuctra de Messènia
Licos de Bitínia
Licos de Bitínia (en llatí Lycus, en grec antic Λύκος) era un riu de Bitínia que naixia a l'est del país i corria cap a l'oest per desaiguar a la mar Negra al sud d'Heraclea Pòntica, a uns 20 estadis de la ciutat, en un lloc anomenat Campus Lycaeus.
Veure Estadi (mesura) і Licos de Bitínia
Lilea
Lilea (Lilaea) era una ciutat de la Fòcida situada al peu del mont Parnàs, i a les fonts del riu Cefís.
Veure Estadi (mesura) і Lilea
Lilibèon
Lilibèon (grec antic: Λιλύβαιον, Lilíbaion), de vegades Lilibeu (llatí: Lilybaeum), la moderna Marsala, va ser una ciutat de Sicília situada al cap del mateix nom, a l'extrem oest de Sicília (avui Cap Boèo), un dels tres cap que van donar a Sicília el nom de Trinàcria.
Veure Estadi (mesura) і Lilibèon
Limira
Limira, (en Limyra) era una antiga ciutat de Lícia a la costa sud de l'Àsia Menor, a la riba del riu Limiros, a uns 20 estadis de la seva desembocadura, segons diu Estrabó.
Veure Estadi (mesura) і Limira
Lircèon
Lircea o Lircèon (en Pausànias. o Λυρκεῖον; en Lyrceia o Lyrceium) fou una població de l'antiga Grècia situada al districte de l'Argòlida, a 60 estadis al nord-oest d'Argos i a 60 estadis d'Òrnees.
Veure Estadi (mesura) і Lircèon
Llac de Constança
El llac de Constança des de Meersburg Mapa del llac de Constança Entrada del Rin al llac de Constança El llac de Constança (en alemany Bodensee) és un llac de l'Europa central travessat pel Rin.
Veure Estadi (mesura) і Llac de Constança
Llegua
Lleguari situat a la localitat de Bailèn (Jaén - Espanya). La llegua és una antiga unitat de longitud que expressa la distància que una persona o un cavall poden caminar en una hora, és a dir, és una mesura itinerària (del llatí, iter: camí, període de marxa).
Veure Estadi (mesura) і Llegua
Llista de ciutats d'Etrúria
Aquesta és una llista de ciutats d'Etrúria:; Ameria: Ameria és considerada la ciutat més antiga d'Úmbria.
Veure Estadi (mesura) і Llista de ciutats d'Etrúria
Longitud
Imatge de la barra de platí-iridi utilitzada com a patró del '''metre''' entre 1889 i 1960. La longitud és la dimensió que correspon a la llargària d'un objecte; la llargada d'una cosa, d'una superfície.
Veure Estadi (mesura) і Longitud
Lusos
Lusos (Λουσοί) era una antiga ciutat del nord d'Arcàdia, originàriament independent i que més tard va caure sota el domini de Clítor.
Veure Estadi (mesura) і Lusos
Macal·la
Macal·la (en llatí Macalla, en grec antic Μάκαλλα) va ser una antiga ciutat del Bruttium al territori de Crotona, on, segons Licofró, hi havia el sepulcre de Filoctetes, a qui els habitants rendien honors.
Veure Estadi (mesura) і Macal·la
Mal·los
Mal·los (Μαλλός o Μάλλος, Mallus; etnònim Μαλλώτης, en català mal·lota) fou una antiga ciutat de Cilícia que estava situada prop de la desembocadura del Pyramus (l'actual Riu Ceyhan), a Anatòlia.
Veure Estadi (mesura) і Mal·los
Mamre
Mamre (en hebreu מַמְרֵא) és un antic santuari, originàriament construït al voltant d'un arbre sagrat, que pertanyia a Canaan.
Veure Estadi (mesura) і Mamre
Mandane
Mandane (en llatí Mandane, en grec antic Μανδάνη) era una ciutat de la costa de Cilícia entre Celenderis i el Cap Pisidium.
Veure Estadi (mesura) і Mandane
Marcina
Marcina (en Μαρκῖνα) va ser una ciutat de Campània al districte dels picentins, a la part nord del golf de Posidònia, entre es illes de les Sirenes (Sirenusae Insulae) i la desembocadura del riu Silarus.
Veure Estadi (mesura) і Marcina
Marcius Mons
Marcius Mons (en Μάρκιον ὄρος) va ser un lloc on els romans dirigits pel dictador Marc Furi Camil van derrotar els volscs i els llatins l'any 389 aC, segons diu Plutarc.
Veure Estadi (mesura) і Marcius Mons
Mareotis
Mareotis o Mareia (en grec antic Μαρεῶτις o Μαρεία λίμνη) era un llac situat a la part nord del delta del Nil, modern Birket-el-Mariut, paral·lel a la mar Mediterrània de la que estava separada per una estreta llengua de terra arenosa.
Veure Estadi (mesura) і Mareotis
Marios
Marios (en grec antic Μαρίος) era una ciutat de Lacònia que en temps de Pausànias formava part de l'Eleutero-Lacònia.
Veure Estadi (mesura) і Marios
Mícale
Priene, al peu de la muntanya '''Mícale''' Mícale (Mycale) és la branca més occidental de les muntanyes Mesogis de Lídia, que avui en turc es diuen Samsun Daği.
Veure Estadi (mesura) і Mícale
Mírsinos
Mírsinos (en grec antic Μύρσινος) era una ciutat de l'Èlida que menciona Homer al "Catàleg de les naus" a la Ilíada, com una de les ciutats dels epeus.
Veure Estadi (mesura) і Mírsinos
Mòtia
La posició de Mòtia a la mapa Mòtia va ser una ciutat situada a l'oest de Sicília, entre Drèpanon i Lilibèon, aixecada en una petita illa a 1 km (sis estadis) de la costa a la qual estava unida per un pas artificial, segons Diodor de Sicília.
Veure Estadi (mesura) і Mòtia
Medul·les
Els medul·les (en llatí Medulli, en grec antic Μεδούαλλοι) van ser un poble gal alpí esmentat a una inscripció a un arc a Susa (Torí) i al Trofeu dels Alps.
Veure Estadi (mesura) і Medul·les
Melangea
Melangeia (en grec antic Μελαγγεῖα) era un indret de l'antiga Arcàdia del districte de Mantinea.
Veure Estadi (mesura) і Melangea
Melitea
Melitea (en llatí Melitaea o Meliteia, en grec antic Μελιταία o Μελίτεια) era una antiga ciutat del districte de Ftiotis a Tessàlia, situada a 10 estadis de distància de la ciutat d'Hel·las i propera al riu Enipeu, segons Estrabó.
Veure Estadi (mesura) і Melitea
Mera (Arcàdia)
Mera (Μαῖρα) era una antiga ciutat d'Arcàdia.
Veure Estadi (mesura) і Mera (Arcàdia)
Metídrion
Metídrion (Μεθύδριον, Methýdrion 'entre aigües') era el nom d'una ciutat situada al centre d'Arcàdia a uns 170 estadis al nord de Megalòpolis, entre els rius Maleta i Milaont, d'on li venia el nom, segons que diu Pausànies.
Veure Estadi (mesura) і Metídrion
Metimna
Metimna Metimna (en Methymna; a les monedes, Μέθυμνα o Μάθυμνα) era una ciutat de Lesbos, la més important després de Mitilene.
Veure Estadi (mesura) і Metimna
Metròpolis de Lídia
Metròpolis de Lídia (en grec antic Μητρόπολις, també coneguda com a Metròpolis de Jònia) era una ciutat de Lídia, situada a la plana del riu Caïstre, prop de l'actual Torbalı, al camí entre Esmirna i Efes, a una distància de 120 estadis d'Efes i 180 d'Esmirna i segons Estrabó i Plini el Vell, les terres de vora la ciutat produïen un vi molt apreciat.
Veure Estadi (mesura) і Metròpolis de Lídia
Miünt
Miünt (Myus) fou una ciutat de Jònia situada al sud del riu Meandre, a una distància de 30 estadis de la seva desembocadura.
Veure Estadi (mesura) і Miünt
Milla
meridià Es coneix com a milla diverses unitats de longitud més o menys semblants emprades al llarg de la història, cap de les quals forma part del sistema mètric decimal.
Veure Estadi (mesura) і Milla
Milla àrab
La milla àrab الميل deriva en última instància de la paraula llatina que significa Millia "mil" és una unitat de longitud històrica.
Veure Estadi (mesura) і Milla àrab
Milla marina
La milla marina, també anomenada milla nàutica, és una unitat de mesura de longitud utilitzada en la navegació marítima i aèria que equival a 1.852,00 m. S'acostuma a emprar el símbol mi (que són les dues primeres lletres del mot anglès mile «milla»), per bé que, de vegades, es fa servir simplement el símbol m o el nom sencer: mile.
Veure Estadi (mesura) і Milla marina
Milla romana
meridià Milla romana (Milliare, milliarium o mille passuum) va ser una mesura de longitud de l'antiga Roma equivalent a mil passes de cinc peus cadascuna, i per tant equivalent a cinc mil peus (1479,5 metres, ja que la milla romana era lleugerament més curta que la milla anglesa moderna).
Veure Estadi (mesura) і Milla romana
Mirina
-, Museu Arqueològic Nacional d'Atenes Mirina (en llatí Myrina, ço és, <My̆rīna>, en grec antic Μυρίνα) era una ciutat d'Eòlia a la costa de Mísia, a uns 40 estadis al sud-oest de Grineion (Gryneium), segons Heròdot.
Veure Estadi (mesura) і Mirina
Munda (Bètica)
Munda (en grec antic Μούνδα) va ser una antiga ciutat d'Hispània, a la Bètica.
Veure Estadi (mesura) і Munda (Bètica)
Nicea
Nicea (en llatí Nicaea, en grec antic Νίκαια) va ser una important ciutat de Bitínia.
Veure Estadi (mesura) і Nicea
Ocàlea
Ocàlea (en grec, Ωκαλέα) és el nom d'una antiga ciutat grega de Beòcia, que va ser esmentada per Homer al Catàleg de les naus de la Ilíada.«Penèleos i Leit i també Arcesilau, Protoènor i Cloni dirigien els beocis, que habitaven Híria, la rocosa Àulida i els qui vivien als voltants d'Harma, d'Ilesi i dEritres; i els pobladors d'Eleó, els dHile, els de Peteó, els dOcàlea,...».
Veure Estadi (mesura) і Ocàlea
Ofanto
LOfanto és un riu del sud d'Itàlia.
Veure Estadi (mesura) і Ofanto
Onquestos (Beòcia)
Onquestos o Onquest (llatí Onchestus, grec Ογχηστός) fou una antiga ciutat de Beòcia, situada entre Haliart i Tebes,''Ilíada'', FBM, Traducció de Montserrat Ros, nota 61, pàgina 74, de Joan Alberich i Mariné esmentada per Homer en el Catàleg de les naus de la Ilíada.,«Penèleos i Leit i també Arcesilau, Protoènor i Cloni dirigien els beocis, que habitaven Híria, la rocosa Àulida; i els qui posseïen la ciutat ben bastida d'Hipotebes, la sagrada Onquest, l'esplèndit bosc dedicat a Posidó...».
Veure Estadi (mesura) і Onquestos (Beòcia)
Opunt (Lòcrida)
Opunt (Opoûs; en la forma no contreta, Ὀπόεις, Opóeis) era una ciutat de la Lòcrida Opúncia, capital dels locris opuntis.
Veure Estadi (mesura) і Opunt (Lòcrida)
Oracle d'Amfiarau
Plànol del santuari d'Amfiarau a Oropos Loracle d'Amfiarau, també Temple d'Amfiarau (en Άμφιαρείον Ωρωπού), era un temple situat vora la ciutat d'Oropos, entre Beòcia i Àtica, on hi havia un oracle i es rendia culte a l'heroi Amfiarau, convertit en déu.
Veure Estadi (mesura) і Oracle d'Amfiarau
Ormènion
Ormènion (en llatí Ormenium, en grec antic Ὀρμένιον) era una ciutat de Tessàlia que Homer menciona al "Catàleg de les naus" de la Ilíada, juntament amb la Font Hiperea i Astèrion, i diu que pertanyien a Eurípil.
Veure Estadi (mesura) і Ormènion
Oropos
Oropos (en llatí Oropus, en grec antic Ὠρωπός) era una ciutat a la frontera entre Beòcia i l'Àtica, capital del districte d'Oròpia (Ὠρωπία).
Veure Estadi (mesura) і Oropos
Ortòsia
Ortòsia (en llatí Orthosia, en grec antic Ὀρθωσία) era una ciutat de Síria a l'antic territori de Fenícia, que esmenten Estrabó i Claudi Ptolemeu, propera al riu Eleutheros, entre Simira i Trípoli.
Veure Estadi (mesura) і Ortòsia
Pafos
Pafos (llatí Paphus, grec Πάφος) és una ciutat del sud-oest de Xipre.
Veure Estadi (mesura) і Pafos
Pandatària
Pandatària (en Pandataria en Πανδαταρία), actualment Ventotene, és una petita illa de la mar Tirrena al golf de Gaeta situada davant de la desembocadura del Vulturnus, tal com diuen Plini el Vell, Pomponi Mela i Claudi Ptolemeu.
Veure Estadi (mesura) і Pandatària
Paniònion
El Paniònion (Paniṓnion) era el santuari central, i punt de concentració de la Lliga Jònica, dedicat a Posidó Heliconi a la costa oest d'Anatòlia (Turquia), a la província d'Esmirna.
Veure Estadi (mesura) і Paniònion
Panopeu (Fòcida)
Panopeu (Panopeus) fou una antiga ciutat de la Fòcida situada a prop de la frontera amb Beòcia, entre les ciutats de Daulis i Queronea.
Veure Estadi (mesura) і Panopeu (Fòcida)
Panticapea
Panticapea o Panticapèon (en Panticapaeum) era una important ciutat grega del Bòsfor Cimmeri a prop de l'entrada de la llacuna Meòtida (Mar d'Azov), a la desembocadura del riu Tànais.
Veure Estadi (mesura) і Panticapea
Parasanga
Parasanga (en grec παρασάγγης) fou una mesura persa de longitud esmentada sovint pels escriptors grecs.
Veure Estadi (mesura) і Parasanga
Patara
Patara (en grec antic Πάταρα) era una ciutat comercial del sud-oest de Lícia, amb un bon port i no molt lluny, a uns 60 estadis, de la desembocadura del riu Xanthos (al sud-est d'aquesta desembocadura).
Veure Estadi (mesura) і Patara
Pàgases
Pàgases (en llatí Pagasae, en grec antic Παγασαί Pagasai) era una ciutat de Magnèsia a Tessàlia situada al nord del golf Pagàsic (Παγασητικὸς κόλπος, Pagasaeus Sinus).
Veure Estadi (mesura) і Pàgases
Pàmfia
Pàmfia en llatí Pamphia, en grec antic Παμφία) era una ciutat d'Etòlia. Estava situada a la via que unia Metapa i Terme, a uns 30 estadis de cadascuna. L'any 218 aC Filip V de Macedònia la va incendiar, quan, segons Polibi, va organitzar la primera invasió a Etòlia i va anar a conquerir Terme.
Veure Estadi (mesura) і Pàmfia
Pírasos
Pírasos (en grec antic Πύρασος) era una ciutat de Tessàlia, al districte de Ftiotis que Homer menciona al "Catàleg de les naus" a la Ilíada, on diu que formava part dels territoris governats per Protesilau.
Veure Estadi (mesura) і Pírasos
Pòtnies
Pòtnies (en grec antic Πότνιαι) va ser una ciutat de Beòcia situada a la via que anava de Tebes a Platea.
Veure Estadi (mesura) і Pòtnies
Peanion
Peanion (en llatí Paeanium, en grec antic Παιάνιον) era una ciutat d'Etòlia propera al riu Aqueloos, una mica al sud d'Itòria i al nord d'Eníades, que es trobava a l'altra banda del riu.
Veure Estadi (mesura) і Peanion
Pecilàs
Pikilassos o Poikilassos (en grec antic Ποικιλασσός) va ser una ciutat situada a l'oest de l'illa grega de Creta, al cap de Tripiti al final de la Gorja de Tripiti, entre Súgia i Hàgia Rumeli.
Veure Estadi (mesura) і Pecilàs
Pefnos
Pefnos (en grec antic Πέφνος), o també Pefnon (Πεφνόν) era una antiga ciutat de Lacònia a la costa est del golf de Messènia a 20 estadis de Talames.
Veure Estadi (mesura) і Pefnos
Peges
Mapa de l'Istmr de Corint on s'aprecia la ubicació de Peges Peges o Pages (en llatí Pegae o Pagae, en grec antic Πηγαί o Παγαί) fou una ciutat de Megaris al golf de Corint.
Veure Estadi (mesura) і Peges
Pelòron
El cap de Pelòron (Pelorus, Peloris o Pelorias) era un famós cap de Sicília, que formava l'extrem nord-est de l'illa, i un dels tres que donaven a l'illa el nom de Trinàcria ('de tres angles'), segons diuen Estrabó i Plini el Vell.
Veure Estadi (mesura) і Pelòron
Pel·la (Macedònia)
Pel·la (Pella, en Πέλλα) era la capital del Regne de Macedònia.
Veure Estadi (mesura) і Pel·la (Macedònia)
Pel·lene
Pel·lene (Πελλήνη, en dòric Πελλάνα, Pellene; gentilici Πελληνεύς, català pel·leneu) era una ciutat d'Acaia, la més oriental de les dotze ciutats originals de la Lliga Aquea.
Veure Estadi (mesura) і Pel·lene
Petròsaca
Petròsaca (Πετροσάκα) era una antiga ciutat d'Arcàdia que es trobava al camí que anava de Mantinea a Metídrion.
Veure Estadi (mesura) і Petròsaca
Picentins
sículs Picentins (en llatí: picentini, en grec Πίκεντες, pikentes) foren un poble de la Itàlia central entre la Campània i la Lucània, que pel seu nom semblaven connectats estretament als habitants del Picenum.
Veure Estadi (mesura) і Picentins
Pidna
Pidna (Pydna) era una ciutat de la costa de Pièria al golf Termaic.
Veure Estadi (mesura) і Pidna
Pilos de l'Èlida
Pilos (en Pylus) era una ciutat de l'Èlida situada a les muntanyes entre Elis i Olímpia, a prop d'on el riu Ladó desaigua al Peneu.
Veure Estadi (mesura) і Pilos de l'Èlida
Pilos de Trifília
Pilos (Πύλος) fou una antiga ciutat de Trifília, a l'Èlida, vora el riu Alfeu.
Veure Estadi (mesura) і Pilos de Trifília
Pisa (Èlide)
Pisa (en Πῖσα) era una ciutat de l'Èlida, al Peloponnès, antiga capital del districte independent de la Pisàtida, després conquerit per Elis.
Veure Estadi (mesura) і Pisa (Èlide)
Pitiünt
Pitiünt (Pityus) era una ciutat grega de la costa oriental de l'Euxí (mar Negra) al nord de Dioscúrias a la Sarmàtia asiàtica, que es correspon amb la moderna Pitsunda.
Veure Estadi (mesura) і Pitiünt
Ports púnics de Cartago
Localització dels ports púnics. Els ports púnics de Cartago, a la moderna Cartago, són avui dia dues llacunes de contorns imprecisos; la més petita era el port comercial rectangular i la més gran, circular, quasi tancada a la part de la costa, era el port de la marina cartaginesa, i al mig de la llacuna hi havia el palau de l'almirall.
Veure Estadi (mesura) і Ports púnics de Cartago
Prasos
Prasos (en llatí Praesus o Prasus, en grec antic Πραῖσος o Πρᾶσος) era una ciutat de Creta.
Veure Estadi (mesura) і Prasos
Pràctic
Vaixell C. Columbus navegant pel canal de Welland, franquejant el pont llevadís 4 i aprestant a passar sota la autopista de Garden City, Saintt Catharines, Ontàrio, Canadà. Moments abans el vaixell ha sortit de la resclosa 3. Un pràctic és un mariner que condueix els vaixells en aigües perilloses o d'intens trànsit, com ports, canals estrets o rius.
Veure Estadi (mesura) і Pràctic
Pràsies
Pràsies (en llatí Prasiae o Brasiae, en grec antic Πρασιαί o Βρασιαί) era una ciutat de la costa oriental de Lacònia que Pausànies descriu com la més allunyada de les ciutats d'Eleutero-Lacònia en aquesta part del país, i a uns 200 estadis per mar de Cifant.
Veure Estadi (mesura) і Pràsies
Priene
Santuari d'Atena Priene (Priḗnē) fou una ciutat de la Jònia a prop de la costa de Cària, als contraforts sud-est de les muntanyes de Mícale, a la vora d'un riu anomenat Gesó o Gesos.
Veure Estadi (mesura) і Priene
Pteleon
Ptèleon (Pteleum) era una ciutat de Tessàlia al sud-oest de la Ftiòtida, prop de l'entrada del Sinus Pagasaeus, i entre Antró i Halos, i segons Artemidor d'Efes es trobava a 110 estadis d'aquesta darrera ciutat.
Veure Estadi (mesura) і Pteleon
Ramon Claret i Artigas
Ramon Claret i Artigas (Sant Pere de Ribes, Garraf, 21 d'agost de 1887 - Barcelona, 1 d'octubre de 1965) fou un fotoperiodista català.
Veure Estadi (mesura) і Ramon Claret i Artigas
Regió del Pont
La regió del Pont. Pont (en llatí Pontus, en grec antic Πόντος) era una regió de l'Àsia Menor que rebia aquest nom perquè era a la costa del Pont Euxí, la mar Negra.
Veure Estadi (mesura) і Regió del Pont
Relacions entre l'Imperi Romà i l'Índia
Les relacions entre l'Imperi Romà i l'Índia foren les relacions internacionals de naturalesa fonamentalment comercial entre l'Imperi Romà, centrat en el mar Mediterrani, i els diversos regnes del subcontinent indi.
Veure Estadi (mesura) і Relacions entre l'Imperi Romà i l'Índia
Ricard Cabot i Montalt
Ricard Cabot i Montalt (Barcelona, 4 d'abril de 1885 - Barcelona, 2 de maig de 1958) fou futbolista, periodista i dirigent esportiu.
Veure Estadi (mesura) і Ricard Cabot i Montalt
Ripes
Ripes (Ῥύπες o Ῥύπαι, en Rhypes; gentilici Ῥυπικός, català rípic) era una ciutat d'Acaia, a 30 estadis a l'oest d'Ègion.
Veure Estadi (mesura) і Ripes
Riu Alfeu
L'Alfeu (en Aλφειός, Alfiós; anteriorment conegut també com a Ρουφιάς, Rufiàs) és el riu més important del Peloponès.
Veure Estadi (mesura) і Riu Alfeu
Riu Escamandre
El riu Escamandre (Σκάμανδρος, en turc Karamenderes o Menderees Çay) és un riu de Turquia de la zona de Tròada, de 75 km de llarg, que neix al vessant nord del Mont Ida, al nord del golf d'Edremit.
Veure Estadi (mesura) і Riu Escamandre
Sal·luvis
Els sal·luvis, sàlies, salis o sàl·lies (Salluvii, Salyes, Salyi, Sallyes o Sallies; Σάλυες segons Esteve de Bizanci) eren un poble gal.
Veure Estadi (mesura) і Sal·luvis
Sarpedon
Sarpedon (en grec antic Σαρπηδών o també Σαρπηδωνία ἄκρα 'Sarpedonia akra', punt culminant de Sarpedon) era un promontori de la costa de Cilícia, situat a vuitanta estadis a l'oest de la desembocadura del riu Calicadnos.
Veure Estadi (mesura) і Sarpedon
Sàmicon
Sàmicon (Σαμικόν, en Samicum) era una ciutat de Trifília, a l'Èlida, situada prop de la costa entre la desembocadura del riu Alfeu i la del Neda.
Veure Estadi (mesura) і Sàmicon
Selèucia de Piera
Selèucia de Piera o de Pièria (en llatí Seleuceia Pieria, en grec antic Σελεύκεια Πιερία) era una ciutat situada a la regió de Síria a la costa, entre Rhossus i la desembocadura de l'Orontes.
Veure Estadi (mesura) і Selèucia de Piera
Selinunt (Lacònia)
Selinunt (Σελινοῦς) era una ciutat del nord de Lacònia, esmentada per Pausànies, que la situa a uns 20 estadis de Gerontres.
Veure Estadi (mesura) і Selinunt (Lacònia)
Siciònia
La Siciònia (Σικυώνιον) era el territori de l'antiga ciutat de Sició, situada al golf de Corint.
Veure Estadi (mesura) і Siciònia
Sició
Localització de Sició. Excavació d'un temple dòric a Sició. Sició (en llatí Sicyon, en grec antic Σικυών o Σεκυών) moderna Vasiliká.
Veure Estadi (mesura) і Sició
Simeó Estilita el Vell
Simeó Estilita (Symeon o Simeon Stylites), també conegut com a Simeó Estilita el Vell (per a diferenciar-lo de Simeó Estilita el Jove) va ser un asceta del conegut com el sant del Pilar perquè va passar part de la seva vida dalt d'un pilar.
Veure Estadi (mesura) і Simeó Estilita el Vell
Sinnada
Sinnada (en llatí Synnada, en grec antic Σύνναδα) era una ciutat de la Frígia Salutaris situada a l'extrem d'una plana d'uns 60 estadis de longitud plantada d'oliveres.
Veure Estadi (mesura) і Sinnada
Sirtis Menor
Sirtis Menor va ser el nom donat pels romans a l'actual golf de Gabès, el més petit dels dos golfs de la costa de la moderna Líbia.
Veure Estadi (mesura) і Sirtis Menor
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Veure Estadi (mesura) і Sol
Stadion
Corredors de ''stadion''. Stadion d'Olímpia. Roma imperial que mostra l'''stadion'' a la dreta. Lstadion o estadi (del grec στάδιον) era una antiga carrera a peu que formava part del programa dels antics Jocs Olímpics i els altres Jocs Panhelènics.
Veure Estadi (mesura) і Stadion
Stilo
Stilo (Stilu en calabrés, Stylon en grecànic) és una ciutat italiana de 2.655 habitants a la Ciutat metropolitana de Reggio de Calàbria, a Calàbria, i s'insereix al circuit de les ciutats més belles d'Itàlia.
Veure Estadi (mesura) і Stilo
Tagliamento
El Tagliamento (Tiliment en friülà) és un riu del nord d'Itàlia al Friül.
Veure Estadi (mesura) і Tagliamento
Tapsos
Tapsos (en grec antic Θάψος) va ser una ciutat a la costa de la Bizacena, a la província romana d'Àfrica.
Veure Estadi (mesura) і Tapsos
Tarfe
Tarfe (en grec antic Τάρφη) era el nom de una antiga ciutat grega de la Lòcrida Epicnèmida que Homer menciona al "Catàleg de les naus" de la Ilíada.
Veure Estadi (mesura) і Tarfe
Tars (Turquia)
''Tarsus çöreği'' (çörek de Tarsus) Tars (hitita: Tarsa), de vegades anomenada Tarsi, Tersus o Tharsos per distingir-la d'altres amb el mateix nom, és una ciutat turca de la província de Mersin, de la qual n'és un dels districtes, i que forma part de l'àrea metropolitana d'Adana-Mersin.
Veure Estadi (mesura) і Tars (Turquia)
Tàlames
Talames (en grec antic Θαλάμη) va ser una ciutat de Lacònia que en diversos períodes històrics va pertànyer a Messènia.
Veure Estadi (mesura) і Tàlames
Tàpsac
Tàpsac (en grec antic Θάψακος, en llatí Thapsacus) era una ciutat important de la riba dreta de l'Eufrates, que l'Antic Testament anomena Tifsah, on diu que era el límit oriental del regne de Salomó.
Veure Estadi (mesura) і Tàpsac
Tíana
Tíana (en llatí Tyana, en grec antic Τύανα) era una ciutat de Capadòcia anomenada anteriorment Toana, que segons la llegenda havia rebut el nom de Toant, un rei de Tràcia que es deia que havia perseguit Orestes i Pílades fins que va fundar la ciutat, segons Flavi Arrià.
Veure Estadi (mesura) і Tíana
Tòricos
Tòricos (Θορικός) era una ciutat de l'Àtica a la costa sud-est, i a uns 7 o 8 km al nord del cap Súnion.
Veure Estadi (mesura) і Tòricos
Túnel d'Eupalí
El Túnel d'Eupalí o Aqüeducte Eupalinià (Ευπαλίνιον όρυγμα, Efpalínion órigma) és un túnel de 1.036 m de llarg que es troba a l'illa de Samos (Grècia), construït al per servir com a aqüeducte.
Veure Estadi (mesura) і Túnel d'Eupalí
Tebes de la Ftiòtida
Tebes de la Ftiòtida (Thebai Fthiótides) o Tebes de Tessàlia (Θῆβαι Θεσσαλικαἰ, Thebai Thessalikai) fou una polis de l'antiga Tessàlia (Grècia), situada al nord del llogaret modern de Microtibes.
Veure Estadi (mesura) і Tebes de la Ftiòtida
Temporada 1910-1911 del RCD Espanyol
Dades de la Temporada 1910-1911 del RCD Espanyol.
Veure Estadi (mesura) і Temporada 1910-1911 del RCD Espanyol
Teos
Teos (en grec antic Τέως) era una ciutat jònica de la costa d'Àsia Menor, situada al costat sud de l'istme que connecta una península amb el continent.
Veure Estadi (mesura) і Teos
Terra plana
equador per passar a l'altra banda del globus. La Terra plana és un antic concepte que definia la Terra com una superfície plana, és a dir, un full de paper o un plànol finit, en forma de disc.
Veure Estadi (mesura) і Terra plana
Teumessos
Teumessos (en grec antic Τευμησσός) era una antiga ciutat de Beòcia situada a la plana de Tebes sobre un turó rocós que tenia el mateix nom.
Veure Estadi (mesura) і Teumessos
Teutrone
Teutrone (en grec antic Τευθρώνη) és el nom d'una antiga ciutat de Lacònia situada a la part occidental del Golf de Lacònia a uns 150 estadis del Cap Matapan.
Veure Estadi (mesura) і Teutrone
Tilos
Tilos, antigament Telos (en grec antic Τῆλος), és una petita i rocosa illa grega del grup del Dodecanès, situada entre l'illa de Rodes i Níssiros.
Veure Estadi (mesura) і Tilos
Tomis
Tomis (en grec antic Τόμις) era una ciutat de la Mèsia Inferior, a la riba de l'Euxí, capital del districte anomenat Escítia Menor.
Veure Estadi (mesura) і Tomis
Trònion
Trònion (Thronium) era la capital de la Lòcrida Epicnèmida, situada a 20 estadis de la costa i a 30 estadis d'Escarfea, a la riba del riu Boagrios.
Veure Estadi (mesura) і Trònion
Tritea
Tritea (Τριταία, Tritaea; gentilici Τριταιεύς, català triteu) era una ciutat d'Acaia, la més interior de les dotze ciutats dels aqueus.
Veure Estadi (mesura) і Tritea
Unitat de longitud
Una unitat de longitud és una manera de mesurar longituds o distàncies.
Veure Estadi (mesura) і Unitat de longitud
Unitat de mesura
Palazzo della Ragione, a Pàdua Una unitat de mesura o unitat de mida és una quantitat estandarditzada d'una determinada magnitud física.
Veure Estadi (mesura) і Unitat de mesura
Unitats de longitud històriques
Aquest article aborda les unitats de longitud històriques.
Veure Estadi (mesura) і Unitats de longitud històriques
Via XX
La Via XX (per loca maritima) és una via romana que apareix amb aquest número a l'itinerari d'Antoní.
Veure Estadi (mesura) і Via XX
Volterra
Volterra és una ciutat de Toscana a Itàlia, a la província de Pisa, amb uns 15.000 habitants.
Veure Estadi (mesura) і Volterra
Xantos (ciutat)
El teatre i dues tombes lícies a '''Xantos''' Xantos o Xant (en llatí Xanthus, en grec antic Ξάνθος) era la ciutat més gran i la capital de Lícia i estava situada segons Estrabó a 70 estadis de la desembocadura del riu Xantos.
Veure Estadi (mesura) і Xantos (ciutat)
Zàrax
miniatura Zàrax (en grec antic Ζάραξ o Ζάρηξ) era una ciutat de la costa oriental de Lacònia, situada en un promontori que era la prolongació del mont Zarax.
Veure Estadi (mesura) і Zàrax
Zelea
Mapa amb algunes de les principals colònies gregues de la Propòntida (topònims en castellà). Zelea es situava al sud de Cícico. Zelea (en grec, Ζέλεια) era una antiga ciutat de la Tròada, situada prop de Cízic, que és esmentada per Homer al catàleg dels troians de la Ilíada on se la situa al peu de la mont Ida, es diu que era banyada pel riu Esep, que desemboca a la Propòntida, i que formava part dels territoris governats per Pàndar.
Veure Estadi (mesura) і Zelea
També conegut com Estadi (unitat de longitud), Stadium.
, Cirra, Cirtone, Clèobis i Bitó, Clítor (ciutat), Cnidos, Colones, Colze (unitat), Comana del Pont, Comitè Olímpic de Catalunya, Cosmos, Crannon, Crítias (diàleg), Cromna, Cursa de cavalls, Dafnunt, Dídima, Decelea, Delfínion, Diafragma de Dicearc de Messana, Dime (ciutat), Dioscúrias, Docímia, Drimea, Efes, Egàleos (turó), Egícion, Eges (Eubea), Egira, Elatea, Eleuterna, Elir, Els Quatre-cents, Epidaure, Epidelion, Eratòstenes, Erítinos, Ergastèrion, Escarfea, Escepsis, Escil·lunt, Esquenos, Estadi, Estadi (desambiguació), Estimfal, Estiris, Estratos, Etòlia, Etna, Etrúria, Excavacions arqueològiques d'Estàbia, Falasarna, Falèron, Farsàlia, Fèneos, Fílace, Feres (ciutat), Fidenes, File, Fliünt, Focea, Fortalesa Antònia, Frejús, Frixa, Gelons, Gerontres, Gerunium, Glisant, Golf Làtmic, Grinea, Haliart (Beòcia), Halicirna, Hamàxit, Hàrpina, Hèlice (ciutat), Helicó, Heniocs, Heraclea de la Pisàtide, Heraclea de Lucània, Hierogàmia, Hietos, Hippos, Història de l'esport a Catalunya, Ialisos, Iapigyum promontorium, Iasos (ciutat), Ilipa, Illa de Ponça, Iolcos, Jardins penjants de Babilònia, Jocs Olímpics, Josep Maria Astell Gilabert, Juli Marial i Mundet, Laüs, Labranda, Lampas, Larisa (Jònia), Larisa (Mísia), Larisa Cremaste, Larisa Fricònida, Las, Lèbedos, Lèpreon, Lebena, Ledon, Leuctra de Messènia, Licos de Bitínia, Lilea, Lilibèon, Limira, Lircèon, Llac de Constança, Llegua, Llista de ciutats d'Etrúria, Longitud, Lusos, Macal·la, Mal·los, Mamre, Mandane, Marcina, Marcius Mons, Mareotis, Marios, Mícale, Mírsinos, Mòtia, Medul·les, Melangea, Melitea, Mera (Arcàdia), Metídrion, Metimna, Metròpolis de Lídia, Miünt, Milla, Milla àrab, Milla marina, Milla romana, Mirina, Munda (Bètica), Nicea, Ocàlea, Ofanto, Onquestos (Beòcia), Opunt (Lòcrida), Oracle d'Amfiarau, Ormènion, Oropos, Ortòsia, Pafos, Pandatària, Paniònion, Panopeu (Fòcida), Panticapea, Parasanga, Patara, Pàgases, Pàmfia, Pírasos, Pòtnies, Peanion, Pecilàs, Pefnos, Peges, Pelòron, Pel·la (Macedònia), Pel·lene, Petròsaca, Picentins, Pidna, Pilos de l'Èlida, Pilos de Trifília, Pisa (Èlide), Pitiünt, Ports púnics de Cartago, Prasos, Pràctic, Pràsies, Priene, Pteleon, Ramon Claret i Artigas, Regió del Pont, Relacions entre l'Imperi Romà i l'Índia, Ricard Cabot i Montalt, Ripes, Riu Alfeu, Riu Escamandre, Sal·luvis, Sarpedon, Sàmicon, Selèucia de Piera, Selinunt (Lacònia), Siciònia, Sició, Simeó Estilita el Vell, Sinnada, Sirtis Menor, Sol, Stadion, Stilo, Tagliamento, Tapsos, Tarfe, Tars (Turquia), Tàlames, Tàpsac, Tíana, Tòricos, Túnel d'Eupalí, Tebes de la Ftiòtida, Temporada 1910-1911 del RCD Espanyol, Teos, Terra plana, Teumessos, Teutrone, Tilos, Tomis, Trònion, Tritea, Unitat de longitud, Unitat de mesura, Unitats de longitud històriques, Via XX, Volterra, Xantos (ciutat), Zàrax, Zelea.