Comunicació

1120 les relacions: Abaris, Abidos de Mísia, Abrònic, AC Sparta Praga, Acadèmia platònica, Acaia (província romana), Acant (Grècia), Acarnània, Acoris, Acròpoli d'Atenes, Acròtat, Acròtat d'Esparta, Acrotat, Adolf Hitler, Afrodita, Agamèmnon, Agatí, Agaterg, Agàsicles, Agèloc, Agíades, Agesípolis I, Agesípolis II, Agesípolis III, Agesilau, Agesilau I, Agesilau II, Agis I, Agis II, Agis III, Agis IV, Agorànom, Agrínion, Agricultura a l'antiga Grècia, Agrigent, Alaric I, Aléxandros Theofilakis, Alízia, Alba Daurada, Alcàmenes d'Esparta, Alcànder, Alcibíades (general atenenc), Alcibíades d'Esparta, Alcides, Alcman, Alexamen, Alexandre (general), Alexandre Isos, Ambràcia, Amfípolis, ..., Amfea, Amicles, Amicles (rei d'Esparta), Amintes III de Macedònia, Amomfaretos, Amorges de Cària (pretendent), Anarquia militar, Anaxandre, Anaxàgoras (rei d'Argos), Anaxàndrides I, Anaxàndrides II, Anaxímenes de Làmpsac, Anaxibi, Anaxidam, Anaxilau de Bizanci, Anàbasi, Andòcides, Andròclides, Andromaque et Pyrrhus, Anquimòlios, Antàlcides, Antícrates, Antígon III Dosó, Antístenes d'Esparta, Antifont, Antiga Atenes, Antiga Corint, Antiga Grècia, Antigonees, Antiguitat tardana, Apel·la, Apel·las (escultor), Apol·lònides de Sició, Apol·lo, Apotegma, Aqueus, Aracos, Arat de Sició, Arcadis, Arcàdia, Arcó d'Egira, Arcesilau II el cruel, Arcont epònim, Ares, Areu (polític), Areu I, Argalos, Argileonis, Argos, Arieu, Ariobarzanes I del Pont, Ariobàrzanes (fill d'Artabazos II), Ariobàrzanes de Frígia, Aristarc d'Atenes, Aristàgores de Milet, Aristè de Megalòpolis, Aristòcrates (escriptor), Aristòfanes, Aristòfon d'Azènia, Aristòmac II d'Argos, Aristòmenes de Messènia, Aristòtil d'Argos, Aristó d'Esparta, Aristeu d'Esparta, Aristodem, Aristodem de Megalòpolis, Aristodem de Messènia, Aristodem el covard, Arma química, Arquèstrat d'Atenes, Arquíloc, Arquelau, Arquidam I, Arquidam II, Arquidam III, Arquidam IV, Arquidam V, Arquidàmia (dama), Arta (Grècia), Artafernes (ambaixador), Artafernes (sàtrapa), Artaxerxes I de Pèrsia, Artaxerxes II de Pèrsia, Artaxerxes III de Pèrsia, Artàban (general), Artemó d'Esparta, Assassin's Creed Odyssey, Assemblea d'homes lliures d'Esparta, Astíoc, Atarneu, Atímia, Atena, Atena Àlea, Atenes, Atimbre, Aulus Atili Serrà, Autòmat, Autocles (comandant), Autocles (polític), Autofradates (sàtrapa), Axiotea de Fliunt, Èbal (fill de Cinortes), Ècdic, Èfors, Èlida, Èmfrur, Ènoe, Èon, Època arcaica, Èumenes II de Pèrgam, Òbol, Òreos, Òrnees, Àgies, Àrquies d'Esparta, Àrtemis, Baix imperi d'Egipte, Barba, Baronia de Carítena, Baronia de Nikli, Bartolomea Acciaiuoli, Basileu, Bastó de Mariscal, Batalla d'Artemísion, Batalla d'Haliart, Batalla de Cinoscèfales, Batalla de Cnidos, Batalla de Coronea (394 aC), Batalla de Cunaxa, Batalla de Gítion, Batalla de Lequeu, Batalla de les Termòpiles (480 aC), Batalla de Leuctra, Batalla de Macriplagi, Batalla de Mantinea (362 aC), Batalla de Marató, Batalla de Mícale, Batalla de Naxos, Batalla de Nèmea, Batalla de Panormus, Batalla de Platea, Batalla de Prinitza, Batalla de Salamina, Batalla de Sel·làsia (195 aC), Batalla de Tànagra (457 aC), Batalla de Tegira, Batalla del Cremera, Batalla del Granic, Batalla del riu Bagrades, Batalla naval de les Arginuses, Batos III, Bàticles, Beòcia, Belemina, Beotarca, Bió de Borístenes, Bidei, Bisbat d'Amicles, Bisexualitat, Bizanci, Bloqueig (estratègia), Bozcaada, Braquil·les, Brasídia, Bràsides, Brisees, Brou negre, Budoros, Bulé, Bulis d'Esparta, Cadmea, Cal·lícrates d'Esparta, Cal·lícrates de Leòntion, Cal·lígitos, Cal·lístenes d'Olint, Cal·lístrat d'Afidnes, Cal·listènia, Calciòcia, Calcideu, Calendari hel·lènic, Calendari macedoni, Calendaris hel·lènics, Calidó, Camiros, Campions dels Jocs Olímpics de l'antiguitat, Cap Súnion, Caró de Tebes, Carilau d'Esparta, Carminos d'Esparta, Carnees, Carneius, Cartago, Cartago (municipi), Cartes d'Esparta, Castre de Sanfins, Catàleg de les naus, Catharine Macaulay, Càbries, Càl·lies III, Cànac de Sició el jove, Càries (Lacònia), Càrnia, Cípsela (Arcàdia), Císsides, Cízic, Cefisòdot (orador), Ceratades, Cicliades, Cidònia, Cimó II, Cinadó, Cinúria, Cinetó de Lacedemònia, Cinisca, Cinortes, Cirene, Citera, Ciutat estat, Civisme, Clístenes, Clítor (ciutat), Cleòmbrot d'Esparta, Cleòmbrot I d'Esparta, Cleòmenes I, Cleòmenes II, Cleòmenes III, Cleònic, Cleònim (militar), Cleònim d'Esparta, Cleó d'Atenes, Clenees, Cleobul d'Esparta, Cleofó (orador), Cleones, Client (Roma), Cligenes, Clitemnestra, Clitofó (oligarca), Cnidos, Conó (almirall), Constitució, Corfú, Corint, Corona triomfal, Cos (Grècia), Cosmi, Costums de l'antiga Grècia, Cotis de Paflagònia, Cratesípides, Cratesiclea, Críties, Creòfil, Cresos, Criptea, Critolau de Megalòpolis, Cromió, Dafne (nimfa), Damòcrit de Calidó, Damòteles d'Esparta, Damis de Messènia, Darios II, Darrera defensa, Dascilèon, Datames, Dànae, Dècada del 1220 aC, Dècada del 1350 aC, Dècada del 390 aC, Dècada del 430 aC, Dècada del 460 aC, Dècada del 540 aC, Dècada del 720 aC, Déus de la mar de la mitologia grega, Dífrides, Díolkos, Dòrida, Decaduc, Decarquia, Defensa de Luci Flac, Demarat d'Esparta, Demòfil de Tèspies, Demònax de Mantinea, Demòstenes, Demòstenes (general), Demetri Poliorceta, Democràcia atenesa, Demofont (general atenès), Demostrat (ambaixador), Departament d'Atlántida, Dercil·lides, Dercil·lides (ambaixador), Derdes d'Elímia, Despotat de Morea, Dexip d'Esparta, Diarquia, Diàgores de Melos, Diàspora, Dièneces, Dictínia, Dieu, Dime (ciutat), Dinastia XXX d'Egipte, Dionisòdot, Dionisi el Jove, Dioscòrides (deixeble d'Isòcrates), Dioscúries, Dipea, Discurs fúnebre de Pèricles, Discursos sobre la primera dècada de Titus Livi, Dodona, Dones a l'antiga Grècia, Dones en l'antiga Esparta, Dorís, Dorceu, Doriclides, Dorieu d'Esparta, Dorieu de Rodes, Doris (grup humà), Duris de Samos, Edipòdia, Edos (divinitat), Educació, Efialtes (general atenès), Egist, El príncep, Eleünt, Elimea, Els acarnesos, Els Heràclides, Els Quatre-cents, Eníades, Endi, Enians, Enone, Enotris, Enunt, Eonos, Epaminondes, Epèbol, Epícrates d'Atenes, Epínomis, Epeunactes, Epidaure, Epimènides de Creta, Epistoleu, Epitades, Epitadeu, Epitàlion, Equèstrat, Era (cronologia), Erètria, Ermione, Escítala, Escòcia, Escil·lunt, Escione, Esclavitud, Esclavitud a l'antiga Grècia, Escolos (Calcídia), Escultura grega clàssica, Esfactèria, Esfòdries, Esfer, Esparciates, Esparta (ciutat moderna), Esparta (mitologia), Espartolos, Espèrties, Estagira, Estat client, Estàsip, Estenelides, Estesícor, Estratos, Estrattis, Estrombíquides, Estrutes, Etímocles, Etòlia, Etea, Eteònic, Etra, Etra (filla de Piteu), Eubea, Euclides d'Esparta, Eudàmides, Eudàmides d'Esparta, Eudàmides I, Eudàmides II, Eufró de Sició, Eugenèsia nazi, Eunom d'Atenes, Eunom d'Esparta, Eurícrates, Eurícrates I, Eurícrates II, Eurídice (filla de Lacedèmon), Euríloc d'Esparta, Eurípides, Eurístenes, Eurianax, Euribíades, Euricles d'Esparta, Euridàmides, Eurileònida, Eurileó (militar), Eurileó d'Esparta, Euripòntida, Euripont, Eurotas (fill de Miles), Eurotes, Eutèlidas d'Esparta, Eutidem d'Atenes, Evàgores d'Esparta, Exèrcit aquemènida, Exèrcit espartà, Exèrcit traci, Exònim, Expedició dels deu mil, Faïl·los de la Fòcida, Falange macedònia, Falange obliqua, Falèron, Falec de la Fòcida, Família a l'Antiga Grècia, Faracides, Farnabazos II, Fàrax, Fèbides, Fedó d'Elis, Ferecides de Siros, Feres (ciutat), Fidípides, Fidó (tirà), Figàlia, Filip II de Macedònia, Filip V de Macedònia, Filocarides, Filomel, Filopemen, Filoxen de Citera, Fliünt, Fobos (mitologia), Formació cívica, Frank Miller, Frixa, Gal·liè, Galeria Nacional d'Atenes, Gaos (almirall), Gas verinós a la Primera Guerra Mundial, Gates of Fire, Gòrgides, Gòrgies d'Esparta, Gòrgopes, Gediz, Geló I, George Regas, Gerúsia, Gerontres, Gilip, Gilis, Gimnàs (antiga Grècia), Gimnàstica, Gimnetes, Gimnets, Gimnopèdia, Gitíon, Gitiades, Glauc d'Esparta, Glíppia, Gnem, God of War, God of War (videojoc de 2005), God of War (videojoc de 2018), Gorgo (desambiguació), Gorgo d'Esparta, Gorgos de Messènia, Gots, Govern, GR 7, Grècia, Grècia romana, Grec dòric, Grecs, Gubayl, Guerra a l'antiga Grècia, Guerra contra Nabis, Guerra d'Arquidam, Guerra d'independència de Grècia, Guerra de Corint, Guerra de Creta, Guerra de Sicília (600 aC-265 aC), Guerra de Troia, Guerra del Peloponnès, Guerra Romano-Síria, Guerra Tebana, Guerres de la Lliga de Delos, Guerres messèniques, Guerres samnites, Guillem II d'Acaia, Gymnopédies, Haliees, Harmost, Hèracles, Hèstia, Híerax d'Esparta, Hípias major, Hípies (tirà), Hípies d'Elis, Hectemori, Hegemonia, Hegesàndrides, Hegesístrat d'Elis, Hel·lanòdica, Hel·lenotami, Helena (Eurípides), Helena de Troia, Hera, Heraclea Minoa, Heraclea Traquínia, Heraclides (fill d'Aristògenes), Herea, Hermòcrates de Siracusa, Hermònim, Hexàpolis dòrica, Hiacíntia, Hidarnes I, Hidarnes II, Hieramenes, Himera, Hipèrbat (224 aC), Hipòcrates (general), Hipònides, Hipites, Hipocoont, Història d'Europa, Història de Cartago, Història de Corfú, Història de Creta, Història de Grècia, Història de l'Imperi Romà, Història de l'Iran, Història de la Guerra del Peloponnès, Història de les campanyes militars romanes, Història de Sicília, Història de Turquia, Història del nu artístic, Història del vi, Història dels Balcans, Històries (Heròdot), Historiografia grega, Hoje Eu Quero Voltar Sozinho, Homer, Homosexualitat a l'antiga Grècia, Homosexualitat militar a l'antiga Grècia, Hoplita, Hoplita de Samos, Iàmides, Icari (fill d'Èbal), Ifícrates el Vell, Igual, Illa de Faro, Illa de Rodes, Illa de Zacint, Ilotes, Imbangala, Imperi Aquemènida, Imperi Cartaginès, Imperi Persa, Incident de l'ambaixador de Samos a Esparta, Inicis de l'escriptura a Grècia, Ioannis Theofilakis, Iren, Irene (Hores), Isòcrates, Iscàgores, Iscolau, Isil (poeta), Ismènies de Tebes, Istanbul, Jacint (mitologia), Jàson de Feres, Jocs Olímpics de l'antiguitat, Jofré II d'Acaia, Jordi Esfrantzes, Juí a Sòcrates, Judici de Paris, Kalamatianós, Krios, La Belle Hélène, La guerra de Troia, Labotes (desambiguació), Labotes (general), Lacònia, Lacedèmon, Lacedemoni, Laconicum, Laconis lliures, Laconisme, Ladocea, Lambda, Lampó, Laques, Làbotes, Làmac, Lèagre (mitologia), Lèpreon, Lèucada, Lèuctron, Lòcrida, Lòcrida Opúncia, Learc de Règion, Leògores, Leònides I, Leònides II, Leda (satèl·lit), Leda i el cigne, Leda i el cigne (Leonardo da Vinci), Leonídia, Leontiades de Tebes, Leotíquides (príncep), Leotíquides (rei), Lequeu, Les Lleis, Lesbiana, Lesbos, Lespòdies, Letrinos, Leucònion, Leuctres, Licas, Licas (fill d'Arcesialu), Licimni (fill d'Electrió), Licisc d'Acarnània, Licofró I de Feres, Licomedes de Mantinea, Licortes, Licos (fill de Pandíon), Lictos, Licurg, Lidíades de Megalòpolis (tirà), Lisanòrides, Lisandre, Lisip d'Esparta, Literatura grega antiga, Lleó (ambaixador), Lleó (orador), Lleó d'Esparta, Lliga Amficciònica, Lliga Aquea, Lliga Calcídica, Lliga de Corint, Lliga de Delos, Lliga del Peloponnès, Llista d'antics grecs, Llista d'antigues ciutats gregues, Llista d'estats per era, Llista de carreteres europees de classe B, Llista de chasmata de Dione, Llista de tirans de l'antiga Grècia, Localització, Lucans, Luci Quinti Flaminí, Macari d'Esparta, Macates d'Etòlia, Macànides, Magna Grècia, Maite Rojo Garrido, Mandúria, Mani Acili Glabrió (cònsol 191 aC), Manticle, Mantinea, Maquinària de setge, Mar Egea, Marc Atili Règul (cònsol 267 i 256 aC), Margana, Mastigòfor, Matrillinatge, Mègara, Mèlida, Mèmnon de Rodes, Mídies, Míndar, Meandri de Samos, Medi de Larisa (tirà), Medont (fill de Codros), Medont d'Esparta, Megalòpolis, Megalostrata, Megapentes, Megísties, Megil d'Esparta, Megistó, Melèsip, Melieus, Melos, Menalcides, Menedeu, Menelau, Menes d'Esparta, Messènia, Messene, Metana, Metaxisme, Micenes, Mil·lenni I aC, Militar, Militarisme, Misteri de Samotràcia, Mistràs, Mitilene, Mitologia escocesa, Mitologia grega, Mitologia micènica, Mnàsip, Modó, Molpis (escriptor), Monarquia electiva, Moneta, Mont Ira, Monyo, Morea, Morter (construcció), Muralla llarga, Museu Arqueològic d'Olímpia, Museu de Prehistòria de Thera, Myrioi, Nabeul, Nabis, Nauclides, Navarc, Naxos, Nazisme, Nícies, Níssiros, Nònacris, Nòtion, Nectabeu I, Nectabeu II, Neferites I, Neleu (fill de Codros), Neodamodes, Neoptòlem, Nicandre d'Esparta, Nicàgores de Messènia, Nicòloc, Nicòstrat (estrateg), Nisa, Nisibis, Noam Chomsky, Nomofílac, Nu (art), Nueva Esparta, Ocil, Odissea, Olint, Omies, Onàsim, Oracle d'Amon, Orestes (Eurípides), Orestes (mitologia), Ostatge, Paflagonis, Paideia, Pal·ladi (estàtua), Pammenes de Tebes, Pancraci, Pantites, Paride ed Elena, Paris de Troia, Partenó, Partenis, Pasímel, Pasipides, Pau comuna, Pau d'Antàlcides, Pau de Càl·lies, Pau de Nícias, Pausànias (geògraf), Pausànies (general), Pausànies d'Esparta, Pausànies de Lacedemònia, Pàredre, Pàtrocle, Pàtrocle (almirall), Pàtrocles (escultor), Pèlops d'Esparta, Pèricles, Pèrsia, Pedàrit, Pedònom, Pederàstia, Pederàstia a l'antiga Grècia, Pedofília, Pelòpides, Pel·lana, Pel·lene, Peloponès, Peltasta, Península Calcídica, Península de Gal·lípoli, Peneste, Pentecontècia, Període hel·lenístic, Perdicas II, Periala, Periecs, Perieres, Pete Sampras, Petreu, Pierre de Coubertin, Pilos de l'Èlida, Pirros, Pisandre d'Esparta, Pisístrat (fill de Nèstor), Pisistràtides, Pitàgores d'Argos, Pitàgores d'Esparta, Plaga d'Atenes, Plató, Pleies, Pleuró, Pleuró (mitologia), Plistarc, Plistarc d'Esparta, Plistòanax, Plutó (mitologia), Poble dels artesans d'Amarna, Polícrates d'Atenes, Polícrates de Samos, Pol·lis, Polemarca, Poliantes, Polibi de Megalòpolis, Polibiades, Polidamant de Farsàlia, Polidectes d'Esparta, Polidor d'Esparta, Polimnest d'Esparta, Polis, Polixè, Polixo (dona de Tlepòlem), Portada/article febrer 20, Portada/article novembre 30, Praxites, Príam, Pròdic de Ceos, Primera batalla de Làmia, Primera Guerra del Peloponnès, Primera Guerra Macedònica, Primera guerra messènica, Primera Guerra Púnica, Pritanis d'Esparta, Procles, Procles (desambiguació), Proscripció, Prostitució a l'antiga Grècia, Província d'Aydın, Ptolemeu (fill de Chrysennos), Ptolemeu III Evèrgetes I, Ptolemeu, príncep de l'Epir, Pugilat, Quelidonis, Queró d'Esparta, Quiló d'Esparta, Quiló de Lacedemònia, Quionis d'Esparta, Quios, Quirísof d'Esparta, Ràmfies, Rebel·lió de Tassos, Regne de Macedònia, Rei d'Esparta, Religió minoica, Retrat, Revolta d'esclaus, Revolta Jònica, Sacades, Salamina, Salet, Samoles d'Arcàdia, Santorí, Santuari d'Àrtemis Ortia, Sardes, Sòfocles, Sòsicles de Corint, Sciritis, Segle IX aC, Segle X aC, Segona Guerra Mèdica, Segona guerra messènica, Segona Guerra Sagrada, Segona Lliga atenesa, Sel·làsia, Senglar de Calidó, Setge d'Aspis, Setge de Lindos, Setge de Naxos (499 aC), Setge de Siracusa (413 aC), Seutes II, Siadres d'Esparta, Sicília, Sició, Sime (Dodecanès), Simmàquia, Simpòsium, Sinesi de Cirene, Sissícia, Soldat, Soos, Sosístrat I de Siracusa, Sosibi (ministre), Taíget, Taletes, Taltibi, Tàctiques romanes d'infanteria, Tàlames, Tàrent, Tègea, Tèlecle, Tòrax d'Esparta, Túrios, Teano (Tràcia), Teatre de l'antiga Grècia, Teòcosm, Teòfan Anastaso, Tebes (Grècia), Tegira, Telèmac, Telèuties, Telesil·la, Tema (circumscripció administrativa), Temen (fill d'Aristòmac), Teodor de Samos, Teopomp d'Esparta, Teopomp de Quios, Teor, Teos (faraó), Teoxènia, Teras, Teràmenes d'Atenes, Terímac, Tercera guerra messènica, Termòpiles, Terpandre, Teseu, Tesmofòries, Tessàlia, The Penelopiad, Tibró d'Esparta, Timasió, Timàgores de Cízic, Timàgores de Tègea, Timòcrates d'Atenes, Timòcrates d'Esparta, Timòcrates de Rodes, Timòcrates de Siracusa, Timbró d'Esparta, Timica, Timocràcia, Timolau de Corint, Timoteu d'Anaflist, Timoteu de Milet, Timoxè d'Acaia, Tindàreu, Tiribazos, Tirteu, Tisamen (fill d'Orestes), Tisamen d'Elis, Tissafernes, Tit Quinti Flaminí (cònsol 198 aC), Titenídia, Titraustes, Trasibul d'Atenes, Trasibul d'Elis, Trasideu d'Elis (polític), Tràcia, Tràsil d'Argos, Tràsil d'Atenes, Tresants, Treva olímpica, Trezè, Trifília, Trifó (poeta), Troia, Troia (pel·lícula), Tucídides, Tucídides d'Alopece, Tusculanes, Tzakònia, Unitat perifèrica d'Acaia, Vall dels Temples, Vàfeio, Victòria de Peoni, Xantip d'Esparta, Xènies d'Elis, Xenòdam, Xenia (Grècia), Xenocles d'Esparta, Xenofont, Zaleuc, Zeus, Zeuxidam (príncep), Zeuxidam d'Esparta, 146 aC, 2001: una odissea de l'espai, 210 aC, 218 aC, 227 aC, 235 aC, 243 aC, 244 aC, 25, 266 aC, 267 aC, 294 aC, 300 (còmic), 300 (pel·lícula), 300: El naixement d'un imperi, 302 aC, 303 aC, 355 aC, 369 aC, 370 aC, 371 aC, 376 aC, 377 aC, 379 aC, 382 aC, 388 aC, 389 aC, 393 aC, 394 aC, 396 aC, 400 aC, 402 aC, 403 aC, 404 aC, 410 aC, 411 aC, 412 aC, 414 aC, 418 aC, 420 aC, 423 aC, 427 aC, 428 aC, 430 aC, 431 aC, 433 aC, 448 aC, 451 aC, 458 aC, 460 aC, 464 aC, 468 aC, 469 aC, 470 aC, 476 aC, 477 aC, 478 aC, 479 aC, 480 aC, 487 aC, 490 aC, 491 aC, 494 aC, 499 aC, 510 aC, 9 de juny. Ampliar l'índex (1070 més) » « Shrink índex

Abaris

Abaris (segle IV a dC:?) (en Ἄβαρις Ábaris) va ser un llegendari endeví, taumaturg, poeta i sacerdot d'Apol·lo del poble dels hiperboris.

Nou!!: Esparta і Abaris · Veure més »

Abidos de Mísia

Abidos (Ăbȳdus i Ăbȳdos) fou una ciutat de l'antiga Grècia situada a la regió de Mísia, a l'Hel·lespont, oposada a la ciutat de Sestos.

Nou!!: Esparta і Abidos de Mísia · Veure més »

Abrònic

Abrònic (Abronychus, Abrónycos), fill de Lisicles, fou un atenenc que amb el seu vaixell estava prop de les Termòpiles per mantenir la comunicació entre el rei espartà Leònides I i la flota grega a Artemísion.

Nou!!: Esparta і Abrònic · Veure més »

AC Sparta Praga

AC Sparta Praha (català: Sparta Praga) és el més conegut i premiat club txec de futbol i un dels més condecorat de l'est d'Europa.

Nou!!: Esparta і AC Sparta Praga · Veure més »

Acadèmia platònica

Plató, segons Rafael, fragment de L'escola d'Atenes LAcadèmia (en grec: Ἀκαδημία) també citada com Escola d'Atenes fou una institució científica i pedagògica fundada per Plató (428/427 aC – 348/347 aC) cap a l'any 387 aC als afores d'Atenes.

Nou!!: Esparta і Acadèmia platònica · Veure més »

Acaia (província romana)

'''Acaia''', en vermell, dins l'Imperi Romà cap a l'any 120 Acaia va ser una província romana formada suposadament després del 146 aC amb els territoris de la Lliga Aquea (inclosa Esparta) i la Lliga Etòlia, és a dir quasi tot el Peloponès, als que es van afegir Àtica, Beòcia i les illes properes a Grècia, i segons Estrabó també Tessàlia, però Claudi Ptolemeu diu que Tessàlia formava part del Macedònia.

Nou!!: Esparta і Acaia (província romana) · Veure més »

Acant (Grècia)

Acant (Achanthus) era una ciutat de la península Calcídica, a l'istme que connectava la península d'Acte amb la Calcídica, a prop de l'anomenat canal de Xerxes, al golf Estrimònic.

Nou!!: Esparta і Acant (Grècia) · Veure més »

Acarnània

'''Imatge que destaca en fosc les regions d'Etòlia i d'Acarnània''' Acarnània (en Ἀκαρνανία) era una regió de l'antiga Grècia, a l'oest, limitada al nord pel golf d'Ambràcia, al nord-est per Amfilòquia (Argos d'Acaia), al sud-oest per la mar Jònica, i al sud-est per l'Etòlia (separades pel riu Aqueloos, si bé cap a l'any 430 aC la frontera era una mica més a l'est, ja que la ciutat d'Eníades dominava ambdós costats).

Nou!!: Esparta і Acarnània · Veure més »

Acoris

Acoris o Jenemmaatra-Hakor, (391 aC. - 379 aC.) va ser el faraó més important de la dinastia XXIX d'Egipte.

Nou!!: Esparta і Acoris · Veure més »

Acròpoli d'Atenes

Lacròpoli d'Atenes és l'acròpoli grega més important.

Nou!!: Esparta і Acròpoli d'Atenes · Veure més »

Acròtat

Acròtat (en llatí Acrotatus, en grec antic Ἀκρότατος "Akrótatos") fou fill del rei Cleòmenes II d'Esparta.

Nou!!: Esparta і Acròtat · Veure més »

Acròtat d'Esparta

Acròtat (en llatí Acrotatus en grec antic Ἀκρότατος "Akrótatos") fou rei d'Esparta, fill del rei d'Esparta Areos I, i net d'Acròtat fill de Cleòmenes II d'Esparta.

Nou!!: Esparta і Acròtat d'Esparta · Veure més »

Acrotat

* Acròtat, príncep espartà.

Nou!!: Esparta і Acrotat · Veure més »

Adolf Hitler

Adolf Hitler (Braunau am Inn, 20 d'abril de 1889 - Berlín, 30 d'abril de 1945) fou un polític austríac, principal ideòleg i cap del nazisme.

Nou!!: Esparta і Adolf Hitler · Veure més »

Afrodita

En la mitologia grega, Afrodita (Aphrodītē) era la deessa de l'amor, la bellesa, el plaer, la passió i la fecunditat.

Nou!!: Esparta і Afrodita · Veure més »

Agamèmnon

La ''màscara d'Agamèmnon'' és una màscara funerària d'or descoberta a Micenes el 1876 per Heinrich Schliemann, que la va atribuir a aquest heroi. En realitat, és de cap al 1500 aC, uns segles abans de l'època en què se situa la guerra de Troia. Agamèmnon (Ἀγαμέμνων, Agamemnon) va ser el rei d'Argos que, d'acord amb la Ilíada, va participar en la guerra de Troia, i esdevingué un dels màxims dirigents de l'exèrcit aqueu que assetjava la gran ciutat.

Nou!!: Esparta і Agamèmnon · Veure més »

Agatí

Agatí o Agàtinos (en llatí Agathinus, en grec) va ser un metge grec que va fundar una escola mèdica a la que es va donar el nom d'episintètics probablement una variant dels eclèctics.

Nou!!: Esparta і Agatí · Veure més »

Agaterg

Agaterg (en grec antic i en plural ἀγαθοεργοί) era cadascun dels cinc membres de la guàrdia de 300 cavallers (ἱππεῖς) dels reis d'Esparta mobilitzats durant els períodes de guerra, que formava part dels cinc més vells que es retiraven cada any i que durant un any eren empleats en missions a l'exterior amb el nom d'agatergs, segons Heròdot.

Nou!!: Esparta і Agaterg · Veure més »

Agàsicles

Agàsicles, també Agèsicles o Egèsicles (en grec antic Ἀγασικλῆς (dòric), Ἀγησικλῆς o Ἠγησικλῆς (jònico-àtic); en Agasicles o Agesicles) va ser rei d'Esparta, el 14è de la línia dels euripòntides i contemporani de l'agíade Lleó.

Nou!!: Esparta і Agàsicles · Veure més »

Agèloc

Agèloc (en grec antic Αγέλοχος) va ser un endeví grec del, que pertanyia a la branca espartana de la família dels Iàmides.

Nou!!: Esparta і Agèloc · Veure més »

Agíades

Els agíades (en grec antic Ἀγιάδαι "Agiadai") foren els membres de la dinastia agíada que va governar Esparta juntament amb els euripòntides.

Nou!!: Esparta і Agíades · Veure més »

Agesípolis I

Agesípolis I (Agesipolis)fou rei d'Esparta, el 22è rei agíade.

Nou!!: Esparta і Agesípolis I · Veure més »

Agesípolis II

Agesípolis II (Agesipolis) fou rei d'Esparta, el 23è de la línia agíade.

Nou!!: Esparta і Agesípolis II · Veure més »

Agesípolis III

Agesípolis III (Agesipolis) fou el 31è rei de la línia dels agíades d'Esparta, fill d'Agesípolis i net de Cleombrot II.

Nou!!: Esparta і Agesípolis III · Veure més »

Agesilau

* Agesilau I, rei d'Esparta.

Nou!!: Esparta і Agesilau · Veure més »

Agesilau I

Agesilau I (en llatí Agesilaus, en grec antic Ἀγησίλαος) va ser el sisè rei agíade d'Esparta (exclòs Aristodem).

Nou!!: Esparta і Agesilau I · Veure més »

Agesilau II

Agesilau II, (en llatí Agesilaus, en grec antic Ἀγησίλαος) fill d'Arquidam II i d'Eupòlia (la segona dona d'Arquidam).

Nou!!: Esparta і Agesilau II · Veure més »

Agis I

Agis I (Ἄγις) fou rei d'Esparta.

Nou!!: Esparta і Agis I · Veure més »

Agis II

Agis II (en grec antic Ἄγις) fou rei d'Esparta.

Nou!!: Esparta і Agis II · Veure més »

Agis III

Agis III fou el vintè rei de la línia Euripòntida d'Esparta.

Nou!!: Esparta і Agis III · Veure més »

Agis IV

Agis IV (en grec antic Ἄγις) fou rei d'Esparta, el fill gran d'Eudàmides II.

Nou!!: Esparta і Agis IV · Veure més »

Agorànom

Agorànom (ἀγορανόμος) era el nom d'un funcionari públic que tenien molts estats de l'antiga Grècia.

Nou!!: Esparta і Agorànom · Veure més »

Agrínion

Agrínion o Agrínio (Αγρίνιο; en grec antic i en katharévussa: Ἀγρίνιον) és la ciutat més gran de la Unitat perifèrica d'Etòlia-Acarnània, amb una població de 96.321 habitants.

Nou!!: Esparta і Agrínion · Veure més »

Agricultura a l'antiga Grècia

Una olivera a Eubea, arbre que és la base de l'agricultura grega Lagricultura a l'antiga Grècia era la base de l'economia de la zona.

Nou!!: Esparta і Agricultura a l'antiga Grècia · Veure més »

Agrigent

Chiesa San Lorenzo Agrigent (en italià Agrigento, en sicilià Girgenti) és una ciutat de Sicília situada a la costa sud-oest entre Selinunt i Gela, a la vora del riu San Biagio.

Nou!!: Esparta і Agrigent · Veure més »

Alaric I

Alaric I (d'Athal-ric, «noble i poderós»; Tomis, Estíria ~370 - ?) fou rei dels visigots del 395 al 410.

Nou!!: Esparta і Alaric I · Veure més »

Aléxandros Theofilakis

Aléxandros Theofilakis (en grec Αλέξανδρος Θεοφιλάκης; Esparta, 1877 - ?) va ser un tirador grec que va competir a cavall del i del.

Nou!!: Esparta і Aléxandros Theofilakis · Veure més »

Alízia

Alízia (en grec antic Ἀλυζια) era una ciutat situada a la costa oest d'Acarnània.

Nou!!: Esparta і Alízia · Veure més »

Alba Daurada

Alba Daurada o Khrisí Avgí (en grec Χρυσή Αυγή) (en anglès: Golden Dawn) és una organització nacionalista grega d'extrema dreta liderada per Nikólaos Mikhaloliakos, matemàtic i anterior soldat, qui adoptà un ideari basat en les lleis de l'antiga Esparta.

Nou!!: Esparta і Alba Daurada · Veure més »

Alcàmenes d'Esparta

Alcàmenes (Alcamenes) va ser un rei d'Esparta, el novè rei de la dinastia agíade.

Nou!!: Esparta і Alcàmenes d'Esparta · Veure més »

Alcànder

Alcànder (en llatí Alcander, en grec antic Ἄλκανδρος) era un jove espartà que va atacar Licurg i li va treure un dels seus ulls quan els ciutadans es van oposar a les seves lleis.

Nou!!: Esparta і Alcànder · Veure més »

Alcibíades (general atenenc)

Alcibíades (Ἀλκιβιάδης; Alcibiades) fou un destacat general i polític atenès del.

Nou!!: Esparta і Alcibíades (general atenenc) · Veure més »

Alcibíades d'Esparta

Alcibíades (en llatí Alcibiades, en grec antic Ἀλκιβιάδης) fou un exiliat espartà que va poder tornar al seu país gràcies a la intervenció de la Lliga Aquea el 184 aC.

Nou!!: Esparta і Alcibíades d'Esparta · Veure més »

Alcides

Alcides o Alcidas (en llatí Alcidas, en grec antic Ἀλκίδας) fou un militar espartà que va viure al.

Nou!!: Esparta і Alcides · Veure més »

Alcman

Alcman (en grec antic), és el nom laconi del poeta que era anomenat pels atenencs Alcmeó.

Nou!!: Esparta і Alcman · Veure més »

Alexamen

Alexamen（Alexamenus) fou un general la Lliga Etòlia nomenat l'any 196 aC, segons Polibi. L'any 192 aC va marxar al capdavant dels etolis per ocupar Lacedemònia en l'anomenada Guerra contra Nabis, missió que va complir matant el tirà Nabis d'Esparta. Però els lacedemonis no van tardar a revoltar-se i Alexamen i bona part dels seus soldats van morir en els combats, segons que explica Titus Livi.

Nou!!: Esparta і Alexamen · Veure més »

Alexandre (general)

Alexandre (en llatí Alexander, en grec antic Ἀλέξανδρος) fou un general macedoni, comandant de la cavalleria d'Antígon Dosó en la guerra contra Cleòmenes III d'Esparta, segons diu Polibi.

Nou!!: Esparta і Alexandre (general) · Veure més »

Alexandre Isos

Alexandre Isos (en llatí Alexander, en grec antic Ἀλέξανδρος Ἴσιος o Ἴσος) va ser comandant en cap dels etolis al començament del segle II aC.

Nou!!: Esparta і Alexandre Isos · Veure més »

Ambràcia

Ambràcia (en grec antic Ἀμβρακία) era una ciutat i regió de l'antiga Grècia, prop de la costa del golf d'Ambràcia, que va rebre el seu nom de la ciutat i a la riba del riu Arethon.

Nou!!: Esparta і Ambràcia · Veure més »

Amfípolis

Pla esquemàtic d'Amfípolis Fresc d'una mansió hel·lenística d'Amfípolis Amfípolis (Amphipolis, en Ἀμφίπολις) era una ciutat de Macedònia, fronterera amb Tràcia, a la riba oriental de l'Estrímon a uns 25 estadis o 5 km de la costa, segons Tucídides.

Nou!!: Esparta і Amfípolis · Veure més »

Amfea

Amfea (Ἄμφεια) era una antiga i petita ciutat de Messènia situada a la frontera amb Lacònia, sobre un turó elevat que tenia aigua abundant.

Nou!!: Esparta і Amfea · Veure més »

Amicles

Amicles (en llatí Amyclae, en grec Ἀμύκλαι) era una antiga ciutat de Lacònia situada a la riba dreta del riu Eurotes, i a 20 estadis del sud d'Esparta en una zona que destacava per l'abundància dels seus boscos i la seva fertilitat, segons Polibi.

Nou!!: Esparta і Amicles · Veure més »

Amicles (rei d'Esparta)

Amicles o també Amiclas (en grec antic Αμύκλας) va ser, segons la mitologia grega, un fill de Lacedèmon i d'Esparta, filla d'Eurotas.

Nou!!: Esparta і Amicles (rei d'Esparta) · Veure més »

Amintes III de Macedònia

Amintes o Amintas III (en llatí Amyntas, en grec antic Ἀμύντας) fou rei de Macedònia cap a l'any 393 aC.

Nou!!: Esparta і Amintes III de Macedònia · Veure més »

Amomfaretos

Amomfaretos (en llatí Amompharetus, en grec antic Ἀμομφάρετος) fou un comandant espartà que va refusar retirar les seves forces cap a una plana propera el dia abans de la batalla de Platea l'any 479 aC com li ordenava Pausànies, perquè considerava que aquest moviment podia ser considerat una fugida.

Nou!!: Esparta і Amomfaretos · Veure més »

Amorges de Cària (pretendent)

Amorges de Cària (en grec antic Ἀμόργης) era fill bastard del príncep aquemènida Pisutnes, sàtrapa de Lídia, i va encapçalar una revolta a Cària cap a l'any 414 aC, que continuava la revolta iniciada a Lídia pel seu pare contra el rei Darios II de Pèrsia.

Nou!!: Esparta і Amorges de Cària (pretendent) · Veure més »

Anarquia militar

L'Anarquia militar és un període de la Crisi del segle III que va assolar l'Imperi Romà entre el 235 i el 270, en la qual regnaren una multitud d'emperadors sense poder.

Nou!!: Esparta і Anarquia militar · Veure més »

Anaxandre

Anaxandre (en llatí Anaxander, en grec antic Ἀνάξανδρος) va ser el dotzè rei de la dinastia agíada d'Esparta, que va governar aproximadament entre els anys 640 aC i 615 aC.

Nou!!: Esparta і Anaxandre · Veure més »

Anaxàgoras (rei d'Argos)

Anaxàgoras (en grec antic Ἀναξαγόρας) va ser, segons la mitologia grega, un rei d'Argos fill de Megapentes, que al seu torn ho era de Pretos.

Nou!!: Esparta і Anaxàgoras (rei d'Argos) · Veure més »

Anaxàndrides I

Anaxàndrides I (en llatí Anaxandrides, en grec antic Ἀναξανδρίδης) era fill de Teopomp, que va ser el novè rei euripòntida d'Esparta.

Nou!!: Esparta і Anaxàndrides I · Veure més »

Anaxàndrides II

Anaxàndrides II (en llatí Anaxandrides, en grec antic Ἀναξανδρίδης) fou el 15è rei d'Esparta de la dinastia agíada, fill de Lleó, va regnar 560 al 520 aC.

Nou!!: Esparta і Anaxàndrides II · Veure més »

Anaxímenes de Làmpsac

Anaxímenes (en Anaximenes) fou un retòric i historiador de l'antiga Grècia, natural de Làmpsac, fill d'Arístocles i deixeble del gramàtic Zoilos i del filòsof Diògenes el Cínic.

Nou!!: Esparta і Anaxímenes de Làmpsac · Veure més »

Anaxibi

Anaxibi (en llatí Anaxibius, en grec antic Ἀναξίβιος) fou un navarc i harmost espartà que estava estacionat a Bizanci quan l'Expedició dels deu mil va arribar a Trapezus l'any 400 aC, després de la retirada que van emprendre en ser vençuts a la Batalla de Cunaxa.

Nou!!: Esparta і Anaxibi · Veure més »

Anaxidam

Anaxidam (en Ἀναξίδαμος; en Anaxidamus) va ser rei d'Esparta de la branca dels euripòntides.

Nou!!: Esparta і Anaxidam · Veure més »

Anaxilau de Bizanci

Anaxilau (en Ἀναξίλαος, en Anaxilaus) fou un polític de la ciutat de Bizanci.

Nou!!: Esparta і Anaxilau de Bizanci · Veure més »

Anàbasi

LAnàbasi (en grec clàssic Ἀνάβασις, literalment 'marxa terra endins'), també coneguda com L'expedició dels deu mil o La retirada dels deu mil, és l'obra més coneguda de l'historiador atenenc Xenofont.

Nou!!: Esparta і Anàbasi · Veure més »

Andòcides

Andòcides (en llatí Andocides, en grec antic Ἀνδοκίδης) fou un dels deu oradors àtics dels que el Cànon Alexandrí en conserva les obres.

Nou!!: Esparta і Andòcides · Veure més »

Andròclides

Andròclides (en llatí Androcleides, en grec antic Ἀνδροκλείδης) fou un polític tebà que va ser subornat per Timòcrates de Rodes, l'emissari de Tisafernes l'any 395 aC, per induir als tebans a fer la guerra a Esparta amb l'objectiu de què els perses es poguessin lliurar de l'espartà Agesilau que era a l'Àsia.

Nou!!: Esparta і Andròclides · Veure més »

Andromaque et Pyrrhus

Andròmaca i Pirros (Andromaque et Pyrrhus en francès) és una obra de Guérin (1810) exposada al Louvre.

Nou!!: Esparta і Andromaque et Pyrrhus · Veure més »

Anquimòlios

Anquimòlios (en llatí Anchimolius, en grec antic Ἀγχιμόλιος) fill d'Aster, fou un militar espartà que va dirigir la primera expedició que Esparta va enviar per expulsar els Pisistràtides d'Atenes, però va ser derrotat i mort el 511 aC.

Nou!!: Esparta і Anquimòlios · Veure més »

Antàlcides

Antàlcides (en llatí Antalcidas, en grec antic Ἀνταλκίδας) fou un polític espartà i diplomàtic dels més hàbils que mai havia tingut el seu país, un bon alumne de l'escola de Lisandre.

Nou!!: Esparta і Antàlcides · Veure més »

Antícrates

Antícrates（ en llatí Anticrates, en grec antic Ἀντικράτης) fou un espartà que segons Dioscòrides Pedaci va matar Epaminondes a la batalla de Mantinea. Els seus descendents van ser anomenats Μαχαιρίωνες ("Machairones"), perquè, segons Plutarc, havia mort Epaminondes amb una μαχαίρα, una espasa o un ganivet gran. Pausànies esmenta com a autor de la mort a un soldat de nom Makhaerion, i encara d'altres atribueixen aquesta mort a Gril·le el fill de Xenofont.

Nou!!: Esparta і Antícrates · Veure més »

Antígon III Dosó

Antígon Dosó (en grec antic Ἀντίγονος Δώσων) fou rei de Macedònia.

Nou!!: Esparta і Antígon III Dosó · Veure més »

Antístenes d'Esparta

Antístenes d'Esparta (en llatí Antisthenes, en grec antic Ἀντισθένης) fou un almirall (navarc) espartà a la guerra del Peloponès.

Nou!!: Esparta і Antístenes d'Esparta · Veure més »

Antifont

Antifont de Ramnunt (Antiphon) (480 aC-411 aC) fou un orador grec sofista pertanyent a la mateixa generació de Pròdic de Queos.

Nou!!: Esparta і Antifont · Veure més »

Antiga Atenes

El Partenó i les restes de l'acròpolis, vestigis de l'antiga Atenes La història d'Atenes representa l'origen de la història de les ciutats europees i de l'Europa actual.

Nou!!: Esparta і Antiga Atenes · Veure més »

Antiga Corint

Corint (en Κόρινθος, Kórinthos) va ser una ciutat estat (polis) ubicada a l'istme de Corint, l'estreta franja de terra que uneix el Peloponnès amb la Grècia continental, a mig camí entre Atenes i Esparta.

Nou!!: Esparta і Antiga Corint · Veure més »

Antiga Grècia

Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.

Nou!!: Esparta і Antiga Grècia · Veure més »

Antigonees

Les Antigonees (en Ἀντιγόνεια) eren una jornada de sacrificis instituïda per Arat a la ciutat de Sició.

Nou!!: Esparta і Antigonees · Veure més »

Antiguitat tardana

V conservat a la Biblioteca Apostòlica Vaticana El terme antiguitat tardana s'usa per a designar un període de transició entre l'antiguitat clàssica i l'edat mitjana tant a Europa com a la conca mediterrània en general.

Nou!!: Esparta і Antiguitat tardana · Veure més »

Apel·la

Apel·la (en grec: Ἀπέλλ&#945) va ser la popular assemblea deliberant de l'antiga Grècia a la ciutat estat d'Esparta, que correspon a l'ekklesia en la majoria d'altres estats grecs.

Nou!!: Esparta і Apel·la · Veure més »

Apel·las (escultor)

Apel·las (Apellas) fou un escultor que va fer estàtues de bronze de dones en actitud orant, segons que diu Plini el vell.

Nou!!: Esparta і Apel·las (escultor) · Veure més »

Apol·lònides de Sició

Apol·lònides de Sició (en llatí Apollonides, en grec Ἀπολλωνίδης), fou un dirigent de la Lliga Aquea el 186 aC quan es feia el gran congrés a Megalòpolis en el que el rei Èumenes II de Pèrgam buscava l'aliança amb la Lliga Aquea a la qual va donar una gran quantitat de diners en prova de bona voluntat i per assegurar-se el seu suport.

Nou!!: Esparta і Apol·lònides de Sició · Veure més »

Apol·lo

Apol·lo (Απόλλων, Apóllōn), de vegades Apol·ló, és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i, posteriorment, en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios.

Nou!!: Esparta і Apol·lo · Veure més »

Apotegma

Un apotegma (del grec apophthegma, a través del llatí) és una sentència breu i enginyosa, amb un contingut moral alliçonador.

Nou!!: Esparta і Apotegma · Veure més »

Aqueus

Combat dels aqueus, Museu Pio-Clementino Els aqueus (Achaei) eren una de les quatre tribus gregues en què els grecs es dividien.

Nou!!: Esparta і Aqueus · Veure més »

Aracos

Aracos (en llatí Aracus, en grec antic Ἄρακος) fou un militar i home d'estat espartà.

Nou!!: Esparta і Aracos · Veure més »

Arat de Sició

Arat (Ἄρατος, Aratus; 271 aC-213 aC) fou un cap de la Lliga Aquea nadiu de Sició.

Nou!!: Esparta і Arat de Sició · Veure més »

Arcadis

Els arcadis (en grec antic Αρκάδες) eren el poble que vivia a la regió d'Arcàdia a Grècia.

Nou!!: Esparta і Arcadis · Veure més »

Arcàdia

Arcàdia (Ἀρκαδία) era una de les principals regions del Peloponnès a l'antiguitat, que es correspon, a grans trets, amb l'actual unitat perifèrica d'Arcàdia.

Nou!!: Esparta і Arcàdia · Veure més »

Arcó d'Egira

Arcó d'Egira (en llatí Archon ad Aegeira, en grec antic Ἄρχων "Arkhon") fou un polític de la Lliga Aquea nadiu d'Egira, i un dels que va defensar la conducta de la Lliga en relació a Esparta davant el cònsol romà Quint Cecili Metel l'any 185 aC.

Nou!!: Esparta і Arcó d'Egira · Veure més »

Arcesilau II el cruel

Arcesilau II (en llatí Arccesilausesilaus, en grec antic Ἀρκεσίλαος "Arkesílaos") fou rei batiada de Cirene, fill i successor de Batos II Eudamó.

Nou!!: Esparta і Arcesilau II el cruel · Veure més »

Arcont epònim

Arcont epònim (en grec antic ἄρχων ἐπώνυμος) era l'arcont atenenc principal dels nou arconts d'Atenes.

Nou!!: Esparta і Arcont epònim · Veure més »

Ares

En la mitologia grega, Ares (Ἄρης) és el déu de la guerra.

Nou!!: Esparta і Ares · Veure més »

Areu (polític)

Areu (en Ἄρευς; en Areus) fou un polític espartà que fou enviat a l'exili.

Nou!!: Esparta і Areu (polític) · Veure més »

Areu I

Areu I (en Ἄρευς; en Areus) fou rei d'Esparta, successor del seu avi Cleòmenes II, de la línia dels Euristènides a partir de l'any 309 aC, per la mort del seu pare Acròtat.

Nou!!: Esparta і Areu I · Veure més »

Argalos

Argalos o Argal (en grec antic Ἄργαλος) va ser el fill gran del mític rei Amicles d'Esparta, a qui va succeir en el tron.

Nou!!: Esparta і Argalos · Veure més »

Argileonis

Argileonis (en grec antic Αργιλεωνίς) va ser la mare de Bràsides d'Esparta.

Nou!!: Esparta і Argileonis · Veure més »

Argos

La ciutat moderna d'Argos, i una part de l'excavació de l'Argos antiga. Argos (Άργος) és una ciutat de Grècia, a la península del Peloponès, capital del nomós de l'Argòlida.

Nou!!: Esparta і Argos · Veure més »

Arieu

(en llatí Ariaeus, en grec antic Αριαι̂ος), també Arideu (Aridaeus, Αριδαι̂ος) fou un militar persa, que era lloctinent de Cir el jove, amb el comandament de les forces anomenades barbares (asiàtiques), que a la batalla de Cunaxa el 401 aC va dirigir l'ala esquerra de l'exèrcit rebel.

Nou!!: Esparta і Arieu · Veure més »

Ariobarzanes I del Pont

Ariobarzanes I (en grec antic Ἀριοβαρζάνης) va ser sàtrapa persa del Pont cap a l'any 440 aC fins potser el 410 aC.

Nou!!: Esparta і Ariobarzanes I del Pont · Veure més »

Ariobàrzanes (fill d'Artabazos II)

Ariobàrzanes (Ἀριοβαρζάνης, en persa Arya-barzan) fou un general persa fill d'Artabazos II de Frígia, que era fill de Farnabazos II i Apama, filla d'Artaxerxes II.

Nou!!: Esparta і Ariobàrzanes (fill d'Artabazos II) · Veure més »

Ariobàrzanes de Frígia

Ariobàrzanes (en persa antic: 𐎠𐎼𐎡𐎹𐎠𐎲𐎼𐏀𐎠𐎴 / Ārya-bṛzāna; en Ἀριοβαρζάνης) va ser un noble persa nomenat sàtrapa de la Frígia Hel·lespòntica, amb capital a Dascilèon.

Nou!!: Esparta і Ariobàrzanes de Frígia · Veure més »

Aristarc d'Atenes

Aristarc (en llatí Aristarchus, en grec antic) va ser, juntament amb Pisandre, Antifont i Frínic, un dels caps principals del govern dels Quatre-cents a Atenes l'any 411 aC.

Nou!!: Esparta і Aristarc d'Atenes · Veure més »

Aristàgores de Milet

Aristàgores de Milet o Aristàgoras de Milet (en llatí Aristagoras, en grec antic Αρισταγόρας "Aristagóras") fou un governant de Milet a finals del segle VI aC i començaments del V aC.

Nou!!: Esparta і Aristàgores de Milet · Veure més »

Aristè de Megalòpolis

Aristè de Megalòpolis (Aristaenus), a qui Polibi i Plutarc anomenen Aristènet, va ser estrateg de la Lliga Aquea l'any 198 aC i va induir els aqueus a entrar en aliança amb Roma contra Filip V de Macedònia.

Nou!!: Esparta і Aristè de Megalòpolis · Veure més »

Aristòcrates (escriptor)

Aristòcrates (en llatí Aristocrates, en grec antic Άριστοκράτης) va ser un historiador espartà, fill d'Hiparc, que va escriure un llibre sobre els afers de Lacedemònia (Λακωνικά), del que Ateneu menciona el quart llibre, i Plutarc es refereix a tota l'obra, i també altres autors, com ara Esteve de Bizanci.

Nou!!: Esparta і Aristòcrates (escriptor) · Veure més »

Aristòfanes

Aristòfanes (448 aC - 386 aC, en grec antic ᾿Αριστοφάνης) fou un còmic i comediògraf grec, autor major de la literatura grega clàssica.

Nou!!: Esparta і Aristòfanes · Veure més »

Aristòfon d'Azènia

Aristòfon d'Azènia (en grec antic Ἀριστόφων) fou un orador atenenc del demos d'Azènia, a l'Àtica, que va viure al final de la guerra del Peloponès.

Nou!!: Esparta і Aristòfon d'Azènia · Veure més »

Aristòmac II d'Argos

Aristòmac II d'Argos (en grec antic Αριστόμαχος) fou tirà d'Argos al segle III aC.

Nou!!: Esparta і Aristòmac II d'Argos · Veure més »

Aristòmenes de Messènia

Aristòmenes de Messènia o Aristòmenes d'Andània (en grec antic Ἀριστομένης), va ser un líder messeni de la segona guerra messènica (685 - 668 aC).

Nou!!: Esparta і Aristòmenes de Messènia · Veure més »

Aristòtil d'Argos

Aristòtil d'Argos (en llatí Aristoteles, en grec antic Ἀριστοτέλης) fou un filòsof megàric o dialèctic, segons Plutarc i Diògenes Laerci, i també un polític de la ciutat d'Argos que va florir cap al segle III aC.

Nou!!: Esparta і Aristòtil d'Argos · Veure més »

Aristó d'Esparta

Aristó (en grec Ἀρίστων Ariston) va ser rei d'Esparta (560 aC-510 aC).

Nou!!: Esparta і Aristó d'Esparta · Veure més »

Aristeu d'Esparta

Aristeu d'Esparta (en llatí Aristeus, en grec antic Αρισται̂ος "Aristaios") fou un comandant militar grec (espartà) que va participar en la guerra del Peloponès.

Nou!!: Esparta і Aristeu d'Esparta · Veure més »

Aristodem

* Aristodem d'Atenes, actor i polític atenenc.

Nou!!: Esparta і Aristodem · Veure més »

Aristodem de Megalòpolis

Aristodem de Megalòpolis (en llatí Aristodemus, en grec Ἀριστόδημος) va ser tirà de Megalòpolis durant el regnat d'Antígon II Gònates, poc després de la formació de la Lliga Aquea.

Nou!!: Esparta і Aristodem de Megalòpolis · Veure més »

Aristodem de Messènia

Aristodem (en grec Ἀριστόδημος) va ser un rei messeni del.

Nou!!: Esparta і Aristodem de Messènia · Veure més »

Aristodem el covard

Aristodem (en llatí Aristodemus, en grec antic Ἀριστόδημος) fou un soldat espartà que estava malalt, un dels 300 enviats a la Batalla de les Termòpiles, juntament amb el seu amic Èurit.

Nou!!: Esparta і Aristodem el covard · Veure més »

Arma química

Una arma química (en anglès: Chemical weapon o CW) són aquelles que s’utilitzen per infringir la mort o danys en els éssers humans.

Nou!!: Esparta і Arma química · Veure més »

Arquèstrat d'Atenes

Arquestrat d'Atenes (en llatí Archestratus, en grec antic Άρχέστρατος) era un membre de la Bulé o govern d'Atenes que durant el setge de la ciutat que va seguir a la batalla d'Egòspotams el 405 aC, va aconsellar acceptar els termes de la capitulació reclamats per Esparta, i com a càstig els atenencs el van enviar a la presó, segons explica Xenofont.

Nou!!: Esparta і Arquèstrat d'Atenes · Veure més »

Arquíloc

Arquíloc (en grec antic Ἀρχίλοχος Arkhilokhos; en llatí Archilocus, c. 680 – c. 645 aC) va ser un poeta grec natural de l'illa de Paros.

Nou!!: Esparta і Arquíloc · Veure més »

Arquelau

* Arquelau (fill de Temen) en la mitologia grega, va ser un avantpassat d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Esparta і Arquelau · Veure més »

Arquidam I

Arquidam I (en llatí Archidamus, en grec antic Ἀρχίδαμος) fou rei d'Esparta el 12è de la línia dels europòntides, fill d'Anaxídamos al que va succeir.

Nou!!: Esparta і Arquidam I · Veure més »

Arquidam II

Arquidam II (en llatí Archidamus, en grec antic Ἀρχίδαμος) fou rei d'Esparta el 17è dels europòntides, fill de Zeuxidam (anomenat Cinisc per molts espartans) que havia mort abans que el seu pare Leotíquides.

Nou!!: Esparta і Arquidam II · Veure més »

Arquidam III

Arquidam III (Archidamus) va ser rei d'Esparta el 20è dels europòntides, de l'any 360 aC al 338 aC.

Nou!!: Esparta і Arquidam III · Veure més »

Arquidam IV

Arquidam IV (en llatí Archidamus, en grec antic Ἀρχίδαμος) fou rei d'Esparta, el 23è dels europòntides.

Nou!!: Esparta і Arquidam IV · Veure més »

Arquidam V

Arquidam V (Archidamus) fou rei d'Esparta, el 27è dels europòntides durant els anys 228 aC i 227 aC.

Nou!!: Esparta і Arquidam V · Veure més »

Arquidàmia (dama)

Arquidàmia (Archidameia, Arkhidámeia) fou una dama espartana que es va distingir pel seu gran esperit quan la ciutat d'Esparta estava a punt de ser conquerida per Pirros de l'Epir el 272 aC i es va oposar al projecte del govern espartà d'enviar les dones a Creta.

Nou!!: Esparta і Arquidàmia (dama) · Veure més »

Arta (Grècia)

Arta (en grec: Άρτα) és una ciutat del nord-oest de Grècia, a la regió de l'Epir, i capital de la prefectura d'Arta.

Nou!!: Esparta і Arta (Grècia) · Veure més »

Artafernes (ambaixador)

Artafernes (en grec antic Ἀρταφέρνης) va ser un ambaixador persa que el rei Artaxerxes I de Pèrsia va enviar l'any 425 aC a Esparta.

Nou!!: Esparta і Artafernes (ambaixador) · Veure més »

Artafernes (sàtrapa)

en grec antic Ἀρταφέρνης, era fill d'Histaspes i germà de Darios el Gran, sàtrapa de Lídia de la capital de Sardes i general persa.

Nou!!: Esparta і Artafernes (sàtrapa) · Veure més »

Artaxerxes I de Pèrsia

Artaxerxes I (en persa Artakhshathra, a la Bíblia apareix com Artakhshasta) conegut com a Longimanus fou rei de reis de l'Imperi Persa del 465 aC al 424 aC.

Nou!!: Esparta і Artaxerxes I de Pèrsia · Veure més »

Artaxerxes II de Pèrsia

Artaxerxes II Memnon (vers 436 aC – 358 aC) fou rei de reis de l'Imperi Persa del 404 aC fins que va morir 358 aC.

Nou!!: Esparta і Artaxerxes II de Pèrsia · Veure més »

Artaxerxes III de Pèrsia

L'Imperi Persa al començament del regant d'Artaxerxes III (verd) i les seves conquestes (gris fosc) Tomba d'Artaxerxes III a Persèpolis Artaxerxes III Ocos fou rei de reis de l'Imperi Persa del 358 aC al 338 aC.

Nou!!: Esparta і Artaxerxes III de Pèrsia · Veure més »

Artàban (general)

Artàban (en grec: Αρτάπανος) va ser un general persa sota les ordres de Xerxes I. Era fill d'Artasires, el cap dels hircanis.

Nou!!: Esparta і Artàban (general) · Veure més »

Artemó d'Esparta

Artemó d'Esparta (en llatí Artemon, en grec antic Ἀρτέμων) fou un espartà que va construir els aparells militars que Pèricles va utilitzar a la guerra contra Samos el 441 aC, segons Plutarc i Diodor de Sicília.

Nou!!: Esparta і Artemó d'Esparta · Veure més »

Assassin's Creed Odyssey

Assassin's Creed Odyssey és un videojoc d'acció i aventura històrica desenvolupat per Ubisoft i estrenat el 5 d'octubre del 2018.

Nou!!: Esparta і Assassin's Creed Odyssey · Veure més »

Assemblea d'homes lliures d'Esparta

L'Assemblea d'homes lliures d'Esparta era el poder suprem de l'estat.

Nou!!: Esparta і Assemblea d'homes lliures d'Esparta · Veure més »

Astíoc

Astioc (en llatí Astyochus, en grec antic Ἀστύοχος "Astyokhos") fou un navarc (almirall) espartà.

Nou!!: Esparta і Astíoc · Veure més »

Atarneu

Atarneu (grec antic: Άταρνεύς) és una antiga polis de la regió d'Eòlida, situada a Mísia, a la costa oest d'Anatòlia.

Nou!!: Esparta і Atarneu · Veure més »

Atímia

Atímia (en grec antic ἀτιμία, privat de l'honor) era la paraula grega que designava la privació de drets civils o de ciutadania, parcial o completa, temporal o perpetua.

Nou!!: Esparta і Atímia · Veure més »

Atena

Atena o Atenea (grec antic: Ἀθηνᾶ, Athenà; Ἀθήνη, Athene; o Ἀθάνα, Athana), en algunes circumstàncies també anomenada amb epítets tals com Pal·les/Pal·las, és una deessa de l'antiga Grècia associada amb la saviesa, l'artesania (com ara el teixit i la ceràmica) i alhora també de la guerra.

Nou!!: Esparta і Atena · Veure més »

Atena Àlea

Àlea (Grec antic) era un epítet de la deessa grega Atena, amb rellevància en la mitologia arcàdia, sota el qual era venerada a Àlea, Mantinea i Tègea.

Nou!!: Esparta і Atena Àlea · Veure més »

Atenes

Atenes (Αθήνα, Athina; Ἀθῆναι; en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.

Nou!!: Esparta і Atenes · Veure més »

Atimbre

Atimbre (en llatí Athymbrus, en grec antic Ἀθυμβρός) fou un espartà llegendari que junt amb els seus germans Atimbrad (Ἀθύμβραδος) i Hidrel (Ἲδρηλος) va fundar tres ciutats a Cària que van rebre cadascuna el nom de cada un d'ells.

Nou!!: Esparta і Atimbre · Veure més »

Aulus Atili Serrà

Aulus Atili Serrà (en Aulus Atilius Serranus) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Esparta і Aulus Atili Serrà · Veure més »

Autòmat

Autòmat al Gabinet del col·leccionista del Museu Marès. Un autòmat és una màquina que funciona de manera automàtica, sense intervenció de persones.

Nou!!: Esparta і Autòmat · Veure més »

Autocles (comandant)

Autocles (en grec antic Aὐτοκλῆς) fou un comandant atenenc, fill de Tolmeu, que va viure al.

Nou!!: Esparta і Autocles (comandant) · Veure més »

Autocles (polític)

Autocles (en grec antic Aὐτοκλῆς) fou un polític atenenc fill d'Estrombíquides, que va viure al.

Nou!!: Esparta і Autocles (polític) · Veure més »

Autofradates (sàtrapa)

Autofradates (en grec antic Aὐτoφραδάτης, en lici Vatrafradata) era un alt càrrec de la Persia aquemènida, que apareix com a sàtrapa de Lídia (amb seu a Sardes) cap a l'any 391 aC fins a una data incerta abans del 350 aC.

Nou!!: Esparta і Autofradates (sàtrapa) · Veure més »

Axiotea de Fliunt

Axiòtea de Fliünt (en Ἀξιοθέα Φλειασία; fl. c. 350 aC) fou una estudiant de Plató i Espeusip.

Nou!!: Esparta і Axiotea de Fliunt · Veure més »

Èbal (fill de Cinortes)

Segons la mitologia grega, Èbal (en grec antic Οίβαλος) va ser un rei d'Esparta, fill de Cinortes, segons Pausànias.

Nou!!: Esparta і Èbal (fill de Cinortes) · Veure més »

Ècdic

Ècdic (en llatí Ecdicus, en grec antic Ἔκδικος "Ekdikos") fou un navarc espartà que va ser enviat amb vuit vaixells el 391 aC per enderrocar al partit democràtic que tenia el poder a Rodes.

Nou!!: Esparta і Ècdic · Veure més »

Èfors

Els èfors eren els magistrats de l'antiga Grècia propis de les ciutats dòriques, entre les quals Tera, Cirene, Esparta.

Nou!!: Esparta і Èfors · Veure més »

Èlida

L'Èlida. L'Èlida (Ἦλις, Elis; etnònim Ἠλεῖος, català eleu) fou un territori de l'antiga Grècia, la capital del qual fou la ciutat homònima d'Elis i que es correspon, a grans trets, amb l'actual Unitat Perifèrica de l'Èlida.

Nou!!: Esparta і Èlida · Veure més »

Èmfrur

Èmfrur (en grec antic ἔμφρουρος, literalment 'el que està de guàrdia') era el nom que es donava als ciutadans espartans i als periecs durant el període en què podien ser cridats en qualsevol moment per fer el servei militar, segons Xenofont.

Nou!!: Esparta і Èmfrur · Veure més »

Ènoe

Ènoe (en Oinoê) fou una població de l'antiga Grècia situada al districte de l'Argòlida, a la vora del riu Caradros, a la via entre Argos i Mantinea.

Nou!!: Esparta і Ènoe · Veure més »

Èon

Èon (en grec antic Οἶον), també anomenada Ion (Ἰόν) per Xenofont, era la ciutat principal del districte de Sciritis a Lacònia.

Nou!!: Esparta і Èon · Veure més »

Època arcaica

Guerrers grecs en un fragment de ceràmica de figures negres atribuït al Mestre del Dípilon. Cap al 760 aC Jocs Panatenàics. Cap al 530 aC Escultures del període arcaic (entre elles el ''Moscòfor'') trobades durant les excavacions de l'Acròpolis d'Atenes (fotografia de 1886). Època arcaica és un període de la història de l'antiga Grècia amb la qual la historiografia distingeix l'etapa en la qual l'Hèl·lade (Ἕλλάδα) va sortir del període anterior l'edat fosca, caracteritzada per la distribució de l'espai hel·lènic entre tribus«Tribu» és un terme llatí, utilitzat per a l'organització sociopolítica romana; que s'aproxima a l'ús que tenia la institució i la paraula grega phylé, fylé o phulē (φυλή —'raça', 'poble'—), del verb fyeszai o phuesthai (φύεσθαι, 'descendir de', 'tenir origen en').

Nou!!: Esparta і Època arcaica · Veure més »

Èumenes II de Pèrgam

Èumenes II de Pèrgam (Eumenes) (–) fou fill d'Àtal I de Pèrgam al que va succeir a la seva mort el 197 aC.

Nou!!: Esparta і Èumenes II de Pèrgam · Veure més »

Òbol

Òbol (en grec antic ὀβελός, "obelós" i en àtic ὀβολός, "obolós", pl. ὀβολόι, «fermall», en llatí obolus) era la més petita de les quatre principals denominacions del pes i del diner entre els grecs.

Nou!!: Esparta і Òbol · Veure més »

Òreos

Òreos (Oreus) va ser una ciutat del nord d'Eubea, a la vora del riu Cal·les i al peu del mont Telètrion.

Nou!!: Esparta і Òreos · Veure més »

Òrnees

Òrnees (en Orneae; gentilici Ὀρνεάτης, orneata) fou una ciutat de l'antiga Grècia situada al districte de l'Argòlida, al Peloponnès.

Nou!!: Esparta і Òrnees · Veure més »

Àgies

Àgies o Àgias (en grec antic Ἀγίας) va ser un endeví grec, fill d'Agèloc i net de Tisamen, que pertanya a la branca espartana dels Iàmides (descendents d'Íam).

Nou!!: Esparta і Àgies · Veure més »

Àrquies d'Esparta

Àrquies d'Esparta (en Archias) fou un militar espartà que es va distingir durant la lluita a l'illa de Samos l'any 525 aC, on va morir.

Nou!!: Esparta і Àrquies d'Esparta · Veure més »

Àrtemis

En la mitologia grega, Àrtemis (en Ἄρτεμις) era la deessa dels llocs salvatges o naturals on els humans no han actuat, els boscos i selves, la caça, el regne animal, la natura, la vegetació, el part, la cura dels nens i la castedat.

Nou!!: Esparta і Àrtemis · Veure més »

Baix imperi d'Egipte

El Baix Imperi d'Egipte, també conegut com a Període Tardà d'Egipte, comprèn la història de l'antic Egipte des de la dinastia XXVI, saïta, al, fins a la conquesta d'Alexandre el Gran (que dona inici al període hel·lenístic d'Egipte).

Nou!!: Esparta і Baix imperi d'Egipte · Veure més »

Barba

La barba és el pèl facial que cobreix la zona de les mandíbules en els humans mascles.

Nou!!: Esparta і Barba · Veure més »

Baronia de Carítena

La baronia de Carítena fou una de les dotze grans baronies creades al Principat d'Acaia (establert a partir del 1205, la baronia es va concretar el 1209).

Nou!!: Esparta і Baronia de Carítena · Veure més »

Baronia de Nikli

La baronia de Nikli fou una de les dotze grans baronies creades al Principat d'Acaia el 1209.

Nou!!: Esparta і Baronia de Nikli · Veure més »

Bartolomea Acciaiuoli

Bartolomea Acciaiuoli (1370 - 1397) fou filla de Neri I Acciaiuoli.

Nou!!: Esparta і Bartolomea Acciaiuoli · Veure més »

Basileu

Filip II, βασιλεύς τῶν Μακεδόνων ('rei dels macedonis') Basileu (en βασιλεύς) és un terme grec que significa 'rei', però que ha tengut molts altres significats i connotacions al llarg de la història.

Nou!!: Esparta і Basileu · Veure més »

Bastó de Mariscal

mariscal. El Bastó de Mariscal és una vara estreta i curta portada per oficials militars d'alt rang com a part de l'uniforme.

Nou!!: Esparta і Bastó de Mariscal · Veure més »

Batalla d'Artemísion

La batalla d'Artemísion o Artemisi va ser una sèrie de combats navals de tres dies que van tenir lloc durant la segona invasió persa de Grècia.

Nou!!: Esparta і Batalla d'Artemísion · Veure més »

Batalla d'Haliart

La Batalla d'Haliart es va lliurar l'any entre les ciutats gregues d'Esparta i Tebes.

Nou!!: Esparta і Batalla d'Haliart · Veure més »

Batalla de Cinoscèfales

La batalla de Cinoscèfales (en grec antic Μάχη τῶν Κυνὸς Κεφαλῶν) de l'any 197 aC va ser una de les batalles de la Segona Guerra Macedònica.

Nou!!: Esparta і Batalla de Cinoscèfales · Veure més »

Batalla de Cnidos

La batalla de Cnidos del 394 aC va ser una operació conjunta entre l'Imperi Aquemènida i Atenes contra la flota d'Esparta durant la Guerra de Corint.

Nou!!: Esparta і Batalla de Cnidos · Veure més »

Batalla de Coronea (394 aC)

La batalla de Coronea del va ser un enfrontament durant la Guerra de Corint, en la qual es van enfrontar Esparta i els seus aliats, comandats pel rei espartà Agesilau II, contra una força de tebans i argòlides que intentaven bloquejar la seva marxa cap al Peloponnès.

Nou!!: Esparta і Batalla de Coronea (394 aC) · Veure més »

Batalla de Cunaxa

La Batalla de Cunaxa va ser lliurada el 3 de setembre de 401 aC entre Cir el Jove i el seu germà gran Arsaces, el qual havia usurpat el tron de l'Pèrsia com a Artaxerxes II el 404 aC.

Nou!!: Esparta і Batalla de Cunaxa · Veure més »

Batalla de Gítion

La batalla de Gítion es va lliurar l'any entre Esparta i la coalició formada per Roma, Rodes, la Lliga Aquea, Pèrgam i Macedònia.

Nou!!: Esparta і Batalla de Gítion · Veure més »

Batalla de Lequeu

La batalla de Lequeu va tenir lloc l'any 391 aC en el context de la Guerra de Corint a la vila de Lequeu (Λέχαιον Lékhaion).

Nou!!: Esparta і Batalla de Lequeu · Veure més »

Batalla de les Termòpiles (480 aC)

La batalla de les Termòpiles (grec antic: Μάχη τῶν Θερμοπυλῶν, Makhe ton Thermopilon) fou un enfrontament entre una aliança de ciutats estat gregues, comandada pel rei Leònides I d'Esparta, i l'Imperi Aquemènida de Xerxes I.

Nou!!: Esparta і Batalla de les Termòpiles (480 aC) · Veure més »

Batalla de Leuctra

La Batalla de Leuctra o Leuctres (6 de juliol del 371 aC) va ser un enfrontament entre Tebes i Esparta, acompanyats dels seus aliats respectius, que en general s'engloba entre els conflictes que es van succeir després de la Guerra del Peloponès i la Guerra de Corint.

Nou!!: Esparta і Batalla de Leuctra · Veure més »

Batalla de Macriplagi

La Batalla de Macriplagi (en grec: Μάχη τουΜακρυπλαγίου) va ser una trobada entre les forces de l'Imperi Romà d'Orient i els llatins del Principat d'Acaia.

Nou!!: Esparta і Batalla de Macriplagi · Veure més »

Batalla de Mantinea (362 aC)

La Batalla de Mantinea va tenir lloc el 362 aC entre els tebans liderats per Epaminondes i recolzats pels habitants d'Arcàdia i Beòcia, i els espartans, dirigits pel rei Agesilau II i recolzats per Elis, Atenes i Mantinea.

Nou!!: Esparta і Batalla de Mantinea (362 aC) · Veure més »

Batalla de Marató

La batalla de Marató (grec antic: Μάχη τοῦ Μαραθῶνος, Makhe tu Marathonos) fou un enfrontament entre els ciutadans d'Atenes, amb l'ajuda de Platea, i un exèrcit persa comandat per Datis i Artafernes.

Nou!!: Esparta і Batalla de Marató · Veure més »

Batalla de Mícale

La batalla de Mícale fou una de les dues principals batalles de la Segona guerra mèdica que acabaren amb la invasió de persa de Grècia.

Nou!!: Esparta і Batalla de Mícale · Veure més »

Batalla de Naxos

La Batalla de Naxos va ser un enfrontament entre les flotes d'Atenes i Esparta el 376 aC, la flota atenesa comandada per Càbries va derrotar els espartans.

Nou!!: Esparta і Batalla de Naxos · Veure més »

Batalla de Nèmea

La Batalla de Nèmea va ser una batalla de la Guerra de Corint entre Esparta i les ciutats aliades d'Argos, Atenes, Corint i Tebes.

Nou!!: Esparta і Batalla de Nèmea · Veure més »

Batalla de Panormus

La batalla de Palerm va enfrontar a l'exèrcit consular romà dirigit per Luci Cecili Metel i als cartaginesos dirigits per Àsdrubal l'any 251 aC en la Primera Guerra Púnica.

Nou!!: Esparta і Batalla de Panormus · Veure més »

Batalla de Platea

La Batalla de Platea o de Platees va ser la darrera batalla de les Guerres Mèdiques al sud de Grècia.

Nou!!: Esparta і Batalla de Platea · Veure més »

Batalla de Prinitza

La batalla de Prinitza es va lliurar el 1263 entre les forces de l'Imperi Romà d'Orient, que marxava a capturar Andravida, la capital del Principat llatí d'Acaia, i una petita força d'aqueus.

Nou!!: Esparta і Batalla de Prinitza · Veure més »

Batalla de Salamina

La Batalla de Salamina Ναυμαχία τῆς Σαλαμῖνος, Naumakhia tes Salaminos) va ser una batalla naval entre les polis gregues i l'Imperi Persa que va tenir lloc el 480 aC als estrets entre el Pireu i l'Illa de Salamina, a prop d'Atenes. La victòria grega va suposar un punt d'inflexió a la Segona Guerra Mèdica que acabaria amb l'eventual derrota persa. El rei Xerxes va contemplar des de la costa com tota la seva flota era destruïda.

Nou!!: Esparta і Batalla de Salamina · Veure més »

Batalla de Sel·làsia (195 aC)

La batalla de Sel·làsia de l'any 195 aC fou una de les batalles de la Guerra contra Nabis.

Nou!!: Esparta і Batalla de Sel·làsia (195 aC) · Veure més »

Batalla de Tànagra (457 aC)

La batalla de Tànagra va ser un enfrontament important entre Atenes i Esparta al principi de la Primera Guerra del Peloponnès (457 aC- 445 aC).

Nou!!: Esparta і Batalla de Tànagra (457 aC) · Veure més »

Batalla de Tegira

La Batalla de Tegira va ser un enfrontament entre les forces d'hoplites de Tebes i d'Esparta l'any 375 aC.

Nou!!: Esparta і Batalla de Tegira · Veure més »

Batalla del Cremera

La batalla de Cremera va ser un conflicte militar succeït entre la República Romana i la ciutat etrusca de Veïs, en 477 aC.

Nou!!: Esparta і Batalla del Cremera · Veure més »

Batalla del Granic

La batalla del Granic va ser la primera en la qual Alexandre el Gran es va enfrontar i va derrotar els perses.

Nou!!: Esparta і Batalla del Granic · Veure més »

Batalla del riu Bagrades

La Primera Guerra Púnica va prendre un caire favorable als romans des del principi.

Nou!!: Esparta і Batalla del riu Bagrades · Veure més »

Batalla naval de les Arginuses

Les Arginuses fou el nom d'un grup de cinc petites illes de la mar Egea, entre Lesbos i la costa de l'Àsia Menor, on els atenesos van derrotar els espartans en una batalla naval el 406 aC, durant la Guerra del Peloponnès.

Nou!!: Esparta і Batalla naval de les Arginuses · Veure més »

Batos III

Batos III (en llatí Battus, en grec antic Βάττος), anomenat "El coix" (Χωλός), fou rei de Cirene.

Nou!!: Esparta і Batos III · Veure més »

Bàticles

Bàticles (Bathycles) fou un famós artista escultor grec de Magnèsia del Meandre i cap d'una brigada d'artistes de la mateixa ciutat que van construir per encàrrec dels espartans, a la ciutat d'Amicles, el gran tron a l'Apol·lo Amicleu cobert amb un gran nombre de baixos relleus i aguantat i coronat per estàtues.

Nou!!: Esparta і Bàticles · Veure més »

Beòcia

Beòcia és una regió de l'antiga Grècia, situada a l'oest de l'Àtica, amb capital a Orcomen i centre principal a Tebes.

Nou!!: Esparta і Beòcia · Veure més »

Belemina

Belemina (en grec antic Βελεμίνα) o Belmina (Βέλμινα) o Belbina (Βελβίνα) era una ciutat del nord-oest de Lacònia, centre del districte de Belminatis (Βελμινᾶτι), segons Estrabó i Polibi.

Nou!!: Esparta і Belemina · Veure més »

Beotarca

Beotarca (en grec antic Βοιωτάρχης, o Βοιώταρχος) era un membre dirigent de la Confederació o Lliga Beòcia organitzada per Tebes.

Nou!!: Esparta і Beotarca · Veure més »

Bió de Borístenes

Bió de Borístenes (Bion Borysthenites) fou un filòsof escita nadiu de Borístenes, a la desembocadura del riu del mateix nom.

Nou!!: Esparta і Bió de Borístenes · Veure més »

Bidei

Bidei (en grec antic βιδιαῖοι) era el nom d'uns magistrats espartans encarregats d'inspeccionar els exercicis gimnàstics del jovent.

Nou!!: Esparta і Bidei · Veure més »

Bisbat d'Amicles

El Bisbat d'Amicles (en llatí: Dioecesis Amyclaeensis) és una seu suprimida i seu titular de l'Església Catòlica.

Nou!!: Esparta і Bisbat d'Amicles · Veure més »

Bisexualitat

La bisexualitat és l'orientació sexual que fa referència al desig sexual o romàntic cap a les persones independentment del seu gènere, no necessàriament de la mateixa forma, amb la mateixa intensitat ni al mateix temps.

Nou!!: Esparta і Bisexualitat · Veure més »

Bizanci

Bizanci (Byzantium, Βυζάντιον) fou una ciutat grega de Tràcia, a la riba del Bòsfor, que va ocupar un lloc molt important en la història.

Nou!!: Esparta і Bizanci · Veure més »

Bloqueig (estratègia)

Un bloqueig és un esforç per tallar el subministrament d'aliments, provisions, material de guerra o comunicacions d'una àrea en particular per la força, sigui en part o totalment.

Nou!!: Esparta і Bloqueig (estratègia) · Veure més »

Bozcaada

El castell venecià de '''Bozcaada''' Bozcaada (turc), o Ténedos (Τένεδος en grec), és una illa a prop de l'entrada a l'estret dels Dardanels, al nord-est de la mar Egea.

Nou!!: Esparta і Bozcaada · Veure més »

Braquil·les

Braquil·les (Brachyllas), fill de Neó, fou un grec natural de Beòcia que es va guanyar el favor del rei de Macedònia Antígon III Dosó i, quan aquest va conquerir Esparta (222 aC), li va donar el govern de la ciutat, segons la narració de Polibi.

Nou!!: Esparta і Braquil·les · Veure més »

Brasídia

Brasídia o Brasidea (en grec antic βρασίδεια) era un festival que se celebrava anualment a Esparta, en honor del seu gran general Bràsides, el qual després de la seva mort el 422 aC havia rebut els honors d'heroi, segons explica Pausànies.

Nou!!: Esparta і Brasídia · Veure més »

Bràsides

Bràsides o Bràsidas (Brasidas), fill de Tel·lis, va ser un general espartà d'entre els més importants de la primera part de la Guerra del Peloponnès.

Nou!!: Esparta і Bràsides · Veure més »

Brisees

Brisees (en grec antic Βρυσειαί) era una antiga ciutat de Lacònia situada al sud-oest d'Esparta, al peu de les muntanyes de Taíget.

Nou!!: Esparta і Brisees · Veure més »

Brou negre

El Brou negre (μέλας ζωμός, melas zomós) era un plat tradicional espartà fet amb sang, vi i vísceres; ascendit a símbol de la frugalitat dels costums espartans, i el menjar fonamental consumit a la sissítia –menjar col·lectiu dels espartans–.

Nou!!: Esparta і Brou negre · Veure més »

Budoros

Budoros (en grec antic Βούδορον) era un promontori a l'oest de l'illa de Salamina, a uns 5 km de Nisea, el port de Mègara.

Nou!!: Esparta і Budoros · Veure més »

Bulé

L'Areòpag des de l'Acròpoli d'Atenes Pinàkia'', tauletes de bronze per a identificar els ciutadans (amb el nom propi, el nom del pare i el demos) de cara al sorteig dels jurats (Museu de l'Àgora d'Atenes) La bulé fou l'assemblea deliberant o consell a Grècia.

Nou!!: Esparta і Bulé · Veure més »

Bulis d'Esparta

Bulis (en llatí Bulis, en grec antic Βοῠλις) fou un espartà de la noblesa, que es va oferir voluntàriament, junt amb un altre noble, Espèrties, per anar a la cort de Xerxes I de Pèrsia per rebre el càstig que reclamava l'heroi Talitíbios enfurismat perquè els espartans havien matat els heralds que Darios el Gran havia enviat a Esparta.

Nou!!: Esparta і Bulis d'Esparta · Veure més »

Cadmea

Cadmea (Καδμεία) era el nom antic de la ciutat de Tebes, anomenada així per Cadme, el llegendari fundador fenici de la ciutat.

Nou!!: Esparta і Cadmea · Veure més »

Cal·lícrates d'Esparta

Cal·lícrates d'Esparta (en llatí Callicrates, en grec antic Καλλικράτης) fou un militar espartà mencionat per Heròdot com el més guapo de tots els homes del seu temps.

Nou!!: Esparta і Cal·lícrates d'Esparta · Veure més »

Cal·lícrates de Leòntion

Cal·lícrates de Leòntion (en llatí Callicrates, en grec antic Καλλικράτης) fou un grec de Leòntion a l'Acaia.

Nou!!: Esparta і Cal·lícrates de Leòntion · Veure més »

Cal·lígitos

Cal·lígitos de Megara (Calligeitus, Καλλίγειτος), fou un megarià enviat a Esparta el 412 aC com ambaixador del sàtrapa de Frígia Hel·lespòntica per demanar als lacedemonis que enviessin una flota a l'Hel·lespont per ajudar a les ciutats de la zona revoltar-se contra Atenes.

Nou!!: Esparta і Cal·lígitos · Veure més »

Cal·lístenes d'Olint

Cal·lístenes (Callisthenes) fou un historiador grec del nadiu d'Olint, a la península Calcídica.

Nou!!: Esparta і Cal·lístenes d'Olint · Veure més »

Cal·lístrat d'Afidnes

Cal·lístrat d'Afidnes (Callistratus) fou un orador i polític atenès nascut al dem d'Afidnes.

Nou!!: Esparta і Cal·lístrat d'Afidnes · Veure més »

Cal·listènia

Una noia fent una dominada, exercici característic de la cal·listènia. La cal·listènia o street work (entrenament de carrer) és un sistema d'exercici físic caracteritzat per utilitzar només el pes corporal o exercicis que en un principi estan preparats per realitzar-se només amb el pes corporal (quan és amb lastres) que busca obtenir el màxim control del cos a l'espai incrementant la força muscular i/o la resisténcia.

Nou!!: Esparta і Cal·listènia · Veure més »

Calciòcia

Calciòcia Chalcioicia era un festival anyal que celebraven els espartans en honor d'Atena de renom Χαλκίοικος, és a dir, la deessa de la casa de bronze, explica Pausànias.

Nou!!: Esparta і Calciòcia · Veure més »

Calcideu

Calcideu (Chalcideus) fou un comandant espartà.

Nou!!: Esparta і Calcideu · Veure més »

Calendari hel·lènic

El terme calendari hel·lènic designa els diferents calendaris utilitzats durant l'era clàssica grega, dels quals el calendari àtic és el més conegut.

Nou!!: Esparta і Calendari hel·lènic · Veure més »

Calendari macedoni

El calendari macedoni és un calendari lunisolar que es feia servir en l'antiga Macedònia durant el primer mil·lenni aC Es compon de dotze mesos lunars sinòdics (per 354 dies per any) que necessitaven intercalar més mesos perquè fossin semblants amb les estacions.

Nou!!: Esparta і Calendari macedoni · Veure més »

Calendaris hel·lènics

Els calendaris hel·lènics es componien inicialment de dues estacions, hivern i estiu, al que després es van afegir períodes transitoris.

Nou!!: Esparta і Calendaris hel·lènics · Veure més »

Calidó

Calidó (Calydon) era la principal ciutat d'Etòlia en època heroica.

Nou!!: Esparta і Calidó · Veure més »

Camiros

Camiros (en grec antic Κάμειρος) era una ciutat de l'illa de Rodes, a la costa nord-oest.

Nou!!: Esparta і Camiros · Veure més »

Campions dels Jocs Olímpics de l'antiguitat

Papir amb el llistat de vencedors Olímpics, segle III, Biblioteca Britànica. Aquest llistat conté els campions dels Jocs Olímpics de l'antiguitat que es van celebrar sense interrupció a Olímpia, Antiga Grècia, tradició que es va mantenir per més de 1000 anys, des de l'any 776 aC fins a l'any 393, quan van ser prohibits tots els cultes pagans per l'emperador cristià de Roma Teodosi I el Gran.

Nou!!: Esparta і Campions dels Jocs Olímpics de l'antiguitat · Veure més »

Cap Súnion

Temple de Posidó El cap Súnion (en grec, Aκρωτήριο Σούνιο, Akrotírio Súnio; en grec antic, Άκρον Σούνιον, Àkron Súnion; en llatí, Suni promontorium; en venecià, Capo Colonne; en català antic, cap de les Columnes) és un cap situat a 69 quilòmetres per carretera al SSE d'Atenes, a l'extrem sud de la península de l'Àtica, a Grècia.

Nou!!: Esparta і Cap Súnion · Veure més »

Caró de Tebes

Caró (en llatí Charon, en grec antic Χάρων Kháron), era un distingit polític tebà que va conspirar juntament amb Pelòpides.

Nou!!: Esparta і Caró de Tebes · Veure més »

Carilau d'Esparta

Carilau o Caril·le (en llatí Charilaus o Charillus, en grec antic Χαρίλαος, Χάριλλος "Kharílaos, Khárillos"), fou rei d'Esparta al segle VIII aC (entre els anys 780 a 750 aC).

Nou!!: Esparta і Carilau d'Esparta · Veure més »

Carminos d'Esparta

Carminos d'Esparta o Carmí d'Esparta (en llatí Charminus, en grec antic Χαρμῖνος "Kharmínos") fou un espartà que Tibró, el governador espartà de l'Àsia, va enviar amb la missió de convèncer els grecs de l'Expedició dels deu mil, que eren a Selímbria al servei del rei odrisi Seutes II, d'entrar al servei d'Esparta contra els perses l'any 399 aC, segons diuen Xenofont i Diodor de Sicília.

Nou!!: Esparta і Carminos d'Esparta · Veure més »

Carnees

Les festes Carnees o, simplement, Carnees (del grec Κάρνεια, Kàrnia) eren una festivitat de l'antiga Esparta i d'altres ciutats dòriques, celebrat en honor de l'Apol·lo Carni (Apollo Carneios) nom sota el que Apol·lo era adorat en diversos llocs del Peloponès i alguns llocs de l'emigració dòrica.

Nou!!: Esparta і Carnees · Veure més »

Carneius

* Carneius és el nom llatí del filòsof Carni o Carneu.

Nou!!: Esparta і Carneius · Veure més »

Cartago

Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.

Nou!!: Esparta і Cartago · Veure més »

Cartago (municipi)

Els ports púnics de Cartago Cartago és una ciutat de Tunísia, dins la governació de Tunis, situada uns 10 km al nord-est de Tunis.

Nou!!: Esparta і Cartago (municipi) · Veure més »

Cartes d'Esparta

Cartes d'Esparta (en llatí Chartas, en grec antic Χάρτας "Khártas") va ser un escultor d'Esparta, un dels mestres d'Èuquir de Corint juntament amb Siadres d'Esparta.

Nou!!: Esparta і Cartes d'Esparta · Veure més »

Castre de Sanfins

El Castre de Sanfins és un jaciment arqueològic de la cultura Castro situat a la freguesia portuguesa de Sanfins de Ferreira al municipi de Paços de Ferreira.

Nou!!: Esparta і Castre de Sanfins · Veure més »

Catàleg de les naus

Grècia homèrica El Catàleg de les naus és el nom amb què es coneix un passatge de la Ilíada, d'Homer (Cant II, línies 480-760) que enumera els contingents de l'exèrcit aqueu i els seus cabdills més importants, el nombre de naus que cada un aportava a l'empresa i els indrets que senyorejava a Grècia.

Nou!!: Esparta і Catàleg de les naus · Veure més »

Catharine Macaulay

Catharine Macaulay (Olantigh, Kent, 23 de març de 1731 - Binfield, Berkshire, 22 de juny de 1791), també coneguda com Catharine Graham i Catharine Sawbridge, va ser una historiadora anglesa.

Nou!!: Esparta і Catharine Macaulay · Veure més »

Càbries

Càbries (Chabrias, Khabrias, Χαβρίας) fou un general atenenc.

Nou!!: Esparta і Càbries · Veure més »

Càl·lies III

Càl·lies III o Càl·lias III（en Callias, en Καλλίας) era fill d'Hipònic III i de la que després va ser muller de Pèricles, segons Plutarc. Formava part de la família dels Càl·lies-Hipònic i va viure al. Era conegut per les seves extravagàncies i prodigalitat. Va heretar la fortuna paterna segurament l'any 424 aC, cosa que sembla confirmar el poeta còmic Èupolis que el menciona en una de les seves comèdies representada aquell any, on diu que havia entrat en possessió d'una considerable herència. L'any 400 aC va intentar acusar Andòcides per profanació als Misteris d'Eleusis, però no se'n va sortir, i si es pot creure el discurs de defensa de l'acusat, la profanació l'hauria comès el mateix Càl·lies. L'any 392 aC va dirigir les tropes d'infanteria pesant que van anar a Corint quan Ifícrates va derrotar els espartans. Va ser nomenat un dels negociadors de la pau amb Esparta el 371 aC, on era proxenos de caràcter hereditari. Xenofont explica el discurs absurd i auto-glorificant que va fer en aquesta ocasió. Els diàlegs de Xenofont (El convit) i de Plató (Protàgores) succeeixen a casa seva. Plató el dibuixa com un personatge vividor, que es diverteix amb l'esgrima intel·lectual entre Protàgores i Sòcrates. Va dilapidar la seva fortuna pagant a sofistes, aduladors i dones. Al capaltard de la seva vida es deia que s'havia empobrit fins a la més absoluta misèria, i Ateneu de Nàucratis menciona que es va suïcidar, però segurament va morir per la falta d'allò mínim necessari per viure. Va deixar un fill legítim de nom Hipònic.

Nou!!: Esparta і Càl·lies III · Veure més »

Cànac de Sició el jove

Cànac de Sició el jove (en llatí Canachus, en grec antic Κάναχος "Kánakhos") fou un escultor nascut a Sició, probablement net de Cànac de Sició el vell, i de vegades confós amb ell.

Nou!!: Esparta і Cànac de Sició el jove · Veure més »

Càries (Lacònia)

Càries (en llatí Caryae, en grec antic Κάρυαι) era una ciutat de Lacònia a la frontera amb Arcàdia.

Nou!!: Esparta і Càries (Lacònia) · Veure més »

Càrnia

* Càrnia (regió), antic país dels carns i que és una regió del Friül.

Nou!!: Esparta і Càrnia · Veure més »

Cípsela (Arcàdia)

Cípsela (en grec antic Κύψελα, Cypsela) fou una fortalesa del districte de Parràsia, a l'Arcàdia.

Nou!!: Esparta і Cípsela (Arcàdia) · Veure més »

Císsides

Císsides (Cissidas, Kissídas, Κισσίδας) fou un siracusà que va dirigir el cos d'auxiliars que Dionisi el vell de Siracusa va enviar (per segona vegada) en ajuda d'Esparta el 367 aC.

Nou!!: Esparta і Císsides · Veure més »

Cízic

Cízic (en grec antic Κύζικος "Kyzikos", en llatí Cyzicus o Cyzicum) era una ciutat grega de la Propòntida, a Mísia, una península o una illa unida al continent per uns sorrals.

Nou!!: Esparta і Cízic · Veure més »

Cefisòdot (orador)

Cefisòdot (en llatí Cefisodotos, en grec antic Κηφισόδοτος "Kephisódotos") fou un general i orador atenenc, enviat amb Càl·lies III, Autocles i altres a negociar la pau amb Esparta l'any 371 aC, segons diu Xenofont.

Nou!!: Esparta і Cefisòdot (orador) · Veure més »

Ceratades

Ceratades (en llatí Coeratadas, en grec antic Κοιρατάδας) fou un militar tebà, comandant d'una força beòcia sota l'espartà Clearc, governador de Bizanci, quan la ciutat era assetjada pels atenencs l'any 408 aC.

Nou!!: Esparta і Ceratades · Veure més »

Cicliades

Cicliades (en llatí Cycliadas, en grec antic Κυκλιάδας "Kykliádas") fou un estrateg de la Lliga Aquea, càrrec que va exercir per primer cop el 208 aC any en què va unir les seves forces a les de Filip V de Macedònia, a la ciutat de Dime per envair Èlide.

Nou!!: Esparta і Cicliades · Veure més »

Cidònia

Cidònia (en grec antic Κυδωνία, en llatí Cydonia) era una de les més antigues i més importants ciutats de Creta.

Nou!!: Esparta і Cidònia · Veure més »

Cimó II

L'''òstracon'' amb el nom de Cimó II, que va servir per enviar-lo a l'exili. Cimó II (en llatí Cimon, en grec antic Κίμων "Kímon") fou un general atenenc, fill de Milcíades II i d'Hegesípila.

Nou!!: Esparta і Cimó II · Veure més »

Cinadó

Cinadó (en grec antic Κυνάδων Kynádon) va ser el cap d'una conspiració contra el govern d'Esparta en el primer any del rei Agesilau II (el 398 aC o 397 aC).

Nou!!: Esparta і Cinadó · Veure més »

Cinúria

Cinúria (en Cynuria) era un districte de l'antiga Grècia situat a la part oriental del Peloponnès, entre l'Argòlida, Arcàdia i Lacònia, que prenia el nom de l'antiga tribu dels cinuris, una de les tribus més antigues de la península.

Nou!!: Esparta і Cinúria · Veure més »

Cinetó de Lacedemònia

Cinetó de Lacedemònia (en llatí Cinethon, en grec antic Κιναίθων "Kinaíthon") fou un dels més fèrtils poetes cíclics d'origen espartà.

Nou!!: Esparta і Cinetó de Lacedemònia · Veure més »

Cinisca

Cinisca (en llatí Cynisca en grec antic Κυνίσκα "Kiníska") va ser una princesa espartana, filla d'Arquidam II, rei d'Esparta, que va rebre el nom del seu avi Zeuxidam, que de renom era conegut com a Cínisc (Cyniscos o Cyniscus).

Nou!!: Esparta і Cinisca · Veure més »

Cinortes

Cinortes (o Cinortas, en grec antic Κυνόρτης), va ser, segons la mitologia grega, fill d'Amicles, el fill de Lacedèmon fundador de la ciutat d'Amicles, i de Diomeda.

Nou!!: Esparta і Cinortes · Veure més »

Cirene

Cirene (o) fou una ciutat grega de Líbia, a la regió que va prendre el nom de Cirenaica.

Nou!!: Esparta і Cirene · Veure més »

Citera

Cala de l'illa Visió nocturna del castell de Citera Citera (Κύθηρα, Kíthira; Cèrigo) és una illa de Grècia de la prefectura l'Àtica, situada al sud-est del Peloponès, amb 262 km² i uns 5000 habitants.

Nou!!: Esparta і Citera · Veure més »

Ciutat estat

Una ciutat estat és una ciutat sobirana independent que exerceix el poder sobre la seva vida política, econòmica i cultural sobre el seu territori contigu.

Nou!!: Esparta і Ciutat estat · Veure més »

Civisme

XVIII. Civisme, del mot llatí civis, designa el respecte i la dedicació del ciutadà per la comunitat en què viu així com el respecte a les seves convencions i lleis.

Nou!!: Esparta і Civisme · Veure més »

Clístenes

Clístenes (Grec) va ser un noble atenenc de la família dels Alcmeònides.

Nou!!: Esparta і Clístenes · Veure més »

Clítor (ciutat)

Clítor (Κλείτωρ) fou una antiga ciutat d'Arcàdia.

Nou!!: Esparta і Clítor (ciutat) · Veure més »

Cleòmbrot d'Esparta

Cleòmbrot (en llatí Cleombrotus, en grec antic Κλεόμβροτος) va ser un militar espartà, regent d'Esparta després de la mort de Leònides a la Batalla de les Termòpiles, i durant la minoria d'edat de l'hereu Plistarc.

Nou!!: Esparta і Cleòmbrot d'Esparta · Veure més »

Cleòmbrot I d'Esparta

Cleòmbrot I d'Esparta (en llatí Cleombrotus, en grec antic Κλεόμβροτος) va ser el 23è rei d'Esparta de la línia Agida.

Nou!!: Esparta і Cleòmbrot I d'Esparta · Veure més »

Cleòmenes I

Cleòmenes I (Cleomenes) fou el setzè rei de la línia àgida d'Esparta.

Nou!!: Esparta і Cleòmenes I · Veure més »

Cleòmenes II

Cleòmenes II (en llatí Cleomenes, en grec antic Κλεομένης "Kleoménes"), fou el 25è rei agida d'Esparta.

Nou!!: Esparta і Cleòmenes II · Veure més »

Cleòmenes III

Cleòmenes III (Cleomenes), fou el 31è rei agida d'Esparta.

Nou!!: Esparta і Cleòmenes III · Veure més »

Cleònic

Cleònic (en llatí Cleonicus, en grec antic Κλεόνικος "Kleónikos"), fou un militar etoli, natural de Naupacte, que va ser fet presoner pels aqueus el 217 aC, però com que era un πρόξενος (proxenos) dels aqueus no va ser venut com a esclau com els altres presoners i finalment va ser alliberat sense rescat, segons diu Polibi.

Nou!!: Esparta і Cleònic · Veure més »

Cleònim (militar)

Cleònim, (en llatí Cleonymus, en grec antic Κλεώνυμος), fill de Esfòdries fou un militar espartà molt estimat per Arquidam.

Nou!!: Esparta і Cleònim (militar) · Veure més »

Cleònim d'Esparta

Cleònim (en llatí Cleonymus, en grec antic Κλεώνυμος) fou fill de Cleòmenes II rei d'Esparta i oncle d'Àreu I. Va ser exclòs del tron a la mort del seu pare l'any 309 aC a causa del seu caràcter violent i tirànic.

Nou!!: Esparta і Cleònim d'Esparta · Veure més »

Cleó d'Atenes

Cleó (en llatí Cleon, en grec antic Κλέων "Kléon"), era fill de Cleanet.

Nou!!: Esparta і Cleó d'Atenes · Veure més »

Clenees

Clenees (en llatí Chlaeneas, en grec antic Χλαινέας) fou un polític de la Lliga Etòlia i etoli de nació.

Nou!!: Esparta і Clenees · Veure més »

Cleobul d'Esparta

Cleobul d'Esparta (Κλεόβουλος, «Kleóbūlos»; Cleobulus) va ser èfor junt amb Xenares a Esparta l'any 422 aC i 421 aC, en el segon any de la pau de Nícies.

Nou!!: Esparta і Cleobul d'Esparta · Veure més »

Cleofó (orador)

Cleofó (en llatí Cleophon, en grec antic Κλεοφῶν) fou un demagog atenenc que segons Aristòfanes era d'origen traci.

Nou!!: Esparta і Cleofó (orador) · Veure més »

Cleones

Cleones (gentilici Κλεωναῖος, cleoneu) fou una ciutat de l'antiga Grècia situada al Peloponnès, a mig camí entre Corint i Argos.

Nou!!: Esparta і Cleones · Veure més »

Client (Roma)

Client, del llatí cliens (parent amb el verb cluere, «obeir»), era una classe social de l'antiga Roma.

Nou!!: Esparta і Client (Roma) · Veure més »

Cligenes

Cligenes (en llatí Cleigenes, en grec antic Κλειγένης) fou un polític d'Acantos (Acanthus) enviat com a ambaixador a Esparta l'any 382 aC per obtenir l'ajut d'Esparta per Acantos i altres ciutats de la península Calcídica contra Olint.

Nou!!: Esparta і Cligenes · Veure més »

Clitemnestra

Louvre). Clitemnestra (grec: Κλυταιμνήστρα Klytaimnéstra) fou l'esposa d'Agamèmnon, rei de Micenes, amb el qual va tenir tres fills: Electra, Ifigenia i Orestes.

Nou!!: Esparta і Clitemnestra · Veure més »

Clitofó (oligarca)

Clitofó o Clitofont (en llatí Cleitophon, en grec antic Κλειτόφων) va ser un estadista i oligarca atenenc que va viure al, i hauria mort a finals d'aquest segle o a inicis del segle IV aC.

Nou!!: Esparta і Clitofó (oligarca) · Veure més »

Cnidos

Cnidos (en Cnidus) fou una ciutat de l'antiga Grècia situada a la costa de Cària i que formava part de l'Hexàpolis dòrica.

Nou!!: Esparta і Cnidos · Veure més »

Conó (almirall)

Conó (Conon Κόνων) fou un general atenenc del segle V i IV aC.

Nou!!: Esparta і Conó (almirall) · Veure més »

Constitució

Una constitució és un conjunt de principis fonamentals o precedents establerts segons els quals un estat o una altra organització es governa.

Nou!!: Esparta і Constitució · Veure més »

Corfú

Corfú (Κέρκυρα, Kérkira), antigament coneguda com a Corcira, és l'illa grega més septentrional de les situades a la mar Jònica, situada prop de la costa d'Albània, de la qual està separada per un petit estret d'entre 3 i 25 km.

Nou!!: Esparta і Corfú · Veure més »

Corint

Corint és una ciutat del Peloponès a Grècia, capital del nomós del seu mateix nom.

Nou!!: Esparta і Corint · Veure més »

Corona triomfal

Teodosi ofereix una corona de llorer al guanyador dels jocs romans, relleu de l'obelisc de l'hipòdrom de Constantinoble. Estàtua de la deessa Victòria a Berlín. La corona triomfal (en llatí: corona triumphalis), era una distinció honorífica que simbolitzava un reconeixement de l'estat cap al qui la rebia.

Nou!!: Esparta і Corona triomfal · Veure més »

Cos (Grècia)

Cos (sovint escrit Kos, transcripció del grec Κως) és una illa grega que pertany al grup del Dodecanès.

Nou!!: Esparta і Cos (Grècia) · Veure més »

Cosmi

Cosmi (en grec antic κόσμοι) eren els magistrats en cap de les ciutats a Creta abans de la dominació romana.

Nou!!: Esparta і Cosmi · Veure més »

Costums de l'antiga Grècia

Els costums de l'antiga Grècia són les rutines diàries dels habitants, les ciutats, els oficis, l'economia, les seues necessitats i els seus beneficis.

Nou!!: Esparta і Costums de l'antiga Grècia · Veure més »

Cotis de Paflagònia

Cotis de Paflagònia (Cotys, Κότυς) fou un rei de Paflagònia, probablement el mateix que Xenofont esmenta com Corylas o com Otys.

Nou!!: Esparta і Cotis de Paflagònia · Veure més »

Cratesípides

Cratesípides (en llatí Cratesippidas, en grec antic Κρατησιππίδας "Kratesippídas") fou un militar espartà que va viure al Va ser enviat com a almirall (navarc) de la flota espartana, després de la mort de Míndar l'any 410 aC i va agafar el comandament a Quios.

Nou!!: Esparta і Cratesípides · Veure més »

Cratesiclea

Cratesiclea (en grec antic Κρατησικλείας, "Kratesikleías") nascuda a Pèrsia, va ser una reina d'Esparta, esposa de Leònides II i mare de Cleòmenes III.

Nou!!: Esparta і Cratesiclea · Veure més »

Críties

Crítias—Critias, Kritías Κριτίας— (vers 460 aC - 403 aC), fill de Callaeschros (Cal·lescre) i net de Crítias, fou un sofista i orador grec deixeble de Sòcrates, i oncle carnal (i possiblement influència de joventut) de Plató.

Nou!!: Esparta і Críties · Veure més »

Creòfil

Creòfil (en llatí Creophylus, en grec antic Κρεώφυλος "Kreóphilos") va ser un dels primers poetes èpics de Grècia, que la tradició feia contemporani d'Homer, amic seu i fins i tot el feia el seu gendre, segons Plató, Estrabó, Sext Empíric i Suides.

Nou!!: Esparta і Creòfil · Veure més »

Cresos

''Cresos damunt la pira'' Cresos (Croesus; vers 595 aC - després del 546 aC) fou el darrer rei de Lídia de la dinastia dels mèrmnades.

Nou!!: Esparta і Cresos · Veure més »

Criptea

Criptea (en grec antic κρυπτεία) era una prova de combat introduïda a Esparta se suposa que per les lleis de Licurg, de la que parlen diferents autors antics.

Nou!!: Esparta і Criptea · Veure més »

Critolau de Megalòpolis

Critolau (Critolaus, Kritólaos Κριτόλαος) fou un dirigent aqueu que va succeir a Dieu (Diaeus) com a estrateg de la Lliga Aquea el 147 aC i fou enemic dels romans com el seu predecessor.

Nou!!: Esparta і Critolau de Megalòpolis · Veure més »

Cromió

Mapa de l'istme de Corint on s'aprecia la possible ubicació de Cromió Cromió és el nom d'una antiga ciutat grega, que segons l'època pertangué a Coríntia o a Megaris.

Nou!!: Esparta і Cromió · Veure més »

Dafne (nimfa)

Estàtua de Dafne Transformació de la nimfa Dafne en llorer Dafne (Δάφνη, Daphne), filla del déu riu Peneu de Tessàlia i de Creüsa, o segons altres fonts filla de Ladó.

Nou!!: Esparta і Dafne (nimfa) · Veure més »

Damòcrit de Calidó

Damòcrit de Calidó (en llatí Damocritus, en grec antic Δαμύκριτος) fou estrateg de la Lliga Etòlia l'any 200 aC, nascut a Calidó, a Etòlia.

Nou!!: Esparta і Damòcrit de Calidó · Veure més »

Damòteles d'Esparta

Damòteles (en llatí Damoteles, en grec antic Δαμοτέλης) fou un militar espartà que va fer traïció al rei Cleòmenes III.

Nou!!: Esparta і Damòteles d'Esparta · Veure més »

Damis de Messènia

Damis (en grec antic Δᾶμις, o Δάμις) va ser un pretendent al tron de Messènia a la mort d'Eufes (Euphaës), però fou elegit Aristodem (vers 729 aC).

Nou!!: Esparta і Damis de Messènia · Veure més »

Darios II

Darios II anomenat Ocos va ser rei de reis de l'imperi Persa de l'any 423 aC al 404 aC.

Nou!!: Esparta і Darios II · Veure més »

Darrera defensa

Quadre al·legòric de la darrera defensa a la Batalla de Rorke's Drift, un dels casos excepcionals en què aquesta situació no desembocà en una derrota militar de les tropes assetjades en inferioritat numèrica Una Darrera defensa és un terme militar utilitzat per a descriure la situació en què un cos de tropes en inferioritat numèrica desproporcionada ocupa una posició defensiva per fer front a l'envestida d'un cos enemic que el supera en nombre enormement, de manera que de resultes de l'encontre la immensa majoria, quan no la totalitat, dels defensors acabaran morint sense poder evitar la derrota militar.

Nou!!: Esparta і Darrera defensa · Veure més »

Dascilèon

Dascilèon o Dascílion (en Dascylium) era una ciutat de la Propòntida i capital de la satrapia de la Frígia Hel·lespòntica, una satrapia menor dins de la satrapia de Lídia.

Nou!!: Esparta і Dascilèon · Veure més »

Datames

Datames (en grec antic Δατάμης, 'Datámes') (circa 407 aC-361 aC) era sàtrapa i virtual rei de Capadòcia durant l'Imperi Persa.

Nou!!: Esparta і Datames · Veure més »

Dànae

'''''Dànae''''' (obra de Ticià inspirada en ''Les Metamorfosis'' d'Ovidi, on es representa el moment en què Zeus, sota la forma d'una pluja d'or, entra a la seua cambra). Segons la mitologia grega, Dànae (en grec Δανάη, en llatí Dănăē) era una princesa argòlida, filla del rei Acrisi i d'Eurídice, filla de Lacedèmon, rei d'Esparta.

Nou!!: Esparta і Dànae · Veure més »

Dècada del 1220 aC

Sense descripció.

Nou!!: Esparta і Dècada del 1220 aC · Veure més »

Dècada del 1350 aC

Sense descripció.

Nou!!: Esparta і Dècada del 1350 aC · Veure més »

Dècada del 390 aC

Sense descripció.

Nou!!: Esparta і Dècada del 390 aC · Veure més »

Dècada del 430 aC

Sense descripció.

Nou!!: Esparta і Dècada del 430 aC · Veure més »

Dècada del 460 aC

Sense descripció.

Nou!!: Esparta і Dècada del 460 aC · Veure més »

Dècada del 540 aC

Sense descripció.

Nou!!: Esparta і Dècada del 540 aC · Veure més »

Dècada del 720 aC

La dècada del 720 aC comprèn el període que va des de l'1 de gener del 729 aC fins al 31 de desembre del 720 aC.

Nou!!: Esparta і Dècada del 720 aC · Veure més »

Déus de la mar de la mitologia grega

Els antics grecs tenien una gran quantitat de déus de la mar.

Nou!!: Esparta і Déus de la mar de la mitologia grega · Veure més »

Dífrides

Dífrides (en llatí Diphridas, en grec antic Διφρίδας) fou un militar espartà que va viure al i a principis del segle.

Nou!!: Esparta і Dífrides · Veure més »

Díolkos

Restes de la calçada al llarg de la qual eren arrossegats els vaixells, vora l'extrem occidental Vista de satèl·lit de l'istme de Corint i el canal de Corint; el Díolkos seguía el traçat de l'actual canal El Díolkos (en grec Δίολκος, de διά, dià, «a través de» o «a l'altre costat», i ὁλκός, holkós, «transport») va ser un camí pavimentat de l'antiga Grècia, a través del qual les embarcacions podien travessar l'istme de Corint transportades per terra, anant des del golf de Corint fins al golf Sarònic i viceversa.

Nou!!: Esparta і Díolkos · Veure més »

Dòrida

La Dòrida (Doris) era un petit districte muntanyenc de la Grècia central, envoltat per Etòlia (a l'oest), Tessàlia (al nord), la Lòcrida Ozòlia (al sud) i la Fòcida (a l'est), entre les muntanyes de l'Eta i el Parnàs.

Nou!!: Esparta і Dòrida · Veure més »

Decaduc

Decaduc (decaduchi) era el nom de cadascun dels membres del govern dels Deu que va substituir al govern dels Trenta tirans a Atenes l'any 403 aC.

Nou!!: Esparta і Decaduc · Veure més »

Decarquia

Decarquia o decadarquia (en grec antic δεκαρχία o δεκαδαρχία) era el consell o govern dels deu.

Nou!!: Esparta і Decarquia · Veure més »

Defensa de Luci Flac

Defensa de Luci Flac (Pro Flacco) és un discurs de l'escriptor i polític romà Ciceró, pronunciat l'any 59 aC, en el qual defensa el seu amic Luci Valeri Flac, propretor d'Àsia, de l'acusació realitzada per Dècim Leli Balb, que va coincidir amb el mateix Flac quan governava a Àsia.

Nou!!: Esparta і Defensa de Luci Flac · Veure més »

Demarat d'Esparta

Demarat (Demaratus) va ser rei euripòntida d'Esparta en una data cap a l'any 510 aC fins aproximadament el 491 aC.

Nou!!: Esparta і Demarat d'Esparta · Veure més »

Demòfil de Tèspies

Demòfil de Tèspies (en grec: Δημόφιλος Demophilos), segons Heròdot, era el comandant d'un contingent de 700 tespis a la batalla de les Termòpiles (480 aC).

Nou!!: Esparta і Demòfil de Tèspies · Veure més »

Demònax de Mantinea

Demònax de Mantinea（Dēmṓnax) fou un savi i legislador grec de Mantinea que tenia un gran prestigi a tota Grècia per raons desconegudes. Va viure al. L'assemblea de l'estat grec de Cirene, quan Batos II Eudamó, fill d'Arcesilau I, davant del perill que representaven els libis i els egipcis, i la ineficàcia que tant Batos com el seu pare havien mostrat, van enviar emissaris a l'oracle de Delfos. La Pítia els va dir que busquessin un legislador de Mantinea, i el van cridar. Els mantineans els van donar un ciutadà de nom Demònax que va anar a Cirene per observar la situació. Després d'haver-se informat amb permís del rei, va dividir els ciutadans en tres tribus. Una amb els habitants de Tera i els periecs, una altra amb els pelopomnesis i els cretencs, i una tercera amb tots els illencs. Va reservar per al rei Batos algunes possessions i funcions sacerdotals, i va posar en mans del poble totes les prerrogatives que havien estat dels reis.Heròdot. Històries, IV, 161-162. Les noves lleis treien el poder als reis deixant-los com a figura representativa, amb funcions religioses però conservant els seus dominis privats; el poder polític que estava limitat als descendents dels colons originals, va ser ampliat a la resta del poble grec; es va crear un senat del qual el rei era el president. La constitució tenia similituds amb la d'Esparta i se sap que van existir uns èfors (una espècie de jutges) i una policia de 300 homes armats, similars al Hippeis (genets que podien pagar-se un cavall i l'equip necessari per a la guerra) d'Esparta.

Nou!!: Esparta і Demònax de Mantinea · Veure més »

Demòstenes

fou un orador i estatista atenenc.

Nou!!: Esparta і Demòstenes · Veure més »

Demòstenes (general)

Demòstenes (Demosthenes) fou un general (estrateg) atenès, fill d'Alcístenes.

Nou!!: Esparta і Demòstenes (general) · Veure més »

Demetri Poliorceta

Moneda amb l'efígie de Demetri Poliorceta. Demetri Poliorceta, o Demetri l’Assetjador, (Demetrius Poliorcetes) o Demetri I de Macedònia (337 aC-283 aC) fou rei de Macedònia.

Nou!!: Esparta і Demetri Poliorceta · Veure més »

Democràcia atenesa

Assemblea. La democràcia atenesa es va desenvolupar al voltant del segle VI aC a la ciutat-estat grega (coneguda com a polis) d'Atenes, que comprenia la ciutat d'Atenes i el territori circumdant d'Àtica.

Nou!!: Esparta і Democràcia atenesa · Veure més »

Demofont (general atenès)

Demofont (Demophon) fou un general atenès.

Nou!!: Esparta і Demofont (general atenès) · Veure més »

Demostrat (ambaixador)

Demostrat (en llatí Demostratus, en grec antic Δημόστρατος "Demóstratos"), fill d'Aristofó, fou un ambaixador atenenc, que va ser enviat pel govern d'Atenes a Esparta.

Nou!!: Esparta і Demostrat (ambaixador) · Veure més »

Departament d'Atlántida

El departament d'Atlántida és un dels 18 departaments en què es divideix la república d'Hondures.

Nou!!: Esparta і Departament d'Atlántida · Veure més »

Dercil·lides

Dercil·lides (en llatí Dercyllidas, en grec antic Δερκυλλίδας "Derkyllídas") fou un militar espartà.

Nou!!: Esparta і Dercil·lides · Veure més »

Dercil·lides (ambaixador)

Dercil·lides (en llatí Dercyllidas, en grec antic Δερκυλλίδας "Derkyllídas") fou un noble espartà que va ser enviat com a ambaixador a Pirros de l'Epir quan aquest va envair Esparta el 272 aC amb el propòsit de col·locar al tron a Cleònim.

Nou!!: Esparta і Dercil·lides (ambaixador) · Veure més »

Derdes d'Elímia

Derdes (en llatí Derdas, en grec antic Δέρδας) fou un sobirà dels elimis d'Elímia o Elimea (Elymia o Elymeia), probablement de la mateixa família que un altre Derdes, cosí de Perdicas II contra el que es va rebel·lar.

Nou!!: Esparta і Derdes d'Elímia · Veure més »

Despotat de Morea

El Despotat de Morea (en grec), és el nom que va prendre la província romana d'Orient de Mistràs, localitzada a la península del Peloponès, que va ser recuperada dels governants croats per Miquel VIII Paleòleg.

Nou!!: Esparta і Despotat de Morea · Veure més »

Dexip d'Esparta

Dexip (en llatí Dexippus, en grec Δέξιππος "Déxippos") fou un militar nascut a Esparta.

Nou!!: Esparta і Dexip d'Esparta · Veure més »

Diarquia

La diarquia és una forma de govern en què dos dirigents regnen sobre una societat amb el mateix rang i consideració tots dos.

Nou!!: Esparta і Diarquia · Veure més »

Diàgores de Melos

Diàgores (Diagóras), fill de Teleclides o Teleclit i nascut a l'illa de Melos, fou un filòsof i poeta grec considerat sovint un ateu.

Nou!!: Esparta і Diàgores de Melos · Veure més »

Diàspora

Diàspora (del grec antic διασπορά, "esplai de llavors", "dispersió") és "el moviment, migració o dispersió d'un poble lluny del seu establiment o territori ancestral" o "poble dispersat per qualsevol causa a més d'una localització", o "poble establit lluny del seu territori ancestral".

Nou!!: Esparta і Diàspora · Veure més »

Dièneces

Dièneces (en grec antic Διηνέκης "Diēnékēs") va ser un militar espartà considerat el grec més destacat a la Batalla de les Termòpiles.

Nou!!: Esparta і Dièneces · Veure més »

Dictínia

Dictínia (en grec antic δικτύννια) era un festival amb sacrificis que es feia a Cidònia a Creta en honor d'Àrtemis Δίκτυννα o Δικτύνναια ("Díktynna" o "Diktynnaia"), una paraula derivada de δίκτυον ("diktyon") una xarxa de caça o de pesca.

Nou!!: Esparta і Dictínia · Veure més »

Dieu

Dieu (en llatí Diaeus, en grec antic Δίαιος) fou un estrateg de la Lliga Aquea, nascut a Megalòpolis.

Nou!!: Esparta і Dieu · Veure més »

Dime (ciutat)

Dime (Δύμη; gentilici Δύμιος, català dimi) era una ciutat d'Acaia, la més occidental de les dotze ciutats que van formar la Lliga Aquea.

Nou!!: Esparta і Dime (ciutat) · Veure més »

Dinastia XXX d'Egipte

Esfinxs del Serapeum de Saqqara. Època de Nectabeu I. Museu del Louvre. Obelisc de Nectabeu II. (Museu Britànic). La dinastia XXX d'Egipte fou la dinastia que governà l'antic Egipte entre els anys 378-341 aC.

Nou!!: Esparta і Dinastia XXX d'Egipte · Veure més »

Dionisòdot

Dionisòdot (Dionysodotus) fou un poeta líric espartà els poemes del qual foren molt populars a Esparta.

Nou!!: Esparta і Dionisòdot · Veure més »

Dionisi el Jove

Dionisi el Jove (Dionysius; vers 396 aC- 342 aC) fou un tirà de Siracusa (367-356 aC i 347-344 aC), fill de Dionisi el Vell.

Nou!!: Esparta і Dionisi el Jove · Veure més »

Dioscòrides (deixeble d'Isòcrates)

Dioscòrides, en llatí Dioscorides, en grec antic Διοσκορίδης, fou un escriptor grec deixeble d'Isòcrates d'Atenes, que va fer algunes interpolacions als poemes homèrics segons Ateneu que li atribueix també l'obra οἱ παῤ Ὁμήρῳ νόμοι.

Nou!!: Esparta і Dioscòrides (deixeble d'Isòcrates) · Veure més »

Dioscúries

Les Dioscúries (en Διοσκούρια o Διοσκούρεια) eren un festival que es feia a diverses parts de Grècia en honor dels Dioscurs.

Nou!!: Esparta і Dioscúries · Veure més »

Dipea

Dipea (Δίπαια, gentilici Διπαιεύς, català dipeenc) era una antiga ciutat d'Arcàdia al districte de Menàlia, a la vora del riu Helissont.

Nou!!: Esparta і Dipea · Veure més »

Discurs fúnebre de Pèricles

Quadre de l'Oració fúnebre de Pèricles (''Perikles hält die Leichenrede'') pintat per Philipp Foltz (1852) L'Oració fúnebre de Pèricles, o Discurs fúnebre de Pèricles, és un discurs famós pronunciat per Pèricles i recollit per Tucídides al llibre Història de la Guerra del Peloponès,Tucídides: Història de la guerra del Peloponès, II, 35-46.

Nou!!: Esparta і Discurs fúnebre de Pèricles · Veure més »

Discursos sobre la primera dècada de Titus Livi

Els Discursos sobre la primera dècada de Titus Livi, en italià Discorsi sopra la prima deca di Tito Livio són una obra de filosofia i història política de Nicolau Maquiavel, escrit a principis del segle XVI (concretament cap al 1512-1520) i publicat per primera vegada el 1531 a Roma i Florència, quatre anys després de la mort del seu autor i un any abans de la publicació del seu altre text important, El príncep.

Nou!!: Esparta і Discursos sobre la primera dècada de Titus Livi · Veure més »

Dodona

Santuari de Dodona Dodona (en llatí Dodona, en grec antic Δωδώνη, de vegades Δωδών Dodón) era una ciutat de l'Epir a Tespròcia amb un oracle de Zeus, l'Oracle de Dodona, que era el més antic de Grècia.

Nou!!: Esparta і Dodona · Veure més »

Dones a l'antiga Grècia

En les epopeies homèriques, l'antiga Grècia es descriu com una societat patriarcal.

Nou!!: Esparta і Dones a l'antiga Grècia · Veure més »

Dones en l'antiga Esparta

Les dones espartanes eren famoses a l'antiga Grècia per tenir més llibertat que les dones en altres llocs del món grec.

Nou!!: Esparta і Dones en l'antiga Esparta · Veure més »

Dorís

Dorís (Dóryssos) va ser un antic rei d'Esparta.

Nou!!: Esparta і Dorís · Veure més »

Dorceu

Dorceu (en llatí Dorceus, en grec antic Δορκεύς) fill d'Hipocoont, va ser, segons la mitologia grega, un personatge de Lacedemònia que tenia un heròon a la vora d'Esparta, juntament amb el seu germà Sebros.

Nou!!: Esparta і Dorceu · Veure més »

Doriclides

Doriclides (Dorycleidas) va ser un escultor espartà germà del també escultor Medó.

Nou!!: Esparta і Doriclides · Veure més »

Dorieu d'Esparta

Doreu (en llatí Dorieus, en grec antic Δωριεύς) fou un príncep espartà, fill gran d'Anaxàndrides II i pare de Eurianax.

Nou!!: Esparta і Dorieu d'Esparta · Veure més »

Dorieu de Rodes

Dorieu (Dorieus) fou un atleta i militar de l'antiga Grècia pertanyent a la família heraclida dels eràtides de Ialisos (Rodes).

Nou!!: Esparta і Dorieu de Rodes · Veure més »

Doris (grup humà)

Soldat «molt armat». Els doris (Δωριεῖς) eren un poble indoeuropeu que va envair Grècia el segle XII aC i s'imposà als aqueus.

Nou!!: Esparta і Doris (grup humà) · Veure més »

Duris de Samos

Duris de Samos (en grec antic Δοῦρις ὁ Σάμιος) fou un atleta, historiador i home d'estat grec natural de Samos.

Nou!!: Esparta і Duris de Samos · Veure més »

Edipòdia

LEdipòdia (en grec antic Οἰδιπόδεια) és un poema perdut del Cicle tebà que formava part del Cicle èpic (Επικὸς Κύκλος).

Nou!!: Esparta і Edipòdia · Veure més »

Edos (divinitat)

Edos (en grec Αἰδώς Aidṓs; literalment 'vergonya', 'pudor') en la mitologia grega era la deessa de la vergonya, la modèstia i la humilitat, essent alhora la deïtat que representava el sentiment de la dignitat humana, com una qualitat de reverència o vergonya que reprimeix els homes de fer el que és inapropiat.

Nou!!: Esparta і Edos (divinitat) · Veure més »

Educació

Xiquets en un parvulari de l'Afganistan. L’adoctrinament a l’aula, la incorporació de contingut polític al material d’estudi o els professors que abusen del seu paper per adoctrinar els estudiants van en contra dels objectius de l'educació que busca la llibertat de pensament i el pensament crític. Leducació és el procés pel qual la societat transmet coneixements, perícies, aptituds i valors als infants i adults i està concernida tant per un procés de donar coneixements (ensenyament) com el de rebre'ls (aprenentatge).

Nou!!: Esparta і Educació · Veure més »

Efialtes (general atenès)

Efialtes (en llatí Ephialtes, en grec antic Ἐφιάλτης) fou un general i polític atenenc, fill de Sofònides, o segons Diodor de Sicília fill de Simònides.

Nou!!: Esparta і Efialtes (general atenès) · Veure més »

Egist

Egist (en grec antic Αίγισθος Aigistos) va ser, segons la mitologia grega el fruit de les relacions incestuoses de Tiestes i de la seva filla, Pelopea.

Nou!!: Esparta і Egist · Veure més »

El príncep

El príncep (Il Principe) és un tractat de política escrit per Nicolau Maquiavel (1469 - 1527), el qual ha estat traduït al català per Jordi Moners i Sinyol, i Carme Arenas.

Nou!!: Esparta і El príncep · Veure més »

Eleünt

Eleünt (grec Ἐλαιοûς Elaious o Ἐλεοûς Eleous, llatí Elaeus) fou una ciutat, la més al sud del Quersonès traci, a l'Hel·lespont, al nord del promontori de Mastúsia (Mastusium).

Nou!!: Esparta і Eleünt · Veure més »

Elimea

Elimea (o Elimeia segons Estrabó o Elimiotis segons Flavi Arrià) (en grec antic Ελίμεια) fou un districte del sud-oest de Macedònia limitat per Eòrdia i Piera o Pieira i arribava per l'oest fins al Pindos.

Nou!!: Esparta і Elimea · Veure més »

Els acarnesos

Els acarnesos ((en Ἀχαρνεῖς) és, pel que sabem, la tercera obra del gran comediògraf Aristòfanes i la més vella de les que es conserven senceres. Va ser representada l'any 425 aC i guanyà el primer premi en el festival de les Lenees.

Nou!!: Esparta і Els acarnesos · Veure més »

Els Heràclides

Hèracles amb Tèlef, un dels seus fills. s. I - II. Museu del Louvre, París Els heràclides (en grec antic Ηρακλείδαι) és una tragèdia de les anomenades patriòtiques, escrita per Eurípides.

Nou!!: Esparta і Els Heràclides · Veure més »

Els Quatre-cents

Consell dels Cinc-cents, on els polítics es posaven dempeus mentre parlaven. Al fons hi ha l'Acròpoli d'Atenes Els Quatre-cents (en grec antic οἱ τετρακόσιοι, hoi tetrakósioi) va ser una institució creada a Atenes després de la revolució oligàrquica de l'any 411 aC, durant la Guerra de Decèlia, darrera fase de la Guerra del Peloponès.

Nou!!: Esparta і Els Quatre-cents · Veure més »

Eníades

Eníades (en Oeniadae) era una ciutat d'Acarnània a la riba oest de l'Aqueloos, a uns 15 km de la desembocadura.

Nou!!: Esparta і Eníades · Veure més »

Endi

Endi (en llatí Endius, en grec antic Ἔνδιος "Endios") fou un polític espartà fill d'Alcibíades, d'una família emparentada o relacionada amb l'atenenc Alcibíades i d'una generació anterior però propera, que va introduir aquest nom espartà entre els atenencs.

Nou!!: Esparta і Endi · Veure més »

Enians

Els enians (en grec antic Αινιἂνες) eren un poble de Tessàlia.

Nou!!: Esparta і Enians · Veure més »

Enone

Segons la mitologia grega, Enone (en grec antic Οἰνώνη) va ser una nimfa orèada que esdevingué la primera esposa del príncep Paris de Troia, abans que aquest s'enamorés de la bella Helena d'Esparta.

Nou!!: Esparta і Enone · Veure més »

Enotris

Els enotris (en grec antic Οἰνωτροί o Οἰνώτριοι) van ser els primers habitants d'Enòtria, una zona de límits indefinits que ocupava la part sud d'Itàlia en èpoques antigues.

Nou!!: Esparta і Enotris · Veure més »

Enunt

Enunt (en llatí Oenus, en grec antic Οἰνοῦς οῦντος) era una ciutat de Lacònia cèlebre pel seu vi.

Nou!!: Esparta і Enunt · Veure més »

Eonos

Eonos fou un heroi miceni, fill de Licimni.

Nou!!: Esparta і Eonos · Veure més »

Epaminondes

Antiga Grècia. Epaminondes o Epaminondas (en llatí Ĕpămīnōndas, en grec antic Ἐπαμεινώνδας, o Ἐπαμινώνδας) fou un home d'estat i general tebà fill de Polimnis (vers 418 aC-362 aC); era de noble família però pobre, i va ser instruït per Lisis de Tàrent, un filòsof pitagòric.

Nou!!: Esparta і Epaminondes · Veure més »

Epèbol

Epèbol (en grec antic Επέβολος Epébolos) va ser un endeví cec originari de Messènia de la família dels Iàmides, que va viure a l'època de la primera guerra messènia, cap al.

Nou!!: Esparta і Epèbol · Veure més »

Epícrates d'Atenes

Epícrates (en llatí Epicrates, en grec antic Ἐπικράτης) fou un polític atenenc que va prendre part en els afers públics després de la guerra del Peloponès.

Nou!!: Esparta і Epícrates d'Atenes · Veure més »

Epínomis

Epínomis (grec: Ἐπινομίς) és un diàleg socràtic en l'estil de Plató i, tradicionalment, comprès entre les seves obres.

Nou!!: Esparta і Epínomis · Veure més »

Epeunactes

Epeunactes (en grec antic ἐπεύνακτοι o ἐπευνακταί) era el nom d'uns ciutadans d'Esparta que suposadament eren descendents d'esclaus i de dones espartanes.

Nou!!: Esparta і Epeunactes · Veure més »

Epidaure

Epidaure (Epidaurus; gentilici Ἐπιδαύριος, epidauri) fou una ciutat de l'antiga Grècia situada a la regió de l'Argòlida, a la costa oriental del Peloponnès.

Nou!!: Esparta і Epidaure · Veure més »

Epimènides de Creta

Epimènides (en grec antic Epimenides) va ser un poeta i profeta de Creta nascut a Festos cap al, fill de Dosíades o Agesarces.

Nou!!: Esparta і Epimènides de Creta · Veure més »

Epistoleu

Epistoleu (en grec antic ἐπιστολεύς) era el segon oficial en rang a la marina espartana després de l'almirall (ναύαρχος, navarc), nomenat per si li passava alguna cosa al cap de la flota, segons diuen Xenofont i Juli Pòl·lux.

Nou!!: Esparta і Epistoleu · Veure més »

Epitades

Epitades (en llatí Epitadas, en grec antic Ἐπιτάδας), fill de Molobros, fou un militar espartà, comandant dels 420 lacedemonis que van quedar bloquejats a l'illa Esfactèria el setè any de la guerra del Peloponès (425 aC).

Nou!!: Esparta і Epitades · Veure més »

Epitadeu

Epitadeu (en grec antic Ἐπιτάδευς, Epitadeus) va ser un polític espartà.

Nou!!: Esparta і Epitadeu · Veure més »

Epitàlion

Epitàlion (Ἐπιτάλιον; etnònim Ἐπιταλαῖος, en català epitaleu) era una ciutat de Trifília, a l'Èlida, situada prop de la costa una mica al sud del riu Alfeu.

Nou!!: Esparta і Epitàlion · Veure més »

Equèstrat

Equèstrat (Echestratus) va ser un rei d'Esparta.

Nou!!: Esparta і Equèstrat · Veure més »

Era (cronologia)

Era, des d'un punt de vista cronològic, correspona un període mesurat a partir d'un esdeveniment fix i convencional des del qual es comencen a comptar els anys.

Nou!!: Esparta і Era (cronologia) · Veure més »

Erètria

Antic teatre d'Erètria Erètria (Eretria) fou una antiga ciutat d'Eubea, la més poderosa de l'illa després de Calcis.

Nou!!: Esparta і Erètria · Veure més »

Ermione

Ermione és una òpera (azione tragica) en dos actes composta per Gioachino Rossini sobre un llibret italià d'Andrea Leone Tottola, basat en Andromaque de Jean Racine (1667).

Nou!!: Esparta і Ermione · Veure més »

Escítala

Una escítala Lescítala (grec: skytálē) o escítala espartana és un sistema de codificació utilitzat pels èfors espartans per a l'enviament de missatges secrets.

Nou!!: Esparta і Escítala · Veure més »

Escòcia

Escòcia (en scots i anglès: Scotland; en gaèlic escocès: Alba) és el més septentrional dels quatre països constituents del Regne Unit.

Nou!!: Esparta і Escòcia · Veure més »

Escil·lunt

Escil·lunt (Σκιλλοῦς, en Scillus; etnònim Σκιλλούντιος, en català escil·lunti) era una ciutat de Trifília, un districte de l'Èlida, situada a uns 20 estadis al sud d'Olímpia, a la vora del riu Selinunt.

Nou!!: Esparta і Escil·lunt · Veure més »

Escione

Escione (en llatí Scione, en grec antic Σκιώνη) era la ciutat més important de la Pal·lene a Macedònia.

Nou!!: Esparta і Escione · Veure més »

Esclavitud

''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) Lesclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec medieval sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.

Nou!!: Esparta і Esclavitud · Veure més »

Esclavitud a l'antiga Grècia

estela funerària de Mnesarete, filla de Sòcrates. L'esclavitud a l'antiga Grècia va ser un component essencial en el desenvolupament econòmic i social del món grec de l'antiguitat i estigué vigent al llarg de la seva història.

Nou!!: Esparta і Esclavitud a l'antiga Grècia · Veure més »

Escolos (Calcídia)

Mapa de l'Antiga Macedònia amb la possible ubicació de Skolos, en la part central de la Península Calcídica. Escolos (en llatí Scolus, en grec antic Σῶκλος) era una ciutat de la península Calcídica prop d'Olint.

Nou!!: Esparta і Escolos (Calcídia) · Veure més »

Escultura grega clàssica

440, còpia romana de l'original de Policlet, Museu Arqueològic Nacional de Nàpols. L'escultura grega clàssica ha estat considerada durant molt de temps el punt més alt del desenvolupament de l'escultura|art escultòric de l'antiga Grècia, va eclipsar d'altres estils que es van cultivar a Grècia en la seva llarga història.

Nou!!: Esparta і Escultura grega clàssica · Veure més »

Esfactèria

Esfactèria (Sphacteria) fou una petita illa a l'entrada de la badia de Pilos al Peloponès.

Nou!!: Esparta і Esfactèria · Veure més »

Esfòdries

Esfòdries (en llatí Sphodrias, en grec antic Σφοδρίας) fou un polític i militar espartà.

Nou!!: Esparta і Esfòdries · Veure més »

Esfer

Esfer, en llatí Sphaerus, en grec antic Σφαῖρος, anomenat, segurament pel país on va néixer, Βοσποριανός per Diògenes Laerci, o Βορυσθενιτης per Plutarc, fou un filòsof estoic.

Nou!!: Esparta і Esfer · Veure més »

Esparciates

Els esparciates o espartiates (Spartiatae), dits també iguals (homoei), era la classe social dels ciutadans d'Esparta a l'antiguitat.

Nou!!: Esparta і Esparciates · Veure més »

Esparta (ciutat moderna)

Esparta (grec: Σπάρτη, Sparti) és una petita ciutat del Peloponès, centre administratiu de la unitat perifèrica de Lacònia, el municipi d'Esparta i el districte municipal dels espartans.

Nou!!: Esparta і Esparta (ciutat moderna) · Veure més »

Esparta (mitologia)

Segons la mitologia grega, Esparta (en grec antic Σπάρτα) va ser una heroïna, filla d'Eurotas, rei de Lacònia i de Cleta, i epònima de la ciutat d'Esparta.

Nou!!: Esparta і Esparta (mitologia) · Veure més »

Espartolos

Espartolos (en llatí Spartolus, en grec antic Σπάρτωλος) fou una ciutat de la península Calcídica propera a Olint, segons Tucídides i Esteve de Bizanci.

Nou!!: Esparta і Espartolos · Veure més »

Espèrties

Espèrties (en llatí Sperthias, en grec antic Σπερθίης) va ser un noble espartà, que es va oferir voluntàriament junt amb un altre noble, Bulis, per anar a la cort de Xerxes I de Pèrsia per rebre el càstig que reclamava Talitíbios, indignat perquè els espartans havien matat als enviats del rei Darios I el Gran de Pèrsia a Esparta.

Nou!!: Esparta і Espèrties · Veure més »

Estagira

Estagira (Stagīra, en Στάγιρα o Στάγιρος) era una antiga ciutat situada a la Península Calcídica, a Macedònia.

Nou!!: Esparta і Estagira · Veure més »

Estat client

Un estat client és un estat controlat en l'àmbit econòmic, polític o militar per un altre estat més poderós en assumptes internacionals.

Nou!!: Esparta і Estat client · Veure més »

Estàsip

Estàsip (Stasippus) fou un polític de Tegea, cap del partit oligàrquic favorable a Esparta.

Nou!!: Esparta і Estàsip · Veure més »

Estenelides

Estenelides (en llatí Sthenelaidas, en grec antic Σθενελαίδας) fou un dirigent espartà.

Nou!!: Esparta і Estenelides · Veure més »

Estesícor

Estesícor (en Stesichorus, que vol dir 'mestre del cor', per la seva habilitat en dirigir els cants corals) fou un cèlebre poeta de l'antiga Grècia nadiu de Metaure, a la Magna Grècia, que va viure entre el i el; fou, per tant, contemporani de Safo, Alceu, Pítac i del tirà Fàlaris d'Acragant, i va florir cap al 603 aC i fins a la seva mort, potser el 560 aC (o entre el 556 i el 552 aC) als 80 o 85 anys.

Nou!!: Esparta і Estesícor · Veure més »

Estratos

Estratos (en llatí Stratus, en grec antic Στράτος) era la principal ciutat d'Acarnània segons Tucídides, situada a l'interior del país en una fèrtil plana a la dreta del riu Aqueloos.

Nou!!: Esparta і Estratos · Veure més »

Estrattis

Estrattis (en llatí Strattis, en grec antic) fou tirà de Quios en temps de Darios I el Gran i de Xerxes I de Pèrsia.

Nou!!: Esparta і Estrattis · Veure més »

Estrombíquides

Estrombíquides (en llatí Strombichides,en grec antic), fill de Diòtim, fou un militar atenenc que va viure al.

Nou!!: Esparta і Estrombíquides · Veure més »

Estrutes

Estrutes (en llatí Struthas, en grec antic Στρούθας) era un sàtrapa persa, designat pel rei Artaxerxes II per substituir Tirabazos com a sàtrapa de Lídia el 391 aC o 392 aC.

Nou!!: Esparta і Estrutes · Veure més »

Etímocles

Etímocles (en llatí Etymocles, en grec antic Ἐτυμοκλῆς) va ser un dels tres ambaixadors espartans enviats a Atenes que es trobaven per casualitat en aquesta ciutat quan Esfòdries va fer una incursió a l'Àtica l'any 378 aC.

Nou!!: Esparta і Etímocles · Veure més »

Etòlia

Mapa d'Etòlia Etòlia (Aetolia) era un territori de l'antiga Grècia.

Nou!!: Esparta і Etòlia · Veure més »

Etea

Etea (Αἰθαῖα; gentilici Αἰθαιεύς, català eteu) va ser una ciutat de Messènia de localització desconeguda.

Nou!!: Esparta і Etea · Veure més »

Eteònic

Eteònic (en llatí Eteonicus, en grec antic Ἐτεόνικος) fou un militar espartà que va viure al i va morir després de l'any 389 aC.

Nou!!: Esparta і Eteònic · Veure més »

Etra

de fons blanc, ''c''. 470–460 ae Etra (grec antic Αἴθρα, 'cel lluminós'), en la mitologia grega, pot referir-se a dos personatges: la mare de Teseu o una de les Oceànides, filla d'Oceà i Tetis.

Nou!!: Esparta і Etra · Veure més »

Etra (filla de Piteu)

Laurent de La Hyre - Teseu i Etra Etra (en grec antic Αἴθρα), d'acord amb la mitologia grega, va ser una filla de Piteu, rei de Trezè i neta de Pèlops.

Nou!!: Esparta і Etra (filla de Piteu) · Veure més »

Eubea

Eubea (Εύβοια, pronunciat; Εὔβοια, pronunciat; Euboea), a l'edat mitjana coneguda com Negrepont (Negroponte), és una illa de Grècia, la més gran després de Creta, situada al nord de l'Àtica i a l'est de Beòcia, de la qual és per l'estret d'Eurip, que és superat per un pont que l'uneix al continent.

Nou!!: Esparta і Eubea · Veure més »

Euclides d'Esparta

Euclides d'Esparta (en llatí Eucleides, en grec antic Εὐκλείδης), o Epíclides (Epicleidas, Ἐπικλείδας) va ser un príncep espartà, germà del rei Cleòmenes III.

Nou!!: Esparta і Euclides d'Esparta · Veure més »

Eudàmides

* Eudàmides d'Esparta, militar espartà.

Nou!!: Esparta і Eudàmides · Veure més »

Eudàmides d'Esparta

Eudàmides (en llatí Eudamidas, en grec antic Εὐδαμίδας) fou un militar espartà.

Nou!!: Esparta і Eudàmides d'Esparta · Veure més »

Eudàmides I

Eudàmides I (en llatí Eudamidas, en grec antic Εὐδαμίδας) va ser rei d'Esparta.

Nou!!: Esparta і Eudàmides I · Veure més »

Eudàmides II

Eudàmides II (en llatí Eudamidas en grec antic Εὐδαμίδας) fou rei d'Esparta al final del segle III aC.

Nou!!: Esparta і Eudàmides II · Veure més »

Eufró de Sició

Eufró (en llatí Euphron, en grec antic Εὔφρων) fou un governant de Sició que va mantenir el poder durant el període en què Sició depenia d'Esparta, abans del 368 aC.

Nou!!: Esparta і Eufró de Sició · Veure més »

Eugenèsia nazi

L'eugenèsia nazi va consistir en una sèrie de polítiques socials que es van centrar en la millora de la raça per mitjà de l'eugenèsia en el centre de les seves preocupacions.

Nou!!: Esparta і Eugenèsia nazi · Veure més »

Eunom d'Atenes

Eunom (en llatí Eunomus, en grec antic Εὔνομος "Eunomos") fou un almirall atenenc durant la Guerra de Corint que va ser enviat amb el comandament de 13 vaixells l'any 388 aC contra l'esparta Gòrgopes, vicealmirall de Hierax i dels eginetes.

Nou!!: Esparta і Eunom d'Atenes · Veure més »

Eunom d'Esparta

Eunom (en llatí Eunomus, en grec antic Εὔνομος "Eúnomos") va ser el cinquè o el sisè rei d'Esparta de la línia Pròclida.

Nou!!: Esparta і Eunom d'Esparta · Veure més »

Eurícrates

* Eurícrates I, onzè rei d'Esparta de la línia àgida.

Nou!!: Esparta і Eurícrates · Veure més »

Eurícrates I

Eurícrates I (en llatí Eurycrates, en grec antic Εὐρυκράτης) fou l'onzè rei d'Esparta de la línia agíada.

Nou!!: Esparta і Eurícrates I · Veure més »

Eurícrates II

Eurícrates II (Eurycrates, Εὐρυκράτης) fou el tretzè rei d'Esparta de la línia àgida, net d'Eurícrates I. Heròdot l'esmenta amb el nom d'Euricràtides (Eurycratides, Εὐρυκρατίδης) i va regnar durant la primera part de la guerra amb Tegea, part en què els espartans foren derrotats, i que no fou guanyada fins al temps del seu net Anaxàndrides II.

Nou!!: Esparta і Eurícrates II · Veure més »

Eurídice (filla de Lacedèmon)

D'acord amb la mitologia grega, Eurídice (en grec antic Εὐρυδίκη) va ser una princesa espartana, filla de Lacedèmon i d'Esparta, la filla d'Eurotas.

Nou!!: Esparta і Eurídice (filla de Lacedèmon) · Veure més »

Euríloc d'Esparta

Euríloc (en llatí Eurylochus, en grec antic Εὐρύλοχος) fou un militar espartà.

Nou!!: Esparta і Euríloc d'Esparta · Veure més »

Eurípides

'''Eurípides''' amb els títols de les seves obres, al Museu del Louvre va ser un dels tres grans poetes tràgics grecs antics, juntament amb Èsquil i Sòfocles.

Nou!!: Esparta і Eurípides · Veure més »

Eurístenes

Eurístenes (en llatí Eurysthenes, en grec antic Εὐρυσθένης), va ser un rei espartà llegendari, germà bessó de Procles i fill d'Aristodem.

Nou!!: Esparta і Eurístenes · Veure més »

Eurianax

Eurianax (en grec antic Εὐρυάναξ) fou un príncep espartà de la casa reial dels agíades, fill de Doreu d'Esparta.

Nou!!: Esparta і Eurianax · Veure més »

Euribíades

Euribíades (en grec antic Εὐρυϐιάδης "Eurybiádês") va ser un general espartà del.

Nou!!: Esparta і Euribíades · Veure més »

Euricles d'Esparta

Euricles (en llatí Eurycles, en grec antic Εὐρυκλῆς) va ser un arquitecte espartà que va construir els magnífics banys de Corint i els va adornar amb esplèndids marbres.

Nou!!: Esparta і Euricles d'Esparta · Veure més »

Euridàmides

Euridàmides (en llatí Eurydamidas, en grec antic Εὐρυδαμίδας) fou rei d'Esparta (241 aC-228 aC), fill i successor d'Agis IV i de la dinastia dels euripòntides.

Nou!!: Esparta і Euridàmides · Veure més »

Eurileònida

hidria d'argila. Eurileònida (Ευρυλεωνίς; Esparta, fl. c. 370 aC) va ser una famosa dona de l'antiga Grècia que participava en curses de carros.

Nou!!: Esparta і Eurileònida · Veure més »

Eurileó (militar)

Eurileó (en llatí Euryleon, en grec antic Εὐρυλέων) fou un militar espartà que es va destacar a la primera guerra messènica.

Nou!!: Esparta і Eurileó (militar) · Veure més »

Eurileó d'Esparta

Eurileó (en llatí Euryleon, en grec antic Εὐρυλέων) fou un colonitzador grec espartà, un dels companys de Doreu d'Esparta amb el que va anar a Sicília per establir una colònia, cap a la meitat del segle VI aC.

Nou!!: Esparta і Eurileó d'Esparta · Veure més »

Euripòntida

La dinastia euripòntida fou una de les dues dinasties que van governar Esparta.

Nou!!: Esparta і Euripòntida · Veure més »

Euripont

Euripont (Eurypon; de vegades anomenat Eurició, Eurityon) va ser el tercer rei llegendari d'Esparta de la casa dels pròclides, que va donar el seu nom a la dinastia coneguda després com a euripòntida.

Nou!!: Esparta і Euripont · Veure més »

Eurotas (fill de Miles)

Eurotas Segons la mitologia grega, Eurotas (en grec antic Εὐρώτας) va ser un rei de Lacònia, fill de Miles.

Nou!!: Esparta і Eurotas (fill de Miles) · Veure més »

Eurotes

El riu Eurotes o Eurotas (en Ευρώτας) és el principal riu de Lacònia, a la regió del Peloponès (Grècia).

Nou!!: Esparta і Eurotes · Veure més »

Eutèlidas d'Esparta

Eutèlidas (Eutelidas) va ser un esportista espartà que, segons Pausànies, va guanyar un premi als Jocs Olímpics en la modalitat del pentatló i en la de lluita a la 38a Olimpíada, el 628 aC.

Nou!!: Esparta і Eutèlidas d'Esparta · Veure més »

Eutidem d'Atenes

Eutidem (en llatí Euthydemus, en grec antic Εὐθύδημος) fou un militar atenenc.

Nou!!: Esparta і Eutidem d'Atenes · Veure més »

Evàgores d'Esparta

Evàgores d'Esparta (en llatí Evagoras, en grec antic Εὐαγόρας) va ser un esportista espartà del segle VI aC que va guanyar tres victòries a les carreres de carros als jocs olímpics amb els mateixos cavalls.

Nou!!: Esparta і Evàgores d'Esparta · Veure més »

Exèrcit aquemènida

batalla d'Issos. Lexèrcit aquemènida dels reis perses, des de Cir II el Gran a Darios III, durant quasi els seus dos segles i mig d'existència (550-330 aC), va estar integrat per contingents d'estats vassalls i de mercenaris, principalment, grecs.

Nou!!: Esparta і Exèrcit aquemènida · Veure més »

Exèrcit espartà

L'exèrcit espartà era la força militar de la ciutat estat d'Esparta, una de les més importants en la història de l'antiga Grècia.

Nou!!: Esparta і Exèrcit espartà · Veure més »

Exèrcit traci

-. 516x516px La història de l'Exèrcit traci s'estén des del fins al a la regió definida pels historiadors grecs i llatins com Tràcia. Fa referència als conflictes armats de les tribus Tràcies i els seus regnes als Balcans.

Nou!!: Esparta і Exèrcit traci · Veure més »

Exònim

Un exònim és l'adaptació tradicional d'un etnònim o d'un topònim (i en aquest cas es parla d'un exotopònim) en una llengua que no és aquella pròpia d'aquell lloc o ètnia.

Nou!!: Esparta і Exònim · Veure més »

Expedició dels deu mil

En línies puntejades, la ruta de Xenofont i els ''Deu Mil'', arribant fins al cor de Pèrsia. L'expedició dels deu mil va ser un campanya formada per contingents de mercenaris grecs, reclutats pel persa Cir el Jove, durant la revolta per obtenir el tron contra el seu germà gran, el rei aquemènida Artaxerxes II ''Memnon''.

Nou!!: Esparta і Expedició dels deu mil · Veure més »

Faïl·los de la Fòcida

Faïl·los (Phayllus) fou un militar foci, germà d'Onomarc, a qui va succeir com a general dels focis a la Tercera guerra sagrada.

Nou!!: Esparta і Faïl·los de la Fòcida · Veure més »

Falange macedònia

La falange macedònia era una formació d'infanteria creada i usada per Filip II, i més tard pel seu fill Alexandre el Gran en la seva conquesta de l'Imperi persa.

Nou!!: Esparta і Falange macedònia · Veure més »

Falange obliqua

Principi d'acció de la falange obliqua. La falange obliqua (en grec antic Λοξή φάλαγγα, loxè falange) va ser una tècnica de combat inventada pel general tebà Epaminondes.

Nou!!: Esparta і Falange obliqua · Veure més »

Falèron

Falèron (en llatí Phalerum, en grec antic Φάληρον) era un demos de l'Àtica situat a uns 8 km d'Atenes, a la costa occidental.

Nou!!: Esparta і Falèron · Veure més »

Falec de la Fòcida

Falec (Phalaecus) fou un dirigent focidi, fill d'Onomarc, el cap dels focis durant la Tercera guerra sagrada.

Nou!!: Esparta і Falec de la Fòcida · Veure més »

Família a l'Antiga Grècia

La família a l'Antiga Grècia era la base natural de la societat i considerada com el mitjà ideal per al naixement dels fills i per a la seva educació cívica.

Nou!!: Esparta і Família a l'Antiga Grècia · Veure més »

Faracides

Faracides (en llatí Pharacidas, en grec antic Φαρακίδας) fou un navarc (almirall) espartà que va dirigir una flota de trenta vaixells enviada pels espartans en ajut de Dionís el Vell de Siracusa que estava assetjat pels cartaginesos dirigits per Himilcó l'any 396 aC.

Nou!!: Esparta і Faracides · Veure més »

Farnabazos II

Farnabazos II (vers 435 aC – després del 373 aC) fou un noble persa que fou sàtrapa de Dascilios.

Nou!!: Esparta і Farnabazos II · Veure més »

Fàrax

Fàrax (en Pharax) fou un militar i polític espartà que va viure al i va morir després de l'any 396 aC.

Nou!!: Esparta і Fàrax · Veure més »

Fèbides

Febides (en llatí Phoebidas, en grec antic Φοιβίδας) fou un militar espartà que va viure al.

Nou!!: Esparta і Fèbides · Veure més »

Fedó d'Elis

Fedó, en llatí Phaedon, en grec antic Φαίδων fou un filòsof grec nadiu d'Elis, de família noble.

Nou!!: Esparta і Fedó d'Elis · Veure més »

Ferecides de Siros

Ferecides de Siros (Pherekýdēs), fill de Babis, va ser un filòsof grec, escriptor i endeví, nadiu de l'illa de Siros, a despit que alguns pensin que és un error per "Síria" o "Assíria".

Nou!!: Esparta і Ferecides de Siros · Veure més »

Feres (ciutat)

Font Hipèria a Feres Feres (en Pherae, en Φέραι) era una antiga ciutat de Tessàlia situada a la part del sud-est, al districte de la Pelasgiòtida.

Nou!!: Esparta і Feres (ciutat) · Veure més »

Fidípides

Fidípides o també Filípides (en llatí Pheidippides o Philippides en grec antic Φειδιππίδης o Φιλιππίδης) fou un missatger grec que ha passat a la història per la seva capacitat de córrer i per portar bones notícies.

Nou!!: Esparta і Fidípides · Veure més »

Fidó (tirà)

en llatí Pheidon, en grec antic Φείδων, fou un dels Trenta Tirans establerts a Atenes el 404 aC després de la guerra del Peloponès, mencionat per Xenofont (Hel·lèniques, II, 3, 2).

Nou!!: Esparta і Fidó (tirà) · Veure més »

Figàlia

Figàlia (Φιγαλία) fou una antiga ciutat d'Arcàdia al sud-oest del país, pròxima a la frontera amb Messènia, a la riba dreta del Neda.

Nou!!: Esparta і Figàlia · Veure més »

Filip II de Macedònia

Estàtua de Filip II de Macedònia Filip II de Macedònia (382 – 336 aC) fou rei d'aquesta zona al nord de Grècia del 356 al 336 aC.

Nou!!: Esparta і Filip II de Macedònia · Veure més »

Filip V de Macedònia

Filip V de Macedònia (Φίλιππος, Philippus — 237 aC-179 aC) fou rei de Macedònia, fill de Demetri II de Macedònia, que va morir el 229 aC.

Nou!!: Esparta і Filip V de Macedònia · Veure més »

Filocarides

Filocarides (en llatí Philocharidas, Φιλοχαρίδας) fill d'Erixídedes, fou un polític espartà.

Nou!!: Esparta і Filocarides · Veure més »

Filomel

Filomel (Φιλόμηλος) va ser un general dels foceus, nascut a Ledon.

Nou!!: Esparta і Filomel · Veure més »

Filopemen

Filopemen (Philopoemen) (vers 252 aC - 183 aC) fill de Craugis, fou un dirigent de la Lliga Aquea, nadiu de Megalòpolis.

Nou!!: Esparta і Filopemen · Veure més »

Filoxen de Citera

Filoxen de Citera (Philoxenus) fou un destacat poeta ditiràmbic grec, de vegades confós amb Filoxen de Lèucada.

Nou!!: Esparta і Filoxen de Citera · Veure més »

Fliünt

Situació de Fliunt al sud-oest de Corint. Hebe, la deessa de la joventut, divinitat honrada a la polis de Fliunt. Fliünt o Fliunt (en llatí Phlius, en grec antic Φλιοῦς) era una ciutat de la part nord-oriental del Peloponès, amb un territori conegut com a Fliàsia (Φλιασία).

Nou!!: Esparta і Fliünt · Veure més »

Fobos (mitologia)

Segons la mitologia grega, Fobos (en grec antic Φόϐος, ‘pànic ’) fou una divinitat que personificava la por i el terror.

Nou!!: Esparta і Fobos (mitologia) · Veure més »

Formació cívica

La formació o educació civica és l'estudi dels drets i obligacions dels ciutadans en la societat.

Nou!!: Esparta і Formació cívica · Veure més »

Frank Miller

Frank Miller (Olney, Maryland, 27 de gener de 1957) és un comicaire i cineasta estatunidenc.

Nou!!: Esparta і Frank Miller · Veure més »

Frixa

Frixa (Φρίξα) era una antiga ciutat de Trifília, districte de l'Èlida, situada a la riba esquerra del riu Alfeu, a 30 estadis d'Olímpia, segons que diuen Estrabó i Esteve de Bizanci.

Nou!!: Esparta і Frixa · Veure més »

Gal·liè

Gal·liè (Gallienus, 218-268) fou emperador romà del 260 al 268.

Nou!!: Esparta і Gal·liè · Veure més »

Galeria Nacional d'Atenes

miniatura La Galeria Nacional d'Art (en, Ethniki Pinakothiki) és un museu d'art situat a l'avinguda Vasilissis Sofias al districte de Pangrati, Atenes, Grècia.

Nou!!: Esparta і Galeria Nacional d'Atenes · Veure més »

Gaos (almirall)

Gaos (Γαώς) - Poliè l'esmenta com a Glos i existeixen dubtes sobre la forma correcta del seu nom (Glaos o Glos) - fou un almirall persa, comandant de la flota en la gran expedició enviada per Artaxerxes II de Pèrsia contra Evàgores I de Salamina de Xipre el 386 aC.

Nou!!: Esparta і Gaos (almirall) · Veure més »

Gas verinós a la Primera Guerra Mundial

Un atac amb gas verinós usant cilindres de gas durant la Primera Guerra Mundial. L'ús de gas verinós en la Primera Guerra Mundial va ser una important innovació militar.

Nou!!: Esparta і Gas verinós a la Primera Guerra Mundial · Veure més »

Gates of Fire

Gates of Fire és una novel·la de ficció històrica del 1998 de Steven Pressfield que relata la batalla de les Termòpiles a través de Xeones, un periec (habitant lliure però no ciutadà d'Esparta) nascut a Astacos, i un dels tres supervivents grecs.de la batalla.

Nou!!: Esparta і Gates of Fire · Veure més »

Gòrgides

Gòrgides (en llatí Gorgidas, en grec antic Γοργίδας) fou un noble tebà, company d'Epaminondes.

Nou!!: Esparta і Gòrgides · Veure més »

Gòrgies d'Esparta

Gòrgies (en llatí Gorgias, en grec antic Γοργίας) fou un escultor espartà que va viure al temps de la vuitena olimpíada (432 aC).

Nou!!: Esparta і Gòrgies d'Esparta · Veure més »

Gòrgopes

Gòrgopes (en llatí Gorgopas, en grec antic Γοργώπας) fou un militar espartà que va viure als segles V aC i IV aC.

Nou!!: Esparta і Gòrgopes · Veure més »

Gediz

El riu Gediz (Gediz Nehri o Gediz Çayi) o Hermos (Hermos) és el segon riu més important de la conca de la mar Egea d'Anatòlia (Turquia) després del Meandre.

Nou!!: Esparta і Gediz · Veure més »

Geló I

Geló I (en Gelon), fill de Dinòmedes, fou tirà de Gela i després de Siracusa durant el.

Nou!!: Esparta і Geló I · Veure més »

George Regas

Georgios Thomas Regakos, més conegut com a George Regas, (Esparta, 9 de novembre de 1890 – Hollywood, Los Angeles, Califòrnia, 13 de desembre de 1940) fou un actor de cinema i de teatre grec.

Nou!!: Esparta і George Regas · Veure més »

Gerúsia

Gerúsia (en grec antic γερουσία) era el consell d'ancians (γέροντες "gerontes"), l'equivalent al senat a la major part dels estats doris.

Nou!!: Esparta і Gerúsia · Veure més »

Gerontres

Gerontres (en grec antic Γερόνθραι) era una antiga ciutat de Lacònia en una posició alta fent front a la plana de l'Eurotes.

Nou!!: Esparta і Gerontres · Veure més »

Gilip

Gilip (Gylippus), fill de Cleàndrides, fou un militar espartà.

Nou!!: Esparta і Gilip · Veure més »

Gilis

Gilis o Gi·lis o Gilos (en llatí Gylis o Gyllis o Gylus, en grec antic Γῦλις, Γύλλις, Γύλος) fou un polemarc espartà que va lluitar sota Agesilau a la batalla de Coronea l'any 394 aC contra la confederació dels estats grecs.

Nou!!: Esparta і Gilis · Veure més »

Gimnàs (antiga Grècia)

Gimnàs de Pompeia, vist des de dalt del mur de l'estadi. La depressió al centre-esquerra era plena d'aigua i servia per a pràctiques de natació. A la dreta (parcialment oculta darrera d'un arbre) es troba una línia de troncs d'arbres carbonitzats, restes dels arbres que hi havia a la palestra i que es van cremar a l'erupció volcànica de l'any 79. El gimnàs a l'antiga Grècia era una institució dedicada a la instrucció física i espiritual.

Nou!!: Esparta і Gimnàs (antiga Grècia) · Veure més »

Gimnàstica

La gimnàstica és un tipus d'esport.

Nou!!: Esparta і Gimnàstica · Veure més »

Gimnetes

A l'antiga Grècia, els gimnetes (gymnḗtai, o γυμνῆτες, gymnḗtes, literalment 'nus', 'sense roba') o psils (psilói, literalment 'nus', 'pelats', 'despullats') eren la infanteria lleugera que normalment actuava en escaramusses, i que es distingia dels hoplites perquè portaven armes lleugeres i poca armadura.

Nou!!: Esparta і Gimnetes · Veure més »

Gimnets

Els gimnets (γυμνῆτες) o gimnesis (γυμνήσιοι) fou una classe d'esclaus públics pròpia d'Argos, equivalents als hilotes d'Esparta i als penestes de Tessàlia.

Nou!!: Esparta і Gimnets · Veure més »

Gimnopèdia

La gimnopèdia eren festivitats religioses i exercicis de resistència per als joves espartans. La gimnopèdia (en grec Γυμνοπαιδία, Gimnopedia), literalment «la festa dels nens nus») eren festivitats religioses celebrades a Esparta, al juliol-agost, en honor de Leto i dels seus fills, Apol·lo Piti i Artemisa. Consistien essencialment en balls i exercicis executats pels joves espartans, al voltant d'estàtues que representen als déus en qüestió, situades en un lloc de l'àgora anomenat el χορός, Khor. Cors d'adolescents, d'efebs i de joves adults que s'enfrontaven en balls que imitaven els exercicis de la palestra, enterament nus, davant dels altres lacedemonis, els estrangers i els ilotes. Els solters de més de 30 anys restaven, en canvi, exclosos de l'assistència. Les gimnopèdia no eren més que unes festivitats religioses. L'espartà Megil, a Les lleis (Plató, I, 633), diu que eren «temible enduriment (...), de temibles exercicis de resistència que cal suportar amb la violència de la canícula».

Nou!!: Esparta і Gimnopèdia · Veure més »

Gitíon

Gitíon o Gitèon (en Gytheum o Gythium) va ser una ciutat de Lacònia situada a prop del golf Lacònic, al sud-oest de la desembocadura del riu Eurotes, a uns 40 km d'Esparta.

Nou!!: Esparta і Gitíon · Veure més »

Gitiades

Gitiades (en llatí Gitiadas, en grec antic Γιτιάδας) va ser un arquitecte, escultor i poeta espartà.

Nou!!: Esparta і Gitiades · Veure més »

Glauc d'Esparta

Glauc (en llatí Glaucus, en grec antic Γλαῦκος "Glaukos") fill d'Epícides, va ser un espartà que tenia molta fama de just.

Nou!!: Esparta і Glauc d'Esparta · Veure més »

Glíppia

Glíppia o Glímpia (en llatí Glyppia o Glympia, en grec antic Γλυππία) era una antiga ciutat de Lacònia prop de la frontera amb Argòlida.

Nou!!: Esparta і Glíppia · Veure més »

Gnem

Gnem (en llatí Cnemus, en grec antic Κνῆμος) fou un almirall espartà (ναυάρχος navarc) el segon any de la guerra del Peloponès.

Nou!!: Esparta і Gnem · Veure més »

God of War

God of War és una franquícia de videojocs d'acció i aventura creada per David Jaffe de Santa Monica Studio de Sony.

Nou!!: Esparta і God of War · Veure més »

God of War (videojoc de 2005)

God of War és un videojoc per a la consola PlayStation 2 comercialitzat a partir del 22 de maig de 2005.

Nou!!: Esparta і God of War (videojoc de 2005) · Veure més »

God of War (videojoc de 2018)

God of war és un videojoc de violència, aventura, acció i habilitat, desenvolupar per SCE Santa Monica Studio i oficialment publicat per Sony Interactive Entertainment, el 20 d'abril del 2018.

Nou!!: Esparta і God of War (videojoc de 2018) · Veure més »

Gorgo (desambiguació)

* Gorgo d'Esparta, reina consort d'Esparta, esposa de Leònides I.

Nou!!: Esparta і Gorgo (desambiguació) · Veure més »

Gorgo d'Esparta

Gorgo (Gorgo) nascuda l'any 506 aC, va ser filla del rei d'Esparta Cleòmenes I i esposa del rei Leònides I.

Nou!!: Esparta і Gorgo d'Esparta · Veure més »

Gorgos de Messènia

Gorgos (Gorgus) fou el fill de l'heroi messeni Aristòmenes, i va ser promès a la jove amb l'ajut de la qual es va escapar quan fou capturat per un cos de mercenaris cretencs al servei d'Esparta.

Nou!!: Esparta і Gorgos de Messènia · Veure més »

Gots

Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.

Nou!!: Esparta і Gots · Veure més »

Govern

Un govern és un cos o un ens que té l'autoritat i la potestat administrativa per a fer i el poder per a executar les lleis dintre d'un grup o organització civil, corporativa, religiosa o acadèmica.

Nou!!: Esparta і Govern · Veure més »

GR 7

El GR 7 és un sender de gran recorregut que transcorre l'est i sud-est de la península Ibèrica, des d'Andorra fins a l'estret de Gibraltar.

Nou!!: Esparta і GR 7 · Veure més »

Grècia

Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.

Nou!!: Esparta і Grècia · Veure més »

Grècia romana

La Grècia romana és el període de la història de Grècia que va seguir a la victòria romana sobre els corintis en la batalla de Corint, l'any 146 aC, fins i tot el restabliment de la ciutat de Bizanci i el seu nomenament, per l'emperador Constantí I, com a capital de l'Imperi Romà, (la Nova Roma), rebatejada Constantinoble l'any 330.

Nou!!: Esparta і Grècia romana · Veure més »

Grec dòric

El grec dòric és un dialecte del grec antic.

Nou!!: Esparta і Grec dòric · Veure més »

Grecs

Sense descripció.

Nou!!: Esparta і Grecs · Veure més »

Gubayl

Gubayl o Jbeil (en àrab جبيل, Jubayl) és una ciutat de la governació del Mont Líban, al Líban.

Nou!!: Esparta і Gubayl · Veure més »

Guerra a l'antiga Grècia

Hoplites grecs La guerra a l'antiga Grècia es refereix a la guerra entre les polis gregues (les ciutats estat de l'antiga Grècia), entre la revolució hoplita del i l'emergència de l'Imperi macedoni al.

Nou!!: Esparta і Guerra a l'antiga Grècia · Veure més »

Guerra contra Nabis

El Peloponnès cap al 200 aC La guerra contra Nabis fou un conflicte bèl·lic que es produí el 195 aC entre la ciutat estat grega d'Esparta i una coalició formada per la República Romana, la Lliga Aquea, Pèrgam, Rodes i el Regne de Macedònia.

Nou!!: Esparta і Guerra contra Nabis · Veure més »

Guerra d'Arquidam

Tradicionalment s'ha donat el nom, de guerra d'Arquidam o guerra Arquidàmica, a la primera fase de la guerra del Peloponès, des del seu inici, el 431 aC, fins a la pau de Nícies, el 421 aC.

Nou!!: Esparta і Guerra d'Arquidam · Veure més »

Guerra d'independència de Grècia

La Guerra d'independència de Grècia, també coneguda com a Revolució Grega (grec: Ελληνική Επανάσταση, Elliniki Epanastasi; otomà:يونان عصياني; turc: Yunan İsyanı), va ocórrer entre el 1821 i el 1832.

Nou!!: Esparta і Guerra d'independència de Grècia · Veure més »

Guerra de Corint

La Guerra de Corint o Guerra Coríntia va ser un conflicte que es va produir a la Grècia antiga i que va transcórrer entre els anys 395 aC i 387/6.

Nou!!: Esparta і Guerra de Corint · Veure més »

Guerra de Creta

La guerra de Creta o guerra cretenca (205 aC - 200 aC) va ser lliurada, per una banda, pel rei Filip V de Macedònia, la Lliga Etòlia, diverses ciutats cretenques —especialment Olunt (actual Elunda) i Hieràpitna (actual Ieràpetra)— i pirates espartans i, per l'altra, les forces de Rodes i, més tard, Àtal I de Pèrgam, Bizanci, Cízic, Atenes i Cnossos.

Nou!!: Esparta і Guerra de Creta · Veure més »

Guerra de Sicília (600 aC-265 aC)

Les Guerres Grecopúniques o Guerres Sicilianes foren una sèrie de conflictes armats entre cartaginesos i diverses ciutat estat gregues, liderades per Siracusa, pel control de Sicília i el Mar Mediterrani occidental entre el 600 aC i el 265 aC.

Nou!!: Esparta і Guerra de Sicília (600 aC-265 aC) · Veure més »

Guerra de Troia

La Guerra de Troia és un episodi de la mitologia grega en què una confederació de pobles i reis aqueus (és a dir, grecs) assetjaren durant deu anys, i finalment capturaren, la ciutat de Troia, a l'Àsia Menor.

Nou!!: Esparta і Guerra de Troia · Veure més »

Guerra del Peloponnès

La Guerra del Peloponnès va ser un conflicte bèl·lic que va afectar a Grècia en els anys des del 431 aC fins al 404 aC i va enfrontar la Lliga de Delos (conduïda per Atenes) i els seus aliats, de tendència democràtica, contra Esparta i els seus, de tendència oligàrquica.

Nou!!: Esparta і Guerra del Peloponnès · Veure més »

Guerra Romano-Síria

La Guerra Romano-Síria (192 aC - 188 aC), també anomenada Guerra d'Antíoc o Guerra Síria, va ser el conflicte militar que va tenir lloc entre les coalicions dirigides per la República Romana i Antíoc III el gran, rei de l'Imperi Selèucida.

Nou!!: Esparta і Guerra Romano-Síria · Veure més »

Guerra Tebana

La Guerra Tebana fou un conflicte que esclatà el 378 aC a conseqüència de la revolta a Tebes contra Esparta.

Nou!!: Esparta і Guerra Tebana · Veure més »

Guerres de la Lliga de Delos

Les Guerres de la Lliga de Delos (477–449 aC) van ser una sèrie de campanyes lliurades entre la Lliga Dèlica d'Atenes i els seus aliats (i posteriors súbdits), i l'Imperi Aquemènida de Pèrsia.

Nou!!: Esparta і Guerres de la Lliga de Delos · Veure més »

Guerres messèniques

Guerres messèniques és el nom que porten tres conflictes armats entre Esparta i els messenis lliurats entre el i el.

Nou!!: Esparta і Guerres messèniques · Veure més »

Guerres samnites

Les Guerres Samnites foren un conjunt d'enfrontaments entre la primera República Romana i les tribus del Samni, al llarg de mig segle, que van implicar gairebé tots els estats d'itàlics, i que acabà amb la dominació romana sobre els samnites.

Nou!!: Esparta і Guerres samnites · Veure més »

Guillem II d'Acaia

Guillem II d'Acaia (en francès:; v.1211—1 de maig del 1278), fou el darrer príncep sobirà d'Acaia de la dinastia Villehardouin que va governar Acaia, car si bé la seva filla Isabel I n'esdevingué princesa, ho fou sota el vassallatge de Carles I d'Anjou.

Nou!!: Esparta і Guillem II d'Acaia · Veure més »

Gymnopédies

Les Gymnopédies són tres obres per a piano compostes per Erik Satie publicades a París el 1888.

Nou!!: Esparta і Gymnopédies · Veure més »

Haliees

Haliees (en Ἁλιεῖς; gentilici Ἁλικός, hàlic) fou una ciutat de l'antiga Grècia situada a la Península Argòlica, a la costa oriental del golf Argòlic.

Nou!!: Esparta і Haliees · Veure més »

Harmost

Harmost (en llatí harmostus, en grec antic ἁρμοστής, literalment "conciliador") era el nom dels governadors que els espartans, després de la guerra del Peloponès, deixaven a les ciutats (Polis) conquerides, en part per garantir la submissió i en part per abolir el sistema democràtic; actuaven de fet com a tirans o reis, als quals alguns autors els assimilen.

Nou!!: Esparta і Harmost · Veure més »

Hèracles

En la mitologia grega, Hèracles (del grec antic, Hēraklḗs, nom format per la juxtaposició del nom de la deessa Hēra i kleos que significa «glòria», és a dir, «glòria d'Hera», sobrenom dAlcides o Alceu), era un semidéu fill de Zeus i d'Alcmena, neta de Perseu i esposa d'Amfitrió.

Nou!!: Esparta і Hèracles · Veure més »

Hèstia

Hèstia (en grec antic Ἑστία, 'llar') era la deessa de la llar en la mitologia grega; en la mitologia romana fou anomenada Vesta.

Nou!!: Esparta і Hèstia · Veure més »

Híerax d'Esparta

Híerax (en Ἱέραξ) va ser un almirall espartà durant la Guerra de Corint.

Nou!!: Esparta і Híerax d'Esparta · Veure més »

Hípias major

LHípias major, també conegut com Què és el bell? (en grec: Ιππίας Μείζων), és un diàleg de Plató.

Nou!!: Esparta і Hípias major · Veure més »

Hípies (tirà)

Hípies o Hípias (en grec antic Ἱππίας) va ser tirà d'Atenes de l'any 527 aC al 510 aC, quan Cleòmenes I d'Esparta va envair Atenes i va obligar Hípies a marxar.

Nou!!: Esparta і Hípies (tirà) · Veure més »

Hípies d'Elis

Elis, ciutat natal d'Hípies Hípies d'Elis (Hippias) fou un sofista i filòsof grec nadiu d'Elis.

Nou!!: Esparta і Hípies d'Elis · Veure més »

Hectemori

Hectemori (en grec antic ἑκτημόριοι) era el nom que es donava una classe de conreadors de la terra d'Atenes abans del temps del legislador Soló.

Nou!!: Esparta і Hectemori · Veure més »

Hegemonia

Lhegemonia és la supremacia que una població, una nació o bloc de nacions pot tenir, gràcies al seu major poder econòmic, militar, tecnològic o polític, o/a una combinació d'aquests, i que exerceix sobre altres poblacions, malgrat que aquestes no la desitgin.

Nou!!: Esparta і Hegemonia · Veure més »

Hegesàndrides

Hegesàndrides o Agesàndrides (en llatí Hegesandridas o Agesandridas, en grec antic Ἡγησανδμιδας o Ἀγησανδριδας) va ser un navarc (almirall) espartà, fill d'un Hegesandre que probablement era membre de la última ambaixada espartana enviada a Atenes abans de la guerra del Peloponès.

Nou!!: Esparta і Hegesàndrides · Veure més »

Hegesístrat d'Elis

Hegesístrat d'Elis (en grec antic, Hegesístratos) va viure cap al, i va ser un endeví grec de la família dels Tel·líades, i a més un herald d'Elis, la seva ciutat.

Nou!!: Esparta і Hegesístrat d'Elis · Veure més »

Hel·lanòdica

Hel·lanòdica (plural hel·lanòdiques) o hel·lanodice (plural hel·lanodices) era el nom de cadascun dels jutges esportius en els Jocs Olímpics de l'antiguitat.

Nou!!: Esparta і Hel·lanòdica · Veure més »

Hel·lenotami

Hel·lenotami (en grec antic Ἑλληνοταμίαι) equivalent a tresorers, eren uns magistrats d'Atenes a l'antiga Grècia nomenats per rebre les contribucions dels estats aliats.

Nou!!: Esparta і Hel·lenotami · Veure més »

Helena (Eurípides)

''Helena'' ''de Troia'', per Evelyn De Morgan Helena o Hèlena (Ελένη) és el títol d'una de les tragèdies d'Eurípides que està datada en l'any 412 aC.

Nou!!: Esparta і Helena (Eurípides) · Veure més »

Helena de Troia

''Helena de Troia'', per Evelyn de Morgan, 1898. Segons la mitologia grega, Helena o Hèlena (grec Ἑλένη Helénē; llatí Hĕlĕna, ae), més coneguda com a Helena/Hèlena de Troia, fou la filla de Zeus i Leda, famosa per la seva bellesa.

Nou!!: Esparta і Helena de Troia · Veure més »

Hera

En la mitologia grega, Hera (Ἥρα) va ser la més gran de les deesses de l'Olimp.

Nou!!: Esparta і Hera · Veure més »

Heraclea Minoa

Heraclea Minoa (en Ἡράκλεια Μίνῳα) era una ciutat grega de Sicília a la costa sud de l'illa, a la desembocadura del riu Hàlic, entre Acragant i Selinunt.

Nou!!: Esparta і Heraclea Minoa · Veure més »

Heraclea Traquínia

Heraclea Traquínia (Ἡράκλεια ἡ ἐν Τραχῖνι) era una antiga ciutat grega a la regió de Traquínia, al sud del riu Esperqueu, que era habitada dels melieus.

Nou!!: Esparta і Heraclea Traquínia · Veure més »

Heraclides (fill d'Aristògenes)

Heraclides (Heracleides, en Ἡρακλείδης) fou un comandant siracusà fill d'Aristògenes, que va ser un dels almiralls de l'esquadra de Siracusa que va cooperar amb els espartans i els seus aliats.

Nou!!: Esparta і Heraclides (fill d'Aristògenes) · Veure més »

Herea

Herea (Ἡραία; en Heraea) fou una ciutat d'Arcàdia, la més important del curs del riu Alfeu.

Nou!!: Esparta і Herea · Veure més »

Hermòcrates de Siracusa

Hermòcrates de Siracusa (en Hermocrates, en Ἑρμοκράτης) fou un home d'estat siracusà fill d'Hermó, dirigent de la ciutat de Siracusa al temps de la invasió atenenca.

Nou!!: Esparta і Hermòcrates de Siracusa · Veure més »

Hermònim

Jordi Hermònim (Georgious Hermonymus) fou un erudit romà d'Orient que va contribuir de manera important al renaixement del coneixement grec a Itàlia al.

Nou!!: Esparta і Hermònim · Veure més »

Hexàpolis dòrica

L'Hexàpolis Dòrica va ser una lliga (Lliga Amficciònica) de ciutats de la costa de Cària i algunes illes properes formada per sis ciutats: Cnidos i Halicarnàs a Cària, l'illa de Cos (Cos) i les tres ciutats de Rodes (Lindos, Ialisos, i Camir o Camiros) Tenia una constitució aristocràtica que va passar per alternatives de períodes democràtics i oligàrquics segons les hegemonies d'Atenes o d'Esparta, i va prosperar gràcies al comerç amb Creta, Síria i Egipte.

Nou!!: Esparta і Hexàpolis dòrica · Veure més »

Hiacíntia

Hiacíntia (en grec antic Ὑακίνθια) era un gran festival nacional celebrat cada any a Amicles per als ciutadans d'aquesta ciutat i els espartans.

Nou!!: Esparta і Hiacíntia · Veure més »

Hidarnes I

Hidarnes (Hydarnes) (-?), noble i sàtrapa persa de Mèdia.

Nou!!: Esparta і Hidarnes I · Veure més »

Hidarnes II

Hidarnes (persa antic: Vidarna) va ser un noble persa, comandant del regimt dels Immortals durant l'expedició del rei aquemènida Xerxes I a Grècia en el 480 aC.

Nou!!: Esparta і Hidarnes II · Veure més »

Hieramenes

Hieramenes fou un alt funcionari persa que fou un dels signants del tercer tractat entre Esparta i Pèrsia junt amb Tisafernes i els fills de Farnaces (412 aC).

Nou!!: Esparta і Hieramenes · Veure més »

Himera

Hímera (Ἱμέρα) era una important ciutat grega de Sicília a la costa nord de l'illa a la desembocadura del riu Himera, entre Panormos i Cafalòdion (Cefalù).

Nou!!: Esparta і Himera · Veure més »

Hipèrbat (224 aC)

Hipèrbat o Hipèrbates (en llatí Hyperbatus o Hyperbatas, en grec antic Ύπέρβατος, segons Polibi, o Ὑπερβατᾶς, segons Plutarc) va ser estrateg de la Lliga Aquea el 224 aC durant la guerra contra Cleòmenes III rei d'Esparta.

Nou!!: Esparta і Hipèrbat (224 aC) · Veure més »

Hipòcrates (general)

Hipòcrates (en llatí Hippocrates, en grec antic) fill d'Arifró, era un militar atenenc elegit estrateg juntament amb Demòstenes en el vuitè any de la guerra del Peloponès, el 424 aC.

Nou!!: Esparta і Hipòcrates (general) · Veure més »

Hipònides

Hipònides (en llatí Hipponoidas, en grec antic Ἱππονοίδας) fou un militar espartà oficial del rei Agis II i va combatre a la batalla de Mantinea contra els argius i els seus aliats l'any 418 aC.

Nou!!: Esparta і Hipònides · Veure més »

Hipites

Hipites o Hipotes (en llatí Hippites, en grec antic Ἱππίτας segons Polibi, Ἱππότας, segons Plutarc) fou un espartà amic i company del rei Cleòmenes III al que va acompanyar al seu exili a Egipte.

Nou!!: Esparta і Hipites · Veure més »

Hipocoont

Segons la mitologia grega, Hipocoont (en grec antic Ἱπποκόων, "el cavaller") fou un rei d'Esparta, fill d'Èbal i d'una nimfa anomenada Bàcia.

Nou!!: Esparta і Hipocoont · Veure més »

Història d'Europa

La història d'Europa es refereix al conjunt de successos relatius al continent europeu, des que va ser poblat pels primers éssers humans fins avui dia.

Nou!!: Esparta і Història d'Europa · Veure més »

Història de Cartago

Extensió del territori cartaginès abans de la Primera Guerra Púnica. L'estudi de la història de Cartago es considera sovint problemàtic.

Nou!!: Esparta і Història de Cartago · Veure més »

Història de Corfú

L'illa de Corfú ha estat habitada des del paleolític.

Nou!!: Esparta і Història de Corfú · Veure més »

Història de Creta

frescs del palau de Cnossos. Civilització minoica Creta és l'illa més gran de Grècia i una de les més meridionals d'aquest país, estat del qual forma part des de 1913.

Nou!!: Esparta і Història de Creta · Veure més »

Història de Grècia

Grècia fou la primera àrea d'Europa on emergí la primera civilització i probablement on es desenvolupà la primera cultura neolítica autòctona.

Nou!!: Esparta і Història de Grècia · Veure més »

Història de l'Imperi Romà

l'Imperi Romà La història de l'Imperi Romà va començar amb August i va finalitzar el 1453 amb la caiguda de Constantinoble, i va estar marcada per l'ascens i caiguda dels seus màxims responsables.

Nou!!: Esparta і Història de l'Imperi Romà · Veure més »

Història de l'Iran

-. L'Imperi Part (en la seva major part iranians occidentals) es mostra en vermell, altres zones, dominades per la regió d'Escítia (majoritàriament iranians orientals), en taronja La història de l'Iran i el Gran Iran (al qual es refereixen també com el "Continent cultural iranià" per l'Encyclopædia Iranica) abraça la zona que va des de l'Eufrates a l'oest fins al riu Indus i el Sirdarià a l'est i des del Caucas, mar Caspi i mar d'Aral al nord al golf Pèrsic i el golf d'Oman al Sud.

Nou!!: Esparta і Història de l'Iran · Veure més »

Història de la Guerra del Peloponnès

Manuscrit de la ''Història'' de Tucídides, del segle X La Història de la Guerra del Peloponès és un relat escrit per Tucídides, un general atenenc que va combatre contra Esparta a la Guerra del Peloponès i va relatar el curs de la guerra.

Nou!!: Esparta і Història de la Guerra del Peloponnès · Veure més »

Història de les campanyes militars romanes

Màxima extensió de l'Imperi Romà el 117, després de les campanyes de Trajà. El mapa mostra el nom de les províncies romanes. La història de les campanyes militars romanes va des dels seus conflictes inicials amb els seus veïns tribals i els pobles etruscos d'Itàlia fins al domini de la Mediterrània i més enllà, incloent-hi les províncies de Britània i Àsia Menor en l'apogeu de l'imperi fins a la lluita final de l'Imperi Romà d'Occident per la seva pròpia existència contra els invasors huns, vàndals i germànics, després de la divisió de l'imperi en els imperis d'Orient i d'Occident.

Nou!!: Esparta і Història de les campanyes militars romanes · Veure més »

Història de Sicília

Ruïnes d'un temple a Soluntum. La història de Sicília ha vist a aquesta illa del Mediterrani, actual regió d'Itàlia, controlada normalment per grans potències (Roma, vàndals, romans d'Orient, sarraïns, els Hohenstaufen, els catalano-aragonesos, els espanyols) però també va experimentar breus períodes d'independència, com amb els grecs i més tard amb l'Emirat de Sicília després Regne de Sicília.

Nou!!: Esparta і Història de Sicília · Veure més »

Història de Turquia

La història de Turquia abasta la història de la regió ara coneguda com a Turquia (mot derivat del llatí medieval Turchia, és a dir, 'terra dels turcs'), incloent-hi les àrees conegudes com a Anatòlia i Tràcia oriental, des de la prehistòria fins a l'època de la república turca moderna.

Nou!!: Esparta і Història de Turquia · Veure més »

Història del nu artístic

Galeria de l'Acadèmia de Florència L'evolució històrica del nu artístic transcorre en paral·lel a la història de l'art en general, tret de petites particularitats derivades de la diferent acceptació de la nuesa per part de les diverses societats i cultures que s'han succeït al món al llarg del temps.

Nou!!: Esparta і Història del nu artístic · Veure més »

Història del vi

El déu "Bacus" (segons els romans) o "Dionís" (segons els grecs). Pintat per Diego Velázquez La història del vi s'ha entrellaçat amb la història d'altres activitats humanes com l'agricultura, la gastronomia, les activitats lúdiques de les civilitzacions, així com de la humanitat mateixa.

Nou!!: Esparta і Història del vi · Veure més »

Història dels Balcans

Península dels Balcans, definida geogràficament per la línia Danubi-Sava-Kupa Els Balcans i parts d'aquesta zona se situen alternativament al Sud-est, Sud, est d'Europa i Centre d'Europa.

Nou!!: Esparta і Història dels Balcans · Veure més »

Històries (Heròdot)

Les Històries (grec antic: Ἱστορίαι, 'historíai'; de vegades traduït en singular, Història) d'Heròdot és considerada una de les obres bàsiques d'història en la literatura occidental, escrita des del 450 fins al 420 aC en el dialecte jònic del grec clàssic.

Nou!!: Esparta і Històries (Heròdot) · Veure més »

Historiografia grega

Heròdot, «pare de la historiografia», i Tucídides, «pare del rigor històric». Per historiografia grega s'entén l'escriptura de professionals de la història sobre l'antiga Grècia, que comença al fins al, des d'Heròdot fins a Zòsim, passant per Tucídides, Posidoni, Polibi i d'altres.

Nou!!: Esparta і Historiografia grega · Veure més »

Hoje Eu Quero Voltar Sozinho

Hoje Eu Quero Voltar Sozinho és una pel·lícula brasilera escrita, produïda i dirigida per Daniel Ribeiro que es va estrenar el 10 d'abril de 2014.

Nou!!: Esparta і Hoje Eu Quero Voltar Sozinho · Veure més »

Homer

Homer (Homerus) és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.

Nou!!: Esparta і Homer · Veure més »

Homosexualitat a l'antiga Grècia

pederasta'''. Detall d'un atuell de figures negres de l'Àtica, del segle IV a. de C. En l'antiguitat clàssica escriptors com Heròdot, Plató,Xenofont, Ateneu i molts altres van explorar els aspectes de l'amor homosexual a l'antiga Grècia.

Nou!!: Esparta і Homosexualitat a l'antiga Grècia · Veure més »

Homosexualitat militar a l'antiga Grècia

negres. Museu del Louvre. Quan es parla de lhomosexualitat en els exèrcits de l'antiga Grècia s'esmenta principalment a la tropa sagrada tebana, però aquesta no és l'únic exemple de pràctiques homoeròtiques o homosexuals entre els militars dels exèrcits grecs.

Nou!!: Esparta і Homosexualitat militar a l'antiga Grècia · Veure més »

Hoplita

Recreació d'una formació hoplita. Lhoplita (hoplitēs, derivat de ὅπλον, hóplon) era el guerrer de la infanteria pesant, el focus central de la guerra a l'antiga Grècia.

Nou!!: Esparta і Hoplita · Veure més »

Hoplita de Samos

LHoplita de Samos és una antiga estàtua grega en marbre que representa la figura, només fins a la cintura, d'un hoplita, un ciutadà soldat de les ciutats estat de l'antiga Grècia.

Nou!!: Esparta і Hoplita de Samos · Veure més »

Iàmides

Els iàmides (Ἰαμίδαι) foren una família o genos d'endevins originària d'Olímpia, a l'antiga Grècia.

Nou!!: Esparta і Iàmides · Veure més »

Icari (fill d'Èbal)

Segons la mitologia grega, Icari (en grec antic Ἰκάριος Icarios) va ser un heroi, fill d'Èbal, rei d'Esparta, i de Gorgòfone.

Nou!!: Esparta і Icari (fill d'Èbal) · Veure més »

Ifícrates el Vell

Ifrícrates el Vell (Iphicrates) fou un famós general atenès del.

Nou!!: Esparta і Ifícrates el Vell · Veure més »

Igual

* Biografies.

Nou!!: Esparta і Igual · Veure més »

Illa de Faro

Faro o Fars és una petita illa d'Egipte situada davant de Canop, prop del port Alexandria, i unida a terra a través d'un pont construït per Dexiphanes de Cnido, el Heptastadion, de manera que era part d'aquest port.

Nou!!: Esparta і Illa de Faro · Veure més »

Illa de Rodes

Topografia de Rodes. Rodes (en grec Ρόδος, Rodos) és l'illa més gran del Dodecanès i la més oriental de les illes principals de Grècia, a la mar Egea.

Nou!!: Esparta і Illa de Rodes · Veure més »

Illa de Zacint

Zacint (Ζάκυνθος, Zàkynthos; en italià Zante) és una illa del grup de les illes Jòniques que conforma una prefectura de Grècia.

Nou!!: Esparta і Illa de Zacint · Veure més »

Ilotes

Els ilotes o hilotes (en grec antic Εἵλωτες Heílōtes, en llatí Hilotae) eren els membres de la classe social inferior a Esparta.

Nou!!: Esparta і Ilotes · Veure més »

Imbangala

Els imbangala o mbangala eren grups de guerrers i bandits d'Angola del que van fundar el regne de Kasanje.

Nou!!: Esparta і Imbangala · Veure més »

Imperi Aquemènida

LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.

Nou!!: Esparta і Imperi Aquemènida · Veure més »

Imperi Cartaginès

L'Imperi Cartaginès o, simplement, Cartago fou un estat púnic del nord d'Àfrica i la península Ibèrica que va durar del 650 aC, amb la independència de la metròpoli de Tir, fins al 146 aC, amb la derrota a la Tercera Guerra Púnica.

Nou!!: Esparta і Imperi Cartaginès · Veure més »

Imperi Persa

Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida).

Nou!!: Esparta і Imperi Persa · Veure més »

Incident de l'ambaixador de Samos a Esparta

L'incident de l'Ambaixador de Samos a Esparta és referit per Plutarc, a "Apophthegmata Laconica", un recull d'apotegmes protagonitzats per ciutadans espartans, on refereix el següent incident diplomàtic: L'ambaixador de l'illa de Samos va presentar-se davant del rei Cleòmenes II, per tal de convèncer-lo d'iniciar una guerra contra el tirà Polícrates de Samos amb un discurs llarg i ensopit.

Nou!!: Esparta і Incident de l'ambaixador de Samos a Esparta · Veure més »

Inicis de l'escriptura a Grècia

Els inicis de l'escriptura a Grècia es remunten a utilització del sistema d'escriptura Lineal B en diverses polis gregues durant l'època micènica.

Nou!!: Esparta і Inicis de l'escriptura a Grècia · Veure més »

Ioannis Theofilakis

Ioannis Theofilakis (en grec Ιωάννης Θεοφιλάκης; Esparta, 1879 - 1968) va ser un tirador grec que va competir a cavall del i del.

Nou!!: Esparta і Ioannis Theofilakis · Veure més »

Iren

Iren (en grec antic ἴρην o εἴρην) era el nom que es donava a Esparta als joves quan tenien entre 20 i 30 anys.

Nou!!: Esparta і Iren · Veure més »

Irene (Hores)

Al·legoria de la Pau i la felicitat de l'Estat, obra atribuïda al taller de Rubens. Pintura conservada a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer Irene (en llatí Irene, en grec antic Εἰρήνη) fou una de les Hores, deessa de la pau.

Nou!!: Esparta і Irene (Hores) · Veure més »

Isòcrates

Isòcrates d'Atenes (en llatí Isocrates, en grec antic) nascut a Atenes el 436 aC i mort a la mateixa ciutat el 338 aC, fou un famós orador, logògraf i retòric grec, fill de Teodor.

Nou!!: Esparta і Isòcrates · Veure més »

Iscàgores

Iscàgores (en llatí Ischagoras, en grec antic) fou un militar espartà.

Nou!!: Esparta і Iscàgores · Veure més »

Iscolau

Iscolau o Iscoles (en llatí Ischolaus o Ischolas, en grec antic Ἰσχόλαος, Ἰσχόλας) fou un militar espartà del.

Nou!!: Esparta і Iscolau · Veure més »

Isil (poeta)

Isil (en Ἴσυλλος) va ser un poeta de l'antiga Grècia nascut probablement a Epidaure al.

Nou!!: Esparta і Isil (poeta) · Veure més »

Ismènies de Tebes

Ismènies (Ismenias) fou un militar tebà, i cap demòcrata de Tebes a la primera meitat del.

Nou!!: Esparta і Ismènies de Tebes · Veure més »

Istanbul

Istanbul (turc: İstanbul), coneguda antigament com a Ligos, Bizanci i Constantinoble, és la ciutat més gran de Turquia i el seu centre econòmic, cultural i històric.

Nou!!: Esparta і Istanbul · Veure més »

Jacint (mitologia)

''La mort de Jacint'', Jean Broc. En la mitologia grega, Jacint (en llatí Hyacinthus; en grec, translit. Hyiakinthos) era fill d'Amicles, rei d'Esparta, i de Diomeda.

Nou!!: Esparta і Jacint (mitologia) · Veure més »

Jàson de Feres

Jàson (en Iasus, Ἰάσων) fou tirà de Feres i tagos de Tessàlia probablement fill de Licofró I de Feres, que va establir la seva tirania substituint a l'aristocràcia vers el final de la guerra del Peloponès, i aspirava a dominar tota Tessàlia.

Nou!!: Esparta і Jàson de Feres · Veure més »

Jocs Olímpics de l'antiguitat

''El discòbol'', còpia de Mirón. Estàtua que representa el llançament de disc. Els Jocs Olímpics de l'antiguitat, originalment anomenats simplement els Jocs Olímpics (en grec: Ολυμπιακοί Αγώνες; Olympiakoi Agones), foren una sèrie de competicions atlètiques celebrades a la ciutat d'Olímpia entre diferents polis de l'antiga Grècia.

Nou!!: Esparta і Jocs Olímpics de l'antiguitat · Veure més »

Jofré II d'Acaia

Jofré II d'Acaia (en francès:; v.1195-1246) fou el tercer príncep d'Acaia, títol que va heretar del seu pare.

Nou!!: Esparta і Jofré II d'Acaia · Veure més »

Jordi Esfrantzes

Jordi Esfrantzes (en llatí Phranza o Phranzes, en grec) (1401-1477) fou el darrer historiador romans d'Orient i un dels més importants Fou camarlenc de l'emperador Manuel II Paleòleg el 1418, amb només 16 anys i mig segons explica ell mateix, i després va fer un ascens ràpid, cosa que indicaria que era de rang elevat i que havia de ser intel·ligent.

Nou!!: Esparta і Jordi Esfrantzes · Veure més »

Juí a Sòcrates

La mort de Sòcrates, obra de Jacques-Louis David (1787) El juí de Sòcrates fa referència al juí i posterior execució del filòsof atenés Sòcrates el 399 aC.

Nou!!: Esparta і Juí a Sòcrates · Veure més »

Judici de Paris

El Judici de Paris és un episodi de la mitologia grecoromana antiga estretament relacionat amb el relat mític de la guerra de Troia.

Nou!!: Esparta і Judici de Paris · Veure més »

Kalamatianós

La dansa kalamatianós és una de les danses tradicionals més conegudes de Grècia.

Nou!!: Esparta і Kalamatianós · Veure més »

Krios

Krios o Crios (en llatí Crius, en grec antic Κρῖος) era fill de Polícrit i un dels principals homes d'Egina.

Nou!!: Esparta і Krios · Veure més »

La Belle Hélène

La Belle Hélène és una òpera en tres actes de Jacques Offenbach, amb llibret de Henri Meilhac i Ludovic Halévy.

Nou!!: Esparta і La Belle Hélène · Veure més »

La guerra de Troia

La guerra de Troia (títol original en italià: La guerra di Troia) és una pel·lícula (pèplum) franco-italiana dirigida per Giorgio Ferroni el 1961.

Nou!!: Esparta і La guerra de Troia · Veure més »

Labotes (desambiguació)

Labotes (Lābṓtās) és un nom de l'antiga Grècia en la seva forma dòrica; en jònic, el nom és Leobotes (Leōbṓtēs).

Nou!!: Esparta і Labotes (desambiguació) · Veure més »

Labotes (general)

Labotes (Λαβώτης) fou un governador espartà de la colònia d'Heraclea.

Nou!!: Esparta і Labotes (general) · Veure més »

Lacònia

Lacònia (Laconica o Laconia), anomenada també Lacedemònia (ἡ Λακεδαιμονία γῆ, 'la terra lacedemònia'), fou una regió de l'antiga Grècia situada era la part sud-est del Peloponnès, entre Messènia, l'Argòlida i Arcàdia.

Nou!!: Esparta і Lacònia · Veure més »

Lacedèmon

Lacedèmon (en grec antic Λακεδαίμων, Lakedaimon), fou un heroi, fill de Zeus i de Taígete.

Nou!!: Esparta і Lacedèmon · Veure més »

Lacedemoni

Lacedemoni (en llatí Lacedaemonius, en grec antic) fill de Cimó, fou un militar atenenc.

Nou!!: Esparta і Lacedemoni · Veure més »

Laconicum

El laconicum (que es pot traduir com a estuba o bany de vapor) també anomenada «sala de sudoració seca» era una cambra de bany de les termes romanes a l'antiga Roma, situada normalment al costat del caldarium.

Nou!!: Esparta і Laconicum · Veure més »

Laconis lliures

La lliga dels laconis lliures o eleuterolaconis (en Eleutherolacones) fou una unió de poblacions del Peloponnès creada pels romans amb les ciutats lacònies aliades i alliberades del domini d'Esparta al.

Nou!!: Esparta і Laconis lliures · Veure més »

Laconisme

Guerrer espartà. No s'esperava d'ells que pronunciessin discursos. El laconisme és la qualitat d'expressar-se de manera concisa i breu, sovint amb un cert enginy.

Nou!!: Esparta і Laconisme · Veure més »

Ladocea

Ladocea (en grec antic Λαδόκεια) fou un indret del districte arcadi de Menàlia, que després de la fundació de Megalòpolis va passar a dependre d'aquesta ciutat.

Nou!!: Esparta і Ladocea · Veure més »

Lambda

La lambda és l'onzena lletra de l'alfabet grec.

Nou!!: Esparta і Lambda · Veure més »

Lampó

Lampó (en grec antic Λάμπων, Lámpon) va ser un famós endeví d'Atenes, amic de Pèricles i expert especialment en interpretar els oracles i en llegir les entranyes de les víctimes sacrificades.

Nou!!: Esparta і Lampó · Veure més »

Laques

Laques (Laches) (nat vers el 475 aC a Atenes, Grècia; mort el 418 aC a Mantineia, Grècia) fill de Melànopos, fou un aristòcrata atenenc del segle V aC i general durant la guerra del Peloponès.

Nou!!: Esparta і Laques · Veure més »

Làbotes

Labotes (es tracta de la forma original dòrica; en Lābṓtās), segons Heròdot Leobotes (es tracta de la forma jònica; en Leōbṓtēs) va ser un rei d'Esparta que regnà entre el 995 aC i el.

Nou!!: Esparta і Làbotes · Veure més »

Làmac

Làmac (en llatí Lamachus, en grec antic) fill de Xenòfanes, fou un militar grec que va viure al.

Nou!!: Esparta і Làmac · Veure més »

Lèagre (mitologia)

Lèagre (en grec antic Λεάγρος) va ser, segons la mitologia grega, un aliat de l'heràclida Temen.

Nou!!: Esparta і Lèagre (mitologia) · Veure més »

Lèpreon

Lèpreon (en Lepreum, Λέπρεον; gentilici Λεπρεάτης, en català lepreata) era la ciutat principal de Trifília, a l'Èlida, situada al sud del país, a 100 estadis de distància de Samikon i a uns 40 estadis del mar, segons Estrabó.

Nou!!: Esparta і Lèpreon · Veure més »

Lèucada

Lèucada (Λευκάδα, Lefkada) és una de les Illes Jòniques, arxipèlag que pertany a Grècia.

Nou!!: Esparta і Lèucada · Veure més »

Lèuctron

Lèuctron (Λεῦκτρα o Λεῦκτρον) era una fortalesa del districte d'Egis, a la frontera entre Arcàdia i Lacònia.

Nou!!: Esparta і Lèuctron · Veure més »

Lòcrida

La Lòcrida (en grec antic Λοκρίς) era una regió del centre de Grècia entre el Golf de Corint i l'estret d'Eubea.

Nou!!: Esparta і Lòcrida · Veure més »

Lòcrida Opúncia

La Lòcrida Opúncia (Λοκρίς Ὀπούντια) era un districte de l'antiga Grècia que feia part de la Lòcrida Oriental i s'estenia en una franja estreta del pas de les Termòpiles fins al riu Cefís, amb capital a Opunt, d'on provenia el nom.

Nou!!: Esparta і Lòcrida Opúncia · Veure més »

Learc de Règion

Learc de Règion (Learchus) va ser un artista i escultor grec al llindar entre el període mític i el període històric.

Nou!!: Esparta і Learc de Règion · Veure més »

Leògores

Leògores (en llatí Leogoras, en grec antic Λεωγόρας), fill d'Andòcides, fou un polític atenenc.

Nou!!: Esparta і Leògores · Veure més »

Leònides I

Leònides o Leònidas (en grec:; "fill del lleó", "semblant a un lleó", en llatí Leonidas) fou un rei d'Esparta, el dissetè de la dinastia Agíada, suposadament descendent d'Hèracles, fill d'Anaxàndrides II i la seva primera muller, i suposat germà bessó d'un príncep conegut per Cleombrot.

Nou!!: Esparta і Leònides I · Veure més »

Leònides II

Leònides II (en llatí Leonidas, en grec antic Λεωνίδας), fou rei d'Esparta del 254 aC al 235 aC.

Nou!!: Esparta і Leònides II · Veure més »

Leda (satèl·lit)

Leda és un petit satèl·lit irregular de Júpiter.

Nou!!: Esparta і Leda (satèl·lit) · Veure més »

Leda i el cigne

Galeria Nacional de Londres) Leda i el cigne és un motiu de la mitologia grega, segons el qual Zeus baixà de l'Olimp en forma d'un cigne cap a Leda, mentre aquesta dona caminava per la vora del riu Eurotas.

Nou!!: Esparta і Leda i el cigne · Veure més »

Leda i el cigne (Leonardo da Vinci)

Leda i el cigne és un quadre perdut de Leonardo da Vinci que coneixem per estudis preparatoris de la seva mà i per diverses còpies.

Nou!!: Esparta і Leda i el cigne (Leonardo da Vinci) · Veure més »

Leonídia

Leonídia (en grec antic λεωνιδεῖα) eren unes solemnitats celebrades cada any a Esparta en honor de Leònides I que amb els seus 300 espartans va morir com un heroi a la Batalla de les Termòpiles.

Nou!!: Esparta і Leonídia · Veure més »

Leontiades de Tebes

Leontiades (en llatí Leontiades, en grec antic Λεοντιάδης) va ser un polític de Tebes que va viure al.

Nou!!: Esparta і Leontiades de Tebes · Veure més »

Leotíquides (príncep)

Leotíquides (en llatí Leotychides, en grec antic Λεωτυχίδης, o Λευτυχίδης) fou net del rei Arquidam II d'Esparta i fill del rei Agis II.

Nou!!: Esparta і Leotíquides (príncep) · Veure més »

Leotíquides (rei)

Leotíquides (en llatí Leotychides, en grec antic Λεωτυχίδης, o Λευτυχίδης) (545 aC - 469 aC) fou un rei espartà de la casa dels euripòntides, que va regnar del 491 aC al 469 aC aproximadament Va pujar al tron en ser deposat Demarat, amb el suport de Cleòmenes I i de l'oracle de Delfos.

Nou!!: Esparta і Leotíquides (rei) · Veure més »

Lequeu

Lequeu (Λέχαιον Lékhaion) és un dels ports més antics de l'antiga Grècia, situat al Golf de Corint del Peloponès.

Nou!!: Esparta і Lequeu · Veure més »

Les Lleis

Les lleis (en grec antic: Νομοι) és un diàleg de Plató pertanyent a la seva època de maduresa.

Nou!!: Esparta і Les Lleis · Veure més »

Lesbiana

Lesbianisme és el terme emprat per fer referència a l'homosexualitat femenina, és a dir, les dones que experimenten amor romàntic o atracció sexual per altres dones.

Nou!!: Esparta і Lesbiana · Veure més »

Lesbos

L'illa de Lesbos Lesbos (Λέσβος, AFI, sovint transliterat Lesvos; Midilli Adası; en català, antigament Metolí o Metel·lí) és una illa grega de la mar Egea.

Nou!!: Esparta і Lesbos · Veure més »

Lespòdies

Lespòdies (en llatí Laespodias, en grec antic) fou un dels tres comandants atenencs que amb una força de trenta vaixells es van unir als argius per assolar la costa lacedemònia l'any 414 aC.

Nou!!: Esparta і Lespòdies · Veure més »

Letrinos

Letrinos (Λετρίνοι) fou una ciutat de la Pisàtida, a l'Èlide, prop de la costa, a mig camí en la via sagrada que portava d'Elis a Olímpia.

Nou!!: Esparta і Letrinos · Veure més »

Leucònion

Leucònion (Leuconium) era una ciutat de Jònia de lloc incert, potser a l'illa de Quios o a la costa d'enfront, on es va lliurar una batalla entre els atenesos i els espartans l'any 413 aC, segons Tucídides.

Nou!!: Esparta і Leucònion · Veure més »

Leuctres

Leuctres o Leuctra (Leuctra, Λεῦκτρα) fou una ciutat de Beòcia a la via entre Tèspies i Platea, en territori de Tèspies.

Nou!!: Esparta і Leuctres · Veure més »

Licas

* Licas (fill d'Arcesialu), fill d'Arcesialu fou un espartà que va ser proxenos l'estat d'Argos.

Nou!!: Esparta і Licas · Veure més »

Licas (fill d'Arcesialu)

Licas (en llatí Lichas, en grec antic Λίχας) fill d'Arcesilau fou un espartà que va ser proxenos de l'estat d'Argos.

Nou!!: Esparta і Licas (fill d'Arcesialu) · Veure més »

Licimni (fill d'Electrió)

Licimni (en grec antic Λικύμνιος, Likimnios) segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill d'Electrió, rei de Micenes i un dels fills de Perseu, i d'una esclava frígia anomenada Mèdia.

Nou!!: Esparta і Licimni (fill d'Electrió) · Veure més »

Licisc d'Acarnània

Licisc (en Lyciscus) fou un polític acarnani a qui els seus paisans van enviar com a ambaixador a Esparta l'any 211 aC per demanar l'aliança d'aquest estat amb Filip V de Macedònia, i per evitar que s'unissin a la Lliga Etòlia i als romans.

Nou!!: Esparta і Licisc d'Acarnània · Veure més »

Licofró I de Feres

Licofró I de Feres (Lycophron) fou tirà de Feres.

Nou!!: Esparta і Licofró I de Feres · Veure més »

Licomedes de Mantinea

Licomedes de Mantinea (en llatí Lycomedes, en grec antic Λυκομήδης) fou un militar i home d'estat arcadi.

Nou!!: Esparta і Licomedes de Mantinea · Veure més »

Licortes

Licortes (en llatí Lycortas, en grec antic Λυκόρτας) fou un home d'estat de la Lliga Aquea, nadiu de Megalòpolis.

Nou!!: Esparta і Licortes · Veure més »

Licos (fill de Pandíon)

D'acord amb la mitologia grega, Licos (en grec antic Λύκος, "llop), va ser un heroi, fill de Pandíon i de Pília i germà d'Egeu.

Nou!!: Esparta і Licos (fill de Pandíon) · Veure més »

Lictos

Lictos o Littos (en llatí Lyctus o Lyttus, en grec antic Λύκτος o Λύττος) era una de les principals ciutats de Creta.

Nou!!: Esparta і Lictos · Veure més »

Licurg

Licurg (Lycurgus) fou un polític i legislador espartà de caràcter mig històric, mig llegendari, al qual s'atribueix l'autoria de la constitució espartana.

Nou!!: Esparta і Licurg · Veure més »

Lidíades de Megalòpolis (tirà)

Lidíades de Megalòpolis (en llatí Lydiades, en grec antic Λυδιάδης o potser Λυσιάδης "Lysiádes") fou tirà de Megalòpolis.

Nou!!: Esparta і Lidíades de Megalòpolis (tirà) · Veure més »

Lisanòrides

Lisanòrides (en llatí Lysanoridas, en grec antic Λυσανορίδας) fou un militar espartà que va viure al.

Nou!!: Esparta і Lisanòrides · Veure més »

Lisandre

Lisandre (en llatí Lysander, en grec antic Λύσανδρος) fill d'Aristòclit o Aristòcrit, i de família heràclida segons uns, i ciutadà després de ser esclau, segons altres, fou un general espartà, el més gran de tots els militars espartans, que va vèncer als atenesos i va posar fi a la Guerra del Peloponès.

Nou!!: Esparta і Lisandre · Veure més »

Lisip d'Esparta

Lisip d'Esparta (Lýsippos) va ser un militar espartà.

Nou!!: Esparta і Lisip d'Esparta · Veure més »

Literatura grega antiga

grec del començament de les ''Els treballs i els dies'' d'Hesíode La literatura grega antiga és la literatura escrita en la llengua grega antiga des dels primers textos fins a l'època de l'imperi bizantí.

Nou!!: Esparta і Literatura grega antiga · Veure més »

Lleó (ambaixador)

Lleó (en llatí Leo o Leon, en grec antic) fou un dels tres ambaixadors enviats per Esparta per dissuadir als atenencs de la seva aliança amb Argos el 420 aC.

Nou!!: Esparta і Lleó (ambaixador) · Veure més »

Lleó (orador)

Lleó (en llatí Leo o Leon, en grec antic) fou un orador i ambaixador atenenc que junt amb Timàgores va ser enviat l'any 367 aC a la cort persa, on també hi van anar al mateix temps ambaixadors de Tebes, Esparta i altres estats grecs.

Nou!!: Esparta і Lleó (orador) · Veure més »

Lleó d'Esparta

Lleó d'Esparta (en llatí Leo o Leon, en grec antic Λέων), fill d'Eurícrates II, va ser el 14è rei de la dinastia dels agíades d'Esparta.

Nou!!: Esparta і Lleó d'Esparta · Veure més »

Lliga Amficciònica

Una amficcionia o lliga amficciònica (del grec antic ἀμφικτυονεῖα, 'lliga de veïns') era una confederació de polis o pobles, inicialment amb una finalitat religiosa, i posteriorment també de naturalesa política.

Nou!!: Esparta і Lliga Amficciònica · Veure més »

Lliga Aquea

La Lliga Aquea (Κοινὸν τῶν Ἀχαιῶν, Koinón tôn Akhaiôn) fou una federació de polis gregues que va néixer a la regió d'Acaia a primers del i es va estendre a altres polis d'arreu del Peloponnès.

Nou!!: Esparta і Lliga Aquea · Veure més »

Lliga Calcídica

La lliga Calcídica fou una aliança de ciutats calcídiques encapçalada per Olint, que fou fundada el 421 aC.

Nou!!: Esparta і Lliga Calcídica · Veure més »

Lliga de Corint

La Lliga de Corint o Lliga dels Hel·lens fa referència a diverses confederacions de ciutats i estats grecs sota el domini del Regne de Macedònia entre el i el aC.

Nou!!: Esparta і Lliga de Corint · Veure més »

Lliga de Delos

La Lliga de Delos, també coneguda com a Lliga Hel·lènica, Lliga Dèlica, Confederació de Delos, Confederació Marítima de l'Àtica, Lliga Marítima Atenenca, Lliga Deloàtica o Amficcionia de Delos, fou una associació de ciutats estat gregues establerta durant el i amb un nombre de membres que oscil·la, segons les fonts, entre 150 i 173 sota el lideratge d'Atenes.

Nou!!: Esparta і Lliga de Delos · Veure més »

Lliga del Peloponnès

La Lliga del Peloponnès al 431 aC. La Lliga del Peloponnès va ser una aliança d'estats del Peloponnès als segles VI i V aC.

Nou!!: Esparta і Lliga del Peloponnès · Veure més »

Llista d'antics grecs

Aquesta és una llista d'antics grecs ordenada alfabèticament.

Nou!!: Esparta і Llista d'antics grecs · Veure més »

Llista d'antigues ciutats gregues

- Aquesta és una petita llista de ciutats de l'antiga Grècia, incloent colònies fora de Grècia en sentit estricte.

Nou!!: Esparta і Llista d'antigues ciutats gregues · Veure més »

Llista d'estats per era

Els estats al llarg de la història, han anat evolucionant en diferents continents segons les edats històriques.

Nou!!: Esparta і Llista d'estats per era · Veure més »

Llista de carreteres europees de classe B

Aquesta és la llista de carreteres europees de classe B. Les carreteres de classe B són els eixos secundaris de la xarxa europea de carreteres.

Nou!!: Esparta і Llista de carreteres europees de classe B · Veure més »

Llista de chasmata de Dione

Aquesta és una llista de chasmata amb nom de Dione. Les chasmata de Dione porten els noms de personatges i llocs de l’Eneida de Virgili.

Nou!!: Esparta і Llista de chasmata de Dione · Veure més »

Llista de tirans de l'antiga Grècia

Aquesta és una llista de tirans de l'antiga Grècia.

Nou!!: Esparta і Llista de tirans de l'antiga Grècia · Veure més »

Localització

Rodatge a una localització a Alemanya Una localització, a les arts audiovisuals, és cada espai concret on es produeix la totalitat o part d'una pel·lícula o sèrie de televisió, a més o en lloc d'utilitzar decorats construïts sobre un backlot o un plató d'un estudi cinematogràfic.

Nou!!: Esparta і Localització · Veure més »

Lucans

Els lucans van ser un poble d'ètnia sabèl·lica, que va viure al sud d'Itàlia al segle V aC i després es van expandir cap a la Pulla i Bruttium.

Nou!!: Esparta і Lucans · Veure més »

Luci Quinti Flaminí

Luci Quinti Flaminí (en Lucius Quinctius T. f. L. n. Flamininus) era un magistrat romà.

Nou!!: Esparta і Luci Quinti Flaminí · Veure més »

Macari d'Esparta

Macari d'Esparta (en llatí Macarius, en grec antic Μακάριος) fou un militar espartà que va viure al.

Nou!!: Esparta і Macari d'Esparta · Veure més »

Macates d'Etòlia

Macates (Machatas) fou un polític etoli, que va ser enviat com ambaixador a Esparta al començament de la guerra social l'any 220 aC per demanar als espartans d'unir-se a la Lliga Etòlia contra Filip V de Macedònia i la Lliga Aquea.

Nou!!: Esparta і Macates d'Etòlia · Veure més »

Macànides

Macànides (Machanidas) fou tirà d'Esparta al segle III aC.

Nou!!: Esparta і Macànides · Veure més »

Magna Grècia

Magna GrèciaMagna Grècia (Magna Graecia; Megálē Hellás) és el nom donat en l'antiguitat al territori ocupat pels colons grecs del sud de la península italiana i Sicília, on van fundar nombroses polis que van comerciar amb la seva metròpoli.

Nou!!: Esparta і Magna Grècia · Veure més »

Maite Rojo Garrido

Maria Teresa (Maite) Rojo Garrido (A Coruña, 29 de març de 1973) és una marinera, capità de vaixell i ultrafondista gallega.

Nou!!: Esparta і Maite Rojo Garrido · Veure més »

Mandúria

Mandúria (Manduria, Μανδύριον) va ser una ciutat de l'antiga Calàbria (després Pulla) al territori dels sal·lentins, a menys de 40 km de Tàrent.

Nou!!: Esparta і Mandúria · Veure més »

Mani Acili Glabrió (cònsol 191 aC)

Mani Acili Glabrió (en Manius Acilius C. F. L. N. Glabrio) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Esparta і Mani Acili Glabrió (cònsol 191 aC) · Veure més »

Manticle

Manticle (en grec antic Μάντικλος Mántiklos) va ser un endeví grec originari de Messènia que visqué cap als segles VI-V aC.

Nou!!: Esparta і Manticle · Veure més »

Mantinea

Mantinea (Μαντίνεια; gentilici Μαντινεύς, català mantineà) fou una de les antigues i poderoses ciutats d'Arcàdia, a la frontera amb l'Argòlida, al sud d'Orcomen i nord de Tègea.

Nou!!: Esparta і Mantinea · Veure més »

Maquinària de setge

Armes de setge de l'antiga Roma (il·lustració). La maquinària de setge són armes que s'usaven en l'antiguitat per a destruir o superar fortaleses, muralles i castells de manera eficaç durant un setge.

Nou!!: Esparta і Maquinària de setge · Veure més »

Mar Egea

La mar Egea, o el mar Egeu p. 22 (en grec Αιγαίο Πέλαγος, Egeo Pèlagos; en turc Ege Denizi), és un braç de mar de la Mediterrània, situat entre la península grega i Anatòlia (o Àsia Menor, actualment part de Turquia).

Nou!!: Esparta і Mar Egea · Veure més »

Marc Atili Règul (cònsol 267 i 256 aC)

Marc Atili Règul (en Marcus Atilius M. f. L. n. Regulus) va ser un magistrat romà i cònsol de la república dues vegades.

Nou!!: Esparta і Marc Atili Règul (cònsol 267 i 256 aC) · Veure més »

Margana

Margana o Margales (presenta força variants: Μάργανα, Μαργανεῖς, Μαργάλαι i Μάργαια) era una ciutat de la Pisàtida, a l'Èlida, al districte d'Amfidòlia.

Nou!!: Esparta і Margana · Veure més »

Mastigòfor

Mastigòfor o Mastigònom (en grec antic μαστιγοφόροι o μαστιγονόμοι) era el nom que es donava als oficials inferiors de la policia als estats grecs, que portaven a terme principalment els càstigs corporals dictats pels alts magistrats.

Nou!!: Esparta і Mastigòfor · Veure més »

Matrillinatge

Matrillinatge és un sistema de llinatge en el qual l'adscripció de l'individu es realitza per via materna, per la qual cosa els ancestres familiars principals són parents de la mare.

Nou!!: Esparta і Matrillinatge · Veure més »

Mègara

Situació geogràfica de Mègara Mègara (en Μέγαρα) va ser una ciutat de Grècia al golf Sarònic, en una plana entre les muntanes Geraneies i les Kerata, al peu d'un doble turó anomenat Cària (Καρία) i Alcathoe (Ἀλκαθόη).

Nou!!: Esparta і Mègara · Veure més »

Mèlida

Mèlida (en grec antic Μαλὶς γῆ) era un petit territori, un districte del sud de Tessàlia, situat al sud-est de les Termòpiles.

Nou!!: Esparta і Mèlida · Veure més »

Mèmnon de Rodes

Mèmnon (Μέμνων; vers 375 aC-333 aC) fou un general rodi al servei de Pèrsia.

Nou!!: Esparta і Mèmnon de Rodes · Veure més »

Mídies

Mídies (en llatí Meidias, en grec antic Μειδίας) fou un tirà grec nadiu d'Escepsis, gendre de Mània, que era sàtrapa de la Frígia Hel·lespòntica.

Nou!!: Esparta і Mídies · Veure més »

Míndar

Míndar (en llatí Mindarus, en grec antic Μίνδαρος "Míndaros") fou un almirall espartà que va manar la flota durant la Guerra del Peloponès.

Nou!!: Esparta і Míndar · Veure més »

Meandri de Samos

Meandri (en llatí Maeandrius, en grec antic Μαιάνδριος) fou un lloctinent de Polícrates, tirà de Samos, i després ell mateix tirà.

Nou!!: Esparta і Meandri de Samos · Veure més »

Medi de Larisa (tirà)

Medi (Medius) fou un tirà de Larisa del.

Nou!!: Esparta і Medi de Larisa (tirà) · Veure més »

Medont (fill de Codros)

Medont (Μέδων) nascut a Atenes, va ser un polític grec que va viure cap al.

Nou!!: Esparta і Medont (fill de Codros) · Veure més »

Medont d'Esparta

Medont (Medon) fou un escultor espartà del.

Nou!!: Esparta і Medont d'Esparta · Veure més »

Megalòpolis

Megalopòlis (Μεγαλόπολη) és una ciutat de Grècia, capital de la unitat perifèrica d'Arcàdia i d'uns 5.000 habitants.

Nou!!: Esparta і Megalòpolis · Veure més »

Megalostrata

Megalostrata (en llatí Megalostrata, en grec antic) va ser una poeta espartana, estimada per Alcman.

Nou!!: Esparta і Megalostrata · Veure més »

Megapentes

Megapentes (en grec antic Μεγαπένθης, Megapenthes), va ser un heroi, fill de Pretos, rei de Tirint, i d'Estenebea, que el rei havia tingut en l'època de la bogeria de les seves filles.

Nou!!: Esparta і Megapentes · Veure més »

Megísties

Megísties o Megístias (en Μεγιστίας, Megistías) va ser un cèlebre herald i endeví nadiu d'Acarnània que deia ser descendent de Melamp.

Nou!!: Esparta і Megísties · Veure més »

Megil d'Esparta

Megil (en llatí Megillus, en grec antic Μέγιλλος) fou un polític espartà, un dels tres comissionats per ratificar la curta treva amb Tisafernes en nom d'Agesilau II, que havia creuat a Àsia l'any 396 aC.

Nou!!: Esparta і Megil d'Esparta · Veure més »

Megistó

Megistó (en llatí Megistonus o Megistonous, en grec antic Μεγιστόνους) fou un notable espartà que es va casar amb Cratesiclea, la mare de Cleòmenes III, de la que en va ser el segon marit.

Nou!!: Esparta і Megistó · Veure més »

Melèsip

Melèsip (en llatí Melesippus, en grec antic Μελήσιππος) un espartà fill de Diàcrit, va ser un dels tres ambaixadors enviats a Atenes l'any 432 aC just al començament de la guerra del Peloponès, amb la petició final d'Esparta per la restauració de la independència de tots els estats grecs.

Nou!!: Esparta і Melèsip · Veure més »

Melieus

Els melieus (en grec antic Μαλιεύς) eren els habitants del districte de Mèlida a Tessàlia, però encara que n'eren tributaris, eren els antics hel·lens, els primers pobladors.

Nou!!: Esparta і Melieus · Veure més »

Melos

Melos (sovint anomenada Milos, transcripció del grec Μήλος; en Mêlos) és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades.

Nou!!: Esparta і Melos · Veure més »

Menalcides

Menalcides (Menalcidas) fou un aventurer espartà que en circumstàncies que no aclareix Polibi, va aprofitar la guerra entre Egipte i Antíoc IV Epífanes (171 aC-168 aC) en benefici propi i a expenses dels Ptolemeus.

Nou!!: Esparta і Menalcides · Veure més »

Menedeu

Menedeu o Menèdat (en llatí Menedaeus o Menedatus, en grec antic Μενεδαῖος, Μενέδατος) fou un militar espartà, un dels tres comandants de la força espartana enviada en ajut d'Etòlia per sotmetre Naupacte l'any 426 aC.

Nou!!: Esparta і Menedeu · Veure més »

Menelau

Menelau (en grec antic Μενέλαος), rei d'Esparta, era el fill menor d'Atreu i Aèrope, i germà d'Agamèmnon, rei de Micenes.

Nou!!: Esparta і Menelau · Veure més »

Menes d'Esparta

Menes (en llatí Menas, en grec antic Μηνᾶς) fou un polític espartà.

Nou!!: Esparta і Menes d'Esparta · Veure més »

Messènia

Messènia (Μεσσηνία) era una antiga regió del sud-oest del Peloponnès.

Nou!!: Esparta і Messènia · Veure més »

Messene

Messene o Messena (Μεσσήνη, en llatí: Messēna,æ; gentilici Μεσσήνιος|Messēnii, en català messeni), actualment anomenada Αρχαία Μεσσήνη (Arkháia Messêne, «Antiga Messene») per no confondre-la amb la moderna Messini, fou la capital de Messènia en el seu període d'existència com a estat, al.

Nou!!: Esparta і Messene · Veure més »

Metana

Metana (en Μέθανα, Méthana) és una península del Peloponès (Grècia) situada al golf Sarònic, entre Egina i Trezè.

Nou!!: Esparta і Metana · Veure més »

Metaxisme

Organització Nacional de Joventut (EON) durant el Règim del 4 d'agost Metaxisme (en) és una ideologia nacionalista autoritària associada al dictador grec Ioannis Metaxàs.

Nou!!: Esparta і Metaxisme · Veure més »

Micenes

Micenes, Mycenae o Mycene (Μυκῆναι; Μυκήνη), fou una antiga ciutat de Grècia, la mítica residència del rei Agamèmnon, al centre del Peloponès, al nord-est de la plana d'Argos.

Nou!!: Esparta і Micenes · Veure més »

Mil·lenni I aC

El mil·lenni aC va abastar els anys des del 1000 aC fins a l'1 aC.

Nou!!: Esparta і Mil·lenni I aC · Veure més »

Militar

Patton durant la Segona Guerra Mundial XVII Un militar és un individu que forma part d'unes forces armades, al si de les quals ocupa un lloc en la jerarquia, potser amb un grau militar, i que, en servei, s'identifica mitjançant l'ús d'uniforme militar.

Nou!!: Esparta і Militar · Veure més »

Militarisme

prussià (i més tard alemany) Otto von Bismarck, a la dreta, amb el general Helmuth von Moltke, a l'esquerra, i el general Albrecht von Roon, al centre. Tot i que Bismarck era un polític civil i no un oficial militar, portava un uniforme militar com a part de la cultura militarista prussiana de l'època. A partir d'una pintura de Carl Steffeck. Els japonesos marxen cap a Zhengyangmen de Pequín després de capturar la ciutat el juliol de 1937. El militarisme és una ideologia que pot ser definida amb els següents termes.

Nou!!: Esparta і Militarisme · Veure més »

Misteri de Samotràcia

El misteri de Samotràcia fou una religió mistèrica de l'antiga Grècia important que va adquirir especial relleu a l'època hel·lenística, quan el món grec va ser escenari d'una notable floració de religions mistèriques.

Nou!!: Esparta і Misteri de Samotràcia · Veure més »

Mistràs

Mistràs, també Mistra, Mystra i Mistras (grec: Μυστράς, Μυζηθράς, Mizithras Myzithra en la ''Crònica de Morea''), fou una ciutat fortificada a Morea (a l'edat mitjana, el Peloponès), a la muntanya de Taíget, prop de l'antiga Esparta.

Nou!!: Esparta і Mistràs · Veure més »

Mitilene

Mitilene (grec Μυτιλήνη (AFI), normalment transliterat Mytilene, en turc: Midilli, en català antic: Metellí) és la ciutat principal de l'illa de Lesbos, a Grècia.

Nou!!: Esparta і Mitilene · Veure més »

Mitologia escocesa

La mitologia escocesa és la col·lecció de mites que han sorgit al llarg de la història d'Escòcia, que de vegades són elaborats per successives generacions i, en altres ocasions, rebutjats i substituïts per altres narracions explicatives.

Nou!!: Esparta і Mitologia escocesa · Veure més »

Mitologia grega

La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.

Nou!!: Esparta і Mitologia grega · Veure més »

Mitologia micènica

Pintura trobada a la Casa de la Ciutadella de Micenes que podria representar una divinitat. L'element religiós és difícil d'identificar a la civilització micènica (c. 1600-1100 aC), especialment pel que fa als jaciments arqueològics, on és difícil trobar els espais de culte.

Nou!!: Esparta і Mitologia micènica · Veure més »

Mnàsip

Mnàsip (en llatí Mnasippus, en grec antic Μνάσιππος) fou un general espartà que va viure al.

Nou!!: Esparta і Mnàsip · Veure més »

Modó

Fortalesa veneciana i otomana del port de Modona Modó (del venecià Modon; en Μεθώνη: Methône segons la pronúncia clàssica i Methóni segons la moderna), coneguda també com a Modona (d'una variant grega Μοθώνη, ja esmentada per Pausànies) és una ciutat de l'extrem sud-oest de Messènia, al Peloponnès, amb un excel·lent port enfront l'illa de Sapienza, de l'arxipèlag de les Enusses.

Nou!!: Esparta і Modó · Veure més »

Molpis (escriptor)

Molpis (en grec) fou un escriptor i geògraf grec.

Nou!!: Esparta і Molpis (escriptor) · Veure més »

Monarquia electiva

La monarquia electiva és una forma de govern en la qual el monarca és triat per votació a través d'algun mecanisme de naturalesa variable.

Nou!!: Esparta і Monarquia electiva · Veure més »

Moneta

Moneta era el lloc on s'encunyava moneda a l'antiga Roma.

Nou!!: Esparta і Moneta · Veure més »

Mont Ira

El mont Ira (Ἰρά o Εἶρα) fou una muntanya de Grècia d'identificació desconeguda.

Nou!!: Esparta і Mont Ira · Veure més »

Monyo

Carol Moseley Braun amb tannara Un monyo, al DIEC una trossa, una castanya o tannara, és un tipus de pentinat popular.

Nou!!: Esparta і Monyo · Veure més »

Morea

Mapa del Peloponès medieval amb les seves principals localitats La Morea (en grec) va ser el nom de la península del Peloponès al sud de Grècia durant l'edat mitjana i el període modern primerenc.

Nou!!: Esparta і Morea · Veure més »

Morter (construcció)

Morter entre maons, unint-los Morter en la construcció és una mescla de ciment (o calç), aigua i àrids fins (sorra) que serveix per a unir els maons o altres materials de construcció.

Nou!!: Esparta і Morter (construcció) · Veure més »

Muralla llarga

La muralla llarga (en grec Μακρά Τείχη), a la Grècia Antiga, era aquella muralla construïda des de la ciutat fins al seu port, proveint una connexió segura fins al mar fins i tot en l'època de la collita.

Nou!!: Esparta і Muralla llarga · Veure més »

Museu Arqueològic d'Olímpia

Distribució de les sales del Museu Arqueològic d'Olímpia El Museu Arqueològic d'Olímpia (en grec modern: Αρχαιολογικό Μουσείο Ολυμπίας) és un dels principals museu situat a la localitat grega d'Olímpia a prop del conjunt monumental d'Olímpia i alberga peces d'art de l'antiga Grècia trobades en el mencionat santuari i voltants.

Nou!!: Esparta і Museu Arqueològic d'Olímpia · Veure més »

Museu de Prehistòria de Thera

El Museu de Prehistòria de Thera (Μουσείο Προϊστορικής Θήρας) és un museu de Prehistòria que es troba a Fira, a l'illa de Santorí (Grècia).

Nou!!: Esparta і Museu de Prehistòria de Thera · Veure més »

Myrioi

Els Myrioi (Μυρίοι, 'els deu mil') era el nom que es va donar a l'assemblea popular dels arcadis establerta després de la Batalla de Leuctra lliurada l'any 371 aC, quan es va enderrocar el poder d'Esparta per Epaminondes i Tebes va aconseguir la llibertat.

Nou!!: Esparta і Myrioi · Veure més »

Nabeul

Nabeul Porta de la ciutat Nabeul és una ciutat de Tunísia, capital de la governació de Nabeul, a la regió de Cap Bon, situada uns 5 km al nord-est d'Hammamet i a 63 km de Tunis.

Nou!!: Esparta і Nabeul · Veure més »

Nabis

Nabis (Nabis) fou tirà d'Esparta, successor de Macànides el 207 aC.

Nou!!: Esparta і Nabis · Veure més »

Nauclides

Nauclides (Naukleides Ναυκλείδης) fou un dels dos èfors espartans que foren enviats amb el rei Pausànies d'Esparta a Àtica el 403 aC.

Nou!!: Esparta і Nauclides · Veure més »

Navarc

Navarc (en llatí Navarchus, en grec antic ναύαρχος «naúarchos»), de ναῦς "naus", (nau), i ἀρχή «arkhê», (comandament), a l'antiga Grècia era el nom que es va donar a l'almirall de la flota.

Nou!!: Esparta і Navarc · Veure més »

Naxos

Naxos (Νάξος; antigament també Axià, en Αξιά) és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades.

Nou!!: Esparta і Naxos · Veure més »

Nazisme

L'esvàstica, símbol indoeuropeu adoptat pel nazisme. salutació feixista. El nazisme o nacionalsocialisme (de l'alemany Nationalsozialismus; AFI) és la ideologia i pràctiques del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP) d'Adolf Hitler; i les polítiques adoptades pel govern de l'Alemanya Nazi a partir del 1933 fins al 1945, un període també conegut com a Tercer Reich.

Nou!!: Esparta і Nazisme · Veure més »

Nícies

Nícies o Nícias (Νικίας, Nikías; 470 aC-413 aC) fou un general atenès de la guerra del Peloponnès.

Nou!!: Esparta і Nícies · Veure més »

Níssiros

Vista aèria de Níssiros Níssiros o Nisiros (en Νίσυρος) és una illa grega que pertany al grup del Dodecanès.

Nou!!: Esparta і Níssiros · Veure més »

Nònacris

Nònacris (en grec antic Νώνακρις) era una antiga ciutat d'Arcàdia, al districte de la Feneàtida, al nord-oest de la ciutat de Fèneos.

Nou!!: Esparta і Nònacris · Veure més »

Nòtion

Nòtion (en llatí Notium, en grec antic Νότιον) era una antiga ciutat de l'Eòlida, que segons Heròdot era el port o la ciutat baixa de Colofó, de la que estava situada a poca distància.

Nou!!: Esparta і Nòtion · Veure més »

Nectabeu I

Nectabeu I, Jeperkara-Najtnebef (nom egipci), va ser el primer faraó de la dinastia XXX, del període tardà d'Egipte.

Nou!!: Esparta і Nectabeu I · Veure més »

Nectabeu II

Sense descripció.

Nou!!: Esparta і Nectabeu II · Veure més »

Neferites I

Neferites I o Baenra Merynecheru Nayfaarudye (398-392 aC) fou el primer faraó de la dinastia XXIX d'Egipte, designada Mendesiana, per ésser Mendes el seu lloc de naixement i la ciutat escollida com a nova capital.

Nou!!: Esparta і Neferites I · Veure més »

Neleu (fill de Codros)

Neleu (Νηλεύς) era fill de Codros, l'últim rei d'Atenes, i germà de Medont.

Nou!!: Esparta і Neleu (fill de Codros) · Veure més »

Neodamodes

Els neodamodes (grec, νεοδαμώδεις, neodamốdeis) eren els hilotes que quedaven alliberats en acabar el seu servei com a hoplites, membres de l'exèrcit lacedemoni.

Nou!!: Esparta і Neodamodes · Veure més »

Neoptòlem

Segons la mitologia grega, Neoptòlem (en grec antic Νεοπτόλεμος -έμου; en llatí: Nĕoptŏlĕmus -&#299) fou un heroi grec fill del mític Aquil·les, que participà en la Guerra de Troia, assassinà el Rei Príam i fou el primer rei de l'Epir.

Nou!!: Esparta і Neoptòlem · Veure més »

Nicandre d'Esparta

Nicandre d'Esparta (en llatí Nicander, en grec antic Νίκανδρος) va ser rei d'Esparta, el vuitè de la línia dels Pròclides, fill de Carilau d'Esparta i pare de Teopomp d'Esparta.

Nou!!: Esparta і Nicandre d'Esparta · Veure més »

Nicàgores de Messènia

Nicàgores de Messènia (en llatí Nicagoras, en grec antic Νικαγόρας "Nikagóras") fou un notable messeni connectat per llaços d'hospitalitat amb Arquidam V d'Esparta.

Nou!!: Esparta і Nicàgores de Messènia · Veure més »

Nicòloc

Nicòloc (en llatí Nicolochus, en grec antic Νικόλοχος "Nikólokhos") fou un navarc (almirall) espartà, nascut al i mort després del 374 aC.

Nou!!: Esparta і Nicòloc · Veure més »

Nicòstrat (estrateg)

Nicòstrat (en grec Nikóstratos) va ser estrateg de la Lliga Aquea l'any 197 aC.

Nou!!: Esparta і Nicòstrat (estrateg) · Veure més »

Nisa

Nisa (en llatí Nysa o Nyssa, en grec antic Νύσα o Νύσσα) era una ciutat de Cària al vessant sud de les muntanyes Messogis, al nord del riu Meandre, aproximadament a mig camí entre Tralles i Antioquia.

Nou!!: Esparta і Nisa · Veure més »

Nisibis

Nisibis (o, actualment,;, després Nisibis, Nizibis, Nísibe o Nisibe i Nisibin) és una ciutat a la província de Mardin, al sud-est de Turquia, i situada a 128 km al sud-est de Diyarbakır.

Nou!!: Esparta і Nisibis · Veure més »

Noam Chomsky

Avram Noam Chomsky (Filadèlfia, 7 de desembre del 1928) és un científic, lingüista, filòsof i professor estatunidenc, emèrit de lingüística, a l'Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT).

Nou!!: Esparta і Noam Chomsky · Veure més »

Nomofílac

Nomofílac o nomòfilax (plural llatí nomophy̆lăces, plural grec νομοφύλακες eren uns magistrats o persones d'alta autoritat que tenien el deure de controlar que no es proposés res que anés contra la constitució i de que ningú actués contra ella, segons Xenofont i Ciceró. També havien de garantir la custòdia segura de les lleis i dels registres escrits. Tenien doncs l'obligació de mantenir l'ordre establert de les coses i evitar innovadors canvis legislatius precipitats. Es troben oficials d'aquest tipus a Abdera, Milasa, Calcedònia i Corcira, però de vegades prenia un nom diferent, νομοδεῖκται ("nomodeíktai") a Andània i θεσμοφύλακες ("zesmophylaktes") a Elis. A Esparta hi havia cinc nomòfilax i un γραμματοφύλαξ ("grammatophilax") o guardià dels registres, de manera que de vegades es pensa que eren sis.

Nou!!: Esparta і Nomofílac · Veure més »

Nu (art)

Tors d'Afrodita de Cnidos, còpia de Praxíteles al Museu del Louvre David'' (1501-1504), de Miquel Àngel, Galeria de l'Acadèmia de Florència El nu és un gènere artístic, Tanmateix, deia Kenneth Clark que el cos humà nu no és un tema de l'art, sinó una forma d'art, una manera de realitzar l'ideal artístic; més que un motiu, és una de les formes com s'ha realitzat l'art -almenys en l'àmbit occidental-.

Nou!!: Esparta і Nu (art) · Veure més »

Nueva Esparta

Nueva Esparta és un dels 23 estats en què és dividida Veneçuela.

Nou!!: Esparta і Nueva Esparta · Veure més »

Ocil

Ocel o Ocil (en llatí Ocellus o Ocyllus, en grec antic Ὦκελλος, Ὦκυλλος) fou un ambaixador espartà.

Nou!!: Esparta і Ocil · Veure més »

Odissea

LOdissea (ἡ Ὀδύσσεια) és el segon dels grans poemes èpics grecs atribuïts a Homer; l'altre és la Ilíada.

Nou!!: Esparta і Odissea · Veure més »

Olint

Olint (Olynthus, en Ὄλυνθος) fou una ciutat del golf Toronaic, entre la península de Pal·lene i la de Sitònia.

Nou!!: Esparta і Olint · Veure més »

Omies

Omies (en llatí Omias, en grec antic Ωμίας "Omías") fou un polític espartà, cap dels deu comissionats enviats a Filip V de Macedònia quan aquesta era a Tegea l'any 220 aC, per donar garanties de la fidelitat del país després que un tumult a Esparta havia provocat l'assassinat de l'èfor Adimant i altres membres del partit favorable als macedonis, ja que la culpa de la rebel·lió va ser atribuïda pels comissionats al mateix Adimant.

Nou!!: Esparta і Omies · Veure més »

Onàsim

Onàsim (en Onasimus) fou un autor de l'antiga Grècia que va viure al i va escriure diversos tractats de retòrica.

Nou!!: Esparta і Onàsim · Veure més »

Oracle d'Amon

Loracle d'Ammon a l'oasi de Siwa a Líbia, al nord-oest d'Egipte, fou un oracle del déu Ammó (grec Zeus-Amon) fundat per gent procedent de Tebes (Egipte).

Nou!!: Esparta і Oracle d'Amon · Veure més »

Orestes (Eurípides)

Orestes (Ορέστης / Orestēs) és el títol d'una tragèdia d'Eurípides datada l'any 408 a. C.

Nou!!: Esparta і Orestes (Eurípides) · Veure més »

Orestes (mitologia)

''Orestes perseguit per les Erínies'' de William-Adolphe Bouguereau. Orestes (en grec antic Ὀρέστης), va ser, segons la mitologia grega, un heroi, fill d'Agamèmnon i de Clitemnestra.

Nou!!: Esparta і Orestes (mitologia) · Veure més »

Ostatge

Simulacre policial amb un ostatge. Un ostatge és una persona retinguda com a presonera per un segrestador, l'alliberament i la vida de la qual depèn d'un requisit a complir per un tercer.

Nou!!: Esparta і Ostatge · Veure més »

Paflagonis

Els paflagonis (en grec antic Παφλαγόνες) eren un poble que va viure a la Paflagònia, al nord de l'Àsia Menor.

Nou!!: Esparta і Paflagonis · Veure més »

Paideia

Isòcrates, en una còpia trobada a la Villa Albani (Roma), va ser un dels pensadors més notables sobre la '''''paideia''''' En la cultura de l'antiga Grècia, el terme paideia (en grec παιδεία) es referia a la formació i l'educació del membre ideal de la polis.

Nou!!: Esparta і Paideia · Veure més »

Pal·ladi (estàtua)

Ajax el petit arrossega a Cassandra agafada al Pal·ladi. Detall d'un fresc romà de l'atri de la Casa del Menandre (I 10, 4) en Pompeia. El Pal·ladi (en grec: Παλλάδιον; Palládion), en la mitologia grecoromana, era una estàtua arcaica de fusta que representava la deessa Atena i es conservava a Troia des dels temps de la seva fundació. Segons la tradició, Eneas va fugir fins a Roma amb el Pal·ladi, allà es conservava al temple de Vesta.

Nou!!: Esparta і Pal·ladi (estàtua) · Veure més »

Pammenes de Tebes

Pammenes (en grec antic Παμμένης) fou un general tebà.

Nou!!: Esparta і Pammenes de Tebes · Veure més »

Pancraci

El pancraci (del grec παγκράτιον, "pankràtion", παν "pan", tot, i κράτος "kratos", força, en llatí Pancratium) és una violenta forma de lluita que va aparèixer el 648 aC, a la 33 olimpíada, com a combinació de la lluita i el pugilat.

Nou!!: Esparta і Pancraci · Veure més »

Pantites

Pantites (en llatí Pantites, en grec antic Παντίτης) fou un soldat d'Esparta, concretament un dels enviats a la batalla de les Termòpiles.

Nou!!: Esparta і Pantites · Veure més »

Paride ed Elena

Paride ed Elena (títol original en italià, Paris i Elena) és un dramma per musica en cinc actes amb música de Christoph Willibald Gluck, la tercera de les seves òperes de reforma italianes, posterior a Orfeu ed Euridice i Alceste.

Nou!!: Esparta і Paride ed Elena · Veure més »

Paris de Troia

Helena i Paris segons una visió neoclàssica de Jacques-Louis David Segons la mitologia grega, Paris (en grec antic Πάρις) també anomenat Alexandre (Ἀλέξανδρος, Aléxandros), va ser un príncep de la Tròade que provocà la guerra de Troia en segrestar (o conquistar, segons les versions) la princesa espartana Helena, esposa de Menelau.

Nou!!: Esparta і Paris de Troia · Veure més »

Partenó

El Partenó (del grec antic Παρθενος -Verge-) és un temple consagrat a la deessa grega Atena Pàrtenos, a qui el poble d'Atenes considera la seva protectora.

Nou!!: Esparta і Partenó · Veure més »

Partenis

Els partenis (grec antic οἱ Παρθενίαι, Hoi Partheníai, literalment «fills de noies joves no casades» eren a la ciutat estat d'Esparta a l'antiga Grècia una classe de la població de rang inferior, els quals, segons Antíoc de Siracusa van partir per a fundar la ciutat de Tarent a la Magna Grècia, a la regió actual de la Pulla, a Itàlia. Es tracta, doncs, dels joves nascuts fora de matrimoni durant la primera guerra messènica i que donen nom a la revolta dels partenis (708-706 aC), segons la tradició recollida per Estrabó i altres antics historiadors grecs. Diodor de Sicília diu que també s'anomenaven epeunactes. Estrabó cita Antíoc de Siracusa que hauria escrit: «Antíoc diu que durant la guerra messènica els espartiates que no van participar en la guerra van ser declarats esclaus que es deien ilotes. Els nens nascuts durant l'expedició es deien partenis i no tenien cap dret civil. Els no toleraven aquesta discriminació. Com eren molts van complotar contra els ciutadans lliures.» El complot va ser descobert, van perdonats i després d'un oracle van ser enviats per crear la colònia de Tarent, sota l'égidi de Fàlant d'Esparta, on els cretencs i els bàrbars que s'hi van establir abans, les van donar la benvinguda. Segons una altra tradició reportat per Dionís d'Halicarnàs els espartans haurien jurar de no tornar cap a casa abans d'obtenir la victòria. Com que la guerra es prolongava, això causava problemes demogràfiques i els guerrers haurien enviat cap a casa tots els joves, que encara no eren lligat pel jurament de tornar a casa i procrear-se quan més possible amb les joves. Una tercera versió vol que es tracta de la progenitura de les espartanes que durant la guerra van fornicar amb els seus esclaus.

Nou!!: Esparta і Partenis · Veure més »

Pasímel

Pasímel (en llatí Pasimelus, en grec antic Πασίμηλος) fou un polític de Corint, del partit oligàrquic.

Nou!!: Esparta і Pasímel · Veure més »

Pasipides

Pasipides (en llatí Pasippidas en grec antic Πασιππίδας) fou un militar espartà.

Nou!!: Esparta і Pasipides · Veure més »

Pau comuna

) La pau comuna (grec antic: κοινὴ εἰρήνη, kené irene) és el nom que els grecs donaven a una pau, semblant als tractats de pau internacionals ratificats per totes les polis participants, és a dir, totes les ciutats estat de Grècia. Aquests tractats no els proposaren els grecs, encara que s'hi adheriren, sinó el seu poderós veí, el rei persa conegut com el Gran rei.

Nou!!: Esparta і Pau comuna · Veure més »

Pau d'Antàlcides

La pau d'Antàlcides va ser un acord general de pau imposat per Pèrsia el 387 aC, però sota influència de les conveniències d'Esparta.

Nou!!: Esparta і Pau d'Antàlcides · Veure més »

Pau de Càl·lies

La Pau de Càl·lies o Pau de Càl·lias (Ειρήνη τουΚαλλίουen grec) és un tractat firmat al voltant de l'any 449 aC entre la Lliga de Delos (liderada per Atenes) i l'Imperi Persa que va posar fi a les Guerres Mèdiques.

Nou!!: Esparta і Pau de Càl·lies · Veure més »

Pau de Nícias

La pau de Nícias fou un tractat de pau entre Atenes i Esparta signat el març del 421 aC que va posar fi temporalment a la guerra del Peloponnès.

Nou!!: Esparta і Pau de Nícias · Veure més »

Pausànias (geògraf)

Pausànias o Pausànies (en grec: Παυσανίας) fou un historiador, viatger i geògraf grec que va viure a l'època dels emperadors Adrià i Marc Aureli.

Nou!!: Esparta і Pausànias (geògraf) · Veure més »

Pausànies (general)

Pausànies o Pausànias (Pausanias) fou un general espartà del, fou regent d'Esparta de la branca agída de la família reial lacedemònica, fill de Cleombrot d'Esparta i Alcatea o Alcitea; i nebot de Leònides I.

Nou!!: Esparta і Pausànies (general) · Veure més »

Pausànies d'Esparta

Pausànies d'Esparta o Pausànias (en llatí Pausanias, en grec antic Παυσανίας), fill de Pleistoànax i net de Pausànies, regent d'Esparta, va ser rei d'Esparta del 444 aC al 395 aC de la línia dels Agíades.

Nou!!: Esparta і Pausànies d'Esparta · Veure més »

Pausànies de Lacedemònia

Pausànies o Pausànias (Pausanias) va ser un historiador grec espartà.

Nou!!: Esparta і Pausànies de Lacedemònia · Veure més »

Pàredre

Un pàredre o paredre (en părĕdros) és una divinitat associada a una altra en un culte, una representació iconogràfica o un temple.

Nou!!: Esparta і Pàredre · Veure més »

Pàtrocle

Aquil·les curant Patrocle, ceràmica grega Segons la mitologia grega, Pàtrocle (en Πάτροκλος Pátroklos, 'Glòria del pare') era fill de Meneci i l'amant (o, depenent de les versions, millor amic) de l'heroi Aquil·les.

Nou!!: Esparta і Pàtrocle · Veure més »

Pàtrocle (almirall)

Pàtrocle (en Πάτροκλος; en Patroclus) fou un militar al servei de Ptolemeu II Filadelf que va dirigir la flota enviada per Egipte en ajut d'Atenes contra Antígon II Gònates (266 aC).

Nou!!: Esparta і Pàtrocle (almirall) · Veure més »

Pàtrocles (escultor)

Pàtrocles (en Πατροκλῆς; en Patrocles) fou un escultor grec que Plini el Vell situa, amb Naucides, Dinòmenes, i Cànac de Sició el jove, a l'entorn de l'Olimpíada 95 (400 aC).

Nou!!: Esparta і Pàtrocles (escultor) · Veure més »

Pèlops d'Esparta

Pèlops d'Esparta (Pelops) va ser rei d'Esparta de l'any 210 aC al 206 aC, any en què va morir.

Nou!!: Esparta і Pèlops d'Esparta · Veure més »

Pèricles

Pèricles (en Περικλῆς; Perĭclēs; Atenes, 495 aC - 429 aC) va ser un polític i general de l'antiga Grècia del.

Nou!!: Esparta і Pèricles · Veure més »

Pèrsia

Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).

Nou!!: Esparta і Pèrsia · Veure més »

Pedàrit

Pedàrit o Pedàret (Pedaritus o Paedaretus), fill de Lleó, fou un militar espartà del.

Nou!!: Esparta і Pedàrit · Veure més »

Pedònom

El pedònom (en grec antic παιδονόμος) era un magistrat d'Esparta i en alguns altres estats d'origen dòric, que tenia encarregada la direcció general de l'educació dels joves, encara que sembla que no anava més enllà de la preocupació per l'entrenament físic.

Nou!!: Esparta і Pedònom · Veure més »

Pederàstia

Fotografia de Wilhelm von Gloeden que representa la pederàstia. La pederàstia és una relació eròtica homosexual entre un adolescent i un home adult.

Nou!!: Esparta і Pederàstia · Veure més »

Pederàstia a l'antiga Grècia

V-. ''L'home amb barba està representat en un tradicional gest de festeig pederasta, amb una mà buscant acariciar al jove i l'altra tocant la seva barbeta mirant-lo als ulls.''J.D. Beazley, "Alguns atuells de l'Àtica en el museu de Xipre", provinents de la British Academy 33 (1947); p.199; Dover supra n.55; p.94ff La pederàstia grega (del grec παιδεραστία), idealitzada pels grecs des de l'època arcaica, era una relació entre un jove adolescent (ἐρώμενος, erōmenos, 'estimat') i un home adult que no pertanyia a la seva família propera (ἐραστής, erastēs, 'amant').

Nou!!: Esparta і Pederàstia a l'antiga Grècia · Veure més »

Pedofília

La pedofília és la preferència sexual d'un adult vers impúbers.

Nou!!: Esparta і Pedofília · Veure més »

Pelòpides

Pelòpides o Pelòpidas (en llatí Pĕlŏpĭdas, en grec antic Πελοπίδας) fou un general i home d'estat tebà, fill d'Hippocle, descendent d'una família noble.

Nou!!: Esparta і Pelòpides · Veure més »

Pel·lana

Pel·lana (en grec dòric, Πέλλανα, Pél·lana, segons Pausànies; en grec jònic, Πελλήνη, Pel·lene, segons Estrabó i Xenofont) era una ciutat de Lacònia situada vora el riu Eurotes, a la via que anava d'Esparta a Arcàdia.

Nou!!: Esparta і Pel·lana · Veure més »

Pel·lene

Pel·lene (Πελλήνη, en dòric Πελλάνα, Pellene; gentilici Πελληνεύς, català pel·leneu) era una ciutat d'Acaia, la més oriental de les dotze ciutats originals de la Lliga Aquea.

Nou!!: Esparta і Pel·lene · Veure més »

Peloponès

El Peloponès o Peloponnès (en grec Πελοπόννησος Pelopónnisos) és una extensa península del sud de Grècia, situada més avall del golf de Corint.

Nou!!: Esparta і Peloponès · Veure més »

Peltasta

Els peltastes (πελταστής, derivat de πέλτη, 'escut lleuger'; peltarion) són, del ençà, la infanteria lleugera mercenària característica dels exèrcits grecs i hel·lenístics.

Nou!!: Esparta і Peltasta · Veure més »

Península Calcídica

La península Calcídica, dins Grècia. La península Calcídica (grec: Χαλκιδική) és una península de Grècia, a la costa de Tràcia, avui repartida entre els nomós de la Calcídica i de Tessalònica.

Nou!!: Esparta і Península Calcídica · Veure més »

Península de Gal·lípoli

La península de Gal·lípoli (Gelibolu Yarımadası; Χερσόνησος της Καλλίπολης, Khersónissos tis Kalípolis; en català medieval, Gal·lípol), a l'antiguitat anomenada Quersonès Traci (Chersonesus Thracica), és una petita península de Turquia.

Nou!!: Esparta і Península de Gal·lípoli · Veure més »

Peneste

Els Penestes (Penestae, Penéstai) foren una classe social de Tessàlia.

Nou!!: Esparta і Peneste · Veure més »

Pentecontècia

La Pentecontècia (πεντηκονταετία/pentēkontaetía, 'període de cinquanta anys') és el terme que s'usa per a referir-se al període de la història de Grècia que comprèn des de la derrota dels perses en la Segona Guerra Mèdica a Salamina i Platea (480 i 479 aC), fins a l'inici de la Guerra del Peloponès al 433 aC El terme és originari de Tucídides, que l'utilitza en la seva descripció d'aquest període.

Nou!!: Esparta і Pentecontècia · Veure més »

Període hel·lenístic

El període hel·lenístic o època hel·lenística (del al), llevat dels seus personatges importants com ara Alexandre Magne i Cleòpatra VII, es considera un període de transició, potser fins i tot de declivi o de decadència, entre l'esplendor del període clàssic de Grècia i el poder de l'Imperi Romà que li succeiria.

Nou!!: Esparta і Període hel·lenístic · Veure més »

Perdicas II

Perdicas II (en llatí Perdiccas, en grec antic Περδίκκας) fou rei de Macedònia, fill i successor d'Alexandre I de Macedònia vers el 454 aC encara que les diverses notícies dels autors antics donen marge per establir altres dates.

Nou!!: Esparta і Perdicas II · Veure més »

Periala

Periala (en grec antic Περίαλλα) va ser una pítia de l'Oracle de Delfos en una data entre finals del i inicis del segle V aC.

Nou!!: Esparta і Periala · Veure més »

Periecs

Els periecs (περίοικοι) foren la segona classe social de la polis d'Esparta, per sota els esparciates i per damunt els hilotes.

Nou!!: Esparta і Periecs · Veure més »

Perieres

Segons la mitologia grega, Perieres (en grec antic Περιήρης), va ser un rei de Messènia.

Nou!!: Esparta і Perieres · Veure més »

Pete Sampras

Petros «Pete» Sampras (Washington DC, Estats Units, 12 d'agost de 1971) és un exjugador professional de tennis estatunidenc.

Nou!!: Esparta і Pete Sampras · Veure més »

Petreu

Petreu (en llatí Petraeus, en grec antic Πετραι̂ος) fou un militar macedoni amic de Filip V de Macedònia.

Nou!!: Esparta і Petreu · Veure més »

Pierre de Coubertin

Pierre de Coubertin (París, 1 de gener de 1863 – Ginebra, 2 de setembre de 1937), nascut com Pierre de Frédy, fou un pedagog i historiador francès, conegut per ser el fundador dels Jocs Olímpics moderns.

Nou!!: Esparta і Pierre de Coubertin · Veure més »

Pilos de l'Èlida

Pilos (en Pylus) era una ciutat de l'Èlida situada a les muntanyes entre Elis i Olímpia, a prop d'on el riu Ladó desaigua al Peneu.

Nou!!: Esparta і Pilos de l'Èlida · Veure més »

Pirros

Bust de Pirros Pirros (Pyrrhus,, ΠΥΡΡΟΣ) (318 aC-272 aC) fou rei de l'Epir.

Nou!!: Esparta і Pirros · Veure més »

Pisandre d'Esparta

Pisandre (en llatí Peisander, en grec antic) fou un noble espartà, cunyat d'Agesilau II.

Nou!!: Esparta і Pisandre d'Esparta · Veure més »

Pisístrat (fill de Nèstor)

Pisístrat (en grec antic Πεισίστρατος, Peisístratos) va ser, segons la mitologia grega, un heroi grec, fill de Nèstor.

Nou!!: Esparta і Pisístrat (fill de Nèstor) · Veure més »

Pisistràtides

Els Pisistràtides eren una dinastia que va governar Atenes al en lluita contra els Alcmeònides.

Nou!!: Esparta і Pisistràtides · Veure més »

Pitàgores d'Argos

Pitàgores d'Argos era un militar de l'antiga Grècia i era germà (segons Titus Livi seria el gendre) del rei tirà i també reformador d'Esparta, Nabis.

Nou!!: Esparta і Pitàgores d'Argos · Veure més »

Pitàgores d'Esparta

Pitàgores d'Esparta, va ser un almirall mercenari de l'antiga Grècia que va ser contractat per a comandar la primera flota del Cirus el Jove durant la campanya contra els perses durant l'any 401 aC.

Nou!!: Esparta і Pitàgores d'Esparta · Veure més »

Plaga d'Atenes

Recreació idealitzada de l'Acròpoli d'Atenes del pintor Leo von Klenze, 1846, Alte Pinakothek La Plaga d'Atenes va ser una epidèmia devastadora que va afectar principalment la ciutat estat d'Atenes l'any 430 aC, durant el segon any de la Guerra del Peloponès, i quan la victòria atenenca encara semblava possible.

Nou!!: Esparta і Plaga d'Atenes · Veure més »

Plató

Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.

Nou!!: Esparta і Plató · Veure més »

Pleies

Pleies o Palea (en grec antic Πλεῖαι, Παλαιὰ) és el nom d'una antiga ciutat de Lacònia que segons Pausànias es trobava en el camí que anava d'Acries a Gerontres.

Nou!!: Esparta і Pleies · Veure més »

Pleuró

Pleuró (en Pleuron) fou una ciutat de l'antiga Grècia situada a Etòlia, que ja és esmentada per Homer al Catàleg de les naus.

Nou!!: Esparta і Pleuró · Veure més »

Pleuró (mitologia)

Segons la mitologia grega, Pleuró (en grec antic Πλευρών), va ser un fill d'Etol, rei d'Etòlia, i de Prònoe, i germà de Calidó.

Nou!!: Esparta і Pleuró (mitologia) · Veure més »

Plistarc

* Plistarc d'Esparta, rei d'Esparta vers 489 aC a 458 aC.

Nou!!: Esparta і Plistarc · Veure més »

Plistarc d'Esparta

Plistarc o Pleistarc (en llatí Pleistarchus, en grec antic Πλείσταρχος) va ser rei d'Esparta de la línia Agída.

Nou!!: Esparta і Plistarc d'Esparta · Veure més »

Plistòanax

Plistòanax o Plistònax (Πλειστοάναξ o Πλειστώναξ) fou el 19è rei d'Esparta de la línia Agída.

Nou!!: Esparta і Plistòanax · Veure més »

Plutó (mitologia)

Orfeu davant Plutó i Prosèrpina. Gravat de Virgil Solis per ''Les Metamorfosis'' d'Ovidi (X, 11-52) En la religió i la mitologia grega i romana, Plutó (Pluto) era el governant de l'inframon, idèntic a Hades, nom que amb el temps es va especialitzar per fer referència a l'inframon mateix.

Nou!!: Esparta і Plutó (mitologia) · Veure més »

Poble dels artesans d'Amarna

El poble dels artesans d'Amarna es trobava en el desert oriental d'Amarna, la capital construïda pel faraó Akhenaton, prop de la necròpolis del sud.

Nou!!: Esparta і Poble dels artesans d'Amarna · Veure més »

Polícrates d'Atenes

Polícrates d'Atenes (en llatí Polycrates, en grec antic Πολυκράτης) fou un sofista i retòric grec contemporani de Sòcrates i Isòcrates.

Nou!!: Esparta і Polícrates d'Atenes · Veure més »

Polícrates de Samos

Polícrates de Samos (en llatí Polycrates, en grec antic) fou tirà de Samos.

Nou!!: Esparta і Polícrates de Samos · Veure més »

Pol·lis

Pol·lis (Pollis) fou un navarc (almirall) espartà que va néixer al i va morir després de l'any 376 aC.

Nou!!: Esparta і Pol·lis · Veure més »

Polemarca

Polemarca (en grec antic πολέμαρχος) era un magistrat de l'antiga Grècia.

Nou!!: Esparta і Polemarca · Veure més »

Poliantes

Poliantes de Sardes (Polyanthes) va ser un militar corinti que va dirigir la flota peloponèsia que va lliurar un combat contra la flota atenesa dirigida per Dífil al golf de Corint l'any 413 aC, i que va tenir un resultat indecís.

Nou!!: Esparta і Poliantes · Veure més »

Polibi de Megalòpolis

Polibi de Megalòpolis (en llatí Polybius, en grec Πολύβιος) fou un militar arcadi de la Lliga Aquea.

Nou!!: Esparta і Polibi de Megalòpolis · Veure més »

Polibiades

Polibiades (en llatí Polybiades, en grec antic Πολυβιάδης) fou un general espartà.

Nou!!: Esparta і Polibiades · Veure més »

Polidamant de Farsàlia

Polidamant (Polydámas) fou tirà de Farsàlia elegit pels seus conciutadans cap a l'any 375 aC.

Nou!!: Esparta і Polidamant de Farsàlia · Veure més »

Polidectes d'Esparta

Polidectes (en llatí Polydectes, en grec antic Πολυδέκτης) va ser el sisè rei d'Esparta de la línia Pròclida.

Nou!!: Esparta і Polidectes d'Esparta · Veure més »

Polidor d'Esparta

Polidor d'Esparta (en llatí Polydorus, en grec antic) va ser el desè rei d'Esparta de la línia dels Agíades, fill d'Alcàmenes d'Esparta i pare d'Eurícrates I que va ser el seu successor.

Nou!!: Esparta і Polidor d'Esparta · Veure més »

Polimnest d'Esparta

Polimnest d'Esparta (en llatí Polymnestus, en grec antic) fill de Meles de Colofó, va ser un poeta èpic, elegíac i líric, i un músic grec.

Nou!!: Esparta і Polimnest d'Esparta · Veure més »

Polis

A la Grècia clàssica, la polis (πόλις) era la ciutat estat, el marc essencial on es desenvolupà i s'expandí la civilització grega fins a l'època arcaica.

Nou!!: Esparta і Polis · Veure més »

Polixè

Polixè (en llatí Polyxenus, en grec antic Πολύξενος) fou un noble siracusà que tenia una germana que es va casar amb Hermòcrates de Siracusa (el pare de Dionís el Vell).

Nou!!: Esparta і Polixè · Veure més »

Polixo (dona de Tlepòlem)

Polixo (en grec antic Πολυξώ), va ser, segons la mitologia grega, l'esposa de Tlepòlem, rei de Rodes i fill d'Hèracles, mort davant de Troia.

Nou!!: Esparta і Polixo (dona de Tlepòlem) · Veure més »

Portada/article febrer 20

Categoria:Articles del dia de febrer de la portada 600k.

Nou!!: Esparta і Portada/article febrer 20 · Veure més »

Portada/article novembre 30

Categoria:Articles del dia de novembre de la portada 600k.

Nou!!: Esparta і Portada/article novembre 30 · Veure més »

Praxites

Praxites (en llatí Praxitas, en grec antic Πραξίτας) fou un militar espartà.

Nou!!: Esparta і Praxites · Veure més »

Príam

Príam (grec Πρίαμος, Priamos) a la mitologia grega és el rei de Troia al temps de la guerra homònima.

Nou!!: Esparta і Príam · Veure més »

Pròdic de Ceos

Pròdic de Ceos (Πρόδικος) fou un sofista i filòsof grec del.

Nou!!: Esparta і Pròdic de Ceos · Veure més »

Primera batalla de Làmia

La primera batalla de Làmia va ser un enfrontament entre Filip V de Macedònia i la república romana al 209 aC.

Nou!!: Esparta і Primera batalla de Làmia · Veure més »

Primera Guerra del Peloponnès

La Primera Guerra del Peloponnès (460–445 aC) es va lliurar entre Esparta com a líder de la Lliga del Peloponnès i els altres aliats d'Esparta, sobretot Tebes, i la Lliga de Delos, dirigida per Atenes, amb el suport d'Argos.

Nou!!: Esparta і Primera Guerra del Peloponnès · Veure més »

Primera Guerra Macedònica

La Primera Guerra Macedònica va ser el primer dels tres conflictes militars que van enfrontar al Regne de Macedònia amb la República de Roma.

Nou!!: Esparta і Primera Guerra Macedònica · Veure més »

Primera guerra messènica

La primera guerra messènica va enfrontar al regne de Messènia i al regne d'Esparta per la possessió de diversos territoris, entre els quals el mont Taíget, que tenien la part occidental de cara a Messènia, i era en mans d'Esparta.

Nou!!: Esparta і Primera guerra messènica · Veure més »

Primera Guerra Púnica

La Primera Guerra Púnica fou la primera de les tres guerres entre la República Romana i Cartago, les dues potències dominants de la Mediterrània occidental a l'albada del, que des del 264 fins al 241 aC es disputaren l'hegemonia en allò que acabaria sent el conflicte ininterromput més llarg i la major guerra naval de l'edat antiga.

Nou!!: Esparta і Primera Guerra Púnica · Veure més »

Pritanis d'Esparta

Pritanis (en llatí Prytanis, en grec antic Πρύτανις) va ser rei d'Esparta de la línia pròclida, i segons Pausànias era fill d'Euripó i el cinquè rei de la dinastia.

Nou!!: Esparta і Pritanis d'Esparta · Veure més »

Procles

Procles (Προκλῆς; Procles) fou un rei d'Esparta llegendari, germà bessó d'Eurístenes i fill de l'heràclida Aristodem.

Nou!!: Esparta і Procles · Veure més »

Procles (desambiguació)

* Procles, rei d'Esparta, fundador de la dinastia pròclida.

Nou!!: Esparta і Procles (desambiguació) · Veure més »

Proscripció

John Everett Millais, ''The Proscribed Royalist, 1651'' La proscripció (del llatí: proscriptio) és una identificació pública i oficial de persones o organitzacions catalogades com a enemic públic, enemic del poble o enemic de l'Estat.

Nou!!: Esparta і Proscripció · Veure més »

Prostitució a l'antiga Grècia

aC La prostitució va ser un component de la vida quotidiana dels antics grecs des de l'època arcaica.

Nou!!: Esparta і Prostitució a l'antiga Grècia · Veure més »

Província d'Aydın

Aydın és una província del sud-oest de Turquia, situada a la Regió de l'Egeu.

Nou!!: Esparta і Província d'Aydın · Veure més »

Ptolemeu (fill de Chrysennos)

Ptolemeu (en llatí Ptolemaeus, en grec antic Πτολεμαίος) fill de Chrysennos era un alt oficial egipci al servei de Ptolemeu IV Filopàtor.

Nou!!: Esparta і Ptolemeu (fill de Chrysennos) · Veure més »

Ptolemeu III Evèrgetes I

Moneda de Ptolemeu III Ptolemeu III Evèrgetes o Ptolemeu III Evèrgetes I (Ptolemeu el Benefactor) fou rei d'Egipte (246 aC-222 aC).

Nou!!: Esparta і Ptolemeu III Evèrgetes I · Veure més »

Ptolemeu, príncep de l'Epir

Ptolemeu, príncep de l'Epir (en grec antic Πτολεμαῖος "Ptolemâios") nascut a l'Epir l'any 295 aC i mort a Argos el 272 aC, va ser fill de Pirros rei de l'Epir i de la seva dona Antígona, fillastra de Ptolemeu I Soter, que probablement va morir al moment del part.

Nou!!: Esparta і Ptolemeu, príncep de l'Epir · Veure més »

Pugilat

minoics boxejant, la primera prova conservada de l'ús de guants (1500 aC) El pugilat (grec antic: πὐξ o πυγμαχία) o boxa grega antiga és un esport que data com a mínim del 1500 aC i que es practicava a les polis gregues en diversos contextos socials.

Nou!!: Esparta і Pugilat · Veure més »

Quelidonis

Quelidonis (en llatí Chelidonis, en grec antic Χελιδονίς) fou una dona espartana de gran bellesa i sang reial, filla de Leotíquides.

Nou!!: Esparta і Quelidonis · Veure més »

Queró d'Esparta

Queró o Caró (en llatí Chaeron o Charon, en grec Χαίρων o Χαρων) fou un polític espartà, favorable al tirà Nabis.

Nou!!: Esparta і Queró d'Esparta · Veure més »

Quiló d'Esparta

Quiló (Cheilon) fou un príncep espartà de la casa reial dels euripòntides.

Nou!!: Esparta і Quiló d'Esparta · Veure més »

Quiló de Lacedemònia

Quiló en grec antic Χείλων o Χίλων, fou considerat un dels set savis de Grècia.

Nou!!: Esparta і Quiló de Lacedemònia · Veure més »

Quionis d'Esparta

Quionis d'Esparta (Chionis) fou un atleta espartà que va obtenir la victòria als jocs olímpics en quatre successives olimpíades, quatre vegades en proves d'estadi i tres en aparells.

Nou!!: Esparta і Quionis d'Esparta · Veure més »

Quios

Quios (en grec antic Χίος, en català medieval illa del Xiu, en turc Sakız Adassi) és una illa grega de la mar Egea propera a la costa asiàtica; està separada de la costa per un estret d'uns 8 km d'ample.

Nou!!: Esparta і Quios · Veure més »

Quirísof d'Esparta

Quirísof (en llatí Cheirisophus, en grec antic Χειρίσοφος) va ser un militar espartà.

Nou!!: Esparta і Quirísof d'Esparta · Veure més »

Ràmfies

Ràmfies (en llatí Rhamphias, en grec antic Ῥαμφίας), potser el pare de Clearc d'Esparta, va ser un ambaixador espartà, un dels tres ambaixadors enviats a Atenes l'any 432 aC amb les peticions d'Esparta, que exigien la independència de la totalitat dels estats grecs.

Nou!!: Esparta і Ràmfies · Veure més »

Rebel·lió de Tassos

La rebel·lió de Tassos fou un esdeveniment de l'any 465 aC, en què la ciutat de Tassos es va rebel·lar contra el control atenès, i va intentar renunciar a la seva pertinença a la Lliga de Delos.

Nou!!: Esparta і Rebel·lió de Tassos · Veure més »

Regne de Macedònia

El Regne de Macedònia (grec: Μακεδονία) fou un regne hel·lènic que va existir des d'una època desconeguda fins a la conquesta romana del 168 aC.

Nou!!: Esparta і Regne de Macedònia · Veure més »

Rei d'Esparta

Rei d'Esparta fou el títol donat al dirigent dori d'Esparta, inicialment als descendents d'Aristodem, un dels líders heraclides (descendents d'Hèrcules) el qual segons la llegenda va acabar la conquesta de Lacònia.

Nou!!: Esparta і Rei d'Esparta · Veure més »

Religió minoica

Fidels portant ofrenes, sarcòfag d'Hagia Triada, època neopalatina, Museu Arqueològic de Càndia. El concepte religió minoica fa referència als cultes practicats a l'illa de Creta per la civilització minoica.

Nou!!: Esparta і Religió minoica · Veure més »

Retrat

Retrat funerari d'un jove de la província romana d'Egipte de l'antiga Roma Un retrat és la representació de la fisonomia d'una persona.

Nou!!: Esparta і Retrat · Veure més »

Revolta d'esclaus

Grillons d'esclau Miquel Àngel (1513-1516) Ricard II d'Anglaterra es reuneix amb els rebels el 14 de juny de 1381, en una miniatura de Jean Froissart ''Batalla a Santo Domingo'' pintada per January Suchodolski (1845), durant la Revolució haitiana Una revolta d'esclaus és un aixecament armat d'esclaus.

Nou!!: Esparta і Revolta d'esclaus · Veure més »

Revolta Jònica

La Revolta Jònica fou un conflicte armat entre els països de l'Àsia Menor i Xipre contra l'Imperi Persa, que va representar un episodi decisiu de la confrontació entre grecs i perses.

Nou!!: Esparta і Revolta Jònica · Veure més »

Sacades

Sacades (en llatí Sacadas, en grec antic Σακάδας) fou el més important dels antics músics grecs arcaics, nadiu d'Argos.

Nou!!: Esparta і Sacades · Veure més »

Salamina

Panoràmica de la capital de l'illa, davant la badia del mateix nom Salamina o Sàlamis (Σαλαμίνα; en grec antic i en katharévussa, Σαλαμίς; antigament també Kúluri, Κούλουρη) és la més gran de les illes del Golf Sarònic, situada entre la costa occidental de l'Àtica i la costa oriental de Mègara, i que forma la part sud de la badia d'Eleusis.

Nou!!: Esparta і Salamina · Veure més »

Salet

Salet fou un militar espartà.

Nou!!: Esparta і Salet · Veure més »

Samoles d'Arcàdia

Samoles (Samolas) fou un escultor grec d'Arcàdia.

Nou!!: Esparta і Samoles d'Arcàdia · Veure més »

Santorí

Santorí (de l'italià Santorini, en grec Σαντορίνη), antigament coneguda com a Tera (en grec, i oficialment, Θήρα, pronúncia moderna: Thira; pronúncia antiga: Thēra), és una illa grega de l'arxipèlag de les Cíclades.

Nou!!: Esparta і Santorí · Veure més »

Santuari d'Àrtemis Ortia

Localització del santuari d'Àrtemis Ortia El santuari de Àrtemis Ortia és un dels centres religiosos més importants de la ciutat grega d'Esparta.

Nou!!: Esparta і Santuari d'Àrtemis Ortia · Veure més »

Sardes

Sardes o Sardis (Sárdeis, Sárdis) fou una ciutat de l'Àsia Menor, capital del Regne de Lídia, dels sàtrapes perses, d'Antígon, dels sàtrapes selèucides i capital regional amb els romans.

Nou!!: Esparta і Sardes · Veure més »

Sòfocles

Carles Riba publicada a Barcelona l'any 1920 per Editorial Catalana Sòfocles (grec antic: Σοφοκλῆς, circa 496 – hivern del 406 o 405 aC)Sommerstein (2002), p. 41.

Nou!!: Esparta і Sòfocles · Veure més »

Sòsicles de Corint

Sòsicles (Sosicles) fou un dels delegats corintis en un notable congrés dels aliats d'Esparta on es va proposar restaurar a Hípies, el fill de Pisístrat, com a tirà d'Atenes.

Nou!!: Esparta і Sòsicles de Corint · Veure més »

Sciritis

Sciritis (en grec antic Σκιρῖτις) era el nom d'unes àrides muntanyes situades al nord de Lacònia, entre l'alt Eurotes a l'oest i l'Enunt a l'est.

Nou!!: Esparta і Sciritis · Veure més »

Segle IX aC

El segle IX aC és un període que transcorre des de l'any 900 aC fins al 801 aC i està marcat pel desenvolupament de les civilitzacions d'Orient i el sud del Mediterrani mentre Europa entra en l'edat del ferro.

Nou!!: Esparta і Segle IX aC · Veure més »

Segle X aC

El segle X aC és un període de la història en què es produeix un desplaçament de poder des de l'Orient Mitjà cap al Mediterrani, on el comerç té un paper fonamental en el desenvolupament tecnològic i cultural dels pobles.

Nou!!: Esparta і Segle X aC · Veure més »

Segona Guerra Mèdica

La Segona Guerra Mèdica va consistir en una invasió persa de l'antiga Grècia, que va durar dos anys (480 - 478 aC), en el transcurs de les guerres mèdiques.

Nou!!: Esparta і Segona Guerra Mèdica · Veure més »

Segona guerra messènica

La segona guerra messènica va enfrontar al regne de Messènia i al regne d'Esparta.

Nou!!: Esparta і Segona guerra messènica · Veure més »

Segona Guerra Sagrada

La Segona Guerra Sagrada és un conflicte armat a l'antiga Grècia pel control del centre religiós panhel·lènic de Delfos.

Nou!!: Esparta і Segona Guerra Sagrada · Veure més »

Segona Lliga atenesa

La Segona Lliga atenesa o Confederació Atenesa fou una unió de ciutats-estat gregues, encapçalada per Atenes (378 - 355 aC), creada per tal de posar terme a l’hegemonia d'Esparta.

Nou!!: Esparta і Segona Lliga atenesa · Veure més »

Sel·làsia

Sel·làsia o Selàsia (en llatí Sellasia, en grec antic Σελλασία) era una ciutat de Lacònia, a la vall de l'Oenos, al camí entre Tegea i Argos.

Nou!!: Esparta і Sel·làsia · Veure més »

Senglar de Calidó

romà (Museu Ashmolean, Oxford, Anglaterra). El senglar de Calidó fou una fera de proporcions gegantines que devastava els camps d'Etòlia.

Nou!!: Esparta і Senglar de Calidó · Veure més »

Setge d'Aspis

El setge d'Aspis va ser un esdeveniment ocorregut l'any 256 aC, durant la Primera Guerra Púnica, entre l'exèrcit romà dirigit pels cònsols Marc Atili Règul i Luci Manli Vulsó Llong i l'exèrcit cartaginès que guarnia la ciutat d'Aspis (l'actual Kélibia).

Nou!!: Esparta і Setge d'Aspis · Veure més »

Setge de Lindos

Un grec i un persa lluiten, en una imatge del segle V aC. El setge de Lindos va ser el principi del primer intent dels perses d'envair Grècia, en el marc de les Guerres Mèdiques.

Nou!!: Esparta і Setge de Lindos · Veure més »

Setge de Naxos (499 aC)

El setge de Naxos (499 aC) va ser un intent fallit del tirà Aristàgores de Milet, que operava amb el suport i en nom de l'Imperi Persa de Darios el Gran, de conquerir l'illa de Naxos.

Nou!!: Esparta і Setge de Naxos (499 aC) · Veure més »

Setge de Siracusa (413 aC)

La batalla de Siracusa formà part d'una expedició atenenca a Sicília entre el 415 aC i el 413 aC, durant la guerra del Peloponnès.

Nou!!: Esparta і Setge de Siracusa (413 aC) · Veure més »

Seutes II

Seutes II (en llatí Seuthes, en grec antic Σεύθης) va ser un rei odrisi de Tràcia.

Nou!!: Esparta і Seutes II · Veure més »

Siadres d'Esparta

Siadres d'Esparta (en llatí Syadras, en grec antic Συάδρας "Syádras") fou un escultor d'Esparta.

Nou!!: Esparta і Siadres d'Esparta · Veure més »

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.

Nou!!: Esparta і Sicília · Veure més »

Sició

Localització de Sició. Excavació d'un temple dòric a Sició. Sició (en llatí Sicyon, en grec antic Σικυών o Σεκυών) moderna Vasiliká.

Nou!!: Esparta і Sició · Veure més »

Sime (Dodecanès)

Localització de l'illa de Simi Simi Sime (en grec antic Σύμη) és una illa grega del Dodecanès, situada a la costa de Cària, al nord-oest de Rodes.

Nou!!: Esparta і Sime (Dodecanès) · Veure més »

Simmàquia

Simmàquia (συμμαχία symmakhía 'comunitat de combat, aliança'; de σύμμαχος sýmmakhos 'combatents') és el terme referit a un tractat d'aliança a l'antiga Grècia.

Nou!!: Esparta і Simmàquia · Veure més »

Simpòsium

Simposiasta amb hetaira, kylix àtic de figures vermelles amb la inscripció PILIPOS KALLISTO" (Filip és el més guapo) Simpòsium o simposi (de l'antic grec συμπόσιον symposion o symposio, de συμπίνειν sympinein, "beure plegats", arribat al català com a manlleu directe del llatí) era el nom donat pels grecs a la reunió que gairebé sempre seguia al sopar, quan es bevia pel plaer de fer-ho i s’acompanyava de música, dansa, poesia o conversa.

Nou!!: Esparta і Simpòsium · Veure més »

Sinesi de Cirene

Sinesi (Synesius) va ser un dels més elegants escriptors cristians dels segles  i. Va néixer a Cirene i deia ser descendent del rei d'Esparta Eurístenes.

Nou!!: Esparta і Sinesi de Cirene · Veure més »

Sissícia

La sissícia (en ta syssítia o he syssítia, literalment 'menjar en comú') eren els menjars col·lectius d'homes d'un grup social o religiós de l'antiga Grècia, i en especial a Esparta i Creta.

Nou!!: Esparta і Sissícia · Veure més »

Soldat

Un soldat, en el seu sentit més general, és qualsevol persona que forma part o bé serveix en un exèrcit, i es sotmet a una disciplina jerarquitzada, una reglamentació estricta i l’ús d’uniforme i símbols obligatoris a diferència d'un guerrer o milicià.

Nou!!: Esparta і Soldat · Veure més »

Soos

En la mitologia grega, Soos (en grec antic Σόος) va ser un rei parcialment llegendari d'Esparta, mort al voltant del 890 aC.

Nou!!: Esparta і Soos · Veure més »

Sosístrat I de Siracusa

Sosístrat I de Siracusa (Sosistratus, en Σωσίστρατος «Sosístratos») fou un dirigent a Siracusa que compartia el poder amb Heraclides, uns anys abans de la pujada al poder d'Agàtocles.

Nou!!: Esparta і Sosístrat I de Siracusa · Veure més »

Sosibi (ministre)

Sosibi (en llatí Sosibius, en grec antic) fou un ministre egipci, el ministre principal de Ptolemeu IV Filopàtor.

Nou!!: Esparta і Sosibi (ministre) · Veure més »

Taíget

El mont Taíget (Ταΰγετος), a l'edat mitjana i fins al anomenat també Pentedàktylos (Πενταδάκτυλος, Pendedàktilos 'cinc dits'), és una cadena muntanyosa de Grècia situada prop d'Esparta (Peloponès), que s'estenen de les muntanyes d'Arcàdia cap al sud, fins al cap Tènar.

Nou!!: Esparta і Taíget · Veure més »

Taletes

Tales de Creta o Taletes (en grec antic) fou un cèlebre músic, taumaturg i poeta líric grec.

Nou!!: Esparta і Taletes · Veure més »

Taltibi

Taltibi (en grec antic Ταλθύβιος), va ser, segons la mitologia grega, l'herald d'Agamèmnon que participà amb ell a la guerra de Troia.

Nou!!: Esparta і Taltibi · Veure més »

Tàctiques romanes d'infanteria

Les tàctiques d'infanteria romana es refereix al desplegament, la formació i les maniobres de la infanteria romana des de l'inici de la República Romana fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident.

Nou!!: Esparta і Tàctiques romanes d'infanteria · Veure més »

Tàlames

Talames (en grec antic Θαλάμη) va ser una ciutat de Lacònia que en diversos períodes històrics va pertànyer a Messènia.

Nou!!: Esparta і Tàlames · Veure més »

Tàrent

Tàrent (en català antic Taràntol, en italià Taranto, en tarentí, Tarde) és un municipi italià, situat a la regió de la Pulla (en italià Puglia, en tarentí Pugghie) i a la província de Tàrent.

Nou!!: Esparta і Tàrent · Veure més »

Tègea

Atena Alea a Tègea. Tègea (Τεγέα; gentilici Τεγεάτης, català tegeata) era la ciutat principal d'Arcàdia a l'antiga Grècia.

Nou!!: Esparta і Tègea · Veure més »

Tèlecle

Tèlecle (Teleclus) fou un rei d'Esparta del, el vuitè de la línia dels agíades.

Nou!!: Esparta і Tèlecle · Veure més »

Tòrax d'Esparta

Tòrax d'Esparta (en llatí Thorax, en grec antic Θώραξ) fou un militar espartà.

Nou!!: Esparta і Tòrax d'Esparta · Veure més »

Túrios

Túrios o Turis (en Thurii o Thurium) va ser una ciutat de la Magna Grècia situada al golf de Tàrent, prop de Síbaris, ciutat que va substituir.

Nou!!: Esparta і Túrios · Veure més »

Teano (Tràcia)

D'acord amb la mitologia grega, Teano (en grec antic Θεανώ), era una princesa tràcia que actuà com a sacerdotessa d'Atenea durant la guerra de Troia.

Nou!!: Esparta і Teano (Tràcia) · Veure més »

Teatre de l'antiga Grècia

El déu Dionís amb Paideia i, de peu, tres actors El teatre de l'antiga Grècia, és el conjunt d'obres dramàtiques, i d'arts escèniques en general, que es van crear a la cultura de l'antiga Grècia.

Nou!!: Esparta і Teatre de l'antiga Grècia · Veure més »

Teòcosm

Teòcosm (en llatí Theocosmus, en grec antic) fou un escultor grec nascut a Mègara de la segona meitat del segle V aC.

Nou!!: Esparta і Teòcosm · Veure més »

Teòfan Anastaso

Teòfan Anastaso (en caràcters grecs: Θεοφανώ Αναστασώ) Emperadriu romana d'Orient, famosa pels seus crims i per la seva bellesa física.

Nou!!: Esparta і Teòfan Anastaso · Veure més »

Tebes (Grècia)

Tebes (Θήβα, Thíva; Θῆβαι, Thḗbai; en català medieval, Estives) és una ciutat de Grècia de la regió de Beòcia situada a 48 km al nord-oest d'Atenes, al nord de la serralada del Citeró, que separa Beòcia de l'Àtica.

Nou!!: Esparta і Tebes (Grècia) · Veure més »

Tegira

Orcomen. Tegira (en grec, Τεγύρα) fou una antiga ciutat grega de Beòcia.

Nou!!: Esparta і Tegira · Veure més »

Telèmac

Antonio Canova. ''Ritorno di Telemaco'' En la mitologia grega Telèmac (en grec antic Τηλέμαχος Telémakhos, «lluitador llunyà», en al·lusió al seu pare) fou un heroi i fill d'Odisseu i Penèlope, i un personatge de L'Odissea d'Homer.

Nou!!: Esparta і Telèmac · Veure més »

Telèuties

Telèuties (en llatí Teleutias, en grec antic Τελευτίας) fou un príncep espartà, germà (per part de mare) d'Agesilau II.

Nou!!: Esparta і Telèuties · Veure més »

Telesil·la

Telesil·la (Telesilla) fou una poeta lírica i heroïna d'Argos, una de les anomenades nou muses líriques, que va viure al voltant de l'any 510 aC, en temps de Cleòmenes i Demarat, reis d'Esparta.

Nou!!: Esparta і Telesil·la · Veure més »

Tema (circumscripció administrativa)

Temes de l'Imperi Romà d'Orient l'any 1025 Els temes eren les províncies de l'Imperi Romà d'Orient entre els segles  i. Es caracteritzaven per tenir assentaments de pagesos-soldats.

Nou!!: Esparta і Tema (circumscripció administrativa) · Veure més »

Temen (fill d'Aristòmac)

Temen (en grec antic: Τήμενος, Témenos), d'acord amb la mitologia grega, va ser un heroi grec, fill d'Aristòmac, un dels heraclides, per ser besnet d'Hil·los, el fill d'Hèracles i Deianira.

Nou!!: Esparta і Temen (fill d'Aristòmac) · Veure més »

Teodor de Samos

Teodor (Theodorus) fou un arquitecte i escultor de l'antiga Grècia natural de l'illa de Samos que va viure al i va treballar conjuntament amb Recos.

Nou!!: Esparta і Teodor de Samos · Veure més »

Teopomp d'Esparta

Teopomp (en llatí Theopompus, en grec antic θεόπομπος), fou rei d'Esparta el 9è dels europòntides.

Nou!!: Esparta і Teopomp d'Esparta · Veure més »

Teopomp de Quios

Teopomp (Theopompus) fou un historiador grec del natural de Quios, fill de Damasístrat i germà del retòric Caucal de Quios (Καύκαλος).

Nou!!: Esparta і Teopomp de Quios · Veure més »

Teor

Teor (en grec plural θεωροί) era una persona que rebia un encàrrec especial per celebrar alguns ritus religiosos com consultar un oracle en nom de l'estat o representar-lo en algun festival religiós per oferir sacrificis en terra estrangera.

Nou!!: Esparta і Teor · Veure més »

Teos (faraó)

Teos (nom grec:Τέως) Irimaatenra Dyedhor, va ser el segon faraó de la dinastia XXX d'Egipte, regnant de 361 a 359 aC.

Nou!!: Esparta і Teos (faraó) · Veure més »

Teoxènia

Teoxènia (en grec antic θεοξένια i sovint simplement ξένια) que significa "hospitalitat divina" o "hospitalitat" era un festival celebrat a l'antiga Grècia.

Nou!!: Esparta і Teoxènia · Veure més »

Teras

Teras (en grec antic Θήρας), va ser, segons la mitologia grega, l'heroi epònim de l'illa de Tera (actualment Santorí).

Nou!!: Esparta і Teras · Veure més »

Teràmenes d'Atenes

Teràmenes (Theramenes) fou un home d'estat grec ateneès, fill d'Hagnó i nadiu del dem d'Estira i de la tribu Pandionis, encara que hi ha autors com Plutarc que el fan nascut a l'illa de Cos i adoptat per Hagnó, que no se sap si era el mateix personatge que el fundador d'Amfípolis, però en tot cas era algú amb molt de prestigi, car segons Xenofont, la primera menció de Teràmenes és en relació amb el seu pare.

Nou!!: Esparta і Teràmenes d'Atenes · Veure més »

Terímac

Terímac (en llatí Therimachus, en grec antic Θηρίμαχος) fou un militar espartà, harmost (governador) de Metimna a Lesbos.

Nou!!: Esparta і Terímac · Veure més »

Tercera guerra messènica

La tercera guerra messènica fou la rebel·lió nacional dels ilotes messenis contra la dominació dels espartans.

Nou!!: Esparta і Tercera guerra messènica · Veure més »

Termòpiles

Les Termòpiles (Θερμοπύλαι, 'Portes Calentes') és un famós pas de Grècia entre Tessàlia i la Lòcrida, únic lloc pel qual es podia entrar des del nord cap al sud de Grècia.

Nou!!: Esparta і Termòpiles · Veure més »

Terpandre

Terpandre o Terpànder (en llatí Terpander, en grec antic Τέρπανδρος "Térpandros") fou un músic i poeta nascut a Antissa, a l'illa de Lesbos, que va viure a la primera meitat del segle VII aC aproximadament.

Nou!!: Esparta і Terpandre · Veure més »

Teseu

Teseu enfrontant-se a la truja de Cromió. Terracota del 360 aC trobada a l'illa de Melos. Teseu (en grec: Θησεύς, Thesseus) fou un llegendari rei d'Atenes, fill d'Egeu (o de Posidó) i d'Etra.

Nou!!: Esparta і Teseu · Veure més »

Tesmofòries

Les tesmofòries (thesmophoria, Θεσμοφόρια) són unes festes i misteris associats celebrat en honor de Demèter Tesmofora almenys a una trentena ciutats de Grècia, Àsia Minor i Sicília i també a certes pobles rurals.

Nou!!: Esparta і Tesmofòries · Veure més »

Tessàlia

Mapa de la Tessàlia clàssica. Tessàlia (tr) és una regió de Grècia.

Nou!!: Esparta і Tessàlia · Veure més »

The Penelopiad

The Penelopiad és una novel·la curta de l'escriptora canadenca Margaret Atwood publicada l'any 2005.

Nou!!: Esparta і The Penelopiad · Veure més »

Tibró d'Esparta

Timbró o Tibró (en llatí Thimbron o Thibron, en grec antic Θίμβρων, Θίβρων) fou un militar espartà.

Nou!!: Esparta і Tibró d'Esparta · Veure més »

Timasió

Timasió (en llatí Timasion, en grec antic Τιμασίων) fou un militar grec nadiu de Dardanos a la Tròade cap a la meitat del segle V aC.

Nou!!: Esparta і Timasió · Veure més »

Timàgores de Cízic

Timàgores de Cízic (en llatí Timagoras, en grec antic Τιμαγόρας), fou un polític nascut a Cízic, fill d'Atenàgores que va viure al.

Nou!!: Esparta і Timàgores de Cízic · Veure més »

Timàgores de Tègea

Timàgores de Tègea (Τιμαγόρας, en Timagoras) fou un ambaixador espartà, nadiu de Tègea, enviat juntament amb altres l'any 430 aC a demanar ajut pels peloponesis al rei de Pèrsia Artaxerxes I en la seva lluita contra Atenes.

Nou!!: Esparta і Timàgores de Tègea · Veure més »

Timòcrates d'Atenes

Timòcrates (en llatí Timocrates, en grec antic τιμοκράτης) fou un polític atenenc que va viure al.

Nou!!: Esparta і Timòcrates d'Atenes · Veure més »

Timòcrates d'Esparta

Timòcrates (en llatí Timocrates, en grec antic τιμοκράτης) fou un militar espartà, un dels tres consellers (els altres dos eren Bràsides i Licofró) que van ser enviats a ajudar Gnem (Κνῆμος) després de la seva derrota davant Formió al golf de Corint l'any 429 aC.

Nou!!: Esparta і Timòcrates d'Esparta · Veure més »

Timòcrates de Rodes

Timòcrates de Rodes (en llatí Timocrates, en grec antic τιμοκράτης) fou un polític rodi al servei de Titraustes, sàtrapa persa de Lídia.

Nou!!: Esparta і Timòcrates de Rodes · Veure més »

Timòcrates de Siracusa

Timòcrates de Siracusa (en llatí Timocrates, en grec antic τιμοκράτης) fou un militar siracusà que va viure al segle IV aC.

Nou!!: Esparta і Timòcrates de Siracusa · Veure més »

Timbró d'Esparta

Timbró o Tibró (en llatí Thimbron o Thibron, en grec antic Θίμβρων, Θίβρων) fou un militar espartà al servei de Macedònia.

Nou!!: Esparta і Timbró d'Esparta · Veure més »

Timica

Timica d'Esparta (en grec antic Τιμύχα Λακεδαιμονία, Timýcha Lakedaimonía) (Esparta, principis del segle IV aC - ?) va ser una filòsofa espartana de l'escola pitagòrica.

Nou!!: Esparta і Timica · Veure més »

Timocràcia

En la filosofia política de l'antiga Grècia, la timocràcia era una forma de govern en la qual els únics que participen en el govern són els ciutadans que posseeixen un determinat cabal o un cert tipus de propietats; i la recerca de l'honor és un dels fonaments del règim polític.

Nou!!: Esparta і Timocràcia · Veure més »

Timolau de Corint

Timolau de Corint (en llatí Timolaus, en grec antic) era un dirigent polític de Corint que va ser subornat per Timòcrates de Rodes quan aquest darrer fou enviat a Grècia pel sàtrapa de Lídia, Tritaustes, que buscava obtenir el suport del major nombre possible de dirigents grecs per fer la guerra a Esparta i aconseguir el retorn d'Agesilau II que feia una campanya victoriosa a l'Àsia Menor (396 aC).

Nou!!: Esparta і Timolau de Corint · Veure més »

Timoteu d'Anaflist

Timoteu (Timotheus), fill de Conó, fou un militar atenès nadiu del dem d'Anaflist, i potser membre de la família sacerdotal dels Eumòlpides.

Nou!!: Esparta і Timoteu d'Anaflist · Veure més »

Timoteu de Milet

Timoteu (en llatí Timotheus, en grec antic Τιμόθεος) (entre els anys 446 aC i 357 aC) fou un famós músic i poeta nadiu de Milet, fill de Tersandre, segons Esteve de Bizanci.

Nou!!: Esparta і Timoteu de Milet · Veure més »

Timoxè d'Acaia

Timoxè d'Acaia (en llatí Timoxenos, en grec antic Τιμόξενος) fou un militar grec, estrateg de la Lliga Aquea, que va viure al segle III aC.

Nou!!: Esparta і Timoxè d'Acaia · Veure més »

Tindàreu

Segons la mitologia grega, Tindàreu (en grec Τυνδάρεως, en llatí Tyndăreus), també conegut com a Tíndar, va ser un rei d'Esparta.

Nou!!: Esparta і Tindàreu · Veure més »

Tiribazos

Tiribazos o Teribazos (en llatí Tiribazus, en grec antic Τιρίβαζος, Τηρίβαζος) era un sàtrapa persa considerat molt proper al rei Artaxerxes II de Pèrsia.

Nou!!: Esparta і Tiribazos · Veure més »

Tirteu

Tirteu d'Esparta (en grec antic Τυρταίος) va ser un poeta grec del.

Nou!!: Esparta і Tirteu · Veure més »

Tisamen (fill d'Orestes)

Segons la mitologia grega, Tisamen (en grec antic Τισαμενός "el Venjador") va ser un rei d'Esparta, fill d'Orestes i d'Hermíone.

Nou!!: Esparta і Tisamen (fill d'Orestes) · Veure més »

Tisamen d'Elis

Tisamen (en grec antic, Tisamenós) va ser un notable de l'Èlida, de la família (genos) dels Clícides, una branca dels Iàmides.

Nou!!: Esparta і Tisamen d'Elis · Veure més »

Tissafernes

Tisafernes (en persa antic: Ciçafarnāʰ; Tissaphernes) fou un sàtrapa persa.

Nou!!: Esparta і Tissafernes · Veure més »

Tit Quinti Flaminí (cònsol 198 aC)

Tit Quinti Flaminí (en Titus Quinctius T. f. L. n Flamininus; vers 230 aC-174 aC) va ser un general i magistrat romà.

Nou!!: Esparta і Tit Quinti Flaminí (cònsol 198 aC) · Veure més »

Titenídia

Titenídia (en grec antic Τιθηνίδια) era un festival celebrat a Esparta per les dides que tenien al seu càrrec els fills mascles dels ciutadans.

Nou!!: Esparta і Titenídia · Veure més »

Titraustes

Titraustes (Tithraustes) fou un sàtrapa persa.

Nou!!: Esparta і Titraustes · Veure més »

Trasibul d'Atenes

Trasibul d'Atenes (en llatí Thrasybulus, en grec antic Θρασύβουλος) que va viure entre els segles  i  aC, fou un militar atenenc de la demos de Steiria, fill de Licos.

Nou!!: Esparta і Trasibul d'Atenes · Veure més »

Trasibul d'Elis

Trasibul d'Elis (en grec antic Θρασύβουλος Thrasiboulos) va ser un endeví de la família dels iàmides fill d'Eneas que va viure al.

Nou!!: Esparta і Trasibul d'Elis · Veure més »

Trasideu d'Elis (polític)

Trasideu d'Elis (en llatí Thrasydaeus, en grec antic Θρασυδαῖος) fou el cap del partit democràtic d'Elis.

Nou!!: Esparta і Trasideu d'Elis (polític) · Veure més »

Tràcia

Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.

Nou!!: Esparta і Tràcia · Veure més »

Tràsil d'Argos

Tràsil d'Argos (en llatí Thrasyllus o Thrasylus, en grec antic Θράσυλλος, Θράσυλος) fou un general d'Argos, un dels cinc generals elegits per la comunitat Argòlida quan el país va ser envaït per Agis II d'Esparta l'any 418 aC.

Nou!!: Esparta і Tràsil d'Argos · Veure més »

Tràsil d'Atenes

Tràsil d'Atenes (en llatí Thrasyllus o Thrasylus, en grec antic), mort l'any 406 aC, fou un militar (estrateg) atenenc que va tenir un paper important al final de la Guerra del Peloponès.

Nou!!: Esparta і Tràsil d'Atenes · Veure més »

Tresants

A l'antiga Esparta, els tresants (en τρέσαντες, trésantes) eren els espartans que havien estat castigats amb l'atímia, és a dir, la pèrdua d'alguns o tots dels seus drets de ciutadania.

Nou!!: Esparta і Tresants · Veure més »

Treva olímpica

Plànol d'Olimpia (l'ample complet del plànol representa 625 m). Els colors dels edificis representen diferents períodes:període arcaic, període clàssic, període hel·lenístic i període romà. La treva olímpica (en grec antic ἐκεχερία, ekekheria o la promesa de la treva olímpica), també coneguda com la pau olímpica, era un període en el qual les guerres es suspenien temporalment, a fi que els esportistes poguessin desplaçar-se a Olímpia per participar en els Jocs Olímpics de l'antiguitat i després tornar a les seves ciutats en pau.

Nou!!: Esparta і Treva olímpica · Veure més »

Trezè

Trezè (Troizên) fou una ciutat del Peloponnès que formava el cantó sud-est de la regió de l'Argòlida.

Nou!!: Esparta і Trezè · Veure més »

Trifília

Trifília, al sud de l'Èlida Trifília (en grec antic Τριϕυλία) era un districte de l'antiga Grècia situat al sud de l'Èlida i el més petit dels tres districtes d'aquest país.

Nou!!: Esparta і Trifília · Veure més »

Trifó (poeta)

Trifó, en llatí Tryphon, en grec antic, fill d'Hermes, fou un poeta grec.

Nou!!: Esparta і Trifó (poeta) · Veure més »

Troia

Troia (en luvi Taruisa/*Tarhuisa pel nom del déu hitita Taru/Tahui; en grec Τροία o Τροίας; també anomenada Ílion, en grec Ίλιον o Ίλιος; Ílium, en llatí Īlium, i Wilusa en hitita) és una ciutat tant històrica com llegendària, on es va desenvolupar la Guerra de Troia, descrita a la Ilíada, un poema èpic de l'antiga Grècia.

Nou!!: Esparta і Troia · Veure més »

Troia (pel·lícula)

Troia (títol original en anglès: Troy) és un drama històric dirigit el 2004 per Wolfgang Petersen que fou nominada a l'Oscar al millor vestuari.

Nou!!: Esparta і Troia (pel·lícula) · Veure més »

Tucídides

Bust de Tucídides, Museu Reial d'Ontàrio Tucídides (en Θουκυδίδης; entre 460 i 455 aC – c. 400 aC) va ser un historiador grec i l'autor de la Història de la Guerra del Peloponnès, on explica la guerra que va tenir lloc al entre Esparta i Atenes.

Nou!!: Esparta і Tucídides · Veure més »

Tucídides d'Alopece

Tucídides (en llatí Thucydides, en grec antic, va ser un militar i home d'estat atenenc de la demos d'Alopece, fill de Melèsies, que va viure al. Es diu d'ell que era inferior des del punt de vista de l'estratègia militar, a Cimó II, però el superava en habilitat política. després de la mort de Cimó el 449 aC es va convertir en el cap del partit aristocràtic, organitzat com a oposició al partit democràtic de Pèricles, que li era superior en recursos dialèctics i habilitat política. L'atac de Tucídides es va centrar en la gran despesa de Pèricles en obra pública, despesa que per altra banda tenia el suport popular. L'afer va acabar aviat amb la victòria de Pèricles. Una mica després l'assemblea va decretar l'ostracisme de Tucídides el 444 aC, segons diu Plutarc. Per una al·lusió d'Aristòfanes a Les vespes, se sap que quan estava en perill de ser desterrat, es va aixecar per defensar-se, i no ser capaç de pronunciar ni una paraula. L'historiador Filòcor atribueix la causa del desterrament a algun fet relatiu al seu comportament en la direcció del comandament militar a Tràcia. Idomeneu diu que a més de ser desterrat se li van confiscar els béns i que Tucídides es va refugiar a la cort del rei Artaxerxes I de Pèrsia, però això sembla una confusió amb Temístocles, i probablement Tucídides va anar a l'exili a Esparta. El període d'ostracisme era de deu anys, però el 440 aC ja tornava a ser a Atenes i dirigia junt amb Hagnó i Formió una força naval de 40 vaixells que van ser enviats en ajut de Pèricles a Samos. Se sap que va deixar dos fills, Melèsies i Esteve. Un fill del primer, de nom també Tucídides, era deixeble de Sòcrates.

Nou!!: Esparta і Tucídides d'Alopece · Veure més »

Tusculanes

Les Tusculanes (En llatí: Tusculanae Quaestiones o Tusculanae Disputationes) són una seguit de cinc conferències escrites per Marc Tuli Ciceró que tracten temes de la filosofia estoica en un intent per popularitzar-la.

Nou!!: Esparta і Tusculanes · Veure més »

Tzakònia

Mapa etnogràfic antic del Peloponès. Àrees de parla tsakoniana a blau cel (1890). Tzakònia (grec Τσακωνιά) o Tsakònia (grec Τσακωνικός χώρος) és un territori a l'est del Peloponès habitat per una grecs que s'anomenen tzakons o tsakons i parlen la llengua tsakònica o tzakònica.

Nou!!: Esparta і Tzakònia · Veure més »

Unitat perifèrica d'Acaia

La unitat perifèrica d'Acaia (en grec modern: Αχαΐα, en grec antic: Ἀχαΐα) és una unitat perifèrica situada al nord de la península del Peloponnès, la capital de la qual és Patres; es correspon a l'antiga prefectura d'Acaia.

Nou!!: Esparta і Unitat perifèrica d'Acaia · Veure més »

Vall dels Temples

La Vall dels Temples (Valle dei Templi) és un conjunt arqueològic a prop d'Agrigent (Acragant), al sud de Sicília.

Nou!!: Esparta і Vall dels Temples · Veure més »

Vàfeio

Vàfeio o Vàfio (transl.: Vápheio) és un jaciment arqueològic de Lacònia (Grècia), situat al marge dret del riu Eurotes, a 8 km al sud d'Esparta.

Nou!!: Esparta і Vàfeio · Veure més »

Victòria de Peoni

Victòria de Peoni o Niké de Peoni és una escultura grega de marbre de Paros, la seva autoria és atribuïda per Pausànies a l'escultor Peoni de Mende i datada entre els anys 425 aC i 421 aC, situada, per tant, dintre del període clàssic.

Nou!!: Esparta і Victòria de Peoni · Veure més »

Xantip d'Esparta

Xantip (Xanthippus) fou un militar espartà contractat per Cartago com a mercenari durant la Primera Guerra Púnica.

Nou!!: Esparta і Xantip d'Esparta · Veure més »

Xènies d'Elis

Xènies d'Elis (en llatí Xenias, en grec antic Ξενίας) fou un polític d'Èlide molt ric, que era proxenos d'Esparta i que també estava connectat amb llaços privats d'hospitalitat amb el rei Agis II.

Nou!!: Esparta і Xènies d'Elis · Veure més »

Xenòdam

Xenòdam (en llatí Xenodamus, en grec antic Ξενόδαμος) fou un músic i poeta líric nadiu de Citera.

Nou!!: Esparta і Xenòdam · Veure més »

Xenia (Grècia)

Júpiter i Mercuri a casa de Filemó i Baucis, de Peter Paul Rubens. Quadre sobre la història de Filemó i Baucis. Als temps de la Grècia antiga la xenia era un contracte d'hospitalitat que feien els caps o cabdills amb els reis.

Nou!!: Esparta і Xenia (Grècia) · Veure més »

Xenocles d'Esparta

Xenocles d'Esparta (en llatí Xenocles, en grec antic Ξενοκλῆς) fou un militar espartà.

Nou!!: Esparta і Xenocles d'Esparta · Veure més »

Xenofont

Xenofont d'Atenes  ; c. 430 Strassler i al., 2022-04-20 at the Wayback Machine.

Nou!!: Esparta і Xenofont · Veure més »

Zaleuc

Zaleuc (en Ζάλευκος) fou un legislador grec.

Nou!!: Esparta і Zaleuc · Veure més »

Zeus

En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.

Nou!!: Esparta і Zeus · Veure més »

Zeuxidam (príncep)

Zeuxidam o Zeuxidames (en llatí Zeuxidamus o Zeuxidames, en grec antic Ζευξίδαμος) fou un príncep espartà, fill de Leotíquides.

Nou!!: Esparta і Zeuxidam (príncep) · Veure més »

Zeuxidam d'Esparta

Zeuxidam o Zeuxidames (en llatí Zeuxidamus o Zeuxidames, en grec antic Ζευξίδαμος) fou rei d'Esparta, el desè de la línia dels europòntides.

Nou!!: Esparta і Zeuxidam d'Esparta · Veure més »

146 aC

Sense descripció.

Nou!!: Esparta і 146 aC · Veure més »

2001: una odissea de l'espai

2001: una odissea de l'espai (títol original en anglès: 2001: A Space Odyssey) és una pel·lícula de ciència-ficció del 1968, dirigida per Stanley Kubrick, escrita per ell mateix i per Arthur C. Clarke.

Nou!!: Esparta і 2001: una odissea de l'espai · Veure més »

210 aC

Sense descripció.

Nou!!: Esparta і 210 aC · Veure més »

218 aC

El 218 aC fou un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Esparta і 218 aC · Veure més »

227 aC

Sense descripció.

Nou!!: Esparta і 227 aC · Veure més »

235 aC

Sense descripció.

Nou!!: Esparta і 235 aC · Veure més »

243 aC

Sense descripció.

Nou!!: Esparta і 243 aC · Veure més »

244 aC

Sense descripció.

Nou!!: Esparta і 244 aC · Veure més »

25

Sense descripció.

Nou!!: Esparta і 25 · Veure més »

266 aC

El 266 aC fou un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Esparta і 266 aC · Veure més »

267 aC

El 267 aC fou un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Esparta і 267 aC · Veure més »

294 aC

El 294 aC fou un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Esparta і 294 aC · Veure més »

300 (còmic)

300 és una novel·la gràfica escrita per Frank Miller sobre la batalla de les Termòpiles, de la qual posteriorment se n'ha fet una adaptació cinematogràfica.

Nou!!: Esparta і 300 (còmic) · Veure més »

300 (pel·lícula)

300 és una pel·lícula estatunidenca del 2007, dirigida per Zack Snyder.

Nou!!: Esparta і 300 (pel·lícula) · Veure més »

300: El naixement d'un imperi

300: El naixement d'un imperi (títol original: 300: Rise of an Empire) és una pel·lícula estatunidenca d'acció del 2014.

Nou!!: Esparta і 300: El naixement d'un imperi · Veure més »

302 aC

El 302 aC fou un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Esparta і 302 aC · Veure més »

303 aC

El 303 aC fou un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Esparta і 303 aC · Veure més »

355 aC

Sense descripció.

Nou!!: Esparta і 355 aC · Veure més »

369 aC

El 369 aC fou un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Esparta і 369 aC · Veure més »

370 aC

El 370 aC fou un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Esparta і 370 aC · Veure més »

371 aC

El 371 aC fou un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Esparta і 371 aC · Veure més »

376 aC

El 376 aC fou un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Esparta і 376 aC · Veure més »

377 aC

El 377 aC fou un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Esparta і 377 aC · Veure més »

379 aC

El 379 aC fou un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Esparta і 379 aC · Veure més »

382 aC

Sense descripció.

Nou!!: Esparta і 382 aC · Veure més »

388 aC

Sense descripció.

Nou!!: Esparta і 388 aC · Veure més »

389 aC

El 389 aC fou un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Esparta і 389 aC · Veure més »

393 aC

El 393 aC fou un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Esparta і 393 aC · Veure més »

394 aC

El 394 aC fou un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Esparta і 394 aC · Veure més »

396 aC

El 396 aC fou un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Esparta і 396 aC · Veure més »

400 aC

El 400 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Esparta і 400 aC · Veure més »

402 aC

El 402 aC va ser un any comú denominat així des de l'adopció del calendari gregorià, ja que a l'època se'l coneixia amb altres denominacions segons el calendari emprat.

Nou!!: Esparta і 402 aC · Veure més »

403 aC

El 403 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Esparta і 403 aC · Veure més »

404 aC

El 404 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Esparta і 404 aC · Veure més »

410 aC

El 410 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Esparta і 410 aC · Veure més »

411 aC

El 411 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Esparta і 411 aC · Veure més »

412 aC

El 412 aC va ser un any equivalent a l'any 342 ab urbe condita del calendari romà que pertany a l'edat antiga.

Nou!!: Esparta і 412 aC · Veure més »

414 aC

El 414 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Esparta і 414 aC · Veure més »

418 aC

El 418 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Esparta і 418 aC · Veure més »

420 aC

El 420 aC fou un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Esparta і 420 aC · Veure més »

423 aC

El 423 aC fou un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Esparta і 423 aC · Veure més »

427 aC

El 427 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Esparta і 427 aC · Veure més »

428 aC

El 428 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Esparta і 428 aC · Veure més »

430 aC

El 430 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.

Nou!!: Esparta і 430 aC · Veure més »

431 aC

El 431 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Esparta і 431 aC · Veure més »

433 aC

El 433 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Esparta і 433 aC · Veure més »

448 aC

El 448 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Esparta і 448 aC · Veure més »

451 aC

El 451 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Esparta і 451 aC · Veure més »

458 aC

Sense descripció.

Nou!!: Esparta і 458 aC · Veure més »

460 aC

Sense descripció.

Nou!!: Esparta і 460 aC · Veure més »

464 aC

Sense descripció.

Nou!!: Esparta і 464 aC · Veure més »

468 aC

Sense descripció.

Nou!!: Esparta і 468 aC · Veure més »

469 aC

Sense descripció.

Nou!!: Esparta і 469 aC · Veure més »

470 aC

Sense descripció.

Nou!!: Esparta і 470 aC · Veure més »

476 aC

El 476 aC fou un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Esparta і 476 aC · Veure més »

477 aC

;Grècia.

Nou!!: Esparta і 477 aC · Veure més »

478 aC

Sense descripció.

Nou!!: Esparta і 478 aC · Veure més »

479 aC

Sense descripció.

Nou!!: Esparta і 479 aC · Veure més »

480 aC

Invasió persa el 480-479 aC.

Nou!!: Esparta і 480 aC · Veure més »

487 aC

El 487 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.

Nou!!: Esparta і 487 aC · Veure més »

490 aC

El 490 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.

Nou!!: Esparta і 490 aC · Veure més »

491 aC

El 491 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.

Nou!!: Esparta і 491 aC · Veure més »

494 aC

El 494 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.

Nou!!: Esparta і 494 aC · Veure més »

499 aC

Campanyes de la Revolta jònica. El 499 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.

Nou!!: Esparta і 499 aC · Veure més »

510 aC

El 510 aC fou un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Esparta і 510 aC · Veure més »

9 de juny

El 9 de juny és el cent seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Esparta і 9 de juny · Veure més »

Redirigeix aquí:

Antiga Esparta, Esparta (ciutat), Espartanes, Espartans, Espartà, Lakedèmon.