Taula de continguts
28 les relacions: Aligars-Serra Fulletera, Alta Garrotxa, Bosc de Dainava, Bosc de Soignes, Charanta, Coleòpters, Costoja (Alt Pirineu), El Moianès i la riera de Muntanyola, Escarabeoïdeus, Espai natural de Naut Aran, Hidrofílids, Lluçanès, Lucanus barbarossa, Lucànids, Mandíbula (artròpodes), Pantà d'Abegondo-Cecebre, Parc Nacional Defileul Jiului, Parc Nacional Munții Măcinului, Parc Natural de la Serra de Montsant, Polífags, Quercus, Sant Martí d'Albars, Santa Compaña, Serra de l'Albera, Serra de Montllober, Serra del Montsec, Terambo, Tossal Gros de Miramar.
Aligars-Serra Fulletera
Aligars-Serra Fulletera és un Espai muntanyós de la vall de l'Ebre, que uneix els marges drets i esquerre de la vall i comunica els Ports i les serres annexes, a l'oest, amb les muntanyes de Cardó a l'est.
Veure Escanyapolls і Aligars-Serra Fulletera
Alta Garrotxa
L'Alta Garrotxa és un ample territori situat al Prepirineu oriental, que té la consideració de subcomarca.
Veure Escanyapolls і Alta Garrotxa
Bosc de Dainava
El bosc de Dainava i el riu Ūla El Bosc de Dainava (en lituà: Dainavos giria) és el bosc més gran de Lituània.
Veure Escanyapolls і Bosc de Dainava
Bosc de Soignes
''La fageda catedral'' El bosc de Soignes (pronunciat swaɲ, Zoniënwoud en neerlandès; forêt de Soignes, en francès; Zonienwald en alemany) és un bosc periurbà situat al sud-est de Brussel·les, a la part central de Bèlgica.
Veure Escanyapolls і Bosc de Soignes
Charanta
La Charanta (forma occitana) o Xaranta, en francès Charente i en poiteví-saintongès Chérente, és un riu de la conca d'Aquitània.
Veure Escanyapolls і Charanta
Coleòpters
Els coleòpters (Coleoptera) són un ordre d'insectes endopterigots que, segons les darreres estimacions, reuneix al voltant de 386.500 espècies.
Veure Escanyapolls і Coleòpters
Costoja (Alt Pirineu)
Costoja forma part del Prepirineu central, tot i que se situa a cavall entre el Pirineu i el Prepirineu central.
Veure Escanyapolls і Costoja (Alt Pirineu)
El Moianès i la riera de Muntanyola
Pla de Vilarjoan, a Moià L'Espai Natural d'El Moianès i la riera de Muntanyola és un espai que comprèn una àmplia representació dels sistemes naturals i del paisatge de la comarca natural del Moianès, situada en un dels extrems occidentals de l'àrea humida del nord-est de Catalunya, factor que es reflecteix en el seu paisatge.
Veure Escanyapolls і El Moianès i la riera de Muntanyola
Escarabeoïdeus
Els escarabeoïdeus (Scarabaeoidea) són una superfamília de coleòpters del subordre Polyphaga, l'únic subgrup dins l'infraordre Scarabaeiformia.
Veure Escanyapolls і Escarabeoïdeus
Espai natural de Naut Aran
L'Espai natural de Naut Aran és un bon representant del sector pirinenc situat a la Val d'Aran, a tocar del Pallars Sobirà.
Veure Escanyapolls і Espai natural de Naut Aran
Hidrofílids
Els hidrofílids (Hydrophilidae) són una família d'insectes coleòpters que inclou moltes espècies aquàtiques, però també espècies estrictament aèries.
Veure Escanyapolls і Hidrofílids
Lluçanès
Municipis i entitats de població actuals i històrics del Lluçanès, juntament amb l'adscripció territorial actual i els límits històrics de la Sotsvegueria del Lluçanès i l'Arxiprestat del Lluçanès. El Lluçanès és una comarca catalana que s'estén al llarg de l'altiplà de transició entre la Plana de Vic i el Berguedà, en contacte amb el Prepirineu.
Veure Escanyapolls і Lluçanès
Lucanus barbarossa
Femella Lucanus barbarossa és una espècie de coleòpter polífag de la família dels lucànids.
Veure Escanyapolls і Lucanus barbarossa
Lucànids
Els lucànids (Lucanidae) són una família de coleòpters polífags de mida mitjana a gran (10-90 mm), amb unes 1.500 espècies descrites.
Veure Escanyapolls і Lucànids
Mandíbula (artròpodes)
En els artròpodes, s'anomenen mandíbules les peces bucals postorals (disposades immediatament darrere la boca) dels mandibulats (crustacis, miriàpodes i hexàpodes).
Veure Escanyapolls і Mandíbula (artròpodes)
Pantà d'Abegondo-Cecebre
El Pantá d'Abegondo-Cecebre és un indret creat per un pantà construït el 1975 per proveir a la ciutat de la Corunya a la confluència dels rius Barcés i Mero protegit com Lloc d'Importància Comunitària situat a la província de la Corunya, comunitat autònoma de Galícia.
Veure Escanyapolls і Pantà d'Abegondo-Cecebre
Parc Nacional Defileul Jiului
El Parc Nacional Defileul Jiului és una zona protegida d'interès nacional que correspon a la UICN de segona categoria (parc nacional), situada al sud-oest del Romania, als territoris dels comtats de Gorj i Hunedoara.
Veure Escanyapolls і Parc Nacional Defileul Jiului
Parc Nacional Munții Măcinului
El Parc Nacional de les Muntanyes Măcinului és una zona protegida d'interès nacional que correspon a la segona categoria de la UICN (parc nacional, zona de conservació especial), situada a la part sud-est de Romania, al territori nord-oest del comtat de Tulcea.
Veure Escanyapolls і Parc Nacional Munții Măcinului
Parc Natural de la Serra de Montsant
El Parc Natural de la Serra de Montsant és un parc natural que protegeix gran part de la Serra de Montsant, concretament 11.755,82 ha.
Veure Escanyapolls і Parc Natural de la Serra de Montsant
Polífags
Els polífags (Polyphaga) constitueixen el subordre més extens i divers dels coleòpters.
Veure Escanyapolls і Polífags
Quercus
Quercus és un gènere d'arbres (i alguns arbusts) de la família de les fagàcies.
Veure Escanyapolls і Quercus
Sant Martí d'Albars
Sant Martí d'Albars és un poble i municipi de la comarca del Lluçanès.
Veure Escanyapolls і Sant Martí d'Albars
Santa Compaña
La Santa Compaña és, en la mitologia gallega, una processó de morts o d'ànimes en pena que a partir de la mitja nit recorren els camins.
Veure Escanyapolls і Santa Compaña
Serra de l'Albera
La serra de l'Albera, o també massís de l'Albera, és el principal contrafort oriental dels Pirineus.
Veure Escanyapolls і Serra de l'Albera
Serra de Montllober
La Serra de Montllober és una serra situada als municipis de Massalcoreig i Seròs a la comarca del Segrià, amb una elevació màxima de 256,2 metres.
Veure Escanyapolls і Serra de Montllober
Serra del Montsec
El Montsec és la serralada més meridional del Prepirineu català, i s'estén d'est a oest per les comarques de la Noguera, el Pallars Jussà i la Baixa Ribagorça.
Veure Escanyapolls і Serra del Montsec
Terambo
Terambo (en grec antic Τέραμβος) va ser un cèlebre músic segons la mitologia grega.
Veure Escanyapolls і Terambo
Tossal Gros de Miramar
El tossal Gros de Miramar és una petita serra que se situa entre els rius Francolí i Gaià, amb una notable diversitat faunística.
Veure Escanyapolls і Tossal Gros de Miramar
També conegut com Cèrvol volador, Lucanus cervus.