Taula de continguts
37 les relacions: Adelaida I, abadessa de Quedlinburg, Antiga Casa de Welf, Bisbat d'Utrecht, Boleslau I de Polònia, Boleslau II de Bohèmia, Caríntia, Codex Aureus d'Echternach, Conrad III de Borgonya, Ducat de Caríntia, Elisabet d'Aragó i d'Anjou, Enric I de Baviera, Enric II, Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic, Enric III de Baviera, Esteve I d'Hongria, Folcmar d'Utrecht, Frederic II de Lorena, Gisela de Baviera, Gotard de Hildesheim, Història d'Eslovènia, Judith de Baviera (925-985), Llista de ducs de Baviera, Llista de personatges històrics medievals a l'òpera, Lotari I de França, Luitpoldings, Lutici, Marca d'Ístria, Marca Oriental de Baviera, Marquard III d'Eppenstein, Matilde, abadessa de Quedlinburg, Otó I de Caríntia, Otó I de Suàbia, Otó II del Sacre Imperi, Otó III del Sacre Imperi, Senyoria d'Utrecht, Teòfana Escler, Verona.
Adelaida I, abadessa de Quedlinburg
Adelaida I (alemany: Adelheid; 973/74 - 14 de gener de 1044 o 1045), membre de la dinastia reial otoniana va ser la segona princesa-abadessa de Quedlinburg des de 999 i l'abadessa de Gandersheim des del 1039 fins a la seva mort, a més d'una creadora de reis de gran influència de l'Alemanya medieval.
Veure Enric II de Baviera і Adelaida I, abadessa de Quedlinburg
Antiga Casa de Welf
La Casa Vella (Antiga) de Welf va ser una dinastia de governants europeus entre el segle IX i el.
Veure Enric II de Baviera і Antiga Casa de Welf
Bisbat d'Utrecht
calvinistes. El bisbat d'Utrecht és un bisbat catòlic que va crear-se el 696 pel papa Sergi I (efectiu el 703) i que depenia de l'arquebisbat de Colònia (Cambrai era sufragània de Reims).
Veure Enric II de Baviera і Bisbat d'Utrecht
Boleslau I de Polònia
Boleslau I el Valent (en polonès: Bolesław I Chrobry; 966 o 967 - 17 de juny de 1025), en el passat també conegut com a Boleslau I el Gran (en polonès: Bolesław I Wielki), de la Dinastia Piast.
Veure Enric II de Baviera і Boleslau I de Polònia
Boleslau II de Bohèmia
Boleslau II de Bohèmia conegut com El Pietós (967 - 7 de febrer de 999) fou fill i successor de Boleslau I. Dominis de la Bohèmia durant el regnat de Boleslau II i el seu pareCom el seu pare lluità per la independència de la Bohèmia auxiliant a Enric II de Baviera contra Otó II, però hagué de reconèixer la sobirania d'Alemanya.
Veure Enric II de Baviera і Boleslau II de Bohèmia
Caríntia
Caríntia (en alemany Kärnten, en eslovè Koroška) és un dels 9 estats (bundesland) en què es divideix administrativament Àustria.
Veure Enric II de Baviera і Caríntia
Codex Aureus d'Echternach
El Codex Aureus d'Echternach (Codex aureus Epternacensis) conegut també com a Évangéliaire d'Echternach és un codex il·luminat creat en el període de 1030 al 1050 aproximadament, amb una coberta tornada a utilitzar de la ratlla dels anys 980.
Veure Enric II de Baviera і Codex Aureus d'Echternach
Conrad III de Borgonya
Conrad III de Borgonya, anomenat Conrad el Pacífic (vers 925 - 19 d'octubre del 993) fou rei d'Arles (unió de la Borgonya Transjurana amb la Borgonya Cisjurana i Provença) del 937 a la seva mort el 993.
Veure Enric II de Baviera і Conrad III de Borgonya
Ducat de Caríntia
El Ducat de Caríntia va ser un ducat al sud d'Àustria i una zona del nord d'Eslovènia.
Veure Enric II de Baviera і Ducat de Caríntia
Elisabet d'Aragó i d'Anjou
Elisabet d'Aragó i d'Anjou (1302 - Estíria 1330), princesa d'Aragó i reina consort d'Alemanya (1315-1330).
Veure Enric II de Baviera і Elisabet d'Aragó i d'Anjou
Enric I de Baviera
Enric I (919/921 – 1 de novembre del 955) va ser duc de Baviera.
Veure Enric II de Baviera і Enric I de Baviera
Enric II
* Enric II de Baviera, pare d'Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic, (955-976).
Veure Enric II de Baviera і Enric II
Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic
Enric II (6 de maig de 973-13 de juliol de 1024), anomenat el Sant i també conegut com a Sant Enric (per tal com va ser canonitzat per l'Església Catòlica), va ser el cinquè i darrer emperador del Sacre Imperi Romà de la dinastia saxona (o otoniana) des de la seva coronació a Roma el 1014 fins a la seva mort una dècada més tard.
Veure Enric II de Baviera і Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic
Enric III de Baviera
Enric III de Baviera i I de Caríntia (940 - 5 d'octubre 989), anomenat el Jove, fou l'únic fill supervivent del duc Bertold de Baviera.
Veure Enric II de Baviera і Enric III de Baviera
Esteve I d'Hongria
Esteve I d'Hongria o sant Esteve (en hongarès: I. (Szent) István) (en llatí: Sanctus Stephanus) (Esztergom, Pannònia, cap al 969 - Székesfehérvár, Esztergom, 1038) va ser el fundador del Regne d'Hongria i el primer monarca regnant entre el 1000 i el 1038.
Veure Enric II de Baviera і Esteve I d'Hongria
Folcmar d'Utrecht
Folcmar d'Utrecht o Poppo (mort el 10 de desembre de 990) fou bisbe d'Utrecht entre el 976 fins a 990.
Veure Enric II de Baviera і Folcmar d'Utrecht
Frederic II de Lorena
Frederic II (~995 - ~1026) fou comte de bar i duc d'Alta Lotaríngia, associat al seu pare, que li va sobreviure.
Veure Enric II de Baviera і Frederic II de Lorena
Gisela de Baviera
Gisela de Baviera (o Giselle o Gizella) (Ratisbona, ca. 985 – Passau, 1033 or 1065) era una princesa alemanya, filla d'Enric II, duc de Baviera, i de Gisela de Borgonya.
Veure Enric II de Baviera і Gisela de Baviera
Gotard de Hildesheim
Estàtua de Sant Gotard a Hildesheim. Timpà representant Crist, Sant Gotard i Sant Epifani de Pàvia a la basílica de Sant Godehard, a Hildesheim. Gotard de Hildesheim (c. 960, Reichersdorf, Baixa Baviera - 5 de maig de 1038, Hildesheim) fou bisbe de Hildesheim.
Veure Enric II de Baviera і Gotard de Hildesheim
Història d'Eslovènia
La història d'Eslovènia documenta el període del territori dels eslovens des del fins als temps presents.
Veure Enric II de Baviera і Història d'Eslovènia
Judith de Baviera (925-985)
Judith (925 - 29 de juny poc després de 985), va ser duquessa de Baviera i una dona destacada de la història política de Baviera a l'Edat Mitjana.
Veure Enric II de Baviera і Judith de Baviera (925-985)
Llista de ducs de Baviera
Diferents ducs, electors i reis van governar a Baviera des del segle VI fins a la proclamació de la república el 8 de novembre de 1918.
Veure Enric II de Baviera і Llista de ducs de Baviera
Llista de personatges històrics medievals a l'òpera
A la llista de personatges històrics medievals a l'òpera consten noms de personalitats històriques d'entre els segles cap al que apareixen com a personatges en obres escèniques musicals: òperes, operetes, sarsueles i altres obres similars.
Veure Enric II de Baviera і Llista de personatges històrics medievals a l'òpera
Lotari I de França
Lotari I Lotari I de França (941 - 986) fou rei carolingi de França entre el 10 de setembre del 954 i l'1 de març del 986.
Veure Enric II de Baviera і Lotari I de França
Luitpoldings
La dinastia Luitpoldinga o dels Luitpoldings (Luitpoldinger) fou una nissaga nobiliària que va governar Baviera al començament de l'Edat Mitjana (segle IX), en els períodes 895-947 i 983-985.
Veure Enric II de Baviera і Luitpoldings
Lutici
Els lutici (coneguts per diverses variants ortogràfiques) en català lútics o luticis foren una federació de tribus de la família dels eslaus occidentals del grup dels eslaus polabis, successors dels velets (veleti), que entre els segles X i vivien en el territori que és ara l'Alemanya del nord-est.
Veure Enric II de Baviera і Lutici
Marca d'Ístria
El marcgraviat, marca o marquesat d'Ístria va ser originalment una marca fronterera carolíngia que abastava la península d'Ístria i el territori circumdant conquistat pel fill de Carlemany, Pipí d'Itàlia el 789.
Veure Enric II de Baviera і Marca d'Ístria
Marca Oriental de Baviera
Evolució territorial de la Marca Oriental de Baviera La Marca Oriental de Baviera (Ostmark o Àustria) fou establerta vers el 960 a la regió de l'Enns, poc temps després de la derrota dels hongaresos davant Otó I a Lechfeld (955).
Veure Enric II de Baviera і Marca Oriental de Baviera
Marquard III d'Eppenstein
Marquard III d'Eppenstein (+ vers 1000) fou comte d'Eppenstein (Isar i Vils) i un noble de Caríntia i Estíria.
Veure Enric II de Baviera і Marquard III d'Eppenstein
Matilde, abadessa de Quedlinburg
Matilde (desembre de 955 - 999), també coneguda com a Mathilda i Mathilde, va ser la primera princesa-abadessa de Quedlinburg.
Veure Enric II de Baviera і Matilde, abadessa de Quedlinburg
Otó I de Caríntia
Otó I de Caríntia o Otó de Worms (? - 4 de novembre de 1004) fou duc de Caríntia i marcgravi de Verona del 978 al 985 i de nou des del 1002 fins a la seva mort.
Veure Enric II de Baviera і Otó I de Caríntia
Otó I de Suàbia
Otó I de Suàbia (954 - † 31 d'octubre del 982 a Lucca) fou duc de Suàbia i duc de Baviera.
Veure Enric II de Baviera і Otó I de Suàbia
Otó II del Sacre Imperi
Otó II del Sacre Imperi (955 – Roma, 7 de desembre de 983), anomenat el Roig o el Sanguinari, va succeir el seu pare Otó I com a rei rei d'Alemanya i rei d'Itàlia l'any 961.
Veure Enric II de Baviera і Otó II del Sacre Imperi
Otó III del Sacre Imperi
Otó III (980 – 23 de gener del 1002) fou el quart monarca de la dinastia otoniana o saxona del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Enric II de Baviera і Otó III del Sacre Imperi
Senyoria d'Utrecht
Senyoria d'Utrecht: territori de l'Sticht Fins al 1795, la Senyoria d'Utrecht era el nom del territori que el príncep-bisbe d'Utrecht, Enric II de Baviera, donà a Carles V l'any 1528.
Veure Enric II de Baviera і Senyoria d'Utrecht
Teòfana Escler
Teòfana Escler (en grec: Θεοφανώ,Teofanó) fou una princesa d'origen romà d'Orient que es va casar amb l'emperador Otó II del Sacre Imperi, A la mort del seu marit va ser emperadriu regent del seu fill durant set anys.
Veure Enric II de Baviera і Teòfana Escler
Verona
Verona és una ciutat del Vèneto a Itàlia, capital de la província de Verona, amb 260.000 habitants.
Veure Enric II de Baviera і Verona
També conegut com Enric II de Caríntia.