Taula de continguts
30 les relacions: Àlgebra associativa, Àlgebra sobre un cos, Canvi de base, Categoria (matemàtiques), Descomposició en valors singulars, Determinant (matemàtiques), Diagonalització d'endomorfismes, Endomorfisme de Frobenius, Espai euclidià, Espai vectorial, Forma canònica de Jordan, Funció d'una variable complexa diferenciable en sentit real, Funció identitat, Homomorfisme de grups, Lazar Gluskin, Lema dels nuclis, Matriu diagonalitzable, Matriu per blocs, Mòdul, Morfisme, Polinomi característic, Polinomi minimal, Radi espectral, Relativitat general, Suma directa, Tensor de Ricci, Teorema de Cauchy-Kovalévskaia, Teorema de la bola peluda, Valor propi, vector propi i espai propi, Varietat complexa.
Àlgebra associativa
En matemàtiques, una àlgebra associativa és una estructura algebraica A amb les operacions de suma, multiplicació (que s'assumeix que és associativa), i una multiplicació per escalars per elements d'algun cos K. La suma i la multiplicació proporcionen a A l'estructura d'un anell; la suma i la multiplicació per escalars donen a A l'estructura d'un espai vectorial sobre K.
Veure Endomorfisme і Àlgebra associativa
Àlgebra sobre un cos
En matemàtiques, un àlgebra sobre un cos és un espai vectorial proveït amb un producte vectorial bilineal.
Veure Endomorfisme і Àlgebra sobre un cos
Canvi de base
En àlgebra lineal, una base d'un espai vectorial de dimensió n és un conjunt de n vectors α1,..., αn amb la propietat que tot vector de l'espai es pot expressar de forma única com a combinació lineal dels vectors de la base.
Veure Endomorfisme і Canvi de base
Categoria (matemàtiques)
''g'' ∘ ''f'', i els bucles són les fletxes de les respectives aplicacions identitat. Aquesta categoria s'acostuma a denotar per un '''3''' en negreta. En matemàtiques, una categoria (de vegades anomenada categoria abstracta per distingir-la d'una categoria concreta) és una col·lecció d'"objectes" que s'enllacen mitjançant "fletxes".
Veure Endomorfisme і Categoria (matemàtiques)
Descomposició en valors singulars
valors singulars de ''M''. En àlgebra lineal, la descomposició en valors singulars (DVS) és una descomposició de matrius d'una matriu real o complexa, amb gran nombre d'aplicacions en el processament de senyals i l'estadística.
Veure Endomorfisme і Descomposició en valors singulars
Determinant (matemàtiques)
L'àrea del paral·lelogram és el valor absolut del determinant de la matriu formada pels vectors que representen els costats del paral·lelogram. En matemàtiques, el determinant és una eina molt potent en nombrosos dominis (estudi d'endomorfismes, recerca de valors propis, càlcul diferencial).
Veure Endomorfisme і Determinant (matemàtiques)
Diagonalització d'endomorfismes
Un endomorfisme és una aplicació lineal f:E \rightarrow F d'un espai vectorial en si mateix.
Veure Endomorfisme і Diagonalització d'endomorfismes
Endomorfisme de Frobenius
En àlgebra commutativa i teoria de cossos l'endomorfisme de Frobenius és un endomorfisme d'anells de característica un nombre primer.
Veure Endomorfisme і Endomorfisme de Frobenius
Espai euclidià
Un espai euclidià és un espai vectorial normat de dimensió finita, en què la norma és heretada d'un producte escalar.
Veure Endomorfisme і Espai euclidià
Espai vectorial
'''v''' + 2·'''w'''. Un espai vectorial és, en matemàtiques, i més concretament en àlgebra lineal, una estructura algebraica formada per un conjunt de vectors.
Veure Endomorfisme і Espai vectorial
Forma canònica de Jordan
blocs de Jordan i només tenen diferents de zero els valors de la diagonal (els valors propis) i els que queden immediatament per damunt (aquests valen 1). La resta d'elements de la matriu, fora dels blocs de Jordan, són tots zero (aquí representats amb espais en blanc). La forma canònica de Jordan o forma normal de Jordan és un terme matemàtic utilitzat en àlgebra lineal.
Veure Endomorfisme і Forma canònica de Jordan
Funció d'una variable complexa diferenciable en sentit real
Aquest article serveix d'introducció a l'article sobre les equacions de Cauchy-Riemann.
Veure Endomorfisme і Funció d'una variable complexa diferenciable en sentit real
Funció identitat
En matemàtiques, una funció identitat, anomenada també aplicació identitat o transformació identitat, és una funció que sempre retorna el mateix valor que s'ha fet servir com a argument.
Veure Endomorfisme і Funció identitat
Homomorfisme de grups
Representació d'un homomorfisme de grup ('''h''') de '''G'''(esquerra) a '''H'''(dreta). L'oval més petit dins d''''H''' és la imatge d''''h'''.
Veure Endomorfisme і Homomorfisme de grups
Lazar Gluskin
va ser un matemàtic soviètic.
Veure Endomorfisme і Lazar Gluskin
Lema dels nuclis
En àlgebra lineal, el lema dels nuclis, també anomenat teorema de descomposició dels nuclis, és un resultat sobre reduccions d'endomorfismes.
Veure Endomorfisme і Lema dels nuclis
Matriu diagonalitzable
En àlgebra lineal, una matriu quadrada A s'anomena diagonalitzable si és semblant a una matriu diagonal, és a dir, si existeix una matriu invertible P tal que P−1AP és una matriu diagonal.
Veure Endomorfisme і Matriu diagonalitzable
Matriu per blocs
En matemàtiques, una matriu per blocs és una matriu que pot interpretar-se com a formada per seccions anomenades blocs o submatrius.
Veure Endomorfisme і Matriu per blocs
Mòdul
Un A-mòdul és una estructura algebraica que involucra un anell A i un grup abelià.
Veure Endomorfisme і Mòdul
Morfisme
En matemàtiques, un morfisme o homomorfisme és, en general, una aplicació entre dos conjunts dotats d'una mateixa estructura algebraica, que és respectada per l'aplicació.
Veure Endomorfisme і Morfisme
Polinomi característic
En àlgebra lineal, el polinomi característic d'una matriu quadrada és un polinomi que és invariant sota la semblança de la matriu i té els valors propis com a arrels.
Veure Endomorfisme і Polinomi característic
Polinomi minimal
constructibles amb el regle i el compàs. En matemàtiques, el polinomi minimal d'un nombre algebraic és una noció derivada de l'àlgebra lineal, serveix per fonamentar dues teories.
Veure Endomorfisme і Polinomi minimal
Radi espectral
Si A és un endomorfisme sobre un espai de Banach complex E, hom anomena radi espectral de A, denotat \rho(A), el radi de la bola tancada més petita de centre 0 que conté tots els valors espectrals de A. Sempre té un valor inferior o igual a la norma operacional de A. En dimensió finita, per un endomorfisme amb valors propis complexes \lambda_1, \lambda_2,..., \lambda_n, el radi espectral és igual a \max_.
Veure Endomorfisme і Radi espectral
Relativitat general
Representació bidimensional de la distorsió espaitemps. La presència de matèria modifica la geometria de l'espaitemps. La relativitat general, també coneguda com a teoria de la relativitat general, és una teoria geomètrica de la gravitació publicada per Albert Einstein el 1915 com a segona part de la seva teoria de la relativitat.
Veure Endomorfisme і Relativitat general
Suma directa
En àlgebra, el terme suma directa s'aplica a diverses situacions diferents.
Veure Endomorfisme і Suma directa
Tensor de Ricci
En geometria diferencial, el tensor de curvatura de Ricci (anomenat així a partir de Gregorio Ricci-Curbastro) és un tensor—(0,2)—bivalent, obtingut com una traça del tensor de curvatura complet.
Veure Endomorfisme і Tensor de Ricci
Teorema de Cauchy-Kovalévskaia
En matemàtiques, el teorema de Cauchy–Kovalévskaia (també escrit com teorema de Cauchy–Kowalevski) és el principal teorema d'existència i unicitat per a equacions en derivades parcials analítiques associades a problemes de valor inicial de Cauchy.
Veure Endomorfisme і Teorema de Cauchy-Kovalévskaia
Teorema de la bola peluda
Si un camp vectorial sobre una esfera se simbolitza mitjançant pèls de longitud constant, el '''teorema de la bola peluda''' estipula que l'esfera conté almenys un rínxol. La figura en conté dos, un en cada pol. En matemàtiques, i més precisament en topologia diferencial, el teorema de la bola peluda és un resultat que s'aplica a esferes que en cada punt posseeixen un vector, visualitzat com un «pèl» tangent a la superfície.
Veure Endomorfisme і Teorema de la bola peluda
Valor propi, vector propi i espai propi
imatges els vectors verds. Conserven la mateixa direcció, per tant són vectors propis. El valor propi associat és -1/2 (perquè canvien de sentit i el mòdul és la meitat). En aquest cas particular l'espai propi és l'espai sencer. Figura. 2. En aquesta aplicació lineal el quadre de la Mona Lisa, es transforma de tal manera que els vectors de l'eix vertical central (vector vermell) no ha canviat ni de direcció ni de sentit ni de mòdul, en canvi el vector diagonal (blau) ha canviat de direcció.
Veure Endomorfisme і Valor propi, vector propi i espai propi
Varietat complexa
En geometria diferencial, una varietat complexa és una varietat amb un atles de cartes cap al disc unitat obertCal utilitzar el disc unitat obert de Cn com a espai model en comptes de Cn perquè aquests espais no són isomorfs, al contrari del que succeeix amb varietats reals.
Veure Endomorfisme і Varietat complexa
També conegut com Endomorfismes.