Accés més ràpid que el navegador!
139 les relacions: Abd-al-Aziz al-Mansur, Abd-al-Màlik ibn Àhmad Imad-ad-Dawla, Abd-Al·lah ibn al-Murtada ibn al-Àghlab, Abd-ar-Rahman III, Abraham ibn Ezra, Abu Yahya Muhammad ibn Ahmad Ibn Sumadih, Al-Múndhir ibn Yahya at-Tujibí, Al-Múndir Imad-ad-Dawla, Alí ibn Mujàhid Iqbal-ad-Dawla, Alí ibn Yússuf, Albarrasí, Alcassaba i castell de Tudela, Alfons el Bataller, Almira Almemoniz, Atac anglosaxó a les Illes Balears de 1081, Ath-Thaghr al-Alà, Avempace, Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir, Àhmad ibn Yússuf al-Mustaín, Banu Dhi-n-Nun, Banu Hud, Batalla d'Alcoraç, Batalla d'Almenar (1082), Batalla d'Arnisol, Batalla d'Uclés (1108), Batalla de Barbastre (1065), Batalla de Cutanda, Batalla de Graus, Batalla de Morella, Batalla de Paterna, Batalla de Tébar, Batalla de Valtierra, Batea, Berenguer Sunifred, Capítols matrimonials de Barbastre, Casa reial d'Aragó, Casal d'Aragó, Casal de Barcelona, Castell de Montaragó, Castell de Montsó, Cèntul V de Bearn, Comtat de Ribagorça, Confirmació d'Ayerbe (1137), Conquesta de Balaghí, Conquesta de Navarra, Dinastia almoràvit, Dominació musulmana de Catalunya, Edat mitjana als Països Catalans, Egilona, El Cid (sèrie de televisió), ..., Emirat d'Al-Mariyya, Emirat de Balànsiya, Emirat de Dàniyya, Emirat de Làrida, Emirat de Mayūrqa, Emirat de Qàlat al-Ayyub, Emirat de Tudela, Emirat de Tulàytula, Emirat de Turtuixa, Ermengol II d'Urgell, Ermengol III d'Urgell, Ferran I de Lleó, Fitero, Gerard de Braga, Graus, Guadalajara (Castella - la Manxa), Guerra contra l'emirat de Saraqusta, Guillem de Balsareny, Història de Barcelona, Història de l'Aragó, Història de la ciència i la tecnologia a Espanya, Història de la civilització islàmica, Història de la Franja de Ponent, Història de les Illes Balears, Història de Lleida, Historia Roderici, Ibn Darraj al-Qastallí, Illes Orientals d'al-Àndalus, Jaciments arqueològics de l'Aragó, Khayran as-Saqlabí, Literatura hispanohebrea, Llista de les dinasties musulmanes sunnites, Llista dels emirs de Tortosa, Llista dels imperis i dinasties musulmanes, Miguel Asín Palacios, Muhàmmad ibn al-Hajj, Navarrès-aragonès, Osca, Paria, Ramir I d'Aragó, Ramir II de Lleó, Ramon Berenguer I, Ramon Berenguer II, Ramon Berenguer IV, Regne d'Aragó, Renúncia de Saragossa (1137), Robert de Ketton, Rodrigo Díaz de Vivar, Rotrou III de Perche, Sanç II de Castella, Sanç IV de Pamplona, Saragossa, Saraqusta, Setge d'Osca, Setge d'Osca (1094), Setge d'Osca (1096), Setge de Balànsiya (1086), Setge de Balànsiya (1087), Setge de Barbastre (1064), Setge de Fraga (1133-1134), Setge de Miravet, Setge de Montsó (1089), Setge de Saraqusta (1086), Setge de Saraqusta (1118), Setge de Tulaytula, Setge de Xàtiva (1086), Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín, Taifa, Tarassona, Teorema de Ceva, Terra regis, Testament d'Alfons I d'Aragó i Pamplona (1131), Testament de Peronella d'Aragó (1152), Tractat d'Alagón (1136), Tractat de Carrión, Tudela, Tugíbides, Umbert de Sesagudes, Valtierra, Xarq al-Àndalus, Xàtiva, Yahya al-Qàdir, Yahya ibn Ismaïl al-Mamun, Yússuf ibn Àhmad al-Mútaman, Yússuf ibn Taixfín, Zawi ibn Ziri, 1044, 1060, 1084. Ampliar l'índex (89 més) »
Abd-al-Aziz al-Mansur
Al-Mansur Abu-l-Hàssan Abd-al-Aziz ibn Abd-ar-Rahman ibn Muhàmmad ibn Abi-Àmir al-Mútamin Dhu-s-Sabiqatayn, més conegut simplement com a Abd-al-Aziz al-Mansur (vers 1005 - gener de 1061) fou el primer rei amírida de Balànsiya (abril de 1021-gener de 1061).
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Abd-al-Aziz al-Mansur · Veure més »
Abd-al-Màlik ibn Àhmad Imad-ad-Dawla
Abu-Marwan Abd-al-Màlik ibn Àhmad ibn Hud Imad-ad-Dawla fou el darrer emir de Saraqusta.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Abd-al-Màlik ibn Àhmad Imad-ad-Dawla · Veure més »
Abd-Al·lah ibn al-Murtada ibn al-Àghlab
Abd-Al·lah al-Murtada ibn Àghlab (?, 1057 - Mallorca, 1095) va ser el darrer valí de les Illes Balears sota sobirania de la taifa de Dàniyya (1076- La seva làpida sepulcral, que dona les dates del seu naixement i defunció, es troba a Pisa, on amb tota seguretat, fou portada com a part del botí de guerra de la Croada pisano-catalana.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Abd-Al·lah ibn al-Murtada ibn al-Àghlab · Veure més »
Abd-ar-Rahman III
Abd-ar-Rahman III o Abu-l-Mutàrraf Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah an-Nàssir li-din-Al·lah (Còrdova, 7 de gener de 891 - 15 d'octubre del 961) va ser el primer califa de Còrdova (912-961).
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Abd-ar-Rahman III · Veure més »
Abraham ibn Ezra
Portada del Comentari a l'Èxode, d'Abraham ibn Ezra (publicat a Nàpols el 1488) Abraham ibn Ezra (Tudela, ca. 1089 - Calahorra, ca. 1167), fou un erudit jueu andalusí, que cultivà la poesia, l'exegesi bíblica, la filosofia, la gramàtica hebrea i les ciències dels astres (astronomia, astrologia, matemàtiques i calendari).
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Abraham ibn Ezra · Veure més »
Abu Yahya Muhammad ibn Ahmad Ibn Sumadih
Abu-Yahya Muhàmmad ibn Àhmad ibn Sumàdih at-Tujibí (mort en 1028) fou un general i senyor d'Osca al final del i començament del.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Abu Yahya Muhammad ibn Ahmad Ibn Sumadih · Veure més »
Al-Múndhir ibn Yahya at-Tujibí
Al-Múndhir ibn Yahya at-Tujibí o al-Múndhir I (? - 1021/1022) va ser el fundador de la dinastia tugíbida que va governar l'emirat de Saraqusta, del qual ell va ser sobirà entre els anys 1018 i 1021/1022.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Al-Múndhir ibn Yahya at-Tujibí · Veure més »
Al-Múndir Imad-ad-Dawla
Al-Múndhir ibn Àhmad ibn Hud al-Hàjib Imad-ad-Dawla (?-1090), de la dinastia dels Banu Hud, fou emir de Lleida, Tortosa i Dénia entre 1081-1090,Mestre, 1998: p. 722, entrada: "Mundir al-Hagib 'Imad al-Dawlà" després de succeir el seu pare al-Múqtadir.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Al-Múndir Imad-ad-Dawla · Veure més »
Alí ibn Mujàhid Iqbal-ad-Dawla
Alí ibn Mujàhid al-Amirí Iqbal-ad-Dawla (?, c. 1010 - Saragossa, 1081) va ser emir de Dàniya entre els anys 1044 i 1076 de l'era cristiana.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Alí ibn Mujàhid Iqbal-ad-Dawla · Veure més »
Alí ibn Yússuf
Alí ibn Yússuf ibn Taixfín (o Taixufín o Taixafín) (Ceuta 1082-Marràqueix 1143) fou emir dels almoràvits.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Alí ibn Yússuf · Veure més »
Albarrasí
Albarrasí (en castellà i oficialment, Albarracín) és un municipi i ciutat de la comarca de la Serra d'Albarrasí, a la província de Terol.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Albarrasí · Veure més »
Alcassaba i castell de Tudela
El Castell de Tudela (Navarra), antiga alcassaba musulmana, va ser un dels més importants del Regne de Navarra.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Alcassaba i castell de Tudela · Veure més »
Alfons el Bataller
Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Alfons el Bataller · Veure més »
Almira Almemoniz
Almira Almemoniz fou el darrer emir de Xibràna.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Almira Almemoniz · Veure més »
Atac anglosaxó a les Illes Balears de 1081
Latac anglosaxó a les Illes Balears de 1081 fou una ràtzia realitzada per un grup d'exiliats anglosaxons arran de la seva pèrdua d'influència a l'Anglaterra conquerida pels normands.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Atac anglosaxó a les Illes Balears de 1081 · Veure més »
Ath-Thaghr al-Alà
Ath-Thaghr al-Alà, també coneguda per la seva traducció literal com a Frontera Superior o Marca Superior, i també anomenada aṯ-Ṯaḡr al-Aqsà o Frontera Extrema o Llunyana, aṯ-Ṯaḡr al-Akbar o Frontera Gran, i aṯ-Ṯaḡr al-Aʿẓam o Frontera Suprema, fou una divisió administrativa i militar al nord-est de l'Àndalus, a la vall de l'Ebre.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Ath-Thaghr al-Alà · Veure més »
Avempace
Abu-Bakr Muhàmmad ibn Yahya ibn as-Sàyigh ibn Bajja, més conegut simplement com a Ibn Bajja, i, a Europa, pel nom llatinitzat d'Avempace, fou un filòsof andalusí nascut a Saragossa entre 1070 i 1090, i mort a Fes el 1138, interessat també en la medicina, la poesia, la física la botànica, la música i l'astronomia.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Avempace · Veure més »
Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir
Abu-Jàfar Àhmad ibn Sulayman ibn Hud al-Múqtadir fou emir de Saraqusta de la dinastia dels Banū Hūd.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir · Veure més »
Àhmad ibn Yússuf al-Mustaín
Abu-Jàfar Àhmad ibn Yússuf ibn Hud al-Mustaín bi-L·lah, més conegut com a Àhmad (II) ibn Yússuf al-Mustaín (II), Àhmad II o al-Mustaín (II), fou emir de Saraqusta del 1085 a 1110.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Àhmad ibn Yússuf al-Mustaín · Veure més »
Banu Dhi-n-Nun
Els Banu Dhi-n-Nun o dhu-n-núnides foren una important dinastia de l'Àndalus d'origen amazic hawwara.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Banu Dhi-n-Nun · Veure més »
Banu Hud
Detall del Palau de l'Aljaferia, construït per Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir. Els Banu Hud o húdides (‘descendents de Hud’) fou una dinastia local d'emirs que durant un segle va governar l'emirat de Làrida, l'emirat de Saraqusta i altres llocs de la frontera nord de l'Àndalus entre el 1039 i el 1139.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Banu Hud · Veure més »
Batalla d'Alcoraç
La batalla d'Alcoraç es va entaular el 15 de novembre del 1096 a prop de Osca (en àrab Washka) i va enfrontar l'exèrcit del Regne d'Aragó contra les tropes islàmiques de l'Emirat de Saraqusta.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Batalla d'Alcoraç · Veure més »
Batalla d'Almenar (1082)
El 1079, Rodrigo Díaz de Vivar va ser comissionat pel rei per a cobrar les paries al rei de Sevilla i va ser atacat pel rei de Granada i García Ordóñez.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Batalla d'Almenar (1082) · Veure més »
Batalla d'Arnisol
La Batalla d'Arnisol de 1126 formà part de la campanya d'Alfons I d'Aragó sobre Balansiya i Qurtuba.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Batalla d'Arnisol · Veure més »
Batalla d'Uclés (1108)
La batalla d'Uclés fou un enfrontament produït el 30 de maig de 1108 entre l'exèrcit d'Alfons VI de Castella (que no va ser present a la batalla, tot i que sí que hi fou el seu únic fill, Sanç Alfónsez, que hi va perdre la vida) i l'exèrcit almoràvit d'Ali ibn Yusuf, comandat per Abu Tahir Tamim ibn Yusuf.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Batalla d'Uclés (1108) · Veure més »
Batalla de Barbastre (1065)
El Setge de Barbastre fou una de les batalles de la Reconquesta.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Batalla de Barbastre (1065) · Veure més »
Batalla de Cutanda
La batalla de Cutanda de 1120 significà consolidació del domini d'Alfons I d'Aragó sobre Saraqusta.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Batalla de Cutanda · Veure més »
Batalla de Graus
La batalla de Graus fou una batalla de la Reconquesta.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Batalla de Graus · Veure més »
Batalla de Morella
La batalla de Morella fou un dels episodis de la guerra entre l'Emirat de Larida i Turtusha i l'Emirat de Saraqusta pel repartiment dels dominis a la mort de Sulaiman al-Mustain entre els seus fills.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Batalla de Morella · Veure més »
Batalla de Paterna
La batalla de Paterna de 1065 fou un dels episodis del setge lleonès de Balansiya en 1065.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Batalla de Paterna · Veure més »
Batalla de Tébar
La Batalla de Tébar fou una batalla lluitada per Berenguer Ramon II i Rodrigo Díaz de Vivar, aliats de l'Emirat de Larida i l'Emirat de Saraqusta, que lluitaven pel control de la part superior de Xarq al-Àndalus.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Batalla de Tébar · Veure més »
Batalla de Valtierra
La batalla de Valtierra fou un combat que va enfrontar les tropes d'Alfons el Bataller, el rei d'Aragó amb les tropes musulmanes de l'emir de Saraqusta, Ahmed II Ibn Yusuf al-Mustain el 24 de gener de 1110.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Batalla de Valtierra · Veure més »
Batea
Batea és una vila i municipi de la comarca de la Terra Alta.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Batea · Veure més »
Berenguer Sunifred
Berenguer Sunifred —dit de Rosanes per estar a Castellví de Rosanes a la vegueria de Barcelona la seva casa solar— fou bisbe de Vic entre el 1075 i el 1099.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Berenguer Sunifred · Veure més »
Capítols matrimonials de Barbastre
Els anomenats Capítols matrimonials de Barbastre són una carta de donacióUbieto 1987,: Ramiro II: «todo cuánto había retenido en esa otra carta de donación del reino que le había hecho cuando le dí mi hija» que féu el rei Ramir II d'Aragó l'11 d'agost del 1137 a Barbastre on es recullen els capítols matrimonials pactats entre el rei Ramir II d'Aragó i el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona i en virtut dels quals es pactava el casament del comte de Barcelona amb l'acabada de néixer Peronella d'Aragó, filla del rei d'Aragó.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Capítols matrimonials de Barbastre · Veure més »
Casa reial d'Aragó
Armes heràldiques de la Casa reial d'Aragó, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV La Casa reial d'Aragó o Casa d'Aragó és la institució que regí l'organització de la cort dels reis d'Aragó.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Casa reial d'Aragó · Veure més »
Casal d'Aragó
senyal reial és aquell que era del comte de Barcelona». Casal d'Aragó és la denominació històrica que adoptà el llinatge dels comtes de Barcelona quan esdevingueren reis d'Aragó.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Casal d'Aragó · Veure més »
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Casal de Barcelona · Veure més »
Castell de Montaragó
El Castell-Abadia de Montaragó (en aragonès: Mont Aragón; en català: Montaragó; en castellà: Montearagón; en llatí: Montis Aragonis) és un monestir abandonat que es troba al municipi de Quicena, a la província d'Osca.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Castell de Montaragó · Veure més »
Castell de Montsó
El Castell de Montsó a la província d'Osca, és a la població aragonesa del mateix nom (Montsó) a 65 km de la seva capital dalt d'un escarpat turó d'uns 370 m d'altitud, envoltat pels rius Sosa i Cinca, s'alça l'imponent castell templer, d'origen musulmà.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Castell de Montsó · Veure més »
Cèntul V de Bearn
Cèntul V, mal anomenat el Jove, fou vescomte de Bearn des de 1058 fins a la seva mort en 1090.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Cèntul V de Bearn · Veure més »
Comtat de Ribagorça
El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Comtat de Ribagorça · Veure més »
Confirmació d'Ayerbe (1137)
Confirmació d'Ayerbe (27 d'agost del 1137) L'anomenada Confirmació d'Ayerbe és una carta pública del rei Ramir II d'Aragó feta el 27 d'agost del 1137 (o 1138) al castell d'Ayerbe per la qual es comprometia a no fer mai més cap donació si no comptava amb l'aprovació del comte Ramon Berenguer IV, i que si en feia cap més sense el consentiment del comte, la donació seria considerada nul·la.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Confirmació d'Ayerbe (1137) · Veure més »
Conquesta de Balaghí
La conquesta de Balaghí fou la presa de Balaguer per Ermengol VI d'Urgell als almoràvits en 1105.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Conquesta de Balaghí · Veure més »
Conquesta de Navarra
Document expedit el 1514, després de la conquesta de Navarra, amb una llista de persones del Roncal condemnades a mort per delicte de lesa majestat La Incorporació de Navarra a la corona de Castella va ser un procés iniciat en el, un cop reinstaurat el regne per voluntat de la noblesa navarresa el 1134, amb els tractats entre el Regne de Castella i la Corona d'Aragó, en els quals es va acordar repartir-se el Regne de Navarra, amb una conquesta parcial el 1200, i que va culminar amb la incorporació completa en el segle XVI per formar més endavant la Corona d'Espanya.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Conquesta de Navarra · Veure més »
Dinastia almoràvit
Els almoràvits (en singular) foren un moviment religiós del nord d'Àfrica, format per nòmades amazics del Sàhara, que al fundaren la quarta dinastia del Marroc.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Dinastia almoràvit · Veure més »
Dominació musulmana de Catalunya
La conquesta musulmana de Catalunya va començar el.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Dominació musulmana de Catalunya · Veure més »
Edat mitjana als Països Catalans
L'edat mitjana als Països Catalans és el període històric en què els Països Catalans assoleixen progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Edat mitjana als Països Catalans · Veure més »
Egilona
Egilona o Egilo, també coneguda com a Ailo, Ayluna, Umm-Àssim pels cronistes àrabs (c. 659 Provencal, Levi. Encyclopedia of Islam New Edition Vol. 1 A-B. (Leiden, the Netherlands: E.J. Brill, 1960), 58. El va succeir el seu cosí Ayyub al-Lakhmí que es creu que havia tingut algun paper en l'assassinat. o fins i tot altres motius polítics perquè el seu germà Abd-Al·lah ibn Mussa ibn Nussayr fou executat per ordre del califa Yazid II.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Egilona · Veure més »
El Cid (sèrie de televisió)
El Cid és una sèrie de televisió espanyola d'acció, història i drama produïda per Zebra Producciones per Prime Video.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і El Cid (sèrie de televisió) · Veure més »
Emirat d'Al-Mariyya
L'emirat d'Almeria o Al-Mariyya fou un efímer estat musulmà que va existir a la comarca d'Almeria.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Emirat d'Al-Mariyya · Veure més »
Emirat de Balànsiya
L'emirat de Balànsiya o taifa de València fou un dels regnes musulmans creats arran de la fi del califat de Còrdova el 1010.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Emirat de Balànsiya · Veure més »
Emirat de Dàniyya
Lemirat o taifa de Dàniya (o) fou un estat andalusí, construït per un mawla dels amírides al voltant de la ciutat de Dàniya i que va incloure també les illes Balears.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Emirat de Dàniyya · Veure més »
Emirat de Làrida
L'emirat de Làrida o taifa de Làrida fou un regne andalusí centrat en la ciutat homònima i creat, arran de l'esfondrament del Califat de Còrdova (1017-1023), per Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín, el qual acollí, entre 1031 i 1036, a la Suda de Làrida, el darrer califa Hixam III.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Emirat de Làrida · Veure més »
Emirat de Mayūrqa
La taifa de Mallorca o emirat de Mayurqa és un nom convencional que designa els períodes d'independència política durant la dominació musulmana, la primera taifa abastaria el període des del desmembrament de l'emirat de Dàniya fins a la dominació almoràvit 1076-1115, la segona des que Mallorca esdevingué el darrer reducte almoràvit fins a la conquesta almohade 1158-1203 i la tercera taifa des de la Batalla de les Navas de Tolosa, fins a la Conquesta de Mallorca per part de Jaume I, 1212-1229.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Emirat de Mayūrqa · Veure més »
Emirat de Qàlat al-Ayyub
L'emirat de Qàlat al-Ayyub fou un estat musulmà centrat a la ciutat de Qàlat al-Ayyub que va existir per un temps breu vers el 1046 fins al 1055.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Emirat de Qàlat al-Ayyub · Veure més »
Emirat de Tudela
L'emirat de Tudela o Tutila fou un estat musulmà de breu existència (1046-1057) centrat en la ciutat de Tudela.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Emirat de Tudela · Veure més »
Emirat de Tulàytula
L'emirat de Tulàytula, conegut com a taifa de Toledo o regne islàmic de Toledo, va ser una de les taifes de l'Àndalus, que posteriorment passaria a ser part del regne de Castella.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Emirat de Tulàytula · Veure més »
Emirat de Turtuixa
L'emirat de Turtuixa o taifa de Tortosa fou un estat independent que sorgí a principis del segle XI arran de la desintegració del califat de Qúrtuba.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Emirat de Turtuixa · Veure més »
Ermengol II d'Urgell
Ermengol II d'Urgell, anomenat Ermengol II el Pelegrí (1009 - Jerusalem, 1038), va ser comte d'Urgell entre els anys 1010 i 1038.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Ermengol II d'Urgell · Veure més »
Ermengol III d'Urgell
Ermengol III d'Urgell, anomenat Ermengol III el de Barbastre (La Seu d'Urgell, 1032 — Barbastre, 17 d'abril de 1066), fou comte d'Urgell (1038 - 1066).
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Ermengol III d'Urgell · Veure més »
Ferran I de Lleó
Ferran I de Lleó i Castella, dit el Magne (Navarra, 1016 - Lleó, 27 de desembre de 1065), fou rei de Lleó (1037- 1065).
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Ferran I de Lleó · Veure més »
Fitero
Fitero (Fiteroko en basc) és un municipi de Navarra, a la comarca de Tudela, dins la merindad de Tudela.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Fitero · Veure més »
Gerard de Braga
Gerard de Braga o Guerau de Moissac (Caors, Òlt, França, s. XI - Bornes, Portugal, 5 de desembre de 1108) fou un monjo benedictí, bisbe de Braga.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Gerard de Braga · Veure més »
Graus
Graus és un poble de la comunitat autònoma de l'Aragó, a la província d'Osca, comarca de la Ribagorça, ubicat a la confluència dels rius Éssera i Isàvena.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Graus · Veure més »
Guadalajara (Castella - la Manxa)
Guadalajara és una ciutat d'Espanya, capital de la província homònima, a la comunitat autònoma de Castella-la Manxa.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Guadalajara (Castella - la Manxa) · Veure més »
Guerra contra l'emirat de Saraqusta
La Guerra contra la Taifa de Saraqusa fou una campanya de Ramon Berenguer I de Barcelona i Ermengol III d'Urgell contra Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir, emir de Saraqusta.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Guerra contra l'emirat de Saraqusta · Veure més »
Guillem de Balsareny
Guillem de Balsareny (Balsareny ~1020 -Ripoll, 1076) fou bisbe de Vic entre el 1046 i el 1075.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Guillem de Balsareny · Veure més »
Història de Barcelona
Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Història de Barcelona · Veure més »
Història de l'Aragó
Aragó Primer testimoni de l'escut d'Aragó. Fabricio Vagad, imprès a Saragossa el 1499 per Pablo Hurus. El territori d'Aragó ha tingut una presència històrica humana que data des de fa molts mil·lennis, tot i que, com la majoria de regions europees històriques, sorgeix a l'edat mitjana.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Història de l'Aragó · Veure més »
Història de la ciència i la tecnologia a Espanya
Fragment del ''Atles català'' de Abraham Cresques, 1375 Història de la ciència i la tecnologia a Espanya és la denominació amb què se sol englobar la història de la ciència i la història de la tecnologia al territori espanyol (encara que no hi ha un consens acadèmic fixat per a això, sent igualment usades les diferents denominacions amb les quals la bibliografia sol referir-se a aquest àmbit de coneixement: Història de la ciència a Espanya, Història de la ciència espanyola, Història de la ciència i la tecnologia espanyoles o Història de la ciència i de la tècnica a Espanya).
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Història de la ciència i la tecnologia a Espanya · Veure més »
Història de la civilització islàmica
La història de la civilització islàmica o del món islàmic explica la influència de l'islam en la creació i expansió d'un moviment no sols religiós, sinó també polític i social.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Història de la civilització islàmica · Veure més »
Història de la Franja de Ponent
La Franja de Ponent és un territori històric format per les terres de parla catalana que avui formen part de la Comunitat Autònoma de l'Aragó, i que tradicionalment han tingut, per raons de veïnatge, un contacte especialment estret amb les terres de l'actual Comunitat Autònoma de Catalunya.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Història de la Franja de Ponent · Veure més »
Història de les Illes Balears
Mapa insular de les Illes Balears Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, situat a l'est del País Valencià, al sud de Catalunya i el Golf de Lleó, a l'oest de Sardenya i al nord de l'Atles Tell, (Magreb), actualment són una comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Història de les Illes Balears · Veure més »
Història de Lleida
La Paeria, seu de l'Ajuntament de Lleida El Claustre de la Catedral Capitell de la Seu Vella La història de Lleida s'ha desenvolupat al voltant del Turó de la Seu, ja que sempre ha estat el lloc on s'han situat les infraestructures representatives del poder de control social: la fortalesa andalusina (La Suda) i la mesquita, i més tard la catedral (la Seu Vella). El turó era, a més, un bon lloc per a defensar-se de possibles atacs, i ben aviat es va envoltar amb muralles. Aquestes van deixar d'ésser útils amb l'arribada de la revolució industrial i demogràfica del. Una vegada enderrocades, Lleida va poder expandir-se per la plana, això sí, havent de salvar els obstacles que representaven el riu Segre i la via del tren, que es va construir sense preveure que la ciutat creixeria tal com ho va fer. De fet, la seua situació com a nus important en la xarxa de comunicacions es remunta a fa més de vint segles, a la conversió del nucli ilerget a la nova manera de fer dels romans, que s'estaven expandint cap a l'interior de la península. D'aquesta manera Iltirta (Lleida) passaria a ser un assentament com a lloc de pas en el camí entre l'interior (Osca i el nord-oest de la península) i la mar (Tarraco, Barcino, i d'aquí a la península Itàlica).
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Història de Lleida · Veure més »
Historia Roderici
''Historia Roderici'', ms. 9/4922 de la Real Academia de la Historia, f. 89r.º La Historia Roderici (o Gesta Roderici Campidocti) és una crònica biogràfica de Rodrigo Díaz de Vivar escrita en llatí en el, probablement entre 1180 i 1190, per un autor de la zona de La Rioja, presumiblement Nájera.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Historia Roderici · Veure més »
Ibn Darraj al-Qastallí
Abu-Úmar Àhmad ibn Muhàmmad ibn Darraj al-Qastal·lí, més conegut simplement com a Ibn Darraj al-Qastal·lí (Algarve, 958 - Dénia, 1030) fou un poeta andalusí d'origen amazic, autor de poesia àulica, de gènere heroic i panegíric, dedicat primer al servei d'Almansor i, a partir del 1018, als reis de la taifa de Saragossa.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Ibn Darraj al-Qastallí · Veure més »
Illes Orientals d'al-Àndalus
Les illes Orientals de l'Àndalus o al-Jazàïr aix-Xarqiyya li-l-Àndalus és el nom de les Illes Balears en època musulmana (903-1229), integrades per Mayurqa, Minurqa, Yàbissa i Faramantira.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Illes Orientals d'al-Àndalus · Veure més »
Jaciments arqueològics de l'Aragó
Els jaciments arqueològics a l'Aragó són els llocs on s'han trobat restes dels antics pobladors de l'actual comunitat d'Aragó.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Jaciments arqueològics de l'Aragó · Veure més »
Khayran as-Saqlabí
Khayran as-Saqlabí o Khayran al-Amirí fou un mawla eslau (saqlabí) dels amírides que va governar a Almeria del 1014 al 1028.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Khayran as-Saqlabí · Veure més »
Literatura hispanohebrea
Maimónides (text en hebreu). Es denomina literatura hispanohebrea,o literatura hispanojueva, a la producció literària desenvolupada a la península Ibèrica a partir del per part de membres de la comunitat jueva.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Literatura hispanohebrea · Veure més »
Llista de les dinasties musulmanes sunnites
Aquesta és una llista de dinasties musulmanes sunnites, ordenades per regions i, dins d'aquestes, cronològicament.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Llista de les dinasties musulmanes sunnites · Veure més »
Llista dels emirs de Tortosa
Llista dels emirs de Turtuixa, l'actual Tortosa, des de la fitna al califat de Còrdova fins a la conquesta almoràvit de la ciutat.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Llista dels emirs de Tortosa · Veure més »
Llista dels imperis i dinasties musulmanes
La següent és un llista d'imperis musulmans i dinasties.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Llista dels imperis i dinasties musulmanes · Veure més »
Miguel Asín Palacios
Miguel Asín Palacios (Saragossa, 5 de juliol 1871 - Sant Sebastià, 12 d'agost 1944) va ser un arabista i acadèmic espanyol.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Miguel Asín Palacios · Veure més »
Muhàmmad ibn al-Hajj
Muhàmmad ibn al-Hajj fou el governador almoràvit de Balansiya, Saraqusta i Larida.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Muhàmmad ibn al-Hajj · Veure més »
Navarrès-aragonès
El navarrès-aragonès o navarroaragonès fou una llengua romanç parlada a la vall de l'Ebre durant l'edat mitjana.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Navarrès-aragonès · Veure més »
Osca
Osca (totes dues denominacions oficials) és una ciutat aragonesa, capital de la província d'Osca.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Osca · Veure més »
Paria
Les paries (sing. paria) o parias Hispaniae eren un tribut anual i en alguns casos mensual, instituït als segles i, que els sarraïns de les taifes o emirats de Saraqusta, Làrida, Turtuixa i alguna altra pagaven als comtes catalans, i en concret als de Barcelona, Urgell i Cerdanya, com a indemnització de guerra i reconeixement de domini.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Paria · Veure més »
Ramir I d'Aragó
Ramir I d'Aragó (Aibar, Navarra, 1000 - Batalla de Graus, Ribagorça, 8 de maig de 1063) és considerat historiogràficament com a primer rei d'Aragó (1035-1063), i comte de Ribagorça i Sobrarb (1043-1063).
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Ramir I d'Aragó · Veure més »
Ramir II de Lleó
Ramir II de Lleó (ca. 900 - 951) fou rei de Lleó (931-951).
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Ramir II de Lleó · Veure més »
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Ramon Berenguer I · Veure més »
Ramon Berenguer II
Ramon Berenguer II, dit el Cap d'Estopes (?, 1053 - Gorg de Perxistor, Sant Feliu de Buixalleu, 1082), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1082).
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Ramon Berenguer II · Veure més »
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Ramon Berenguer IV · Veure més »
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Regne d'Aragó · Veure més »
Renúncia de Saragossa (1137)
Renúncia de Saragossa (13 de novembre del 1137) La Renúncia de Saragossa és un anunci d'abdicació públic del rei Ramir II d'Aragó als seus súbdits fet el 13 de novembre del 1137 a El Castellar (Torres de Berrellén), prop de Saragossa, on els comunica que ha fet donació de la seva filla i del regne al comte Ramon Berenguer IV.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Renúncia de Saragossa (1137) · Veure més »
Robert de Ketton
Robert de Ketton, conegut en llatí com Robertus Ketenensis o, en forma afrancesada Robert de Retinas, també conegut com a Robert de Chester, tot i que alguns autors defensen que són personatges diferents, va ser un traductor del, que va traduir obres científiques i religioses àrabs al llatí.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Robert de Ketton · Veure més »
Rodrigo Díaz de Vivar
Rodrigo Díaz de Vivar (Vivar del Cid, avui a la província de Burgos, ca. 1045 - València, 1099) conegut com a Cid Campeador, El Cid o Mio Cid (de l'àrab vulgar, ‘el meu senyor’) va ser un noble castellà, guerrer i figura mitificada de l'anomenada Reconquesta de la península Ibèrica.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Rodrigo Díaz de Vivar · Veure més »
Rotrou III de Perche
Rotrou III de Perche (abans de 1080 - † 20 de gener/6 de maig de 1144), de vegades conegut amb l'epítet de "el Gran", fou un noble normand, comte de Perche i de Mortagne des del 1099.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Rotrou III de Perche · Veure més »
Sanç II de Castella
Sanç II de Castella, anomenat el Fort (ca. 1038 - Zamora, 1072), fou rei de Castella (1065-1072), rei de Galícia (1071-1072) i rei de Lleó (1072).
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Sanç II de Castella · Veure més »
Sanç IV de Pamplona
Sanç IV de Pamplona o Sanç Garcés IV, dit el de Peñalén (ca. 1039 - Peñalén, Guadalajara, 1076) fou rei de Navarra (1054-1076).
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Sanç IV de Pamplona · Veure més »
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Saragossa · Veure més »
Saraqusta
Almussara Saraqusta, també coneguda com al-Madina al-Baidà, literalment ‘la ciutat blanca’ en àrab, pel color dels seus edificis, era el nom de l'actual Saragossa durant el domini musulmà de la regió.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Saraqusta · Veure més »
Setge d'Osca
El setge d'Osca (a Wasqa, com s'anomenava a l'època) va ser una campanya militar realitzada a final del per part del Regne de Navarra a fi de conquerir aquesta vila a l'Emirat de Saraqusta.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Setge d'Osca · Veure més »
Setge d'Osca (1094)
El setge d'Osca va tenir lloc la primavera de 1094 a càrrec de Sanç I d'Aragó i Pamplona contra la plaça musulmana de Wasqa.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Setge d'Osca (1094) · Veure més »
Setge d'Osca (1096)
La Batalla d'Alcoraz es va lliurar el 15 de novembre del 1096 prop de Waixqa (Osca) i va enfrontar l'exèrcit del Regne d'Aragó contra les tropes islàmiques de l'Emirat de Saraqusta.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Setge d'Osca (1096) · Veure més »
Setge de Balànsiya (1086)
El Setge de Balànsiya de 1086 fou una de les batalles de la dominació de l'emirat de Balànsiya per Yahya al-Qàdir.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Setge de Balànsiya (1086) · Veure més »
Setge de Balànsiya (1087)
El Setge de Balànsiya fou una de les batalles de la dominació de l'emirat de Balànsiya per Yahya al-Qàdir l'any 1087.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Setge de Balànsiya (1087) · Veure més »
Setge de Barbastre (1064)
El Setge de Barbastre, coneguda com la Croada de Barbastre fou una de les batalles de la Reconquesta.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Setge de Barbastre (1064) · Veure més »
Setge de Fraga (1133-1134)
El setge de Fraga de 1133-1134 fou una batalla entre el Regne d'Aragó i els almoràvits.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Setge de Fraga (1133-1134) · Veure més »
Setge de Miravet
El Setge de Miravet de 1090 fou una de les batalles de la campanya per a dominar de l'emirat de Balànsiya per Rodrigo Díaz de Vivar.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Setge de Miravet · Veure més »
Setge de Montsó (1089)
El setge de Montsó fou una de les batalles de la Reconquesta.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Setge de Montsó (1089) · Veure més »
Setge de Saraqusta (1086)
El setge de Saraqusta de 1086 fou una de les batalles de la conquesta cristiana.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Setge de Saraqusta (1086) · Veure més »
Setge de Saraqusta (1118)
El Setge de Saraqusta de 1118 significà la presa de Saraqusta per Alfons I d'Aragó.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Setge de Saraqusta (1118) · Veure més »
Setge de Tulaytula
El setge de Tulaytula fou el període d'ocupació de la ciutat per Yahya al-Qàdir, coronat com emir després de prendre Tulaytula a l'Emirat de Badajoz, que mesos abans la va conquerir, i va finalitzar amb l'ocupació final de la ciutat pel Regne de Castella el 6 de maig de 1085 i l'adjudicació de l'Emirat de Balansiya a Yahya al-Qàdir.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Setge de Tulaytula · Veure més »
Setge de Xàtiva (1086)
El Setge de Xàtiva de 1086 fou una de les batalles dutes a terme per Yahya al-Qàdir per a dominar de l'emirat de Balànsiya.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Setge de Xàtiva (1086) · Veure més »
Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín
Abu-Ayyub Sulayman ibn Muhàmmad ibn Hud al-Judhamí al-Mustaín fou el fundador de la dinastia Banu Hud que va governar l'emirat de Saraqusta del 1039 al 1118.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín · Veure més »
Taifa
S'anomenen taifes (de l'àrab, ‘part’, ‘secció’, ‘grup’, ‘facció’) al seguit de Principats musulmans independents en què es va desintegrar el califat de Còrdova després que durant l'anomenada Fitna de l'Àndalus, fos destronat el califa Hixam II, de la dinastia dels omeies, l'any 1009.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Taifa · Veure més »
Tarassona
Tarassona (en castellà, Tarazona) és un municipi d'Aragó situat a la província de Saragossa i cap de la comarca de Tarassona i el Moncayo.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Tarassona · Veure més »
Teorema de Ceva
Aquest triangle representa la situació del teorema de Ceva, on les tres rectes concurreixen en un punt. Es pot comprovar que es compleix la fórmula del teorema. En geometria, el teorema de Ceva estableix que, en un triangle qualsevol, tres rectes que van des de cada vèrtex del triangle al costat oposat o a la seva prolongació són concurrents (es tallen en un punt) si i només si on cada parell de lletres representa un segment lineal en el triangle, com es pot veure a la figura de la dreta.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Teorema de Ceva · Veure més »
Terra regis
La terra regis o regis terres o territorium regni era al Regne d'Aragó el conjunt de terres dels regnum que formaven el patrimoni reial i havien de passar al successor.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Terra regis · Veure més »
Testament d'Alfons I d'Aragó i Pamplona (1131)
Ubieto 1981, Historia de Aragón, vol 1. La formación territorial, pàgs. 181-184; http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?path.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Testament d'Alfons I d'Aragó i Pamplona (1131) · Veure més »
Testament de Peronella d'Aragó (1152)
El Testament de Peronella Ramires, reina d'Aragó i comtessa de Barcelona, fou el primer testament fet per aquesta reina el 4 d'abril del 1152, quan es trobava de part del seu primer fill Pere, que morí abans de la majoria d'edat.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Testament de Peronella d'Aragó (1152) · Veure més »
Tractat d'Alagón (1136)
El Tractat d'Alagón fou un tractat firmat el 24 d'agost de 1136 a la vila d'Alagó entre el rei Ramir II d'Aragó i el rei Alfons VII de Castella.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Tractat d'Alagón (1136) · Veure més »
Tractat de Carrión
El Tractat de Carrión és un tractat signat el 21 de febrer del 1140 (o 1139) a Carrión de los Condes (Regne de Lleó) entre el comte de Barcelona i príncep d'Aragó Ramon Berenguer IV i Alfons VII de Castella pel qual el comte recuperà la tinença del regne de Saragossa, ocupat pel castellà, a canvi de retre homenatge a Alfons VII i cedir-li algunes viles.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Tractat de Carrión · Veure més »
Tudela
Tudela (en castellà i oficialment) o Tutera (en basc) és una ciutat de Navarra, a la comarca de Tudela, dins la merindad de Tudela.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Tudela · Veure més »
Tugíbides
Els Banu Tujib o tugíbides (‘descendents de Tujib’) foren una família andalusina d'origen àrab, establerta a l'Àndalus poc després de la conquesta islàmica.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Tugíbides · Veure més »
Umbert de Sesagudes
Umbert de Sesagudes, Umbert Odó o Umbert del Montseny.(abans de 1041 - 1071) fou un magnat comtal i senyor de les baronies de Montseny, Montpalau i Palafolls.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Umbert de Sesagudes · Veure més »
Valtierra
Valtierra és un municipi de Navarra, a la comarca de Tudela, dins la merindad de Tudela.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Valtierra · Veure més »
Xarq al-Àndalus
Xarq al-Àndalus (de l'àrab شرق الاندلس, Xarq al-Andalus, literalment ‘l'Orient de l'Àndalus') és el nom que rebia la regió oriental de l'Àndalus durant el domini musulmà.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Xarq al-Àndalus · Veure més »
Xàtiva
Xàtiva és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Costera.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Xàtiva · Veure més »
Yahya al-Qàdir
Yahya ibn Hixam ibn Dhi-n-Nun al-Qàdir bi-L·lah, més conegut simplement com Yahya al-Qàdir o al-Qàdir, va ser l'últim rei de l'emirat de Tulàytula.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Yahya al-Qàdir · Veure més »
Yahya ibn Ismaïl al-Mamun
Yahya ibn Ismaïl al-Mamun (mort a Còrdova, 1075) fou un membre de la dinastia Banu Dhi-n-Nun i sobirà de l'emirat de Tulàytula (Toledo) entre els anys 1043 i 1075.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Yahya ibn Ismaïl al-Mamun · Veure més »
Yússuf ibn Àhmad al-Mútaman
Abu-Àmir Yússuf ibn Àhmad ibn Hud al-Mútaman,A voltes se l'ha anomenat, per error, al-Mútamin.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Yússuf ibn Àhmad al-Mútaman · Veure més »
Yússuf ibn Taixfín
Yússuf ibn Taixfín (o Taixufín o Taixafín) (o) va ser un governant almoràvit del Màgrib i l'Àndalus del 1061 al 1106.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Yússuf ibn Taixfín · Veure més »
Zawi ibn Ziri
Zawi ibn Ziri ibn Manad as-Sanhají fou un cap amazic, fundador de la taifa de Granada quan es va desmembrar el califat omeia de Còrdova, al primer quart del.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і Zawi ibn Ziri · Veure més »
1044
Sense descripció.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і 1044 · Veure més »
1060
Sense descripció.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і 1060 · Veure més »
1084
Sense descripció.
Nou!!: Emirat de Saraqusta і 1084 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Emir de Saraqusta, Emirat de Saragossa, Regne de Saragossa, Taifa de Saragossa, Taifa de Saraqusta.
