Taula de continguts
16 les relacions: Índex de Lerner, Bé normal, Bé substitutiu, Conceptes marginals, Consell intergubernamental de països exportadors de coure, Drug Enforcement Administration, Elasticitat, Elasticitat preu-demanda, Funció de producció de Cobb-Douglas, Impost, Ingrés marginal, Mercat objectiu, Mesos majors, Monopoli, Monopsoni, Teoria del consumidor.
Índex de Lerner
L'índex de Lerner (L), introduït per Abba Lerner el 1934, descriu la capacitat de control sobre un mercat (o poder de mercat) d'una empresa.
Veure Elasticitat (economia) і Índex de Lerner
Bé normal
En economia, un bé normal és aquell que, en augmentar la renda del consumidor, farà augmentar el consum del bé.
Veure Elasticitat (economia) і Bé normal
Bé substitutiu
En economia, un bé substitutiu és aquell substitutiu d'un altre, mentre un d'ells pot ser consumit o utilitzat en lloc de l'altre en algun dels seus possibles usos.
Veure Elasticitat (economia) і Bé substitutiu
Conceptes marginals
En economia, els conceptes marginals s'associen amb un canvi específic en la quantitat utilitzada d'un bé o servei, a diferència d'alguna noció de la importància global d'aquesta classe de bé o servei, o d'alguna quantitat total d'aquesta.
Veure Elasticitat (economia) і Conceptes marginals
Consell intergubernamental de països exportadors de coure
El Consell Intergubernamental de Països Exportadors de Coure (CIPEC) fou fundat l'any 1967 a Lusaka per iniciativa de Xile, primer exportador mundial de coure, i que agrupa a Perú, Zaire i Zàmbia.
Veure Elasticitat (economia) і Consell intergubernamental de països exportadors de coure
Drug Enforcement Administration
La Drug Enforcement Administration (DEA) és una agència federal del Departament de Justícia dels Estats Units que combat el contraban de droga dins i fora dels Estats Units.
Veure Elasticitat (economia) і Drug Enforcement Administration
Elasticitat
Prova de tracció: corba tensió-deformació. El límit elàstic és el punt 3 Lelasticitat és la propietat mecànica d'alguns materials de patir deformacions reversibles quan estan sota l'acció de forces exteriors i de recuperar la forma original si aquestes forces deixen d'actuar.
Veure Elasticitat (economia) і Elasticitat
Elasticitat preu-demanda
L'elasticitat preu de la demanda es deriva del canvi percentual en la quantitat (%ΔQd) i el canvi percentual en el preu (%ΔP). Definició original de Marshall de l’EPD, la relació de PT per a Pt. Demanda perfectament inelàstica. Demanda perfectament elàstica.
Veure Elasticitat (economia) і Elasticitat preu-demanda
Funció de producció de Cobb-Douglas
Funció de Producció Cobb-Douglas per a capital i treball En economia i econometria, la funció de producció de Cobb-Douglas és una forma de funció de producció, àmpliament usada per representar les relacions entre un producte i les variacions dels factors tecnologia, treball i capital.
Veure Elasticitat (economia) і Funció de producció de Cobb-Douglas
Impost
''Pagament d'impostos'', pedra calcària de Jaumont, II - III segle, conservada al ''Musée de la Cour d'Or'' a Metz. Un impost és una quantitat de diners exigida per les administracions públiques als ciutadans i a les empreses d'una regió, territori o país, com a contribució a la despesa pública.
Veure Elasticitat (economia) і Impost
Ingrés marginal
En microeconomia, l'ingrés marginal és el canvi en l'ingrés total que es produeix quan la quantitat venuda s'incrementa una unitat, és a dir, l'increment de l'ingrés total que suposa la venda addicional d'una unitat d'un determinat bé.
Veure Elasticitat (economia) і Ingrés marginal
Mercat objectiu
Un mercat objectiu, també conegut com a mercat d'obtenció de servei (en anglès serviceable obtainable market o SOM), és un grup de clients dins del mercat disponible de servei d'una empresa al qual una empresa dirigeix els seus esforços i recursos de màrqueting.
Veure Elasticitat (economia) і Mercat objectiu
Mesos majors
Els mesos majors eren, en la societat preindustrial, sobretot en l'Antic Règim, els d'abril, maig, juny, és a dir: en els quals anava apropant-se el moment de la collita de cereals (més tardana com més al nord).
Veure Elasticitat (economia) і Mesos majors
Monopoli
fixar el preu fent ús del seu poder de mercat. Un monopoli (del grec μόνος monos un, i πωλεῖν pōlein vendre) és una situació de privilegi legal o fallada de mercat en la qual, per a una indústria que té un producte, un bé, un recurs o un servei determinat i diferenciat, hi ha un productor (monopolista) oferent que té un gran poder de mercat i és l'únic de la indústria que el posseeix.
Veure Elasticitat (economia) і Monopoli
Monopsoni
Un monopsoni, també anomenat monopoli de demanda, és una situació de fallada de mercat on hi ha un únic consumidor i diversos oferents.
Veure Elasticitat (economia) і Monopsoni
Teoria del consumidor
La teoria del consumidor és la branca de la microeconomia, que estudia la conducta dels agents econòmics, en tant que consumidors i com assignen la seva renda a la compra de diferents béns i serveis.