Accés més ràpid que el navegador!
20 les relacions: Bé comú, Civisme, Contracte social, Emili, o De l'educació, Enjolras (Les Misérables), Galvano Della Volpe, Gian Rinaldo Carli, Grup modernista de Reus, Il·lustració, Impremta, Jean-Jacques Rousseau, José Marchena y Ruiz de Cueto, Kemalisme, L'esperit de les lleis, Llei dels tres estadis, Oclocràcia, Pena de mort, Ramón Olaguer Feliú y Rogells, Sobirania popular, Voluntat general.
Bé comú
El bé comú o procomú és, en l'àmbit de la filosofia, l'economia i la ciència política, allò que és compartit i que és beneficiós per a tots o gran part dels membres d'una comunitat determinada, o, en alguns casos, allò que s'ha aconseguit per la ciutadania, ja sigui per acció col·lectiva o per la participació en l'acció política i el servei públic d'una comunitat determinada.
Nou!!: El contracte social і Bé comú · Veure més »
Civisme
XVIII. Civisme, del mot llatí civis, designa el respecte i la dedicació del ciutadà per la comunitat en què viu així com el respecte a les seves convencions i lleis.
Nou!!: El contracte social і Civisme · Veure més »
Contracte social
Contracte social és una expressió que s'utilitza en filosofia, ciència política i sociologia en al·lusió a un acord real o hipotètic realitzat en l'interior d'un grup pels seus membres, com per exemple el que s'adquireix en un estat en relació als drets i deures de l'estat i dels seus ciutadans.
Nou!!: El contracte social і Contracte social · Veure més »
Emili, o De l'educació
Publicat el 1762, com el seu títol ho indica, lEmili, o De l'educació (Émile, ou De l'éducation) de Jean-Jacques Rousseau, és un tractat d'educació o, també, un tractat sobre «l'art de formar les persones».
Nou!!: El contracte social і Emili, o De l'educació · Veure més »
Enjolras (Les Misérables)
Enjolras és un personatge que interpreta el carismàtic líder dels amics de l'ABC a la novel·la de 1862 Els miserables de Victor Hugo.
Nou!!: El contracte social і Enjolras (Les Misérables) · Veure més »
Galvano Della Volpe
Galvano Della Volpe (Imola, 24 de setembre de 1895-Roma, 13 de juliol de 1968).
Nou!!: El contracte social і Galvano Della Volpe · Veure més »
Gian Rinaldo Carli
Gian Rinaldo Carli (1720–1795), també conegut per altres noms, va ser un economista italià, historiador, i antiquari.
Nou!!: El contracte social і Gian Rinaldo Carli · Veure més »
Grup modernista de Reus
carrer de Jesús, 33, lloc on era la llibreria La Regional Estrella de Josep Aladern Estrella d'Hortensi Güell El Grup modernista de Reus o Colla de ca l'Aladern va ser un grup d'escriptors molt joves que durant els anys 1897 i 1898 es van aplegar al voltant de Cosme Vidal (que signava Josep Aladern i d'aquí el nom del grup) a la seva impremta-llibreria "La Regional".
Nou!!: El contracte social і Grup modernista de Reus · Veure més »
Il·lustració
La Il·lustració (en francès: Siècle des Lumières; en alemany: Aufklärung; en anglès: Enlightenment; en italià: Illuminismo) va ser un corrent filosòfic, polític i social europeu que promovia el progrés, el racionalisme i el liberalisme en contra del poder reial, la noblesa i l'obscurantisme catòlic.
Nou!!: El contracte social і Il·lustració · Veure més »
Impremta
Impremta del segle XV Una impremta o premsa d'impremta és un dispositiu mecànic que permet, per mitjà de la pressió a una superfície entintada, la reproducció de textos escrits i imatges per un mitjà d'impressió com pot ser el paper, tela, pergamí o altres materials.
Nou!!: El contracte social і Impremta · Veure més »
Jean-Jacques Rousseau
fou un dels principals filòsofs del segle de les llums en llengua francesa, tanmateix les seves idees i el seu caràcter l'oposaren sovint a altres il·lustrats i als ideals del moviment.
Nou!!: El contracte social і Jean-Jacques Rousseau · Veure més »
José Marchena y Ruiz de Cueto
José Marchena Ruiz de Cueto (Utrera, 18 de novembre de 1768 – Madrid, 31 de gener de 1821), més conegut pel sobrenom d'Abat Marchena que va rebre durant els últims anys de la seva vida, va ser un polític, escriptor, periodista i traductor espanyol.
Nou!!: El contracte social і José Marchena y Ruiz de Cueto · Veure més »
Kemalisme
Mustafa Kemal Atatürk escolta un ciutadà a Edirne (1930). Durant la seva presidència viatjava sovint pel país. La ideologia kemalista o kemalisme, (en turc: Kemalist İdeoloji, Kemalizm, Atatürkçülük, Atatürkçü Düşünce), coneguda també com a les "6 fletxes" (en turc Altı Ok) és el principi que defineix les característiques bàsiques de la República de Turquia sorgida en 1923.
Nou!!: El contracte social і Kemalisme · Veure més »
L'esperit de les lleis
Portada de l'edició de 1749 del llibre L'esperit de les lleis (títol original en francès: De l'esprit des lois) és una obra del filòsof i assagista francès Charles Louis de Secondat, baró de Montesquieu.
Nou!!: El contracte social і L'esperit de les lleis · Veure més »
Llei dels tres estadis
La Llei dels tres estadis és una proposta de llei sobre història enunicada per Auguste Comte en el marc del positivisme i segons la qual cada branca del coneixement humà passa per tres etapes teòriques successives d'accés al saber: teològica, metafísica i positiva.
Nou!!: El contracte social і Llei dels tres estadis · Veure més »
Oclocràcia
Oclocràcia o govern de la multitud o de la turba (del grec ὀχλοκρατία ojlokratía, llatí ochlocratia) és una de les formes de degeneració de la democràcia, de la mateixa manera que la monarquia pot degenerar en tirania o l'aristocràcia degenera en oligarquia.
Nou!!: El contracte social і Oclocràcia · Veure més »
Pena de mort
Països abolicionistes: 108 La pena de mort o pena capital és l'execució d'una persona com a càstig per un crim o delicte.
Nou!!: El contracte social і Pena de mort · Veure més »
Ramón Olaguer Feliú y Rogells
Ramón Olaguer Feliú y Rogells (Ceuta, 25 de novembre de 1784 - Sevilla, 8 de gener de 1831) va ser un diputat, ministre i polític espanyol.
Nou!!: El contracte social і Ramón Olaguer Feliú y Rogells · Veure més »
Sobirania popular
El terme sobirania popular es va encunyar enfront del de sobirania nacional, que interpretava d'una forma restrictiva com la sobirania resident a la nació, terme de difícil definició que pot identificar-se amb més dificultat i restringir-se en la seva representació efectiva a les capes més elevades de la societat (sufragi censatari), mentre que el principi de la sobirania popular fa residir la sobirania en el poble, que estaria format per la totalitat del cos social, en especial pels més humils (el poble menut), i que només podria expressar-se mitjançant el sufragi universal.
Nou!!: El contracte social і Sobirania popular · Veure més »
Voluntat general
El concepte de voluntat general, concebut per Jean-Jacques Rousseau a El contracte social, designa la voluntat que emana d'un grup d'individus i que s'exerceix en canvi en tots aquests individus, sense distinció social.
Nou!!: El contracte social і Voluntat general · Veure més »
