Accés més ràpid que el navegador!
32 les relacions: Bíblia, Bonastruc ça Porta, Catalunya, Catolicisme, Creu, Crist, Cristianisme, David, Emmanuel (Bíblia), Era messiànica, Ezequiel, Girona, Hebreu, Isaïes (profeta), Jahvè (nom propi de Déu), Jaume el Conqueridor, Jesús de Natzaret, Jesús en l'islam, Judaisme, Jueus, Maimònides, Messies, Mite de Jesús, Pecat original, Pentateuc, Rabí, Santíssima Trinitat, Talmud, Temple de Jerusalem, Temple de Salomó, Tribus d'Israel, 1263.
Bíblia
La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.
Nou!!: Jesús en el judaisme і Bíblia · Veure més »
Bonastruc ça Porta
Bonastruc ça Porta (Girona, 1194 - Acre?, 1270), fou rabí de l'aljama de Girona i metge.
Nou!!: Jesús en el judaisme і Bonastruc ça Porta · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Jesús en el judaisme і Catalunya · Veure més »
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Nou!!: Jesús en el judaisme і Catolicisme · Veure més »
Creu
Creu llatina o cristiana Creu grega La creu és una figura geomètrica que consisteix en dues línies que es creuen en angle recte, de manera que divideixen quatre quadrants.
Nou!!: Jesús en el judaisme і Creu · Veure més »
Crist
Crist Pantocràtor de Sant Climent de Taüll Crist (del llatí christus, i aquest del grec antic 'χριστoς', khristós) és la traducció de Messies, paraula hebrea que significa 'l'ungit ', és a dir, una persona consagrada per unció divina.
Nou!!: Jesús en el judaisme і Crist · Veure més »
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Nou!!: Jesús en el judaisme і Cristianisme · Veure més »
David
Segons la Bíblia, David va ser el més gran rei d'Israel.
Nou!!: Jesús en el judaisme і David · Veure més »
Emmanuel (Bíblia)
XV. Museu di San Marco, Florència). Emmanuel o Imanu'el (en hebreu עמנואל, compost per les paraules אל El, que significa 'Déu' i עמנו Immānū, que significa "amb nosaltres", o sigui 'Déu amb nosaltres') és un nom hebreu que apareix a la Bíblia al llibre d'Isaïes, i en el Nou Testament quan Mateu cita.
Nou!!: Jesús en el judaisme і Emmanuel (Bíblia) · Veure més »
Era messiànica
Lera messiànica és un concepte associat a diverses religions per referir-se a un període on deixarà d'existir el mal al món i hom viurà sense pobresa, en pau i harmonia, usualment després de la vinguda d'un Messies.
Nou!!: Jesús en el judaisme і Era messiànica · Veure més »
Ezequiel
Segons la Bíblia Ezequiel (en hebreu modern, ‘Déu enfortirà’) va ser un sacerdot i profeta jueu exiliat a Babilònia.
Nou!!: Jesús en el judaisme і Ezequiel · Veure més »
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Nou!!: Jesús en el judaisme і Girona · Veure més »
Hebreu
Lhebreu és una llengua semítica occidental de la família lingüística afroasiàtica.
Nou!!: Jesús en el judaisme і Hebreu · Veure més »
Isaïes (profeta)
Isaïes o Isaïas (en hebreu: ישעיהו; en llatí: Isāĭās; en grec: Ἠσαΐας) (transliterat: Yeshayahu), és un nom que en català es pot traduir com: Jahvè és salvació. Va ser el primer dels grans profetes d'Israel. Nascut al Segle VIII aC, probablement entre el 770 i el 760 aC, a Jerusalem, dins d'una família benestant, estava emparentat amb la família reial (cosí d'Azaries segons la tradició talmúdica). Profetitzà durant la crisi causada per l'expansió de l'imperi assiri. Per les seves pròpies declaracions se sap que va estar casat amb una profetessa i que tingué dos fills. Va ser "profeta de la cort" al Temple de Jerusalem, i va ser sacerdot de diversos reis. Va actuar durant els regnats de Jotam (745-742 aC9, Acaz (741-726 aC) i Ezequies (725-697 aC). Va ser un període molt agitat, i el profeta hi al·ludeix en els seus escrits: la guerra sirio-efraïmita, la mort del rei assiri Teglatfalassar III, la rebel·lió del regne del Nord contra Salmanassar V, els intents independentistes d'Ezequies ajudat per Egipte, i l'amenaça a la ciutat de Jerusalem per Sennàquerib. És considerat un dels profetes majors. S'estima que el ministeri profètic d'Isaïes va arribar a durar a prop de mig segle. Durant la seva primera etapa va predicar molts dels temes dels quals havia fet menció el profeta Amós, censurant el luxe excessiu de les dones de l'alta societat, condemnant la injustícia dels tribunals i atacant la corrupció dels savis i polítics. Isaïes va escriure com a mínim la primera part del llibre de la Bíblia que coneixem com a Llibre d'Isaïes. La seva obra mostra que era un gran poeta, amb estil brillant i de composició harmoniosa. Els crítics coincideixen que és l'autor dels capítols 1 a 12, 15 a 24 i 33 a 35, i es discuteix l'autoria de la resta del llibre. Els capítols 36 a 39 estan escrits en tercera persona i possiblement foren escrits per altres autors. Una de les seves profecies més conegudes va donar-la l'any 735, quan els reis d'Aram i d'Israel van fer una coalició contra Judà, i pretenien substituir el rei Acaz per un sobirà favorable a una coalició antiasiriana. El profeta va dir a Acaz que tingués fe i confiança en Jehovà, l'únic que el podria salvar. Però el rei, sense fer cas dels signes del cel, va immolar el seu fill a les divinitats paganes. Isaïes va donar aleshores l'anomenat "oracle d'Emmanuel", que més endavant va tornar a repetir al llarg del llibre. Deia que la prova de que Déu estava amb el seu poble era el naixement d'un nen a l'harem reial que es diria Emmanuel, al·ludint potser a Ezequies, el fill d'Acaz. Aquesta profecia va influir en el pensament cristià posterior que va considerar que Emmanuel seria el Messies. La incredulitat del rei i del poble van portar un càstig diví, i Samaria va ser capturada i es va arruïnar. Ezequies va voler arribar a un pacte amb Egipte per a sortir dels domini dels assiris, però Isaïes va predir que no seria possible. A la mort del rei assiri Sargon II, que s'havia apoderat de Samaria, va dir que el seu successor seria encara més terrible, però que Jerusalem se'n sortiria. En efecte, Sennàquerib, el successor, va haver de retirar-se del setge de Jerusalem a causa de diverses epidèmies al seu exèrcit i la sublevació d'algunes províncies al seu regne. Com a profeta, Isaïes era un home inspirat per la divinitat. Entrava en èxtasi quan "la mà de Jehovà" el tocava, i unes vegades tenia visions i altres escoltava "la veu de Déu". En els seus oracles anunciava dates concretes sobre quan passarien els fets. Era el profeta de la santedat purificadora de Déu, entesa sempre com a glòria i majestat de Jehovà. El poble sempre és mostrat com a ingrat cap al seu Déu. La part del llibre anomenat Deutero-Isaïes, que comprèn els capítols 40 a 55, està format per una sèrie de profecies destinades a donar forces als jueus desterrats a Babilònia, poc abans de què el rei Cir el Gran els permetés tornar a la seva pàtria. Els capítols 56-66 tracten de la reconstrucció del Temple. Fitxer:Isaiah.jpg|Icona russa del s. XVIII (Monestir de la Transfiguració, Kizhi, Carèlia) Fitxer:Dijon mosesbrunnen2.jpg|Escultura de Claus Sluter (s. XV), al Pou de Moisès de Dijon.
Nou!!: Jesús en el judaisme і Isaïes (profeta) · Veure més »
Jahvè (nom propi de Déu)
tetragrama en els manuscrits del Mar Mort en hebreu antic Jahvè és una transliteració de la paraula hebrea יהוה, formada per quatre lletres.
Nou!!: Jesús en el judaisme і Jahvè (nom propi de Déu) · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Jesús en el judaisme і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Jesús de Natzaret
Jesús de Natzaret (7-2 aC – 30-33 dC) és la figura central del cristianisme, en el qual també se l'anomena «Fill de Déu».
Nou!!: Jesús en el judaisme і Jesús de Natzaret · Veure més »
Jesús en l'islam
Muhammad lidera la pregària de Jesús, Abraham, Moisès i altres. Miniatura persa medieval Jesús en l'islam es refereix a la interpretació que fa la religió islàmica de la figura de Jesús de Natzaret.
Nou!!: Jesús en el judaisme і Jesús en l'islam · Veure més »
Judaisme
El judaisme és la religió del poble jueu.
Nou!!: Jesús en el judaisme і Judaisme · Veure més »
Jueus
Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.
Nou!!: Jesús en el judaisme і Jueus · Veure més »
Maimònides
Maimònides, també anomenat Moisès Maimònides, Moisès ben Maimon (literalment ‘Moisès, fill de Maimon’— o Rambam —, acrònim de les seves inicials en hebreu—, conegut en àrab com Abu-Imran Mussa ibn Ubayd-Al·lah Maymun al-Qurtubí fou el rabí i teòleg jueu més cèlebre de l'edat mitjana, cap de la comunitat jueva del Caire i metge personal de Saladí.Sidur ha-mercaz, p. 13. Tingué una enorme importància en el pensament medieval com a filòsof, religiós i metge. De Maimònides es deia: «des de Moisès fins a Moisès, no va haver-hi cap altre com Moisès.».
Nou!!: Jesús en el judaisme і Maimònides · Veure més »
Messies
En el judaisme, el messies (משיח, "l'ungit"; en hebreu estàndard) és un descendent del Rei David, que refarà la nació d'Israel i restaurarà el regne de David, tot portant la pau al món.
Nou!!: Jesús en el judaisme і Messies · Veure més »
Mite de Jesús
Jesús amb el disc solar, fresc del Judici Universal, de Pietro Cavallini, any 1320 El mite de Jesús és una escola de pensament segons la qual la història de Jesús de Natzaret, tal com es relata en les fonts cristianes, seria en realitat un mite.
Nou!!: Jesús en el judaisme і Mite de Jesús · Veure més »
Pecat original
Adam i Eva per Peter Paul Rubens. El pecat original és la falta comesa per Adam i Eva que explica la seva expulsió del Paradís.
Nou!!: Jesús en el judaisme і Pecat original · Veure més »
Pentateuc
El Pentateuc, també conegut com la Torà, són els cinc primers llibres de la Bíblia o de la Tanakh תָּנָ"ךְ (la Bíblia Hebrea).
Nou!!: Jesús en el judaisme і Pentateuc · Veure més »
Rabí
Un rabí El rabí (en hebreu modern: rav, en hebreu asquenazita: rov o rouv; pronunciat ribbí per alguns sefardites; de l'hebreu, «gran») és un mestre o doctor de la llei jueva.
Nou!!: Jesús en el judaisme і Rabí · Veure més »
Santíssima Trinitat
Retaule de la Trinitat. Museu d'art Jacint Rigau, Perpinyà (1489) La doctrina cristiana de la Trinitat és la doctrina central sobre la naturalesa de Déu en la majoria de les esglésies cristianes, que defineix un Déu existent en tres persones divines coiguals, coeternes i consubstancials: Déu Pare, Déu Fill (Jesucrist) i Déu Esperit Sant, tres persones diferents (hipòstases) que comparteixen una essència/substància/natura (homoousion).
Nou!!: Jesús en el judaisme і Santíssima Trinitat · Veure més »
Talmud
El Talmud és un cos literari d'importància i autoritat màxima pel judaisme rabínic que conté diverses discussions rabíniques de la llei jueva, de l'ètica jueva, tradicions, llegendes i històries.
Nou!!: Jesús en el judaisme і Talmud · Veure més »
Temple de Jerusalem
Maqueta del Segon temple de Jerusalem. Dibuix del Temple segons la visió d'Ezequiel. ''Mont del Temple'' Arc de Titus: Triomf de l'emperador Titus a la Quadrriga, acompanyat de la Deessa de la Victòria Alada. Arc de Titus: Trofeus del saqueig del Temple de Jerusalem (menorah, un fanal de set braços, la taula de pa amb els vasos sagrats, les trompetes de plata), les tauletes enumeren els objectes robats i les ciutats conquerides. El Temple de Jerusalem fou un santuari del poble d'Israel, situat a l'esplanada del mont Mòria, a la ciutat de Jerusalem, on actualment hi ha les mesquites de La Roca i d'Al-Aqsa.
Nou!!: Jesús en el judaisme і Temple de Jerusalem · Veure més »
Temple de Salomó
Representació del Temple de Salomó d'acord amb la descripció bíblica (Gravat de 1876) El Temple de Salomó, també conegut com el Primer Temple, va ser segons la Bíblia el primer temple jueu a Jerusalem.
Nou!!: Jesús en el judaisme і Temple de Salomó · Veure més »
Tribus d'Israel
Les Dotze Tribus d'Israel varen ser, tal com diu la Bíblia, les tribus dels dotze fills del patriarca Jacob, els descendents d'Abraham, Isaac, i Jacob, a qui Déu va prometre la Terra de Canaan.
Nou!!: Jesús en el judaisme і Tribus d'Israel · Veure més »
1263
El 1263 (MCCLXIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Jesús en el judaisme і 1263 · Veure més »
Redirigeix aquí:
El Judaisme i Jesús, El judaisme i Jesús.
