Taula de continguts
87 les relacions: Accent diacrític, Alcalde de Badalona, Alphonse Laurencic, Anselm Toia Cazorro, Antònia Guitart Orriols, Antoni Nin i Escudé, Art públic de Barcelona, Assalt a la fàbrica de cerveses Moritz, Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya, Assumpció Puigdelloses Vila, Carles Flix i Morera, Carles Vidal i Pasanau, Carme Claramunt i Barot, Castell del Camp de la Bota, Celestí Boada i Salvador, Central tèrmica de La Catalana, Centrals elèctriques del Barcelonès Nord, Clan Jodorovitx, Confederació Nacional del Treball, Cristina Fernández Pereda, Districte de Sant Martí, Dolores González Nicolás, Dolors Giorla Laribal, Domènec Latorre i Soler, Dosrius, El Besòs i el Maresme, El Cànem, Elionor Malich Salvador, Encarnació Llorens Pérez, Esteve Pallarols i Xirgu, Eugenia González Ramos, Exili dretà interior, Fossar de la Pedrera, Francesc Abad i Gómez, Francesc Botey i Vallès, Francesc Serrat Pujolar, Franquisme a Catalunya, Frederic Xifré i Masferrer, Gavina Viana Viana, Història de Barcelona, Hodonímia de Barcelona, Inés Jiménez Lumbreras, Isidre Grañé i Castanera, Jardins de Joan Maragall, Jaume Botey i Vallès, Joan Antoni Cuadrado i Diago, Joaquim Puig i Pidemunt, José López Penedo, Josep Abril i Argemí, Josep Fortuny i Torrens, ... Ampliar l'índex (37 més) »
Accent diacrític
Els accents diacrítics formen una subcategoria dels signes diacrítics, que s'afegeixen a una lletra en l'escriptura de moltes llengües per alterar la pronúncia d'una paraula o per distingir-la entre paraules similars.
Veure El Camp de la Bota і Accent diacrític
Alcalde de Badalona
L'alcalde de Badalona és la màxima autoritat política de l'Ajuntament de Badalona i del Govern de la ciutat de Badalona.
Veure El Camp de la Bota і Alcalde de Badalona
Alphonse Laurencic
Alphonse Laurencic, conegut en castellà com a Alfonso Laurencic (Enghien-les-Bains, 2 de juliol de 1902-Barcelona, 9 de juliol de 1939), de nacionalitat iugoslava, va ser un dibuixant, decorador, músic, col·laborador i espia de l'SIM (Servei d'Informació Militar, nom de l'agència d'intel·ligència i del servei de seguretat de la Segona República Espanyola) durant la Guerra Civil Espanyola, així com autor i dissenyador de les cel·les de tortura psicotècniques situades a les txeques de Barcelona.
Veure El Camp de la Bota і Alphonse Laurencic
Anselm Toia Cazorro
va ser un polític català d'origen aragonès, radicat a Badalona.
Veure El Camp de la Bota і Anselm Toia Cazorro
Antònia Guitart Orriols
Antònia Guitart Orriols (Berga ? - Manresa, 29 de març de 1960) fou una col·laboradora activa de la resistència antifranquista del maquis a la comarca del Bages.
Veure El Camp de la Bota і Antònia Guitart Orriols
Antoni Nin i Escudé
Antoni Nin i Escudé (Esparreguera, 5 de maig de 1899- Camp de la Bota, Barcelona, 25 d'octubre de 1939) va ser el darrer president de l'Ateneu d'Esparreguera.
Veure El Camp de la Bota і Antoni Nin i Escudé
Art públic de Barcelona
''Poema visual Bàrcino'' (1994), de Joan Brossa, Plaça Nova de Barcelona. El conjunt de monuments i escultures a l'aire lliure de Barcelona constitueix una destacada mostra d'art públic que atorga a la capital catalana, en conjunció amb altres elements com la seva arquitectura, la seva xarxa de museus o el seu conjunt de parcs i jardins, un inconfusible segell artístic, ja que la ciutat comtal sempre ha apostat per l'art i la cultura com una de les seves principals característiques identitàries.
Veure El Camp de la Bota і Art públic de Barcelona
Assalt a la fàbrica de cerveses Moritz
L'assalt a la fàbrica de cerveses Moritz fou un atracament a mà armada per part d'un grup de maquis el 22 d'agost de 1944 a la fàbrica Moritz de Barcelona, amb l'objectiu de robar diners.
Veure El Camp de la Bota і Assalt a la fàbrica de cerveses Moritz
Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya
L'Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya és una entitat catalana fundada el 1976 per mantenir viu el record dels republicans executats pel franquisme a Catalunya per raons polítiques i ideològiques.
Veure El Camp de la Bota і Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya
Assumpció Puigdelloses Vila
Assumpció Puigdelloses Vila (Vic, ca 1897 - Sant Adrià del Besòs, 27 de març de 1940) fou una de les dotze dones republicanes de la Presó de les Corts executades al Camp de la Bota pel règim franquista.
Veure El Camp de la Bota і Assumpció Puigdelloses Vila
Carles Flix i Morera
Carles Flix i Morera (Barcelona, 29 de juny de 1907 - Barcelona, 4 de febrer de 1939) fou boxejador català de la dècada de 1930.
Veure El Camp de la Bota і Carles Flix i Morera
Carles Vidal i Pasanau
Carles Vidal i Pasanau (Sarrià, 6 de novembre de 1917 - Barcelona, 4 de febrer de 1950) fou un anarcosindicalista i guerriller antifranquista català.
Veure El Camp de la Bota і Carles Vidal i Pasanau
Carme Claramunt i Barot
Carme Claramunt i Barot (Roda de Berà, 28 de setembre de 1897 - Sant Adrià de Besòs, 18 d'abril de 1939) va ser una activista política catalana, militant d'Esquerra Republicana i d'Estat Català, que va ser afusellada pel franquisme a l'edat de 41 anys.
Veure El Camp de la Bota і Carme Claramunt i Barot
Castell del Camp de la Bota
El castell del Camp de la Bota, també anomenat castell de les Quatres Torres, fou un edifici militar construït l'any 1858 al límit del municipi de Sant Adrià de Besòs amb el districte barceloní de Sant Martí per Juan Zapatero, capità general de Catalunya.
Veure El Camp de la Bota і Castell del Camp de la Bota
Celestí Boada i Salvador
Celestí Boada i Salvador (Barcelona - Sant Martí de Provençals, 18 de juny de 1902 - Camp de la Bota, 18 d'octubre de 1939) va ser un camperol i polític català.
Veure El Camp de la Bota і Celestí Boada i Salvador
Central tèrmica de La Catalana
La Central tèrmica de La Catalana va ser una central tèrmica de Sant Adrià de Besòs construïda a partir del 1915 i que deixà de funcionar el 1966, actualment enderrocada.
Veure El Camp de la Bota і Central tèrmica de La Catalana
Centrals elèctriques del Barcelonès Nord
Les centrals elèctriques del Barcelonès Nord són plantes industrials que s'han instal·lat a la zona de la desembocadura del riu Besòs, tant al marge dret com a l'esquerra, amb l'objectiu de satisfer la gran demanda energètica industrial de la àrea metropolitana de Barcelona.
Veure El Camp de la Bota і Centrals elèctriques del Barcelonès Nord
Clan Jodorovitx
El clan Jodorovitx, Jodorovich o Montero-Jodorovich, és una organització criminal sorgida els anys setanta a Catalunya, liderada en els seus inicis per Antoni Montero Batista (el Mulato) i Luisa Jodorovich, delinqüents habituals des dels anys seixanta.
Veure El Camp de la Bota і Clan Jodorovitx
Confederació Nacional del Treball
La Confederació Nacional del Treball, CNT (Confederación Nacional del Trabajo, en castellà), és una central sindical espanyola d'estructura confederal d'ideologia anarcosindicalista, fundada al Saló de les Belles Arts de Barcelona el 30 d'octubre de 1910.
Veure El Camp de la Bota і Confederació Nacional del Treball
Cristina Fernández Pereda
Cristina Fernández Pereda (podria ser que el segon cognom fos Pereira i hagués estat transcrit erròniament en el consell de guerra) (Villasinde, Vega de Valcarce, comarca d'El Bierzo, Lleó, 1900 – Sant Adrià de Besòs, Barcelonès, 13 de maig de 1939) fou una de les dotze dones de la Presó de les Corts executades al Camp de la Bota pel règim franquista.
Veure El Camp de la Bota і Cristina Fernández Pereda
Districte de Sant Martí
Barris del districte de Sant Martí. Sant Martí és un districte de Barcelona que, situat a l'est de la ciutat, limita amb el municipi de Sant Adrià de Besòs, els districtes de Ciutat Vella, l'Eixample, Horta-Guinardó i Sant Andreu i el mar Mediterrani.
Veure El Camp de la Bota і Districte de Sant Martí
Dolores González Nicolás
Dolores González Nicolás, coneguda com a La Lola (El Puntal, pedania d'Espinardo, actualment barri de Múrcia, 18 de juny de 1917 - Barcelona, 29 de novembre de 2018) va ser una activista antifeixista i lluitadora veïnal Nascuda a Múrcia, de petita va treballar la terra i va passar gana per l'explotació dels terratinents, guanyant-se la vida servint a cases benestants.
Veure El Camp de la Bota і Dolores González Nicolás
Dolors Giorla Laribal
Dolors Giorla Laribal (Barcelona, 1912 - Sant Adrià del Besòs, 20 de juny de 1939) fou una mestressa de casa catalana.
Veure El Camp de la Bota і Dolors Giorla Laribal
Domènec Latorre i Soler
Domènec Latorre i Soler (les Corts, Barcelona, 1893 - Camp de la Bota, 1939) fou un polític i activista catalanista, pare de la professora de català Roser Latorre i Gaia.
Veure El Camp de la Bota і Domènec Latorre i Soler
Dosrius
Dosrius és un municipi de muntanya de la comarca del Maresme.
Veure El Camp de la Bota і Dosrius
El Besòs i el Maresme
El Besòs i el Maresme és un barri del districte de Sant Martí de Barcelona.
Veure El Camp de la Bota і El Besòs i el Maresme
El Cànem
El Cànem era el nom popular de la filatura de jute dels germans Godó al Poblenou de Barcelona.
Veure El Camp de la Bota і El Cànem
Elionor Malich Salvador
Elionor Malich Salvador, anomenada La Roja (El Molar, Priorat, 188? - Sant Adrià de Besòs, Barcelonès, 8 d'agost de 1939) fou una de les dones republicanes de la Presó de les Corts de Barcelona, víctima de la Repressió Franquista i afusellada al El Camp de la Bota.
Veure El Camp de la Bota і Elionor Malich Salvador
Encarnació Llorens Pérez
Encarnació Llorens Pérez (Barcelona 1894 - Sant Adrià del Besòs, 26 abril 1939) militant de la UGT mestressa de casa i jornalera, tenia 45 anys i fou una de les dotze dones republicanes afusellades al Camp de la Bota per la Repressió Franquista.
Veure El Camp de la Bota і Encarnació Llorens Pérez
Esteve Pallarols i Xirgu
Esteve Pallarols i Xirgu (Cassà de la Selva, Gironès 18 de juliol de 1900 - Barcelona, 8 de juliol de 1943) fou un anarcosindicalista català, conegut també com a José Riera.
Veure El Camp de la Bota і Esteve Pallarols i Xirgu
Eugenia González Ramos
Eugenia González Ramos (Hortaleza, 1919 - Barcelona, 11 de maig de 1939) fou una sindicalista que va treballar de cuinera i d'infermera durant la Guerra Civil Espanyola i va ser afusellada a Barcelona per les seves idees polítiques.
Veure El Camp de la Bota і Eugenia González Ramos
Exili dretà interior
Exili interior.
Veure El Camp de la Bota і Exili dretà interior
Fossar de la Pedrera
El Fossar de la Pedrera és un indret del cementiri de Montjuïc que fou utilitzat de tomba comuna per a 4.000 víctimes de la repressió franquista.
Veure El Camp de la Bota і Fossar de la Pedrera
Francesc Abad i Gómez
Francesc Abad (Terrassa, 1944) és un artista català.
Veure El Camp de la Bota і Francesc Abad i Gómez
Francesc Botey i Vallès
fou un sacerdot i activista social.
Veure El Camp de la Bota і Francesc Botey i Vallès
Francesc Serrat Pujolar
Placa de record a Francesc Serrat Pujolar "Cisquet" al carrer Macarnau 5, d'Olot En Cisquet amb el seu amic Jean Abonnenc, heroi també de la Resistència francesa (Luc-en-Diois) Francesc Serrat i Pujolar, popularment conegut com a Cisquet, (Olot, 1921 - Barcelona, 25 de febrer de 1946) fou un maquisard i antifranquista.
Veure El Camp de la Bota і Francesc Serrat Pujolar
Franquisme a Catalunya
El franquisme a Catalunya va implantar-se entre 1939 i 1977, (les primeres eleccions democràtiques, tingueren lloc el 15 de juny de 1977),El franquisme a Catalunya, Paul Preston, p. 14 en un context determinat per les conseqüències derivades de la Guerra Civil Espanyola i la repressió franquista.
Veure El Camp de la Bota і Franquisme a Catalunya
Frederic Xifré i Masferrer
Frederic Xifré i Masferrer (Sant Andreu de Palomar, 13 de gener de 1884 - Barcelona, 15 de febrer de 1940) fou un industrial i polític republicà català.
Veure El Camp de la Bota і Frederic Xifré i Masferrer
Gavina Viana Viana
Gavina Dolores Viana Viana (Sant Sebastià, 19 febrer 1891 - ?) fou una dona republicana d'origen basc establerta a Catalunya.
Veure El Camp de la Bota і Gavina Viana Viana
Història de Barcelona
Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.
Veure El Camp de la Bota і Història de Barcelona
Hodonímia de Barcelona
XIX és el centre neuràlgic de Barcelona. Els hodònims de Barcelona estan regulats per la Ponència de Nomenclàtor dels Carrers de Barcelona, una comissió depenent de la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona.
Veure El Camp de la Bota і Hodonímia de Barcelona
Inés Jiménez Lumbreras
Inés Jiménez Lumbreras (Madrid, 1915 o 1916 - Sant Adrià de Besòs, 13 de novembre de 1940) fou l'última dona republicana de la Presó de les Corts de Barcelona afusellada al camp de la Bota, víctima de la repressió franquista. Tenia 24 o 25 anys.
Veure El Camp de la Bota і Inés Jiménez Lumbreras
Isidre Grañé i Castanera
Isidre Grañé i Castanera (Barcelona, 1898-1939), fill d'Isidre Grañé Artigas i Maria Castanera, fou un sindicalista i militant d'ERC.
Veure El Camp de la Bota і Isidre Grañé i Castanera
Jardins de Joan Maragall
Els Jardins de Joan Maragall envolten l'edifici del Palauet Albéniz i estan situats la muntanya de Montjuïc de Barcelona, entre l'Estadi de Montjuïc i el Palau Nacional.
Veure El Camp de la Bota і Jardins de Joan Maragall
Jaume Botey i Vallès
Jaume Botey i Vallès (Barcelona, 19 de juny de 1940 – l'Hospitalet de Llobregat, 15 de febrer de 2018) fou un activista, polític i professor universitari català.
Veure El Camp de la Bota і Jaume Botey i Vallès
Joan Antoni Cuadrado i Diago
Joan Antoni Cuadrado i Diago (Barcelona, 1922 - 1992) fou un militant comunista i antifranquista català.
Veure El Camp de la Bota і Joan Antoni Cuadrado i Diago
Joaquim Puig i Pidemunt
Joaquim Puig i Pidemunt (Osor, 1907 - Barcelona, 1949) fou un comunista català.
Veure El Camp de la Bota і Joaquim Puig i Pidemunt
José López Penedo
José López Penedo, també conegut com a Liberto López, (Paredes de Cidade, O Irixo, 13 de juliol de 1915 - Barcelona, 4 de febrer de 1950) fou un guerriller anarquista gallec.
Veure El Camp de la Bota і José López Penedo
Josep Abril i Argemí
Josep Abril i Argemí (Santa Maria de Palautordera, 1869 - Barcelona, 16 de març de 1939) fou un polític i escriptor català.
Veure El Camp de la Bota і Josep Abril i Argemí
Josep Fortuny i Torrens
Josep Fortuny i Torrens (Mollet del Vallès, 25 d'octubre de 1902 - Barcelona, 16 de juliol de 1939) fou un pastisser i alcalde de Mollet del Vallès del 1937 al 1938.
Veure El Camp de la Bota і Josep Fortuny i Torrens
Justo Bueno Pérez
Justo Bueno Pérez (Munébrega, comunitat de Calataiud, 1907 – Barcelona, 10 de febrer de 1944) fou un militant i pistoler anarcosindicalista català d'origen aragonès.
Veure El Camp de la Bota і Justo Bueno Pérez
La Mina
La Mina és un barri de Sant Adrià de Besòs, que limita amb el municipi de Barcelona (més proper que el mateix centre de Sant Adrià, del qual el separa el riu Besòs i la Ronda del Litoral).
Veure El Camp de la Bota і La Mina
Llista de monuments d'Espais de Memòria
La Llista de monuments d'Espais de Memòria fa referència a la Xarxa d'Espais de Memòria Democràtica de Catalunya impulsada pel Memorial Democràtic.
Veure El Camp de la Bota і Llista de monuments d'Espais de Memòria
Llista de topònims del districte de Sant Martí
Llista de topònims (noms propis de lloc) del districte de Sant Martí, a Barcelona.
Veure El Camp de la Bota і Llista de topònims del districte de Sant Martí
Lluís Escaler i Espunyes
Lluís Escaler i Espunyes (Oliana, l'Alt Urgell, 3 de febrer de 1897 - Barcelona, 23 d'abril de 1939) fou un polític català.
Veure El Camp de la Bota і Lluís Escaler i Espunyes
Lluís Piquer i Jové
Lluís Piquer i Jové (Lleida, 1881 - Mollet del Vallès, 1936) fou un pedagog català.
Veure El Camp de la Bota і Lluís Piquer i Jové
Luis Orgaz Yoldi
Luis Orgaz Yoldi (Vitòria, 28 de maig de 1881 - Madrid, 31 de gener de 1946) va ser un militar espanyol, cap de l'Alt Estat Major.
Veure El Camp de la Bota і Luis Orgaz Yoldi
Magdalena Nolla Montseny
Magdalena Nolla Montseny (l'Alforja, Baix Camp, 1904 - Sant Adrià de Besòs, Barcelonès, 21 de juny de 1939) fou una de les dones republicanes de la Presó de les Corts de Barcelona.
Veure El Camp de la Bota і Magdalena Nolla Montseny
Manuel Sabaté i Llopart
Manuel Sabaté i Llopart, dit Manolo (L'Hospitalet de Llobregat, 1927 – Barcelona, 24 de febrer de 1950) fou un anarcosindicalista i guerriller antifranquista català.
Veure El Camp de la Bota і Manuel Sabaté i Llopart
Maria Àngels Rosell Simplicio
Maria Àngels Rosell Simplicio (Barcelona, 1931 - 14 de maig de 2016) fou una treballadora social, activista social i política catalana.
Veure El Camp de la Bota і Maria Àngels Rosell Simplicio
Montserrat Pujol Vilarnau
Montserrat Pujol Vilarnau (Tiana, 1941) és una mestra i pedagoga de l’escola pública Manuel de Falla, que fou receptora d’alumnes provinents de les Escoles Pies de Pekín al Camp de la Bota i que va deixar d’existir a l’any 1972.
Veure El Camp de la Bota і Montserrat Pujol Vilarnau
Museu d'Història de la Immigració de Catalunya
El Museu d'Història de la Immigració de Catalunya és un museu ubicat a la Masia de Can Serra, a la carretera de Mataró 124 de Sant Adrià del Besòs que tracta d'analitzar la història dels processos migratoris relacionats amb Catalunya.
Veure El Camp de la Bota і Museu d'Història de la Immigració de Catalunya
Nedar
Nedar és una pel·lícula documental catalana de 2018, narrada en clau de cinema negre, dirigida per la debutant Carla Subirana, amb guió escrit per ella i Núria Villazán.
Veure El Camp de la Bota і Nedar
Neus Bouza Gil
Neus Bouza Gil (Barcelona 1916 - 26 maig 1939) jove obrera i miliciana, militant de la CNT executada als 22 anys.
Veure El Camp de la Bota і Neus Bouza Gil
Numen Mestre i Ferrando
Numen Mestre i Ferrando (Pratdip, Baix Camp, 1923 - Camp de la Bota, 17 de febrer de 1949) fou un militant del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), fill de Miquel Mestre i Avinyó i Virtuts Ferrando.
Veure El Camp de la Bota і Numen Mestre i Ferrando
Otilio Alba Polo
Otilio Alba Polo (Barcelona, 1915 - Camp de la Bota, 18 de març de 1941) va ser un destacat dirigent del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) durant els primers anys de la dictadura franquista al costat del seu secretari general, Alejandro Matos.
Veure El Camp de la Bota і Otilio Alba Polo
Pequín (Barcelona)
La platja de Pequín vers l'any 1901 en un quadre d'Isidre Nonell Pequín fou un antic barri de barraques avui desaparegut al límit del districte barceloní de Sant Martí amb el municipi de Sant Adrià de Besòs, situat entre la platja i el quarter militar del castell del Camp de la Bota en un terreny on ara s'aixeca el recinte del Fòrum.
Veure El Camp de la Bota і Pequín (Barcelona)
Pere Adrover Font
Pere Adrover Font el Iaio (Palma, Mallorca, 1911 – Camp de la Bota, 14 de març de 1952) fou un militant anarcosindicalista i guerriller maquis antifranquista mallorquí.
Veure El Camp de la Bota і Pere Adrover Font
Pere Valverde Fuentes
Pere Valverde Fuentes (Malgrat de Mar, 1915 - Camp de la Bota, 17 de febrer de 1949) fou un militant del PSUC català, afusellat com a resistent antifranquista.
Veure El Camp de la Bota і Pere Valverde Fuentes
Presó de Dones de les Corts
miniatura miniatura Placa d'homenatge a les recluses (2010) La presó de les Corts (nom oficial: Presó provincial de dones de Barcelona) fou un espai penitenciari de la ciutat de Barcelona que estigué en serveis entre els anys 1936 i 1959.
Veure El Camp de la Bota і Presó de Dones de les Corts
Presó Model de Barcelona
La presó Model de Barcelona, coneguda popularment com «la Model», és un antic centre penitenciari d'homes que ocupa dues illes de l'Eixample entre els carrers del Rosselló, Provença, Nicaragua i Entença, i està catalogada com a bé amb elements d'interès (categoria C).
Veure El Camp de la Bota і Presó Model de Barcelona
Ramona Peralba Sala
Ramona Peralba Sala (Gironella, Berguedà, 1904 - Sant Adrià de Besòs, Barcelonès 16 de maig de 1939) era una activista republicana, obrera tèxtil i militant de la CNT; fou una de les dotze dones de la Presó de les Corts executades al Camp de la Bota pel règim franquista.
Veure El Camp de la Bota і Ramona Peralba Sala
Rosa Barenys i Martorell
Rosa Maria Barenys i Martorell (Barcelona, 8 de gener de 1938) és una política i treballadora social catalana.
Veure El Camp de la Bota і Rosa Barenys i Martorell
Salvador Marfà Martí
Salvador Marfà Martí (el Masnou, Maresme, 17 de setembre de 1889 - Camp de la Bota, Barcelona, 18 de novembre de 1939) fou un mecànic català, alcalde del Masnou els anys 1936 i 1937, durant la Guerra Civil Espanyola.
Veure El Camp de la Bota і Salvador Marfà Martí
Sant Adrià de Besòs
Sant Adrià de Besòs és un municipi de la comarca del Barcelonès, dins l'àrea metropolitana de Barcelona.
Veure El Camp de la Bota і Sant Adrià de Besòs
Sara Maria Blasi i Gutiérrez
Sara Maria Blasi i Gutiérrez (Barcelona, 1942) és una pedagoga catalana de reconegut prestigi, ha exercit diversos càrrecs directius com a Inspectora d'Educació del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.
Veure El Camp de la Bota і Sara Maria Blasi i Gutiérrez
Somorrostro
El Somorrostro fou un barri de barraques de Barcelona situat als actuals districte de Sant Martí i de Ciutat Vella durant el.
Veure El Camp de la Bota і Somorrostro
Turó de la Rovira (Barcelona)
El Turó de la Rovira és una muntanya de 262 msnm que s'eleva sobre el Pla de Barcelona.
Veure El Camp de la Bota і Turó de la Rovira (Barcelona)
Vicenç Duran Comas
Vicenç Duran Comas (Badalona, 1904 - Barcelona, 1939) va ser un pagès rabassaire català.
Veure El Camp de la Bota і Vicenç Duran Comas
Virgínia Amposta Amposta
Virgínia Amposta Amposta (el Pinell de Brai, Terra Alta, 2 d'abril de 1903 - Barcelona, 8 d'agost de 1939) fou una sindicalista i mestra catalana, vinculada a Sant Vicenç dels Horts i Viladecans.
Veure El Camp de la Bota і Virgínia Amposta Amposta
14 de març
El 14 de març és el setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta quart en els anys de traspàs.
Veure El Camp de la Bota і 14 de març
16 de maig
El 16 de maig és el cent trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-setè en els anys de traspàs.
Veure El Camp de la Bota і 16 de maig
18 d'abril
El 18 d'abril és el cent vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent nouè en els anys de traspàs.
Veure El Camp de la Bota і 18 d'abril
1897
barceloní del Fort Pienc.
Veure El Camp de la Bota і 1897
1939
Pont WPA a Nova Orleans.
Veure El Camp de la Bota і 1939
28 de setembre
El 28 de setembre és el dos-cents setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-dosè en els anys de traspàs.
Veure El Camp de la Bota і 28 de setembre
8 d'agost
El 8 d'agost és el dos-cents vintè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-unè en els anys de traspàs.
Veure El Camp de la Bota і 8 d'agost
També conegut com Camp de la Bóta, Parapet (barri).