Accés més ràpid que el navegador!
87 les relacions: Accent diacrític, Alcalde de Badalona, Alphonse Laurencic, Anselm Toia Cazorro, Antònia Guitart Orriols, Antoni Nin i Escudé, Art públic de Barcelona, Assalt a la fàbrica de cerveses Moritz, Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya, Assumpció Puigdelloses Vila, Carles Flix i Morera, Carles Vidal i Pasanau, Carme Claramunt i Barot, Castell del Camp de la Bota, Celestí Boada i Salvador, Central tèrmica de La Catalana, Centrals elèctriques del Barcelonès Nord, Clan Jodorovitx, Confederació Nacional del Treball, Cristina Fernández Pereda, Districte de Sant Martí, Dolores González Nicolás, Dolors Giorla Laribal, Domènec Latorre i Soler, Dosrius, El Besòs i el Maresme, El Cànem, Elionor Malich Salvador, Encarnació Llorens Pérez, Esteve Pallarols i Xirgu, Eugenia González Ramos, Exili dretà interior, Fossar de la Pedrera, Francesc Abad i Gómez, Francesc Botey i Vallès, Francesc Serrat Pujolar, Franquisme a Catalunya, Frederic Xifré i Masferrer, Gavina Viana Viana, Història de Barcelona, Hodonímia de Barcelona, Inés Jiménez Lumbreras, Isidre Grañé i Castanera, Jardins de Joan Maragall, Jaume Botey i Vallès, Joan Antoni Cuadrado i Diago, Joaquim Puig i Pidemunt, José López Penedo, Josep Abril i Argemí, Josep Fortuny i Torrens, ..., Justo Bueno Pérez, La Mina, Llista de monuments d'Espais de Memòria, Llista de topònims del districte de Sant Martí, Lluís Escaler i Espunyes, Lluís Piquer i Jové, Luis Orgaz Yoldi, Magdalena Nolla Montseny, Manuel Sabaté i Llopart, Maria Àngels Rosell Simplicio, Montserrat Pujol Vilarnau, Museu d'Història de la Immigració de Catalunya, Nedar, Neus Bouza Gil, Numen Mestre i Ferrando, Otilio Alba Polo, Pequín (Barcelona), Pere Adrover Font, Pere Valverde Fuentes, Presó de Dones de les Corts, Presó Model de Barcelona, Ramona Peralba Sala, Rosa Barenys i Martorell, Salvador Marfà Martí, Sant Adrià de Besòs, Sara Maria Blasi i Gutiérrez, Somorrostro, Turó de la Rovira (Barcelona), Vicenç Duran Comas, Virgínia Amposta Amposta, 14 de març, 16 de maig, 18 d'abril, 1897, 1939, 28 de setembre, 8 d'agost. Ampliar l'índex (37 més) »
Accent diacrític
Els accents diacrítics formen una subcategoria dels signes diacrítics, que s'afegeixen a una lletra en l'escriptura de moltes llengües per alterar la pronúncia d'una paraula o per distingir-la entre paraules similars.
Nou!!: El Camp de la Bota і Accent diacrític · Veure més »
Alcalde de Badalona
L'alcalde de Badalona és la màxima autoritat política de l'Ajuntament de Badalona i del Govern de la ciutat de Badalona.
Nou!!: El Camp de la Bota і Alcalde de Badalona · Veure més »
Alphonse Laurencic
Alphonse Laurencic, conegut en castellà com a Alfonso Laurencic (Enghien-les-Bains, 2 de juliol de 1902-Barcelona, 9 de juliol de 1939), de nacionalitat iugoslava, va ser un dibuixant, decorador, músic, col·laborador i espia de l'SIM (Servei d'Informació Militar, nom de l'agència d'intel·ligència i del servei de seguretat de la Segona República Espanyola) durant la Guerra Civil Espanyola, així com autor i dissenyador de les cel·les de tortura psicotècniques situades a les txeques de Barcelona.
Nou!!: El Camp de la Bota і Alphonse Laurencic · Veure més »
Anselm Toia Cazorro
va ser un polític català d'origen aragonès, radicat a Badalona.
Nou!!: El Camp de la Bota і Anselm Toia Cazorro · Veure més »
Antònia Guitart Orriols
Antònia Guitart Orriols (Berga ? - Manresa, 29 de març de 1960) fou una col·laboradora activa de la resistència antifranquista del maquis a la comarca del Bages.
Nou!!: El Camp de la Bota і Antònia Guitart Orriols · Veure més »
Antoni Nin i Escudé
Antoni Nin i Escudé (Esparreguera, 5 de maig de 1899- Camp de la Bota, Barcelona, 25 d'octubre de 1939) va ser el darrer president de l'Ateneu d'Esparreguera.
Nou!!: El Camp de la Bota і Antoni Nin i Escudé · Veure més »
Art públic de Barcelona
''Poema visual Bàrcino'' (1994), de Joan Brossa, Plaça Nova de Barcelona. El conjunt de monuments i escultures a l'aire lliure de Barcelona constitueix una destacada mostra d'art públic que atorga a la capital catalana, en conjunció amb altres elements com la seva arquitectura, la seva xarxa de museus o el seu conjunt de parcs i jardins, un inconfusible segell artístic, ja que la ciutat comtal sempre ha apostat per l'art i la cultura com una de les seves principals característiques identitàries.
Nou!!: El Camp de la Bota і Art públic de Barcelona · Veure més »
Assalt a la fàbrica de cerveses Moritz
L'assalt a la fàbrica de cerveses Moritz fou un atracament a mà armada per part d'un grup de maquis el 22 d'agost de 1944 a la fàbrica Moritz de Barcelona, amb l'objectiu de robar diners.
Nou!!: El Camp de la Bota і Assalt a la fàbrica de cerveses Moritz · Veure més »
Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya
L'Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya és una entitat catalana fundada el 1976 per mantenir viu el record dels republicans executats pel franquisme a Catalunya per raons polítiques i ideològiques.
Nou!!: El Camp de la Bota і Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya · Veure més »
Assumpció Puigdelloses Vila
Assumpció Puigdelloses Vila (Vic, ca 1897 - Sant Adrià del Besòs, 27 de març de 1940) fou una de les dotze dones republicanes de la Presó de les Corts executades al Camp de la Bota pel règim franquista.
Nou!!: El Camp de la Bota і Assumpció Puigdelloses Vila · Veure més »
Carles Flix i Morera
Carles Flix i Morera (Barcelona, 29 de juny de 1907 - Barcelona, 4 de febrer de 1939) fou boxejador català de la dècada de 1930.
Nou!!: El Camp de la Bota і Carles Flix i Morera · Veure més »
Carles Vidal i Pasanau
Carles Vidal i Pasanau (Sarrià, 6 de novembre de 1917 - Barcelona, 4 de febrer de 1950) fou un anarcosindicalista i guerriller antifranquista català.
Nou!!: El Camp de la Bota і Carles Vidal i Pasanau · Veure més »
Carme Claramunt i Barot
Carme Claramunt i Barot (Roda de Berà, 28 de setembre de 1897 - Sant Adrià de Besòs, 18 d'abril de 1939) va ser una activista política catalana, militant d'Esquerra Republicana i d'Estat Català, que va ser afusellada pel franquisme a l'edat de 41 anys.
Nou!!: El Camp de la Bota і Carme Claramunt i Barot · Veure més »
Castell del Camp de la Bota
El castell del Camp de la Bota, també anomenat castell de les Quatres Torres, fou un edifici militar construït l'any 1858 al límit del municipi de Sant Adrià de Besòs amb el districte barceloní de Sant Martí per Juan Zapatero, capità general de Catalunya.
Nou!!: El Camp de la Bota і Castell del Camp de la Bota · Veure més »
Celestí Boada i Salvador
Celestí Boada i Salvador (Barcelona - Sant Martí de Provençals, 18 de juny de 1902 - Camp de la Bota, 18 d'octubre de 1939) va ser un camperol i polític català.
Nou!!: El Camp de la Bota і Celestí Boada i Salvador · Veure més »
Central tèrmica de La Catalana
La Central tèrmica de La Catalana va ser una central tèrmica de Sant Adrià de Besòs construïda a partir del 1915 i que deixà de funcionar el 1966, actualment enderrocada.
Nou!!: El Camp de la Bota і Central tèrmica de La Catalana · Veure més »
Centrals elèctriques del Barcelonès Nord
Les centrals elèctriques del Barcelonès Nord són plantes industrials que s'han instal·lat a la zona de la desembocadura del riu Besòs, tant al marge dret com a l'esquerra, amb l'objectiu de satisfer la gran demanda energètica industrial de la àrea metropolitana de Barcelona.
Nou!!: El Camp de la Bota і Centrals elèctriques del Barcelonès Nord · Veure més »
Clan Jodorovitx
El clan Jodorovitx, Jodorovich o Montero-Jodorovich, és una organització criminal sorgida els anys setanta a Catalunya, liderada en els seus inicis per Antoni Montero Batista (el Mulato) i Luisa Jodorovich, delinqüents habituals des dels anys seixanta.
Nou!!: El Camp de la Bota і Clan Jodorovitx · Veure més »
Confederació Nacional del Treball
La Confederació Nacional del Treball, CNT (Confederación Nacional del Trabajo, en castellà), és una central sindical espanyola d'estructura confederal d'ideologia anarcosindicalista, fundada al Saló de les Belles Arts de Barcelona el 30 d'octubre de 1910.
Nou!!: El Camp de la Bota і Confederació Nacional del Treball · Veure més »
Cristina Fernández Pereda
Cristina Fernández Pereda (podria ser que el segon cognom fos Pereira i hagués estat transcrit erròniament en el consell de guerra) (Villasinde, Vega de Valcarce, comarca d'El Bierzo, Lleó, 1900 – Sant Adrià de Besòs, Barcelonès, 13 de maig de 1939) fou una de les dotze dones de la Presó de les Corts executades al Camp de la Bota pel règim franquista.
Nou!!: El Camp de la Bota і Cristina Fernández Pereda · Veure més »
Districte de Sant Martí
Barris del districte de Sant Martí. Sant Martí és un districte de Barcelona que, situat a l'est de la ciutat, limita amb el municipi de Sant Adrià de Besòs, els districtes de Ciutat Vella, l'Eixample, Horta-Guinardó i Sant Andreu i el mar Mediterrani.
Nou!!: El Camp de la Bota і Districte de Sant Martí · Veure més »
Dolores González Nicolás
Dolores González Nicolás, coneguda com a La Lola (El Puntal, pedania d'Espinardo, actualment barri de Múrcia, 18 de juny de 1917 - Barcelona, 29 de novembre de 2018) va ser una activista antifeixista i lluitadora veïnal Nascuda a Múrcia, de petita va treballar la terra i va passar gana per l'explotació dels terratinents, guanyant-se la vida servint a cases benestants.
Nou!!: El Camp de la Bota і Dolores González Nicolás · Veure més »
Dolors Giorla Laribal
Dolors Giorla Laribal (Barcelona, 1912 - Sant Adrià del Besòs, 20 de juny de 1939) fou una mestressa de casa catalana.
Nou!!: El Camp de la Bota і Dolors Giorla Laribal · Veure més »
Domènec Latorre i Soler
Domènec Latorre i Soler (les Corts, Barcelona, 1893 - Camp de la Bota, 1939) fou un polític i activista catalanista, pare de la professora de català Roser Latorre i Gaia.
Nou!!: El Camp de la Bota і Domènec Latorre i Soler · Veure més »
Dosrius
Dosrius és un municipi de muntanya de la comarca del Maresme.
Nou!!: El Camp de la Bota і Dosrius · Veure més »
El Besòs i el Maresme
El Besòs i el Maresme és un barri del districte de Sant Martí de Barcelona.
Nou!!: El Camp de la Bota і El Besòs i el Maresme · Veure més »
El Cànem
El Cànem era el nom popular de la filatura de jute dels germans Godó al Poblenou de Barcelona.
Nou!!: El Camp de la Bota і El Cànem · Veure més »
Elionor Malich Salvador
Elionor Malich Salvador, anomenada La Roja (El Molar, Priorat, 188? - Sant Adrià de Besòs, Barcelonès, 8 d'agost de 1939) fou una de les dones republicanes de la Presó de les Corts de Barcelona, víctima de la Repressió Franquista i afusellada al El Camp de la Bota.
Nou!!: El Camp de la Bota і Elionor Malich Salvador · Veure més »
Encarnació Llorens Pérez
Encarnació Llorens Pérez (Barcelona 1894 - Sant Adrià del Besòs, 26 abril 1939) militant de la UGT mestressa de casa i jornalera, tenia 45 anys i fou una de les dotze dones republicanes afusellades al Camp de la Bota per la Repressió Franquista.
Nou!!: El Camp de la Bota і Encarnació Llorens Pérez · Veure més »
Esteve Pallarols i Xirgu
Esteve Pallarols i Xirgu (Cassà de la Selva, Gironès 18 de juliol de 1900 - Barcelona, 8 de juliol de 1943) fou un anarcosindicalista català, conegut també com a José Riera.
Nou!!: El Camp de la Bota і Esteve Pallarols i Xirgu · Veure més »
Eugenia González Ramos
Eugenia González Ramos (Hortaleza, 1919 - Barcelona, 11 de maig de 1939) fou una sindicalista que va treballar de cuinera i d'infermera durant la Guerra Civil Espanyola i va ser afusellada a Barcelona per les seves idees polítiques.
Nou!!: El Camp de la Bota і Eugenia González Ramos · Veure més »
Exili dretà interior
Exili interior.
Nou!!: El Camp de la Bota і Exili dretà interior · Veure més »
Fossar de la Pedrera
El Fossar de la Pedrera és un indret del cementiri de Montjuïc que fou utilitzat de tomba comuna per a 4.000 víctimes de la repressió franquista.
Nou!!: El Camp de la Bota і Fossar de la Pedrera · Veure més »
Francesc Abad i Gómez
Francesc Abad (Terrassa, 1944) és un artista català.
Nou!!: El Camp de la Bota і Francesc Abad i Gómez · Veure més »
Francesc Botey i Vallès
fou un sacerdot i activista social.
Nou!!: El Camp de la Bota і Francesc Botey i Vallès · Veure més »
Francesc Serrat Pujolar
Placa de record a Francesc Serrat Pujolar "Cisquet" al carrer Macarnau 5, d'Olot En Cisquet amb el seu amic Jean Abonnenc, heroi també de la Resistència francesa (Luc-en-Diois) Francesc Serrat i Pujolar, popularment conegut com a Cisquet, (Olot, 1921 - Barcelona, 25 de febrer de 1946) fou un maquisard i antifranquista.
Nou!!: El Camp de la Bota і Francesc Serrat Pujolar · Veure més »
Franquisme a Catalunya
El franquisme a Catalunya va implantar-se entre 1939 i 1977, (les primeres eleccions democràtiques, tingueren lloc el 15 de juny de 1977),El franquisme a Catalunya, Paul Preston, p. 14 en un context determinat per les conseqüències derivades de la Guerra Civil Espanyola i la repressió franquista.
Nou!!: El Camp de la Bota і Franquisme a Catalunya · Veure més »
Frederic Xifré i Masferrer
Frederic Xifré i Masferrer (Sant Andreu de Palomar, 13 de gener de 1884 - Barcelona, 15 de febrer de 1940) fou un industrial i polític republicà català.
Nou!!: El Camp de la Bota і Frederic Xifré i Masferrer · Veure més »
Gavina Viana Viana
Gavina Dolores Viana Viana (Sant Sebastià, 19 febrer 1891 - ?) fou una dona republicana d'origen basc establerta a Catalunya.
Nou!!: El Camp de la Bota і Gavina Viana Viana · Veure més »
Història de Barcelona
Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.
Nou!!: El Camp de la Bota і Història de Barcelona · Veure més »
Hodonímia de Barcelona
XIX és el centre neuràlgic de Barcelona. Els hodònims de Barcelona estan regulats per la Ponència de Nomenclàtor dels Carrers de Barcelona, una comissió depenent de la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona.
Nou!!: El Camp de la Bota і Hodonímia de Barcelona · Veure més »
Inés Jiménez Lumbreras
Inés Jiménez Lumbreras (Madrid, 1915 o 1916 - Sant Adrià de Besòs, 13 de novembre de 1940) fou l'última dona republicana de la Presó de les Corts de Barcelona afusellada al camp de la Bota, víctima de la repressió franquista. Tenia 24 o 25 anys.
Nou!!: El Camp de la Bota і Inés Jiménez Lumbreras · Veure més »
Isidre Grañé i Castanera
Isidre Grañé i Castanera (Barcelona, 1898-1939), fill d'Isidre Grañé Artigas i Maria Castanera, fou un sindicalista i militant d'ERC.
Nou!!: El Camp de la Bota і Isidre Grañé i Castanera · Veure més »
Jardins de Joan Maragall
Els Jardins de Joan Maragall envolten l'edifici del Palauet Albéniz i estan situats la muntanya de Montjuïc de Barcelona, entre l'Estadi de Montjuïc i el Palau Nacional.
Nou!!: El Camp de la Bota і Jardins de Joan Maragall · Veure més »
Jaume Botey i Vallès
Jaume Botey i Vallès (Barcelona, 19 de juny de 1940 – l'Hospitalet de Llobregat, 15 de febrer de 2018) fou un activista, polític i professor universitari català.
Nou!!: El Camp de la Bota і Jaume Botey i Vallès · Veure més »
Joan Antoni Cuadrado i Diago
Joan Antoni Cuadrado i Diago (Barcelona, 1922 - 1992) fou un militant comunista i antifranquista català.
Nou!!: El Camp de la Bota і Joan Antoni Cuadrado i Diago · Veure més »
Joaquim Puig i Pidemunt
Joaquim Puig i Pidemunt (Osor, 1907 - Barcelona, 1949) fou un comunista català.
Nou!!: El Camp de la Bota і Joaquim Puig i Pidemunt · Veure més »
José López Penedo
José López Penedo, també conegut com a Liberto López, (Paredes de Cidade, O Irixo, 13 de juliol de 1915 - Barcelona, 4 de febrer de 1950) fou un guerriller anarquista gallec.
Nou!!: El Camp de la Bota і José López Penedo · Veure més »
Josep Abril i Argemí
Josep Abril i Argemí (Santa Maria de Palautordera, 1869 - Barcelona, 16 de març de 1939) fou un polític i escriptor català.
Nou!!: El Camp de la Bota і Josep Abril i Argemí · Veure més »
Josep Fortuny i Torrens
Josep Fortuny i Torrens (Mollet del Vallès, 25 d'octubre de 1902 - Barcelona, 16 de juliol de 1939) fou un pastisser i alcalde de Mollet del Vallès del 1937 al 1938.
Nou!!: El Camp de la Bota і Josep Fortuny i Torrens · Veure més »
Justo Bueno Pérez
Justo Bueno Pérez (Munébrega, comunitat de Calataiud, 1907 – Barcelona, 10 de febrer de 1944) fou un militant i pistoler anarcosindicalista català d'origen aragonès.
Nou!!: El Camp de la Bota і Justo Bueno Pérez · Veure més »
La Mina
La Mina és un barri de Sant Adrià de Besòs, que limita amb el municipi de Barcelona (més proper que el mateix centre de Sant Adrià, del qual el separa el riu Besòs i la Ronda del Litoral).
Nou!!: El Camp de la Bota і La Mina · Veure més »
Llista de monuments d'Espais de Memòria
La Llista de monuments d'Espais de Memòria fa referència a la Xarxa d'Espais de Memòria Democràtica de Catalunya impulsada pel Memorial Democràtic.
Nou!!: El Camp de la Bota і Llista de monuments d'Espais de Memòria · Veure més »
Llista de topònims del districte de Sant Martí
Llista de topònims (noms propis de lloc) del districte de Sant Martí, a Barcelona.
Nou!!: El Camp de la Bota і Llista de topònims del districte de Sant Martí · Veure més »
Lluís Escaler i Espunyes
Lluís Escaler i Espunyes (Oliana, l'Alt Urgell, 3 de febrer de 1897 - Barcelona, 23 d'abril de 1939) fou un polític català.
Nou!!: El Camp de la Bota і Lluís Escaler i Espunyes · Veure més »
Lluís Piquer i Jové
Lluís Piquer i Jové (Lleida, 1881 - Mollet del Vallès, 1936) fou un pedagog català.
Nou!!: El Camp de la Bota і Lluís Piquer i Jové · Veure més »
Luis Orgaz Yoldi
Luis Orgaz Yoldi (Vitòria, 28 de maig de 1881 - Madrid, 31 de gener de 1946) va ser un militar espanyol, cap de l'Alt Estat Major.
Nou!!: El Camp de la Bota і Luis Orgaz Yoldi · Veure més »
Magdalena Nolla Montseny
Magdalena Nolla Montseny (l'Alforja, Baix Camp, 1904 - Sant Adrià de Besòs, Barcelonès, 21 de juny de 1939) fou una de les dones republicanes de la Presó de les Corts de Barcelona.
Nou!!: El Camp de la Bota і Magdalena Nolla Montseny · Veure més »
Manuel Sabaté i Llopart
Manuel Sabaté i Llopart, dit Manolo (L'Hospitalet de Llobregat, 1927 – Barcelona, 24 de febrer de 1950) fou un anarcosindicalista i guerriller antifranquista català.
Nou!!: El Camp de la Bota і Manuel Sabaté i Llopart · Veure més »
Maria Àngels Rosell Simplicio
Maria Àngels Rosell Simplicio (Barcelona, 1931 - 14 de maig de 2016) fou una treballadora social, activista social i política catalana.
Nou!!: El Camp de la Bota і Maria Àngels Rosell Simplicio · Veure més »
Montserrat Pujol Vilarnau
Montserrat Pujol Vilarnau (Tiana, 1941) és una mestra i pedagoga de l’escola pública Manuel de Falla, que fou receptora d’alumnes provinents de les Escoles Pies de Pekín al Camp de la Bota i que va deixar d’existir a l’any 1972.
Nou!!: El Camp de la Bota і Montserrat Pujol Vilarnau · Veure més »
Museu d'Història de la Immigració de Catalunya
El Museu d'Història de la Immigració de Catalunya és un museu ubicat a la Masia de Can Serra, a la carretera de Mataró 124 de Sant Adrià del Besòs que tracta d'analitzar la història dels processos migratoris relacionats amb Catalunya.
Nou!!: El Camp de la Bota і Museu d'Història de la Immigració de Catalunya · Veure més »
Nedar
Nedar és una pel·lícula documental catalana de 2018, narrada en clau de cinema negre, dirigida per la debutant Carla Subirana, amb guió escrit per ella i Núria Villazán.
Nou!!: El Camp de la Bota і Nedar · Veure més »
Neus Bouza Gil
Neus Bouza Gil (Barcelona 1916 - 26 maig 1939) jove obrera i miliciana, militant de la CNT executada als 22 anys.
Nou!!: El Camp de la Bota і Neus Bouza Gil · Veure més »
Numen Mestre i Ferrando
Numen Mestre i Ferrando (Pratdip, Baix Camp, 1923 - Camp de la Bota, 17 de febrer de 1949) fou un militant del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), fill de Miquel Mestre i Avinyó i Virtuts Ferrando.
Nou!!: El Camp de la Bota і Numen Mestre i Ferrando · Veure més »
Otilio Alba Polo
Otilio Alba Polo (Barcelona, 1915 - Camp de la Bota, 18 de març de 1941) va ser un destacat dirigent del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) durant els primers anys de la dictadura franquista al costat del seu secretari general, Alejandro Matos.
Nou!!: El Camp de la Bota і Otilio Alba Polo · Veure més »
Pequín (Barcelona)
La platja de Pequín vers l'any 1901 en un quadre d'Isidre Nonell Pequín fou un antic barri de barraques avui desaparegut al límit del districte barceloní de Sant Martí amb el municipi de Sant Adrià de Besòs, situat entre la platja i el quarter militar del castell del Camp de la Bota en un terreny on ara s'aixeca el recinte del Fòrum.
Nou!!: El Camp de la Bota і Pequín (Barcelona) · Veure més »
Pere Adrover Font
Pere Adrover Font el Iaio (Palma, Mallorca, 1911 – Camp de la Bota, 14 de març de 1952) fou un militant anarcosindicalista i guerriller maquis antifranquista mallorquí.
Nou!!: El Camp de la Bota і Pere Adrover Font · Veure més »
Pere Valverde Fuentes
Pere Valverde Fuentes (Malgrat de Mar, 1915 - Camp de la Bota, 17 de febrer de 1949) fou un militant del PSUC català, afusellat com a resistent antifranquista.
Nou!!: El Camp de la Bota і Pere Valverde Fuentes · Veure més »
Presó de Dones de les Corts
miniatura miniatura Placa d'homenatge a les recluses (2010) La presó de les Corts (nom oficial: Presó provincial de dones de Barcelona) fou un espai penitenciari de la ciutat de Barcelona que estigué en serveis entre els anys 1936 i 1959.
Nou!!: El Camp de la Bota і Presó de Dones de les Corts · Veure més »
Presó Model de Barcelona
La presó Model de Barcelona, coneguda popularment com «la Model», és un antic centre penitenciari d'homes que ocupa dues illes de l'Eixample entre els carrers del Rosselló, Provença, Nicaragua i Entença, i està catalogada com a bé amb elements d'interès (categoria C).
Nou!!: El Camp de la Bota і Presó Model de Barcelona · Veure més »
Ramona Peralba Sala
Ramona Peralba Sala (Gironella, Berguedà, 1904 - Sant Adrià de Besòs, Barcelonès 16 de maig de 1939) era una activista republicana, obrera tèxtil i militant de la CNT; fou una de les dotze dones de la Presó de les Corts executades al Camp de la Bota pel règim franquista. Tenia 35 anys i fou l'única dona entre els 72 afusellats per judici militar de la comarca del Berguedà.
Nou!!: El Camp de la Bota і Ramona Peralba Sala · Veure més »
Rosa Barenys i Martorell
Rosa Maria Barenys i Martorell (Barcelona, 8 de gener de 1938) és una política i treballadora social catalana.
Nou!!: El Camp de la Bota і Rosa Barenys i Martorell · Veure més »
Salvador Marfà Martí
Salvador Marfà Martí (el Masnou, Maresme, 17 de setembre de 1889 - Camp de la Bota, Barcelona, 18 de novembre de 1939) fou un mecànic català, alcalde del Masnou els anys 1936 i 1937, durant la Guerra Civil Espanyola.
Nou!!: El Camp de la Bota і Salvador Marfà Martí · Veure més »
Sant Adrià de Besòs
Sant Adrià de Besòs és un municipi de la comarca del Barcelonès, dins l'àrea metropolitana de Barcelona.
Nou!!: El Camp de la Bota і Sant Adrià de Besòs · Veure més »
Sara Maria Blasi i Gutiérrez
Sara Maria Blasi i Gutiérrez (Barcelona, 1942) és una pedagoga catalana de reconegut prestigi, ha exercit diversos càrrecs directius com a Inspectora d'Educació del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.
Nou!!: El Camp de la Bota і Sara Maria Blasi i Gutiérrez · Veure més »
Somorrostro
El Somorrostro fou un barri de barraques de Barcelona situat als actuals districte de Sant Martí i de Ciutat Vella durant el.
Nou!!: El Camp de la Bota і Somorrostro · Veure més »
Turó de la Rovira (Barcelona)
El Turó de la Rovira és una muntanya de 262 msnm que s'eleva sobre el Pla de Barcelona.
Nou!!: El Camp de la Bota і Turó de la Rovira (Barcelona) · Veure més »
Vicenç Duran Comas
Vicenç Duran Comas (Badalona, 1904 - Barcelona, 1939) va ser un pagès rabassaire català.
Nou!!: El Camp de la Bota і Vicenç Duran Comas · Veure més »
Virgínia Amposta Amposta
Virgínia Amposta Amposta (el Pinell de Brai, Terra Alta, 2 d'abril de 1903 - Barcelona, 8 d'agost de 1939) fou una sindicalista i mestra catalana, vinculada a Sant Vicenç dels Horts i Viladecans.
Nou!!: El Camp de la Bota і Virgínia Amposta Amposta · Veure més »
14 de març
El 14 de març és el setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta quart en els anys de traspàs.
Nou!!: El Camp de la Bota і 14 de març · Veure més »
16 de maig
El 16 de maig és el cent trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: El Camp de la Bota і 16 de maig · Veure més »
18 d'abril
El 18 d'abril és el cent vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent nouè en els anys de traspàs.
Nou!!: El Camp de la Bota і 18 d'abril · Veure més »
1897
barceloní del Fort Pienc.
Nou!!: El Camp de la Bota і 1897 · Veure més »
1939
Pont WPA a Nova Orleans.
Nou!!: El Camp de la Bota і 1939 · Veure més »
28 de setembre
El 28 de setembre és el dos-cents setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: El Camp de la Bota і 28 de setembre · Veure més »
8 d'agost
El 8 d'agost és el dos-cents vintè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: El Camp de la Bota і 8 d'agost · Veure més »
Redirigeix aquí:
Camp de la Bota, Camp de la Bóta, El Camp de la Bóta, Parapet (barri).
