Taula de continguts
132 les relacions: Alberto Aguilera y Velasco, Alberto Ganga y Bru, Alcalde de Madrid, Alfons XIII d'Espanya, Ambrosio Luciáñez Riesco, Anarquisme a Espanya, Antoni Martínez i Domingo, Antoni Maura i Montaner, Antonio Goicoechea Cosculluela, Antonio María Fabié Gutiérrez de la Rasilla, Art públic de Barcelona, Assemblea de Parlamentaris, Atemptat contra Eduardo Dato, Augusto Miranda y Godoy, Álvaro de Figueroa y Torres, Álvaro López Núñez, Bases de Manresa, Benito Blanco-Rajoy Espada, Caciquisme a Mallorca, Carlos Cañal y Migolla, Chamberí, Comissaria de Proveïments, Confederació Nacional del Treball, Cos Superior d'Inspectors de Treball i Seguretat Social, Crisi espanyola de 1917, Desembarcament d'Alhucemas, Eleccions generals espanyoles de 1907, Eleccions generals espanyoles de 1910, Eleccions generals espanyoles de 1914, Eleccions generals espanyoles de 1916, Eleccions generals espanyoles de 1918, Eleccions generals espanyoles de 1919, Eleccions generals espanyoles de 1920, Eleccions municipals de València de 1913, Eleccions municipals de València de 1915, Elier Manero Pineda, Emilio Ortuño Berte, Espanya a la Primera Guerra Mundial, Eugenio Espinosa de los Monteros y Bermejillo, Evaristo Crespo Azorín, Federico Moyúa Salazar, Federico Soto Mollá, Fernando Primo de Rivera y Sobremonte, Fernando Suárez de Tangil y Angulo, Festes de Santa Tecla de Tarragona, Francisco Bergamín y García, Francisco de los Santos Guzmán y Carballeda, Francisco Javier González de Castejón y Elío, Francisco Javier Ugarte Pagés, Francisco Maestre Laborde-Boix, ... Ampliar l'índex (82 més) »
Alberto Aguilera y Velasco
Alberto Aguilera Alberto Aguilera y Velasco (València, 7 d'agost de 1842 – Madrid, 25 de desembre de 1913) fou un advocat periodista i polític espanyol, diputat, senador, ministre de Governació durant la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena i alcalde de Madrid diverses vegades entre 1901 i 1910.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Alberto Aguilera y Velasco
Alberto Ganga y Bru
Alberto Ganga y Bru (Elx, ? - 5 de juliol de 1918) fou un polític il·licità, president de la Diputació d'Alacant.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Alberto Ganga y Bru
Alcalde de Madrid
L'alcalde o alcaldessa de Madrid és la persona encarregada de presidir l'ajuntament de la ciutat de Madrid (Espanya).
Veure Eduardo Dato e Iradier і Alcalde de Madrid
Alfons XIII d'Espanya
fou rei d'Espanya (1902-1931) i cap de la casa reial espanyola (1931-1941).
Veure Eduardo Dato e Iradier і Alfons XIII d'Espanya
Ambrosio Luciáñez Riesco
Ambrosio Luciáñez Riesco (Alacant, 1901- 1947) fou un polític valencià, pare d'Ambrosio Luciáñez Piney.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Ambrosio Luciáñez Riesco
Anarquisme a Espanya
Anarquisme a Espanya fa referència al desenvolupament de la ideologia anarquista al territori d'Espanya.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Anarquisme a Espanya
Antoni Martínez i Domingo
Antoni Martínez i Domingo (Barcelona, 12 de juny de 1867 - 7 d'octubre de 1942) fou un advocat i polític català que va ser alcalde de Barcelona en tres mandats alterns entre 1919 i 1922.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Antoni Martínez i Domingo
Antoni Maura i Montaner
va ser un advocat i polític mallorquí.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Antoni Maura i Montaner
Antonio Goicoechea Cosculluela
Antonio Goicoechea Cosculluela (Barcelona, 21 de gener de 1876 - Madrid, 1 de febrer de 1953) va ser un advocat i polític espanyol, conegut pel seu paper durant la Segona República al capdavant del partit Renovación Española (RE).
Veure Eduardo Dato e Iradier і Antonio Goicoechea Cosculluela
Antonio María Fabié Gutiérrez de la Rasilla
Antonio María Fabié Gutiérrez de la Rasilla (Sevilla, 1872 - ?) Fou un polític i advocat espanyol, fill del ministre Antonio María Fabié Escudero.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Antonio María Fabié Gutiérrez de la Rasilla
Art públic de Barcelona
''Poema visual Bàrcino'' (1994), de Joan Brossa, Plaça Nova de Barcelona. El conjunt de monuments i escultures a l'aire lliure de Barcelona constitueix una destacada mostra d'art públic que atorga a la capital catalana, en conjunció amb altres elements com la seva arquitectura, la seva xarxa de museus o el seu conjunt de parcs i jardins, un inconfusible segell artístic, ja que la ciutat comtal sempre ha apostat per l'art i la cultura com una de les seves principals característiques identitàries.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Art públic de Barcelona
Assemblea de Parlamentaris
Assemblea de Parlamentaris fou el nom que va rebre un conjunt de diputats i senadors que s'ajuntaren en diverses ocasions en reunions a Barcelona i Madrid entre el juliol i l'octubre de 1917.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Assemblea de Parlamentaris
Atemptat contra Eduardo Dato
El president del Govern espanyol i polític del Partit Conservador Eduardo Dato va morir a Madrid el 8 de març de 1921 víctima d'un atemptat anarquista.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Atemptat contra Eduardo Dato
Augusto Miranda y Godoy
Augusto Miranda y Godoy va ser un militar, polític i escriptor espanyol nascut a Archidona (Màlaga) el 27 de maig de 1855 i mort a Santiago de Compostel·la (La Corunya) el 28 d'abril de 1920.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Augusto Miranda y Godoy
Álvaro de Figueroa y Torres
Álvaro de Figueroa y Torres, primer comte de Romanones (Madrid, 9 d'agost de 1863 - 11 d'octubre de 1950) va ser un polític espanyol.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Álvaro de Figueroa y Torres
Álvaro López Núñez
Álvaro López Núñez (Lleó, 2 de juny de 1865 - Madrid, 30 de setembre de 1936) va ser un periodista i escriptor espanyol, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques i aferrissat defensor de l'assistència social, les assegurances socials i la democràcia cristiana.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Álvaro López Núñez
Bases de Manresa
Les Bases per a la Constitució Regional Catalana, més coneguda com a Bases de Manresa, són un document aprovat el 27 de març de 1892 per la primera Assamblea de Manresa de la Unió Catalanista, una coordinadora de diverses associacions catalanistes del moment repartides pel territori.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Bases de Manresa
Benito Blanco-Rajoy Espada
Benito Blanco-Rajoy y Espada (la Corunya, 1891 - 1966) fou un advocat i polític gallec.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Benito Blanco-Rajoy Espada
Caciquisme a Mallorca
A Mallorca el caciquisme de l'època de la Restauració constituïa una piràmide jeràrquica d'estrats dependents entre si, amb l'epicentre a Madrid, i que encaixava amb les relacions de domini de classe existents a l'illa.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Caciquisme a Mallorca
Carlos Cañal y Migolla
Carlos Cañal y Migolla (Sevilla, 3 de setembre de 1876 – Sanlúcar de Barrameda, 11 de setembre de 1938) va ser un advocat, arqueòleg i polític espanyol, ministre de Proveïments, ministre de Treball i ministre de Gracia i Justícia durant el regnat d'Alfons XIII.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Carlos Cañal y Migolla
Chamberí
Chamberí és el nom d'un districte pertanyent a la ciutat de Madrid i organitzat administrativament en sis barris (Gaztambide (71), Arapiles (72), Trafalgar (73), Almagro (74), Vallehermoso (75) i Ríos Rosas (76). Té una superfície de 4,69 km² i té una població propera als 145.595 habitants.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Chamberí
Comissaria de Proveïments
La Comissaria de Proveïments (Comisaría de Abastecimientos) fou una creació de l'estat espanyol que sota diversos noms i rang va existir del 1917 al 1920.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Comissaria de Proveïments
Confederació Nacional del Treball
La Confederació Nacional del Treball, CNT (Confederación Nacional del Trabajo, en castellà), és una central sindical espanyola d'estructura confederal d'ideologia anarcosindicalista, fundada al Saló de les Belles Arts de Barcelona el 30 d'octubre de 1910.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Confederació Nacional del Treball
Cos Superior d'Inspectors de Treball i Seguretat Social
El Cos Superior d'Inspectors de Treball i Seguretat Social és un grup de funcionaris de l'Administració General de l'Estat d'Espanya, que exerceix les funcions de vigilància i control del compliment de les normes d'ordre social (relacions laborals, prevenció de riscos laborals i Seguretat Social).
Veure Eduardo Dato e Iradier і Cos Superior d'Inspectors de Treball i Seguretat Social
Crisi espanyola de 1917
Crisi espanyola de 1917 és el nom que es dona per la historiografia espanyola al conjunt de successos que van tenir lloc l'estiu de 1917 a Espanya, sobretot als tres desafiaments simultanis que van fer perillar el govern i fins i tot al mateix sistema de la Restauració borbònica: un moviment militar (les Juntes de Defensa), un moviment polític (l'Assemblea de Parlamentaris d'orientació catalanista que va tenir lloc a Barcelona), i un moviment social (la vaga general revolucionària).
Veure Eduardo Dato e Iradier і Crisi espanyola de 1917
Desembarcament d'Alhucemas
El desembarcament d'Alhucemas va ser un desembarcament militar dut a terme el 8 de setembre de 1925 a Al Hoceima per l'exèrcit i l'Armada espanyoles i, en menor mesura, un contingent aliat francès, que propiciaria la fi de la Guerra del Rif, se'l considera el primer desembarcament aeronaval de la història mundial.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Desembarcament d'Alhucemas
Eleccions generals espanyoles de 1907
Eleccions generals espanyoles de 1907 foren convocades el 21 d'abril de 1907, després de la crisi del govern liberal per la dimissió d'Eugenio Montero Ríos a causa dels Fets del ¡Cu-Cut! de 1906, sota sufragi universal masculí.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Eleccions generals espanyoles de 1907
Eleccions generals espanyoles de 1910
El liberal Canalejas, cap de govern fins al seu assassinat el 1912 Eleccions generals espanyoles de 1910 foren convocades el 8 de maig de 1910, després de la crisi del govern conservador d'Antoni Maura a causa de la Setmana Tràgica de Barcelona el 1909, sota sufragi universal masculí.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Eleccions generals espanyoles de 1910
Eleccions generals espanyoles de 1914
El conservador Dato, cap de govern fins a la crisi de desembre de 1915 Eleccions generals espanyoles de 1914 foren convocades abans de la Primera Guerra Mundial, en la que Espanya es declararia neutral,sota sufragi universal masculí.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Eleccions generals espanyoles de 1914
Eleccions generals espanyoles de 1916
Dato, cap de govern durant la crisi de 1917 Eleccions generals espanyoles de 1916 foren convocades enmig de la Primera Guerra Mundial, en la que Espanya s'havia declarat neutral, sota sufragi universal masculí.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Eleccions generals espanyoles de 1916
Eleccions generals espanyoles de 1918
Les Eleccions generals espanyoles de 1918 foren convocades enmig de la crisi política i econòmica provocada per l'Assemblea de Parlamentaris i la vaga general de 1917, sota sufragi universal masculí.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Eleccions generals espanyoles de 1918
Eleccions generals espanyoles de 1919
Manuel Allendesalazar Les Eleccions generals espanyoles de 1919 foren convocades enmig d'una crisi política i econòmica sense precedents l'1 de juny de 1919, sota sufragi universal masculí.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Eleccions generals espanyoles de 1919
Eleccions generals espanyoles de 1920
Dato, cap de govern, assassinat el 1921 Manuel Allendesalazar José Sánchez Guerra Eleccions generals espanyoles de 1920 foren convocades el 19 de desembre de 1920, convocades sota sufragi universal masculí.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Eleccions generals espanyoles de 1920
Eleccions municipals de València de 1913
Les eleccions municipals de València de 1913 van ser unes eleccions municipals de València dins del marc de les eleccions municipals espanyoles de 1913, organitzades pel govern del conservador Eduardo Dato e Iradier i celebrades el diumenge 9 de novembre de 1913.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Eleccions municipals de València de 1913
Eleccions municipals de València de 1915
Les eleccions municipals de València de 1915 van ser unes eleccions municipals de València dins del marc de les eleccions municipals espanyoles de 1915, organitzades pel govern del conservador Eduardo Dato e Iradier i celebrades el diumenge 14 de novembre de 1915.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Eleccions municipals de València de 1915
Elier Manero Pineda
Elier Manero Pineda (Alacant, 1890 -197?) polític liberal-conservador que va ser president de la Diputació d'Alacant i governador de les Illes Balears, a més d'advocat i professor de l'Escola de Comerç d'Alacant.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Elier Manero Pineda
Emilio Ortuño Berte
Emilio Ortuño Berte (Orà, 28 de setembre de 1862 – Madrid, octubre de 1936) va ser un enginyer de Camins i polític espanyol, ministre de Foment durant el regnat d'Alfons XIII.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Emilio Ortuño Berte
Espanya a la Primera Guerra Mundial
En aquest mapa s'observa l'allunyament d'Espanya dels principals camps de batalla, situats a la frontera francoalemanya, el nord d'Itàlia, Rússia i l'Imperi otomà. Espanya a la Primera Guerra Mundial es va mantenir neutral durant tot el conflicte, però aquest va tenir importants conseqüències econòmiques, socials i polítiques per al país, fins a tal punt que se solen situar en els anys de la guerra l'inici de la crisi del sistema de la Restauració, que en 1923 s'intentaria resoldre mitjançant el cop d'estat que va donar pas a la instauració de la dictadura de Primo de Rivera.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Espanya a la Primera Guerra Mundial
Eugenio Espinosa de los Monteros y Bermejillo
va ser un militar i diplomàtic espanyol.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Eugenio Espinosa de los Monteros y Bermejillo
Evaristo Crespo Azorín
Evaristo Crespo Azorín (Aiora, 27 de gener de 1863 - València, 6 de març de 1941) fou un advocat i polític valencià.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Evaristo Crespo Azorín
Federico Moyúa Salazar
Federico Moyúa Salazar (Bilbao, 19 de novembre de 1873 – 7 de març de 1939) fou un advocat i polític basc, alcalde de Bilbao.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Federico Moyúa Salazar
Federico Soto Mollá
Federico Soto Mollá, (Alacant 1873-1926) fou un advocat i polític liberal valencià, que va ser alcalde d'Alacant i president del Casino d'Alacant.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Federico Soto Mollá
Fernando Primo de Rivera y Sobremonte
'''Fernando Primo de Rivera y Sobremonte''', a la revista ''La Campana de Gracia'' de 28.3.1874 Fernando Primo de Rivera i Sobremonte (Sevilla, 21 de juliol de 1831 - Madrid, 23 de maig de 1921), primer marquès d'Estella i primer comte de San Fernando de la Unión, va ser un militar i polític espanyol, fill del destacat marí José Primo de Rivera i oncle del dictador Miguel Primo de Rivera.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Fernando Primo de Rivera y Sobremonte
Fernando Suárez de Tangil y Angulo
Fernando Suárez de Tangil y Angulo (Madrid, 3 d'agost de 1886 - 6 de setembre de 1964), comte consort de Vallellano, pel seu matrimoni amb María de la Concepción Guzmán y O'Farrill, comtessa de Vallellano, fou un polític espanyol.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Fernando Suárez de Tangil y Angulo
Festes de Santa Tecla de Tarragona
Pilar de 4 caminant dels Xiquets de Tarragona durant la festa de Santa Tecla de 2006 Les Festes de Santa Tecla de Tarragona són les més grans de la ciutat de Tarragona i se celebren al voltant del 23 de setembre, festivitat de santa Tecla i jornada central de la celebració.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Festes de Santa Tecla de Tarragona
Francisco Bergamín y García
Francisco Bergamín y García (Campillos, província de Màlaga, 6 d'octubre de 1855 - Madrid, 13 de febrer de 1937) va ser un advocat i polític espanyol, ministre d'Instrucció Pública i Belles arts, de Governació, d'Hisenda i d'Estat durant el regnat d'Alfons XIII.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Francisco Bergamín y García
Francisco de los Santos Guzmán y Carballeda
Francisco dels Santos Guzmán i Carballeda (Sevilla, 1840 - † Madrid, 5 d'agost de 1916) va ser un advocat i polític espanyol, va ser ministre de Gracia i Justícia durant el regnat d'Alfons XIII.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Francisco de los Santos Guzmán y Carballeda
Francisco Javier González de Castejón y Elío
Francisco Javier González de Castejón y Elío, marquès de Vadillo (Pamplona, 25 de maig de 1848 - Madrid, 25 de novembre de 1919) fou un advocat i polític espanyol.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Francisco Javier González de Castejón y Elío
Francisco Javier Ugarte Pagés
Francisco Javier Ugarte y Pagés (Barcelona, 24 de febrer de 1852 - Madrid, 27 de juny de 1919) va ser un advocat i polític espanyol.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Francisco Javier Ugarte Pagés
Francisco Maestre Laborde-Boix
Francisco Maestre Laborde-Boix (València, 1872 - 1920) fou un advocat i polític i noble valencià, germà de José Maestre Laborde-Boix.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Francisco Maestre Laborde-Boix
Francisco Silvela y de Le Vielleuze
fou un historiador, advocat i polític espanyol, president del govern el 1899 i el 1902.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Francisco Silvela y de Le Vielleuze
Gabino Bugallal Araújo
Gabino Bugallal Araujo. Gabino Bugallal Araújo (Ponteareas, 19 de febrer de 1861 - París, 30 de juny de 1932) fou un jurisconsult i polític espanyol.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Gabino Bugallal Araújo
Gregorio Jover Cortés
Gregorio Jover Cortés, dit el chino (Terol, 25 d'octubre de 1891La major pare de les fonts no informen de la data de naixement, només al web dona la data de naixement: 25 d'octubre. - Mèxic, 22 de març de 1964) fou un anarquista i revolucionari espanyol, comandant de la 28a Divisió o Columna Ascaso, que va lluitar al front d'Aragó, i amic íntim de Buenaventura Durruti i Francisco Ascaso.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Gregorio Jover Cortés
Història d'Espanya
La història d'Espanya és la pròpia d'un estat europeu, incloent tant el període comprès des de la prehistòria i la creació de la Hispània romana, passant per la Hispània visigoda, al-Àndalus, els regnes cristians, la Monarquia Hispànica i la formació i caiguda de l'Imperi Espanyol, fins a la formació del modern Estat nació i la instauració de l'actual Regne Constitucional espanyol.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Història d'Espanya
Història de Barcelona
Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Història de Barcelona
Història del republicanisme espanyol
Bandera de la II República Espanyola, utilitzada des de fa més d'un segle pel moviment republicà espanyol. A Espanya ha existit una persistent corrent de pensament republicana al llarg dels segles , i XXI, que no obstant això han cristal·litzat solament en dos curts períodes de la història que sumen menys de 10 anys de la història espanyola.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Història del republicanisme espanyol
Institut Nacional de Previsió
Casal de la Previsió a Barcelona L'Institut Nacional de Previsió (castellà: Instituto Nacional de Previsión) (INP) va ser un organisme de protecció social creat per Antoni Maura i promulgat per Alfons XIII per la Llei del 27 de febrer de 1908.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Institut Nacional de Previsió
Jaume Duran i Castellanos
, fou un escultor i professor de l'Escola de Bells Oficis de la Mancomunitat i a l'Escola del Treball de la Diputació de Barcelona.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Jaume Duran i Castellanos
Joaquín Fernández Prida
Joaquín Fernández Prida (Oviedo, 31 de març de 1863 - † Madrid, 29 d'octubre de 1942) fou un advocat i polític espanyol, va ser ministre de Gracia i Justícia, ministre de Governació, ministre de Marina i ministre d'Estat durant el regnat d'Alfons XIII.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Joaquín Fernández Prida
Joaquín López Puigcerver
Joaquín López Puigcerver (València, 18 de novembre de 1841 - † Madrid, 28 de juny de 1906) fou un advocat i polític espanyol, va ser ministre d'Hisenda, ministre de Foment, ministre de Gràcia i Justícia i ministre de Governació durant la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena i novament ministre de Gràcia i Justícia durant el regnat d'Alfons XIII.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Joaquín López Puigcerver
Joaquín Sánchez de Toca Calvo
Joaquín Sánchez de Toca Calvo o Calov (Madrid, 24 de setembre de 1852 - Pozuelo de Alarcón, 13 de juliol de 1942) va ser un advocat i polític espanyol.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Joaquín Sánchez de Toca Calvo
Joaquim Palay i Jaurés
Joaquim Palay i Jaurés (Montevideo, 1855 - El Masnou, 29 de maig de 1928) va ser un industrial, propietari i polític català, nascut a l'Uruguai.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Joaquim Palay i Jaurés
José Canalejas y Méndez
José Canalejas y Méndez (Ferrol, La Corunya, 31 de juliol de 1854-Madrid, 12 de novembre de 1912) va ser un advocat i polític regeneracionista i liberal espanyol.
Veure Eduardo Dato e Iradier і José Canalejas y Méndez
José Sánchez Guerra y Martínez
va ser un polític espanyol, que va arribar a ésser President del Govern en 1922.
Veure Eduardo Dato e Iradier і José Sánchez Guerra y Martínez
Josep Maria Sagarra i Plana
Josep Maria Sagarra i Plana (Sarrià, 1885 - Barcelona, 31 d'octubre de 1959) fou un fotoperiodista català.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Josep Maria Sagarra i Plana
Josep Puig i Cadafalch
fou un arquitecte modernista, historiador de l'art, arqueòleg i polític català.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Josep Puig i Cadafalch
Josep Socias Gradolí
Josep Socias Gradolí (Palma, Mallorca, 1857 - 1934) fou un polític mallorquí, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Josep Socias Gradolí
Juan Valera y Alcalá Galiano
Juan Valera y Alcalá Galiano (Cabra, província de Còrdova, 18 d'octubre de 1824 - Madrid, 18 d'abril de 1905) fou un diplomàtic, polític i escriptor conegut sobretot per la seva novel·la Pepita Jiménez, exemple del realisme literari espanyol.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Juan Valera y Alcalá Galiano
Julio Wais Sanmartín
Julio Wais San Martín (La Corunya, 29 d'agost de 1878 - Madrid, 16 d'abril de 1954) va ser un advocat i polític espanyol.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Julio Wais Sanmartín
La Corunya
La Corunya (en gallec i oficialment: A Coruña, en castellá: La Coruña) és un municipi i una ciutat situada al nord-oest de Galícia, banyada per l'oceà Atlàntic.
Veure Eduardo Dato e Iradier і La Corunya
La Feminista
La Feminista fou una mutualitat catalana creada a Palafrugell el 3 de febrer del 1905 per iniciativa de 63 palafrugellenques interessades a donar cobertura als possibles problemes de salut de les associades.
Veure Eduardo Dato e Iradier і La Feminista
Llei de fugues
Es coneix com a llei de fugues la pràctica consistent en simular la fugida d'un detingut i abatre'l a trets amb aquesta excusa.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Llei de fugues
Llei de mancomunitats provincials
La llei de mancomunitats provincials va ser una norma estatal espanyola promulgada per Reial Decret el 18 de desembre de 1913 que va regular i permetre la constitució i organització dels poders i recursos econòmics de les diputacions provincials.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Llei de mancomunitats provincials
Llei del descans dominical
La llei del descans dominical, que prohibia treballar els diumenges, va ser promulgada a Espanya pel rei Alfons XIII el 3 de març de 1904.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Llei del descans dominical
Lliga Regionalista
La Lliga Regionalista fou un partit polític conservador català que va aparèixer per la fusió de la Unió Regionalista amb el Centre Nacional Català el 25 d'abril de 1901.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Lliga Regionalista
Llista d'alcaldes de Valladolid
Escut de Valladolid Aquesta és la llista d'alcaldes de la ciutat espanyola de Valladolid, des de 1875 fins a l'actualitat.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Llista d'alcaldes de Valladolid
Llista de batlles de Tarragona
A continuació es mostra la llista d'alcaldes contemporanis de Tarragona (1822-actualitat).
Veure Eduardo Dato e Iradier і Llista de batlles de Tarragona
Llista de l'art públic d'Horta-Guinardó
Llista de l'art públic d'Horta-Guinardó (Barcelona) inclòs en el catàleg raonat d'art públic editat per l'Ajuntament de Barcelona i la Universitat de Barcelona.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Llista de l'art públic d'Horta-Guinardó
Llista de ministres d'afers exteriors d'Espanya
Aquesta és la llista de ministres d'afers exteriors d'Espanya des del regnat de Josep I Bonaparte fins a l'actualitat.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Llista de ministres d'afers exteriors d'Espanya
Llista de ministres de justícia d'Espanya
Aquesta és la llista de ministres de Justícia d'Espanya des del regnat de Josep I Bonaparte (1808) fins a l'actualitat.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Llista de ministres de justícia d'Espanya
Llista de ministres de l'interior d'Espanya
Aquesta llista dels ministres de l'interior d'Espanya, en qualsevol de les seves denominacions històriques (ministre de l'Interior, ministre de la governació, etc.) des del regnat de Ferran VII fins als nostres dies.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Llista de ministres de l'interior d'Espanya
Llista de presidents d'Espanya
Aquesta és la llista dels Presidents del Consell de Ministres (1823 - 1874) i dels Presidents del Govern (d'ençà 1874) d'Espanya.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Llista de presidents d'Espanya
Llorenç Brunet i Forroll
Llorenç Brunet i ForrollAlgunes obres actuals posen «Torroll» com a segon cognom.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Llorenç Brunet i Forroll
Lluís Nicolau i Fort
Lluís Nicolau i Fort (Barcelona, 26 d'abril de 1895 - Les Heures de La Quar, Berguedà, 2 de febrer de 1939) fou un militant anarquista català.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Lluís Nicolau i Fort
Lorenzo Domínguez Pascual
Lorenzo Domínguez Pascual (* Sevilla, 1863 - † Madrid, 9 de desembre de 1926) fou un advocat i polític espanyol, va ser ministre d'Instrucció Pública i Belles arts i d'Hisenda durant el regnat d'Alfons XIII.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Lorenzo Domínguez Pascual
Luis de Marichalar y Monreal
fou un polític conservador espanyol, vescomte d'Eza.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Luis de Marichalar y Monreal
Mancomunitat de Catalunya
La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Mancomunitat de Catalunya
Manuel Allendesalazar Muñoz
Manuel Allendesalazar y Muñoz de Salazar (Guernica, 24 d'agost de 1856 - Madrid, 17 de maig de 1923) fou un enginyer i polític espanyol.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Manuel Allendesalazar Muñoz
Manuel Argüelles y Argüelles
Manuel de Argüelles i Argüelles (Madrid, 1875-1945) va ser un advocat, polític i banquer espanyol, ministre d'Hisenda i de Fomento durant el regnat d'Alfons XIII, vicepresident del Banco Español de Crédito i fundador d'una dinastia de banquers que van influir en la vida empresarial espanyola fins a finals del segle XX des de diversos càrrecs del grup Banesto.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Manuel Argüelles y Argüelles
Manuel de Bofarull i Romañà
Manuel de Bofarull i Romañà (Madrid, 1887 - 1974) fou un jurisconsult i publicista espanyol.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Manuel de Bofarull i Romañà
Manuel de Burgos y Mazo
Manuel de Burgos y Mazo (Moguer, Huelva, 12 de gener de 1862 - Moguer, Huelva, 22 de març de 1946) fou un polític espanyol conservador, líder del Partit Conservador a la provìncia de Huelva, i ministre en diversos governs espanyols.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Manuel de Burgos y Mazo
Manuel de Flórez y Carrió
Manuel de Flórez y Carrió († Madrid, 10 de juliol de 1920) fou un militar i polític espanyol, contralmirall de l'Armada Espanyola i Ministre de Marina durant la restauració borbònica.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Manuel de Flórez y Carrió
Manuel García Prieto
Manuel García Prieto (Astorga, Lleó, 5 de novembre de 1859 - Sant Sebastià, Guipúscoa, 14 de setembre de 1938) va ser un polític espanyol, militant del Partit Liberal Fusionista, ministre i president del Govern d'Espanya en diverses ocasions, la darrera presidència va ser l'últim govern constitucional de la Restauració abans de la dictadura de Primo de Rivera.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Manuel García Prieto
Manuel González i Vilart
Manuel González i Vilart (Tarragona, 8 de juliol de 1862 - ?) fou un advocat i polític català, diputat al Congrés dels Diputats durant la restauració borbònica.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Manuel González i Vilart
Manuel Rojas Marcos
Manuel Rojas Marcos (Morón de la Frontera, 24 d'octubre de 1869 – Sevilla, 2 de gener de 1920) fou un advocat i polític andalús.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Manuel Rojas Marcos
Mariano Ordóñez García
Mariano Ordóñez García (Madrid, 8 de març de 1874 - 3 de juny de 1938), advocat i polític espanyol, va ser ministre de Gracia i Justícia, ministre d'Hisenda i ministre de Marina durant el regnat d'Alfons XIII d'Espanya.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Mariano Ordóñez García
Mariano Ossorio Arévalo
Mariano Ossorio Arévalo (Madrid, 8 de juliol de 1889-Madrid, 21 d'agost de 1969) també conegut com el marquès de la Valdavia va ser un polític espanyol, diputat a Corts durant la restauració borbònica i procurador, president de la Diputació Provincial de Madrid i delegat nacional d'Excaptius durant la dictadura franquista.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Mariano Ossorio Arévalo
Mauro Bajatierra Morán
Mauro Bajatierra Morán (Madrid, 8 de juny de 1884 – Guindalera, Madrid, 28 de març de 1939) fou un periodista i anarcosindicalista espanyol.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Mauro Bajatierra Morán
Maximiano García Venero
va ser biògraf, assagista, historiador i periodista.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Maximiano García Venero
Ministeri de la Governació
El Ministeri de la Governació va ser un departament del Govern d'Espanya que es va formar per primera vegada amb les Corts de Cadis amb intermitència en les seves funcions i denominació fins a 1977 en què és substituït pel Ministeri de l'Interior.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Ministeri de la Governació
Ministeri de Marina d'Espanya
Caserna General de l'Armada, antiga seu de l'extint Ministeri de Marina, al Passeig del Prado de Madrid. El Ministeri de Marina d'Espanya era el departament ministerial encarregat de l'Armada a Espanya, i va existir en diverses èpoques de la història, l'última entre 1939 i 1977.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Ministeri de Marina d'Espanya
Misiones Pedagógicas
Unamuno (Repositori Documental de la Universitat de Salamanca). Les Misiones Pedagógicas van ser un projecte de solidaritat cultural patrocinat pel Govern de la Segona República Espanyola a través del Ministeri d'Instrucció Pública i des de les plataformes del Museo Pedagógico Nacional i la Institución Libre de Enseñanza.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Misiones Pedagógicas
Monument a Prim (Reus)
El Monument a Prim és un monument escultòric situat al centre de la plaça de Prim del municipi de Reus (Baix Camp) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya com a Bé Cultural d'Interès Local.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Monument a Prim (Reus)
Pacte de Sant Gervasi
El Pacte de Sant Gervasi fou una aliança electoral acordada entre el Partit Republicà Radical d'Alejandro Lerroux i la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR) per presentar-se les eleccions legislatives del 8 de març de 1914.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Pacte de Sant Gervasi
Panteó d'Homes Il·lustres de Madrid
El Panteó d'Espanya (anteriorment conegut per Panteó d'Homes Il·lustres de Madrid), és un edifici d'estil neobizantí obra de l'arquitecte Fernando Arbós y Tremanti a Madrid.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Panteó d'Homes Il·lustres de Madrid
Partit Liberal Conservador
El Partit Liberal Conservador (o simplement Partit Conservador) és una de les dues formacions polítiques, juntament amb el Partit Liberal, que estructuraren el sistema turnista propi de la Restauració espanyola de 1874 mercè el Pacte del Pardo de 1885.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Partit Liberal Conservador
Pau Font de Rubinat
Pau Font de Rubinat fou un polític i bibliòfil català nascut a Reus el 5 d'octubre de 1860 en el si d'una família burgesa.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Pau Font de Rubinat
Pedro Juan Beneyto Rostoll
Pedro Juan Beneyto Rostoll (Altea, 1875 - Huelva, 1940) fou un empresari i polític valencià, germà del també polític José Beneyto Rostoll.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Pedro Juan Beneyto Rostoll
Pere Mateu i Cusidó
Pere Mateu i Cusidó (Valls, 22 d'abril de 1897 - Còrdas d'Albigés, Occitània 1982) fou un anarquista català.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Pere Mateu i Cusidó
Pistolerisme
El pistolerisme va ser un fenomen propi dels anys compresos entre el 1918 i el 1923 als Països Catalans.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Pistolerisme
Quinta de Salut l'Aliança
La Quinta de Salut l'Aliança és un edifici modernista ubicat al carrer Sant Antoni Maria Claret, 135, districte d'Horta-Guinardó de Barcelona, obra de Josep Domènech i Mansana.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Quinta de Salut l'Aliança
Rafael Andrade Navarrete
Rafael Andrade Navarrete (Ardales, 25 de febrer de 1856 - † Madrid, 21 de juny de 1928) fou un advocat i polític espanyol, que va ser ministre d'Instrucció Pública i Belles arts durant el regnat d'Alfons XIII Va estudiar la carrera de Dret a la Universitat de Granada i va exercir com a advocat durant molts anys a Madrid.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Rafael Andrade Navarrete
Raimundo Fernández Villaverde
Raimundo Fernández Villaverde Alviach. Raimundo Fernández Villaverde y García del Rivero.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Raimundo Fernández Villaverde
Ramón Salvador Celades
Ramón Salvador Celades (Vistabella del Maestrat, 1839 - ?) fou un polític i farmacèutic valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Ramón Salvador Celades
Ramon Archs i Serra
fou un dirigent anarcosindicalista català, fill de Manuel Archs i Solanelles, afusellat al Castell de Montjuïc el 1894.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Ramon Archs i Serra
Ramon Casanellas i Lluch
Ramon Casanellas i Lluch (Barcelona, 1897-el Bruc, Anoia, 1933) fou un sindicalista i polític català.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Ramon Casanellas i Lluch
Rúa Real (la Corunya)
La Rúa Real és un carrer de la Coruña situada al barri d'A Pescaría de la ciutat.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Rúa Real (la Corunya)
Regeneracionisme
El regeneracionisme o corrent regeneracionista fou el moviment intel·lectual que entre els segles XIX i XX pretén reflexionar científicament i objectiva sobre les causes de la decadència d'Espanya com nació.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Regeneracionisme
Rita Mas
Rita Mas (València, 1865 - segle XX) fou una activista popular valenciana.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Rita Mas
Rufino Carpena Montesinos
Rufino Carpena Montesinos (Iecla, Múrcia, 17 d'octubre de 1860 - Barcelona, 26 de gener de 1939) fou un mestre nacional innovador que fomentà l'ensenyament actiu.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Rufino Carpena Montesinos
Salvador Bermúdez de Castro y O'Lawlor
Salvador Bermúdez de Castro O'Lawlor (Madrid, 1 de novembre de 1863 - 20 de gener de 1945) va ser un advocat i polític espanyol, va ser ministre d'Estat durant el regnat d'Alfons XIII.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Salvador Bermúdez de Castro y O'Lawlor
Salvador Canals y Vilaró
Salvador Canals y Vilaró (San Juan de Puerto Rico, 4 d'octubre de 1867 - Barcelona, 1938) fou un polític i periodista valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Salvador Canals y Vilaró
Salvador Serra Lloret
Salvador Serra Lloret (Alcoletge, 15 de gener de 1859 - Pego, 2 de gener 1921) fou un ric propietari i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Salvador Serra Lloret
Saturnino Esteban Miguel de Collantes
Saturnino Esteban Miguel y Collantes (Madrid, 6 de setembre de 1847 - 1937) fou un periodista i polític espanyol, ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts durant el regnat d'Alfons XIII.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Saturnino Esteban Miguel de Collantes
Severiano Martínez Anido
Severiano Martínez Anido (Ferrol, Galícia, 1862 - Valladolid, 24 de desembre de 1938).
Veure Eduardo Dato e Iradier і Severiano Martínez Anido
Teresa Mañé i Miravet
Teresa Mañé i Miravet, també coneguda com a Soledad Gustavo (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 29 de novembre de 1865-Perpinyà, 5 de febrer de 1939), fou una escriptora, mestra i periodista catalana lliurepensadora, referent de l'anarquisme espanyol.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Teresa Mañé i Miravet
Tomás Montejo y Rica
Tomás Montejo i Rica (Baeza, 13 de desembre de 1856 - † Madrid, 29 d'abril de 1933) fou un advocat i polític espanyol, va ser ministre d'Instrucció Pública i Belles arts durant el regnat d'Alfons XIII.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Tomás Montejo y Rica
Trinitario Ruiz Capdepón
Trinitario Ruiz Capdepón (Oriola, 20 d'agost de 1836 - Madrid, 13 de juliol de 1911) fou un polític i advocat valencià, pare de Trinitario Ruiz Valarino, Vicente Ruiz Valarino i Manuel Ruiz Valarino.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Trinitario Ruiz Capdepón
Vagues generals d'Espanya
Grup d'internacionalistes espanyols, fundadors de la Primera Internacional (AIT), en Madrid, a l'octubre de 1868. Giuseppe Fanelli apareix en el centre amb una llarga barba. Les vagues generals d'Espanya són vagues de caràcter general que afecten simultàniament a totes les activitats laborals, i que es desenvolupen en el territori espanyol durant l'edat contemporània i inscrites en la història contemporània d'Espanya.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Vagues generals d'Espanya
Verguisme
El verguisme (algun cop també anomenat marquisme) és un corrent polític aparegut a Mallorca a partir de 1917 i liderat per Joan March Ordinas, anomenat "Verga".
Veure Eduardo Dato e Iradier і Verguisme
Vicente Cabeza de Vaca y Fernández de Córdoba
Vicente Cabeza de Vaca y Fernández de Córdoba (* Madrid, 11 de febrer de 1865 - † Madrid, 15 de setembre de 1921) fou un Advocat i polític espanyol, que va ser ministre d'Instrucció Pública i Belles arts durant el regnat d'Alfons XIII.
Veure Eduardo Dato e Iradier і Vicente Cabeza de Vaca y Fernández de Córdoba
Zabalgunea
Zabalgunea (en castellà Ensanche) és un barri de la ciutat de Vitòria (Àlaba).
Veure Eduardo Dato e Iradier і Zabalgunea
També conegut com Eduardo Dato.