Accés més ràpid que el navegador!
157 les relacions: Accipitriformes, Alàudids, Aligot vesper europeu, Alosa becuda, Anellatge d'ocells, Apòdids, Astor comú, Òliba comuna, Àguila daurada, Àguila marcenca, Àguila peixatera, Ànec blanc, Ànec cuallarg, Ànec cullerot comú, Ànec griset, Ànec xiulador eurasiàtic, Baldriga cendrosa mediterrània, Baldriga pufí, Ballester comú, Balquer, Batallaire, Bec d'alena comú, Bec de serra mitjà, Becada eurasiàtica, Becadell comú, Becadell sord, Bitó comú, Boscarla de canyar, Bruel, Cabussó emplomallat, Calàbria agulla, Calàbria grossa, Calàbries, Calàndria comuna, Camallarga comú, Caprimulgiformes, Capsigrany comú, Caradriformes, Còlit ros, Còrvids, Cigonya negra, Cogullada comuna, Cogullada fosca, Colltort comú, Columbiformes, Coraciformes, Corb marí gros, Cornella, Corriol anellat gros, Corriol camanegre, ..., Corriol pit-roig, Cotoliu, Cotxa fumada, Cruixidell, Cuaenlairat rogenc, Cuculiformes, Cucut comú, Cuereta blanca, Cuereta groga, Cuereta torrentera, Curroc, Daurada grossa, Duc eurasiàtic, Esparver comú, Estornell negre, Falcó mostatxut europeu, Falcillot pàl·lid, Falconiformes, Fumarell carablanc, Gafarró, Gaig blau comú, Gal·liformes, Gamba roja comuna, Ganga eurasiàtica, Garsa de mar eurasiàtica, Gavina capblanca, Gavina capnegra mediterrània, Gavina corsa, Gavot, Gralla becvermella, Gralla occidental, Grasset de muntanya, Gratapalles, Griva, Gruïformes, Hirundínids, Hortolà comú, Lànids, Mallerenga cuallarga eurasiàtica, Martinet blanc comú, Martinet ros comú, Merla d'aigua, Merla roquera comuna, Milà negre, Morell cap-roig, Morell de plomall, Mosquiter pàl·lid, Muscicàpids, Mussol emigrant, Mussol pirinenc, Ocell de tempesta europeu, Oreneta cua-rogenca, Ornitologia, Papamosques gris, Paràsit boreal, Pardal, Pardal de bardissa europeu, Pardal roquer, Pardal xarrec, Passèrids, Passerell, Pela-roques, Perdiu blanca, Perdiu de mar europea, Perdiu xerra, Pica-soques eurasiàtic, Piciformes, Picot garser gros, Picot negre eurasiàtic, Pigre gris, Piula dels arbres, Podicipediformes, Procel·lariformes, Pteròclids, Rascló occidental, Raspinell comú, Reietó, Rossinyol bord comú, Sílvids, Siboc, Sit negre, Tallareta cuallarga, Tallarol de casquet, Tallarol de garriga occidental, Tallarol gros, Tètol cuanegre, Tórtora eurasiàtica, Teixidor eurasiàtic, Terrerola, Terrerola rogenca, Territ de tres dits, Territ variant, Trencalòs, Trist, Trobat (ocell), Vecchi, Verderola, Voltor comú, Xarrasclet, Xarxet comú, Xarxet marbrenc, Xatrac becllarg, Xatrac menut comú, Xibec cap-roig, Xivitona comuna, Xixella, Xurra. Ampliar l'índex (107 més) »
Accipitriformes
Els accipitriformes (Accipitriformes) són un d'ocells, que inclou la majoria de rapinyaires diürns.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Accipitriformes · Veure més »
Alàudids
Alosa comuna ''Galerida deva'' fotografiada a Bangalore (Índia) Alosa oriental fotografiada a Calcuta (Bengala Occidental, Índia) Alosa de Stark ''Mirafra javanica'' Mascle d'''Eremopterix grisea'' fotografiat a Calcuta Alosa banyuda fotografiada a Suècia Els alàudids (Alaudidae) són una família d'ocells que pertany a l'ordre dels passeriformes.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Alàudids · Veure més »
Aligot vesper europeu
L'aligot vesper europeu, aligot vesper, pilot (Pernis apivorus) o falcó vesper i falcó de Muntanya a les Illes Balears, és un ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae).
Nou!!: Editorial De Vecchi і Aligot vesper europeu · Veure més »
Alosa becuda
L'alosa becuda (Chersophilus duponti) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes i la família dels alàudids que gairebé no vola.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Alosa becuda · Veure més »
Anellatge d'ocells
''Calidris alpina schinzii''. Matsalu. L'anellatge d'ocells és una tècnica utilitzada en l'estudi dels ocells feréstecs, afegint una petita etiqueta de metall o plàstic, amb un codi numèric, a les seves potes o ales.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Anellatge d'ocells · Veure més »
Apòdids
Els apòdids, comunament anomenats falcillots, avions, falcies, falcilles, falciots o magalls, són una família d'ocells de l'ordre dels apodiformes.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Apòdids · Veure més »
Astor comú
L' astor comú, astor o falcó perdiguer (Accipiter gentilis) és una espècie d'ocell de la família dels accipítrids (Accipitridae). Es troba als boscos d'Euràsia i l'Amèrica del Nord.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Astor comú · Veure més »
Òliba comuna
XIX a ''Naturgeschichte der Vögel Mitteleuropas'' Crani Fotografia de cos sencer L'òliba comuna o òliba (Tyto alba) és un ocell rapinyaire nocturn de l'ordre dels estrigiformes i de la família dels titònids.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Òliba comuna · Veure més »
Àguila daurada
Exemplar fotografiat a Calgary (Alberta, Canadà) L'àguila daurada Rev.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Àguila daurada · Veure més »
Àguila marcenca
Àliga marcenca en vol. L'àguila marcenca (Circaetus gallicus), anomenada àguila serpera o marcenc al País Valencià, és un ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae) amb un cap arrodonit que recorda el duc.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Àguila marcenca · Veure més »
Àguila peixatera
L'àguila pescadora, àguila d'estany o àguila peixatera (Pandion haliaetus) és un rapinyaire que és l'única espècie del gènere Pandion i de la família dels pandiònids (Pandionidae), segons moltes classificacions. La trobem distribuïda per tots els continents, excepte a l'Antàrtida; no obstant, a l'Amèrica del Sud l'hi trobem com a migradora no nidificant.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Àguila peixatera · Veure més »
Ànec blanc
L'ànec blanc o ànnera blanca (Tadorna tadorna) és un ànec de superfície de l'ordre dels anseriformes i considerat, a nivell evolutiu, a mig camí entre les oques i els ànecs pròpiament dits.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Ànec blanc · Veure més »
Ànec cuallarg
Distribució de l'ànec cuallarg a Europa: verd clar (àrea de cria), blau (àrea d'hivernació) i verd fosc (tot l'any). miniatura El nom d'ànec cuallarg (anomenat grisa collerada, coer a les Balears i cua de jonc al País Valencià) (Anas acuta), ho diu tot: el mascle té una llarga cua punxeguda i la femella la té una mica més curta.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Ànec cuallarg · Veure més »
Ànec cullerot comú
Bengala occidental, Índia) Ànec cullerot en vol fotografiat a Alemanya L'ànec paleter, ànec cullerot, cullerot, cullerer, cullerassa, cuer o coer i bec d'espàtula (Anas clypeata) és un ànec de superfície que es distingeix pel gran bec eixamplat a l'extrem en forma de cullera.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Ànec cullerot comú · Veure més »
Ànec griset
mascle Exemplar adult amb la seua niuada Exemplar femella L'ànec fornigó o ànec griset (ànnera grisa) (Mareca strepera), conegut de vegades com a ascle al País Valencià, és un ànec de superfície que als estanys catalans només hiverna.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Ànec griset · Veure més »
Ànec xiulador eurasiàtic
L'ànec xiulador eurasiàtic, Rev.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Ànec xiulador eurasiàtic · Veure més »
Baldriga cendrosa mediterrània
Madeira. Exemplar fotografiat a les Illes Selvagens. Un exemplar en ple vol Anellatge d'exemplars capturats a les Illes Canàries. Madeira. La baldriga cendrosa mediterrània, baldritja gran o virot gros (Calonectris diomedea) és una espècie d'ocell de l'ordre dels procel·lariformes.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Baldriga cendrosa mediterrània · Veure més »
Baldriga pufí
La baldriga pufí, baldriga petita o baldritja i virot a les Balears (Puffinus puffinus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels procel·lariformes i una mica més petita que totes les altres baldrigues.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Baldriga pufí · Veure més »
Ballester comú
Ballester Enregistrament sonor del ballester. Estol de falzies reials El ballester comú, ballester gros, ballester de ventre blanc, avió, falzia reial a les Balears o falcia de panxa blanca al País Valencià (Tachymarptis melba, anteriorment Apus melba), és un ocell de l'ordre dels apodiformes i més gros que el falciot negre.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Ballester comú · Veure més »
Balquer
Niu de balquer fotografiat a Alemanya. Il·lustració de l'any 1897 amb diversos ocells del canyissar (el balquer és el moixó més gros a l'esquerra). El balquer, rossinyol d'aigua, buscarla grossa a les Balears o busquerot i xitxarrot al País Valencià (Acrocephalus arundinaceus) és un moixó de l'ordre dels passeriformes semblant a les boscarles i un dels ocells més grossos del canyissar.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Balquer · Veure més »
Batallaire
Exemplar blanc Il·lustració de diversos exemplars de batallaires Hamburg (Alemanya). Batallaire El batallaire o redonell (Calidris pugnax) no és l'espècie més freqüent de la família dels escolopàcids però és la més espectacular si hom té en compte el seu complex ritual nupcial i la vistositat del plomatge dels mascles durant aquesta època.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Batallaire · Veure més »
Bec d'alena comú
Bec d'alena en vol El bec d'alena comú (Recurvirostra avosetta), anomenat primavera o llesna al País Valencià, és una gràcil au blanca i negra de l'ordre dels caradriformes, molt present tot l'any a les zones humides del Llevant de la Peninsula Ibèrica.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Bec d'alena comú · Veure més »
Bec de serra mitjà
Un ànec als Estats Units. Exemplar fotografiat a Suïssa. El bec de serra mitjà o ànnera/àneda peixatera (Mergus serrator) és un ànec marí de règim alimentari piscívor.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Bec de serra mitjà · Veure més »
Becada eurasiàtica
Pintura a l'oli d'una becada (circa 1854). La becada, bequerada, polla bruna o cega (a les Balears) (Scolopax rusticola) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids, molt apreciat pels caçadors per la bonesa de la seua carn.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Becada eurasiàtica · Veure més »
Becadell comú
El becadell comú (i cegall (ros) i cega a les Balears) (Gallinago gallinago) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes que, als Països Catalans, és abundant en migració i durant l'hivern.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Becadell comú · Veure més »
Becadell sord
El becadell sord o cec, cegall menut, cegard o cegall bord i becassineta a les Balears i bequet al País Valencià (Lymnocryptes minimus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes, el nom del qual fa referència a l'actitud que adopta davant els caçadors i, en general, davant el perill, puix que no aixeca el vol fins que l'intrús no és pràcticament al damunt, i quan, finalment, fuig, ho fa sense emetre cap so.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Becadell sord · Veure més »
Bitó comú
El bitó comú (bitó, vendebou o veu de bou a les Balears i bitol al País Valencià) o butor o abutor, capó d'aigua, esplugabous, esporgabous, bou, toro (de garriga), queca i vitol (antigament agró pintat a les Balears) (Botaurus stellaris) és un ardèid molt solitari, sedentari i escàs als Països Catalans.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Bitó comú · Veure més »
Boscarla de canyar
La boscarla de canyar o buscarla de canyar a les Balears o xitxarra de canyar al País Valencià (Acrocephalus scirpaceus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes molt semblant al boscaler comú.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Boscarla de canyar · Veure més »
Bruel
El bruel eurasiàtic, bruel, passaforadí, reiet o reietó cellablanc a les Balears i safranet, reiet, reiet coronat o reiet safraner al País Valencià (Regulus ignicapilla) és una espècie d'ocell de la família dels regúlids(Regulidae). És centreeuropeu i mediterrani, i abunda als Pirineus.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Bruel · Veure més »
Cabussó emplomallat
Pollet de cabussó emplomallat fotografiat a Eslovènia. Cabussó emplomallat alimentant-se. El cabussó emplomallat o cabrellot (al País Valencià) o soterí gros o cabussell (a les Balears) (Podiceps cristatus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels podicipediformes corrent als Països Catalans.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Cabussó emplomallat · Veure més »
Calàbria agulla
La calàbria agulla o agullat àrtic (Gavia arctica) té el bec una mica semblant al de la calàbria grossa però, en canvi, no té el cap fosc i mostra una taca fosca al coll.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Calàbria agulla · Veure més »
Calàbria grossa
Calàbria grossa fotografiada a Califòrnia. La calàbria grossa o agullat gros (Gavia immer) és, de les tres espècies de calàbries que podem veure als Països Catalans, la que té el bec més robust.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Calàbria grossa · Veure més »
Calàbries
Els gaviformes (Gaviiformes) o calàbries són un ordre d'ocells que comprèn espècies que nien als llacs de l'Europa del Nord i que als Països Catalans només les podem veure com a hivernants, en poca quantitat.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Calàbries · Veure més »
Calàndria comuna
La calàndria (Melanocorypha calandra) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes i el més gran dels alàudids.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Calàndria comuna · Veure més »
Camallarga comú
indi d'Haryana Exemplar immadur fotografiat a Haryana Bengala occidental, Índia. Noteu les ales punxegudes, negres per sobre i per sota. Xina El camallarga, camallonga, cames llargues, avisador, xerraire, cames de jonc, (cegall de) mosson Guillem o cagatero (cadell al gironès) (Himantopus himantopus), és un ocell que sembla una cigonya en miniatura.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Camallarga comú · Veure més »
Caprimulgiformes
Els caprimulgiformes (Caprimulgiformes) són un ordre d'ocells de costums nocturns, plomatge suau, com els dels estrígids, i de vol silent.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Caprimulgiformes · Veure més »
Capsigrany comú
El capsigrany, capser, capsot, botxí garser, gaig botxí o botxí garser vermell (Lanius senator) és un moixó insectívor i el més comú dels lànids presents als Països Catalans.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Capsigrany comú · Veure més »
Caradriformes
Becadell comú (''Gallinago gallinago''). Gavineta (''Rissa tridactyla''). Els caradriformes (Charadriiformes) són un ordre d'ocells que inclou nombroses espècies de característiques molt diferents, i que potser tan sols es poden agrupar -ultra la seua proximitat filogenètica- per la necessitat comuna de medis aquàtics.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Caradriformes · Veure més »
Còlit ros
El còlit/còlbit ros, la còlbia rossa (coablanca rossa i culblanc a les Balears) (Oenanthe hispanica) és una espècie d'ocell de la família dels muscicàpids (Muscicapidae).
Nou!!: Editorial De Vecchi і Còlit ros · Veure més »
Còrvids
Garsa (''Pica pica'') ''Corvus capensis'' Els còrvids (o corbs i gralles) són una família d'ocells de l'ordre dels passeriformes molt espavilats, molt adaptables i que no defugen la presència humana.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Còrvids · Veure més »
Cigonya negra
Colònia (Alemanya) Cigonya negra fotografiada al zoològic de Ljubljana (Eslovènia) Rutes migratòries de la cigonya negra: lloc de partença de les dues rutes (línia vermella), ruta occidental (fletxes taronges), ruta oriental (fletxes grogues) La cigonya negra (Ciconia nigra) és una espècie d'ocell de l'ordre dels ciconiformes i quelcom més petita que la cigonya blanca.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Cigonya negra · Veure més »
Cogullada comuna
La cogullada vulgar (Galerida cristata) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes comú als Països Catalans continentals però en regressió.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Cogullada comuna · Veure més »
Cogullada fosca
La cogullada fosca (o de muntanya al Penedès) i a les Balears terrola caputxina, terrola capelluda, terrola caraputxada a les Balears (Galerida theklae) és un moixó de l'ordre dels passeriformes, molt semblant a la cogullada vulgar.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Cogullada fosca · Veure més »
Colltort comú
El colltort o formiguer (Jynx torquilla) és un representant força primitiu dels pícids i que, de fet, és bastant diferent dels altres picots.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Colltort comú · Veure més »
Columbiformes
Els columbiformes (Columbiformes) són un ordre d'ocells que agrupa els coloms, com ara la tórtora, el colom roquer, el tudó o la xixella, entre d'altres.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Columbiformes · Veure més »
Coraciformes
Gaig blau de clatell verd, de la família dels coràcids. Els coraciformes (Coraciiformes) són un ordre d'ocells, principalment tropicals, encara que també hi ha espècies presents a regions més temperades.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Coraciformes · Veure més »
Corb marí gros
El corb marí gros (Phalacrocorax carbo) és una au de la família dels corbs marins que s'observa amb relativa freqüència a les zones humides i a la costa dels Països Catalans, sovint mentre s'eixuga les ales en una postura característica.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Corb marí gros · Veure més »
Cornella
Cornella negra (''Corvus corone''), al fons, i cornella emmantellada (''Corvus cornix''), en primer terme. Durant molt de temps van ser considerades subespècies diferents de la mateixa espècie ''Corvus corone''. La cornella o cornella negra o cucala (Corvus corone) és una espècie d'ocell de la família dels còrvids força freqüent a la Catalunya interior (especialment al Berguedà, el Solsonès i la Cerdanya), molt escassa a la costa catalana i molt menys freqüent al sud.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Cornella · Veure més »
Corriol anellat gros
Il·lustració de corriols grossos (circa 1905). Cant del corriol gros El corriol gros o picaplatges gros i passarius a les Balears (Charadrius hiaticula) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes més gros que el corriol petit, molt actiu i de vol ràpid.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Corriol anellat gros · Veure més »
Corriol camanegre
Il·lustració d'un corriol camanegre (''circa'' 1902) El corriol camanegre, o picaplatges camanegre a les Pitiüses, o tiruril·lo camanegre a Mallorca o encara passarius, i cegall bord a les Balears (Charadrius alexandrinus) és un ocell estival que es pot considerar abundant als Països Catalans.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Corriol camanegre · Veure més »
Corriol pit-roig
Mascle amb pollets El corriol pit-roig, corriol camanegre (al País Valencià) o fuell de collar (a les Balears)(Eudromias morinellus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes, el més gros dels corriols que es poden observar als Països Catalans però, també, el menys freqüent.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Corriol pit-roig · Veure més »
Cotoliu
El cotoliu, anomenat també cogullada petita o llausetina, (Lullula arborea) és un moixó de camp, molt similar a l'alosa vulgar, però amb la cua més curta i de dimensions més reduïdes.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Cotoliu · Veure més »
Cotxa fumada
La cotxa fumada, cua-roja fumada, calderer o a les Balears coeta de barraques o coa-roja de barraca (Phoenicurus ochruros) és una espècie d'ocell de la família dels muscicàpids (Muscicapidae) que cria a l'Europa Central i meridional.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Cotxa fumada · Veure més »
Cruixidell
El cruixidell, cruixidor, sól·lera (a Mallorca) o súl·lera (a Menorca) (Emberiza calandra) és un emberízid comú i fàcil de veure a causa del seu costum de cantar sobre una talaia ben visible i des de la qual emet un xerric estrident.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Cruixidell · Veure més »
Cuaenlairat rogenc
Exemplar de cuaenlairat fotografiat a Al-Riyad (Aràbia Saudita) l'any 1993. El cuaenlairat rogenc o, més popularment conegut com a cuenlairat, a Catalunya, rossarda, al País Valencià, o coadreta, a les Balears (Cercotrichas galactotes) és un moixó de camp, vagament similar al tord, però classificat a la família dels muscicàpids, dins de l'ordre dels passeriformes.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Cuaenlairat rogenc · Veure més »
Cuculiformes
Els cuculiformes (Cuculiformes) són un ordre d'ocells que practiquen un parasitisme reproductor, fet que no s'observa pas en cap altre ordre d'ocells europeus.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Cuculiformes · Veure més »
Cucut comú
El cucut (Cuculus canorus), o cuquello a algunes zones del País Valencià, és un ocell de l'ordre dels cuculiformes.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Cucut comú · Veure més »
Cuereta blanca
Cuereta blanca in ''Nederlandsche Vogelen'', Vol. 2 (1789) La cuereta blanca, cueret, cueta blanca, titina/titeta blanca, gafarda, perpissa, pastorella o enganyapastors (Motacilla alba) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes, molt abundós arreu del territori dels Països Catalans i durant tot l'any.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Cuereta blanca · Veure més »
Cuereta groga
Motacilla flava La cuereta groga o titeta groga, titeta de maig i o xàtxero groc o titina groga a les Balears (Motacilla flava) és la més petita de les cueretes dels Països Catalans.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Cuereta groga · Veure més »
Cuereta torrentera
La cuereta torrentera o titina i titeta groga a les Balears (Motacilla cinerea) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Cuereta torrentera · Veure més »
Curroc
Exemplar fotografiat a Mumbai (Índia) Llambritja de bec negre fotografiada a Karratha (Austràlia) El curroc, tisoreta o llambritja de bec negre (Sterna nilotica) és un ocell palmípede de l'ordre dels caradriformes, molt semblant al xatrac, del qual es distingeix pel bec, més semblant al de les gavines, i per la mida, lleugerament superior.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Curroc · Veure més »
Daurada grossa
La daurada grossa, fusell o fuell, samerlí (var. samarlic, xamerlí, xamerlit) (Pluvialis apricaria) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Daurada grossa · Veure més »
Duc eurasiàtic
Parella de ducs en un parc de Baden-Württemberg El duc eurasiàtic, duc, dugo, dúgol, gaús o brúfol (Bubo bubo) és una espècie d'ocell de la família dels estrígids (Strigidae).
Nou!!: Editorial De Vecchi і Duc eurasiàtic · Veure més »
Esparver comú
L'esparver comú, esparver, astoret o falcó torter i falcó de tords a les Balears (Accipiter nisus) és una espècie d'ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae). Es troba a zones forestals temperades d'Europa, Àsia i Àfrica.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Esparver comú · Veure més »
Estornell negre
'' Sturnus unicolor'' L'estornell negre (Sturnus unicolor) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels estúrnids (Sturnidae).
Nou!!: Editorial De Vecchi і Estornell negre · Veure més »
Falcó mostatxut europeu
El falcó mostatxut europeu o falcó mostatxut o albanell o falconet o milà guatlerer a les Balears) (Falco subbuteo) és una espècie d'ocell rapinyaire de la família dels falcònids (Falconidae) És semblant al falcó pelegrí i al falcó de la reina, però de mida més petita. Es troba a Euràsia i passa l'hivern a Àfrica. El seu estat de conservació es considera de risc mínim.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Falcó mostatxut europeu · Veure més »
Falcillot pàl·lid
Ous El falcillot pàl·lid, avió pàl·lid, falcia pàl·lida, falcilla pàl·lida, falciot pàl·lid o magall pàl·lid (Apus pallidus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels apodiformes molt difícil de no confondre'l amb el falcillot negre.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Falcillot pàl·lid · Veure més »
Falconiformes
Els falconiformes (Falconiformes) són un ordre format per tots els rapinyaires diürns que no pertanyen a l'ordre dels accipitriformes.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Falconiformes · Veure més »
Fumarell carablanc
Exemplars madur i immadur de fumarell carablanc. Parella de fumarells carablancs al seu niu. Fumarell carablanc amb plomatge d'hivern. El fumarell/fumadell carablanc (Chlidonias hybridus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes que presenta un port semblant al dels xatracs.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Fumarell carablanc · Veure més »
Gafarró
El gafarró europeu o senzillament gafarró (Serinus serinus), també denominat serí a Menorca, és un ocell de l'ordre dels passeriformes que és un resident comú arreu del litoral mediterrani, des del nivell del mar fins a l'alta muntanya.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Gafarró · Veure més »
Gaig blau comú
El gaig blau o cavallet (Coracias garrulus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels coraciformes i la sola espècie de la seua família que habita al continent europeu.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Gaig blau comú · Veure més »
Gal·liformes
Faisà comú (''Phasianus colchicus''). Els gal·liformes (Galliformes) són un ordre d'ocells grossos que estan molt relacionats amb els humans (per l'aprofitament que aquests en fan, perquè tenen valor cinegètic o perquè es crien en granges).
Nou!!: Editorial De Vecchi і Gal·liformes · Veure més »
Gamba roja comuna
Exemplar fotografiat a Àustria. Exemplar fotografiat a Àustria. La gamba roja comuna o gamba roja vulgar, tifort al País Valencià (Tringa totanus) és un dels limícoles més freqüents a les zons humides dels Països Catalans, sobretot en pas.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Gamba roja comuna · Veure més »
Ganga eurasiàtica
La ganga o perdiu de garriga o perdiu d'Anglaterra (Pterocles alchata) és una espècie d'ocell de l'ordre dels pteroclidiformes.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Ganga eurasiàtica · Veure més »
Garsa de mar eurasiàtica
Segell de les Illes Fèroe emès el 29 de setembre del 1977 amb la imatge d'una garsa de mar. Niu de garsa de mar fotografiat en un herbassar prop d'Amsterdam. La garsa de mar eurasiàtica (Haematopus ostralegus Linnaeus, 1758) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Garsa de mar eurasiàtica · Veure més »
Gavina capblanca
La gavina capblanca o gavina de bec prim (Chroicocephalus genei) és una gavina lligada als ambients marins que, als Països Catalans, només es reprodueix al delta de l'Ebre.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Gavina capblanca · Veure més »
Gavina capnegra mediterrània
Exemplar adult amb plomatge d'hivern fotografiat a Suècia. Exemplar fotografiat a La Rochelle (França). La gavina capnegra mediterrània o gavina de cap negre i baldritxa a les Balears (Ichthyaetus melanocephalus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes i molt semblant a la gavina vulgar, però sense el color negre de les puntes de les ales.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Gavina capnegra mediterrània · Veure més »
Gavina corsa
La gavina corsa o gavina roja a les Balears (Ichthyaetus audouinii) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes i una de les espècies de gavina més escasses del món.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Gavina corsa · Veure més »
Gavot
El gavot, pingdai o cauet (Alca torda), o popularment dit també carrau, pescador, ànec de mar o ànec pescaire. És una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes. És l'única espècie del seu gènere. Habita les costes nòrdiques d'Europa i a l'hivern a la Mediterrània occidental, i és comú als Països Catalans. Aquest és un parent pròxim dels pingüins àrtics (que es van extingir i que no s'han de confondre amb els antàrtics, que pertanyen a una altra família).
Nou!!: Editorial De Vecchi і Gavot · Veure més »
Gralla becvermella
Enregistrament sonor d'una gralla de bec vermell Silueta de la gralla de bec vermell en vol La gralla de bec vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Gralla becvermella · Veure més »
Gralla occidental
La gralla occidental o simplement gralla, graula, cucala, cornella negra (caua al Gironès) (Coloeus monedula, antigament Corvus monedula) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes i de la família dels còrvids present a l'Àfrica del Nord, tota Europa, l'Iran, nord-oest de l'Índia i Sibèria.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Gralla occidental · Veure més »
Grasset de muntanya
Grasset de muntanya de les Illes Fèroe ucraïnesos El grasset de muntanya (Anthus spinoletta) (anomenada titina de muntanya a les illes i titeta de muntanya al País Valencià) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes molt abundant a les muntanyes.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Grasset de muntanya · Veure més »
Gratapalles
El gratapalles o sit golanegre (Emberiza cirlus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes molt comú a Catalunya, sobretot a l'hivern, quan entren individus provinents del nord.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Gratapalles · Veure més »
Griva
La griva comuna o senzillament griva (Turdus viscivorus) és un ocell passeriforme que té el mantell bru grisenc i per sota és blanc amb un fort ratllat en forma de semicercle (aquest darrer tret el té més accentuat que no pas el tord comú).
Nou!!: Editorial De Vecchi і Griva · Veure més »
Gruïformes
L'ordre de les gruïformes comprèn una sèrie d'aus de coll i potes llargues que viuen, la majoria, a l'aigua i que tenen les ales arrodonides.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Gruïformes · Veure més »
Hirundínids
La família dels hirundínids comprèn ocells molt adaptats a la vida aèria, entre els quals hi ha les orenetes i els roquerols.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Hirundínids · Veure més »
Hortolà comú
L'hortolà comú, piula hortolana o piula (Emberiza hortulana) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes que sembla estar en regressió als Països Catalans.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Hortolà comú · Veure més »
Lànids
Botxí americà (''Lanius ludovicianus'') Mascle d'escorxador (''Lanius collurio'') Capsigrany (''Lanius senator'') Els lànids (Laniidae) són una família de l'ordre dels passeriformes, que reuneix els popularment anomenats escorxadors o botxins i capsigranys balears a les Illes.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Lànids · Veure més »
Mallerenga cuallarga eurasiàtica
La mallerenga cuallarga eurasiàtica, mallerenga cuallarga o senyoreta (Aegithalos caudatus) és una espècie d'ocell de la família dels egitàlids (Aegithalidae).
Nou!!: Editorial De Vecchi і Mallerenga cuallarga eurasiàtica · Veure més »
Martinet blanc comú
Martinet blanc fotografiat a Camarles (Baix Ebre). El martinet blanc (Egretta garzetta) és un ocell de la família dels ardèids, molt més esvelt que l'esplugabous.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Martinet blanc comú · Veure més »
Martinet ros comú
El martinet ros o oroval (garsa monyuda a les Balears) (Ardeola ralloides) és una espècie d'ocell de la família dels ardèids (Ardeidae) i lleugerament semblant a l'esplugabous.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Martinet ros comú · Veure més »
Merla d'aigua
La merla d'aigua europea o senzillament merla d'aigua, aigüerol, aigüerola, merla viuda o tord marí (Cinclus cinclus) és una espècie d'ocell que hi ha a Europa, el nord d'Àfrica i parts d'Àsia.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Merla d'aigua · Veure més »
Merla roquera comuna
La merla roquera comuna o merla roquera (Monticola saxatilis) és una espècie d'ocell de la família dels muscicàpids (Muscicapidae) que, als Països Catalans, té pràcticament la mateixa àrea de distribució que la merla blava.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Merla roquera comuna · Veure més »
Milà negre
Ruta migratòria de la subespècie ''Milvus migrans migrans'' El milà negre (Milvus migrans) és un ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae). Es troba en ambients aquàtics d'Euràsia, l'Àfrica subsahariana i Austràlia.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Milà negre · Veure més »
Morell cap-roig
Femella de morell cap-roig fotografiada al Japó. mascle Exemplar fotografiat a Lituània. El morell cap-roig/capvermell, boix o rabassot (Aythya ferina), és un ànec cabussador de l'ordre dels anseriformes.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Morell cap-roig · Veure més »
Morell de plomall
Morell de plomall Femella fotografiada a Essex (Regne Unit) El morell de plomall, morell capellut, moretó de plomall, moretó de puput o boix http://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/monografiesHistoriaNaturalVolums/index/assoc/Monograf/ies_SHNB/_2016_vo/l024.dir/Monografies_SHNB_2016_vol024.pdf i àneda de cresta o peixetera a les Balears (Aythya fuligula) és un ocell de l'ordre dels anseriformes.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Morell de plomall · Veure més »
Mosquiter pàl·lid
El mosquiter pàl·lid Rev.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Mosquiter pàl·lid · Veure més »
Muscicàpids
Merla roquera emmascarada fotografiada a Bangalore (Índia) La família dels muscicàpids (Muscicapidae) són una família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Muscicàpids · Veure més »
Mussol emigrant
Il·lustració de l'any 1895 El mussol emigrant o mussol marí i òliba d'aigua a les Balears (Asio flammeus) és una espècie d'ocell de la família dels estrígids (Strigidae).
Nou!!: Editorial De Vecchi і Mussol emigrant · Veure més »
Mussol pirinenc
Niu de mussol pirinenc. Mussol pirinenc Ala dreta d'un mussol pirinenc capturat a l'oest de Finlàndia. El mussol pirinenc, mussol de Tengmalm o miloca (Aegolius funereus) és una espècie d'ocell de la família dels estrígids (Strigidae).
Nou!!: Editorial De Vecchi і Mussol pirinenc · Veure més »
Ocell de tempesta europeu
Locell de tempesta (Hydrobates pelagicus) és l'ocell marí europeu més petit, i l'única espècie del gènere Hydrobates segons la classificació de l'IOC, si bé altres autors consideren membres d'aquest gènere altres 14 espècies que aquest organisme inclou Oceanodroma.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Ocell de tempesta europeu · Veure més »
Oreneta cua-rogenca
L'oreneta cua-rogenca, oroneta cua-rogenca al País Valencià o oronella coa-rogenca a les Balears (Cecropis daurica) és una espècie d'ocell de la família dels hirundínids (Hirundinidae).
Nou!!: Editorial De Vecchi і Oreneta cua-rogenca · Veure més »
Ornitologia
L'ornitologia (del grec "ὄρνις - ὄρνιθος", "ornis - ornithos", 'ocell' i λόγος "logos", 'estudi o ciència') és la branca de la zoologia dedicada a l'estudi científic dels ocells.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Ornitologia · Veure més »
Papamosques gris
El papamosques gris o matamosques (Muscicapa striata) és una espècie d'ocell de la família dels muscicàpids (Muscicapidae) que es pot observar als Països Catalans.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Papamosques gris · Veure més »
Paràsit boreal
Parella de paràsits grossos. El paràsit boreal (Stercorarius skua) és el paràsit més gros i més abundant que es pot trobar als Països Catalans durant l'hivern.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Paràsit boreal · Veure més »
Pardal
El pardal comú o senzillament pardal, dit també teuladí al País Valencià, teulader al costat de pardal a les Illes Balears, torredà (al País Valencià), tretxe a l'Alguer (Passer domesticus), és un membre de la família Passeridae originari d'Europa i Àsia, i introduït en altres continents.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Pardal · Veure més »
Pardal de bardissa europeu
El pardal de bardissa europeu, pardal de bardissa o xalambrí a les Balears (Prunella modularis) és una espècie d'ocell de la família dels prunèl·lids (Prunellidae).
Nou!!: Editorial De Vecchi і Pardal de bardissa europeu · Veure més »
Pardal roquer
El pardal roquer, pardal berberisc o (pardal) torredà (Petronia petronia), anomenat també teuladí al País Valencià, és un ocell de la família dels passèrids, l'únic del gènere Petronia Kaup, 1829.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Pardal roquer · Veure més »
Pardal xarrec
El pardal xarrec, pardal barraquer o teuladí morisc (Passer montanus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes i molt comú a la Catalunya continental.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Pardal xarrec · Veure més »
Passèrids
Pardal de passa (''Passer hispaniolensis''). Pardal d'ala blanca (''Montifringilla nivalis'') fotografiat a les Dolomites. La família dels passèrids, junt amb la dels fringíl·lids i la dels emberízids, comprèn ocells típicament granívors.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Passèrids · Veure més »
Passerell
El passerell eurasiàtic o senzillament passerell, (Linaria cannabina) és un ocell esvelt de la família dels fringíl·lids i molt apreciat, pel seu cant semblant al del canari, com a ocell de gàbia.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Passerell · Veure més »
Pela-roques
El pela-roques (Tichodroma muraria), anomenat també aranyer i picaaranyes, és l'únic habitant característic i gairebé exclusiu de les parets, tallats i espadats de les muntanyes pirinenques (en el sentit d'espècie rupícola amb residència i explotació tròfica de l'hàbitat).
Nou!!: Editorial De Vecchi і Pela-roques · Veure més »
Perdiu blanca
''Lagopus muta helvetica'' fotografiat a Suïssa amb plomatge d'estiu. Exemplar amb plomatge d'hivern fotografiat al Alaska. La perdiu blanca, mussola, pollassa pàl·lida o perdiu de neu (Lagopus muta) és un ocell gal·liforme de la família dels tetraònids.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Perdiu blanca · Veure més »
Perdiu de mar europea
Perdiu de mar fotografiada al Delta de l'Ebre. La perdiu de mar (Glareola pratincola), coneguda com a guatllereta de mar o polleta de mar i oronella de mar a les illes Balears i carregada al País Valencià, és un ocell de l'ordre dels caradriformes.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Perdiu de mar europea · Veure més »
Perdiu xerra
La perdiu xerra (Perdix perdix), també coneguda com a perdiu grisa o simplement com a perdiu o perdriu, és un ocell de l'ordre dels gal·liformes.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Perdiu xerra · Veure més »
Pica-soques eurasiàtic
El pica-soques eurasiàtic, pica-soques blau o simplement pica-soques, pic bastard, puja-soques o tàpara (Sitta europaea) és un passeriforme proveït de fortes ungles, la qual cosa li permet d'enfilar-se amb gran facilitat pels troncs dels arbres.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Pica-soques eurasiàtic · Veure més »
Piciformes
Picot garser gros (''Dendrocopos major''). Els Piciformes són un ordre d'ocells neògnats format per unes nou famílies, totes elles de distribució tropical, a excepció dels pícids, que arriben fins gran part de la regió holàrtica, incloent els Països Catalans.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Piciformes · Veure més »
Picot garser gros
El picot garser gros (Dendrocopos major) és una espècie d'ocell de l'ordre dels piciformes i el més popular dels picots europeus.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Picot garser gros · Veure més »
Picot negre eurasiàtic
El picot negre, formiguer o cap-roig (Dryocopus martius) és una espècie d'ocell de l'ordre dels piciformes que, als Països Catalans, és comú als Pirineus i Prepirineus, i és el símbol i l'espècie emblemàtica del Parc Natural del Cadí-Moixeró, raó pel qual l'informatiu d'aquest parc també porta el nom dEl picot negre.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Picot negre eurasiàtic · Veure més »
Pigre gris
Exemplar de pigre gris. El pigre gris o fusell de mar i xirlot a les Balears (Pluvialis squatarola) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes que és comú, a l'hivern, als Països Catalans.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Pigre gris · Veure més »
Piula dels arbres
Piula dels arbres fotografiada a Al-Ryad (Aràbia Saudita). La piula dels arbres o la titina d'arbre i titeta sorda a les Balears (Anthus trivialis) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Piula dels arbres · Veure més »
Podicipediformes
''Poliocephalus poliocephalus'' ''Aechmophorus clarkii'' al seu niu. Cabussons orelluts fotografiats a Alaska. Cabusset. ''Tachybaptus dominicus'' Cabussó gris fotografiat a Anchorage (Alaska, Estats Units). Els podicipediformes formen un ordre d'ocells aquàtics capbussadors que comprèn una família (Podicipedidae), sis gèneres i 22 espècies (dues extintes: Podilymbus gigas i Podiceps andinus).
Nou!!: Editorial De Vecchi і Podicipediformes · Veure més »
Procel·lariformes
''Thalassarche melanophris'' Petrell de les neus (''Pagodroma nivea'') fotografiat a la Mar de Ross. Albatros viatger (''Diomedea exulans'') fotografiat a les Illes Kerguelen. Els procel·lariformes (Procellariiformes) són un ordre d'ocells palmípedes i pelàgics que comprèn 92 espècies, repartides en 24 gèneres i 4 famílies.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Procel·lariformes · Veure més »
Pteròclids
Els pteròclids (Pteroclidae) són l'única família de l'ordre dels pterocliformes. Està formada per aus que recorden les perdius o els coloms, tot i estar més emparentades amb els coloms.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Pteròclids · Veure més »
Rascló occidental
Rascló Un rascló en medi aquàtic Una altra imatge del rascló El rascló occidental o rascló i gallet de riu a les Balears (Rallus aquaticus) és un ocell prim de l'ordre dels gruïformes comú als Països Catalans.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Rascló occidental · Veure més »
Raspinell comú
El raspinell o pica-soques (Certhia brachydactyla) és un ocell petit i força comú que viu en ambients forestals d'Europa.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Raspinell comú · Veure més »
Reietó
indi d'Himachal Pradesh. Exemplar fotografiat a la Vendée (França). Imatge presa a Himachal Pradesh (Índia). Mascle de reietó Exemplar fotografiat a Suïssa. El reietó eurasiàtic, reietó, reietó d'hivern, rei-petit, reiet comú, mosquiter reietó o passaforadí i ropitet a les Balears (Regulus regulus) és una espècie d'ocell de la família dels regúlids (Regulidae). Juntament amb el bruel, el més petit de l'avifauna catalana i un dels ocells més petits d'Europa.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Reietó · Veure més »
Rossinyol bord comú
El rossinyol bord comú, rossinyol bord o rossinyol bastard (Cettia cetti) és una espècie d'ocell de la família dels cètids (Cettiidae).
Nou!!: Editorial De Vecchi і Rossinyol bord comú · Veure més »
Sílvids
Els sílvids (Sylviidae) són una família d'ocells de mida petita que inclou un gran nombre d'espècies, si bé en època recent s'han separat un bon nombre, formant les famílies Phylloscopidae, Cettiidae, Acrocephalidae i Megaluridae o Locustellidae.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Sílvids · Veure més »
Siboc
El siboc, saboc, xiboc, bocatxo o escloper (Caprimulgus ruficollis) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caprimulgiformes, semblant a l'enganyapastors però més clar.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Siboc · Veure més »
Sit negre
El sit negre, hortolà negre, hortolà cellard, xitxit o sitroc/sitroc llis (Emberiza cia) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Sit negre · Veure més »
Tallareta cuallarga
La tallareta cuallarga o busqueret roig (Curruca undata; syn: sylvia undata) és una espècie d'ocell passeriforme dins de la família dels sílvids (Sylviidae). Tant el mascle com la femella presenten un plomatge similar.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Tallareta cuallarga · Veure més »
Tallarol de casquet
El tallarol de casquet, tallarol de cap negre, retoret (al País Valencià), capellana o carbonera (Sylvia atricapilla) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes i de la família dels sílvids. El seu estat de conservació es considera de risc mínim.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Tallarol de casquet · Veure més »
Tallarol de garriga occidental
El tallarol de garriga occidental, més popularment conegut com a tallarol de garriga o busqueret de garriga (Curruca iberiae; syn: sylvia inornata) és una espècie d'ocell passeriforme dins de la família dels sílvids (Sylviidae). Anteriorment es considerava conespecífic amb el tallarol de garriga oriental, però el 2020 el tallarol de garriga es va segmentar en dues espècies separades, l'occidental i l'oriental, restant aquesta darrera amb el nom específic que era propi del tàxon original (cantillans). Aquesta espècie cria a les zones més meridionals d'Europa occidental (península ibèrica i Occitània) i al nord-oest d'Àfrica.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Tallarol de garriga occidental · Veure més »
Tallarol gros
El tallarol gros, busqueret gros o busquereta mosquitera (Sylvia borin) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes i de la família dels sílvids. Nidifica a la major part d'Europa i al Paleàrtic fins a l'oest de Sibèria i passa l'hivern a l'Àfrica subsahariana.El seu estat de conservació es considera de risc mínim.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Tallarol gros · Veure més »
Tètol cuanegre
Exemplar de tètol cuanegre volant i fotografiat a Bèlgica. Estol de tètols cuanegres fotografiat a Orissa (Índia). El tètol cuanegre o cegall de mosson a les Balears (Limosa limosa) és un esvelt ocell de l'ordre dels caradriformes.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Tètol cuanegre · Veure més »
Tórtora eurasiàtica
La tórtora o tórtora vulgar (Streptopelia turtur) és un petit i àgil ocell de l'ordre dels columbiformes comú als Països Catalans.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Tórtora eurasiàtica · Veure més »
Teixidor eurasiàtic
El teixidor eurasiàtic (o senzillament teixidor) o mitjaire (Remiz pendulinus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes que viu al centre i a l'est de la península Ibèrica (costes mediterrànies fins a l'Estret de Gibraltar i Depressió de l'Ebre), la Camarga, Itàlia i l'Europa de l'Est.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Teixidor eurasiàtic · Veure més »
Terrerola
Terrerola vulgar La terrerola (Calandrella brachydactyla) és un ocell estival i migrador de l'ordre dels passeriformes.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Terrerola · Veure més »
Terrerola rogenca
La terrerola rogenca o terrolot de prat (Calandrella/Alaudala rufescens) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes molt semblant a la terrerola vulgar.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Terrerola rogenca · Veure més »
Territ de tres dits
Estol de territs de tres dits a una platja de l'Estat de Washington (Estats Units). Una parella de territs de tres dits alimentant-se. El territ de tres dits, territ tresdits, o, a les Illes Balears, corriol tresdits o tres-dits (Calidris alba) és un ocell limícola de l'ordre dels caradriformes i de la família dels escolopàcids, característic per la manca de dit superior.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Territ de tres dits · Veure més »
Territ variant
Estol de territs variants fotografiats a Alemanya. Territ variant fotografiat a l'illa de La Gomera, Canàries, al mes de setembre. Territ variant alimentant-se. El territ variant o passa-rius a les Balears (Calidris alpina) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes, l'espècie més comuna del gènere a Europa i un dels limícoles més abundants.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Territ variant · Veure més »
Trencalòs
El trencalòs, trencaossos o ossífrag (Gypaetus barbatus) és una espècie de voltor de la família dels accipítrids (Accipitridae).
Nou!!: Editorial De Vecchi і Trencalòs · Veure més »
Trist
El trist, brusac, estaranyit, bossicó, butxac, i arboça o ullet de bou a les Balears (Cisticola juncidis) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes, el nom vulgar del qual en català fa al·lusió al curt cant emès en vol, que coincideix amb un espasme ascendent cada cop que llança el seu xiscle: "trist", "trist".
Nou!!: Editorial De Vecchi і Trist · Veure més »
Trobat (ocell)
El trobat o titeta d'estiu i titeta sorda a les Balears (Anthus campestris) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes que, en general, defuig la Catalunya humida i l'àrea pirinenca, tot i que es pot trobar també, esporàdicament, a l'alta muntanya, molt puntualment.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Trobat (ocell) · Veure més »
Vecchi
* Editorial De Vecchi, filial espanyola de l'empresa italiana Giovanni de Vecchi Editore.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Vecchi · Veure més »
Verderola
Verderola Verderola Verderola Verderola (mascle) Verderola La verderola (Emberiza citrinella) o hortolà groc tal com es coneix a les Balears, és un ocell de l'ordre dels passeriformes i de la família dels emberízids.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Verderola · Veure més »
Voltor comú
Voltor comú volant. Cap del voltor comú. El voltor comú (Gyps fulvus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels accipitriformes i de la família dels accipítrids. És una de les majors rapinyaires que es pot trobar a la península Ibèrica que supera en envergadura (fins a 260 cm) fins i tot a l'àguila imperial ibèrica.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Voltor comú · Veure més »
Xarrasclet
indi d'Haryana. El xarrasclet, roncadell o anedó i cerceta o cetla blanca (Anas querquedula) és una espècie d'ocell de l'ordre dels anseriformes i una mica més gran que el xarxet comú.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Xarrasclet · Veure més »
Xarxet comú
So del Xarxet comú Estol de xarxets comuns a Bengala Occidental (Índia). El xarxet comú (o xarxet, sarcet al País Valencià i Tortosa), anedó o cerceta a les Balears, al costat de sel·la rossa o cetla rossa (Anas crecca) és una espècie d'ocell de l'ordre dels anseriformes i el més petit dels ànecs europeus.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Xarxet comú · Veure més »
Xarxet marbrenc
El xarxet marbrenc (Marmaronetta angustirostris) o alena és un ocell de l'ordre dels anseriformes, una mica més gran que el xarxet comú.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Xarxet marbrenc · Veure més »
Xatrac becllarg
Xatrac becllarg alimentant el seu pollet (Alemanya, 2007). Colònia de xatracs becllargs. El xatrac becllarg (Thalasseus sandvicensis), també anomenat llambritja de bec llarg a les Illes Balears, és un ocell de la família dels estèrnids.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Xatrac becllarg · Veure més »
Xatrac menut comú
Exemplar de la subespècie ''Sterna albifrons antillarum''. El xatrac menut comú (Sternula albifrons) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes i el més comú i el més petit dels xatracs.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Xatrac menut comú · Veure més »
Xibec cap-roig
El xibec, ànec becvermell, becvermell, xibec cap-roig o sivert (Netta rufina) és un ocell anseriforme i el més gros dels ànecs capbussadors.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Xibec cap-roig · Veure més »
Xivitona comuna
Xivitona vulgar fotografiada a les Illes Britàniques. Xivitona vulgar fotografiada a Pontedeume (Galícia). La xivitona comuna, xivitona vulgar o siseta de pit blanc i gallet de riu, gallet riuer, cegall bord, cegall negre, cegall blanc o cegall sàtxero a les Balears (Actitis hypoleucos) és un ocell limícola de l'ordre dels caradriformes.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Xivitona comuna · Veure més »
Xixella
La xixella o xixell (Columba oenas) és una espècie d'ocell de l'ordre dels columbiformes.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Xixella · Veure més »
Xurra
La xurra (Pterocles orientalis) és una espècie d'ocell de l'ordre dels pteroclidiformes comú a la Catalunya occidental.
Nou!!: Editorial De Vecchi і Xurra · Veure més »
