Obrir a Google MapsTaula de continguts
84 les relacions: Adalbert I d'Ivrea, Adelchis, Ageltrude de Benevento, Agilulf, Aistulf, Amatrice, Arechis II, Arquitectura romànica d'Itàlia, Asculum, Autari, Berenguer I d'Itàlia, Bevagna, Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola, Bisbat de Roma, Bisbat de Terni-Narni-Amelia, Bisbat suburbicari de Frascati, Bonifaci VI, Comtat de Brunsvic, Conclave de 1370, Conclave de 1431, Desideri d'Ístria, Dinastia Guideschi, Donació de Pipí, Ducat, Ducat d'Asti, Ducat de Roma, Ducat de Túscia, Ducat del Friül, Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Eutiqui de Ravenna, Exarcat de Ravenna, Fara, Fossato di Vico, Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic, Godepert, Govern dels Ducs, Gregori IX, Grimoald I de Benevent, Grimoald III, Grimoald IV, Guiu I de Spoleto, Guiu II de Spoleto, Guiu III de Spoleto, Història de San Marino, Honori IV, Hug d'Arle, Hug I de Spoleto, Joan de Brienne, Lambert I de Nantes, Lambert II de Spoleto, ... Ampliar l'índex (34 més) »
Adalbert I d'Ivrea
Adalbert I d'Ivrea (Torí 880 - 928/930) va ser marquès d'ivrea de 902 a 928/930.
Veure Ducat de Spoleto і Adalbert I d'Ivrea
Adelchis
Adelchis I o Adelgis I (?-861), Comte de Parma (830-861) i Comte de Cremona (841-861).
Veure Ducat de Spoleto і Adelchis
Ageltrude de Benevento
Ageltrude de Benevento (? - 27 d'agost de 923) va ser emperadriu consort i reina d'Itàlia.
Veure Ducat de Spoleto і Ageltrude de Benevento
Agilulf
Itàlia longobarda després de les conquestes d'Agilulf Agilulf (? – Milà 616) fou rei dels longobards d'Itàlia del 591 al 616.
Veure Ducat de Spoleto і Agilulf
Aistulf
Aistulf o Astolf († desembre del 756) fou duc de Friül el 744, fill del duc Pemmó, on va succeir al seu germà Ratquis al que també va succeir quan el seu germà fou deposat com a rei del longobards i d'Itàlia el 749.
Veure Ducat de Spoleto і Aistulf
Amatrice
Amatrice (L'Amatrìci en dialecte sabí) és una localitat italiana de 2.650 habitants, pertanyent a la província de Rieti, a la regió del Laci.
Veure Ducat de Spoleto і Amatrice
Arechis II
Arechis o Arichis II fou duc i príncep de Benevent.
Veure Ducat de Spoleto і Arechis II
Arquitectura romànica d'Itàlia
Basílica de Sant Marc de Venècia (1063-1092) baptisteri (1152-1363). Fou declarada patrimoni de la humanitat el 1987. Como Basílica de Sant Ambròs de Milà (1088-1099) La catedral de Mòdena (1099-1184) L'arquitectura romànica d'Itàlia comprèn un període de producció més ampli que el d'altres estats europeus: des dels precoços exemples dels darrers decennis del fins a, en algunes zones, tot el.
Veure Ducat de Spoleto і Arquitectura romànica d'Itàlia
Asculum
Asculum (en llatí Asculum, Ausclum i Osculum en osc, i en grec antic Ἄσκλον, segons Plutarc) va ser una ciutat de la Pulla a uns 15 km al sud d'Herdònia i uns 50 al sud-oest de Canusium.
Veure Ducat de Spoleto і Asculum
Autari
Els dominis longobards vers 580 i les eparquies romanes d'Orient Autari, també conegut com a Agilolf, (vers 540 – Pavia, 5 de setembre de 590) va ser rei dels longobards des 584 fins a la seva mort.
Veure Ducat de Spoleto і Autari
Berenguer I d'Itàlia
Berenguer de Friül (Cividale del Friuli, 845 – Verona, 7 d'abril del 924) va ser marquès de Friül (874-890/ 896), rei d'Itàlia (com Berenguer I, 887-924) i emperador (915-924).
Veure Ducat de Spoleto і Berenguer I d'Itàlia
Bevagna
Bevagna és una ciutat i comune (municipi) de la província de Perusa, a la regió italiana d'Úmbria, a la plana del riu Topino.
Veure Ducat de Spoleto і Bevagna
Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola
El bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola (italià: diocesi di Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola; llatí: Dioecesis Fanensis-Forosemproniensis-Calliensis-Pergulana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Pesaro, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Veure Ducat de Spoleto і Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola
Bisbat de Roma
El bisbat de Roma (italià: diocesi di Roma; llatí: Dioecesis Urbis seu Romana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Veure Ducat de Spoleto і Bisbat de Roma
Bisbat de Terni-Narni-Amelia
El bisbat de Terni-Narni-Amelia (italià: Diocesi di Terni-Narni-Amelia; llatí: Dioecesis Interamnensis-Narniensis-Amerina) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.
Veure Ducat de Spoleto і Bisbat de Terni-Narni-Amelia
Bisbat suburbicari de Frascati
El bisbat suburbicari de Frascati (italià: sede suburbicaria di Frascati; llatí: Dioecesis Tusculana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de la diòcesi de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Veure Ducat de Spoleto і Bisbat suburbicari de Frascati
Bonifaci VI
Bonifaci VI (Roma, 806 - 25 d'abril de 896) va ser Papa de l'Església catòlica durant l'abril del 896.
Veure Ducat de Spoleto і Bonifaci VI
Comtat de Brunsvic
El Comtat de Brunsvic o Brunswick fou un comtat que existí dins del Ducat de Saxònia medieval des del fins a 1235, quan fou elevat a ducat, el Ducat de Brunsvic-Lüneburg.
Veure Ducat de Spoleto і Comtat de Brunsvic
Conclave de 1370
El Conclave de 1370 es va celebrar després de la mort del papa Urbà V i en resultà elegit el cardenal Pierre Roger de Beaufort, que va prendre el nom de Gregori XI i va ser l'últim papa del Papat d'Avinyó.
Veure Ducat de Spoleto і Conclave de 1370
Conclave de 1431
El Conclave de 1431 es va convocar després de la mort de Martí V, es va celebrar els dies 2 i 3 de març i s'acabà amb l'elecció del cardenal Gabriele Condulmer, que va prendre el nom d'Eugeni IV.
Veure Ducat de Spoleto і Conclave de 1431
Desideri d'Ístria
Desideri d'Ístria, o Desideri de Toscana o Desideri de Llombardia (també esmentat com a Desiderio en italià, i Didier en francès; d'altres variacions són Daufer, Dauferius, Desiderius, en llatí) (Brescia, ? – Lieja després de 774), fou rei dels longobards i rei d'Itàlia del 756 al 774.
Veure Ducat de Spoleto і Desideri d'Ístria
Dinastia Guideschi
Els Guideschi, o Guidoni (Llatins: Vitton, Francès: Widonides, Alemany: Guidonen o Widonen, italià Guideschi/Guidoni o Vitone, català Guidònides) van ser una família italiana nobiliària d'origen franc que fou prominent al.
Veure Ducat de Spoleto і Dinastia Guideschi
Donació de Pipí
Representació idealitzada de la '''donació de Pipí''' al Papa Esteve II (754) La Donació de Pipí, coneguda també com el Tractat de Quierzy, va ser la restitució a l'Església l'any 754 per part del primer monarca carolingi Pipí el Breu de les terres que havien perdut a mans dels llombards.
Veure Ducat de Spoleto і Donació de Pipí
Ducat
Un ducat és un territori, feu, o domini governat per un duc o duquessa.
Veure Ducat de Spoleto і Ducat
Ducat d'Asti
El ducat d'Asti va ser un dels ducats establerts pels longobards a la península Itàlica amb centre a Asti.
Veure Ducat de Spoleto і Ducat d'Asti
Ducat de Roma
El ducat romà dins l'Imperi Romà d'Orient el 717 El Ducat de Roma o Ducat Romà va ser una jurisdicció política i militar de l'Imperi Romà d'Orient que ocupava, dins de l'Exarcat d'Itàlia, o Exarcat de Ravenna, la major part del Laci modern i una àrea molt limitada a l'Úmbria del sud (Amelia i els seus voltants).
Veure Ducat de Spoleto і Ducat de Roma
Ducat de Túscia
El ducat de Túscia (Tuscia) o, inicialment ducat de Lucca, va ser un ducat longobard al centre d'Itàlia, que incloïa gran part de l'actual Toscana i de la província de Viterbo.
Veure Ducat de Spoleto і Ducat de Túscia
Ducat del Friül
El Ducat del Friül va ser un dels grans ducats de la Llombardia.
Veure Ducat de Spoleto і Ducat del Friül
Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic
va ser Rei d'Alemanya (1190-1197), Sacre Emperador Romà (1191-1197) i rei consort de Sicília (1194-1197).
Veure Ducat de Spoleto і Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Eutiqui de Ravenna
Eutiqui (en llatí Eutychius) fou el darrer exarca de Ravenna del 727 fins a la seva mort el 752.
Veure Ducat de Spoleto і Eutiqui de Ravenna
Exarcat de Ravenna
L'exarcat de Ravenna fou un territori situat al centre de la península Itàlica que formava part de l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Ducat de Spoleto і Exarcat de Ravenna
Fara
La fara era l'element fonamental de l'organització social i militar dels longobards, semblant a un clan.
Veure Ducat de Spoleto і Fara
Fossato di Vico
Fossato di Vico és una ciutat i comune (municipi) de la província de Perusa, a la regió italiana d'Úmbria, a 581 msnm.
Veure Ducat de Spoleto і Fossato di Vico
Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic II (Jesi, 26 de desembre del 1194 - Fiorentino di Puglia, 13 de desembre de 1250), de la casa de Hohenstaufen, va ser un pretendent al títol de Rei dels Romans des de 1212 i monarca indiscutit a partir de 1215.
Veure Ducat de Spoleto і Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic
Godepert
Godepert (o Godebert; vers 645 – Pavia 662) fou rei dels longobards i rei d'Itàlia (661-662).
Veure Ducat de Spoleto і Godepert
Govern dels Ducs
El Govern dels Ducs, Període dels Ducs o període d'anarquia fou l'interregne longobard entre el 574 (a la mort del rei Clef) i el 584 (elecció d'Autari); en aquest temps els longobards no van tenir rei i cada duc governava al seu territori (cada ducat era independent un de l'altra) amb un govern col·legiat dels ducs per al conjunt.
Veure Ducat de Spoleto і Govern dels Ducs
Gregori IX
Gregori IX (Anagni, (1143) - Roma, 22 d'agost de 1241) fou papa de Roma del 1227 al 1241.
Veure Ducat de Spoleto і Gregori IX
Grimoald I de Benevent
Grimuald, Grimoald o Grimwald (Cividale, vers 600 - 671) va ser duc de Benevent (Grimoald I de Benevent), i rei dels longobards i rei d'Itàlia del 662 al 671.
Veure Ducat de Spoleto і Grimoald I de Benevent
Grimoald III
Grimoald III fou príncep de Benevent, fill i successor d'Arechis II (de fet el 788, però de iure des del 787).
Veure Ducat de Spoleto і Grimoald III
Grimoald IV
Grimoald IV fou príncep de Benevent, successor de Grimoald III el 807.
Veure Ducat de Spoleto і Grimoald IV
Guiu I de Spoleto
Guiu I de Spoleto —Vito di Spoleto— fou duc de Spoleto des del 843 fins al 860.
Veure Ducat de Spoleto і Guiu I de Spoleto
Guiu II de Spoleto
Guiu II fou el fill i successor del duc Lambert I de Spoleto.
Veure Ducat de Spoleto і Guiu II de Spoleto
Guiu III de Spoleto
Guiu III fou fill de Guiu I de Spoleto i germà de Lambert I de Spoleto El 876 va rebre el marcgraviat de Camerino de Carles el Calb.
Veure Ducat de Spoleto і Guiu III de Spoleto
Història de San Marino
Castell de la Cesta o Fratta, a San Marino San Marino, el tercer estat més petit del món, també és la república més antiga.
Veure Ducat de Spoleto і Història de San Marino
Honori IV
Honori IV (Roma, vers 1210 - mort el 3 d'abril de 1287) va ser papa de l'Església Catòlica del 1285 al 1287.
Veure Ducat de Spoleto і Honori IV
Hug d'Arle
Hug d'Arle (c. 880 - Arle, Regne de França, 947) fou comte d'Arle; rei de Provença (911 - 933) i rei d'Itàlia (926 - 10 d'abril de 947).
Veure Ducat de Spoleto і Hug d'Arle
Hug I de Spoleto
Hug I de Spoleto o Hug de Toscana (o Tuscia), normalment anomenat el Gran, (al voltant de 953 - Pistoia, 21 de desembre de 1001) fou marquès efectiu de Toscana des de prop de 970 fins a la seva mort, però va portar el títol des del 13 de febrer del 962 en què el seu pare Hubert de Toscana li va cedir.
Veure Ducat de Spoleto і Hug I de Spoleto
Joan de Brienne
Coronació de Joan de Brienne com a Rei de Jerusalem amb Maria de Montferrat, a finals del s.XIII, al MS ''Histoire d'Outremer'' pintat a Acre. (''Biblioteca Medicea-Laurenziana'', Florència). Joan I de Brienne (nascut cap a 1170/1175 - mort el 27 de maç de 1237 a Constantinoble fou rei de Jerusalem de 1210 a 1225, i després emperador llatí de 1229 a 1237.
Veure Ducat de Spoleto і Joan de Brienne
Lambert I de Nantes
Lambert (?-836), comte de Nantes i prefecte de la Marca Bretona (818-831) i Duc de Spoleto (834-836).
Veure Ducat de Spoleto і Lambert I de Nantes
Lambert II de Spoleto
Lambert II de Spoleto (mort el 15 d'octubre de 898) fou duc de Spoleto (Lambert II, 894 – 898), rei d'Itàlia (894 – 898) i emperador d'Occident (894-898).
Veure Ducat de Spoleto і Lambert II de Spoleto
Lleó III l'Isàuric
L'Imperi Romà d'Orient, en lila, quan Lleó III va accedir al tron el 717. En verd l'imperi dels omeies. Lleó III l'Isàuric (en grec:, Leon) anomenat anteriorment Conó (Konon), fou emperador romà d'Orient del 718 al 741, fundador de la dinastia isàurica.
Veure Ducat de Spoleto і Lleó III l'Isàuric
Llista de ducs de Spoleto
Llista dels titulars del Ducat de Spoleto; Dependents del regne dels Longobards.
Veure Ducat de Spoleto і Llista de ducs de Spoleto
Llista de papes de Roma
Llista de Papes enterrats a la Basílica de Sant Pere del Vaticà La llista de papes de Roma és un índex temporal dels diferents caps de l'església catòlica.
Veure Ducat de Spoleto і Llista de papes de Roma
Llista dels reis llombards
El Regne de Llombardia o Longobardia fou el territori que governaren els longobards a Itàlia entre els segles VI i. Estava format per trenta-sis ducats i comprenia el territori qua va dels Alps al riu Po, al nord d'Itàlia.
Veure Ducat de Spoleto і Llista dels reis llombards
Longobards
Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.
Veure Ducat de Spoleto і Longobards
Luitprand
Luitprand, també anomenat Liutprand (vers 690 – Pavia?, gener del 744), fou un rei dels llombards i rei d'Itàlia del 712 al 744.
Veure Ducat de Spoleto і Luitprand
Marca de Toscana
La marca o marquesat o marcgraviat de Toscana o de Túscia va ser una marca fronterera a la Itàlia central, a la frontera dels Estats Pontificis al sud i l'est, el Mar de Ligúria a l'oest, i la resta del Regne d'Itàlia cap al nord.
Veure Ducat de Spoleto і Marca de Toscana
Napoleó Orsini Frangipani
Napoleó Orsini (Roma 1263 – Avinyó 24 de març de 1342) fou un Cardenal Romà.
Veure Ducat de Spoleto і Napoleó Orsini Frangipani
Nocera Umbra
Nocera Umbra és una ciutat i comune (municipi) de la província de Perusa, a la regió italiana d'Úmbria, situat uns 15 km al nord de Foligno, a una altitud de 520 msnm.
Veure Ducat de Spoleto і Nocera Umbra
Norcia
Norcia és un municipi italià de la província de Perusa, a Úmbria.
Veure Ducat de Spoleto і Norcia
Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic
Otó I el Gran (Wallhausen, estat de Saxònia-Anhalt en l'actualitat, 23 de novembre del 912 - Memleben, 7 de maig del 973) va ser el fill gran d'Enric I l'Ocellaire i Matilde de Ringelheim.
Veure Ducat de Spoleto і Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic
Papa Gregori III
Gregori III (? - Roma, 28 de novembre de 741) va ser Papa de l'Església Catòlica entre el 18 de març de 731 i la seva mort, el 741.
Veure Ducat de Spoleto і Papa Gregori III
Papa Joan III
Joan III (Roma, ? - Roma, 13 de juliol de 574), de nom real Catelinus fou escollit papa el 17 de juliol 561.
Veure Ducat de Spoleto і Papa Joan III
Pertari
Perctarit, Pertari o Bertari (~645 – Pavia, 688) fou rei dels longobards i rei d'Itàlia (661-662 i 671-688).
Veure Ducat de Spoleto і Pertari
Radelchis I
Radelchis I fou príncep de Benevent.
Veure Ducat de Spoleto і Radelchis I
Rainier de Toscana
Rainier de Toscana o Rainier de Monte de Santa Maria (+ 1027) fou marquès de Toscana des de 1014 fins a la seva mort i, també duc de Spoleto i Camerino (1010-1020).
Veure Ducat de Spoleto і Rainier de Toscana
Regne d'Itàlia (edat mitjana)
El Regne d'Itàlia fou la forma en què es denominava la part nord i central de la península Itàlica entre la fi de l'Imperi Carolingi i finals de l'edat moderna.
Veure Ducat de Spoleto і Regne d'Itàlia (edat mitjana)
Regne Longobard
El Regne Longobard — Regno longobardo o Regno dei Longobardi Regnum Langobardorum, Langbardland en antic germànic) va ser l'entitat estatal constituïda a la península Itàlica pels longobards entre els anys 568-569 (invasió d'Itàlia) i el774 (caiguda del regne i entrada dels francs de Carlemany).
Veure Ducat de Spoleto і Regne Longobard
Rieti
Rieti (antigament Reate) és una ciutat d'Itàlia, a la regió del Laci, província de Rieti, amb uns 50.000 habitants.
Veure Ducat de Spoleto і Rieti
Rodolf I de Borgonya
Borgonya Transjurana (en verd) Rodolf I de Borgonya (nascut vers 859, mort el 25 d'octubre de 911) fou duc de Borgonya Transjurana (Alta Borgonya) del 876 al 888, i després rei, des de la seva elecció el 888 fins a la mort el 911.
Veure Ducat de Spoleto і Rodolf I de Borgonya
San Marino
La República de San Marino (Repubblica di San Marino o San Marino en italià) és la república més petita i antiga d'Europa i un dels estats més petits del món.
Veure Ducat de Spoleto і San Marino
Sicó I
Sicó I (772-832) fou príncep de Benevent del 817 a la seva mort.
Veure Ducat de Spoleto і Sicó I
Sigillo
Sigillo és un comune (municipi) de la província de Perusa, a la regió italiana d'Úmbria, situat uns 35 km al nord-est de Perusa.
Veure Ducat de Spoleto і Sigillo
Sisena Croada
La Sisena Croada començà el 1228 i va aconseguir la recuperació pacífica de Jerusalem el 1244.
Veure Ducat de Spoleto і Sisena Croada
Spoleto
Spoleto és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Úmbria, província de Perusa, amb una població de 39.339 habitants l'any 2010.
Veure Ducat de Spoleto і Spoleto
Suppó
Suppó I (?-5 de març de 824) va ser un noble Franc amb possessions al Regne d'Italia.
Veure Ducat de Spoleto і Suppó
Tema de Longobàrdia
Longobàrdia (en grec medieval Λογγοβαρδία o Λογγιβαρδία Longobardia o Longibardia, o també Λαγουβαρδία Lagubardia) era el nom que s'utilitzava a l'Imperi Romà d'Orient per designar els territoris controlats pels longobards a Itàlia.
Veure Ducat de Spoleto і Tema de Longobàrdia
Teramo
Campanar de la catedral Teramo és una ciutat d'Itàlia, a la regió dels Abruços, província de Teramo de que n'és la capital.
Veure Ducat de Spoleto і Teramo
Terni
Terni és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Úmbria, província de Terni, de la qual és la capital.
Veure Ducat de Spoleto і Terni
Toscana
Paisatge característic de la Toscana. La Toscana és una de les regions d'Itàlia.
Veure Ducat de Spoleto і Toscana
Transamund II
Trasimund II o Transamund II fou duc longobard de Spoleto del 724 al 745.
Veure Ducat de Spoleto і Transamund II
Trincia II Trinci
Trincia II Trinci fou fill d'Ugolino II Novello.
Veure Ducat de Spoleto і Trincia II Trinci
Wil·la de Provença
Wil·la de Provença també anomenada Wil·la de Viena, (vers 873 - + vers 914, abans de 924), fou la filla de Bosó de Provença i d'Ermengarda, filla de Lluís II el Jove, rei d'Itàlia.
Veure Ducat de Spoleto і Wil·la de Provença
765
El 765 (DCCLXV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Ducat de Spoleto і 765
També conegut com Duc d'Spoleto, Ducat d'Spoleto.