Dret internacional

El dret internacional és el conjunt de principis i normes que regulen les relacions dels estats, i altres subjectes de dret internacional, i que són representats pel seu servei diplomàtic.

Usa IA

Taula de continguts

1. 417 les relacions: Acord ambiental internacional, Acord de normalització entre Israel i el Marroc, Acord de Potsdam, Acords d'Alger (1975), Addameer, Advocat Militar General (Israel), Agència Central d'Intel·ligència, Alegría Borrás i Rodríguez, Almog, Amal Clooney, Amicus curiae, Amnistia, Anastassia Babúrova, Anna Maria Badia i Martí, Annalena Baerbock, Annexió, Antonio Truyol y Serra, Arbitratge de diferències inversor-estat, Ariga Nagao, Armando Loaiza, Article u de la Constitució dels Estats Units, Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic, Atenció de llarga durada, Aut dedere aut iudicare, Óscar Andrés Rodríguez Maradiaga, Àfrica espanyola, Banc de Pagaments Internacionals, Barcelona Traction, Light and Power, Bartolomé de Las Casas, Bat Ayin, Baya Gacemi, Beit HaArava, Beit Ur al-Tahta, Belarús, Ben Emmerson, Benazir Bhutto, Benjamin Ferencz, Bisbat de Roma, Bloqueig (diplomàcia), Bloqueig d'Alemanya (1914-1919), Boicot, Desinversions i Sancions, Canal de Moçambic, Carlos Fuentes Macías, Carlos Reygadas, Carta Atlàntica, Carta Internacional de Drets Humans, Cas Barcelona Traction, Cas de l'illa Palmas, Cas referent a l'empresa Barcelona Traction, Light, and Power Company, Ltd, Casus belli, ... Ampliar l'índex (367 més) » « Shrink índex

Acord ambiental internacional

Un acord ambiental internacional o protocol ambiental és un tipus de tractat vinculant en dret internacional que permet assolir un objectiu ambiental.

Veure Dret internacional і Acord ambiental internacional

Acord de normalització entre Israel i el Marroc

L'acord de normalització entre Israel i el Marroc és un acord que va tenir lloc el 10 de desembre de 2020, pel qual Israel i el Marroc van acordar normalitzar les seves relacions diplomàtiques.

Veure Dret internacional і Acord de normalització entre Israel i el Marroc

Acord de Potsdam

Els "Grans Tres": Attlee, Truman, Stalin L'Acord de Potsdam (en alemany: Potsdamer Abkommen) va ser l'acord entre tres dels Aliats de la Segona Guerra Mundial, el Regne Unit, els Estats Units, i la Unió Soviètica.

Veure Dret internacional і Acord de Potsdam

Acords d'Alger (1975)

Els acords d'Alger o declaració d'Alger de 1975 fou un acord entre l'Iran i l'Iraq per resoldre les seves disputes i conflictes fronterers, com la delimitació al Xatt al-Arab (Arvand Rud en persa), i va servir de base per als tractats bilaterals signats el 13 de juny i el 26 de desembre de 1975.

Veure Dret internacional і Acords d'Alger (1975)

Addameer

Addameer (de l', ‘la Consciència’), de nom complet Addameer Prisoner Support and Human Rights Association, és una organització no governamental palestina amb seu a Ramal·lah dedicada al seguiment i el suport dels presos palestins arrestats a Cisjordània per l'Estat d'Israel i l'Autoritat Nacional Palestina.

Veure Dret internacional і Addameer

Advocat Militar General (Israel)

LAdvocat Militar General (en hebreu: הפרקליטות הצבאית) ajuda a les Forces de Defensa d'Israel a implementar regles de conducta mitjançant l'assessorament jurídic, la instrucció legal, el manteniment dels mecanismes d'enjudiciament militar i la defensa legal i el compliment de normes jurídiques especials, la seva tasca és supervisar l'estat del dret militar en les FDI, mitjançant l'exercici dels instruments operatius designats i l'ús de l'autoritat pertinent.

Veure Dret internacional і Advocat Militar General (Israel)

Agència Central d'Intel·ligència

L'Agència Central d'Intel·ligència (en anglès, Central Intelligence Agency), més coneguda com a CIA per les seves sigles en anglès, és l'agència governamental dels Estats Units encarregada de la recopilació, l'anàlisi i l'ús de la informació a l'exterior del país, ja sigui sobre governs, grups, corporacions o individus que puguin afectar la seguretat nacional del país, o dels seus interessos econòmics o geoestratègics.

Veure Dret internacional і Agència Central d'Intel·ligència

Alegría Borrás i Rodríguez

Alegría Borrás Rodríguez (Gràcia, Barcelona, febrer de 1943 - 15 de desembre de 2020), fou una jurista amb una llarga trajectòria com a catedràtica de Dret Internacional Privat de la Universitat de Barcelona.

Veure Dret internacional і Alegría Borrás i Rodríguez

Almog

Almog (en hebreu: אלמוג) és un assentament israelià i un qibuts situat prop de la costa del nord-oest de la Mar Morta en la Vall del Jordà en la Cisjordània ocupada per Israel.

Veure Dret internacional і Almog

Amal Clooney

, nascuda Amal Alamuddin, és una advocada britànica d'origen libanès especialitzada en dret internacional i drets humans.

Veure Dret internacional і Amal Clooney

Amicus curiae

Un amicus curiae (amic de la cort o amic del tribunal) és una expressió llatina utilitzada per referir-se a presentacions realitzades per tercers aliens a un litigi, que ofereixen voluntàriament la seva opinió enfront d'algun punt de dret o un altre aspecte relacionat, per col·laborar amb el tribunal en la resolució de la matèria objecte del procés.

Veure Dret internacional і Amicus curiae

Amnistia

miniatura L'amnistia (del grec amnestia, oblit/perdó) és una causa d'extinció de la responsabilitat penal.

Veure Dret internacional і Amnistia

Anastassia Babúrova

Anastassia Babúrova (Анастасия Эдуардовна Бабурова Anastassia Eduàrdovna Babúrova,, Anastassia Eduàrdivna Babúrova; Sebastòpol RSS d'Ucraïna, 30 de novembre de 1983 - Moscou, 19 de gener de 2009) va ser una periodista ucraïnesa de Nóvaia Gazeta.

Veure Dret internacional і Anastassia Babúrova

Anna Maria Badia i Martí

Anna Maria Badia i Martí és una jurista i professora universitària catalana, catedràtica de Dret internacional públic a la Universitat de Barcelona (UB), centre on imparteix des del 1986.

Veure Dret internacional і Anna Maria Badia i Martí

Annalena Baerbock

Annalena Charlotte Alma Baerbock (Hannover, 15 de desembre de 1980) és una política alemanya, presidenta des de 2018 del partit ecologista i progressista Aliança 90/Els Verds, conjuntament amb Robert Habeck.

Veure Dret internacional і Annalena Baerbock

Annexió

Cerimònia d'annexió de Hawaii als Estats Units d'Amèrica el 1898. Ciutadans de Sarajevo llegint el ban que proclama l'annexió de Bòsnia i Hercegovina a l'Imperi Austrohongarès el 1908. Una annexió (del llatí ad, "a", i nexus, "unió") és l'adquisició forçosa d'una part o de la totalitat del territori d'un estat per part d'un altre estat.

Veure Dret internacional і Annexió

Antonio Truyol y Serra

Antonio Truyol i Serra (Saarbrücken, 4 de novembre de 1913 - Madrid, 1 d'octubre de 2003) fou un jurista i internacionalista espanyol, membre de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.

Veure Dret internacional і Antonio Truyol y Serra

Arbitratge de diferències inversor-estat

L'arbitratge de diferències estat-inversor (conegut per ISDS de l'anglès Investor-state dispute settlement) és un instrument de dret internacional públic, que atorga a un inversor estranger el dret a iniciar un procediment d'arbitratge de diferències contra un govern estranger (l'"estat amfitrió").

Veure Dret internacional і Arbitratge de diferències inversor-estat

Ariga Nagao

Ariga Nagao (有賀長雄; 13 de novembre de 1860 – 17 de maig de 1921) va ser un jurista i sociòleg japonès, especialista en dret internacional, que va ser assessor del govern japonès i xinès.

Veure Dret internacional і Ariga Nagao

Armando Loaiza

Armando Loaiza Mariaca (La Paz, Bolívia, 8 de desembre de 1943- La Paz, Bolívia, 18 de gener de 2016) va ser un destacat ambaixador i cònsol bolivià.

Veure Dret internacional і Armando Loaiza

Article u de la Constitució dels Estats Units

Primera pàgina de la Constitució original dels Estats Units d'Amèrica, que inclou part de l'Article I. Segona pàgina de la Constitució original dels Estats Units d'Amèrica, que inclou el final de l'Article I. LArticle I de la Constitució dels Estats Units, la data de la qual d'aprovació data de 1788, declara l'establiment del poder legislatiu del Govern Federal dels Estats Units, representat pel Congrés, que inclou una Càmera dels Representants i un Senat.

Veure Dret internacional і Article u de la Constitució dels Estats Units

Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic

L'Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic (ASEAN per les seves sigles en anglès de Association of Southeast Asian Nations) és una associació d'estats del sud-est d'Àsia amb finalitats polítiques, econòmiques i culturals.

Veure Dret internacional і Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic

Atenció de llarga durada

Latenció de llarga durada, o atenció a la dependència, és l'atenció social o sanitària que és donada a les persones en situació de dependència funcional.

Veure Dret internacional і Atenció de llarga durada

Aut dedere aut iudicare

Aut dedere aut judicare és una locució llatina que significa «o extradir o jutjar».

Veure Dret internacional і Aut dedere aut iudicare

Óscar Andrés Rodríguez Maradiaga

Óscar Andrés Rodríguez Maradiaga SDB (nascut el 29 de desembre de 1942) cardenal hondureny de l'Església Catòlica Romana.

Veure Dret internacional і Óscar Andrés Rodríguez Maradiaga

Àfrica espanyola

XX. Àfrica espanyola és la denominació que es donava als territoris africans sota sobirania o protectorat espanyol, especialment aplicada a les dependències colonials del Protectorat Espanyol al Marroc format per les zones del Rif al nord i Cap Juby al sud, Sàhara Espanyol (actual Sàhara Occidental), Guinea Espanyola (actual Guinea Equatorial), a més de Madeira, Cap Verd, Guinea-Bissau, São Tomé i Príncipe, Somàlia, Angola i Moçambic, en incorporar-se Portugal a Espanya.

Veure Dret internacional і Àfrica espanyola

Banc de Pagaments Internacionals

Estats membres del BPI. Edifici del BPI en Basilea, de l'arquitecte Mario Botta. El Banc de Pagaments Internacionals (BPI; en anglès Bank for International Settlements o BIS) és el banc central dels bancs centrals amb seu a Basilea (Suïssa).

Veure Dret internacional і Banc de Pagaments Internacionals

Barcelona Traction, Light and Power

L'empresa Barcelona Traction, Light and Power Company Limited ('Companyia Limitada de Tracció, Llum i Energia de Barcelona'), també coneguda com La Canadenca pel seu origen canadenc, fou un hòlding centrat en empreses de producció i distribució d'electricitat així com en empreses d'explotació de tramvies i ferrocarrils elèctrics.

Veure Dret internacional і Barcelona Traction, Light and Power

Bartolomé de Las Casas

Bartolomé de las Casas (Sevilla, 11 de novembre del 1484 - Madrid, 18 de juliol del 1566) fou un terratinent, frare, sacerdot i bisbe espanyol del conegut pel seu paper com a historiador i reformador social.

Veure Dret internacional і Bartolomé de Las Casas

Bat Ayin

Bat Ayin (en hebreu: בת עין) és un assentament israelià situat a Cisjordània.

Veure Dret internacional і Bat Ayin

Baya Gacemi

Baya Gacemi (Annaba, Algèria, 1950 – Villejuif, França, 25 d'abril de 2010) fou una periodista i escriptora algeriana, coneguda i reconeguda pel seu compromís en proporcionar una informació imparcial, fins i tot en els moments en què Algèria ha estat en estricte estat de setge.

Veure Dret internacional і Baya Gacemi

Beit HaArava

Beit HaArava (en hebreu: בית הערבה) és un assentament israelià i un quibuts situat a Cisjordània.

Veure Dret internacional і Beit HaArava

Beit Ur al-Tahta

Beit Ur al-Tahta (‘Casa baixa d'Ur’) és una vila palestina en la governació de Ramal·lah i al-Bireh, al centre de Cisjordània.

Veure Dret internacional і Beit Ur al-Tahta

Belarús

Belarús (belarús: Беларусь, Bielarús), oficialment República de Belarús i anteriorment Bielorússia, és un estat sense litoral de l'Europa de l'Est.

Veure Dret internacional і Belarús

Ben Emmerson

és un advocat anglès especialista en drets humans i dret internacional.

Veure Dret internacional і Ben Emmerson

Benazir Bhutto

Mohtarma Benazir Bhutto (Karachi, 21 de juny de 1953 – Rawalpindi, 27 de desembre de 2007) fou una política pakistanesa, militant del Partit Popular del Pakistan.

Veure Dret internacional і Benazir Bhutto

Benjamin Ferencz

va ser un advocat estatunidenc.

Veure Dret internacional і Benjamin Ferencz

Bisbat de Roma

El bisbat de Roma (italià: diocesi di Roma; llatí: Dioecesis Urbis seu Romana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Veure Dret internacional і Bisbat de Roma

Bloqueig (diplomàcia)

El terme bloqueig en el dret internacional clàssic s'aplicava preferentment a la prohibició que, en estat de guerra imposaven els bel·ligerants a tota comunicació entre l'alta mar i el litoral enemic, sota amenaça de capturar els vaixells que el violessin (encara que fossin mercants neutrals) i la finalitat del qual era l'aïllament més complet possible de l'altre bel·ligerant (estratègia de bloqueig).

Veure Dret internacional і Bloqueig (diplomàcia)

Bloqueig d'Alemanya (1914-1919)

El bloqueig d'Alemanya, o el bloqueig d'Europa, es van produir entre 1914 i 1919.

Veure Dret internacional і Bloqueig d'Alemanya (1914-1919)

Boicot, Desinversions i Sancions

El moviment Boicot, Desinversions i Sancions (o moviment BDS) és una campanya mundial que tracta d'augmentar la pressió econòmica i política sobre Israel perquè compleixi els objectius declarats del moviment: la fi de l'ocupació israeliana i la colonització de la terra palestina, la plena igualtat per als ciutadans arabopalestins d'Israel, i el respecte al dret al retorn dels refugiats palestins.

Veure Dret internacional і Boicot, Desinversions i Sancions

Canal de Moçambic

El canal de Moçambic (en francès: Canal du Mozambique, en malgaix: Lakandranon'i Mozambika, en portuguès: Canal de Moçambique) és un braç de mar de l'oceà Índic que es troba entre l'illa de Madagascar i la costa de Moçambic.

Veure Dret internacional і Canal de Moçambic

Carlos Fuentes Macías

Carlos Fuentes Macías (Ciutat de Panamà, 11 de novembre de 1928 - Ciutat de Mèxic, 15 de maig de 2012) fou un advocat i escriptor mexicà, un dels autors llatinoamericans més coneguts de finals del i que fou guardonat amb el Premi Cervantes el 1987.

Veure Dret internacional і Carlos Fuentes Macías

Carlos Reygadas

Carlos Reygadas Castillo (Ciutat de Mèxic, 1971) és un director de cinema mexicà, guardonat amb el Premi Ariel a la Millor Direcció 2008 i amb el Premi al Millor Director al 65è Festival Internacional de Cinema de Canes.

Veure Dret internacional і Carlos Reygadas

Carta Atlàntica

La Conferència de Terranova o Carta Atlàntica és un document d'una pàgina redactat per Churchill i Roosevelt al vaixell Príncep de Gal·les l'any 1941, durant la Segona Guerra Mundial.

Veure Dret internacional і Carta Atlàntica

Carta Internacional de Drets Humans

Eleanor Roosevelt sostenint la Declaració Universal dels Drets Humans en espanyol. Es coneix com a Carta Internacional de Drets Humans al següent conjunt de documents sobre drets humans, proclamats per les Nacions Unides, en diversos moments.

Veure Dret internacional і Carta Internacional de Drets Humans

Cas Barcelona Traction

El Cas Barcelona Traction va ser un litigi internacional que va tenir lloc entre la companyia Barcelona Traction, Light and Power, amb domicili social a Toronto, Canadà, i operada a Barcelona.

Veure Dret internacional і Cas Barcelona Traction

Cas de l'illa Palmas

El cas de l'illa Palmas va ser un conflicte de sobirania territorial entre els Països Baixos i els Estats Units resolta per la Cort Permanent d'Arbitratge en 1928.

Veure Dret internacional і Cas de l'illa Palmas

Cas referent a l'empresa Barcelona Traction, Light, and Power Company, Ltd

Cas sobre Barcelona Traction, Light and Power Company, Ltd és un cas de dret públic internacional sobre l'abús de drets.

Veure Dret internacional і Cas referent a l'empresa Barcelona Traction, Light, and Power Company, Ltd

Casus belli

A la Cimera de les Açores es va esgrimir la presència d'armes de destrucció massiva a l'Iraq com a ''casus belli'' per iniciar l'Invasió de l'Iraq de 2003, unes armes que mai es van trobar. Un, llatinada traduïble al català com a 'motiu de guerra', és un acte o un esdeveniment que provoca o s'utilitza per justificar una guerra.

Veure Dret internacional і Casus belli

CCH

* Cercle Català d'Història, associació per a l'estudi de la història de Catalunya amb seu a Barcelona.

Veure Dret internacional і CCH

Centre Europeu pels Drets Humans i Constitucionals

El Centre Europeu pels Drets Humans i Constitucionals (ECCHR) és una organització no governamental independent i sense ànim de lucre que té l'objectiu de fer complir els drets humans per mitjans legals.

Veure Dret internacional і Centre Europeu pels Drets Humans i Constitucionals

Centre LGBT de Mongòlia

El Centre LGBT de Mongòlia (en) es va fundar en 2007 i té la seva seu a la capital de Mongòlia, Ulan Bator.

Veure Dret internacional і Centre LGBT de Mongòlia

Christian Tomuschat

Christian Tomuschat (n. 23 de juliol de 1936, a Szczecin, actualment Polònia), és un jurista alemany, especialitzat en dret internacional i que ha desenvolupat carrera al servei de l'ONU.

Veure Dret internacional і Christian Tomuschat

Ciutadania

Tres membres d'una mateixa família reben la nacionalitat australiana, el 2 de setembre del 2010. Albert Einstein va obtenir la nacionalitat americana l'1 d'octubre del 1940. En aquesta imatge, rep el document que ho certifica de les mans del jutge Phillip Forman. La ciutadania és l'estatus reconegut pels costums o la llei i que permet a una persona ser membre d'un estat.

Veure Dret internacional і Ciutadania

Ciutat del Vaticà

El Vaticà (el nom oficial és Estat de la Ciutat del Vaticà; en llatí: Status Civitatis Vaticanæ .

Veure Dret internacional і Ciutat del Vaticà

Ciutat estat

Una ciutat estat és una ciutat sobirana independent que exerceix el poder sobre la seva vida política, econòmica i cultural sobre el seu territori contigu.

Veure Dret internacional і Ciutat estat

Clàusula dels Esclaus Fugitius

La Clàusula dels esclaus fugitius (en anglès Fugitive Slave Clause o Fugitive Clause), és la provisió que està a l'article 4, secció 2, clàusula 3 de la Constitució dels Estats Units que obliga a tota persona que ha de complir amb la seu servei o treball i diu que un esclau que fugi a un altre estat ha de ser retornat al seu propietari.

Veure Dret internacional і Clàusula dels Esclaus Fugitius

Codi Civil de la República Argentina

Codi Civil de la República de l'Argentina. Edició de l'any 1923. El Codi Civil de la República Argentina és el codi legal que reuneix les bases de l'ordenament jurídic en matèria civil a l'Argentina.

Veure Dret internacional і Codi Civil de la República Argentina

Colonització de l'espai

Hàbitat espacial en construcció anomenat Stanford Torus, dibuix artístic per a la NASA, 1975. La colonització de l'espai, o colonització espacial, és el concepte de l'habitabilitat permanent humana fora de la Terra.

Veure Dret internacional і Colonització de l'espai

Columna Vendôme

La columna Vendôme és un monument parisenc situat a la Plaça Vendôme, al primer districte de la ciutat.

Veure Dret internacional і Columna Vendôme

Comissió d'Arbitratge de la Conferència sobre Iugoslàvia

La Comissió d'Arbitratge de la Conferència sobre Iugoslàvia (coneguda popularment com a Comitè d'Arbitratge de Badinter) va ser un ens d'arbitratge creat pel Consell de Ministres de la Comunitat Econòmica Europea el 27 d'agost de 1991 per proveir la conferència sobre Iugoslàvia d'assessorament legal.

Veure Dret internacional і Comissió d'Arbitratge de la Conferència sobre Iugoslàvia

Comissió de Dret Internacional

La Comissió de Dret Internacional és un organisme creat per l'Assemblea General de les Nacions Unides en 1947 amb l'objectiu de codificar i promocionar el Dret internacional.

Veure Dret internacional і Comissió de Dret Internacional

Comunitat internacional

Entrada al Palau de les Nacions, la seu de l'ONU a Ginebra El terme comunitat internacional designa d'una forma imprecisa un conjunt d'estats amb una política internacional influent.

Veure Dret internacional і Comunitat internacional

Conferència de l'oceà Àrtic

La primera Conferència de l'oceà Àrtic va tenir lloc a Ilulissat, Groenlàndia, entre el 27 i el 29 de maig de 2008.

Veure Dret internacional і Conferència de l'oceà Àrtic

Conferències de la Haia de 1899 i 1907

La primera Conferència de la Haia (1899): reunió al Saló Taronja del Palau Huis ten Bosch. La segona Conferència de la Haia (1907): reunió al Ridderzaal. Les Conferències de La Haia van ser unes conferències de pau internacionals que van tenir lloc a la localitat neerlandesa els anys 1899 i 1907 i on es van negociar una sèrie de tractats i declaracions internacionals.

Veure Dret internacional і Conferències de la Haia de 1899 i 1907

Conflicte entre l'Argentina i l'Uruguai per plantes de cel·lulosa

El 5 de maig de 2005, els presidents uruguaià i argentí acordaven crear una comissió per a resoldre el conflicte, que després fracassaria. L'Argentina i l'Uruguai mantenen un conflicte a causa de la instal·lació d'una planta de producció de pasta de cel·lulosa pertanyent a l'empresa Botnia, situada en territori uruguaià i sobre les aigües binacionals del riu Uruguai, prop de les poblacions uruguaiana de Fray Bentos i argentina de Gualeguaychú.

Veure Dret internacional і Conflicte entre l'Argentina i l'Uruguai per plantes de cel·lulosa

Conflicte territorial de l'arxipèlag de Chagos

Imatge de l'illa Diego Garcia, una de les més importants de l'arxipèlag La disputa territorial de l'arxipèlag de Chagos és el litigi que la República de Maurici i el Regne Unit sostenen per la sobirania de l'arxipèlag de Chagos, el qual es troba a l'oceà Índic, a 500 km al sud de les Maldives.

Veure Dret internacional і Conflicte territorial de l'arxipèlag de Chagos

Controvèrsia sobre l'elaboració del foie gras

La controvèrsia sobre l'elaboració del foie gras ha esdevingut un dels episodis més combatius en la lluita pel benestar animal i dels drets dels animals.

Veure Dret internacional і Controvèrsia sobre l'elaboració del foie gras

Convenció de les Nacions Unides contra la Corrupció

La Convenció de les Nacions Unides contra la Corrupció (en anglès United Nations Convention against Corruption, UNCAC) és una convenció internacional de l'Organització de les Nacions Unides amb la finalitat de prevenir i combatre la corrupció política.

Veure Dret internacional і Convenció de les Nacions Unides contra la Corrupció

Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret de la Mar

Països que no l'han signat La Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret de la Mar, abreviat CNUDM, (en anglès United Nations Convention on the Law of the Sea (UNCLOS), és un acord internacional resultat de la tercera conferència de les Nacions Unides sobre Dret de la Mar (UNCLOS III), que va tenir lloc del 1973 fins al 1982 a Montego Bay.

Veure Dret internacional і Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret de la Mar

Convenció internacional per a la protecció de totes les persones contra les desaparicions forçades

La Convenció Internacional per a la Protecció de Totes les Persones contra les Desaparicions Forçades és un tractat internacional sobre dret internacional dels drets humans, promogut per l'Organització de les Nacions Unides, amb l'objectiu de prevenir les desaparicions forçades, definides al dret internacional com crims contra la humanitat.

Veure Dret internacional і Convenció internacional per a la protecció de totes les persones contra les desaparicions forçades

Creu Roja

El Moviment Internacional de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja, més conegut com a Creu Roja, és un moviment humanitari internacional que aplega al voltant de 97 milions de voluntaris arreu del món, Creu roja Andorrana que va ser fundat per protegir la vida humana i la salut, per garantir el respecte a tots els éssers humans i per prevenir i alleujar el patiment humà, sense cap mena de discriminació basada en la nacionalitat, raça, gènere, creences religioses, classe social o opinions polítiques.

Veure Dret internacional і Creu Roja

Crim contra la humanitat

Un crim contra la humanitat és un terme de dret internacional que es refereix a actes d'assassinat massiu, persecució contra un poble, considerada com el delicte penal per sobre de tots els altres.

Veure Dret internacional і Crim contra la humanitat

Crim contra la pau

Un crim contra la pau en dret internacional és la «planificació, preparació, iniciació o desenvolupament d'una guerra d'agressió o d'una guerra en violació dels tractats internacionals, acords o pactes, o la participació en plans o conspiracions per participar en algun dels anteriors».

Veure Dret internacional і Crim contra la pau

Crisi dels míssils de Cuba

La crisi dels míssils cubans, també coneguda com la crisi d'octubre del 1962, la crisi del Carib (rus: Карибский кризис, transliterat: Karibsky krizis, IPA), o lespant dels míssils, va ser un incident internacional que es va allargar 1 mes i 4 dies (16 d'octubre - 20 de novembre de 1962) entre els Estats Units i la Unió Soviètica que es va convertir en una crisi internacional quan els desplegaments nord-americans de míssils a Itàlia i Turquia es van igualar amb els desplegaments soviètics de míssils balístics similars a Cuba.

Veure Dret internacional і Crisi dels míssils de Cuba

Cursa espacial

La cursa espacial, Space Race, Космическая гонка Kosmítxeskaia gonka, fou una intensa competició en el camp de l'exploració espacial entre dos adversaris de la Guerra Freda, la Unió Soviètica (URSS) i els Estats Units d'Amèrica (EUA), per aconseguir una capacitat de vol espacial superior.

Veure Dret internacional і Cursa espacial

Dag Hammarskjöld

Dag Hjalmar Agne Carl Hammarskjöld, AFI /ˈdɑːɡ ˈhâmːarˌɧœld/; (Jönköping, Suècia, 29 de juliol de 1905 - Ndola, Zàmbia, 18 de setembre de 1961), conegut simplement com a Dag Hammarskjöld, fou Secretari General de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) entre l'abril de 1953 i el 18 de setembre de 1961, dia en què va morir en un accident durant un viatge per a intervenir en el conflicte de Katanga al Congo Belga.

Veure Dret internacional і Dag Hammarskjöld

Damdiny Tsogtbaatar

és un polític i diplomàtic mongol.

Veure Dret internacional і Damdiny Tsogtbaatar

David Bondia Garcia

David Bondia Garcia és Doctor en Dret i professor de Dret internacional públic i a la Universitat de Barcelona.

Veure Dret internacional і David Bondia Garcia

Declaració de guerra

El President dels Estats Units Franklin Delano Roosevelt signa la declaració de guerra contra l'Imperi del Japó, 8 de desembre de 1941, un dia després de l'atac a Pearl Harbor Una declaració de guerra és un acte formal emès per un govern estatal que indica l'existència de l'estat de guerra entre una o diverses nacions.

Veure Dret internacional і Declaració de guerra

Declaració de París

La Declaració de París va ser una declaració sobre el dret marítim europeu en temps de guerra realitzada a París, França, el 16 d'abril de 1856.

Veure Dret internacional і Declaració de París

Declaració Schuman

Edifici Quai d'Orsay de la ciutat de París La Declaració Schuman és el títol amb el qual informalment es coneix el discurs pronunciat pel Ministre d'Afers Exteriors francès Robert Schuman el 9 de maig de 1950.

Veure Dret internacional і Declaració Schuman

Declaració unilateral d'independència

Placa en memòria a la declaració unilateral d'independència de Guinea Bissau, signada el 24 de setembre del 1973 a Madina do Boé. Una declaració unilateral d'independència (DUI) és una variant de declaració d'independència establerta quan un govern d'una entitat constituent d'un estat sobirà es declara ella mateixa com a estat sobirà, sense un referèndum d'independència o sense un acord formal amb l'estat del qual declara la seva secessió.

Veure Dret internacional і Declaració unilateral d'independència

Declaració Universal dels Drets Humans

El 10 de desembre de 1948, l'Assemblea General de les Nacions Unides, reunida al Palau de Chaillot de París, aprovà i proclamà la Declaració Universal dels Drets Humans, Nacions Unides, versió en català, 1998.

Veure Dret internacional і Declaració Universal dels Drets Humans

Delegació de la Unió Europea

Estats que acullen una delegació de la Unió Europea Les Delegacions de la Unió o ambaixades de la Unió són les seus i unitats diplomàtiques que assumeixen la representació exterior de la Unió Europea als tercers països i davant les organitzacions internacionals.

Veure Dret internacional і Delegació de la Unió Europea

Deute il·legítim

En dret internacional, el deute il·legítim o deute odiós, és una teoria legal que sosté que el deute públic incorregut per un règim amb fins que no serveixi als millors interessos de la nació, no ha de ser executable.

Veure Dret internacional і Deute il·legítim

Direcció general de Cooperació Jurídica Internacional i Relacions amb les Confessions

La Direcció general de Cooperació Jurídica Internacional i Relacions amb les Confessions és un òrgan de gestió del Ministeri de Justícia que depèn orgànicament de la Secretaria d'Estat de Justícia.

Veure Dret internacional і Direcció general de Cooperació Jurídica Internacional i Relacions amb les Confessions

Discriminació lingüística

p.

Veure Dret internacional і Discriminació lingüística

Discurs de Vladímir Putin a Múnic

El discurs de Vladímir Putin a Múnic va ser pronunciat pel president rus a Alemanya el 10 de febrer de 2007 a la Conferència de Seguretat de Múnic.

Veure Dret internacional і Discurs de Vladímir Putin a Múnic

Disputa d'Olivença

Mapa espanyol de 1766 (detall), pel cartògraf Tomás López de Vargas Machuca: Olivença es troba indicada dins territori portugués La disputa d'Olivença es refereix a la controvèrsia entre Portugal i Espanya pel que fa a la sobirania sobre Olivença (en castellà: ''Olivenza'').(1) L'administració i sobirania espanyola d'Olivença i territoris adjacents no són reconegudes per Portugal, i la frontera encara resta per delimitar en aquesta zona.

Veure Dret internacional і Disputa d'Olivença

Divisòria d'aigües

Vestigis del túnel de l'antic Canal Mosa-Mosel·la a la divisòria entre les conques del Mosa i del RinMediterrani a l'Ardecha (França) Una divisòria d'aigües, en llatí divortium aquarum, és la línia imaginària que fa la frontera hidrogràfica entre dues conques hidrogràfiques.

Veure Dret internacional і Divisòria d'aigües

Doctrina del descobriment

La doctrina del desenvolupament és un concepte del dret internacional així com dels drets dels pobles indígenes que consisteix en la doctrina usada pels colonitzadors europeus respecte les terres «descobertes» durant les seves exploracions per justificar l'apropiació de territoris i l'exercici del domini sobre els pobles indígenes de les regions d'Amèrica, l'Àsia i l'Àfrica.

Veure Dret internacional і Doctrina del descobriment

Domingo de Soto

''De iustitia et iure'', 1568. Domingo de Soto (Segòvia, 1494 — Salamanca, 1560) va ser un teòleg castellà de l'orde dominicà.

Veure Dret internacional і Domingo de Soto

Dones al Iemen

Les dones del Iemen són dones nascudes, que viuen o provenen del Iemen.

Veure Dret internacional і Dones al Iemen

Dret

301x301px El dret és un ordre jurídic que s'expressa normativament (conjunt de normes) per regir una societat, regular-ne la conducta i resoldre'n els conflictes inspirats en els postulats de la justícia.

Veure Dret internacional і Dret

Dret a la roba

El dret a vestir adequadament, o el dret a la roba, és reconegut com un dret humà en diversos instruments internacionals.

Veure Dret internacional і Dret a la roba

Dret a la vida

El dret a la vida és el primer dels drets humans reconegut en la majoria de tractats internacionals i es refereix bàsicament al dret a viure i no ser assassinat per altre.

Veure Dret internacional і Dret a la vida

Dret a un nivell de vida adequat

Animació del moviment de rotació de la Terra El dret a un nivell de vida adequat o dret a una vida digna és el dret humà a un nivell de vida i a la protecció social reconegut pel dret internacional que estableix una quantitat mínima d'aliment, roba i refugi que asseguri la salut i el benestar de les persones d'acord amb el dret a l'alimentació, el dret a l'habitatge i el dret a la roba.

Veure Dret internacional і Dret a un nivell de vida adequat

Dret al retorn dels refugiats palestins

Obra titulada ''Resolució'' 194. Simbolitza les claus que mantenen els palestins que van abandonar les seves cases en 1948. El dret palestí a la tornada és la posició o principi polític que considera que tant els refugiats palestins com els seus descendents (uns 5 milions de persones en 2012), tenen el dret a tornar i el dret a recuperar la propietat que ells o els seus avantpassats van deixar enrere, o van ser obligats a abandonar en el que actualment és l'Estat d'Israel i els territoris palestins (tots dos anteriorment formaven part del Mandat Britànic de Palestina), com a part de l'èxode palestí (la Nakba), resultat tant de la guerra de Palestina de 1948 i de la Guerra dels Sis Dies de 1967.

Veure Dret internacional і Dret al retorn dels refugiats palestins

Dret civil

El dret civil és el conjunt de normes jurídiques i principis que regulen les relacions personals o patrimonials entre persones privades, tant físiques com jurídiques, de caràcter privat i públic, o inclús entre les últimes, sempre que actuen desproveïdes d'imperium.

Veure Dret internacional і Dret civil

Dret comunitari europeu

El dret comunitari europeu és un conjunt organitzat i estructurat de normes jurídiques que regeixen la Unió Europea.

Veure Dret internacional і Dret comunitari europeu

Dret de conquesta

Felip V d'Espanya es va emparar en el dret de conquesta per a executar els Decrets de Nova Planta (1716).El Dret de conquesta és el dret d'un conqueridor d'un territori pres per la força de les armes.

Veure Dret internacional і Dret de conquesta

Dret de gents

Ius gentium o jus gentium, el dret de gents, en un sentit restringit, comprèn les institucions del dret romà de les quals podien participar els estrangers (peregrini), que tenien tractes amb Roma i els seus ciutadans (cives).

Veure Dret internacional і Dret de gents

Dret de guerra

Primera Convenció de Ginebra, que regia la situació dels malalts i ferits de les forces armades, signat el 1864. El dret de guerra és un terme legal que fa referència a l'aspecte de dret internacional que té relació amb les justificacions acceptables per a entrar en guerra (jus ad bellum) i els límits per a la conducta bèl·lica acceptable (jus in bello o dret internacional humanitari).

Veure Dret internacional і Dret de guerra

Dret de persecució

El dret de persecució, en dret internacional públic, és el dret de l'estat costaner de perseguir un vaixell comercial estranger quan té motius per creure que ha comès una infracció de les lleis i reglaments del seu estat, sempre que l'estat sigui competent sobre la conducta i l'espai on s'ha dut a terme la infracció d'acord amb el dret internacional.

Veure Dret internacional і Dret de persecució

Dret de visita

El dret de visita, en dret internacional públic, és el dret que tenen els estats de visitar qualsevol vaixell comercial que navega a alta mar i del qual es tenen sospites fundades de què es dedica a la pirateria, al tràfic d'esclaus, a realitzar transmissions de ràdio o televisió no autoritzades, o que no disposa de nacionalitat.

Veure Dret internacional і Dret de visita

Dret indígena a la terra

Els drets indígenes a la terra són els drets dels pobles indígenes a la terra i als recursos naturals que provinguin de les mateixa ja sigui individualment col·lectivament principalment en països colonitzats.

Veure Dret internacional і Dret indígena a la terra

Dret internacional consuetudinari

Fins al, el costum internacional va ser la font més important del Dret Internacional, perquè el Dret Internacional Clàssic era un dret relacional entre els Estats.

Veure Dret internacional і Dret internacional consuetudinari

Dret internacional humanitari

Document original de la Primera Convenció de Ginebra. El dret internacional humanitari (DIH) és l'agrupació de les diferents normes, majoritàriament reflectides als Convenis De Ginebra, en 1949 i els Protocols addicionals que tenen per objectiu principal la protecció de les persones no participants en hostilitats o que han decidit deixar de participar en l'enfrontament.

Veure Dret internacional і Dret internacional humanitari

Dret marítim

El Dret Marítim és un cos normatiu que regeix els problemes que puguin sorgir arran de les relacions entre entitats de Dret privat dedicades al tràfic marítim.

Veure Dret internacional і Dret marítim

Drets civils

Lyndon B. Johnson signant l'Acta de Drets Civils dels Estats Units el 2 de juliol de 1964. La lluita pel respecte dels drets civils Els drets civils són drets fonamentals, inherents a la persona i garantits per les constitucions polítiques.

Veure Dret internacional і Drets civils

Drets civils i polítics

Els drets civils i polítics són una classe de drets que protegeixen la llibertat de les persones davant les infraccions per part dels governs, les organitzacions socials i els particulars.

Veure Dret internacional і Drets civils i polítics

Drets dels pobles indígenes

Els drets dels pobles indígenes són aquells drets col·lectius que reconeixen la condició específica dels pobles indígenes.

Veure Dret internacional і Drets dels pobles indígenes

Dust Bowl

El Dust Bowl (Conca de pols), o els Dirty Thirties (Els bruts anys trenta), va ser un període de fortes tempestes de pols que van danyar molt l'ecologia i l'agricultura de les praderies estatunidenques i canadenques durant la dècada del 1930.

Veure Dret internacional і Dust Bowl

Eamonn McCann

Eamonn McCann (Derry, 10 de març de 1943) és un periodista, activista polític nord-irlandès.

Veure Dret internacional і Eamonn McCann

Edat d'Or neerlandesa

''La ronda de nit'' (Rembrandt, 1642), peça emblemàtica del Rijksmuseum d'Amsterdam L'Edat d'Or neerlandesa va ser un període de la història neerlandesa, que aproximadament abraça el, durant la qual el comerç, la ciència, l'exèrcit i l'art de les Set Províncies Unides, els futurs Països Baixos eren entre els més aclamats del món.

Veure Dret internacional і Edat d'Or neerlandesa

Edgar Peña Parra

Edgar Peña Parra (Maracaibo, Veneçuela 6 de febrer de 1960) és un religiós veneçolà i diplomàtic del Vaticà, nunci apostòlic al Pakistan i a Moçambic.

Veure Dret internacional і Edgar Peña Parra

Educació per a la pau

L'Educació per a la pau és un corrent per fomentar el pacifisme i a la resolució dels conflictes a través de l'acció a l'escola i a la societat (mitjançant les ONG i les seves campanyes).

Veure Dret internacional і Educació per a la pau

Einav

Einav (en hebreu: עינב) és un assentament israelià organitzat com un assentament comunitari, el municipi està situat en el nord de Cisjordània.

Veure Dret internacional і Einav

Elazar

Elazar (en hebreu: יישוב אלעזר) és un assentament israelià situat a l'Àrea de Judea i Samaria, a Cisjordània, a 18 quilòmetres al sud de Jerusalem, l'assentament està situat en el bloc de Gush Etzion.

Veure Dret internacional і Elazar

Elisa Pérez Vera

Elisa Pérez Vera (Soportújar (Granada), 1 de juny de 1940), és una jurista espanyola, catedràtica de Dret Internacional Privat a la Universitat Nacional d'Educació a Distància i magistrada del Tribunal Constitucional entre 2001 i 2012.

Veure Dret internacional і Elisa Pérez Vera

Escòcia

Escòcia (en scots i anglès: Scotland; en gaèlic escocès: Alba) és el més septentrional dels quatre països constituents del Regne Unit.

Veure Dret internacional і Escòcia

Escola de Salamanca

Universitat de Salamanca El terme Escola de Salamanca s'utilitza de manera genèrica per a designar el renaixement del pensament en diverses àrees que va dur a terme un important grup de professors universitaris espanyols i portuguesos, però especialment els teòlegs, arran de la tasca intel·lectual i pedagògica de Francisco de Vitoria a la Universitat de Salamanca.

Veure Dret internacional і Escola de Salamanca

Esdeveniments que van conduir a l'atac a Pearl Harbor

USS Arizona durant l'atac a Pearl Harbor. Els esdeveniments que van conduir a l'atac a Pearl Harbor van començar el juliol de 1940 quan els militars i polítics japonesos partidaris de l'aliança amb la Alemanya nazi i l'Itàlia feixista, que acabaven de derrotar a França - van aconseguir derrocar el primer ministre Mitsumasa Yonai, que s'havia oposat al pacte perquè considerava que portaria a la guerra amb el Regne Unit i amb els Estats Units.

Veure Dret internacional і Esdeveniments que van conduir a l'atac a Pearl Harbor

Estat (política)

Portada de l'obra "Leviatan" de Thomas Hobbes, considerat el primer tractat modern de filosofia política. Un estat és una unitat política sota un sistema de governança.

Veure Dret internacional і Estat (política)

Estat d'emergència

arxiudata.

Veure Dret internacional і Estat d'emergència

Estat federat

Un estat federat (que podria ser anomenat estat, província, cantó, land, etc.) és una comunitat territorial i constitucional que forma part d'una unió federal.

Veure Dret internacional і Estat federat

Estat Lliure de Fiume

LEstat Lliure de Fiume (en croat: Slobodna Država Rijeka) fou una ciutat estat existent entre 1920 i 1924 que incloïa la ciutat homònima (ara a Croàcia i des de la fi de la II Guerra Mundial, de nom Rijeka).

Veure Dret internacional і Estat Lliure de Fiume

Estat sobirà

Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.

Veure Dret internacional і Estat sobirà

Estret de Juan de Fuca

L'estret de Juan de Fuca és l'ampla via d'aigua que s'estén des de l'oceà Pacífic a l'oest fins a les ''San Juan Islands'' a l'est, amb l'illa de Vancouver al nord i la península Olympic al sud. L'estret de Geòrgia és a nord de les illes San Juan.

Veure Dret internacional і Estret de Juan de Fuca

Estrets turcs

El Bòsfor (vermell) i els Dardanels (groc) són coneguts abastament com a Estrets Turcs. Els Estrets Turcs (en turc Türk Boğazları) són els dos estrets a la part nord-occidental de Turquia: El Bòsfor i els Dardanels, que connecten la Mar de Màrmara amb la Mar Negra en un costat i el braç Egeu de la Mar Mediterrània en l'altre.

Veure Dret internacional і Estrets turcs

Excepcionalisme americà

isbn.

Veure Dret internacional і Excepcionalisme americà

Extraterritorialitat

Lextraterritorialitat és una ficció legal, admesa en dret internacional, per la qual un edifici o un terreny es considera, en estat estranger, com a prolongació del territori de l'estat propietari, com en el cas de les ambaixades, d'alguns consolats i, en certs aspectes, els vaixells.

Veure Dret internacional і Extraterritorialitat

Fernand de Varennes

Fernand Joseph de Varennes (Arcadia, Nova Brunsvic, 1958) és un jurista i professor universitari canadenc, reconegut en el món dels drets de les minories, tant humanes com lingüístiques.

Veure Dret internacional і Fernand de Varennes

Fernando José de França Dias Van-Dúnem

Fernando José de França Dias Van-Dúnem (Luanda, 1952) és un polític d'Angola que va ser el primer vicepresident del Parlament Panafricà de la Unió Africana.

Veure Dret internacional і Fernando José de França Dias Van-Dúnem

Fiódor Fiódorovitx Màrtens

Fiódor Fiódorovitx Màrtens, Фёдор Фёдорович Мартенс (27 d'agost del 1845, Pärnu - 20 de juny del 1909) fou un diplomàtic rus i jurista que realitzà importants contribucions a la disciplina del dret internacional.

Veure Dret internacional і Fiódor Fiódorovitx Màrtens

Força major

La força major o causa major, també conegut com a mà de Déu o en llatí vis maior, és un fet que no es pot evitar i tampoc es pot preveure. Té gran importància, en Dret, a l'hora d'establir la responsabilitat pels danys.

Veure Dret internacional і Força major

Força naval salvadorenca

La Força naval salvadorenca (FNS) és una de les tres branques permanents en què es divideixen les Forces armades de la República de El Salvador.

Veure Dret internacional і Força naval salvadorenca

Forces armades

Soldats de l'Exèrcit alemany. Les forces armades d'un estat són el conjunt d'institucions oficials, permanents i regulars encarregades d'aplicar la política de defensa nacional, així com la política exterior, per via armada.

Veure Dret internacional і Forces armades

Forum-shopping

El forum-shopping fa referència a l'elecció de la jurisdicció en què es presenta una demanda basada en la creença o la percepció que aquella jurisdicció pot ser més favorable que les altres alternatives pels interessos econòmics o jurídics de qui l'escull.

Veure Dret internacional і Forum-shopping

Francisco Franco Bahamonde

Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador gallec, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.

Veure Dret internacional і Francisco Franco Bahamonde

Frontera entre el Perú i Equador

La frontera entre el Perú i Equador és la frontera que delimita els territoris del Equador i de Perú.

Veure Dret internacional і Frontera entre el Perú i Equador

Frontera entre els Estats Units i el Japó

La frontera entre els Estats Units i el Japó es completament marítima i es troba a l'oceà Pacífic.

Veure Dret internacional і Frontera entre els Estats Units i el Japó

Frontera entre Tanzània i Seychelles

La frontera entre Tanzània i Seychelles és una frontera marítima internacional que separa Tanzània i Seychelles a l'Àfrica Oriental, delimitant les zones econòmiques exclusives d'ambdós països.

Veure Dret internacional і Frontera entre Tanzània i Seychelles

Geórgios Streit

Geórgios Streit (grec: Γεώργιος Στρέιτ) (Patres, 1868 - Atenes, 1948) fou un professor, advocat i polític grec.

Veure Dret internacional і Geórgios Streit

Givat Harsina

Givat Harsina (en hebreu:גבעת חרסינה) és un assentament israelià urbà als afores d'Hebron, en la regió de les muntanyes de Judea, a Cisjordània.

Veure Dret internacional і Givat Harsina

Govern en l'exili

Un govern en l'exili és un grup polític que diu ser el govern legítim d'un país, però per diverses raons, no pot exercir el seu poder legal, i a més resideix en un país estranger o àrea exterior.

Veure Dret internacional і Govern en l'exili

Govern titella

Govern titella i règim titella és un estat independent de jure però de fet totalment dependent d'un poder extern i sotmès a les seves ordres.

Veure Dret internacional і Govern titella

Groenlàndia

Groenlàndia o bé Grenlàndia (Kalaallit Nunaat en groenlandès; Grønland en danès) és un país constituent del Regne de Dinamarca, situat entre l'oceà Àrtic i l'oceà Atlàntic, a l'est de les illes àrtiques del Canadà.

Veure Dret internacional і Groenlàndia

Guerra civil

Es denomina guerra civil qualsevol confrontació bèl·lica, la majoria dels participants de la qual no són forces militars regulars, sinó que estan formades per la població civil.

Veure Dret internacional і Guerra civil

Guerra del Vietnam

La Guerra del Vietnam, també anomenada Segona Guerra d'Indoxina, és el conflicte bèl·lic entre la República Democràtica del Vietnam i el Front Nacional d'Alliberament del Vietnam, i els Estats Units d'Amèrica i el règim dictatorial del Vietnam del Sud, que va tenir lloc entre els anys 1955 a 1975, amb la intervenció directa i indirecta de diversos països estrangers, (al sud, principalment els Estats Units, que hi intervingueren directament, amb centenars de milers de combatents, fins a la seva retirada el 1973; i al Nord amb el suport material, tècnic i polític de la Unió Soviètica i la Xina).

Veure Dret internacional і Guerra del Vietnam

Guerra justa

Guerra justa és un concepte teologicopolític, ja desenvolupat a l'antiga Roma i també per teòlegs i juristes catòlics: els primers filòsofs de la guerra justa van ser Aristòtil i Ciceró, i els primers teòlegs Agustí d'Hipona i Tomàs d'Aquino., la definició ha constituït un esforç seriós per regular el dret a la guerra, durant la guerra i després de la guerra.

Veure Dret internacional і Guerra justa

Guerra preventiva

Una guerra preventiva és una guerra o una acció militar iniciada amb l'objectiu d'impedir que un altre agent bel·ligerant o una part neutral adquireixin capacitat ofensiva militar.

Veure Dret internacional і Guerra preventiva

Guillaume François Le Trosne

''De l'ordre social'', 1777 Guillaume François Le Trosne (Orleans, 13 d'octubre de 1728 - París, 26 de maig de 1780) fou un economista i jurista francès.

Veure Dret internacional і Guillaume François Le Trosne

Gush Etzion

Gush Etzion és un conjunt d'assentaments israelians localitzats en l'Àrea de Judea i Samaria, en la Cisjordània ocupada.

Veure Dret internacional і Gush Etzion

Hans Kelsen

Hans Kelsen AFI; (Praga, Imperi Austrohongarès, 1881- Orinda, Berkeley, Estats Units, 1973) fou un jurista, filòsof, professor i polític austríac d'origen jueu.

Veure Dret internacional і Hans Kelsen

Har Brachà

Har Brachà —en hebreu הר ברכה, literalment ‘la muntanya de la benedicció’— és un assentament israelià a la cresta sud del mont Guerizim.

Veure Dret internacional і Har Brachà

Har Gilo

Har Gilo (en hebreu: הר גילה) és un assentament israelià que està organitzat com un assentament comunitari, està situat a uns 5 quilòmetres al sud de Jerusalem, i 2 quilòmetres a l'oest de Betlem, situat en els pujols septentrionals de l'Àrea de Judea i Samaria.

Veure Dret internacional і Har Gilo

Henri La Fontaine

Henri Marie La Fontaine (Brussel·les, Bèlgica, 1854-1943) fou un advocat, polític i gestor d'informació belga que el 1913 va ser guardonat amb el Premi Nobel de la Pau.

Veure Dret internacional і Henri La Fontaine

Henry Kissinger

Henry Alfred Kissinger (kɪsᵻndər;; nascut Heinz Alfred Kissinger, Fürth, Alemanya, 27 de maig de 1923 - Kent, 29 de novembre de 2023) fou un diplomàtic, teòric polític, consultor geopolític i polític estatunidenc d'origen alemany, que va tenir una gran influència en la política internacional dels Estats Units d'Amèrica (EUA) sobre els altres països i nacions.

Veure Dret internacional і Henry Kissinger

Hersch Lauterpacht

Hersch Lauterpacht (Zhovkva, Galítsia, 16 d'agost de 1897 – Londres, 8 de maig de 1960) fou un advocat i jutge del Tribunal Internacional de Justícia.

Veure Dret internacional і Hersch Lauterpacht

Història de Castella i Lleó

Límits actuals de Castella i Lleó La comunitat autònoma de Castella i Lleó és el resultat de la unió el 1983 de nou províncies: les tres que, després de la divisió territorial de 1833, per la qual es van crear les províncies, es van adscriure a la Regió de Lleó i sis adscrites a Castella la Vella, exceptuant en aquest últim cas les províncies de Santander (actual Comunitat Autònoma de Cantàbria) i Logronyo (actual Comunitat Autònoma de La Rioja).

Veure Dret internacional і Història de Castella i Lleó

Història del dret

Codi de lleis al rei Hammurabi. La Història del Dret és la disciplina històric-jurídica que analitza el conjunt de fets i processos històrics relacionats amb el conjunt de normes jurídiques, així com els usos socials «forts», és a dir, que tinguin relació amb el Dret.

Veure Dret internacional і Història del dret

Hugo de Groot

Hugo de Groot, Huig de Groot (llatinitzat com a Hugo Grotius) (Delft, Províncies Unides, 10 d'abril de 1583 - Rostock, Mecklemburg-Schwerin, Sacre Imperi, 28 d'agost de 1645) va ser un jurista, filòsof, escriptor i poeta neerlandès, considerat com el Pare del Dret Internacional i fundador de la sistemàtica moderna del dret internacional.

Veure Dret internacional і Hugo de Groot

Ibei HaNahal

Ibei HaNahal (en hebreu: איבי הנחל) és un lloc d'avançada i un assentament israelià situat en el bloc d'assentaments de Gush Etzion situat en la Cisjordània ocupada per Israel.

Veure Dret internacional і Ibei HaNahal

Igualtat de gènere

Símbol de la igualdat de gènere La igualtat de gènere, també coneguda com a igualtat de sexes (tot i que el gènere i el sexe no sòn el mateix), implica que totes les persones han de rebre el mateix tractament, llevat que hi hagi una raó biològica per a un tractament diferent.

Veure Dret internacional і Igualtat de gènere

Illa de les Serps (Mar Negre)

Fidonixi al mapa de MercatorL'Illa de les Serps (en, en i en grec: Φιδονήσι Fidonísi), és una illa ucraïnesa que es troba a la Mar Negra, prop del Delta del Danubi.

Veure Dret internacional і Illa de les Serps (Mar Negre)

Illa de Yeonpyeong

Lilla Yeonpyeong o Yeonpyeongdo (en coreà: 연평도 pronunciat; denominada per Corea del Nord com a illot Yŏnphyŏng) és un grup d'illes sud-coreanes en la Mar Groga, situades a uns 80 km a l'oest d'Inchon i a 12 km al sud de la costa de la província de Hwanghae, Corea del Nord.

Veure Dret internacional і Illa de Yeonpyeong

Inés Mónica Weinberg de Roca

Inés Mónica Weinberg de Roca (Buenos Aires, 16 de desembre de 1948) és una jurista argentina especialista en dret internacional i drets humans que ha exercit càrrecs judicials al seu país i en tribunals internacionals.

Veure Dret internacional і Inés Mónica Weinberg de Roca

Independència

Les fronteres polítiques són convencions que es mouen segons els interessos dels seus habitants. Mapa d'Escandinàvia en 1815, de la mobilitat de les seves fronteres i territoris independitzats. La independència és la situació en què algú o quelcom no té cap relació de dependència amb algú o quelcom d'altre, hi estigués sotmès prèviament o no.

Veure Dret internacional і Independència

Individualisme

L'individualisme és una teoria o doctrina que determina que l'única realitat és la pròpia de l'individu i en aquesta realitat regeixen les normes que li són pròpies.

Veure Dret internacional і Individualisme

Institut de droit international

L'Institut de Droit International o IDI ("Institut de Dret Internacional") és una organització privada destinada a l'estudi i desenvolupament del dret internacional.

Veure Dret internacional і Institut de droit international

Integritat territorial

La integritat territorial és un principi de Dret internacional que evoca el dret i deure inalienable d'un Estat de preservar les seves fronteres de tota influència exterior.

Veure Dret internacional і Integritat territorial

Invasió de l'Iraq de 2003

La Invasió de l'Iraq (també anomenada Guerra de l'Iraq, Segona Guerra del Golf o Tercera Guerra del Golf) fou la invasió militar de l'Iraq duta a terme per part una coalició de països liderats pels Estats Units que va causar la caiguda del govern de Saddam Hussein i va suposar l'ocupació de l'Iraq per part de tropes nord-americanes i de la coalició la primavera de l'any 2003 en el marc de l'operació guerra contra el terrorisme encapçalada per l'administració Bush.

Veure Dret internacional і Invasió de l'Iraq de 2003

Invasió russa d'Ucraïna del 2022

La invasió russa d'Ucraïna del 2022 és un enfrontament armat en curs que va començar el 24 de febrer del 2022, quan Rússia inicià accions militars contra Ucraïna.

Veure Dret internacional і Invasió russa d'Ucraïna del 2022

Israel i l'analogia de l'apartheid

Israel i l'analogia de l'apartheid és una comparació del tracte d'Israel als palestins amb el tracte de Sud-àfrica als no-blancs durant l'època de l'apartheid.

Veure Dret internacional і Israel i l'analogia de l'apartheid

Ius cogens

Ius cogens és una locució llatina que fa referència a normes de dret imperatiu, en contraposició a les de dret dispositiu.

Veure Dret internacional і Ius cogens

Ivo Lapenna

Ivo Lapenna (Split, 5 de novembre de 1909 - Copenhaguen, 15 de desembre de 1987) va ser un esperantista i jurista d'origen iugoslau i nacionalitat britànica.

Veure Dret internacional і Ivo Lapenna

Jacques Vergès

Jacques Vergès (Savannakhet, 20 d'abril de 1924 - París, 15 d'agost de 2013) va ser un advocat francès i activista anticolonial.

Veure Dret internacional і Jacques Vergès

Jennifer Robinson

Jennifer Robinson (City of Shoalhaven, Nova Gal·les del Sud, 1981) és una advocada australiana especialitzada en dret internacional dels drets humans que treballa a Doughty Street Chambers, Londres.

Veure Dret internacional і Jennifer Robinson

Joan Carles I d'Espanya

Joan Carles Alfons Víctor Maria de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Roma, 5 de gener de 1938) fou rei d'Espanya sota el nom de Joan Carles I entre el 22 de novembre de 1975 i el 19 de juny de 2014, data de la seva abdicació i de l'accés com a cap d'Estat del seu fill Felip VI.

Veure Dret internacional і Joan Carles I d'Espanya

Joan de Déu Trias i Giró

Joan de Déu Trias i Giró (Barcelona, 28 de juny de 1859 - Barcelona, – 29 de novembre de 1914) fou un jurista i professor universitari català.

Veure Dret internacional і Joan de Déu Trias i Giró

Joan Pau II

Karol Józef Wojtyła (hom pronuncia, en polonès), més conegut com a sant Joan Pau II (en llatí: Ioannes Paulus II), (Wadowice, República de Polònia, 18 de maig de 1920 - Ciutat del Vaticà, 2 d'abril de 2005) fou un clergue catòlic polonès, que exercí de Papa de l'Església Catòlica Romana entre 1978 i 2005.

Veure Dret internacional і Joan Pau II

Jorge Cardona Llorens

Jorge Cardona Llorens (València, País Valencià, 30 d'abril de 1957) és un advocat valencià, catedràtic de Dret Internacional Públic de la Universitat de València, autor de més d'un centenar de treballs científics sobre Dret Internacional Públic i membre del Comitè dels Drets dels Infants, òrgan de 18 membres de diferents països que supervisa l'aplicació de la Convenció sobre els Drets del Nen als països que l'han ratificat.

Veure Dret internacional і Jorge Cardona Llorens

José Antonio Giménez-Arnau y Gran

José Antonio Giménez-Arnau y Gran (Laredo, Cantàbria, 8 de maig de 1912 - Madrid, 27 de gener de 1985) va ser un diplomàtic i escriptor espanyol.

Veure Dret internacional і José Antonio Giménez-Arnau y Gran

José María Yanguas y Messía

José María Yanguas y Messia (Linares, 25 de febrer de 1890 - Madrid, 30 de juny de 1974) fou un polític, diplomàtic i jurista espanyol, que va arribar a ser Ministre d'Estat durant la dictadura de Primo de Rivera i també president de l'Assemblea Nacional Consultiva durant la Legislatura 1927-1929.

Veure Dret internacional і José María Yanguas y Messía

José Pedro Pérez-Llorca Rodrigo

fou un polític, diplomàtic i advocat espanyol, un dels set Pares de l'actual Constitució espanyola i figura fonamental en la Transició espanyola.

Veure Dret internacional і José Pedro Pérez-Llorca Rodrigo

José Ramón Navarro Miranda

José Ramón Navarro Miranda (n. Santa Cruz de Tenerife, Illes Canàries, Espanya, 16 de novembre de 1959) és un magistrat i professor espanyol. Actualment des del dia 8 de gener de 2014 és el President de l'Audiència Nacional d'Espanya.

Veure Dret internacional і José Ramón Navarro Miranda

Josep Quero i Molares

Josep Quero i Molares (Barcelona 1905 - Sant Pere de Ribes, Garraf 1987) fou un jurista i polític català.

Veure Dret internacional і Josep Quero i Molares

Juan Antonio Carrillo Salcedo

Juan Antonio Carrillo Salcedo (Morón de la Frontera, 1934 - Sevilla, 19 de gener de 2013) va ser un jurista espanyol de Dret Internacional d'acreditat prestigi nacional i internacional.

Veure Dret internacional і Juan Antonio Carrillo Salcedo

Jubilació anticipada (mutualistes)

La jubilació anticipada de mutualistes significa la rebaixa de l'edat ordinària de jubilació, 65 anys, per aquells treballadors que eren mutualistes laborals l'1 de gener de 1967.

Veure Dret internacional і Jubilació anticipada (mutualistes)

Judici d'Eichmann

Aquest és un article sobre el judici a Adolf Eichmann.

Veure Dret internacional і Judici d'Eichmann

Judicis de Frankfurt Auschwitz

Els judicis de Frankfurt Auschwitz coneguts com a Die Auschwitzprozesse van ser una sèrie de judicis des del 20 de desembre de 1963 fins al 19 d'agost de 1965 on es van jutjar 22 acusats sota les lleis federals alemanyes pel seu paper en l'Holocaust nazi a oficials de mig i baix rang al camp de concentració d'Auschwitz-Birkenau.

Veure Dret internacional і Judicis de Frankfurt Auschwitz

Julio Diego González Campos

Julio Diego González Campos (Alcalá de Guadaira, 5 d'abril de 1932 - Madrid, 20 de novembre de 2007) fou un magistrat del Tribunal Constitucional d'Espanya entre 1982 i 2001.

Veure Dret internacional і Julio Diego González Campos

Jurisdicció universal

La jurisdicció universal o principi d'universalitat és un principi del Dret que permet els Estats declarar la seua jurisdicció per a perseguir certs delictes considerats molt greus, independentment del lloc on s'han produït i de la nacionalitat de l'autor o de la víctima.

Veure Dret internacional і Jurisdicció universal

Justícia climàtica

La justícia climàtica és el que persegueix l'actuació judicial per a determinar la responsabilitat jurídica i establir obligacions i sancions respecte el canvi climàtic.

Veure Dret internacional і Justícia climàtica

Kalandia

Kalandia, també coneguda com a Qalandia o Qalandiya, és un poble palestí situat a Cisjordània, entre Jerusalem i Ramal·lah, just a l'oest de la frontera del municipi de Jerusalem.

Veure Dret internacional і Kalandia

Karl Korsch

Karl Korsch (Tostedt, Baixa Saxònia, 15 d'agost de 1886 - Cambridge, Massachusetts, EUA, 21 d'octubre de 1961) fou un filòsof alemany, teòric i militant del comunisme de consells.

Veure Dret internacional і Karl Korsch

Lídia Santos i Arnau

Lídia Santos i Arnau (Barcelona, 8 d'octubre de 1950) és una advocada i política catalana, diputada al Parlament de Catalunya en la VII i VIII legislatures.

Veure Dret internacional і Lídia Santos i Arnau

Línia de base

Les zones marítimes d'acord amb la Convenció de Nacions Unides sobre el Dret de la Mar de 1982. La línia de base, en dret internacional públic, és la línia a partir de la qual es mesura l'amplada dels espais marítims.

Veure Dret internacional і Línia de base

Lex patriae

El terme llatí 'lex patriae' vol dir “la de la nacionalitat”.

Veure Dret internacional і Lex patriae

Literatura espanyola del Renaixement

Loçana andaluza'', Venecia, 1528. Página del título.1ª edición, exemplar únic. La Literatura espanyola del Renaixement està estretament vinculada a les relacions polítiques, militars, religioses i literàries entre Itàlia i Espanya des de mitjan XV que van suposar un floreixent intercanvi cultural entre aquests dos territoris.

Veure Dret internacional і Literatura espanyola del Renaixement

Llac de Lugano

El llac Lugano és un llac del cantó de Ticino (Suïssa) i que té riba també a la província de Varese i a la província de Como a Itàlia.

Veure Dret internacional і Llac de Lugano

Llegenda negra espanyola

XVI arran de la forta rivalitat comercial i militar amb l'Imperi Espanyol. La llegenda negra espanyola és una teoria defensada pel corrent historiogràfic que afirma l'existència i la difusió de propaganda antiespanyola i anticatòlica.

Veure Dret internacional і Llegenda negra espanyola

Llei d'Amnistia espanyola de 1977

La Llei 46/1977, de 15 d'octubre, d'Amnistia va ser promulgada a Espanya el 15 d'octubre de 1977 i va entrar en vigor amb la seva publicació en el BOE el 17 d'octubre d'aquell any.

Veure Dret internacional і Llei d'Amnistia espanyola de 1977

Llei del referèndum d'autodeterminació de Catalunya

La Llei 19/2017, del 6 de setembre, del referèndum d'autodeterminació és una llei aprovada pel Parlament de Catalunya que "regula la celebració del referèndum d'autodeterminació vinculant sobre la independència de Catalunya, les seves conseqüències en funció de quin sigui el resultat i la creació de la Sindicatura Electoral de Catalunya".

Veure Dret internacional і Llei del referèndum d'autodeterminació de Catalunya

Llei Helms-Burton

La Llei Helms–Burton, també coneguda com a Cuban Liberty and Democratic Solidarity (Libertad) Act of 1996, és una llei federal dels Estats Units que reforça l'embargament dels Estats Units contra Cuba.

Veure Dret internacional і Llei Helms-Burton

Llengua auxiliar

alemany Una llengua auxiliar és un idioma, construït o no, que s'ha utilitzat o pretès utilitzar com a mitjà de comunicació entre grups o individus amb diferents llengües maternes.

Veure Dret internacional і Llengua auxiliar

Llibertat d'informació

Llibertat d'informació es refereix a la protecció al dret de lliure expressió en el que concerneix a la Internet i a la tecnologia de la informació.

Veure Dret internacional і Llibertat d'informació

Lliga Vèneta República

Lliga Vèneta República és un partit polític italià regionalista del Vèneto.

Veure Dret internacional і Lliga Vèneta República

Llista d'especialitats 56 de la Nomenclatura de la UNESCO

Llista d'especialitats del camp 56 (Ciències Jurídiques i Dret) de la Nomenclatura de la UNESCO.

Veure Dret internacional і Llista d'especialitats 56 de la Nomenclatura de la UNESCO

Llista de disciplines de la Nomenclatura de la UNESCO

Llista dels codis de quatre dígits per a les disciplines dels camps de la ciència i la tecnologia de la nomenclatura de la UNESCO: Categoria:Ciència Categoria:Nomenclatura de la UNESCO Categoria:Tecnologia.

Veure Dret internacional і Llista de disciplines de la Nomenclatura de la UNESCO

Llista de resolucions del Consell de Seguretat de les Nacions Unides 2101 a la 2200

Aquesta és una llista entre les resolucions 2101 a 2100 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides aprovades entre el 25 d'abril de 2013 i el 12 de febrer de 2015.

Veure Dret internacional і Llista de resolucions del Consell de Seguretat de les Nacions Unides 2101 a la 2200

Louis Renault

* Louis Renault (jurista) (1843 - 1918), professor francès de dret internacional, Premi Nobel de la Pau en 1907.

Veure Dret internacional і Louis Renault

Louis Renault (jurista)

Louis Renault (Autun, França 1843 - Barbizon 1918) fou un jurista i professor universitari francès guardonat amb el Premi Nobel de la Pau el 1907.

Veure Dret internacional і Louis Renault (jurista)

Maale Amos

Maale Amos (en hebreu: מעלה עמוס) és un assentament israelià comunitari situat en el sud de la Judea i Samaria. El poble es troba a 20 km al sud-oest de Jerusalem, sobre una elevació de 725 metres sobre el nivell del mar, forma part del Consell Regional de Gush Etzion.

Veure Dret internacional і Maale Amos

Maale Rehavam

Maale Rehavam (en hebreu: מעלה רחבעם) és un lloc avançat i un assentament israelià, situat en la Cisjordània ocupada, prop de Betlem, i al nord-oest d'Hebron, a les muntanyes de Judea, en el bloc d'assentaments de Gush Etzion.

Veure Dret internacional і Maale Rehavam

Mahmoud Refaat

Mahmoud Refaat (el Caire, 25 d'abril de 1978) és un expert en dret internacional, polític i escriptor.

Veure Dret internacional і Mahmoud Refaat

Manifest de Ventotene

miniaturaEl Manifest de Ventotene, redactat al juny del 1941 amb el títol complet «Per una Europa lliure i unida.

Veure Dret internacional і Manifest de Ventotene

Manuel Gallent Nicola

Manuel Gallent Nicola (València, 1948) és un advocat i polític valencià.

Veure Dret internacional і Manuel Gallent Nicola

Mar territorial

Les zones marítimes d'acord amb la Convenció de Nacions Unides sobre el Dret de la Mar de 1982. El mar territorial, en dret internacional públic, és la franja de mar adjacent a la costa i sotmesa a la sobirania de l'estat costaner.

Veure Dret internacional і Mar territorial

María José Salvador Rubert

María José Salvador Rubert (La Vall d'Uixó, 28 d'agost de 1974) és una política, advocada i professora.

Veure Dret internacional і María José Salvador Rubert

María Teresa Belandria

és una advocada, política, professora i diplomàtica veneçolana.

Veure Dret internacional і María Teresa Belandria

Marquesat d'Olivart

El Marquesat d'Olivart és un títol nobiliari espanyol creat el 8 d'abril de 1929 pel rei Alfons XIII a favor de Ramon Jordi de Dalmau i Falces, Diputat a Corts, President de l'Associació Espanyola de Dret Internacional Marquès pontifici d'Olivart, etc.

Veure Dret internacional і Marquesat d'Olivart

Marxa Verda

La Marxa Verda va ser una manifestació estratègica de masses iniciada el 6 de novembre de 1975, coordinada pel govern del Marroc i que va comptar amb l'aquiescència dels Estats Units, per obligar Espanya a lliurar la disputada província semimetropolitana autònoma de Sàhara Espanyol.

Veure Dret internacional і Marxa Verda

Massacre de Melilla

La massacre de Melilla o tragèdia de Melilla fou la mort de diverses desenes de migrants de l'Àfrica subsahariana en una allau humana causada per la gendarmeria del Marroc, amb el suport de la Guàrdia Civil espanyola, el 24 de juny de 2022 a la tanca de Melilla, durant un salt massiu d'entre 500 i 2.000 persones, que va tenir lloc durant la matinada, per tal de travessar la frontera amb Espanya.

Veure Dret internacional і Massacre de Melilla

Michael van Walt van Praag

Michael van Walt van Praag (Brussel·les, 12 de novembre de 1951) és un advocat especialitzat en la resolució de conflictes internacionals, diplomàtic, politòleg i professor de dret internacional neerlandès.

Veure Dret internacional і Michael van Walt van Praag

Minoria nacional

Manifestació conjunta de les minories ètniques de Hong Kong el 1r de juliol del 2005. Una minoria nacional és un col·lectiu dins un estat que difereix de la població majoritària i/o dominant en quant a ètnia, llengua, cultura, o religió, sovint amb un vincle estret amb un territori específic del qual és originari aquest grup minoritari.

Veure Dret internacional і Minoria nacional

Miquel Àngel Marín i Luna

fou un advocat, diplomàtic i professor català, exiliat a Mèxic.

Veure Dret internacional і Miquel Àngel Marín i Luna

Miquel Bartomeu Salón Ferrer

Miquel Bartomeu Salón Ferrer OSA (València, novembre de 1539 - València, 25 de gener de 1621) fou teòleg agustinià valencià.

Veure Dret internacional і Miquel Bartomeu Salón Ferrer

Mirjana Spoljaric Egger

és una diplomàtica suïssa i croata, presidenta del Comitè Internacional de la Creu Roja des d'octubre del 2022.

Veure Dret internacional і Mirjana Spoljaric Egger

Missió diplomàtica

Ambaixada d'Andorra a Espanya, al carrer Alcalá de Madrid. Ambaixada de Nicaragua a Washington. Múltiples ambaixades en un mateix lloc: les ambaixades de Dinamarca, Finlàndia, Islàndia, Noruega i Suècia en un conjunt a Berlín, Alemanya. Una missió diplomàtica o una missió estrangera és un grup de persones que representen oficialment un estat o organització en un altre estat receptor o d'acollida.

Veure Dret internacional і Missió diplomàtica

Mitzpe Shalem

Mitzpe Shalem (en hebreu: מצפה שלם) és un assentament israelià i un antic quibuts situat a l'est de Cisjordània.

Veure Dret internacional і Mitzpe Shalem

Mohamed al-Baradei

Mohamed al-Baradei (el Caire, Egipte, 17 de juny de 1942) és un diplomàtic egipci i director de l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica (o AIEA), una organització intergovernamental sota l'auspici de les Nacions Unides) amb la que va rebre conjuntament el Premi Nobel de la Pau l'any 2005.

Veure Dret internacional і Mohamed al-Baradei

Moviment de resistència

Membre de les Forces Franceses de l'Interior (FFI) amb la seva metralladora lleugera Bren a Châteaudun, 1944 Un moviment de resistència és un grup o conjunt de grups dedicats a oposar-se a un invasor en un país ocupat o a un govern d'un Estat sobirà.

Veure Dret internacional і Moviment de resistència

Nació més afavorida

El principi de la nació més afavorida (NMA) estableix l'extensió automàtica de qualsevol millor tractament que es concedeix a una part de la mateixa manera a totes les altres parts en un acord de comerç internacional.

Veure Dret internacional і Nació més afavorida

Nacionalitat mexicana

La nacionalitat mexicana està definida en l'article 30è de la constitució de Mèxic.

Veure Dret internacional і Nacionalitat mexicana

Nada Al-Ahdal

Nada Al-Ahdal (en àrab: ندى الأهدل) (Zabid, 3 de març de 2003) és una activista pels drets humans iemenita, coneguda per escapar de dos acords forçats de matrimoni infantil.

Veure Dret internacional і Nada Al-Ahdal

Neagu Djuvara

Neagu Bunea Djuvara (pronunciat en romanès: ) va ser un historiador, assagista, filòsof, periodista, novel·lista i diplomàtic romanès.

Veure Dret internacional і Neagu Djuvara

Neteja ètnica

La neteja ètnica és un tipus de biopolítica, i duta a l'extrem es converteix en genocidi.

Veure Dret internacional і Neteja ètnica

Nikólaos Politis

Nicolas Politis (illa de Corfú, 1872 - Canes, 1942) va ser un diplomàtic i jurista grec del període d'interguerres.

Veure Dret internacional і Nikólaos Politis

Nikola Dimitrov

Nikola Dimitrov (30 de setembre de 1972) és un polític i diplomàtic macedoni, que és ministre d'afers estrangers de Macedònia del Nord des del primer de juny de 2017.

Veure Dret internacional і Nikola Dimitrov

Nils Melzer

Nils Melzer (Zúric, 1970) és un jurista, professor universitari i escriptor suís, especialitzat en l'àmbit del Dret internacional.

Veure Dret internacional і Nils Melzer

Nokdim

Nokdim (en hebreu: נוקדים) és un assentament israelià organitzat com un assentament comunitari a Cisjordània.

Veure Dret internacional і Nokdim

Obediència deguda

Lobediència deguda (també anomenada obediència jeràrquica, compliment de mandats antijurídics o compliment d'ordres antijurídiques), en dret penal, és una situació que eximeix de responsabilitat penal per delictes comesos en el compliment d'una ordre impartida per un superior jeràrquic; el subordinat, autor material dels fets, es beneficia d'aquesta eximent, i deixa subsistent la sanció penal del seu superior.

Veure Dret internacional і Obediència deguda

Ocupació dels Estats Bàltics

Divisió planejada i definitiva d'Europa d'acord amb el Pacte Mólotov-Ribbentrop, amb arranjaments posteriors Locupació dels Estats Bàltics va ser l'ocupació militar dels tres estats bàltics (Estònia, Letònia i Lituània) per la Unió Soviètica, sota els auspicis del Pacte Mólotov-Ribbentrop el 14 de juny de 1940, seguida per la seva incorporació a l'URSS com a repúbliques constrituents, així com la posterior ocupació de les Repúbliques Bàltiques per l'Alemanya Nazi des del 22 de juny de 1941 i la seva incorporació al Reichskommissariat Ostland, que finalitzà quan l'Exèrcit Roig van reconquerir el control de la regió al maig de 1945.

Veure Dret internacional і Ocupació dels Estats Bàltics

Ocupació soviètica de Letònia el 1940

LOcupació soviètica de Letònia el 1940 es refereix, segons el Tribunal Europeu de Drets Humans, el Govern de Letònia, el Departament d'Estat dels Estats Units, i la Unió Europea, a l'ocupació militar de la República de Letònia per part de la Unió Soviètica, ostensiblement sota les provisions del Pacte Mólotov-Ribbentrop de 1939 amb l'Alemanya nazi.

Veure Dret internacional і Ocupació soviètica de Letònia el 1940

Oficina Espanyola del Canvi Climàtic

La Oficina Espanyola de Canvi Climàtic (OECC) és un centre directiu dependent de la Secretaria d'Estat de Medi Ambient del Ministeri de Transició Ecològica d'Espanya per desenvolupar polítiques relacionades amb el canvi climàtic.

Veure Dret internacional і Oficina Espanyola del Canvi Climàtic

Olivier Peter

Olivier Peter (Zúric, 20 de gener de 1986) és un advocat suís i professor de la Universitat de Ginebra, especialista en drets humans, dret penal internacional i extradicions.

Veure Dret internacional і Olivier Peter

Operació Òpera

LOperació Òpera (en), també coneguda com a Operació Babilònia o Operació Ofra, va ser un atac aeri preventiu realitzat per sorpresa per part d'Israel el dia 7 de juny de 1981, contra un reactor nuclear en construcció situat a 17 quilòmetres al sud-est de Bagdad, capital de l'Iraq.

Veure Dret internacional і Operació Òpera

Operació Branca d'Olivera

Es coneix com a Invasió turca del cantó d'Afrin a l'operació iniciada el gener de 2018, quan els militars turcs van començar una nova invasió al Cantó d'Afrin, Síria, nomenada per Turquia com l'Operació Branca d'Olivera (en turc: Zeytin Dalı Harekâtı).

Veure Dret internacional і Operació Branca d'Olivera

Ordre de detenció europea

LOrdre de detenció europea o Ordre de detenció i lliurament, Ministeri de Justícia d'Espanya.

Veure Dret internacional і Ordre de detenció europea

Organització intergovernamental

Un organisme internacional o organització intergovernamental (OIG) són aquells els membres dels quals són Estats sobirans o altres organitzacions intergovernamentals.

Veure Dret internacional і Organització intergovernamental

Organització internacional

Principals blocs comercials.Unions supranacionals. Una organització internacional és, per definició, tota associació formada normalment per subjectes de Dret Internacional Públic, regulada per un conjunt de normes pròpies, amb membres, abast, o presència internacional que tenen com a objectiu unes finalitats comuns.

Veure Dret internacional і Organització internacional

Organització Mundial de la Salut

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) (WHO en el seu acrònim en anglès) és una agència de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) (Nacions Unides) amb seu a Ginebra (Suïssa) que actua com a autoritat coordinadora en temes de salut pública internacional; està especialitzada a gestionar les polítiques de prevenció, promoció i intervenció en salut a nivell mundial.

Veure Dret internacional і Organització Mundial de la Salut

Organització Mundial del Comerç

L'Organització Mundial de Comerç (OMC) és una organització internacional que supervisa els acords comercials en definir les regles del comerç entre els estats membres.

Veure Dret internacional і Organització Mundial del Comerç

Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa

L'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE), és l'organització intergovernamental de seguretat més gran del món amb estatus d'observador a les Nacions Unides.

Veure Dret internacional і Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa

Ovnat

Ovnat (en hebreu: אבנת) és un petit assentament israelià situat a Cisjordània, en la costa occidental de la Mar Morta, a uns 7 kilometres (4 milles) al sud de Kàlia, i 12 kilometres (7 milles) al nord de Mitzpe Shalem.

Veure Dret internacional і Ovnat

Pacta sunt servanda

Pacta sunt servanda és una expressió llatina que significa “els pactes s'han de complir”.

Veure Dret internacional і Pacta sunt servanda

Pacte de Roerich

El Pacte Roerich és un tractat d'abast internacional sobre la protecció d'institucions artístiques i científiques i dels monuments històrics.

Veure Dret internacional і Pacte de Roerich

Palacio San Martín

El Palacio San Martín, també anomenat Palacio Anchorena, és la seu cerimonial de la Cancelleria de la República Argentina, dependent del Ministeri de Relacions Exteriors i està situat davant de la Plaça San Martín, al barri de Retiro de Buenos Aires.

Veure Dret internacional і Palacio San Martín

Panarquisme

El panarquisme és una filosofia política que advoca per la coexistència pacífica de tots els sistemes polítics, fent èmfasi en el dret de tot individu a afiliar-se lliurement i sortir de la jurisdicció de qualsevol govern que escullin, sense veure's obligats a canviar la seva actual localització.

Veure Dret internacional і Panarquisme

Papa

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.

Veure Dret internacional і Papa

Paradiplomàcia

El concepte de paradiplomàcia fa referència a les relacions internacionals dutes a terme pels governs no centrals subestatals, regionals o locals, amb la finalitat de promoure els seus interessos (alguns inclouen actuacions de la societat civil).

Veure Dret internacional і Paradiplomàcia

Partit Radical Transnacional

El Partit Radical No-violent Transnacional i Transpartit (també conegut simplement com el Partit Radical Transnacional) és un partit polític i organització no governamental, amb representació a la seu de les Nacions Unides, que es defineix com: El president d'honor és Sergio Stanzani, elegit pel Congrés a Roma el 2011, Secretari: Demba Traoré, Tresorer Maurizio Turco.

Veure Dret internacional і Partit Radical Transnacional

Passaportització

La passaportització es defineix com una política de concessió massiva de la nacionalitat, o ciutadania, d'un estat a la població d'un determinat territori estranger mitjançant la distribució de passaports, generalment en un període relativament curt.

Veure Dret internacional і Passaportització

Pau

La pau és l'estat en què una societat gaudeix de justícia, llibertat i igualtat social, i no està ni en violència ni en guerra.

Veure Dret internacional і Pau

Pau Porta Bussoms

Pau Porta Bussoms, també conegut com a Pablo Porta Bussoms (Barcelona, 17 de novembre de 1923 - 27 de gener de 2009) fou un advocat, esportista, i dirigent esportiu català.

Veure Dret internacional і Pau Porta Bussoms

Pavel Telička

Pavel Telička (Washington DC, EUA, 24 d'agost de 1965) és un polític txec que fou Comissari Europeu de Salut i Protecció al Consumidor en la Comissió Prodi.

Veure Dret internacional і Pavel Telička

Pedro Sabau y Larroya

Pedro Sabau y Larroya (Tamarit de Llitera, Franja de Ponent, 1807 - Madrid, 3 d'agost de 1879) fou un jurista espanyol, acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història i de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.

Veure Dret internacional і Pedro Sabau y Larroya

Pedro Sánchez de la Hoz

Pedro Sánchez de la Hoz (Pedro Sancho de Hoz, o Pero Sánchez de la Hoz) (Calahorra, 1514 - Santiago de Xile, 1547) va ser un comerciant, cronista i conqueridor espanyol que va ser nomenat per l'emperador Carles V com adelantado de Terra Australis el 1539.

Veure Dret internacional і Pedro Sánchez de la Hoz

Peter Ferdinand Drucker

Peter Ferdinand Drucker (19 de novembre de 1909 - Claremont, Califòrnia, 11 de novembre de 2005) va ser un autor austríac de literatura relacionada amb el management o la gestió de les organitzacions.

Veure Dret internacional і Peter Ferdinand Drucker

Peter Maurer

Peter Maurer (Thun, Suïssa, 20 de novembre de 1956) és un historiador i diplomàtic suís, especialista en dret internacional humanitari, president del Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR) des de l'1 de juliol de 2012 fins a l'octubre de 2022.

Veure Dret internacional і Peter Maurer

Peter Mutharika

Arthur Peter Mutharika (n. 1940 a Chisoka, Niassalàndia) és un polític de Malawi, educador i advocat que ha estat President de Malawi des del 31 de maig de 2014.

Veure Dret internacional і Peter Mutharika

Pnei Kedem

Pnei Kedem (en hebreu: פני קדם) és un assentament i un lloc avançat israelià, que està situat al costat de l'assentament israelià de Metzad, en la part sud-est del bloc d'assentaments de Gush Etzion, en l'Àrea de Judea i Samaria, en la Cisjordània ocupada per l'estat sionista (Israel).

Veure Dret internacional і Pnei Kedem

Pol Nord

El '''pol Nord''' geogràfic El pol Nord és el punt de la superfície més al nord del planeta Terra i, per tant, està situat a latitud 90° N. Estrictament aquesta és la definició del pol Nord geogràfic, la més utilitzada habitualment, però poden definir-se altres pols nords en funció de diferents conceptes geogràfics i geofísics.

Veure Dret internacional і Pol Nord

Política

La política (del grec πολιτική "política", i aquest de πόλις "ciutat") és el procés de presa de decisions en grups humans, els mètodes per guanyar i conservar el suport de les persones per a dur a terme una acció en un grup determinat.

Veure Dret internacional і Política

Política comuna de seguretat i defensa de la Unió Europea

La PCSD forma part integral de la política exterior i de seguretat comuna de la Unió Europea. La política comuna de seguretat i defensa (PCSD, anteriorment política europea de seguretat i defensa, PESD) és l'actuació planificada en el si del Consell, així com el seu disseny estratègic, que la Unió Europea desplega de manera autònoma en l'àmbit militar i de la defensa.

Veure Dret internacional і Política comuna de seguretat i defensa de la Unió Europea

Política de la Unió Europea

La política de la Unió Europea o política comunitària es perfila de manera essencialment diferent de la d'altres entitats governatives, a causa de la naturalesa única de la mateixa Unió Europea.

Veure Dret internacional і Política de la Unió Europea

Política exterior

Política exterior és el conjunt de les decisions i de l'acció duta per un organisme més enllà del seu àmbit competencial.

Veure Dret internacional і Política exterior

Primera Guerra sino-japonesa

La Primera Guerra sino-japonesa (xinès: 中日甲午战争; pinyin: Zhōngrì Jiǎwǔ Zhànzhēng; japonès: 日清戦争; romaji: Nisshin Sensō) (1 d'agost del 1894 – 17 d'abril de 1895) va enfrontar el Japó de l'Era Meiji i la Xina de la dinastia Qing pel control de Corea.

Veure Dret internacional і Primera Guerra sino-japonesa

Primeres presidències radicals (Argentina)

Mapa de l'Argentina, 1914 El període de les primeres presidències radicals a la Història de l'Argentina va transcórrer entre els anys 1916 i 1930, quan la Unió Cívica Radical va arribar a la presidència de la República Argentina i governadors radicals van ocupar les governacions en la majoria de les províncies d'aquest país.

Veure Dret internacional і Primeres presidències radicals (Argentina)

Principi de no-intervenció

El principi de no-intervenció és l'obligació dels Estats d'abstenir-se d'intervenir, directament o indirecta, en els assumptes interns o externs d'altre Estat amb la intenció d'afectar la seva voluntat i obtenir la seva subordinació.

Veure Dret internacional і Principi de no-intervenció

Principis de Nuremberg

Nacions Unides. Els Principis de Nuremberg són un conjunt de directrius que serveixen per determinar en què constitueix un crim de guerra.

Veure Dret internacional і Principis de Nuremberg

Protocol de Rio de Janeiro

El Protocol de Pau, Amistat i Límits de Rio de Janeiro, conegut habitualment com a Protocol de Rio, és un tractat signat el 29 de gener de 1942 entre els governs de l'Equador i el Perú que posà fi a la guerra de 1941 i establí les condicions per a la delimitació definitiva de la frontera entre ambdós països.

Veure Dret internacional і Protocol de Rio de Janeiro

Província d'Al-Aaiun

La província d'Al-Aaiun és una de les províncies creades pel govern marroquí al Sàhara Occidental, un territori no autònom sota supervisió del Comitè de Descolonització de l'Organització de les Nacions Unides.

Veure Dret internacional і Província d'Al-Aaiun

Província d'Auserd

La província d'Auserd (en àrab إقليمأوسرد, iqlīm Awsard) és una de les províncies creades pel govern marroquí al Sàhara Occidental, un territori no autònom sota supervisió del Comitè de Descolonització de l'Organització de les Nacions Unides.

Veure Dret internacional і Província d'Auserd

Província d'Es-Semara

La província d'Es-Semara (en àrab إقليمالسمارة, iqlīm as-Samāra; en amazic ⵜⴰⵙⴳⴰ ⵏ ⵙⵙⵎⴰⵔⴰ) és una de les províncies creades pel govern marroquí al Sàhara Occidental, un territori no autònom sota supervisió del Comitè de Descolonització de l'Organització de les Nacions Unides.

Veure Dret internacional і Província d'Es-Semara

Província d'Oued Ed-Dahab

La província d'Oued Ed-Dahab és una de les províncies creades pel govern marroquí al Sàhara Occidental, un territori no autònom sota supervisió del Comitè de Descolonització de l'Organització de les Nacions Unides.

Veure Dret internacional і Província d'Oued Ed-Dahab

Província de Boujdour

La província de Boujdour és una de les províncies creades pel govern marroquí al Sàhara Occidental, un territori no autònom sota supervisió del Comitè de Descolonització de l'Organització de les Nacions Unides.

Veure Dret internacional і Província de Boujdour

Província de Tarfaya

La província de Tarfaya és una de les províncies creades pel govern marroquí al Sàhara Occidental, un territori no autònom sota supervisió del Comitè de Descolonització de l'Organització de les Nacions Unides.

Veure Dret internacional і Província de Tarfaya

Províncies espanyoles a Àfrica

XX. Les províncies espanyoles a Àfrica van ser quatre territoris sota sobirania espanyola situades en l'Àfrica espanyola que van obtenir el rang de província d'Espanya durant la dictadura de Francisco Franco.

Veure Dret internacional і Províncies espanyoles a Àfrica

Qasem Soleimani

Qasem Soleimani (en persa: قاسمسلیمانی) (11 de març de 1957 – 3 de gener de 2020), també anomenat Qassem Suleimani o Qassim Soleimani, fou un militar iranià, General Major de l'Exèrcit dels guàrdies de la revolució islàmica i, des del 1998, comandant de la seva Força Quds, una divisió responsable principalment d'operacions militars clandestines i extraterritorials.

Veure Dret internacional і Qasem Soleimani

Quiriat-Arbà

Quiriat-Arbà (en hebreu: קריית ארבע) és un assentament israelià urbà als afores d'Hebron, en la regió de les muntanyes de Judea, a Cisjordània.

Veure Dret internacional і Quiriat-Arbà

Quneitra

Quneitra, Al-Qunaytirah, Qunaitira o Kuneitra és la capital, en gran part derruïda i abandonada, de la governació homònima al sud-oest de Síria.

Veure Dret internacional і Quneitra

Rafael Conde y Luque

Rafael Conde y Luque (Còrdova, 4 de febrer de 1835 - 14 de setembre de 1922) va ser un jurista i polític espanyol, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Veure Dret internacional і Rafael Conde y Luque

Ramon Maria de Dalmau i d'Olivart

Ramon Maria de Dalmau i d'Olivart (Les Borges Blanques, Província de Lleida, 1861- Madrid, 11 d'octubre de 1928) fou un jurista, escriptor i polític català, primer marquès pontifici d'Olivart des de 1882 i Senyor de Gelida.

Veure Dret internacional і Ramon Maria de Dalmau i d'Olivart

Raphael Lemkin

Raphael Lemkin, (Bezwodne, Imperi Rus, 24 de juny de 1900 - Nova York, 28 d'agost de 1959) va ser un jurista polonès de família jueva que va encunyar el terme genocidi i va ser el principal impulsor perquè fos reconegut com a delicte pel dret internacional.

Veure Dret internacional і Raphael Lemkin

Reaccions internacionals a la invasió russa d'Ucraïna del 2022

UcraïnaLa següent és una llista de reaccions a la invasió russa d'Ucraïna de 2022 que va començar el 24 de febrer del 2022.

Veure Dret internacional і Reaccions internacionals a la invasió russa d'Ucraïna del 2022

Rebus sic stantibus

Rebus sic stantibus és una expressió llatina que s'utilitza en el món jurídic i que pot traduir-se per "mentre siguin així les coses".

Veure Dret internacional і Rebus sic stantibus

Reconeixement internacional

El reconeixement internacional és un Dret internacional amb conseqüències jurídiques nacionals i internacionals mitjançant el qual un Subjecte de Dret Internacional reconeix un acte d'un altre Subjecte de Dret Internacional (Estat, govern, entre altres).

Veure Dret internacional і Reconeixement internacional

Red-baiting

Red-baiting, també anomenat "red-tagging" a les Filipines, és una fal·làcia lògica informal que té la intenció de desacreditar la validesa d'un adversari polític i la lògica de l'adversari argument acusant, denunciant, atacant o perseguint l'individu o grup objectiu com a anarquista, comunista, Marxista, socialista, Stalinista, o simpàtic cap a aquestes ideologies.

Veure Dret internacional і Red-baiting

Referèndum d'independència

Un referèndum d'independència és un tipus de referèndum en el qual els ciutadans d'un territori, generalment un país amb cultura, llengua i història pròpies, decideixen si aquest territori s'hauria de convertir en un estat independent.

Veure Dret internacional і Referèndum d'independència

Referèndum de 2014 a Donetsk

El 10 d'abril, el govern separatista de l'anomenada República Popular va començar a formar la comissió electoral per dur a terme un referèndum sobre l'estatus de la regió.

Veure Dret internacional і Referèndum de 2014 a Donetsk

Referèndum sobre la independència de Catalunya de 2017

El referèndum sobre la independència de Catalunya (oficialment Referèndum d'Autodeterminació de Catalunya, conegut pel numerònim 1-O) va ser un referèndum d'autodeterminació, que fou celebrat l'1 d'octubre de 2017.

Veure Dret internacional і Referèndum sobre la independència de Catalunya de 2017

Referèndums a Suïssa el 2018

Deu referèndums nacionals van tenir lloc a Suïssa durant el 2018.

Veure Dret internacional і Referèndums a Suïssa el 2018

Relacions internacionals de la Unió Europea

Estats amb una delegació de la Unió L'àmbit de les Relacions internacionals de la Unió Europea s'entenen com acció exterior de la Unió el conjunt de polítiques, instruments i capacitats amb projecció essencialment exterior que exercita o porta a terme la Unió Europea en el món.

Veure Dret internacional і Relacions internacionals de la Unió Europea

Rendició incondicional

Una rendició incondicional és una rendició en la qual no es dona cap garantia a la part rendida.

Veure Dret internacional і Rendició incondicional

República de Nova Àfrica

La República de Nova Áfrika (en anglès: Republic of New Afrika) (ARN) va ser un moviment social que va proposar tres objectius.

Veure Dret internacional і República de Nova Àfrica

República de Tămrăš

El nom República de Tămrăš o República dels Pomacs (en búlgar Тъмръшка република, Помашка република, transliterat internacionalment com a Tămrăška republika, Pomaška republika) designa la temptativa d'organització separatista dels Pomacs (bulgaro-musulmans) de la regió de Tămrăš a les muntanyes Ròdope centrals, després de la institució pel Congrés de Berlín el 1878 de dos Estats sobre el sòl de l'actual Bulgària: el principat de Bulgària (1878-190) i la Rumèlia Oriental.

Veure Dret internacional і República de Tămrăš

República Popular de Polònia

La República Popular de Polònia (polonès: Polska Rzeczpospolita Ludowa, PRL) va ser el nom oficial de Polònia entre 1952 i 1990.

Veure Dret internacional і República Popular de Polònia

Res communis

Res communis és un terme llatina derivat de la llei romana que va precedir els conceptes actuals dels procomuns i el patrimoni comú de la humanitat.

Veure Dret internacional і Res communis

Res inter alios acta

Res inter alios acta és una locució llatina, habitualment d'ús jurídic, prové de res inter alios acta, aliis nec nocet nec prodest (en català: "lo realitzat o jutjat per uns, no beneficia ni perjudica a altre").

Veure Dret internacional і Res inter alios acta

Resolució 1124 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

La Resolució 1124 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat el 31 de juliol de 1997.

Veure Dret internacional і Resolució 1124 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

Resolució 1187 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

La Resolució 1187 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat el 30 de juliol de 1998.

Veure Dret internacional і Resolució 1187 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

Resolució 1189 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

La Resolució 1189 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat el 13 d'agost de 1998.

Veure Dret internacional і Resolució 1189 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

Resolució 1207 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

La Resolució 1207 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada el 17 de novembre de 1998.

Veure Dret internacional і Resolució 1207 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

Resolució 1216 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

La Resolució 1216 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada el 21 de desembre de 1998.

Veure Dret internacional і Resolució 1216 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

Resolució 1261 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

La Resolució 1261 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat el 25 d'agost de 1999.

Veure Dret internacional і Resolució 1261 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

Resolució 1296 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

La Resolució 1296 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, adoptada per unanimitat el 19 d'abril de 2000, el Consell hi va discutir mesures per millorar la protecció dels civils durant conflictes armats.

Veure Dret internacional і Resolució 1296 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

Resolució 1314 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

La Resolució 1314 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat l'11 d'agost de 2000 després de recordar la Resolució 1261 (1999) sobre els nens i els conflictes armats i altres resolucions, inclosa la 1265 (1999), 1296 (2000) i 1306 (2000).

Veure Dret internacional і Resolució 1314 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

Resolució 1315 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

La Resolució 1315 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat el 14 d'agost de 2000.

Veure Dret internacional і Resolució 1315 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

Resolució 1369 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

La Resolució 1369 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat el 14 de setembre de 2001.

Veure Dret internacional і Resolució 1369 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

Resolució 1379 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

La Resolució 1379 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat el 20 de novembre de 2001.

Veure Dret internacional і Resolució 1379 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

Resolució 1398 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

La Resolució 1398 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat el 15 de març de 2002.

Veure Dret internacional і Resolució 1398 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

Resolució 1430 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

La Resolució 1430 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat el 14 d'agost de 2002.

Veure Dret internacional і Resolució 1430 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

Resolució 1472 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

La Resolució 1472 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat el 28 de març de 2003.

Veure Dret internacional і Resolució 1472 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

Resolució 1502 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

La Resolució 1502 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat el 26 d'agost de 2003.

Veure Dret internacional і Resolució 1502 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

Resolució 1535 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

La Resolució 1535 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat el 26 de març de 2004.

Veure Dret internacional і Resolució 1535 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

Resolució 1540 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

La Resolució 1540 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, adoptada per unanimitat el 28 d'abril de 2004, fa referència a la no proliferació d'armes de destrucció massiva.

Veure Dret internacional і Resolució 1540 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

Resolució 1544 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

La Resolució 1544 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada el 19 de maig de 2004.

Veure Dret internacional і Resolució 1544 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

Resolució 1624 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

La Resolució 1624 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat després de la Cimera Mundial el 14 de setembre de 2005.

Veure Dret internacional і Resolució 1624 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

Resolució 1735 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

La Resolució 1735 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat el 22 de desembre de 2006.

Veure Dret internacional і Resolució 1735 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

Resolució 1738 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

La Resolució 1738 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat el 22 de desembre de 2006.

Veure Dret internacional і Resolució 1738 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

Resolució 1816 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

La Resolució 1816 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat el 2 de juny de 2008.

Veure Dret internacional і Resolució 1816 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

Resolució 1822 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

La Resolució 1822 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat el 30 de juny de 2008.

Veure Dret internacional і Resolució 1822 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

Resolució 1846 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

La Resolució 1846 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat el 2 de desembre de 2008.

Veure Dret internacional і Resolució 1846 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

Resolució 1874 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

La Resolució 1874 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat el 12 de juny de 2009.

Veure Dret internacional і Resolució 1874 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

Resolució 1894 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

La Resolució 1894 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat l'11 de novembre de 2009.

Veure Dret internacional і Resolució 1894 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

Resolució 1929 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

La Resolució 1929 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada el 9 de juny de 2010.

Veure Dret internacional і Resolució 1929 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

Resolució 1960 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

La Resolució 1960 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat el 16 de desembre de 2010.

Veure Dret internacional і Resolució 1960 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

Resolució 1998 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

La Resolució 1998 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat el 12 de juliol de 2011.

Veure Dret internacional і Resolució 1998 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

Resolució 2002 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

La Resolució 2002 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat el 29 de juliol de 2011.

Veure Dret internacional і Resolució 2002 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

Resolució 2017 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

La Resolució 2017 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat el 31 d'octubre de 2011.

Veure Dret internacional і Resolució 2017 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

Resolució 2178 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

La Resolució 2178 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat el 24 de setembre de 2014.

Veure Dret internacional і Resolució 2178 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

Resolució 2185 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

La Resolució 2185 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat el 20 de novembre de 2014.

Veure Dret internacional і Resolució 2185 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

Resolució 2191 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

La Resolució 2191 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat el 17 de desembre de 2014.

Veure Dret internacional і Resolució 2191 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

Resolució 2199 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

La Resolució 2199 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat el 12 de febrer de 2015 per combatre el terrorisme.

Veure Dret internacional і Resolució 2199 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

Resolució 2222 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

La Resolució 2222 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat el 27 de maig de 2015.

Veure Dret internacional і Resolució 2222 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

Resolució 2286 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

La Resolució 2286 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat el 3 de maig de 2016.

Veure Dret internacional і Resolució 2286 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

Resolució 2328 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

La Resolució 2328 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat el 19 de desembre de 2016.

Veure Dret internacional і Resolució 2328 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

Resolució 2334 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

La Resolució 2334 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, adoptada el 23 de desembre de 2016, es refereix a la situació dels assentaments israelians als territoris palestins ocupats des de 1967, inclosa Jerusalem Est.

Veure Dret internacional і Resolució 2334 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

Resolució 332 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

La Resolució 332 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, aprovada el 21 d'abril de 1973 després de la denúncia del representant del Líban, el Consell es va afligir a la tràgica pèrdua de vides civild que va cometre l'últim atac militar israelià.

Veure Dret internacional і Resolució 332 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

Resolució 337 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

La Resolució 337 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, aprovada per unanimitat el 15 d'agost de 1973, va condemnar l'estat d'Israel pel desviament forçós i posteriorment apoderament d'una companyia aèria libanesa de l'espai aeri del Líban.

Veure Dret internacional і Resolució 337 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

Resolució 347 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

La Resolució 347 del Consell de Segureta de les Nacions Unides, fou aprovada el 24 d'abril de 1974.

Veure Dret internacional і Resolució 347 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

Resolució 366 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

La Resolució 366 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, fou aprovada per unanimitat el 17 de desembre de 1974, després de les seves resolucions anteriors i la Resolució 2145 de l'Assemblea General de les Nacions Unides, que va resoldre el Mandat de Sud-àfrica sobre Namíbia.

Veure Dret internacional і Resolució 366 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

Resolució 385 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

La Resolució 384 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, fou aprovada per unanimitat el 30 de gener de 1976, va recordar les resolucions anteriors sobre el tema, així com una opinió consultiva de la Cort Internacional de Justícia que Sud-àfrica estava obligada a retirar la seva presència del Territori d'Àfrica del Sud-Oest.

Veure Dret internacional і Resolució 385 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

Resolució 478 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

La Resolució 478 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, aprovada el 20 d'agost de 1980, va ser una de les set resolucions del Consell de Seguretat que van condemnar l'intent d'annexió de Jerusalem Est per part d'Israel.

Veure Dret internacional і Resolució 478 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

Resolució 552 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

La Resolució 552 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, aprovada l'1 de juny de 1984 després de rebre denúncies de Bahrain, Kuwait, Oman, Qatar, Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units sobre els atacs contra els seus vaixells per part de l'Iran, el Consell va condemnar els atacs, reiterant que els Estats membres haurien d'abstenir-se d'utilitzar amenaces o ús de la força en les seves relacions internacionals.

Veure Dret internacional і Resolució 552 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

Resolució 582 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

La Resolució 582 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, fou aprovada per unanimitat el 24 de febrer de 1986, després de notar que el Consell que ja durava sis anys el continuat conflicte entre Iran i Iraq, el Consell va deplorar els actes inicials que van iniciar la Guerra Iran-Iraq i la continuació del conflicte.

Veure Dret internacional і Resolució 582 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

Resolució 620 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

La Resolució 620 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, aprovada per unanimitat el 26 d'agost de 1988 després de recordar la Resolució 612 (1988) que va trobar proves de l'ús d'armes químiques entre Iran i Iraq, el Consell va tornar a condemnar l'ús d'aquestes armes, en violació del Protocol de Ginebra.

Veure Dret internacional і Resolució 620 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

Resolució 638 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

La Resolució 638 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, adoptada per unanimitat el 31 de juliol de 1989 després de reafirmar les resolucions 579 (1985) i 618 (1988), el Consell va expressar la seva profunda preocupació per la prevalença d'incidents de presa d'ostatges que tenen greus conseqüències per a la comunitat internacional i les relacions entre estats.

Veure Dret internacional і Resolució 638 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

Resolució 664 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

La Resolució 664 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, adoptada per unanimitat el 18 d'agost de 1990, reafirmant resolucions 660 (1990), 661 (1990) i 662 (1990) el Consell va recordar les obligacions de l'Iraq de conformitat amb el dret internacional i actuant sota el Capítol VII de la Carta de les Nacions Unides, va exigir que l'Iraq autoritzi i faciliti la sortida de nacionals de països tercers des de l'Iraq i Kuwait, demanant accés consular i diplomàtic als ciutadans de tercers estats.

Veure Dret internacional і Resolució 664 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

Resolució 666 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

La Resolució 666 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, adoptada el 3 de setembre de 1990 després de recordar les resolucions 661 (1990) i 664 (1990) que van debatre sobre la situació humanitària a Iraq i a Kuwait, i la detenció de nacionals de països estrangers, el Consell va decidir preguntar al Comitè 661 per determinar si s'han suscitat les necessitats humanitàries i mantenir la situació en qüestió.

Veure Dret internacional і Resolució 666 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

Resolució 667 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

La Resolució 667 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, adoptada per unanimitat el 16 de setembre de 1990 després de recordar les resolucions 660 (1990), 661 (1990), 664 (1990), 665 (1990) i 666 (1990), el Consell va expressar la seva indignació i va condemnar "actes agressius" per part d'Iraq contra la missió diplomàtica i el personal al Kuwait ocupat, inclòs alguns segrests, en violació de la Convenció de Viena sobre relacions diplomàtiques i la Convenció de Viena sobre relacions consulars.

Veure Dret internacional і Resolució 667 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

Resolució 674 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

La Resolució 674 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, adoptada el 29 d'octubre de 1990 després de recordar resolucions 660 (1990), 661 (1990), 662 (1990), 664 (1990), 666 (1990), 667 (1990) i 670 (1990) sobre el tema de l'Iraq, el Consell va condemnar la situació contínua al Kuwait després de la invasió iraquiana el 2 d'agost de 1990, reafirmant l'objectiu de la comunitat internacional de mantenir la pau i la seguretat internacionals.

Veure Dret internacional і Resolució 674 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

Resolució 686 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

La Resolució 686 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, adoptada el 2 de març de 1991 després de reafirmar les resolucions 660, 661, 662, 664, 665, 666, 667, 669, 670, 674, 677 i 678 (totes de 1990), el Consell va observar la suspensió d'operacions ofensives contra Iraq.

Veure Dret internacional і Resolució 686 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

Resolució 771 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

La Resolució 771 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, fou adoptada per unanimitat el 13 d'agost de 1992.

Veure Dret internacional і Resolució 771 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

Resolució 780 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

La Resolució 780 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, fou adoptada per unanimitat el 6 d'octubre de 1992.

Veure Dret internacional і Resolució 780 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

Resolució 788 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

La Resolució 788 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, fou adoptada per unanimitat el 19 de novembre de 1992.

Veure Dret internacional і Resolució 788 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

Resolució 859 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

La Resolució 859 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat el 24 d'agost de 1993.

Veure Dret internacional і Resolució 859 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

Resolució 918 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

La Resolució 918 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada sense vot el 17 de maig de 1994.

Veure Dret internacional і Resolució 918 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

Responsabilitat internacional estatal

La responsabilitat internacional estatal és el conjunt de relacions jurídiques que naixen en dret internacional públic del fet internacionalment il·lícita comesa per un estat.

Veure Dret internacional і Responsabilitat internacional estatal

Robert A. Williams, Jr.

Robert A. Williams, Jr., és un advocat estatunidenc que és un escriptor notable i erudit legal en el camp de la Federal legislació ameríndia, Dret Internacional, drets dels pobles indígenes i crítica racial i la posterior teoria colonial.

Veure Dret internacional і Robert A. Williams, Jr.

Rokhaya Diallo

Rokhaya Diallo (París, 10 d'abril del 1978) és periodista, cineasta, escriptora i activista antiracista francesa.

Veure Dret internacional і Rokhaya Diallo

Rosh Tzurim

Rosh Tzurim (en hebreu: ראש צורים) és un assentament israelià i un kibutz sionista religiós situat a Palestina, en els territoris ocupats per Israel, a l'Àrea de Judea i Samaria (Cisjordània).

Veure Dret internacional і Rosh Tzurim

Ruhol·lah Khomeini

El seyyed Ruhol·lah Khomeini, àmpliament conegut com l'aiatol·là Khomeini (17 de maig del 1900 – 3 de juny del 1989), fou un clergue xiïta iranià i el dirigent espiritual de la revolució islàmica iraniana de 1979 que derrocà la monarquia de Mohammad Reza Pahlavi, el darrer Xa de Pèrsia.

Veure Dret internacional і Ruhol·lah Khomeini

Ruptura de relacions diplomàtiques

Per la ruptura de relacions diplomàtiques un estat sobirà posa fi a les relacions diplomàtiques que manté amb un altre estat.

Veure Dret internacional і Ruptura de relacions diplomàtiques

Ruth Halperin-Kaddari

és una jurista i defensora internacional dels drets de les dones coneguda pels seus treballs sobre dret de família, teoria legal feminista, drets de les dones al dret internacional i dones i religió.

Veure Dret internacional і Ruth Halperin-Kaddari

Santa Seu

Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.

Veure Dret internacional і Santa Seu

Sobirania

La sobirania (també anomenada sobiranitat o sobiranesa) és la «suma de potestats d'un Estat», és a dir, el conjunt de poders polítics imprescindibles i inalienables que requereix una societat humana per a constituir-se en Estat.

Veure Dret internacional і Sobirania

Susana Beltrán García

Susana Beltrán García (Barcelona, 1966) és una docent i política catalana, diputada al Parlament de Catalunya en la XI i XII legislatura.

Veure Dret internacional і Susana Beltrán García

Susana Ruiz Cerutti

Susana Myrta Ruiz Cerutti (Argentina, 18 de novembre de 1940) és una advocada, diplomàtica i política que fou Ministra d'Afers Exteriors, Comerç Internacional i Culte - Cancellera, durant la presidència de Raúl Alfonsín, del 26 de maig al 8 de juliol de 1989, convertint-se en la primera dona en la història argentina a ocupar el càrrec de la Cancelleria, equivalent en altres països al de Ministra d'Afers Exteriors.

Veure Dret internacional і Susana Ruiz Cerutti

Suzerania

La suzerania era una situació en la qual una regió o un poble donava tribut a una entitat més poderosa que permetia al tributari una autonomia domèstica limitada però administrant les seves relacions internacionals.

Veure Dret internacional і Suzerania

Teatre d'operacions de la Mar Mediterrània (1914-1918)

El Teatre d'operacions de la Mar Mediterrània va ser l'escenari de moltes batalles en la mar Mediterrània entre les forces navals de les Potències Centrals i de la Triple Entesa durant la Primera Guerra Mundial.

Veure Dret internacional і Teatre d'operacions de la Mar Mediterrània (1914-1918)

Terra nullius

Terra nullius és una locució llatina que significa terra de ningú.

Veure Dret internacional і Terra nullius

Theo van Boven

Theodoor Cornelis van Boven, més conegut com a Theo van Boven, (Voorburg, 26 de maig de 1934) és un jurista i professor universitari neerlandès.

Veure Dret internacional і Theo van Boven

Tobias Michael Carel Asser

Tobias Michael Carel Asser (Amsterdam, 1838 - La Haia, 1913) fou un advocat neerlandès, premiat el 1911 amb el Premi Nobel de la Pau juntament amb el periodista Alfred Hermann Fried.

Veure Dret internacional і Tobias Michael Carel Asser

Tortura

Representació medieval d'un procés de tortura. Tortures realitzades a la presó d'Abu Ghraib. La tortura és l'acte d'infligir deliberadament dolor físic o psicològic greus i possiblement lesions a una persona (o animal), en general sota el control o custòdia del torturador, i on el torturat és incapaç de defensar-se del què se li fan.

Veure Dret internacional і Tortura

Tractat comercial

El MERCOSUR és un exemple de tractat comercial entre països del con sud. Es denomina Tractat de comerç o Tractat comercial a l'acord sotmès al dret internacional i subscrit entre dos o més països sobirans en virtut del qual s'estableix el model de relacions en els intercanvis comercials entre els signants.

Veure Dret internacional і Tractat comercial

Tractat d'amistat, bon veïnatge i cooperació entre Espanya i Algèria

El Tractat d'amistat, bon veïnatge i cooperació entre el Regne d'Espanya i la República Algeriana Democràtica i Popular (en castellà: Tratado de amistad, buena vecindad y cooperación entre el Reino de España y la República Argelina Democrática y Popular) és un tractat internacional que regeix el desenvolupament de les relacions bilaterals entre Espanya i Algèria.

Veure Dret internacional і Tractat d'amistat, bon veïnatge i cooperació entre Espanya i Algèria

Tractat de l'espai exterior

El Tractat de l'espai exterior, conegut formalment com el Tractat sobre els principis que han de regir les activitats dels estats en l'exploració i l'ús de l'espai exterior, inclosa la Lluna i altres cossos celestes, és un tractat que forma la base del Dret internacional sobre l'espai.

Veure Dret internacional і Tractat de l'espai exterior

Tractat internacional

Un tractat internacional és qualsevol acord entre dos o més estats sobirans (o altres subjectes de dret internacional), sotmès al dret internacional i que crea una obligació jurídica per a aquests.

Veure Dret internacional і Tractat internacional

Tractat multilateral

Un tractat multilateral és un document del qual tres o més estats sobirans formen part.

Veure Dret internacional і Tractat multilateral

Tràfic d'armes

Una torre d'armes de contraban confiscades a punt de ser cremada a Nairobi, Kenya El tràfic d'armes és el tràfic de contraban d'armes i municions.

Veure Dret internacional і Tràfic d'armes

Tribunal de Justícia de la Unió Europea

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) és una institució de la Unió Europea (UE) amb seu a Luxemburg que compleix la funció d'òrgan de control del Dret comunitari europeu, i que es caracteritza per la seva naturalesa judicial i supranacional.

Veure Dret internacional і Tribunal de Justícia de la Unió Europea

Tribunal Especial per a Sierra Leone

El Tribunal Especial per a Sierra Leone és un tribunal especial amb competència per a jutjar els crims previstos en la legislació de Sierra Leone i els previstos en el dret internacional.

Veure Dret internacional і Tribunal Especial per a Sierra Leone

Tribunal Internacional de Justícia

El ''Palau de la Pau'', seu del Tribunal Internacional de JustíciaEl Tribunal Internacional de Justícia (TIJ) o Cort Internacional de Justícia (CIJ), conegut col·loquialment com a Cort Mundial, és el principal òrgan judicial de les Nacions Unides i va ser establert per la Carta de les Nacions Unides el 1945.

Veure Dret internacional і Tribunal Internacional de Justícia

Tribunal Permanent dels Pobles

El Tribunal Permanent dels Pobles (TPP) és un tribunal internacional d'opinió fundat a la ciutat italiana de Bolonya el 24 de juny de 1979 per iniciativa del senador i advocat Lelio Basso.

Veure Dret internacional і Tribunal Permanent dels Pobles

Tribunal Russell

El Tribunal Russell, també conegut amb el nom de Tribunal Internacional sobre Crims de Guerra o Tribunal Russell-Sartre, és un organisme públic establert pel filòsof britànic i premi Nobel de Literatura Bertrand Russell.

Veure Dret internacional і Tribunal Russell

Tribunal Russell sobre Palestina

El Tribunal Russell sobre Palestina és un tribunal popular de consciència impulsat per la societat civil internacional davant les violacions del Dret internacional de les quals és víctima el poble palestí.

Veure Dret internacional і Tribunal Russell sobre Palestina

Tribunal Suprem de Justícia de l'Uruguai

Palau Piria, seu del Tribunal Suprem de Justícia de l'Uruguai. El Tribunal Suprem de Justícia de l'Uruguai (en castellà, Suprema Corte de Justicia de Uruguay) és l'òrgan judicial màxim de l'Uruguai.

Veure Dret internacional і Tribunal Suprem de Justícia de l'Uruguai

Ulysses Guimarães

Ulysses Silveira Guimarães GCC • GCIH (Itirapina, 6 d'octubre de 1916 – Angra dos Reis, 12 d'octubre de 1992) va ser un polític i advocat brasiler, un dels principals opositors a la dictadura militar.

Veure Dret internacional і Ulysses Guimarães

Unió Africana

Països que formen la Unió Africana. La Unió Africana (UA) és una organització composta per cinquanta-cinc estats africans.

Veure Dret internacional і Unió Africana

Universitat de Lagos

La Universitat de Lagos (en anglès: University of Lagos o Unilag) és una universitat federal situada a Lagos, a l'oest de Nigèria.

Veure Dret internacional і Universitat de Lagos

Universitat Hassan II de Casablanca

La Universitat Hassan II de Casablanca, UH2C, fundada el 1975, és una universitat pública que és el resultat de la fusió de dues universitats el setembre de 2014, la Universitat Hassan II Ain Chock Casablanca i la Universitat Hassan II Mohammedia.

Veure Dret internacional і Universitat Hassan II de Casablanca

Uti possidetis iure

Luti possidetis iure és un principi de dret internacional segons el qual els litigants en un conflicte internacional conserven provisionalment Qüestió de límits entre Bolívia i el Brasil Aquest principi prové del dret romà, que autoritzava la part bel·ligerant a reclamar el territori que havia adquirit després d'una guerra.

Veure Dret internacional і Uti possidetis iure

Valérie Cabanes

Valérie Cabanes (Pont-l'Abbé, 1969) és una jurista francesa de dret internacional especialitzada en drets humans i dret humanitari coneguda també com a ecologista i assagista.

Veure Dret internacional і Valérie Cabanes

Vehicle aeri no tripulat de combat

Un MQ-9 Reaper de la Força Aèria dels EUA durant una missió d'entrenament Un vehicle aeri no tripulat de combat (VANTC, UCAV per les inicials en anglès), també conegut com a dron de combat o dron de camp de batalla, és un vehicle aeri no tripulat (VANT, UAV per les inicials en anglès) que s'utilitza per a la intel·ligència, la vigilància, la identificació d'objectius i el reconeixement (ISTAR per les inicials en anglès) i transporta munició aèria com míssils, míssils antitancs (ATGM) o bombes en punts d'ancoratge específics.

Veure Dret internacional і Vehicle aeri no tripulat de combat

Vered Yeriho

Vered Yeriho (en hebreu: ורד יריחו) (en català: Rosa de Jericó) és un moixav i un assentament israelià situat a l'Àrea de Judea i Samaria, en la Cisjordània ocupada per l'estat sionista d'Israel.

Veure Dret internacional і Vered Yeriho

Violència contra els homes

La violència contra l'home o violència contra els homes és una expressió utilitzada per alguns investigadors per aglutinar diversos fenòmens de violència contra aquest grup de persones en diversos contextos, entre els quals es troben la violència intrafamiliar, violència al festeig, violència de gènere, violència infantil, entre d'altres.

Veure Dret internacional і Violència contra els homes

Vladímir Putin

, nom complet amb patronímic Vladímir Vladímirovitx Putin, és l'actual president de la Federació Russa.

Veure Dret internacional і Vladímir Putin

Walther Schücking

Walther Adrian Schücking (Münster, 6 de gener de 1875 - La Haia, 25 d'agost de 1935) va ser un polític liberal, professor de dret i primer jutge alemany permanent al Tribunal Internacional de Justícia de La Haia de 1930 a 1935.

Veure Dret internacional і Walther Schücking

Wazhma Frogh

Wazhma Frogh amb Hillary Clinton i Michelle Obama el 2009 Wazhma Frogh és una activista pels drets de les dones afganeses.

Veure Dret internacional і Wazhma Frogh

3 de febrer

El 3 de febrer és el trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Dret internacional і 3 de febrer

38a temporada de 30 minuts

La trenta-vuitena temporada del programa de reportatges 30 minuts de TV3 va tenir 35 episodis, 34 dels quals originals i un reemès.

Veure Dret internacional і 38a temporada de 30 minuts

També conegut com Dret Internacional Públic, Instruments internacionals, Llei internacional.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

La informació es basa en articles de Wikipedia i altres projectes de Wikimedia, i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat