Accés més ràpid que el navegador!
57 les relacions: Albert II de Cuijk, Alou, Andorra, Assalt, Bisbat de Metz, Carreratge, Cas Ministre d'Interior contra Fourie, Casamiento en casa, Catalunya Vella, Comú (economia social), Comtat de Ribagorça, Costum, Costums de Girona, Costums de Lleida, Costums de Perpinyà, Costums de Tortosa, Disputa de l'Egeu, Dret civil valencià, Dret comú, Dret germànic, Dret penal, Dret positiu, Dret religiós, Drets civils i polítics, Drucilla Cornell, Edicte de Saint-Germain-en-Laye del 1679, Empriu, Equitat (dret), Estatut de Rhudlan, Ferry de Clugny, Guerra submarina a ultrança, Henry Kissinger, Història d'Aran, Judith Amaechi, Llista de monarques sobirans actuals, Luxemburg francès, Mar territorial, Maurice Leenhardt, Ordre públic, Pacta sunt servanda, Plaça de la Mare de Déu, Querimònia, Regne de Jaffna, Regnes germànics, Responsabilitat internacional estatal, Sanedrí (Talmud), Sufragi femení a Suïssa, Temisto, Teoria del Casamiento en casa, Tractat de pau entre Israel i Egipte, ..., Tres Bisbats, Txad, Usatge, Usatges de Barcelona, Vassallatge, Verge jurada, Violacions de guerra. Ampliar l'índex (7 més) »
Albert II de Cuijk
Albert II de Cuijk (altres ortografies Cuyck, Cuijk, Cuyk, Cuiq), (±1134-1200) fou prebost del capítol de Sant Joan d'Utrecht (1174 ‑…), ardiaca de Sant Lambert de Lieja (… ‑1295) i príncep-bisbe del Principat de Lieja de 1195 a 1200.
Nou!!: Dret consuetudinari і Albert II de Cuijk · Veure més »
Alou
L'alou era el règim de tinença de béns immobles, generalment terres, pel qual el senyor feudal (l'aloer) tenia el domini complet, absolut i lliure sobre les seves propietats.
Nou!!: Dret consuetudinari і Alou · Veure més »
Andorra
Situació d'Andorra respecte als Països Catalans Andorra, oficialment Principat d'Andorra, és un microestat independent de l'Europa sud-occidental situat als Pirineus entre Catalunya i França.
Nou!!: Dret consuetudinari і Andorra · Veure més »
Assalt
Litografia del 1856 de la bastonada de Charles Sumner. Un assalt o agressió és l'acte d'infligir un dany físic o contacte físic no desitjat a una persona o, en algunes definicions legals específiques, una amenaça o intent de cometre una acció d'aquest tipus.
Nou!!: Dret consuetudinari і Assalt · Veure més »
Bisbat de Metz
VII. XVIII, però mai no acabat; segrestat durant la Revolució francesa, sent transformat en un mercat cobert. La basílica ''Notre-Dame-de-Bon-Secours'' a Saint-Avold. El bisbat de Metz (francès: Diocèse de Metz, llatí: Dioecesis Metensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, immediatament subjecta a la Santa Seu.
Nou!!: Dret consuetudinari і Bisbat de Metz · Veure més »
Carreratge
El sistema del carreratge va ser un dret segons el qual una població subjecta a baronia passava a formar part («carrer i cos») d'una població reial i n'adquiria el seu veïnatge, així com els seus privilegis, que va funcionar als territoris de la Corona d'Aragó durant els segles i. Aquesta institució es va veure afavorida per les circumstàncies de l'època, un moment en què les ciutats veien el seu entorn rural com quelcom indispensable i comencen a adquirir-lo mitjançant diversos mètodes per expandir-se territorialment, a través de llur ingerència en la seva demarcació com a capital socioeconòmica i regió administrativa.
Nou!!: Dret consuetudinari і Carreratge · Veure més »
Cas Ministre d'Interior contra Fourie
El cas Ministre d'Interior contra Fourie (en anglès: Minister of Home Affairs v Fourie) o també anomenat com "Ministre d'Interior i altres contra Fourie i altres" o "Projecte d'Igualtat de Gai i altres contra Ministre d'Interior i altres" (en anglès: Minister of Home Affairs and Another v Fourie and Another i Lesbian and Gay Equality Project and Others v Minister of Home Affairs and Others, respectivament) amb el codi ZACC 19, és una decisió històrica del Tribunal Constitucional de Sud-àfrica en la qual el tribunal va dictaminar unànimement que les parelles del mateix sexe tenen el dret constitucional a contreure matrimoni.
Nou!!: Dret consuetudinari і Cas Ministre d'Interior contra Fourie · Veure més »
Casamiento en casa
Vista del Sobremón, a BiescasEl Casamiento en casa és una institució jurídica aragonesa de font capitular i règim consuetudinari que estipula contràriament als històrics Furs d'Aragó respecte als casos de viudetat i s'estableix inserint un conveni en capítols matrimonials; concretament, en cas de mort de l'hereu/pubilla, s'atorga al cònjuge que s'ha quedat vídu/a la pròrroga de l'úsdefruit vidual, i en cas que aquest vídu/a vulgui contraure un nou matrimoni i sigui autoritzat a fer-ho, al dret que aquest té a comunicar l'úsdefruit vidual al seu nou cònjuge.
Nou!!: Dret consuetudinari і Casamiento en casa · Veure més »
Catalunya Vella
La Catalunya Vella és un concepte jurídic creat pel jurista Pere Albert al segon quart del per a referir-se als territoris de Catalunya on hi havia pagesos de remença, i que es corresponien només al bisbat de Girona, i la meitat oriental del bisbat de Vic i del bisbat de Barcelona a l'est del riu Llobregat.
Nou!!: Dret consuetudinari і Catalunya Vella · Veure més »
Comú (economia social)
El comú és un concepte ampli que engloba grups autodefinits de persones, que es relacionen en espais autònoms, des dels quals decideixen i gestionen de manera directa recursos col·lectius necessaris per a la comunitat.
Nou!!: Dret consuetudinari і Comú (economia social) · Veure més »
Comtat de Ribagorça
El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Dret consuetudinari і Comtat de Ribagorça · Veure més »
Costum
Un costum és una norma jurídica del dret consuetudinari creada basant-se en un ús prolongat i reiterat.
Nou!!: Dret consuetudinari і Costum · Veure més »
Costums de Girona
Els Costums de Girona (en llatí: Consuetudines Dioecesis Gerundensis) foren compilacions del dret consuetudinari gironí fetes el i que establiren el Costum.
Nou!!: Dret consuetudinari і Costums de Girona · Veure més »
Costums de Lleida
Els Costums de Lleida (en llatí: Consuetudines Ilerdenses) foren una recopilació del dret lleidatà encarregada pels cònsols de la ciutat i realitzada pel també cònsol i jurista de la ciutat Guillem Botet el 1228 i que establiren el Costum.
Nou!!: Dret consuetudinari і Costums de Lleida · Veure més »
Costums de Perpinyà
Els Costums de Perpinyà foren una compilació de Costums i Privilegis atorgats a la ciutat de Perpinyà feta entre el 1175 i el 1196.
Nou!!: Dret consuetudinari і Costums de Perpinyà · Veure més »
Costums de Tortosa
Facsímil: ''Libre de les costums generals escrites de la insigne ciutat de Tortosa'' (ed. 1881) Els Costums de Tortosa foren una compilació del dret consuetudinari tortosí feta el 1272 i promulgada el 1279, que establiren el Costum.
Nou!!: Dret consuetudinari і Costums de Tortosa · Veure més »
Disputa de l'Egeu
Imatge de satèl·lit de la mar Egea Mapa del mar de l'Egeu milles nàutiques''' ('''nmi'''): aigües territorials i espai aeri actuals reconeguts per Turquia '''10 nmi''': l'actual espai aeri nacional, tal com el reclama Grècia CNUDM, possibles reclamacions futures de Grècia i Turquia La disputa de l'Egeu és un conjunt de controvèrsies interrelacionades entre Grècia i Turquia sobre la sobirania i els drets connexos a la regió de la mar Egea (o Egeu).
Nou!!: Dret consuetudinari і Disputa de l'Egeu · Veure més »
Dret civil valencià
El dret civil valencià és el dret civil que emana de les institucions valencianes, de manera separada del dret civil d'aplicació a nivell estatal.
Nou!!: Dret consuetudinari і Dret civil valencià · Veure més »
Dret comú
El dret comú (en llatí, ius commune) és un terme que fa referència a un dret que s'aplica a la generalitat dels casos o aplicable en oposició a un dret propi.
Nou!!: Dret consuetudinari і Dret comú · Veure més »
Dret germànic
El dret germànic és el conjunt de normes per les quals es regien els pobles germànics que van envair l'imperi romà d'occident.
Nou!!: Dret consuetudinari і Dret germànic · Veure més »
Dret penal
El dret penal és la branca del dret públic que regula la potestat correctiva (ius puniendi) de l'Estat.
Nou!!: Dret consuetudinari і Dret penal · Veure més »
Dret positiu
El dret positiu és el conjunt de normes jurídiques escrites en un àmbit territorial en què de manera puntual genera polèmica de ser el més normatiu, i que abasta tota la creació jurídica del legislador, mai del passat i només la vigent, no només recollida en forma del que ve sent la llei.
Nou!!: Dret consuetudinari і Dret positiu · Veure més »
Dret religiós
El dret religiós inclou codis ètics i morals ensenyats per les tradicions religioses.
Nou!!: Dret consuetudinari і Dret religiós · Veure més »
Drets civils i polítics
Els drets civils i polítics són una classe de drets que protegeixen la llibertat de les persones davant les infraccions per part dels governs, les organitzacions socials i els particulars.
Nou!!: Dret consuetudinari і Drets civils i polítics · Veure més »
Drucilla Cornell
Drucilla Cornell (16 de juny de 1950) és una filòsofa i teòrica feminista estatunidenca, l'obra de la qual ha influït en la filosofia política i jurídica, l'ètica, la desconstrucció, la teoria crítica i el feminisme.
Nou!!: Dret consuetudinari і Drucilla Cornell · Veure més »
Edicte de Saint-Germain-en-Laye del 1679
Ledicte de Saint-Germain-en-Laye del 1679 va ser una disposició del rei Lluís XIV de França, signat al castell reial de Saint-Germain-en-Laye l'abril del 1679, que introduí importants modificacions a l'ensenyament universitari del dret a França.
Nou!!: Dret consuetudinari і Edicte de Saint-Germain-en-Laye del 1679 · Veure més »
Empriu
L'empriu és una norma jurídica del dret consuetudinari català codificada tant en forma d'usatge com en forma de costum, que determina el dret d'ús comunal per part dels veïns d'una vila als béns rústics del municipi, ja siguin pastures, boscos o aigües.
Nou!!: Dret consuetudinari і Empriu · Veure més »
Equitat (dret)
Als països que apliquen el dret consuetudinari, s'anomena equitat al cos de lleis que va ser desenvolupat pel Tribunal de Cancelleria i que actualment és administrat conjuntament amb el dret consuetudinari.
Nou!!: Dret consuetudinari і Equitat (dret) · Veure més »
Estatut de Rhudlan
LEstatut de Rhuddlan —en idioma gal·lès Statud Rhuddlan— també conegut com a Estatut de Gal·les o Statutum Walliae proporcionà la base constitucional per al govern del Principat de Gal·les del Nord des de 1284 fins a 1536.
Nou!!: Dret consuetudinari і Estatut de Rhudlan · Veure més »
Ferry de Clugny
fou un cardenal i bisbe francès que va ser un alt dignatari i un eclesiàstic al servei dels ducs de Borgonya.
Nou!!: Dret consuetudinari і Ferry de Clugny · Veure més »
Guerra submarina a ultrança
U-boot alemany La guerra submarina a ultrança és un tipus de guerra naval en què els submarins enfonsen sense previ avís vaixells mercants, en contradicció al dret consuetudinari de la mar dels atacs amb les regles del dret de captura (De Iure Praedae), també conegut en dret com a presa marítima.
Nou!!: Dret consuetudinari і Guerra submarina a ultrança · Veure més »
Henry Kissinger
Henry Alfred Kissinger (kɪsᵻndər;; nascut Heinz Alfred Kissinger, Fürth, Alemanya, 27 de maig de 1923 - Kent, 29 de novembre de 2023) fou un diplomàtic, teòric polític, consultor geopolític i polític estatunidenc d'origen alemany, que va tenir una gran influència en la política internacional dels Estats Units d'Amèrica (EUA) sobre els altres països i nacions.
Nou!!: Dret consuetudinari і Henry Kissinger · Veure més »
Història d'Aran
La història d'Aran és la que transcorre al territori de la vall d'Aran.
Nou!!: Dret consuetudinari і Història d'Aran · Veure més »
Judith Amaechi
Judith Obiajulu Amaechi, de cognom de soltera Nwankwo (Enugwu Ukwu, 24 de desembre del 1970), és la directora d'Empowerment Support Initiative (ESI), que fa campanya contra el VIH/sida, defensa els drets de les dones i de la infantesa i promou la igualtat de sexes i l'educació de les xiquetes a Nigèria.
Nou!!: Dret consuetudinari і Judith Amaechi · Veure més »
Llista de monarques sobirans actuals
emperador Naruhito Abd-Al·lah II Salman Un monarca és el cap d'estat d'una monarquia, forma de govern segons la qual un estat és governat per un individu que normalment regeix de per vida o fins a l'abdicació i que típicament hereta el tron al naixement.
Nou!!: Dret consuetudinari і Llista de monarques sobirans actuals · Veure més »
Luxemburg francès
Els territoris cedits a França en groc Luxemburg francès es refereix a la part sud de l'antic Ducat de Luxemburg, assignat al regne de França el 1659 pels articles 38 i 41 del Tractat dels Pirineus.
Nou!!: Dret consuetudinari і Luxemburg francès · Veure més »
Mar territorial
Les zones marítimes d'acord amb la Convenció de Nacions Unides sobre el Dret de la Mar de 1982. El mar territorial, en dret internacional públic, és la franja de mar adjacent a la costa i sotmesa a la sobirania de l'estat costaner.
Nou!!: Dret consuetudinari і Mar territorial · Veure més »
Maurice Leenhardt
Maurice Leenhardt (Montalban, 9 de març de 1878 - París 26 de gener de 1954) fou un pastor i etnòleg francès, especialista del poble canac de Nova Caledònia.
Nou!!: Dret consuetudinari і Maurice Leenhardt · Veure més »
Ordre públic
Ordre públic és la situació de respecte de les normes establertes per la societat que permeten la convivència social.
Nou!!: Dret consuetudinari і Ordre públic · Veure més »
Pacta sunt servanda
Pacta sunt servanda és una expressió llatina que significa “els pactes s'han de complir”.
Nou!!: Dret consuetudinari і Pacta sunt servanda · Veure més »
Plaça de la Mare de Déu
La plaça de la Mare de Déu, plaça de la Verge o plaça de la Seu (com es deia antigament) és la plaça més singular de la ciutat de València pel seu simbolisme.
Nou!!: Dret consuetudinari і Plaça de la Mare de Déu · Veure més »
Querimònia
El document conegut com a Querimònia va ser atorgat pel rei des de Lleida, el 23 d'agost de 1313, i va ser confirmat al llarg des temps pels successius monarques, des d'Alfons IV (1328) fins a Ferran VII (1817). El rei reconeixent als habitants d'Aran com els seus fidels i en tot voler fer justícia va determinar confirmar-les i en algun d'ells fer provisions i ordenaments. Era Querimònia (en català, la Querimònia) és un privilegi concedit pel rei Jaume II d'Aragó el Just a la Vall d'Aran el 1313 i que constitueix el dret històric de l'Aran.
Nou!!: Dret consuetudinari і Querimònia · Veure més »
Regne de Jaffna
El regne de Jaffna (en tàmil, 1215-1619), també conegut com a Regne de Aryacakravarti, va ser un estat que va ocupar part de Sri Lanka i la capital de la qual va ser la ciutat de Jaffna, en la península homònima situada al nord de l'illa.
Nou!!: Dret consuetudinari і Regne de Jaffna · Veure més »
Regnes germànics
XIV. Els regnes germànics van ser els estats, que es van establir a partir de finals del fins ben mitjans de l'edat mitjana, per pobles de parla germànica procedents d'Europa del Nord i de l'Est.
Nou!!: Dret consuetudinari і Regnes germànics · Veure més »
Responsabilitat internacional estatal
La responsabilitat internacional estatal és el conjunt de relacions jurídiques que naixen en dret internacional públic del fet internacionalment il·lícita comesa per un estat.
Nou!!: Dret consuetudinari і Responsabilitat internacional estatal · Veure més »
Sanedrí (Talmud)
El tractat talmúdic anomenat Sanedrí (en hebreu: סנהדרין) és un dels deu tractats de l'ordre de Nezikín (una secció del Talmud babilònic que s'ocupa dels danys i dels procediments civils i penals).
Nou!!: Dret consuetudinari і Sanedrí (Talmud) · Veure més »
Sufragi femení a Suïssa
El sufragi femení a Suïssa fou una votació federal que tingué lloc a Suïssa el 7 de febrer del 1971.
Nou!!: Dret consuetudinari і Sufragi femení a Suïssa · Veure més »
Temisto
Temisto (en grec antic Θεμιστώ) va ser una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.
Nou!!: Dret consuetudinari і Temisto · Veure més »
Teoria del Casamiento en casa
La Teoria del Casamiento en casa (en català: Teoria del Casament a Casa) és una teoria sobre el llinatge de Ramon Berenguer IV i l'origen del Casal d'Aragó amb implicacions sobre el Senyal Reial formulada per l'historiador Antonio Ubieto Arteta que es basa en la institució jurídica consuetudinària del Casament a casa.
Nou!!: Dret consuetudinari і Teoria del Casamiento en casa · Veure més »
Tractat de pau entre Israel i Egipte
El Tractat de Pau entre Israel i Egipte (en hebreu:; en àrab: معاهدة السلامالمصرية الإسرائيلية), signat a Washington DC el 26 de març de 1979, va implicar la cessació de trenta anys d'hostilitats i cinc guerres.
Nou!!: Dret consuetudinari і Tractat de pau entre Israel i Egipte · Veure més »
Tres Bisbats
Mapa dels Tres Bisbats l'any 1756, superposant-hi els municipis actuals Els Tres Bisbats (en francès, Trois-Évêchés) és una regió històrica de l'època de l'antic règim francès format per les ciutats imperials lliures de Metz, Toul i Verdun i pels territoris dependents de les seves diòcesis; i que tenia coma capital a la ciutat de Metz.
Nou!!: Dret consuetudinari і Tres Bisbats · Veure més »
Txad
La República del Txad o, senzillament, el Txad és una república de l'Àfrica central sense sortida al mar, que limita al nord amb Líbia, a l'est amb el Sudan, al sud amb la República Centreafricana, al sud-oest amb el Camerun i Nigèria i a l'oest amb el Níger.
Nou!!: Dret consuetudinari і Txad · Veure més »
Usatge
Un usatge o ús és una forma jurídica inicial de costum i constitueix part del dret consuetudinari.
Nou!!: Dret consuetudinari і Usatge · Veure més »
Usatges de Barcelona
Costums de Catalunya) (ACA, ms. de Ripoll, núm. 38, fol. 1) XIV que representa al comte Ramon Berenguer I de Barcelona (Biblioteca del Monasterio de San Lorenzao del Escorial, Ms. Z-III-14 f.23v) ''Ms. 1.378'' de l'Arxiu Municipal de Lleida (1336). ''Usatges i Constitucions de Catalunya'', Constitucions de Pau i Treva, Commemoracions de Pere Albert i un Tratado de Batalla Foli dels ''Commentaria super Usaticis Barchinone'' (Comentaris dels Usatges de Barcelona) Obra jurídica de Jaume Marquilles (1448-1450) Actes de cort i altres Lleis Catalunya de les Corts de Barcelona (1413) (edició impresa) Els Usatges de Barcelona foren una recopilació dels usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions s'hi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del Dret consuetudinari català.
Nou!!: Dret consuetudinari і Usatges de Barcelona · Veure més »
Vassallatge
El vassallatge era un pacte en el qual un vassall jurava fidelitat, ajuda militar i consell en el govern al rei.
Nou!!: Dret consuetudinari і Vassallatge · Veure més »
Verge jurada
XX a l'Albània otomana. Als Balcans, es denomina verge jurada, verge juramentada o burnesha (en albanès, burrneshë o virgjineshë) la dona que fa un vot de castedat i, havent renunciat a relacions sexuals i al matrimoni, pren el paper d'home en la família.
Nou!!: Dret consuetudinari і Verge jurada · Veure més »
Violacions de guerra
Part del monument al Condottiero Giovanni dalle Bande Nere. Violacions de guerra fa referència a les violacions comeses pels soldats, altres combatents o civils durant els conflictes armats o les guerres, o durant una ocupació militar, que es distingeixen de les agressions sexuals i violacions comeses entre les pròpies tropes durant el servei militar.
Nou!!: Dret consuetudinari і Violacions de guerra · Veure més »
