Taula de continguts
141 les relacions: Adelaida de Saxònia-Meiningen, Administració militar alemanya a la França ocupada durant la Segona Guerra Mundial, Albert Frederic, Albert I de Prússia, Albert III Aquil·les, Alemanya, Alemanys de Romania, Anna Caterina de Brandenburg, Anna Caterina de Salm-Kyrburg, Ansbach (districte), Bandera de Baden-Württemberg, Bàrbara Sofia de Brandenburg, Berlín, Bisbat d'Osnabrück, Bisbat de Lebus, Brandenburg, Brandenburg-Prússia, Breslau, Carlota de Prússia (filla d'Albert de Prússia), Carol Lambrino, Casa d'Orange-Nassau, Casa de Romania, Casal d'Oettingen, Castell Hohenzollern, Caterina Úrsula de Hohenzollern-Hechingen, Caterina de Brandenburg-Küstrin, Caterina-Amàlia dels Països Baixos, Comtat d'Andechs, Comtat de la Mark, Comtat de Sargans, Comtat de Veringen, Comtat de Werdenberg, Consell de Lituània, Cristià de Brandenburg-Bayreuth, Cristià Enric de Brandenburg-Kulmbach, Cristià II de Brandenburg-Bayreuth, Curtea de Argeș, Dinastia, Dinastia safàvida, Districte de Zollernalb, Ducat de Clèveris, Ducat de Pomerània, Ducat de Prússia, Eberhard III de Württemberg, Elisabet Carlota de Wittelsbach, Elisabet de Romania, Erdmann August de Brandenburg-Bayreuth, Erlangen, Ernest August I de Saxònia-Weimar, Escut de Romania, ... Ampliar l'índex (91 més) »
Adelaida de Saxònia-Meiningen
La princesa Adelaida de Saxònia-Meiningen (16 d'agost de 1891 - 25 abril de 1971) era filla de Príncep Frederic Joan de Saxònia-Meiningen i la seva muller la Comtessa Adelaida de Lippe-Biesterfeld.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Adelaida de Saxònia-Meiningen
Administració militar alemanya a la França ocupada durant la Segona Guerra Mundial
Ladministració militar a França - Militärverwaltung in Frankreich; Occupation de la France par l'Allemagne - va ser una autoritat d'ocupació provisional establerta per l'Alemanya nazi durant la Segona Guerra Mundial per administrar la zona ocupada a les zones del nord i l'oest de França.
Albert Frederic
Albert Frederic - Albrecht Friedrich; Albrecht Fryderyk - (7 de maig de 1553 – 28 d'agost de 1618) fou el duc de Prússia, des del 1568 fins a la seva mort.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Albert Frederic
Albert I de Prússia
Albert I de Prússia o Albert de Hohenzollern (1490-1568) va ser el 37è i darrer Gran Mestre de l'Orde Teutònic i el primer duc de Prússia.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Albert I de Prússia
Albert III Aquil·les
Albert III Aquil·les de Brandenburg; (9 de novembre de 1414; 11 de març de 1486), comunament conegut simplement com a Alberto Aquil·les o també Albert Ulisses, va ser Príncep elector del marcgraviat de Brandenburg.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Albert III Aquil·les
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Alemanya
Alemanys de Romania
Mapa detallat que representa les àrees tradicionals d’assentament dels romanesos-alemanys a Transsilvània i al Banat, dues regions històriques situades al centre de la Romania actual, respectivament al sud-oest. Els alemanys de Romania o Rumäniendeutsche constitueixen una minoria ètnica històrica dels països romanesos, especialment a Transsilvània.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Alemanys de Romania
Anna Caterina de Brandenburg
Anna Caterina de Brandenburg - Anna Katharina von Brandenburg - (Halle, 26 de juliol de 1575 -Copenhaguen, 29 de març de 1612) era una noble alemanya de la casa de Hohenzollern.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Anna Caterina de Brandenburg
Anna Caterina de Salm-Kyrburg
Anna Caterina de Salm-Kyrburg o Anna Dorotea (en alemany Anna Katharine von Salm-Kyrburg) va néixer a Finstingen, al Departament francès de Mosel·la, el 27 de gener de 1614 i va morir a Stuttgart el 27 de juny de 1655.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Anna Caterina de Salm-Kyrburg
Ansbach (districte)
Amberg-Sulzbach és un districte a Baviera, Alemanya.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Ansbach (districte)
Bandera de Baden-Württemberg
La bandera de Baden-Württemberg està definida oficialment per la constitució de l'estat de l'11 de novembre de 1953.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Bandera de Baden-Württemberg
Bàrbara Sofia de Brandenburg
Bàrbara Sofia de Brandenburg (en alemany Barbara Sophia von Brandenburg) va néixer a Halle (Alemanya) el 16 de novembre de 1584 i va morir a Estrasburg el 13 de febrer de 1636.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Bàrbara Sofia de Brandenburg
Berlín
Berlín (en alemany: Berlin) és la capital i la ciutat més gran d'Alemanya, amb 3.499.879 habitants (2011), anomenats berlinesos.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Berlín
Bisbat d'Osnabrück
El Principat-bisbat d'Osnabrück fou un bisbat alemany que formava la diòcesi catòlica romana d'Osnabrück i que fou principat-bisbat al i fins al.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Bisbat d'Osnabrück
Bisbat de Lebus
El Bisbat de Lebus (alemany Bistum Lebus; polonès Diecezja lubuska) fou una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica Romana i un territori o principat eclesiàstic del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Bisbat de Lebus
Brandenburg
Brandenburg (baix sòrab Bramborska, alt sòrab Braniborska, baix alemany Bramborg/Brannenborg) és un dels 16 estats federats (Bundesland) d'Alemanya.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Brandenburg
Brandenburg-Prússia
Brandenburg-Prússia - Brandenburg-Preußen, Brannenborg-Preußen en baix alemany - és la denominació historiogràfica per a la unió personal constituïda a principis de l'edat moderna dels Hohenzollern de Brandenburg entre 1618 i 1701.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Brandenburg-Prússia
Breslau
Breslau, Wrocław,, Breslau, Vratislav en txec i Vratislavia en llatí, és el nom de la capital de la Baixa Silèsia, al sud-oest de Polònia, situada a la riba del riu Oder (polonès: Odra).
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Breslau
Carlota de Prússia (filla d'Albert de Prússia)
Frederica Lluïsa Guillemina Marianna Carlota de Prússia (Berlín, 21 de juny de 1831 -Meiningen, 30 de març de 1855) nascuda princesa de Prússia,Darryl Lundy, fou duquessa de Saxònia-Meiningen per matrimoni.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Carlota de Prússia (filla d'Albert de Prússia)
Carol Lambrino
, també conegut com el príncep Mircea Grigore Carol de Romania d'acord amb el seu certificat de naixement romanès modificat o com a Carol Lambrino (pronunciat en romanès: ).
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Carol Lambrino
Casa d'Orange-Nassau
La Casa d'Orange-Nassau (en neerlandès: Huis van Oranje-Nassau) és una branca de la Casa de Nassau que ha tingut un paper central en la vida política dels Països Baixos des que Guillem I d'Orange-Nassau organitzava la rebel·lió holandesa contra el domini espanyol, que després de la Guerra dels vuitanta anys conduïa a un estat holandès independent.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Casa d'Orange-Nassau
Casa de Romania
La Casa de Romania és la dinastia real que succeeix la branca romanesa de la Casa de Hohenzollern-Sigmaringen que va governar Romania entre 1866 i 1947.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Casa de Romania
Casal d'Oettingen
Escut d'armes dels Oettingen Oettingen també va ser un dels estats imperials Oettingen és el nom d'una família noble i d'un comtat situat en una zona entre l'est de l'actual estat federal de Baden-Württemberg i l'oest de Baviera a Alemanya.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Casal d'Oettingen
Castell Hohenzollern
El Castell Hohenzollern és la seu ancestral de la casa imperial dels Hohenzollern.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Castell Hohenzollern
Caterina Úrsula de Hohenzollern-Hechingen
Caterina Úrsula de Hohenzollern-Hechingen - Katharina Ursula von Hohenzollern-Hechingen (1610, Hechingen - Baden-Baden, 2 de juny de 1640) fou una noble alemanya, filla del príncep Joan Jordi de Hohenzollern-Hechingen (1577 - 1623) i de Francesca de Salm-Neufville (1580 - 1619).
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Caterina Úrsula de Hohenzollern-Hechingen
Caterina de Brandenburg-Küstrin
Caterina de Brandenburg-Küstrin - Katharina von Brandenburg-Küstrin - (Küstrin, Polònia, 10 d'agost de 1549 - Berlín, 30 de setembre de 1602) era una noble alemanya de la Dinastia dels Hohenzollern, filla del marcgravi Joan I (1513-1571) i de la duquessa Caterina de Brunsvic-Luneburg (1518 - 1574).
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Caterina de Brandenburg-Küstrin
Caterina-Amàlia dels Països Baixos
Caterina-Amàlia dels Països Baixos (nom complet Catharina-Amalia Beatrix Carmen Victoria, La Haia, 7 de desembre de 2003) és l'hereva al tron del Regne dels Països Baixos, format pels Països Baixos, Curaçao, Aruba i Sint Maarten, ja que és la filla gran dels monarques actuals: el rei Guillem Alexandre i la reina consort Màxima.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Caterina-Amàlia dels Països Baixos
Comtat d'Andechs
escut de la casa d'Andechs El comtat d'Andechs fou una jurisdicció feudal d'Alemanya i Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Comtat d'Andechs
Comtat de la Mark
El Comtat de la Mark (en alemany Graftschaft Mark o Die Mark) era un feu del Sacre Imperi Romanogermànic a la província imperial del Baix-Rin i Westfàlia.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Comtat de la Mark
Comtat de Sargans
Blasó del comtat de Sargans fins a 1798 Castell de Sargans El Comtat de Sargans fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic que va existir fins a 1798 al cantó de Sankt Gallen a Suïssa oriental.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Comtat de Sargans
Comtat de Veringen
El Comtat de Veringen fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic a l'Alta Suàbia al modern estat de Baden-Württemberg.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Comtat de Veringen
Comtat de Werdenberg
Escut dels Werdenberg al ''Zürcher Wappenrolle'' blasó d'algunes línies laterals dels Montfort i de la casa a Werdenberg Comte Rudolf X de Werdenberg, gran prior del Johanniterordens, vitrall de finestra de l'any 1498 a l'església reformada a Bubikon propietat dels comtes de Werdenberg i Montfort al segle XIV El comtat de Werdenberg que agafava el nom del castell de Werdenberg al municipi actual de Grabs Cantó de Sankt Gallen, fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic a Suïssa amb dominis als Alps renans i Danuni superior a Suàbia.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Comtat de Werdenberg
Consell de Lituània
Els vint membres originals del Consell. Jonas Basanavičius es troba assegut a la meitat de la primera fila, mentre que Antanas Smetona apareix a la seva esquerra. El Consell de Lituània (en lituà,Lietuvos Taryba; Litauischer Staatsrat; polonès Rada Litewska) o, després de l'11 de juliol de 1918, el Consell d'Estat de Lituània (en lituà:Lietuvos Valstybės Taryba), va ser convocat a la Conferència de Vílnius que va tenir lloc entre el 18 i el 23 de setembre de 1917.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Consell de Lituània
Cristià de Brandenburg-Bayreuth
Cristià de Brandenburg-Bayreuth —en alemany Christian von Brandenburg-Bayreuth— (Cölln, actualment un barri del centre històric de Berlín, 30 de gener de 1581 - Bayreuth, 30 de maig de 1655) era un noble alemany de la Casa de Hohenzollern, fill de l'elector de Brandenburg Joan Jordi (1525-1598) i de la seva tercera esposa Elisabet d'Anhalt-Zerbst (1563-1607).
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Cristià de Brandenburg-Bayreuth
Cristià Enric de Brandenburg-Kulmbach
Cristià Enric de Brandenburg-Kulmbach -en alemany Christian Heinrich von Brandenburg-Kulmbach- (Bayreuth, Baviera, 29 de juliol de 1661 - Weferlingen, 5 d'abril de 1708) fou marcgravi de Brandenburg-Bayreuth-Kulmbach.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Cristià Enric de Brandenburg-Kulmbach
Cristià II de Brandenburg-Bayreuth
Cristià II de Brandenburg-Bayreuth (en alemany Christian Ernst von Brandenburg-Bayreuth) va néixer a Bayreuth (Alemanya) el 27 de juliol de 1644 i va morir a Erlangen el 10 de maig de 1712.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Cristià II de Brandenburg-Bayreuth
Curtea de Argeș
Curtea de Argeș (pronunciat en romanès: ) és un municipi de Romania situat a la riba esquerra del riu Argeș, on travessa una vall dels baixos Carpats (les muntanyes Făgăraș), al ferrocarril que va de Pitești al pas Turnu Roșu.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Curtea de Argeș
Dinastia
Una dinastia és una sèrie de governants d'un o diversos estats emparentats entre si, o provinents tots d'un mateix llinatge.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Dinastia
Dinastia safàvida
La dinastia safàvida o sefèvida va regnar sobre Pèrsia del 1501 al 1736.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Dinastia safàvida
Districte de Zollernalb
Situació del districte al Land Zollernalbkreis és un districte (Landkreis) al mig de Baden-Württemberg, Alemanya.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Districte de Zollernalb
Ducat de Clèveris
El Ducat de Clèveris (Herzogtum Kleve en alemany), fins al 1391 Comtat de Clèveris, fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Ducat de Clèveris
Ducat de Pomerània
El Ducat de Pomerània és un conjunt de principats feudals que van aparèixer al segle XI i van existir durant uns cinc segles com a possessió patrimonial de la dinastia Greifen, però rarament gestionada per un sol home.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Ducat de Pomerània
Ducat de Prússia
El Ducat de Prússia (en alemany: Herzogtum Preußen, en polonès: Prusy Książęce), creat el 1525 a l'est de Prússia, va tenir com a capital Königsberg.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Ducat de Prússia
Eberhard III de Württemberg
Eberhard III de Württemberg (en alemany Eberhard III von Württemberg) va néixer a Stuttgart (Alemanya) el 16 de desembre de 1614 i va morir a la mateixa ciutat alemanya el 2 de juliol de 1674.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Eberhard III de Württemberg
Elisabet Carlota de Wittelsbach
Elisabet Carlota de Wittelsbach - Elisabeth Charlotte von der Pfalz - (Neumarkt in der Oberpfalz, 19 de novembre de 1597 -Krosno Odrzańskie, 26 d'abril de 1660) fou una noble alemanya, filla de l'elector Frederic IV (1574-1610) i de la princesa d'Orange Lluïsa Juliana de Nassau (1576-1644).
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Elisabet Carlota de Wittelsbach
Elisabet de Romania
Elisabet de Romania (Castell de Peleș - Sinaia 1894 - Cannes 1956), reina de Grècia (1922-1924).
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Elisabet de Romania
Erdmann August de Brandenburg-Bayreuth
Erdmann August de Brandenburg-Bayreuth (en alemany Erdmann August von Brandenburg-Bayreuth) va néixer a Bayreuth (Alemanya) el 8 d'octubre de 1615 i va morir a Hof el 6 de febrer de 1651.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Erdmann August de Brandenburg-Bayreuth
Erlangen
Erlangen és una ciutat de la Francònia Mitjana (estat de Baviera, Alemanya) situada a la confluència dels rius Regnitz i l'Untere Schwabach, son major tributari.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Erlangen
Ernest August I de Saxònia-Weimar
Ernest August I de Saxònia-Weimar-Eisenach (en alemany Ernst August I von Sachsen-Weimar-Eisenach) va néixer a Weimar (Alemanya) el 19 d'abril de 1688 i va morir a Eisenach el 19 de gener de 1748.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Ernest August I de Saxònia-Weimar
Escut de Romania
L'escut de Romania fou adoptat pel Parlament el 10 de setembre de 1992 com a escut representatiu del nou estat postsocialista.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Escut de Romania
Estat de l'Orde Teutònic
LEstat de l'Orde Teutònic (Deutschordensland, també Estat monàstic dels Cavallers Teutònics o Ordensstaat, «Estat de l'Orde»), es va formar el 1224 durant les Croades bàltiques, quan els cavallers de l'Orde Teutònic van conquistar als pagans proïssos (Prutenii o prussians).
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Estat de l'Orde Teutònic
Estefania de Hohenzollern-Sigmaringen
va ser una princesa alemanya de la casa de Hohenzollern, filla del príncep de Hohenzollern-Sigmaringen.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Estefania de Hohenzollern-Sigmaringen
Felip Guillem de Brandenburg-Schwedt
Felip Guillem de Brandenburg-Schwedt (en alemany Philipp Wilhelm von Brandenburg-Schwedt) va néixer a Königsberg el 19 de maig de 1669 i va morir al castell de Schwedt el 19 de desembre de 1711.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Felip Guillem de Brandenburg-Schwedt
Frederic Carles de Hessen-Kassel
, rei de Finlàndia i cap de la casa de Hessen-Kassel, Cap de la casa landgravinal de Hessen-Kassel i rei de Finlàndia amb el tractament d'altesa reial.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Frederic Carles de Hessen-Kassel
Frederic el Gran
Frederic el Gran fou un rei de Prússia, de la Dinastia Hohenzollern.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Frederic el Gran
Frederic Guillem de Brandenburg
Frederic Guillem de Brandenburg - Friedrich Wilhelm von Brandenburg - (Berlín, 26 de febrer de 1620 - Potsdam, 9 de maig de 1688) fou un noble alemany, príncep elector de Brandenburg i duc de Prússia des de 1640 fins a la seva mort.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Frederic Guillem de Brandenburg
Frederic Guillem de Brandenburg-Schwedt
Frederic Guillem de Brandenburg-Schwedt (en alemany Friedrich Wilhelm von Brandenburg-Schwedt) va néixer a Oranienbaum el 17 de novembre de 1700 i va morir a Wildenbruch el 4 de març de 1771.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Frederic Guillem de Brandenburg-Schwedt
Frederic Guillem IV de Prússia
Frederic Guillem IV de Prússia (Berlín, 15 d'octubre de 1795 - Berlín, 2 de gener de 1861) fou rei de Prússia de la dinastia dels Hohenzollern.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Frederic Guillem IV de Prússia
Frederic I de Prússia
Frederic I de Prússia Frederic III de Brandenburg i I de Prússia (Königsberg, 11 de juliol de 1657 - Berlín, 25 de febrer de 1713) fou el primer rei de Prússia, des del 18 de gener de 1701, fins a la seva mort.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Frederic I de Prússia
Frederic III de Prússia
Frederic III de Prússia (Potsdam, 18 d'octubre de 1831 - 15 de juny de 1888) va ser emperador d'Alemanya i rei de Prússia del març al juny de 1888.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Frederic III de Prússia
Front de Romania
El Front de Romania va ser part de la Campanya dels Balcans de la Primera Guerra Mundial, on es van enfrontar Romania i Rússia contra els exèrcits de les Potències Centrals. La lluita va tenir lloc des de l'agost de 1916 fins al desembre de 1917, en la major part de l'actual Romania, incloent Transsilvània, que formava part de l'Imperi Austrohongarès en aquell moment, així com el sud de Dobrudja, que actualment és part de Bulgària.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Front de Romania
Gołdap
Gołdap o Goldapp és una població i la seu del Comtat de Goldap al voivodat Warmià-Masurià de Polònia.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Gołdap
Großer Arber
Großer Arber El Großer Arber és el nom en alemany (Gran Arber) de la muntanya més alta de la Selva de Bohèmia.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Großer Arber
Guerra franco-prussiana
La guerra francoprussiana (1870-1871) forma part del procés d'Unificació alemanya encarregat per Guillem I de Prússia a Otto von Bismarck.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Guerra franco-prussiana
Guillem I de Prússia
Guillem I de Prússia Guillem I de Prússia (Berlín 1797 - 1888).
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Guillem I de Prússia
Guillem II de Prússia
Guillem II de Prússia (Potsdam, 1859 - Haus Doorn, Països Baixos, 1941) fou l'últim emperador (Kàiser) de l'Imperi Alemany i Rei de Prússia (1888-1918) i cap de la casa imperial i reial de Prússia (1918-1941).
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Guillem II de Prússia
Halle (Saxònia-Anhalt)
Halle (també anomenada Halle (Saale) o Halle an der Saale per distingir-la de la ciutat de Halle a Rin del Nord-Westfàlia) és la ciutat més gran de l'estat federat de (Land) Saxònia-Anhalt a Alemanya.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Halle (Saxònia-Anhalt)
Hermann Fegelein
L'SS-Obergruppenführer Hans Georg Otto Hermann Fegelein (30 d'octubre de 1906 - 29 d'abril de 1945) va ser un General de les SS a l'Alemanya Nazi, membre del cercle d'Adolf Hitler; cunyat d'Eva Braun pel matrimoni amb la seva germana, Gretl, i finalment, cunyat del mateix Hitler quan aquest es casà amb Eva Braun.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Hermann Fegelein
Hiperinflació alemanya
Evolució del cost de l'or en escala logarítmica Bitllet de 1000 marcs, reconvertit en bitllet de mil milions (1.000.000.000) l'any 1923 La hiperinflació alemanya és l'episodi inflacionista ocorregut a la República de Weimar a la dècada dels anys vint.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Hiperinflació alemanya
Història d'Alemanya
(1) Mapa de Ptolemeu en què s'hi pot apreciar la regió de Germània; (2) Corona del Sacre Imperi Romà però vinculada a l'Imperi Carolingi; (3) Butlla papal contra Martí Luter (4) Caricatura del Zollverein prussià amb el qual es mirà d'unificar els territoris de parla alemanya en vista de crear una única nació de parla alemanya; (5) Esvàstica i emblema del feixisme alemany responsable de l'exterminació de jueus i altres minories com ara homosexuals o gitans; (6) Àngela Merkel que aconseguí liderà el seu país durant la Gran Recessió i que portà polítiques contestables contra la resta d'Estats Europeus al cavall de la Unió Europea La història d'Alemanya és la història d'un món germànic que té una certa coherència cultural, lingüística i de vegades política, tot i que variable segons les èpoques.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Història d'Alemanya
Hohenzollern
* Hohenzollern-Sigmaringen, comtat alemany pertanyent al Sacre Imperi fruit de la divisió del comtat de Hohenzollern.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Hohenzollern
Imperi Alemany
LImperi Alemany, Deutsches Kaiserreich, es va construir al i va ser la culminació d'un procés d'unificació en un sol estat dels diversos estats alemanys, tret d'Àustria.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Imperi Alemany
Imperi Suec
L'Imperi Suec fa referència al control territorial que exercí Regne de Suècia sobre gran part de la Regió bàltica durant el i principis del, un període durant el qual Suècia fou una de les grans potències europees. Com a inici de l'Imperi se sol prendre el regnat de Gustau II Adolf, el qual ascendí al tron el 1611, i com el final la pèrdua de territoris arran de la derrota a la Gran Guerra del Nord el 1721.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Imperi Suec
Joan Jordi de Brandenburg
Joan Jordi - Johann Georg - (Berlín, 11 de setembre de 1525 - ibídem 8 de gener de 1598) fou príncep elector de Brandenburg - amb el nom de Joan II - de la Casa de Hohenzollern, fill de Joaquim II (1505-1571) i de la duquessa Magdalena de Saxònia (1507-1534).
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Joan Jordi de Brandenburg
Joan Segimon
Joan Segimon -Johann Sigismund- (8 de novembre del 1572 - 23 de desembre 1619) fou Príncep elector del Marcgraviat de Brandenburg de la Casa de Hohenzollern.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Joan Segimon
Joaquim Ernest de Brandenburg-Ansbach
Joaquim Ernest de Brandenburg-Ansbach -en alemany Joachim Ernst von Brandenburg-Ansbach- (Berlín, 22 de juny de 1583 - Ansbach, 7 de març de 1625) fou un noble alemany de la casa de Hohenzollern.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Joaquim Ernest de Brandenburg-Ansbach
Joaquim Frederic
Joaquim Frederic de Brandenburg - Joachim Friedrich von Brandenburg) - (Berlín, 27 de gener de 1546 - Köpenick, avui integrada a la capital alemanya, el 18 de juliol de 1608) fou un noble alemany de la dinastia dels Hohenzollern, que succeí el seu pare com a marcgravi elector de Brandenburg el 1598.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Joaquim Frederic
Joaquim I Nèstor de Brandenburg
fou un príncep elector del Marcgraviat de Brandenburg (1499-1535).
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Joaquim I Nèstor de Brandenburg
Joaquim II
Joaquim Hèctor o Joaquim II (Cölln, avui Berlín, 13 de gener de 1505 - Köpenick, 3 de febrer de 1571) fou membre de la Casa de Hohenzollern, fou el príncep-elector del Marcgraviat de Brandenburg entre 1535 i 1571.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Joaquim II
Jordi
Jordi és un nom propi masculí, força estès entre els catalanoparlants, i en general, a la majoria de països tradicionalment de religió cristiana (en la forma pròpia de cada idioma).
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Jordi
Jordi Albert de Brandenburg-Bayreuth
Jordi Albert de Brandenburg-Bayreuth o Brandenburg-Kulmbach (en alemany Georg Albrecht von Brandenburg-Kulmbach) va néixer a Bayreuth (Alemanya) el 20 de març de 1619 i va morir a la mateixa ciutat el 27 de setembre de 1666.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Jordi Albert de Brandenburg-Bayreuth
Jordi Frederic de Brandenburg-Bayreuth
Jordi Frederic de Brandenburg-Bayreuth (en alemany Georg II Friedrich von Brandenburg-Bayreuth) va néixer el 19 de juny de 1688 a Obersutzbürg (Alemanya) i va morir el 17 de maig de 1735 a Bayreuth.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Jordi Frederic de Brandenburg-Bayreuth
Jordi Frederic de Prússia
El príncep Jordi Frederic de Prússia (Bremen, 10 de juny de 1976) és el cap actual de la casa reial dels Hohenzollern i, per tant, el pretendent al tron de Prússia i també d'Alemanya.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Jordi Frederic de Prússia
Jordi Guillem de Brandenburg
Jordi Guillem de Brandenburg - Georg Wilhelm von Brandenburg - (Berlín, 13 de novembre de 1595 - Königsberg, 1 de desembre de 1640) fou un noble alemany membre de la dinastia dels Hohenzollern, marcgravi, príncep elector de Brandenburg i duc de Prússia des de 1619 fins al 1640.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Jordi Guillem de Brandenburg
Julián Juderías y Loyot
va ser un historiador, sociòleg, crític literari, periodista, traductor i intèrpret del Ministeri d'Estat del govern d'Espanya.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Julián Juderías y Loyot
Leopold de Hohenzollern-Sigmaringen
El príncep Leopold Estèfan Carles Antoni Gustau Eduard Tàsil de Hohenzollern-Sigmaringen (Krauchenwies, 22 de setembre de 1835 - Berlín, 8 de juny de 1905) va ser el cap de la branca Hohenzollern-Sigmaringen, de la Casa de Hohenzollern i va jugar un paper important en la política del poder europeu.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Leopold de Hohenzollern-Sigmaringen
Llista d'asos de l'aviació de la Primera Guerra Mundial amb 10 victòries
El terme as fou utilitzat per primer cop per la premsa francesa durant la Primera Guerra Mundial, descrivint Adolphe Pégoud com l'as, després d'haver abatut 5 aparells alemanys.
Llista d'asos de l'aviació de la Primera Guerra Mundial amb 11-14 victòries
230px SPAD XIII USAF. El terme as fou utilitzat per primer cop per la premsa francesa durant la Primera Guerra Mundial, descrivint Adolphe Pégoud com l'as, després d'haver abatut 5 aparells alemanys.
Llista d'asos de l'aviació de la Primera Guerra Mundial amb 15-19 victòries
El terme as fou utilitzat per primer cop per la premsa francesa durant la Primera Guerra Mundial, descrivint Adolphe Pégoud com l'as, després d'haver abatut 5 aparells alemanys.
Llista d'asos de l'aviació de la Primera Guerra Mundial amb 5 victòries
El terme as fou utilitzat per primer cop per la premsa francesa durant la Primera Guerra Mundial, descrivint Adolphe Pégoud com l'as, després d'haver abatut 5 aparells alemanys.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Llista d'asos de l'aviació de la Primera Guerra Mundial amb 5 victòries
Llista d'asos de l'aviació de la Primera Guerra Mundial amb 6 victòries
El terme As de l'aviació o en breu as fou utilitzat per primer cop per la premsa francesa durant la Primera Guerra Mundial, per a honrar Adolphe Pégoud com l'as, després d'haver abatut cinc aparells alemanys.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Llista d'asos de l'aviació de la Primera Guerra Mundial amb 6 victòries
Llista d'asos de l'aviació de la Primera Guerra Mundial amb 7 victòries
El terme as fou utilitzat per primer cop per la premsa francesa durant la Primera Guerra Mundial, descrivint Adolphe Pégoud com l'as, després d'haver abatut 5 aparells alemanys.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Llista d'asos de l'aviació de la Primera Guerra Mundial amb 7 victòries
Llista d'asos de l'aviació de la Primera Guerra Mundial amb 8 victòries
El terme as fou utilitzat per primer cop per la premsa francesa durant la Primera Guerra Mundial, descrivint Adolphe Pégoud com l'as, després d'haver abatut 5 aparells alemanys.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Llista d'asos de l'aviació de la Primera Guerra Mundial amb 8 victòries
Llista d'asos de l'aviació de la Primera Guerra Mundial amb 9 victòries
El terme as fou utilitzat per primer cop per la premsa francesa durant la Primera Guerra Mundial, descrivint Adolphe Pégoud com l'as, després d'haver abatut 5 aparells alemanys.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Llista d'asos de l'aviació de la Primera Guerra Mundial amb 9 victòries
Llista d'asos de l'aviació de la Primera Guerra Mundial amb més de 20 victòries
El terme «as» fou utilitzat per primer cop per la premsa francesa durant la Primera Guerra Mundial, descrivint Adolphe Pégoud com l'as, després d'haver abatut 5 aparells alemanys.
Llista de les Duquesses de Curlàndia i Semigàlia
Aquesta és la Llista de Les Duquesses de Curlàndia i Semigàlia, títol consort adquirit pel seu matrimoni amb els ducs titulars.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Llista de les Duquesses de Curlàndia i Semigàlia
Llista de reis germànics
Els reis germànics, també coneguts com a reis d'Alemanya, governaren el Regne d'Alemanya: estat creat amb la zona oriental de l'Imperi Carolingi pel Tractat de Verdun de 843 i que continuà ininterromput fins que el 1918 fou succeït per la república de Weimar.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Llista de reis germànics
Lluís III Gonzaga
Lluís III Gonzaga o Lluís III de Màntua (en italià: Ludovico III Gonzaga) (Màntua, Senyoriu de Màntua 1412 - Goito, Marquesat de Màntua 1478) fou un condottiero que va esdevenir 2n marquès de Màntua des de 1444 fins al 1478.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Lluís III Gonzaga
Ludwig Beck
Ludwig Beck (Biebrich, Wiesbaden, Hessen; 29 de juny de 1880 - Berlín, 20 de juliol de 1944) va ser un militar alemany, coronel general (Generaloberst) de l'Exèrcit Imperial Alemany i Cap de l'Estat Major de l'Exèrcit Alemany durant els primers anys del règim nazi.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Ludwig Beck
Luxemburg
Luxemburg, oficialment conegut com el Gran Ducat de Luxemburg, és una monarquia constitucional hereditària amb sistema parlamentari situada entre Bèlgica (a l'oest), Alemanya (a l'est) i França (al sud).
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Luxemburg
Magdalena de Brandenburg
miniatura Magdalena de Brandenburg (en alemany Magdalena von Brandenburg) va néixer a Berlín el 7 de gener de 1582 i va morir a Darmstadt el 4 de maig de 1616.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Magdalena de Brandenburg
Magdalena Sibil·la de Brandenburg-Bayreuth
Magdalena Sibil·la de Brandenburg-Bayreuth -Magdalena Sibylle von Brandenburg-Bayreuth - (Bayreuth, 1 de novembre de 1612 - Dresden, 20 de març de 1687) Era filla de Cristià de Brandenburg-Bayreuth (1581-1655) i de Maria de Hohenzollern (1579-1649).
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Magdalena Sibil·la de Brandenburg-Bayreuth
Marcgraviat de Brandenburg
Escut d'armes El Marcgraviat de Brandenburg - Markgrafschaft Brandenburg - va ser un dels principals principats del Sacre Imperi Romanogermànic des de 1157 fins a 1806.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Marcgraviat de Brandenburg
Maria Amàlia de Brandenburg-Schwedt
Maria Amàlia de Brandenburg-Schwedt - Maria Amalia von Brandenburg-Schwedt - (Cölln, avui un barri de Berlín, 26 de novembre de 1670 - Palau de Bertholdsburg, Schleusingen, 17 de novembre de 1739) era una princesa de la Dinastia dels Hohenzollern, filla de l'Elector de Brandenburg Frederic Guillem (1620-1688) i de Sofia Dorotea de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Glücksburg (1636-1689).
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Maria Amàlia de Brandenburg-Schwedt
Maria Hohenzollern de Prússia
Maria Hohenzollern de Prússia (en alemany Marie von Preußen) va néixer a la ciutat prussiana de Königsberg el 23 de gener de 1679 i va morir a Bayreuth l'11 de febrer de 1649.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Maria Hohenzollern de Prússia
Marie Wieck
Marie Wieck (Leipzig, 1 d'agost de 1832 - Dresden, 22 de novembre de 1916) fou una cantant, compositora i pianista alemanya.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Marie Wieck
Membres del complot del 20 de juliol
Memorial al Bendlerblock: "Ací van morir per Alemanya el 20 de juliol de 1944" (seguit pel nom dels principals conspiradors) Aquesta és una relació dels membres del complot del 20 de juliol, un cop d'estat que incloïa assassinar Adolf Hitler que fracassà.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Membres del complot del 20 de juliol
Miquel Capllonch Rotger
Miquel Capllonch Rotger (Pollença, 14 de gener de 1861- 21 de desembre de 1935) fou un pianista i compositor mallorquí.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Miquel Capllonch Rotger
Monarquies europees
En l'actualitat hi ha a Europa dotze estats que es regeixen per una monarquia.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Monarquies europees
Moviments monàrquics, regnes i dinasties reials del món
Corona Reial. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'Estat.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Moviments monàrquics, regnes i dinasties reials del món
Nihil sine Deo
La decoració reial de Nihil sine Deo de la Casa Reial de Romania instituïda per l'antic rei Miquel de Romania el 30 de desembre de 2009. Representa el primer rei de Romania, Carol I, que simbolitza la sostenibilitat del seu llinatge. Nihil sine Deo, llatí per a "Res sense Déu" (en; en), s’utilitza com a lema de la família reial alemanya Hohenzollern - Sigmaringen i era el lema tant de l’antic Principat de Romania com de l’antic Regne de Romania.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Nihil sine Deo
Nuremberg
Vista de l'ajuntament de Nuremberg Climograma de Nuremberg Nuremberg (en alemany: Nürnberg; en franc: Nämberch) és una ciutat al districte de la Francònia Mitjana, al land de Baviera.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Nuremberg
Observatori de Berlín
L'Observatori de Berlín (Berliner Sternwarte en alemany) situat entre els carrers de Lindenstraßi i Friedrichstraßi fou un centre de recerca astronòmica important en el període de 1835 fins a 1913.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Observatori de Berlín
Orde de l'Àguila Roja
L'Orde de l'Àguila Roja (en alemany: Roter Adlerorden) va ser un orde de cavalleria del Regne de Prússia instituït pel príncep hereu de la Casa de Hohenzollern Jordi Guillem de Brandenburg-Bayreuth el 17 de novembre de 1705, i va finalitzar després de la derrota en la Primera Guerra Mundial i la subseqüent fi de l'Imperi Alemany, el 1918.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Orde de l'Àguila Roja
Orde de la Casa de Hohenzollern
LOrde de la Casa de Hohenzollern (alemany: Hausorden von Hohenzollern o Hohenzollernscher Hausorden) era un orde de cavalleria de la Casa de Hohenzollern.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Orde de la Casa de Hohenzollern
Otó I de Brandenburg
Otó I (vers 1126/1128 – 7 de març de 1184) fou marcgravi de Brandenburg de 1170 a la seva mort.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Otó I de Brandenburg
Otto von Bismarck
Otto Eduard Leopold von Bismarck-Schönhausen, duc de Lauenburg i príncep de Bismarck (Schönhausen, 1 d'abril de 1815; Friedrichsruh, 30 de juliol de 1898), va ser un estadista i polític prussià i després alemany.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Otto von Bismarck
Palau de Nolla
El Palau de Nolla o Palauet de Nolla —també conegut com a Villa Yvonne— és un palauet situat a Meliana (Horta Nord).
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Palau de Nolla
Peter von Cornelius
fou un pintor romàntic alemany, pertanyent al moviment dels natzarens.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Peter von Cornelius
Prússia
Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Prússia
Prússia (regió)
Prússia és una regió històrica d'Europa que estava localitzada a la costa de la mar Bàltica des de la badia de Gdańsk fins a l'istme de Curlàndia i s'estenia cap a l'interior fins a Masúria.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Prússia (regió)
Prússia Oriental
La Prússia Oriental (en alemany Ostpreußen; en lituà Rytų Prūsija o Rytprūsiai; en polonès Prusy Wschodnie; en rus Восточная Пруссия, Vostótxnaia Prússia) va ser una província del Regne de Prússia (entre 1772–1824 i 1871–1919) i posteriorment de l'Estat Lliure de Prússia (1919-1945).
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Prússia Oriental
Província de Brandenburg
La Província de Brandenburg (Provinz Brandenburg) fou entre els anys 1815 i 1919 una província del Regne de Prússia i durant els anys entre els dues guerres mundials (del 1919 fins al 1945) part de l'Estat Lliure de Prússia.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Província de Brandenburg
Província de Hohenzollern
Mapa d'Hohenzollern de al 1930 La Província de Hohenzollern (en alemany Provinz Hohenzollern) o Terra de Hohenzollern (en alemany Hohenzollernsche Lande) va ser una província del regne de Prússia i de l'Estat Lliure de Prússia des del 1850 fins al 1946.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Província de Hohenzollern
Província de Posen
La Província de Posen (Provinz Posen, polonès: Prowincja Poznańska) va ser una província del Prússia entre 1848 i 1918 i com a tal part de l'Imperi alemany de 1871 a 1918.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Província de Posen
Regne d'Itàlia (1861-1946)
El Regne d'Itàlia (italià: Regno d'Italia) fou un estat fundat el 1861 durant la Unificació d'Itàlia sota la direcció de Piemont-Sardenya; i existí fins al 1946, quan els italians optaren per la república.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Regne d'Itàlia (1861-1946)
Regne de Prússia
El Regne de Prússia (en alemany: Königreich Preußen) va ser un regne alemany que va existir des de 1701 fins al 1918.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Regne de Prússia
Regne de Württemberg
El Regne de Wurtemberg (Königreich Württemberg) fou un estat del sud-oest de l'actual Alemanya vigent entre 1806 i 1918.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Regne de Württemberg
Reichstag (edifici)
L'edifici del Reichstag (en alemany, abreujat) és al barri del Tiergarten, en el districte Mitte de Berlín, capital d'Alemanya.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Reichstag (edifici)
Reis de Prússia
Escut dels Electors de Brandenburg Escut dels Reis de Prússia Escut d'armes gran de l'Emperador Alemany (1871-1918) Corona dels reis de Prússia (Col·lecció del Castell d'Hohenzollern) Aquests són tots els reis de Prússia (tots de la dinastia Hohenzollern) i els electors de Brandenburg: Des del 1994, el pretendent al tron de Prússia (i al d'Alemanya) és Jordi Frederic de Prússia, un rebesnet de Guillem II d'Alemanya, l'últim emperador alemany.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Reis de Prússia
Sanssouci
Sanssouci era el palau d'estiu oficial de Frederic el Gran, Rei de Prússia, a Potsdam, prop de Berlín.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Sanssouci
Silèsia prussiana
La terra reial de Silèsia fins al 1742 (pintat en cian) i la província de Silèsia des de 1815 (marcada en vermell), superposada amb les fronteres internacionals modernes La Silèsia Prussiana o Província de Silèsia (Provinz Schlesien) fou una de les províncies del Regne de Prússia existent des de 1815 fins a 1919.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Silèsia prussiana
Sofia de Brandenburg-Ansbach
Sofia de Brandenburg-Ansbach (en alemany Sofia de Brandenburg-Ansbach) va néixer a Ansbach (Alemanya) el 10 de juny de 1614 i va morir a Bayreuth el 23 de novembre de 1646.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Sofia de Brandenburg-Ansbach
Sofia Dorotea de Prússia
Sofia Dorotea de Prússia (en alemany Sophie Dorothea Marie von Preußen) va néixer a Berlín el 25 de gener de 1719 i va morir a Schwedt el 13 de novembre de 1765.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Sofia Dorotea de Prússia
Sofia Hohenzollern
Sofia Hohenzollern (en alemany Sophie von Hohenzollern) va néixer a Kaliningrad (Rússia) el 31 de març de 1582 i va morir a la ciutat letona de Kuldīga el 4 de desembre de 1610.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Sofia Hohenzollern
Sofia Lluïsa de Württemberg
Sofia Lluïsa de Württemberg - Sophie Luise von Württemberg - (Stuttgart, 19 de febrer de 1642 - Bayreuth, 3 d'octubre de 1702) Era filla del duc Eberhard III (1614-1674) i d'Anna Caterina de Salm-Kyrburg (1614-1655).
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Sofia Lluïsa de Württemberg
Steponas Kairys
Steponas Kairys (20 desembre de 1878 / 3 gener del 1879 a Užnevėžiai, prop d'Ukmergė - 16 de desembre de 1964 a Brooklyn) va ser un enginyer lituà, nacionalista, i socialdemòcrata. Va ser un dels 20 signants de la Declaració d'Independència de Lituània el 16 de febrer de 1918.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Steponas Kairys
Suàbia
L'extensió del dialecte alamànic ve a ser l'extensió de la Suàbia medieval, si bé la variant anomenada suàbia és només la del nord-est d'aquesta àrea, que correspon aproximadament al que ara es coneix per Suàbia. Suàbia (en alemany: Schwaben o, col·loquialment, Schwabenland) és una regió històrica i lingüística d'Alemanya que era formada per la major part de l'actual estat de Baden-Württemberg (en concret, el Württemberg històric i la província de Hohenzollern o Hohenzollerische Lande) a més de l'actual regió administrativa de Suàbia.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Suàbia
Theobald von Bethmann-Hollweg
Theobald Theodor Friedrich Alfred von Bethmann-Hollweg (29 de novembre de 1856 – 1r de gener de 1921) fou un polític alemany que fou Canceller de l'Imperi Alemany entre 1909 i 1917.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Theobald von Bethmann-Hollweg
Tractat d'Oliwa
Habitació al monestir d'Oliva on es va signar el tractat El Tractat d'Oliva (o Pau d'Oliva; en alemany: Vertrag von Oliva, en polonès: pokój Oliwski, en suec: Freden i Oliva) va ser un tractat de pau signat a la ciutat d'Oliwa (en llatí: Oliva) a prop de Danzig a la Prússia Reial, província de la Mancomunitat polonesolituana, el 3 de maig de 1660 que tancava la Segona Guerra del Nord poc després de la mort de Carles X Gustau de Suècia.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Tractat d'Oliwa
Victòria Lluïsa de Prússia
Victòria Lluïsa de Prússia (Potsdam, 13 de setembre de 1892 - Hannover, 1980) fou duquessa de Brunsvic i princesa de Prússia i d'Alemanya.
Veure Dinastia dels Hohenzollern і Victòria Lluïsa de Prússia
També conegut com Casa de Hohenzollern, Casa dels Hohenzollern, Dinastia Hohenzollern.