Taula de continguts
174 les relacions: Abbas Mirza, Abbas Quli Mirza, Abd al-Razzak Beg, Abu l-Fath Mirza, Abu l-Hasan Amin ibn Muhammad al-Gulistani, Abu l-Hasan Khan al-Mahallati al-Kohaki, Acta de la Conferència de Brussel·les de 1890, Afroiranians, Aga Khan, Agà, Agha Muhàmmad Khan Qajar, Ahar (Iran), Ahmad Xah Qajar, Ahwaz, Alexandre I de Rússia, Ali Khan al-Maraghi, Ali Murad Khan Zand, Ali Xah, Allah Kuli Khan, Amin al-Dawla Mirza Ali Khan, Arak (Iran), Ardalan, Armavir (ciutat antiga), Armènia occidental, Armènia russa, Arquitectura de l'Iran, Art persa, Art sassànida, Askaran, Şeqaqî, Azerbaidjan, Àhmad al-Ahsaí, Àhmad Xah Durrani, Bahà'u'llàh, Balutxistan (regió), Banda militar (música), Basar, Bayram Ali Khan, Biopolítica, Birjand, Campanya de Pèrsia, Caterina II de Rússia, Conferències de la Haia de 1899 i 1907, Congost de Darial, Corrents de l'islam, Cronologia de la història de l'Iran, Da'i-i jan Napoli, Dialectes de la llengua armènia, Dinastia safàvida, Districte de Baradust, ... Ampliar l'índex (124 més) »
Abbas Mirza
fou príncep de la dinastia qajar de Pèrsia.
Veure Dinastia Qajar і Abbas Mirza
Abbas Quli Mirza
Abbas Quli Mirza fou un príncep qajar que va ocupar el govern de Kirman o Kerman a Pèrsia.
Veure Dinastia Qajar і Abbas Quli Mirza
Abd al-Razzak Beg
Abd-al-Razzak Beg ibn Najaf Kuli Khan Dunbuli (1762/1763 - 1827/1828) fou un literat, poeta i historiador persa del període qajar, de la regió de Khoy i Salmas.
Veure Dinastia Qajar і Abd al-Razzak Beg
Abu l-Fath Mirza
Abu l-Fath Mirza Muayyid al-Dawla (mort 1912) fou un príncep qajar que va exercir nombrosos governs a Pèrsia.
Veure Dinastia Qajar і Abu l-Fath Mirza
Abu l-Hasan Amin ibn Muhammad al-Gulistani
Abu l-Hasan Amin ibn Muhammad al-Gulistani fou visir de Kermanxah i historiador de la Pèrsia post afshàrida.
Veure Dinastia Qajar і Abu l-Hasan Amin ibn Muhammad al-Gulistani
Abu l-Hasan Khan al-Mahallati al-Kohaki
Sayyid Abu l-Hasan Khan al-Mahallati al-Kohaki fou imam dels ismaïlites nizarites de la línia kasemxàhida.
Veure Dinastia Qajar і Abu l-Hasan Khan al-Mahallati al-Kohaki
Acta de la Conferència de Brussel·les de 1890
LActa de la Conferència de Brussel·les de 1890 (En anglès: Brussels Conference Act of 1890; títol sencer: Convenció relativa al comerç d'esclaus i a la importació a Àfrica d'armes de foc, munició i begudes espirituoses, en anglès: Convention Relative to the Slave Trade and Importation into Africa of Firearms, Ammunition, and Spiritous Liquors) van ser un seguit de mesures anti-esclavistes signades a Brussel·les el 2 de juliol de 1890 (i que van entrar en vigor el 31 d'agost de 1891) per, com diu el seu títol, "acabar amb el comerç d'esclaus de persones negres tant per terra com per mar, i per millorar les condicions morals i materials de les races natives existents".
Veure Dinastia Qajar і Acta de la Conferència de Brussel·les de 1890
Afroiranians
Els Afroiranians són els iranians que tenen ascendència d'Àfrica negra.
Veure Dinastia Qajar і Afroiranians
Aga Khan
Aga Khan és el títol islàmic que porten els imams dels ismaïlites nizarites.
Veure Dinastia Qajar і Aga Khan
Agà
Agà (del turc, escrit en caràcters aràbics, o, i en persa; en noms propis sovint es transcriu Agha) és un qualificatiu utilitzat pels turcs.
Veure Dinastia Qajar і Agà
Agha Muhàmmad Khan Qajar
Agha Muhammad Xah o Agha Muhammad Khan Qajar (1742-1797) fou el fundador de la dinastia qajar de Pèrsia.
Veure Dinastia Qajar і Agha Muhàmmad Khan Qajar
Ahar (Iran)
La ciutat d'Ahar es troba a la cara nord-oest de la muntanya de Sabalan. Ahar és una ciutat de l'Iran, a l'Azerbaijan iranià província de l'Azerbaidjan Oriental, a uns 90 km al nord-oest de Tabriz, i a la riba del riu Ahar-Tehai, tributari del riu Arras.
Veure Dinastia Qajar і Ahar (Iran)
Ahmad Xah Qajar
Ahmad Xah Qajar حمد شاه قاجار (21 de gener de 1898 - Neuilly-sur-Seine, 21 de febrer de 1930) fou el setè i darrer xa de la dinastia qajar de Pèrsia (1909-1925).
Veure Dinastia Qajar і Ahmad Xah Qajar
Ahwaz
Pont sobre el Karun Ahwaz (اهواز, Ahvāz) és una ciutat de l'Iran, capital de la província de Khuzestan.
Veure Dinastia Qajar і Ahwaz
Alexandre I de Rússia
, fou tsar de Rússia entre 1801 i 1825, rei de Polònia des de 1815 i primer gran duc de Finlàndia.
Veure Dinastia Qajar і Alexandre I de Rússia
Ali Khan al-Maraghi
Hadjdji Ali Khan al-Maraghi Hadjib al-Dawla (1807-1867) fou un funcionari qajar, fill de Husayn Khan Mukaddam al-Maraghi.
Veure Dinastia Qajar і Ali Khan al-Maraghi
Ali Murad Khan Zand
Ali Murad Khan Zand (Malayer, 1979 — Xiraz, febrer de 1785) fou el quart xa de la dinastia Zand de Pèrsia (1781-1785).
Veure Dinastia Qajar і Ali Murad Khan Zand
Ali Xah
Ali Xah, nascut Ali Mirza Zill al-Sultan (Teheran, 1794 - Kerbela, 1855) fou príncep qajar de Pèrsia i proclamat breument xa a Teheran el 1834 com Ali Xah o Adel Xah.
Veure Dinastia Qajar і Ali Xah
Allah Kuli Khan
Allah Kuli Khan Ilkhani o Allah Kuli Mirza (1820- març de 1892) fou un notable qajar fill de Musa Khan i net de Husayn Kuli Khan.
Veure Dinastia Qajar і Allah Kuli Khan
Amin al-Dawla Mirza Ali Khan
Amin al-Dawla Mirza Ali Khan (1844-1904) fou un alt oficial de la cort qajar de Pèrsia sota Nasir al-Din Shah (1848-1896) i gran visir sota Muzaffar al-Din Shah (1896-1907).
Veure Dinastia Qajar і Amin al-Dawla Mirza Ali Khan
Arak (Iran)
Arak, antiga Sultanabad, és una ciutat de l'Iran a l'oest del país, capital administrativa de la província de Markazi des de 1980.
Veure Dinastia Qajar і Arak (Iran)
Ardalan
Estat dels ardalan Estats kurds al voltant de 1835 Ardalan o Erdelan fou un territori kurd que va existir entre 1169 i 1867 al nord-oest de Pèrsia.
Veure Dinastia Qajar і Ardalan
Armavir (ciutat antiga)
Armavir —Արմավիր en idioma armeni — va ser una gran ciutat comercial i la capital de l'antiga Armènia, a la que donà nom, durant el regnat de la dinastia Oròntida.
Veure Dinastia Qajar і Armavir (ciutat antiga)
Armènia occidental
XVII, unes dècades després de la seva conquesta pels otomans, dins de les fronteres actuals de Turquia:State Committee of the Real Estate Cadastre of the Republic of Armenia (2007). Significativa presència armènia (major com més vermell) LArmènia occidental (en armeni occidental: Արեւմտեան Հայաստան, Arevmdian Hayasdan) és un terme utilitzat per referir-se a les parts orientals de Turquia (antic Imperi Otomà) que van formar part de la històrica pàtria dels armenis.
Veure Dinastia Qajar і Armènia occidental
Armènia russa
L Armènia russa (en armeni: Ռուսական Հայաստան) és el període de la història d'Armènia en què aquest territori va estar sota el domini rus.
Veure Dinastia Qajar і Armènia russa
Arquitectura de l'Iran
Larquitectura iraniana o arquitectura persa és l'arquitectura que s'ha construït al territori que ara correspon més o menys amb l'Iran contemporani i el continent cultural iranià.
Veure Dinastia Qajar і Arquitectura de l'Iran
Art persa
L'art persa (en persa, هنر ایرانی) o l'art iranià té un dels patrimonis artístics més rics de la història mundial i ha estat molt present en molts mitjans, com ara l'arquitectura, la pintura, el teixit, la ceràmica, la cal·ligrafia, l'orfebreria i l'escultura.
Veure Dinastia Qajar і Art persa
Art sassànida
Ardaixir I rep l'anell de poder d'Ahura Mazda, relleu en roca Bol platejat amb el rei caçant, un tema típic de la metal·listeria sassànida Lart sassànida inclou la producció artística que es produí durant la dinastia del mateix nom que va regir lÀsia Occidental entre els segles i, abans de la conquesta musulmana de Pèrsia, i va acabar al voltant de l'any 651.
Veure Dinastia Qajar і Art sassànida
Askaran
Askaran (Ասկերան, Əsgəran; també, Khachen) és una vila de l'Artsakh (Nagorno Karabakh o Alt Karabakh), autoproclamada independent i de fet unida a Armènia però jurídicament part de l'Azerbaidjan a uns 12 km al nord-est de Stepanakert.
Veure Dinastia Qajar і Askaran
Şeqaqî
Şeqaqî (pot aparèixer també com a Shaqaqi, Shakaki o Shikaghi) és una important tribu kurda en gran part turquificada, de l'Azerbaidjan iranià.
Veure Dinastia Qajar і Şeqaqî
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Veure Dinastia Qajar і Azerbaidjan
Àhmad al-Ahsaí
El xeic Àhmad ibn Zayn-ad-Din ibn Ibrahim al-Ahsaí ——, més conegut simplement com a xeic Àhmad al-Ahsaí o Àhmad al-Ahsaí (Al-Ahsa, península Aràbiga oriental, 1753 - voltants de Medina, 1826) fou un religiós musulmà fundador d'una escola teològica heterodoxa i esotèrica xiïta anomenada xaykhisme, on es barrejaven nocions del sufisme.
Veure Dinastia Qajar і Àhmad al-Ahsaí
Àhmad Xah Durrani
Àhmad Xah Durrani, també conegut com a Àhmad Xah Abdali (Multan, vers el 1723 - Murghab, prop de Kandahar, 1773) fou el primer sobirà sadozay de l'Afganistan fundador de la dinastia durrani i és considerat com el govern fundacional de l'estat-nació modern d'Afganistan.
Veure Dinastia Qajar і Àhmad Xah Durrani
Bahà'u'llàh
Santuari de Bahjí (Sant Joan d'Acre, Israel-Palestina), on es troba el sepulcre de Bahà'u'llàh Viatges de Bahá'u'lláh Bahà'u'llàh (nascut amb el nom, Mirza Husayn Ali Nuri; Teheran, 12 de novembre de 1817 – Acre, 29 de maig de 1892) és, segons els bahà'í, la manifestació de Déu en aquesta època.
Veure Dinastia Qajar і Bahà'u'llàh
Balutxistan (regió)
Balutxistan és una regió històrica del sud d'Àsia, dividida entre el Pakistan, l'Iran i l'Afganistan.
Veure Dinastia Qajar і Balutxistan (regió)
Banda militar (música)
Berlín Militar Tattoo Una banda de música militar és un grup de músics que realitzen tasques musicals per a funcions militars, normalment per a l'exèrcit.
Veure Dinastia Qajar і Banda militar (música)
Basar
Un dels ''rasteh'', o carrers principals, del basar de Zanjan, a l'Iran. Un basar (pres modernament del persa, potser a través del francès) és un mercat o un conjunt de magatzems on es poden comprar i vendre béns i serveis propi dels països de l'àmbit persa, hindú i islàmic (al Màgrib també se l'anomena suq o, transcrit a la francesa, souk).
Veure Dinastia Qajar і Basar
Bayram Ali Khan
Bayram Ali Khan fou un kan o príncep de Merv (1783-1786) de la dinastia dinastia qajar.
Veure Dinastia Qajar і Bayram Ali Khan
Biopolítica
La Biopolítica és un concepte que al·ludeix a la relació entre la política i la vida, és a dir, és un camp interseccional entre la biologia i la política.
Veure Dinastia Qajar і Biopolítica
Birjand
Cossacs a Birjand, vers 1909. Birjand o Birdjand (Persa: بیرجند) és una ciutat de l'Iran, capital de la província del Khorasan Meridional i del comtat de Birjand.
Veure Dinastia Qajar і Birjand
Campanya de Pèrsia
La campanya de Pèrsia (o invasió de Pèrsia) va ser una sèrie d'enfrontaments a la regió iraniana de l'Azerbaidjan que van implicar les forces de l'Imperi Otomà contra les de l'Imperi Britànic i l'Imperi Rus, i també van implicar elements de la població persa local, que van començar el desembre de 1914 i van acabar amb l'armistici de Mudros el 30 d'octubre de 1918, com a part del teatre de l'Orient Mitjà de la Primera Guerra Mundial.
Veure Dinastia Qajar і Campanya de Pèrsia
Caterina II de Rússia
, anomenada la Gran, Екатери́на II Алексе́евна Вели́кая, Iekaterina II Alekséievna Velíkaia, fou una princesa alemanya que esdevingué tsarina de Rússia per l'abdicació del seu marit, el tsar Pere III.
Veure Dinastia Qajar і Caterina II de Rússia
Conferències de la Haia de 1899 i 1907
La primera Conferència de la Haia (1899): reunió al Saló Taronja del Palau Huis ten Bosch. La segona Conferència de la Haia (1907): reunió al Ridderzaal. Les Conferències de La Haia van ser unes conferències de pau internacionals que van tenir lloc a la localitat neerlandesa els anys 1899 i 1907 i on es van negociar una sèrie de tractats i declaracions internacionals.
Veure Dinastia Qajar і Conferències de la Haia de 1899 i 1907
Congost de Darial
Congost de Darial El congost de Darial (en rus, Дарьяльское ущелье; en osseta, Дайраны ком; en georgià, დარიალის ხეობა) és un pas natural entre Geòrgia i Rússia situat al centre de la carena del Gran Caucas.
Veure Dinastia Qajar і Congost de Darial
Corrents de l'islam
Esquema de les branques actuals de l'islam Els diferents corrents de l'islam van començar a perfilar-se immediatament després de la mort de Muhàmmad, el profeta de l'islam, l'any 632.
Veure Dinastia Qajar і Corrents de l'islam
Cronologia de la història de l'Iran
Aquest article recull els fets més significatius de la història de l'Iran en forma d'eix cronològic (incloent-hi els esdeveniments corresponents a Pèrsia).
Veure Dinastia Qajar і Cronologia de la història de l'Iran
Da'i-i jan Napoli
Da'i-i jan Napoli (en persa دایی جان ناپلئون, Estimat oncle Napoleó) és una novel·la sobre la transició al món adult, de creixement personal escrita per l'autor iranià Iraj Pezeshkzad i publicada a Teheran, en persa, l'any 1973.
Veure Dinastia Qajar і Da'i-i jan Napoli
Dialectes de la llengua armènia
La classificació dels dialectes de la llengua armènia es basa en el llibre Classification des dialectes arméniens (Classificació del dialectes armenis) de 1909 pel lingüista armeni Hratxià Atxarian, publicat a París.
Veure Dinastia Qajar і Dialectes de la llengua armènia
Dinastia safàvida
La dinastia safàvida o sefèvida va regnar sobre Pèrsia del 1501 al 1736.
Veure Dinastia Qajar і Dinastia safàvida
Districte de Baradust
El districte de Baradust és un districte kurd d'Iraq (prop de la frontera nord-est) i antic principat kurd entre Ushnu, Rayat i Rawanduz, amb capital a Kani Resh.
Veure Dinastia Qajar і Districte de Baradust
Erevan
Erevan (o;; de vegades escrit Ierevan o Yerevan; antigament anomenada Erivan i Erebuni) és la capital d'Armènia i la ciutat principal del país.
Veure Dinastia Qajar і Erevan
Escut de l'Iran
L'escut d'armes de la República Islàmica de l'Iran és un logotip que representa el monograma estilitzat d'Al·là en l'escriptura persa de l'àrab (الله) i alhora al·ludeix al dogma alcorànic resumit en la frase La ilaha il l-Al·lah ('No hi ha cap més Déu que Al·là').
Veure Dinastia Qajar і Escut de l'Iran
Fatali Khan
Fatali Khan o Fath Ali Khan (o) (1736 - 29 de març de 1789) fou un governant prominent i home d'estat del Kanat de Quba (1758–1789) al.
Veure Dinastia Qajar і Fatali Khan
Fat·h-Alí Khan
Fat·h-Alí Khan, fou cap del clan aixakabaix dels qajar i ancestre de la dinastia qajar.
Veure Dinastia Qajar і Fat·h-Alí Khan
Fat·h-Alí Xah Qajar
Fat·h-Alí Xah Qajar (25 de setembre de 1772-23 d'octubre de 1834) nascut Baba-Khan, fou el segon xa de la dinastia qajar de Pèrsia.
Veure Dinastia Qajar і Fat·h-Alí Xah Qajar
Ferides d'Armènia
Ferides d'Armènia (Վերք Հայաստանի Verk Hayastani) és una novel·la històrica de 1841 escrita per Khachatur Abovian.
Veure Dinastia Qajar і Ferides d'Armènia
Gandja
Gandja és la segona ciutat més important de l'Azerbaidjan, que durant el període tsarista es va dir Elizavétpol i durant el període soviètic Kirovabad.
Veure Dinastia Qajar і Gandja
Genocidi assiri
El genocidi assiri (també conegut com a Sayfo o Seyfo, "Espasa"; en sirià: ܩܛܠܥܡܐ ܣܘܪܝܝܐ o ܣܝܦܐ) és com es coneix la matança indiscriminada de població assíria a l'Imperi Otomà i a la veïna Pèrsia per part de tropes otomanesRichard G.
Veure Dinastia Qajar і Genocidi assiri
Govern en l'exili
Un govern en l'exili és un grup polític que diu ser el govern legítim d'un país, però per diverses raons, no pot exercir el seu poder legal, i a més resideix en un país estranger o àrea exterior.
Veure Dinastia Qajar і Govern en l'exili
Gran Khorasan
El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.
Veure Dinastia Qajar і Gran Khorasan
Guerra del Caucas
La Invasió Russa del Caucas, més coneguda a Rússia com la Guerra del Caucas, es refereix al conjunt d'accions militars de l'imperi Rus, entre 1817 i 1864, destinades a la conquesta de Txetxènia, el Daguestan i els diferents territoris del nord del Caucas.
Veure Dinastia Qajar і Guerra del Caucas
Guerra russo-persa (1804-1813)
La Guerra russo-persa de 1804-1813, una de les moltes guerres entre l'Imperi persa i la Rússia Imperial, va començar, de la mateixa manera que molts altres conflictes, com una disputa territorial.
Veure Dinastia Qajar і Guerra russo-persa (1804-1813)
Hamadan
Mausoleu de la ciutat Hamadan o Hamadhan (assiri: Abdadana;;;, Ecbàtana) és una ciutat de l'Iran situada en una plana al sud de la muntanya Alwand.
Veure Dinastia Qajar і Hamadan
Herat
Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).
Veure Dinastia Qajar і Herat
Història de l'Azerbaidjan
Azerbaidjan (en àzeri) és un estat a la regió caucàsica d'Euràsia.
Veure Dinastia Qajar і Història de l'Azerbaidjan
Història de l'Iran
-. L'Imperi Part (en la seva major part iranians occidentals) es mostra en vermell, altres zones, dominades per la regió d'Escítia (majoritàriament iranians orientals), en taronja La història de l'Iran i el Gran Iran (al qual es refereixen també com el "Continent cultural iranià" per l'Encyclopædia Iranica) abraça la zona que va des de l'Eufrates a l'oest fins al riu Indus i el Sirdarià a l'est i des del Caucas, mar Caspi i mar d'Aral al nord al golf Pèrsic i el golf d'Oman al Sud.
Veure Dinastia Qajar і Història de l'Iran
Història de Rússia
La història de Rússia comença amb les històries dels eslaus orientals.
Veure Dinastia Qajar і Història de Rússia
Història de Xiraz
Xiraz té una història de més de mil tres-cents anys en els quals ha arribat a ser més d'una vegada la capital de Pèrsia.
Veure Dinastia Qajar і Història de Xiraz
Història dels kurds
La història dels kurds com a grup etnolingüístic comença a les regions muntanyoses del sud del Caucas (Zagros i Taure), zona geogràfica coneguda com a Kurdistan.
Veure Dinastia Qajar і Història dels kurds
Husayn Ali Mirza
Husayn Ali Mirza conegut com a Farman Farma (1789 - 1835) fou príncep qajar de Pèrsia i xa a Xiraz i Isfahan (1834-1835) El 1799 fou nomenat governador de Fars (també diversos germans van rebre governs provincials).
Veure Dinastia Qajar і Husayn Ali Mirza
Imperi Qajar
LImperi Qajar també conegut com la Pèrsia Qajar, va ser un imperi iranià governat per la dinastia Qajar, que era d'origen turc,Cyrus Ghani.
Veure Dinastia Qajar і Imperi Qajar
Iran
La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.
Veure Dinastia Qajar і Iran
Iraq ajamita
mapa del Jibal LIraq ajamita (literalment ‘Iraq dels perses’) fou una regió de Pèrsia.
Veure Dinastia Qajar і Iraq ajamita
Isfahan
Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).
Veure Dinastia Qajar і Isfahan
Ismaïlisme
Lismaïlisme (esmāʿiliyān) és un dels corrents de l'islam xiïta.
Veure Dinastia Qajar і Ismaïlisme
Ivan Paskévitx
Ivan Fiódorovitx Paskévitx (Ива́н Фёдорович Паске́вич, - sereníssima altesa príncep de Varsòvia, comte Ivan Fiódorovitx Paskévitx-Erivanski, светлейший князь Варшавский, граф Иван Фёдорович Паскевич-Эриванский,Denominació segons fonts oficials, vegeu -) fou un militar rus, estadista i diplomàtic.
Veure Dinastia Qajar і Ivan Paskévitx
Jardí d'Eram
Porxo i columnes amb taulells policroms Estany i vegetació del jardí El Jardí d'Eram (‘Bāgh d'Eram’) és un jardí històric persa de la ciutat de Xiraz, a l'Iran.
Veure Dinastia Qajar і Jardí d'Eram
Kamanche
Kamanche al banquet de Sha Abbas II (1646) Una dona jugant al kamancheh, Qazar, Iran, 1800-1825. Kamanche El kamanche és un instrument persa de corda fregada relacionat amb el Rabâb, un dels primers instruments d'arc, antecessor dels instruments més moderns de corda fregada d'Europa i d'Àsia.
Veure Dinastia Qajar і Kamanche
Kanat de Bakú
Buncugh del kanat de Bakú, preservat al Museu d'Història Nacional d'Azerbaidjan El Kanat de Bakú (en, Khānāt-e Baku) fou un principat autònom musulmà sota sobirania persa, que va existir entre 1747 i 1806 al voltant de la ciutat de Bakú.
Veure Dinastia Qajar і Kanat de Bakú
Kanat de Derbent
El Kanat de Derbent fou un kanat del Caucas que va ser establert a l'època de la dinastia afxàrida.
Veure Dinastia Qajar і Kanat de Derbent
Kanat de Khoy
El Kanat de Khoy fou un kanat iranià de la província de l'Azerbaitjan.
Veure Dinastia Qajar і Kanat de Khoy
Kanat de Maku
El Kanat de Maku fou un estat que va existir al nord del modern Azerbaidjan persa del 1747 al 1923.
Veure Dinastia Qajar і Kanat de Maku
Kanat de Nakhitxevan
Kanats d'Erevan, de Nakhitxevam i veïns El Kanat de Nakhitxevan (en persa خانات نخجوان) fou un petit Estat que es va constituir al sud-est de l'Armènia històrica sota sobirania feudal iraniana.
Veure Dinastia Qajar і Kanat de Nakhitxevan
Kanat de Quba
El Kanat de Quba Kubba o Kuba fou un estat del Caucas, entre Bakú i Derbent.
Veure Dinastia Qajar і Kanat de Quba
Kanat de Sarab
El Kanat de Sarab amb capital a Sarab fou un kanat que va existir de 1747 a 1797.
Veure Dinastia Qajar і Kanat de Sarab
Kanat de Tabriz
El Kanat de Tabriz fou un dels kanats de l'Azerbaidjan persa que va esdevenir per gairebé cinquanta anys semi-independent del tron iranià.
Veure Dinastia Qajar і Kanat de Tabriz
Kanat de Xaki
Bandera Entrada al palau dels kans El Kanat de Xaki (en àzeri Şəki xanlığı), també esmentat com a Sheki, Shekin, Shakki i altres variacions, fou un estat generalment independent que va existir del 1743 al 1819 al territori del modern Azerbaidjan amb capital a Xaki, després Nukha.
Veure Dinastia Qajar і Kanat de Xaki
Kanats de l'Azerbaidjan iranià
Kanats iranians al Caucas i l'Azerbaidjan iranià, segles XVIII-XIX.According to one source, ''"In Safavi times, Azerbaijan was applied to all the muslim-ruled khanates of the eastern Caucasian as well as to the area south of the Araz River as fas as the Qezel Uzan River, the latter region being approximately the same as the modern Iranian ostans of East and West Azerbaijan."'' Els kanats de l'Azerbaidjan iranià foren diversos principats establerts a l'Iran a la seva província de l'Azerbaidjan durant la dinastia safàvida i fins a la dinastia Qajar, iogual que es van establir al del nord del riu Araxes (vegeu Kanats del Caucas).
Veure Dinastia Qajar і Kanats de l'Azerbaidjan iranià
Kanats del Caucas
XIX després de l'annexió de Georgia per Rússia, segles XVIII-XIX. Kanats de l'Azerbaidjan al Caucas i a l'Azerbaidjan iranià, segles XVIII-XIX.According to one source, ''"In Safavi times, Azerbaijan was applied to all the muslim-ruled khanates of the eastern Caucasian as well as to the area south of the Araz River as fas as the Qezel Uzan River, the latter region being approximately the same as the modern Iranian ostans of East and West Azerbaijan."'' Guerres russo-perses.
Veure Dinastia Qajar і Kanats del Caucas
Kara Gözlüler
Els Kara Gözlü foren una tribu turca de Pèrsia (modern Iran), dependent inicialment de la tribu dels shamlu en el període safàvida.
Veure Dinastia Qajar і Kara Gözlüler
Karaj
Karaj és una ciutat de l'Iran, capital de la província d'Elburz.
Veure Dinastia Qajar і Karaj
Kartli
Kartli (ქართლი) és una regió històrica del centre i de l'est de Geòrgia travessada pel riu Mtkvari.
Veure Dinastia Qajar і Kartli
Kermanxah
Kermanxah és una ciutat de l'Iran, capital de la província de Kermanxah, a l'oest del país, i del comtat de Kermanxah.
Veure Dinastia Qajar і Kermanxah
Khoy
Darvazeh Sangi (Porta Rocosa) al Bazar de Khoy Khoy (persa: خوی, àzeri: خوی; derivat del kurd khoi que vol dir "sal") (apareix també com a Khoi o Khoï, Khuy i Khvoy) és una ciutat de lustan o província de l'Azerbaidjan Occidental, a l'Iran, al nord de la capital provincial Urmia.
Veure Dinastia Qajar і Khoy
Kirman
Kirman fou una regió històrica del centre de l'Iran a Pèrsia, originada en l'antiga satrapia de Carmània esmentada per Estrabó, Claudi Ptolemeu i Ammià Marcel·lí entre altres i que derivaria del nom de Carmana, una població i capital regional.
Veure Dinastia Qajar і Kirman
Kuhistan
Kuhistan és una regió del Khorasan al sud de Nishapur fins al Sistan, rodejada per totes parts pel gran desert salat de l'altiplà central iranià, amb diversos grups d'oasis dispersos.
Veure Dinastia Qajar і Kuhistan
Kutxan
Kutxan (قوچان, també romanitzat com a Quchan, Qūchān, Quĉān, Quçan,Gochan o Küčan; nom antic Khabushan o Khudjan) és el nom d'una vila i d'un districte (comtat) iranià al nord de la província de Razavi Khorasan.
Veure Dinastia Qajar і Kutxan
L'arca russa
L'arca russa (rus: Русский ковчег, ruski covtxeg) és una pel·lícula russa del 2002 dirigida per Aleksandr Sokúrov que destaca sobretot per haver estat filmada en una única seqüència d'un total de 96 minuts de durada, utilitzant l'Steadicam.
Veure Dinastia Qajar і L'arca russa
Lahidjan
Comtats de Gilan, '''Lh''' correspon al comtat de Lahidjan Lahidjan o Lahijan (en persa: لاهيجان, Lāhijān o Lāhidjān) és una ciutat de l'Iran a la província de Gilan, capital de comtat de Lahidjan.
Veure Dinastia Qajar і Lahidjan
Laridjan
Laridjan o Larijan és un districte del comtat d'Amol a la província de Mazanderan a l'Iran, on hi ha la muntanya Damavand.
Veure Dinastia Qajar і Laridjan
Literatura àzeri
La literatura àzeri (Azərbaycan ədəbiyyatı) es refereix a la literatura escrita en àzeri, una llengua turquesa, que actualment és la llengua oficial de l'Estat de la República de l'Azerbaidjan i és la llengua majoritària de l'Azerbaidjan Iranià.
Veure Dinastia Qajar і Literatura àzeri
Llista de les dinasties musulmanes xiïtes
La següent és una llista de dinasties musulmanes xiïtes.
Veure Dinastia Qajar і Llista de les dinasties musulmanes xiïtes
Llista dels imperis i dinasties musulmanes
La següent és un llista d'imperis musulmans i dinasties.
Veure Dinastia Qajar і Llista dels imperis i dinasties musulmanes
Lutf Ali Khan Zand
Lutf Ali Khan Zand o Loft Ali Khan (1769-1794) fou el darrer sobirà de la dinastia persa dels zand.
Veure Dinastia Qajar і Lutf Ali Khan Zand
Mahabad
La plaça Chuwarchira, on es va proclamar la república kurda el 1946. Mahabad (1959) Mahabad (kurd: مەھاباد, persa: مهاباد) és una ciutat de l'Iran al nord-oest del país, capital d'un comtat de la província de l'Azerbaidjan Occidental.
Veure Dinastia Qajar і Mahabad
Majlis
Oliy Majlis, parlament de l'Uzbekistan Majlis —en àrab مجلس, majlis, del verb جلس, jàlassa, ‘asseure's', literalment ‘indret on hom s'asseu’— és un mot àrab que designa els parlaments i les grans assemblees al món islàmic.
Veure Dinastia Qajar і Majlis
Maku
Maku - ماکو - és una ciutat muntanyosa del nord-oest de la província de l'Azerbaidjan Occidental a l'Iran.
Veure Dinastia Qajar і Maku
Maragha
Mesquita Maragha o Maragheh és una ciutat del nord de l'Iran a la riba del riu Sufi Čay o Safi Čay i propera al riu Murdi Čay, de majoria àzeri i part de la província de l'Azerbaidjan oriental.
Veure Dinastia Qajar і Maragha
Maryam Farman Farmaian
Maryam Firouz –o princesa Maryam Farman Farmaian– (1914, Kermanxah, Pèrsia - 23 de març de 2008, Teheran, Iran), filla de Batoul Khanoum i del príncep Abdol Hosseind Miraza Farman Farmainan, va ser una política marxista i líder feminista del seu país.
Veure Dinastia Qajar і Maryam Farman Farmaian
Mashad
emam reza Mashad (de l'àrab, literalment ‘santuari’, ‘tomba d'un màrtir’) és la segona ciutat més gran en població de l'Iran i una de les ciutats santes de l'islam.
Veure Dinastia Qajar і Mashad
Mesquita Nasir ol Molk
La mesquita Nasir-ol-Molk, també coneguda com la mesquita Rosa, és una mesquita tradicional de Xiraz, a l'Iran.
Veure Dinastia Qajar і Mesquita Nasir ol Molk
Mir Nasr Allah Bahadur Khan
Mir Nasr Allah Bahadur Khan fou emir de Bukharà de 1826 a 1860.
Veure Dinastia Qajar і Mir Nasr Allah Bahadur Khan
Mirza Ali Asgar Khan Atabak-e Azam Amin al-Sultan
Mirza Ali Asgar Khan Atabak-e Azam Amin al-Sultan conegut com a Aga Ali Asgar (Teheran, 6 de gener de 1858-31 d'agost de 1907) fou gran visir dels tres darrers xas qajars.
Veure Dinastia Qajar і Mirza Ali Asgar Khan Atabak-e Azam Amin al-Sultan
Mohammed Mossadeq
Mohammed Mossadeq (Teheran, 16 de juny de 1882 – Ahmadabad-e Mosaddeq, 5 de març de 1967) fou un polític iranià primer ministre del seu país del 1951 al 1953.
Veure Dinastia Qajar і Mohammed Mossadeq
Moviments monàrquics, regnes i dinasties reials del món
Corona Reial. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'Estat.
Veure Dinastia Qajar і Moviments monàrquics, regnes i dinasties reials del món
Mudhàffar-ad-Din Xah Qajar
Mudhàffar-ad-Din Xah Qajar (Teheran 25 de març de 1853- 6 de gener de 1907) fou xa de Pèrsia de la dinastia qajar.
Veure Dinastia Qajar і Mudhàffar-ad-Din Xah Qajar
Muhammad Ali Ala al-Saltana
Mirza Muhammad Ali Khan Ala al-Saltana (vers 1829-23 de juny de 1918) fou un primer ministre i polític del període qajar de Pèrsia.
Veure Dinastia Qajar і Muhammad Ali Ala al-Saltana
Muhammad Xah Qajar
Muhammad Xah Qajar o محمد شاه قاجار Muhammad Mirza (5 de gener de 1808 - 4 de setembre de 1848) fou xa de la dinastia qajar de Pèrsia (1735-1748) fill d'Abbas Mirza.
Veure Dinastia Qajar і Muhammad Xah Qajar
Muhàmmad-Alí Xah Qajar
Muhàmmad-Alí Xah Qajar (Tabriz, 21 de juny de 1872 - San Remo, Regne d'Itàlia, 5 d'abril de 1925) fou xa de la dinastia qajar de Pèrsia del 1907 al 1909.
Veure Dinastia Qajar і Muhàmmad-Alí Xah Qajar
Muixir al-Dawla
Muixir al-Dawla (Conseller d'Estat) fou un títol de Pèrsia sota la Dinastia Qajar que es va concedir a sis persones que van servir d'ambaixadors o diplomàtics en diverses missions, i cinc d'ells (tots menys el primer) foren ministres d'afers exteriors.
Veure Dinastia Qajar і Muixir al-Dawla
Mustawfi
Mustawfi era un funcionari islàmic medieval encarregat de la comptabilitat i actuant com a comptable general.
Veure Dinastia Qajar і Mustawfi
Nabab
Un nabab (de l'anglès nabob i aquest de l'hindustànic navāb, escrit en urdú i en hindi, el qual hi arribà segurament per mitjà del persa com a hipercorrecció de l'àrab, plural de nāʾib, ‘lloctinent’, però usat en persa com a singular) fou originalment un càrrec o títol funcionarial i després també honorífic de l'imperi mogol, equivalent al subahdar, governador o virrei d'una província (subah) o regió.
Veure Dinastia Qajar і Nabab
Naxçıvan
Mausoleu Naxçıvan -pronunciat Nakhtxivan, de vegades anomenada Nachitschewan, Nakhchyvan, Nakhicevan, Nakhichevan’ o Nakhjavan- és una ciutat de l'Azerbaidjan, capital de la República Autònoma de Nakhtxivan.
Veure Dinastia Qajar і Naxçıvan
Nàssir-ad-Din Xah Qajar
Nassereddín o Nàssir-ad-Din Xah Qajar, nascut Nàssir-ad-Din Mirza, (17 de juliol de 1831, Kuhnamir -1896) fou xa de Pèrsia de la dinastia qajar durant 49 anys (1848-1896).
Veure Dinastia Qajar і Nàssir-ad-Din Xah Qajar
Oghuz
Els oghuz (en grec medieval Ouzoi; també coneguts com a Oguz, Kuz, Ouz, Okuz, Oufoi, Ouz, Torks, Uguz, Uuz o Uz) foren una horda o federació de tribus turqueses seminòmades de l'Àsia Central, establerta al nord de la mar Càspia i la mar d'Aral.
Veure Dinastia Qajar і Oghuz
Orde del Lleó i el Sol
LOrde del Lleó i el Sol (farsi نشان افتخار شیر و خورشید) és un orde militar creat en 1808 pel rei de Pèrsia Fat·h-Alí Xah Qajar, qui va crear aquest orde de cavalleria per recompensar als eatrangers que prestessin serveis importants al seu regne i persona i per donar als ambaixadors i als del seu seguici una prova de la seva estima i distinció.
Veure Dinastia Qajar і Orde del Lleó i el Sol
Palau de Golestan
Palau de Golestan (Kakheh Golestan) és l'antic complex reial de la dinastia qajar a Teheran, la capital de l'Iran.
Veure Dinastia Qajar і Palau de Golestan
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Veure Dinastia Qajar і Pèrsia
Pèrsia (desambiguació)
* Pèrsia, territori que va entre la mar Càspia i el golf Pèrsic de nord a sud, i entre el Khuzestan, Luristan, Kurdistan i Azerbaidjan Iranià l'oest, abraçant a l'est part de l'Afganistan i al sud-est fins al Balutxistan Iranià.
Veure Dinastia Qajar і Pèrsia (desambiguació)
Persa
El persa o farsi és una llengua indoeuropea parlada a Iran, Afganistan (oficialment conegut com a persa Dari des del 1958, per raons polítiques), Tadjikistan (on es coneix oficialment com a tadjik des de l'època soviètica), Uzbekistan, Bahrain, Iraq, Azerbaidjan, Armènia, Geòrgia, el sud de Rússia i estats veïns que han estat sota la influència persa.
Veure Dinastia Qajar і Persa
Persecució de la fe bahá’í
La persecució de la fe bahá’í succeeix en diversos països, especialment a l'Iran, on es va originar la Fe Bahá'í i la ubicació d'una de les poblacions bahá'is més grans del món.
Veure Dinastia Qajar і Persecució de la fe bahá’í
Príncep Aly Khan
El Príncep Ali Salman Aga Khan (13 de juny de 1911 – 12 de maig de 1960), conegut com a Aly Khan va ser el fill de l'Aga Khan III, el cap dels musulmans Nizārī Ismā'īlī i el pare d'Aga Khan IV.
Veure Dinastia Qajar і Príncep Aly Khan
Protesta del tabac del 1891
Edicte de la protesta del tabac emès per Mirza Mohammed Hassan Husseini Shirazi - 1890 La Protesta del Tabac va ser una revolta xiï a l'Iran de l'any 1890 que protestava contra el contracte de concessió administrativa a la Gran Bretanya que va atorgar el Xa de l'Iran.
Veure Dinastia Qajar і Protesta del tabac del 1891
Província de Fars
Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.
Veure Dinastia Qajar і Província de Fars
Província de Lorestan
Comtats de Lorestan Khorramabad La província de Lorestan (també província de Luristan, de Lurestan o de Loristan; en persa Lorestān; en lori: Luressu) és una divisió administrativa de l'Iran a la part occidental del país, a les muntanyes Zagros.
Veure Dinastia Qajar і Província de Lorestan
Pulwar
XIX. Fulla de 82 cm de corba profunde, feta d'acer de Damasc, incrustada d'una banda amb la marca del fabricant i un inscripció islàmica a l'altra, incrustacions d'or a tota la fulla, gran empunyadura de ferro amb la característica creu corbada i reblons de llautó.
Veure Dinastia Qajar і Pulwar
Qajar
* Qajar (tribu), tribu turcmana de l'Iran.
Veure Dinastia Qajar і Qajar
Qajar (tribu)
Els qajars són una tribu turcmana de l'Iran, derivada d'un cap anomenat Qaračar, i origen d'una dinastia de Pèrsia.
Veure Dinastia Qajar і Qajar (tribu)
Qeshm
Mapa Castell portugués Un lloc de l'illa Qeshm (Persa: قشم- pronunciat kē´shm, arabitzat Kishm, nom àrab Jazira al-Tawila) és una illa de l'Iran a l'estret d'Hormuz, la més gran de les illes del golf Pèrsic.
Veure Dinastia Qajar і Qeshm
Qom
Qom (en persa: قم, també transcrit com Q'um o Ghom) és una ciutat de l'Iran a 156 km al sud-est de Teheran a la riba del riu Qom.
Veure Dinastia Qajar і Qom
Raoul Koczalski
Armand Georg Raoul von Koczalski (Varsòvia, 3 de gener de 1884 - Poznań, 24 de novembre de 1948) fou un compositor polonès.
Veure Dinastia Qajar і Raoul Koczalski
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Veure Dinastia Qajar і Rússia
Regió del Karabakh
Karabakh o Kara Bagh, nom turc-persa que vol dir «jardí negre», és una regió del sud-oest de l'Azerbaidjan.
Veure Dinastia Qajar і Regió del Karabakh
Relleu (escultura)
centaure. Alt relleu del Partenó El relleu és la tècnica escultòrica en la qual les formes modelades o tallades ressalten respecte a un entorn pla.
Veure Dinastia Qajar і Relleu (escultura)
Salmas
Salmas Shahpur/Shabur, Dīlman, Dīlmagān, Salmās o Salamas (àzeri meridional) és una ciutat de l'Iran a la província de l'Azerbaidjan Occidental.
Veure Dinastia Qajar і Salmas
Samarra
Samarra és una ciutat de l'Iraq de la governació de Salah ad-Din.
Veure Dinastia Qajar і Samarra
Sardar
Sardar (Persa سردار) és un títol d'origen persa, utilitzat pels líders polítics i militars.
Veure Dinastia Qajar і Sardar
Saveh
Saveh (en persa: ساوه, àrab Sāwa; forma antiga Sawaji i Sawi) és una petita ciutat de la província de Markazi a l'Iran.
Veure Dinastia Qajar і Saveh
Senjawi
Senjawi o Sindjawi (àrab Sindjabi o Sinjabi, derivat del persa sandjab i kurd sindjaw que vol dir "Esquirol") és una tribu kurda de l'Iran destacada per les seves posicions proiranianes contra els otomans, els anglesos i els russos fins al final de la dinastia qadjar i la seva oposició a la dinastia pahlavi.
Veure Dinastia Qajar і Senjawi
Setge de Van
El Setge de Van (també conegut pel armenis com la Resistència de Van (en armeni: Վանի հերոսամարտ, Vani herosamart), i pels otomans com la Rebel·lió de Van o Revolta de Van (en turc: Van İsyanı / Van İhtilâli)), va ser una insurrecció del poble armeni contra l'Imperi Otomà.
Veure Dinastia Qajar і Setge de Van
Simko
Simko (centre) Simko Shikak també Ismail Agha Shikak, (conegut a l'Iran com Simitquh, una deformació d'Ismail Agha que després va donar el nom kurd "Simqoh" o "Simko") fou un prominent senyor de la guerra i cabdill de la poderosa confederació tribal kurda dels shakaks.
Veure Dinastia Qajar і Simko
Sipihr
Sipihr (esfera celeste) fou el pseudònim de l'historiador persa Mirza Muhammad Taki (Kashan, ? - març del 1880).
Veure Dinastia Qajar і Sipihr
Sistan
Sistan fou una regió de Pèrsia.
Veure Dinastia Qajar і Sistan
Sulduz (comtat)
El comtat de Sulduz (سولدوز, també Solduz o Suldoz, kurd: Sundus), oficialment comtat de Naghadeh (persa: نقده, àzeri: نقده, o سولدوز) del nom de la seva capital, és una divisió administrativa de la província de l'Azerbaidjan Occidental a l'Iran.
Veure Dinastia Qajar і Sulduz (comtat)
Sultanat de Habar Yonis
Habar Yonis (o Habar Yoonis) fou un sultanat del clan habar yoonis dels Somalis, governat per la família Reer Sugule, de la branca caynanshe del clan.
Veure Dinastia Qajar і Sultanat de Habar Yonis
Tabriz
Tabriz (antigament en català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.
Veure Dinastia Qajar і Tabriz
Taq-e Bostan
Aquest gravat de Taq-e Bostan presenta unes dones tocant l'arpa persa Taq-e Bostan (farsi:, طاق بستان, 'arc del jardí') és un lloc que conté una sèrie de relleus en la roca de l'època de l'Imperi sassànida a l'Iran, la dinastia iraniana que governà l'Àsia occidental del 226 al 650.
Veure Dinastia Qajar і Taq-e Bostan
Tarom
Tarom (en persa شهرستان طارم) és un comtat a la província de Zanjan o Zandjan a l'Iran.
Veure Dinastia Qajar і Tarom
Teheran
Teheran (en persa تهران / Tehrân) és la capital de l'Iran i una de les ciutats més grans del món.
Veure Dinastia Qajar і Teheran
Tractat de Gueórguievsk
Medalla commemorativa del Tractat, de 1790. El Tractat de Gueórguievsk (en rus, Георгиевский трактат, en georgià: გეორგიევსკის ტრაქტატი) va ser un tractat bilateral signat entre l'Imperi Rus i el regne georgià oriental de Kartli-Kakhètia el 24 de juliol de 1783.
Veure Dinastia Qajar і Tractat de Gueórguievsk
Tractat de Gulistan
El tractat de Gulistan fou un acord de pau signat entre l'Imperi Rus i la dinastia qajar el 12 d'octubre de 1813 al poble de Gulistan, a Nagorno Karabagh, a l'Azerbaidjan, llavors un poble del Caucas.
Veure Dinastia Qajar і Tractat de Gulistan
Tractat de Turkmantxai
El tractat de Turkmantxai (Rus: Туркманчайский договор, Persa: عهدنامه ترکمنچای) fou un acord de pau negociat a Turkmantxai, al Caucas, al final de la guerra russopersa del 1826-1828 (amb derrota persa), pel qual els qajars (la dinastia persa) reconeixien la sobirania russa sobre els kanats de Nakhitxevan, Erevan i Talish amb les regions d'Ordubad i Mughan, establint el riu Aras (Araxes) com a frontera entre l'Imperi Rus i Pèrsia confirmant les disposicions del tractat de Gulistan.
Veure Dinastia Qajar і Tractat de Turkmantxai
Tres-cents aragvians
Els Tres-cents Aragvians (en georgià: სამასი არაგველი, romanitzat: samasi aragveli) és el nom amb què la historiografia georgiana es refereix a un destacament dels altiplans de la vall d'Aragvi que van lluitar a l'última posició a la batalla de Krtsanisi, defensant Tbilissi contra l'exèrcit de Qajar el 1795.
Veure Dinastia Qajar і Tres-cents aragvians
Tuman
* Tuman, unitat de 10.000 homes a l'exèrcit mongol (segles XIII-XIV).
Veure Dinastia Qajar і Tuman
Un viatge més enllà dels Tres Mars
Un viatge més enllà dels Tres Mars (Хождение за три моря, Khojdénie za tri mória) és un monument literari rus en forma de notes de viatge, feta per un comerciant de Tver, Afanasi Nikitin durant el seu viatge a l'Índia en 1466-1472.
Veure Dinastia Qajar і Un viatge més enllà dels Tres Mars
Urmia
Urmia (també Uromieh, Uromiyeh, Oroomieh, Orumiyeh o Orumiye; persa: ارومیه, Àzeri: Urmu, اورمو), anteriorment entre 1935-1979 Rezaieh o Rezaiyeh (رضائیه) és una ciutat de l'Azerbaidjan Meridional, capital de l'Azerbaidjan Occidental (Iran), a la costa oest del llac Urmia.
Veure Dinastia Qajar і Urmia
Utub
Els Utub (singular Utbi) són una comunitat àrab originària del Nejd formada per aportacions de diverses tribus, que al es van desplaçar cap a la zona del golf Pèrsic on es van establir per acabar finalment a Kuwait i Bahrain.
Veure Dinastia Qajar і Utub
Varzesh-e Pahlavani
Varzesh-e Pahlavani (Persa: آیین پهلوانی و زورخانهای, "esport heroic") o varzesh-e bāstāni (Persa: ورزش باستانی; varzeš-e bāstānī, "esport antic"), és un sistema tradicional d'atletisme originalment utilitzat per entrenar guerrers a l'Iran (Pèrsia) i països adjacents.
Veure Dinastia Qajar і Varzesh-e Pahlavani
Visir
Retrat de Sokollu Mehmet Paşa, gran visir de Solimà el Magnífic, de Selim II i de Murad III Un visir (del turc vezir, i aquest de l'àrab, literalment ‘el que du una càrrega’) és un terme comú a molts països islàmics que designa un alt càrrec polític (o de vegades religiós) que actua com a conseller o ministre d'un monarca normalment també islàmic com ara califes, emirs, màliks o sultans.
Veure Dinastia Qajar і Visir
Wali al-Ahd
Walí al-ahd —en àrab ولي العهد, walī al-ʿahd, ‘príncep hereu’— designa l'hereu designat o presumpte d'un califa o un sobirà.
Veure Dinastia Qajar і Wali al-Ahd
Xah Murad
Xah Murad fou atalik de Bukharà del 1785 a 1789 i emir de Bukharà de 1789 a 1799.
Veure Dinastia Qajar і Xah Murad
Xir Ali
Gran Joc. Xir Ali (1823-1879) fou emir de l'Afganistan del 1863 al 1869 (excepte entre 1866 i 1868).
Veure Dinastia Qajar і Xir Ali
Xiraz
Xiraz és una ciutat al sud-oest de l'Iran i és capital de la província de Fars.
Veure Dinastia Qajar і Xiraz
Yazd
Takyeh Amir Chakhmagh Yezd o Yazd (Persa: یزد, Yezd) és una ciutat de l'Iran central, capital de la província de Yazd o Yazd, i el centre de la cultura zoroastriana (al restaven unes 200 famílies a la ciutat i unes 640 a la comarca, practicant aquesta religió, en contacte amb els seus correligionaris de l'Índia, que a final de segle van augmenar arribant a entre 7 i 10.000).
Veure Dinastia Qajar і Yazd
També conegut com Dinastia kayar, Dinastia qajarita, Qajarita.